Title:

Bécquer, Epiléptico, Sardà i Foenkinos; Carrau Blau; La favorita, Rocketman, La caza, Alice Nevers i La voz dormida

## Resum general de l’episodi > "Jo sóc l’estrella d’aquesta ràdio" — to distès i coral per obrir una tertúlia cultural molt variada. Episodi amb ritme de magazín cultural: presentació del grup, sumari àgil i, després, anàlisi de llibres, còmic/novel·la gràfica, una exposició local i un bloc potent de cinema i sèries. El to és proper, amb anècdotes i context històric i artístic que enriqueixen cada recomanació. ## Llibres ### Les "Leyendas" de Gustavo Adolfo Bécquer • Relectura lligada a una visita a Toledo: carrers i places del call jueu com a inspiració de les històries. • Destaquen les ambientacions nocturnes i *tètriques* i el recurs del narrador-dibuixant. Especial menció a peces de terror com "El monte de las ánimas" i "El Miserere". • Lectura amb descripcions d’una riquesa lèxica "espectacular". Fragment citat on Bécquer converteix runes i vidres en "un cel d’estrelles microscòpiques". • Valor: **contes breus, intensos i ideals** per redescobrir el Romanticisme espanyol. ### Còmic/novel·la gràfica: Epiléptico. L’ascenso del gran mal (David B.) • Autobiogràfic sobre la infantesa de l’autor (David Beauchard, aka David B.) i la **lluita del germà amb l’epilèpsia** als anys 60. • Eix temàtic: **estigma social** i peregrinació de la família entre *macrobiòtica*, *xamanisme*, *espiritisme* i propostes mèdiques invasives (lobotomies), davant l’escassetat de respostes de la medicina de l’època. • Estil: blanc i negre, imaginari oníric, elements d’*underground*; serialitzat (1996–2003) i després recopilat en volum gruixut. • Idea central: **transmutar la negativitat en energia creativa** que culmina en la vocació artística de l’autor. ### Adiós muy buenas (Xavier Sardà) • Novel·la breu situada en un **cementiri del litoral català**: humor negre, *sorna* i picaresca marca de la casa. • Personatges: enterramorts, ajudant i dues "velles" que ho comenten tot. Trames entre **surrealisme, truculència i sàtira**; gir final motivat per diners que reordena la lectura. • Escriptura: vol "clàssica" però **anticlàssica** en to; pròleg de Santiago Segura. ### Hacia la belleza (David Foenkinos) • Un catedràtic de Belles Arts demana ser **vigilant al Musée d’Orsay**: misteri aparent que connecta amb una segona trama (Camille). • Escriptura amb **delicadesa i elegància**: Foenkinos capta l’essència humana en situacions contemporànies (duel, pèrdues, reinvencions). • Connexions amb altres obres de l’autor: "La delicadesa", "Charlotte", etc. ## Exposicions ### Carrau Blau a Can Ginestà (Sant Just Desvern) • Escola d’arts plàstiques per a infants (4–8 anys). Exposició coral amb **gran varietat de tècniques** i expressivitat. • Valor comunitari: **cultura de proximitat** que inspira esperança en el futur creatiu del poble. ## Cinema i sèries ### La favorita (Yorgos Lanthimos) • "Ascens i caiguda" d’una jove que, apadrinada, **escala fins al poder** a la cort de la reina Anna (s. XVIII). • L’estètica: **grans angulars** i joc de llum que amplifiquen la majestuositat i el caràcter aspre del palau; ecos de *Barry Lyndon* i Peter Greenaway. • Interpretacions: Olivia Colman (reina, fràgil i capritxosa), Rachel Weisz i Emma Stone en un **triangle de poder** i manipulació. ### Rocketman (Dexter Fletcher) • *Biòpic musical* d’Elton John: **marc de teràpia** com a columna narrativa; números musicals que sorgeixen diegèticament i extradiegèticament. • Eix emocional: **set d’amor i (des)afecte familiar**, identitat i addiccions; relació creativa clau amb el lletrista Bernie Taupin. • Taron Egerton canta i interpreta amb carisma; tanca amb "I’m Still Standing": **renaixement després de la caiguda**. ### La caza (Thomas Vinterberg, 2012) • Poble danès i un mestre estimat injustament **acusat d’abús** arran d’una mentida infantil. • To i llenguatge visual *Dogma 95*: càmera austera, colors freds i **angoixa creixent** fins a un final simbòlic que parla d’**estigma persistent**. • Mads Mikkelsen, premi a Canes: retrat de vulnerabilitat i dignitat. ### Sèrie: Alice Nevers • Procedimental francès sobre una jutgessa i el seu entorn: **tensió romàntica sostinguda**, casos criminals i dinàmiques personals. • Comparacions amb *Dexter* (com a contrapunt de resolució expedita) i debat sobre la "venjança justa" a la ficció. ### La voz dormida (Benito Zambrano) • Postguerra (1940–41): **repressió franquista contra dones** etiquetades de roges; vida a la presó amb l’ombra constant dels afusellaments. • Actrius: Inma Cuesta i María León, molt solvents. Crònica de **dolor, resistència i sororitat** amb escenes d’un **realisme colpidor**. ## Tancament • Comiat musical a ritme d’Elton John i recordatori de la **diversitat de recomanacions**: clàssics literaris, novel·la gràfica reveladora, humor negre, prosa elegant, art de proximitat i un ventall cinematogràfic que va del palau a la presó, passant pels escenaris del pop.

['Gustavo Adolfo Bécquer', 'Leyendas', 'romanticisme', 'terror', 'descripció literària', 'David B', 'David Beauchard', 'Epiléptico', 'novel·la gràfica', 'còmic', 'epilèpsia', 'estigma', 'macrobiòtica', 'Xavier Sardà', 'Adiós muy buenas', 'humor negre', 'cementiri', 'David Foenkinos', 'Hacia la belleza', 'Musée d’Orsay', 'Modigliani', 'Carrau Blau', 'Can Ginestà', 'Sant Just Desvern', 'exposicions', 'La favorita', 'Yorgos Lanthimos', 'Olivia Colman', 'Rachel Weisz', 'Emma Stone', 'gran angular', 'Rocketman', 'Elton John', 'Taron Egerton', 'Bernie Taupin', 'Dexter Fletcher', 'La caza', 'Thomas Vinterberg', 'Mads Mikkelsen', 'Dogma 95', 'Alice Nevers', 'sèrie policial', 'Dexter', 'La voz dormida', 'Benito Zambrano', 'Guerra Civil espanyola', 'repressió', 'cinema', 'llibres', 'música', 'cultura local']