Benvinguts un dia més a Babilònia.
És que m'acabo de quedar jo mateix sordo, perquè acaba de petar algú per aquí amb la línia de la tècnica.
Però tot solucionat, com sempre.
Els programes amb la competència, no?
T'acordes del nostre?
Sí, exacte, no, no, directament.
Quan t'has bastants, no? Ja no saps si estàs, no?
Ja no sé on t'estic, no, no. Al contrari, al contrari, no faig res.
Em porto molt bé, sóc fidel a la radio d'Esbert, per sempre més.
Avui estem tots, eh?
Sí, nosaltres també som fidels.
Sí, sí, exacte.
Amb la pasta que et paguen pot ser.
Home, i tant, em faltaria.
Venim aquí per veure't a tu.
Perdona, jo sóc l'estrella d'aquesta ràdio.
I després nosaltres què li fem al programa?
Per veure't allà, oi, som uns teus negros, saps?
Sí, sí, sí. I després no us pago, ja sabeu que no us pago ni un duro, ni una cervesa us pago.
No, el típic aquest que és una diva.
Estem explotats.
Totalment.
Directament aquí, allò.
És el Josep Cuny.
Sí, exacte.
Sí, però amb versió...
En versió...
En versió poble, no?
Bé, doncs el que us deia, tenim aquí la Rosa Alcalá.
Hola, molt bé.
Molt bé, estàs molt bé?
Molt bé.
Sí, sí, fantàsticament.
El Jaume Vidal.
Hola, o sigui, ell no t'ha dit com estàs, però t'ho ha dit molt bé, ja.
El guion, el guion.
Perdó, perdó, jo li dic que estàs molt bé, però estem molt bé.
Molt bé, Xesco, com estàs?
Molt bé, estic boníssim.
El Jaume també està molt bo. Hola, què tal?
Ah, no, no, no la liem. No estic liant jo ara, no?
No, però sí.
Vale, vale.
El Nacho Alonso. Hola, què tal?
Hola, tot bé?
Fantàstic, al millor.
Mira, mira, mira.
Ostres, a veure si encara aixecarem la taula, de forma espontània.
Com estem, una mica de calor, ja.
I el David Muntaner...
Hòstia, sí, potser.
Què? Ara, què? Ah, no, vale.
Posa l'aire aquí.
Estem alterats, què passa? Estem a la primavera, o què?
Ava així, ha vingut una miqueta de calor.
Deixem que presentar el David Muntaner amb aquesta barbeta de quatre dies.
Hola, David.
Mone tonto, eh?
He de baixar el cotxe, tu i jo, eh?
A veure si em rascaràs, eh?
Seràs la d'era corrent.
Molt bé, doncs ja estem.
Avui, com sempre, parlarem de tot una miqueta,
començarem a parlar de llibres,
les leyendes de Gustavo Dolfo Béquer.
Sí, senyor.
Com molt, això.
Lectura de Gupi Kou.
Mira, mira, el llibre és el típic...
Es passa a Calpe.
Es passa a Calpe.
Mira, a los asquerosos surt.
Sí.
El protagonista es troba en una casa abandonada.
Sí, jo l'estic llegint.
Ah, doncs ja el comentarem.
Però l'has acabat o no?
No.
Ah, vale, estem fent tres copers a la vegada.
Perdó, perdó.
No, no, no, sembla que estem al bar, no passa res.
Doncs això, doncs ja comentarem que el dió que el David
està llegint los asquerosos,
jo també l'estic llegint.
Ja el comentarem, ja el comentarem,
que està molt bé el llibre.
Ja estic per la, bueno, per la meitat,
una mica més enllà.
Por ahí, por ahí.
Sí, sí, està bé, està bé la cosa.
Bé, doncs això,
doncs parlarem de les leyendes de Gustavo Dolfo Béquer,
el còmic epilèptico,
que és una totxana que ens ha portat al...
No, és una sèrie que es va fer entre el 96 i el 2003
i al final l'han recollit aquí,
el títol que el parany, el paraguas que té
és l'ascenso del gran mal, epilèptico,
i aquí recull totes aquestes històries
aprescudes entre el 96 i el 2003
i passa a su totxo.
D'unido, d'unido, eh?
Sí.
Molt bé, llavors parlarem d'un llibre
que es diu Adiós muy buenas,
del Xavier Sardà,
que parla de la mort,
però d'una forma divertida, amena,
ja sé que és complicat parlar de l'amor així,
però el Xavier Sardà ja sabem com és,
una persona sarcàstica.
Mort, em té final.
Però bé, és molt sarcàstic i és molt així,
però està bé, està bé, té una gràcia,
és una cosa acostumista que ja comentarem.
Ja mos parlarà del Carrà Blau,
de l'exposició que hi ha aquí a Can Ginestà,
fent poble, eh?
Encara aquí no ho sigui del poble,
però fent poble...
Cultura de proximitat, molt bé.
És que ningú...
Però jo la veig sempre,
és que costa tan poc això.
Sí, sí, cap problema.
I cinema, bueno, tenim aquí la repera, eh?
Tenim una pel·lícula del David que es diu Enguerr,
eh?
Que ja dic ja, bueno,
no sé si ho pronunciat bé, Rosa.
Perfectament bé.
Rocketman, que l'ha vist la Rosa,
i també l'he vist jo,
i comentarem una miqueta l'última,
aquest biòpic d'Elton John.
Elton John, molt xula.
El blues de Bill Street.
Bueno.
John, heu dit?
No, Elton John.
Elton John.
Ah, anava a dir.
El blues de Bill Street,
que en parlarem també,
La voz dormida,
La caza,
una sèrie que el Jaume està veient,
que es diu Alice Nevers,
i si ens dona temps,
potser parlem de La vell freda,
però bueno,
una mica justet anirem de temps,
però anirem parlant.
Per tant,
sense més dilació,
les legendes de Gustavo Adolfo Béquer.
Vinga,
un tema en matèria ja.
Vinga.
Bueno,
m'ha fet gràcia de relegir-la,
efectivament és una lectura de Bub y Cow,
de Bub en aquest cas,
de segon de Bub,
si no m'equivoco,
achillerat,
el que ara seria,
doncs no ho sé,
la ESO,
la quart d'ESO,
no ho sé,
ara està tan bé com està currícula.
A més no m'ha fet format
que el llegíem a aquella època.
Ah, clar.
Que una conserva la cosa.
Se t'està desenquadernant.
M'ha fet totalment pobra.
Estava allà,
que no l'havia tornat a tocar.
Bueno,
m'ha fet gràcia relegir-lo,
perquè com que ja us vaig comentar
que he estat a Toledo aquests dies,
ah, sí?
Doncs, sí,
ah, bueno,
és que no hi eres tu el dia
que ho vaig explicar.
Clar,
el guia ens explicava
que Gustavo Adolfo Béquer
era sevillano,
eh,
sevillano,
i havia viscut a Toledo
una temporada,
una bona temporada,
d'acord?
I llavors, clar,
quan ens passejaven
per aquells carrerons
del barri jueu,
del barri antic,
del casc antic de Toledo,
doncs, clar,
et portaven per aquelles places,
et portaven per aquells carrerons,
per aquells cobertisos,
i llavors explicaven
que moltes de les legendes
de Béquer
estaven ambientades
o estaven inspirades
en aquell ambient nocturn,
romàntic,
en el sentit de tètric,
fins i tot,
de por,
de legendes de por,
i, doncs,
mira,
m'ha fet gràcia
tornadres a llegir,
sí que és veritat,
però són dues
les que passen a Toledo,
una és que es diu
tres fechas
i l'altra és la rosa
de pasió,
després hi ha una altra
que és el rayo de luna
que està passant a Sòria,
després a Sevilla
també té dues,
tema és
se perece l'organista
i la venda dels gats,
i una altra
del campo de Nugomara,
la promesa,
i en el Montcallo,
els oixos verds.
Ell fa servir molt també
la tècnica
del narrador dibuixant,
ell és el narrador,
està explicant
les històries,
i a la vegada,
també moltes vegades
surt ell mateix
amb un bloc,
amb un enfull de paper
i amb els llapis,
doncs ell dibuixa,
agafa així,
ho faríem bo fet,
o l'essència exacta
de personatges,
de llocs,
de paisatges,
de llocs.
I també hi ha
de terror,
les de terror
per a mi
són Duga sobretot,
que és
el Monte de les Ànimes
i el Miserere,
jo crec que és millor
que qualsevol pel·lícula
de zombis.
Jo què?
Hòstia,
jo crec.
No, bueno,
ara això ha evolucionat molt,
però tu imagina't això,
ell quan escrivia
el 1700,
no, 1800,
no era?
1800,
va morir el 1870,
ho he vist.
Doncs imagina't,
clar,
llavors no hi havia ni tele
ni hi havia res,
clar,
que el tio no s'expliquen
aquestes coses,
que segurament
estaven basades
moltes d'aquestes legendes
en històries
que li explicava
la gent del poble,
on anava
sempre s'entriusava
la gent i tal,
podria ser,
podria ser.
Les descripcions
és una passada,
té una riquesa
de vocabulari
espectacular.
per explicar
el que seria
una descripció
d'una persona,
descripció física
d'un paisatge,
d'una situació,
d'un ambient,
és ideal.
Em permetreu
que elegiré res,
intentaré fer-lo
curtet,
com descriu
una plaça,
una plaça
que està com abandonada
i amb les deixalles
que hi ha allà.
Imagineu-vos la diferència
de les deixalles
que hi havia llavors
amb les que podem veure
avui dia.
Això m'ha cridat
molt l'atenció.
Els equivalents, suposo.
Si ho veieu?
Sí, sí.
M'ha fia molt,
moltes gràcies.
Vull dir que estava
passejant per Toledo
i va per una plaça
i tal,
que hi ha la basura
i hi ha los escombros,
clar,
comencen a sortir
moltes herbes d'aquestes,
que si malbes,
que si ortigues,
que si campanilles blanques,
no?
Jaramagos,
veus tot ple da flors,
da flors de ervas
que van creixen,
pero de a vos te explica
quín son
las restas de escombrerías,
no?
Dio,
diseminados por el suelo,
medio enterrados unos,
casi ocultos
por las altas hierbas
los otros,
veíanse allí
una infinidad de fragmentos
de mil y mil cosas distintas,
rotas y arrojadas
en diferentes épocas
aquel lugar,
donde iban formando capas
en las cuales hubiera sido fácil
seguir un curso
de geología histórica.
Azulejos moriscos,
esmaltados en colores,
trozos de columnas
de mármol y de jaspe,
pedazos de ladrillos
de cien clases diversas,
grandes sillares
cubiertos de verdín
y de musgo,
astillas de madera,
ya casi hechas polvo,
restos de antiguos artesonados,
jirones de tela,
tiras de cuero
y otros cien y cien objetos
sin forma ni nombre
eran los que aparecían
a primera vista
a la superficie,
llamando a sí mismo
la atención
y deslumbrando los ojos
una miríada
de chispas de luz
derramadas sobre la verdura
como un puñado
de diamantes
arrojados a granel
y que examinados de cerca
no eran otra cosa
que pequeños fragmentos
de vidrio,
de pucheros,
platos y vasijas
que reflectando
los rayos del sol
fingían todo un cielo
de estrellas
microscópicas
y deslumbrantes.
Tal era el pavimento
de aquella plaza
empedrada a trechos
con pequeñas piedrecillas
de varios matices
formando labores
a trechos
cubierta de grandes
losas de pizarra
y en su mayor parte
según dejamos dicho
semejante
a un jardín
de plantas parásitas
o a un prado
germo
inculto.
No té res a veure
amb el que avui dia
ens trobem
amb unes escombraries
no hi ha una llaguna
de coca-cola
no hi ha ni un paquet
de cigaretas
com molt àmfores
m'ha cridat molt l'atenció
quin domini
de la descripció
avui dia
seria una plaçaneta
avui dia seria això
molt bé
doncs val la pena
reciclar
a més són legendes
i són curtetes
i està bé
passes una estureta de por
sí, sí, sí
no, no
jo no he llegit
mai
em sembla que no
no em sona haver-hi llegit
per això dic
poseu-ho mirar
a buscar
per casal
que el dic tenir
per allà
segur
jo crec que tothom
en les col·lections austral
tenim
la rima
mira, la rima
no la sé recordar
i la maroja
i la literatura
això
segona
molt bé
molt bé
Gustavo Dulce
fantàstic
doncs Nacho
anem a parlar
del còmic
epilèptico
que a mi m'intriga
tot això
sí, sí
aquest ha vingut aquí
una mica
per casualitat
diguem-ne
perquè hi ha un amic
que treballa en un editorial
i van donar per llegir
i ja ho tenia
i tal
me'l va passar a mi
i dic
mira, mira el que està
molt bé
i la veritat
és que és un còmic
una mica diferent
o sigui
què és el format còmic
o la manera d'expressar
la història
de la vida
d'una persona
des que és molt petita
des que és un nen
fins que li surt
la seva vocació artística
i com ha hagut
la transformació
dels pensaments
de nen
i de tot
a la seva vocació artística
però tot
molt mediatitzat
per una circumstància vital
que és la malaltia
del seu germà gran
que té epilèpsia
estem parlant
d'això
anys 60
en el qual
l'epilèpsia
no és com ara
que hi ha els medicaments
i bueno
estem al 2000
no sé què
es pot controlar
llavors
era una cosa
com molt marciana
en aquell moment
abocada
a que et portessin
a un manicomi
vull dir
rebutjada
per la societat
perquè
hi explica
com
el germà
té atacs
i la gent
li mira
com si estigués
drogadicto
o no sé què
vull dir
una cosa
com no es coneixia
i molt així
i traieu-lo d'aquí
i tal
o sigui
un repugio molt gran
i clar
davant la falta
de
de resposta
de la medicina
occidental
com en aquell moment
també
que en l'any 60
que els seus pares
eren una mica així
hippies
mig intel·lectuals
i tal
es van abocar
a tot tipus
de
cures
com
la macrobiòtica
la xamaneria
xarlatana
d'aquests
médiums
gent de no sé què
la iglésia
de no sé què
d'un tio
que l'havia fundat
en el 1700
no sé quan
que
parlaven
amb els morts
diguem-ne
que és tot un trànsit
d'ell
des del seu punt de vista
que era un nen
que tenia
10 anys
12 anys
veient tot això
veient aquesta vida
d'acabar a viure
a una
comuna
macrobiòtica
perquè pensen
que això
els curarà
que van a veure
el professor
no sé què
que és un professor
d'aquests que fa
tipus
reikis
i coses d'aquestes
ja
un professor oriental
que diu
que comença a donar
bons resultats
però després
tornen els atacs
fins i tot
un professor
suposo professor
una espècie de diva
de la ciència
que feia lobotomies
i que es passa
tota l'estona
dient
això
mira
jo
si
això se serveix
diguem-ne
si jo tallo aquí
es quedarà
sense
parla
si tallo aquí
perdrà la mobilitat
a l'extremitat
no sé què
si parlo
però no passarà
perquè jo soc una persona
molt precisa
és un tio
que és una espècie
d'egocèntrica
que al final
no l'operen
en tota aquesta corte
de tal
ell
viu les seves fantasies
d'una persona
amb molta fantasia
que comença a llegir
llibres
de
que si
les tàrtaros
que si
les guerres
que després
passa a veure
fantasmes
ells té allà
amb el bosc
fantasma
és tot un món mononíric
en el qual
escapa ell
d'aquesta realitat
una mica forta
de tenir el germà
i tal
ells que pensen
que potser
tenen també
la malaltia
clar
perquè
això no se sabia
era cosa
si era
d'Itària
si no era
la germana
petita
també
està tot
molt estimatitzat
amb el tema
al final
el germà
l'acaben ingressant
i és curiós
hi ha una frase
que diu
mira
fins que no l'havien ingressat
ell no se sentia malalt
perquè els pares
sempre l'havien dit
que això
et pots curar-te
i el moment que
el van ingressar
i va estar
amb altra gent com ell
diguem-ne
es va agafar la seva malaltia
i va viure d'ella
a favor d'ella
diguem-ne
o sigui
es va transformar
veritablement
en un malalt
quan la van diagnosticar
i la van ficant allà
diu
perquè abans no
abans lluitava
i és una reflexió
una mica així
i al final
la persona aquesta
acaba descobrint
bé
tot aquesta
les expulsions
i aquestes influències
tan negatives
acaben derivant
en una vocació artística
ell dibuixa còmic
és
bé
és una manera de dibuixar
còmic una miqueta
curiosa
però ja veus un dibuix
tot molt en blanc i negre
és molt efectista
no?
diu
la gent que hi entenc molt
diu que va revolucionar
bastant en aquest moment
l'art aquest
no?
això va aparèixer
com a historietes sueltes
diguem-ne
una sèrie suelta
entre
el 96
i el 2003
i al final
s'ha fet una recopilació
ell va fundar
un editorial
per editar còmics
i tal
i bueno
i va tenir col·laboracions
importants
i al final
va fer un recull
de tot això
que és el volum
aquest tan gran
que veiem
que té no sé quantes
planes
ni 600 planes
o alguna cosa així
el tio es diu
David Beauchard
però sempre signa
amb David B
B
és un autor francès
i aquest recull
es diu
Epilèptico
i el
subtítol
diguem-ne
l'ascenso del gran mal
perquè contínuament
hi ha una imatge
del germà
escalant una muntanya
no sé si la puc veure
per aquí
bueno
en algun moment sortirà
escalant una muntanya negra
que és el gran mal
diguem-ne
perquè ell està lluitant
contínuament
amb aquesta malaltia
que li fa
sobretot molt desconeguda
perquè si tens ara mateix
un càncer
diguem-ne
dius
bueno
és un càncer
és una malaltia coneguda
té curació
no
però és
en canvi
clar
no
l'epilèpsia
a més del problema
de la malaltia
és el tema del rebuig
perquè la gent
no entén això
pel desconeixement
la gent no entén
en absolut això
ni els altres nens
ni els veïns
ni ningú
diguem-ne
és una cosa molt rara
aquests atacs tan estranys
diguem-ne
que el que volen
és apartar-los
fins i tot explicar
que estan un dia
en un tren
en un compartiment
d'aquests sancats
i que el
que va amb ells
amb el compartiment
surt d'allà
o sigui
surt com fugitat
diguem-ne
perquè li donen un atac
no hi ha manera
que se li cura
i comencen les convulsions
correcte
llavors bueno
d'això
al final
és això d'aquesta
energia negativa
pot transformar-se
en allò
instinto reprimido
allò que deia Freud
pot transformar-se
en una pulsió creativa
i al final
ell acaba sent
un dibuixant de còmics
i acaba fent
la història de la vida
una mica en contra
de la seva família
perquè també explica
que la germana
diu
per què escriu aquestes coses
de la nostra família
i per què escriu
diu
perquè és la veritat
jo això ho sentia jo
i ho vaig escriure
diguem-ne
també explica
com de
problema amb la seva família
però bueno
ja dic
un dibuix una miqueta
així
uns trazos
no sé com definir-lo
molts aquí
surt
molta
sí
sembla
un dibuix
un dibuix
una mica underground
diguem-ne
i explica
perquè surt aquí
molta imaginació
molt aquí
els déus orientals
sembla que ets el Buda
sí
com està
amb tota aquesta penya
que
borda l'ocultisme
les quences orientals
pensem que estem
en els anys 60
ja
tot el maig
del 68
i la contracultura
i el moviment
de l'antipsiquiatria
diguem-ne
sí
que allò
de dir
hòstia
no no
això és
fins i tot
una vocació marxista
això és
una eina
del capitalisme
per
dominar la gent
que és una miqueta així
dissident
bueno
doncs la diagnostiquen
i bueno
tots aquests moviments
no
tot aquests moviments
clar
en què acaben
acaben també
en xarlataneria
perquè hi ha molta gent
que viu d'això
de gent desesperada
com aquesta
i bueno
hi ha gent que l'ajuda
i gent que no
té ni idea
i que
diu que ve
tu el problema
és que eres un
com diu això
hi ha una cosa graciosa
el problema és que eres
un general napoleónico
en altra vida
i vas fer
unes coses increïbles
horribles
i ara ho estàs pagant
llavors un altre
un altre el diu al contrari
diu que no
tu tens un problema
que l'altra vida
eres no sabem qui
i et falta alguna cosa
per fer
i això per ser
el nano flipar
totes aquestes coses
llavors envoltant els pares
amb millor intenció
i amb una mica també
perquè també creien
en aquestes coses
doncs tot això
ho explica ell
ja dic amb uns dibuixos
molt onírics
i molt estètic underground
i acaba la transició
que tota aquesta
influència negativa
acaba transformant-se
en energia creativa
i acaba sent
dibuixant de còmics
i bueno
i el germà
doncs no acaba
però els temes
el dibuixant de còmics
és el que té la
no no
és l'altre
és el germà petit
és el germà petit
són dos germans
veieu aquí la portada
aquest és el gran
diguem-ne
que és el que té l'epilèpsia
i aquest és el petit
que explica tota la història
que al final
és el dibuixant
el petit
sí
el dibuixant és el petit
diguem-ne
hi ha una germana també
i acaba sent
bueno
acaba sent
una persona adulta
i acaba traient els llibres aquells
acaba sent un dibuixant
de còmic
que ha reconegut
perquè és el que
a França està bastant reconegut
li han donat
i han donat primers
i han donat primers
a la sala d'Angolema
i bueno
i està reconegut
i interessant
perquè sempre els còmics
ens expliquen unes coses
més de superherois
o més de
més temes
més còmic puro
i això és una manera
d'explicar una història
és com si fos una novel·la gràfica
però a nivell de còmic
perquè no es veu bé això
amb una particularitat
i està bé que expliqui històries
Sí, és com aquí
que hi ha
hi ha alguns autors de còmics
que t'expliquen
per exemple
jo no en tinc alguna a casa
t'expliquen
jo què sé
per exemple
l'entrada
o sigui
la Nueve
per exemple
que era la
la companyia
aquella
formada
per republicans espanyols
que van
alliberar Peril
sí, sí
o una altra
que parla
de la vida
d'uns avis
en un
això és com si fos
novel·la gràfica
en una residència
sí, sí
com novel·les gràfiques
això
bé
perfecte
genial
bueno, seguim parlant
de llibres
jo faré un esment
molt ràpid
d'aquest llibre
del Xavier Sardà
perquè m'he recordat
d'una altra cosa
simplement un minut per un
i dos minuts per una altra coseta
que vull comentar
d'un altre llibre
que he llegit
que potser li farà gràcia
a la Rosa
tampoc t'ho destriparé
per això dic
que ho faré una mica
50-50
perquè pot ser interessant
aquest llibre
del Xavier Sardà
de Adiós Muy Buenas
és un llibre
és un llibre
petitonet
de 170 i pico
de pàgines
que té a veure
bàsicament
amb un cementiri
del litoral català
amb el qual
doncs
passen coses
no estem parlant
de res
jo
el quarto milenio
aquestes rotllos
sinó que són coses
aviat
no diríem divertides
però fora una miqueta
de lloc
ell al principi de tot
fa una
i el pròleg
el fa el Santiago Segura
però ell fa un comentari
diu
vull fer un llibre
d'escriptura clàssica
però sent totalment
anticlàssic
vull dir
totalment diferent
és a dir
escriu d'una manera
que recorda
bueno
una miqueta
doncs
un castellà
molt una mica
antic
lleugerament culta
amb tota aquesta
picaresca
que té el Xavier Sardà
que té aquesta cosa
aquesta retranca
aquesta cosa
aquesta sorna
que es diu en castellà
que una miqueta
li busca a tot arreu
és això
vull dir
bàsicament
l'enterrador
l'ajudant
i les dues velles
que estan tot el dia
al cementiri
parlant
d'aquella
del pis de dalt
la del pis de baix
la de no sé què
la de no sé quantos
vull dir
que en un principi
et pot dir
a veure d'això
per on va
no no
però té molta gràcia
perquè el que fas
explicar-te històries
algunes totalment surrealistes
altres truculentes
altres que dius
quina mala baba
vull dir
ja
i tot això
està embolcallat
bàsicament
per la vida
una miqueta
d'aquest enterrador
de la seva dona
i la cosa
s'ha queda molt interessant
perquè quan sembla
que serà una novel·la
d'historietes
de la gent
que està enterrada
en aquell lloc
resulta que al final
hi ha una cosa
que fins a l'última pàgina
et deixa
amb la sorpresa
hi ha una cosa
bastant
truculenta
que passarà
i que
es farà
per una cosa determinada
per uns diners
per aconseguir una cosa
ja està
no dic res més
i a partir d'aquí
tot això es remou
i està molt bé
perquè entre les historietes
i les situacions
una miqueta
diríem morboses
altres divertides
altres passades de voltes
val la pena
és un llibre
que te n'oblides
a la fi i a cap
del que estàs plantejant
no estem parlant
de l'amor trista
sinó de coses
que dius
doncs passa el que passa
una mesura
un cuento cortaza
sí, sí, sí
té un punt
aquestes coses
que salim
sí, sí, sí
aquestes pus de partida
tan estranys
que després hi traiem
exacte
i va traient punta
sobretot quan parlen
les velles
és magnífic
el diàleg
és brutal
allà
la manera de parlar
l'antiga
que no t'enteres
que no sé què
però hi ha una sèrie
de coses magnífiques
per llegir
i l'altre
que vull recomanar
i el vull recomanar
ferventment
és un llibre
del David Fuenquinos
l'últim llibre
quin és l'últim
que és
Hacia la belleza
es diu
Hacia la belleza
es diu en castellà
no sé com és en francès
però es diu
Hacia la belleza
i també és un llibre
no massa llarg
no arriba a 200 pàgines
és on està basada
una pel·lícula
que han estrenat ara
que també no
és la llibreria
dels llibres
no
dels llibres
que no s'han publicat
o alguna cosa així
que també es diu
d'Henry Pee
sí, exacte
no és perquè he vist el tràiler
i no és aquesta
no, perquè aquesta està basada
en un noi
que arriba a París
i demana ser vigilant
del Museu d'Orsay
i quan miren el seu currículum
aquest senyor és catedràtic
a Belles Arts
i és un crac
i és un especialista
justament
amb Amadeu Modigliani
que hi ha una exposició
d'Orsay
a l'Orsay
d'aquesta exposició
llavors ell vol ser
imagina't
un doctorat que ha fet la tesi
un doctor que ha fet la tesi
sobre Modigliani
s'asseu allà
per contemplar
el retrat de la gent
Nebutern
que és una de les més conegudes
de les peces
i clar
parteixes d'un suposat
que dius
què fa aquest home aquí
i clar
i la pròpia dona
de recursos humans
diu aquí passa alguna cosa
i llavors a partir d'aquí
es desencadena una història
en què
tot això
ell és de Lió
de la ciutat de Lió
i llavors
és un personatge peculiar
estrany
que no acaba d'explicar
ben bé el que hi ha
i de cop i volta
apareix una altra història
paral·lela
d'una noia
que es diu Camil
en el que
passa una situació
molt potenta
i a partir d'aquí
tot això
es va conjugant
i va arribant
a una conclusió
però és un llibre
amb l'elegància
del senyor Fuenquín
és un senyor
quan escriu
no sé si ho he llegit
alguna cosa
d'ell
la Rosa sí
que he llegit
unes quantes
sí, jo he llegit tres ja
i ara començaré
un altre
exacte
aquell com es deia
la delicadesa
la delicadesa
el souvenir
els records
també està molt bé
i tot va bé
tot va bé
aquest sí
també he llegit
doncs té aquesta manera
d'escriure d'una manera
aquest home
és especial
vaig estar mirant
per internet
per internet
que li feien
algunes entrevistes
és una passada
també com s'explica
és que té una delicadesa especial
per captar
l'essència de l'ésser humà
exacte
i l'essència actual
del que està passant
exacte
és molt actual
en situacions molt bèsties
que et quedes sense feina
que perds la parella
que no sé què
i aquell trobar-se perdut
però perdut
totalment
doncs aquí
aquí es perden
però d'una manera
i com són capaços
després de refer
això que l'espoiler
jo espero que també acabi
o bé
o que almenys recomposi la història
diu el puzle
les peces del puzle
salten totes per all
al final troben el seu lloc
però crees un puzle diferent
llavors el dibuix que resulta
és un altre
clar
aquí la situació
la situació
és per un costat
una història
per una altra
una altra
i a partir d'aquí
hi ha unes connexions
i la cosa
s'intenta solucionar
és complicat
però tot això
queda més o menys
organitzat
però bueno
no vull dir res
per no liar-vos
per tant
val la pena
té molta gràcia
molta gràcia
vull dir
en refereixo
més que gràcia
elegància
si era paraula
molt ben portada
i és un vocabulari
molt assequible
molt assequible
absolutament
molt ric
també
però molt assequible
jo l'hi he llegit
en castellà
perquè el meu francès
és com de Búrcia
no no però segur que el castellà
l'ha de traduir-ho igual
perquè clar
té una novel·la
que es diu
Charlotte
aquesta està basada
en una pintora
molt jove
alemana
que la van fer
presonera
de seguida
l'any 38
o 39
la van fer de seguida
presonera
i va morir
a Auschwitz
perquè estava embarassada
dos
la va matar
i és bo que és una novel·la
que li va costar molt
molt de fer
perquè es va associar
molt amb aquest personatge
i llavors
l'estava escrivint
després ho deixava
tornava un altre cop
i així
i a més
ha tingut
diversos premis
per aquesta novel·la
i la que us he comentat
que han fet la pel·lícula
ara
que és
alguna cosa així
com la llibreria
o la biblioteca
les llibres que no s'han editat
penso que la pel·lícula
també l'han titulat
de la mateixa manera
sí, sembla que sí
això em sona d'alguna cosa
que hi hagi
aquestes llibres són les pròximes
i la que tu em dius
David Fonquí
no val molt la pena
David Fonquí
no val la pena
descobrir-lo
és un bon estrictor
a mi també ha estat
una descoberta
molt ratificant
Jaume
passem al món de les exposicions
que hem parlat
d'Amadio Modigliani
ara ens anem al Carreau Blau
d'aquí de Sant Jús
Vull dir que
què tal?
Parlarem bàsicament
de l'exposició d'aquí
però aquest matí
ha estat allà a Sant Feliu
en un centre cívic
i també n'hi havia una
que m'ha cridat
molt l'atenció
sí
s'inaugurava aquesta tarda
dic
aquesta tarda
no puc venir
i tal
però m'ha agradat molt
és que
a vegades
és això
que et posen
en un context
que tu no coneixes
gaire
que no coneixes
i dius a veure què passa
i la veritat és que
jo no el conec gaire
i llavors
doncs
l'he trobat
molt molt ferma
bé
aquí estem
amb una
amb Carreau Blau
Carreau Blau
això ja heu dit
que era
és com
bueno és una escola
d'arts plàstiques
però per nens
vull dir
seria aquesta la idea
fa molts anys
que està aquí a Sant Jús
això mare meva
tota la vida
sí
sí
o sigui que bueno
per nens de 4 a 8 anys
i esclar
l'exposició
doncs és una varietat
de diferents nanos
de diferents edats
que ja es nota
també
no
és que és més infantil
i ho han fet
que surts de la sala
i tot
i vull dir
un lluit
molt maco
la veritat és que
no sé
potser perquè
pensant en el futur
no soc pessimista
i llavors
al veure això
ens penso
mira que bé
vull dir
aquests són els homes
del futur
que utilitzaven
tot tipus de
hi havia pintura
hi havia també
ceràmica
o plastilina
o coses d'aquestes
no potser no
potser no
potser van una mica
més enllà
però podria ser
però estava a terra
la plastilina
és que jo he passat
però l'havies per sobre
una varietat
impressionant
de matisos
sí
ja que sou d'aquí
a Molina
d'aquí a Sant Just
no no
s'ha de veure
això és com tot
s'ha de veure
molt bé
molt bé
fantàstic
doncs seguim parlant
recomanada una exposició
evidentment
seguim parlant de cinema
i el David ens parlarà
finalment d'Henguer
no ho vaig parlar
no no no
no ho vas passar
no ho vas parlar
em semblava que sí
sí
jo diria que no
sé que no m'ha donat temps
jo crec que
no jo diria que no
vinga
torna i torna
jo pot dir que sí
mira si et repeteixes
va anar molt ràpid
va anar molt ràpid
és que era molt ràpid
si et repeteixes el tallem
és que ara no
és que quan és ràpid
no se'n recorda
ha de ser Merlin
jo sí que em recordo
ràpid
bé
és un film del director
Estefan Brisé
i
sí és veritat
que em vaig comentar
bueno la torno a comentar
més assistència
sí
bàsicament ens parla
de la lluita sindical
en la indústria
ah sí tallem
vinga va una altra cosa
no
no és cert
no em puc explicar una altra
ja la vaig comentar
no
doncs comento una altra si vols
si ja vas comentar aquesta
sí
mira
la vol dormida
veig per aquí
la favorita
ah vinga va
sí
la favorita
vinga vinga vinga
llorgos lantimos
i en què et trobo a semblar tu
hi ha qui podria dir
gran timo
però
gran timo
ui
li faig la frasca o no
ostres tu
això és una mena
de Barry Lyndon
eh
pues sí
aviam
té alguna
sí
llorga de Barry Lyndon
i una mica també
de Peter Greenaway
aquí ja no ho sé
perquè no n'hi he vist
hi ha alguna coseta
del zoo
bueno ja
doni igual
jo m'hi vull pa allà
tira tira
sobretot
aviam
aquest realitzador
experimenta
com el senyor Kubrick
una mica eh
sí
perquè
jo crec que
això és
aviam
és un prejudici
perquè la meva mare
va anar a veure
aquest film al cine
i va sortir
marejada com una cuva
home
per aquestes
per aquests
gran angulars
que fa servir ell
per abarcar
tota la majestositat
de les sales
però això mola eh
sí sí
amb tele
no tant
però ostres
això no ho ha fet abans
això no té aquesta pel·lícula
senyor
és molt innovador
tira tira
és molt bèstia
perds
vull dir que m'he quedat ara tallat
doncs això
aquests gran angulars
ostres
donen una ènfasi
a tota la trama bestial
però bàsicament
és
és
l'ascens
perquè la caiguda
bueno sí
la caiguda
al final
ascens i caiguda
en desgràcia absoluta
totalment
totalment
bé
d'una noia
d'una trepa
d'una inconformista
que no vol pertany
a la classe social
que li ha tocat
que li ha tocat estar
per destí
i ja està
i a partir d'aquí
té una
bona padrina
i
en aquest cas
l'alumne
supera la padrina
sí sí sí
però de totes tot
l'avança per la dreta
sí sí
vaja si l'avança
l'altre evidentment queda
buah
absolutament
anul·lada
això estem parlant
de
és una història real
sí sí sí
però estic
jo crec que no sé si és
just abans
o just després
de la pèrdua
de les colònies
americanes
jo diria que és just després
no ho sé ara
exactament
no diria jo
1700 i escaig
una guerra en França
no?
mira
el
vas compta
aquell de Malboro
que és el marit
de la favorita
la favorita oficial
sí
era el Mambrú
aquest i aquest va
va lluitar
i ho està lluitant a Espanya
va lluitar
lluitava la guerra de sucessió
en la guerra del 1714
clar
per això diria que seria
principis del segle XVIII
però era el mateix dubte de Malboro
sí
era el mateix
sí sí
per tant és prèvi a les colònies
clar
és d'aquella època
sí sí
principi del segle XVIII
clar
doncs i en aquest cas
la reina d'Anglaterra
doncs és una persona
amb les facultats mentals
un pèl alterades
hi ha un moment del film
que tu explica
sí
perquè no sé
quants fills ha perdut
molts
15 o 17 fills
la barbaritat
i de totes maneres
o sigui que dius
buah
i clar
la dona està
que no
no està en els seus cavals
però i tot i així
jo crec que
del marit
de la reina
no se'n fa ment
no es fa esment
no es fa esment
en cap moment
però en aquest cas
és que no sé si va tenir
bueno
si va morir prèviament
o si va passar alguna cosa
i es va quedar soltera després
sí
no ho sé
no ho sé
seria gustant
la seva biografia
el que és curiós
és com
simplement
amb un petit
amb una petita ajuda
com pots saltar
de caure literalment
en el fang
sí
a passejar-te
i
cuidejar-te
amb la
noblesa
més rància
d'Anglaterra
no?
només amb una petita ajuda
amb un
cap a dintre
però era
l'única manera
de pujar
en aquella època
era una classe molt baixa
i una classe molt alta
llavors si tenies
això que dius
et podien
una mica
empadrinar
una miqueta
i pujar
si tenies un bé
unes petites facultats
físiques
o un aspecte físic
si fa o no fa
agradable
doncs
això ho facilitava
evidentment
però a partir d'aquí
la protagonista
jo no sé si volent-ho
sense voler
doncs va
va agafant
cotes de poder
i va
suplantant
a la
a la seva
benefactora
a la que l'ha introduït
allà
que és la
l'eduquesa de Malbro
avantpassada
de
Churchill
i
sí
hi ha algun moment
que es diu
Churchill
sí
sí
sí
i que és
la protagonista
de la Raquel Weiss
i la
la criada
així
d'alguna forma
és la
de
Bastón
sí
que ho fan molt bé
és que ho fan molt bé
totes
i la que va guanyar
i l'actriu que fa de reina
i l'actriu que fa de reina
és la que va guanyar l'Oscar
és la que va guanyar l'Oscar
sí
sí
l'Olivia
no sé què
Olivia Chita
no
ja apareixerà
sí
Olivia no sé què
i ostres
aquesta dona
és que clar
ho fa molt bé
però
el fet està
és que
aquesta mica
doncs
li va
li va
socar en el terreny
a l'altre
cosa que l'altre
dius
hòstia
però si és una tia
és la que realment
està manant
perquè la reina
és un incapaç
no és capaç
ni de llegir
un discurs
i a la que es perd
doncs dissimula
un mareig
per no acabar
amb l'absolut dels ridículs
i l'altre
és la que porta
amb mà de ferro
tot el govern
i planta cara
als mesclots
que li volen
soplen
és una valida
que es diu en castellà
un valido
allò que es dèiem
en aquella època
sí
era la favorita
però
sí
un valido
és aquest concepte
i l'altre
mica en mica
doncs
li va
jo suposo
que la picaresca
de l'època
i tot això
li va
sucar
sucava en el terreny
però
l'altre
què passa
la pel·lícula
també és molt puta
perdó
perquè
perquè d'alguna forma
l'altre
perd
l'altre perd
el poder
però
però està acostumada
està acostumada
a manegar-lo
en canvi
la nouvinguda
ve d'una classe
que no està acostumada
a manegar el poder
exacte
i a la mínima
s'hi acomoda
i quan s'hi acomoda
allà la besa
i quan la besa
l'altre l'enganxa
i la pel·lícula
acaba aquí
l'has explicat totes
no?
sí
era bé
l'ha destrossat
no no no
no no
no no
és un fet
perquè és una pel·lícula
perquè per molt que l'expliquis
té un component estètic
quan serà el xislet
aquell del conillet
allà s'ha acabat
allà sí sí sí
i dius hòstia
és que no sé
clar
és una pel·lícula
jo crec que és com tot
és que tot aquest senyor
d'aquest home
són els detalls
l'ambientació és brutal
allà no hi ha
jo diria que no hi ha llums
l'ambientació és llum natural
sembla gairebé
sí
no ho sé això exactament
clar que amb les tècniques
avui hi ha càmeres digitals
com això eh
amb un espèl que t'il·lumina
no és com el cúbric
que va haver de demanar càmeres
no
avui dia
bueno
amb un espèlmetre
ho veus tot
aquí pot ser un efecte
de llum
que segmentes
un espai concret
del fotograma
i tires milles
per allà
és que hi ha unes tècniques brutals
vull dir que
que ens faríem
bueno
bueno
doncs ja està no
un segon
un segon
Rosa
un segon
Rosa
que et dono la presentació
ah vale
ah ja n'hem parlat
home
zero hour
nine a.m
and I'm gonna be high
as a kite by then
bueno
i una mica
per la gent
que som amants
del tonjón
no?
hem descobert
que és al principi
de Rocketman
de la cançó Rocketman
que justament
és la pel·lícula
que la Rosa
i jo he pogut veure
però Rosa
comença tu
i jo t'enganxo
bé
bueno
és un musical
és un musical
és un biòpic
però és un musical
i jo t'enganxer
i jo t'enganxer
comença amb aquella escena
que ell va vestit de plumes
allà de color vermell
allà de color vermell
una sala
sembla
i jo t'enganxer
i jo t'enganxer
què passa
s'ha escapat
de l'escenari
i entra en una sala
i dius
bueno
comença a fer
com una teràpia
com quan
jo soc un alcohòlic
i no sé què
és això
i de què fa teràpia?
home
de tot el passat
que tenia
ah
ja que era
no sé
no no
no
es veu que sí que va ser cert
perquè fins i tot
acaba ingressat
en una clínica
de desantificació
de psiquiàtric
de tot
perquè
bueno
es veu la seva història
a nivell personal
des que era un nen
en un nen així petit
bueno
gracionet
així mig
pell roig
una miqueta
els pares
tela eh
els pares
que té la marinera
castradors
és poc
el pare és castrador
total
i la mare
i la mare
que
bueno
la mare a seu aire
la mare a seu aire
exacte
les mares va quedar amb el nen
clar
anem amb ganes
que al seu pare
li faci una mica de cas
sempre amb aquestes ganes
de ser estimat
que és el que ell
després diu
al llarg de la seva vida
la necessitat
de ser estimat
exacte
i per això
buscant una mica
l'amor
i a sobre
a sobre
li toca ser
no que li toca ser
vull dir que
és homosexual
i la mare
la seva mare
a sobre li diu
és que així no trobaràs mai
seràs estimat
així
mai trobaràs l'amor
mai trobaràs l'amor
i l'altre
poble mal enfoncen
a veure
que ell tampoc no fa cas
ell continua fent la seva vida
és l'esforç continu
per ser com és ell
i com ell se sent
i com ell vol ser
sempre has donat
el pas endavant
es veu la carrera meteòrica
que ell va tenir
no d'èxit
molt ràpid
des que estava tocant
el piano allà
amb el bar de moda
d'un poble
i com és un mànager
que està per allà
i la vina
que té una prova
no sé què
que està enredant
és que de seguida
quan ja comencen a agafar-li
cançons així xules
de seguida
se l'emportant als Estats Units
i triunfa
però en un plis-plàs
ja està
o sigui
es va trobar
de ser una persona
anònima
pràcticament
a ser una estrella
del rock
però immediatament
o sigui
va ser algo
el que passa que li passava
a ell és que era
un magnífic compositor
però era un terrible
letrista
i llavors va aparèixer
Bernie Toppin
que és el seu gran letrista
de sempre
totes les seves cançons
el 90%
tot això que estem escoltant
The Rocketman
Your Song
Saturday Night
és que hi ha la tira
de cançons
vull dir
són seves
són la, diguem
el text
i llavors ell escrivia
i llavors
ell s'inspirava
es posava a banda del piano
i taca taca
i començava a composar
i tal
molta capacitat d'improvisar
exacte
de literat o no
exacte
de literat o gens
res res res res
ell ho diu des del principi
clar clar que ell ho diu
no ho nega
jo és que les letras
com que no
i vam tenir una relació
de per sempre més
sempre deien
que mai s'havien barallat
sempre diuen
encara que es barallen
però no són baralles
de companyerisme
per entendre's
no, no, no
ella es lia
amb una altra persona
bueno
una mala persona
ja estem
amb els mànagers
aquest és un mànager
que intenta
aquesta caïuda
cap als
que recorda
no cap als infern
ni molt menys
és el no sentir-se estimat
és la frustració aquesta
de no ser estimat
és el John Reitz
és un tio
que li fa de mànager
el seu mànager
fins que ell es va morar
perquè ell ja tenia
perquè ell ja tenia el seu mànager
i una gent que el portava molt bé
i que era molt honesta
però cau a les mans
o a les garres
d'aquest altre
i l'explota
i a més amb un 20% de percentatge
que sempre s'enduia
diu si guagis que encara que et mori
jo continuaré cobrant
aquest 20% de percentatge
i també vas veient com ell va ascendint
sobretot és molt maco el procés
des de les seves primeres ulleres
a com es posen aquelles ulleres
aquells vestits
tot això que dius
és al·lucinant
quan surt de reina
i dius mare de Déu senyor
però què passava aquí
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
i de pollo
és que vas veient les imatges
i recordes
quan ho veies
doncs això
o a la tele
i al final de la pel·lícula
i me'n recordo d'aquesta cançó
i me'n recordo d'aquesta cançó
doncs fins a l'actualitat
no
no, no, no
és a dir
la pel·lícula en si
no, la pel·lícula arriba fins
que era del 2018
des del 2018
la pel·lícula
sí, sí, sí
i llavors al final
expliquen que ell ja està vivint
amb parella
amb la seva parella
que ara ja sí que per fill
ja sap el que s'està estimat
amb els seus dos fills
que tenen d'adoptar
sí, sí, sí
però això és a part final
per la pel·lícula en si
la trama de la pel·lícula
acaba 28 anys abans
diu
i porto 28 anys
amb la seva parella
és a dir
ell acaba jove
ell és jove
deu ser 28 menys
el 19
doncs 1900
és a dir
ell canta
l'última cançó és
I'm Still Standing
que és una cançó
de l'any 88
em sembla
no m'hi equivoco ara
per a uns 30 anys
sí
va ser aquell disc
To Love For Zero
que va ser el disc que va treure
quan ell va estar una mica desaparegut
ah, exacte
que I'm Still Standing
va ser quan ell va sortir
del forat de les drogues
que diu
torna estar en peu
i és aquella cançó famosa
que ara us posaré per aquí
però ja de tenir 70 anys o així
potser, no?
no, no arriba tant
potser no és tan vell
deu tenir 70
i alguna cosa
aquest senyor
sí, sí, sí
de tenir 70
molta l'època, home
sí, sí
seguríssim
seguríssim
bueno, es veu quan va caure
tot el tema de les drogues
exacte
de tot, de tot
que mira
aquesta cançó
és la cançó
que ell treu
ell treu
quan ja surt
ja està superat
que és
I'm Still Standing
ja torno a estar en peu
és l'última cançó que sona
de la seva
és el 47
el 47
el 72
72
que és una cançó vital
no?
molt divertida
com dient
ja torno a estar aquí
i torno a sortir
i es queda en el moment
en què està
amb el grup
diguem
d'alcohòlics
d'anònims
allà
parlant
és que és xulo
perquè veus com es va traient
part d'aquesta disfressa
d'aquest vestuari
exacte
es va traient
les banyes
després veus que
ja s'ha tret
les plomes
les ales
que portava
després es queda
com un xandall
després es veus
com un pantaló curtet
perquè ella explica
la seva vida
amb aquest grup
una mica
tota aquesta càrrega
que porta
i s'ho va traient
mentre es va
tota aquesta artificiositat
s'ho va traient
i llavors es va desnudant
i es va tornar a trobar
amb el nen
que ell deia
l'escena aquella del nen
no l'ha dit
però és xuperxula
és molt maca
hi ha escenes molt xules
és molt maca
és l'actor
que feia d'ell
exacte
i el que deur-nos
té raó
al final de tot
quan està en aquest punt
que queda aquí
que es acaba la trama
llavors sí que hi ha
tota una explicació
que és el que ell deia
de la seva relació
amb la seva parella
els fills
diguem
de final d'un biòpic
per entendre'ns
però l'altre
té en un dia
està molt ben fet
no és el concepte
hiperconcert
de Bohem en Rhapsody
és més aviat musical
ojo amb això
que hi ha moments
en què
és com un musical
comencen a ballar
comencen a saltar
té un punt
a veure si
això a l'al·lant
vull dir
jo què sé
el gran showman
no és el mateix
però té algun moment
determinat
sempre en els escenaris
sempre en els escenaris
on ell actua
ja
però hi ha alguna cosa
que passa fora
que passa així
com de cop i volta
que estan i pum
i dius
ostres
ara què passa aquí
aquest moment musical
volen els estudis
també
quan estava aquella cantant
no me'n recordo
com és jo
aquella dona
que també s'acaba
la Kiki Dí
ah no
aquella
la Kiki Dí no
la Kiki Dí canta
però és una altra noia
que s'ho torna a casa
els actors estan molt bé
l'actor és qui canta
no?
sí
l'actor no sé qui és
no me'n recordo
com es diu
el
Tarone Gerton
Tarone Gerton
sí
el que fa
de Kingsman
per ser elegida
era amb una ressenya
que portava el Jaume
que el director
el Dexter Fletcher
també va portar
bona part
de la direcció
de Radio Sòria Involup
sí, sí, sí, sí
és cert, és cert
per això que es nota
quan a l'anterior
director ja van haver-hi
problemes
si ho van deixar
van continuar
sí, és veritat
tens raó
tens raó
es veu una miqueta
la mano
però està molt bé
és que no és el mateix
però està molt bé
és molt acceptable
són cançons molt macas
no posen cançons
són totes molt macas
molt vitals
sí, sí, sí
molt de ritme
és que és el Tonjón
el Tonjón
de l'any 69
des del Ljursong
fins al
Limestone Standing
és clar
ja està Daniel
està Cocodril Rock
està el Good Bye
Yellow Brick Road
clar
està el Sims
com allò
el com a no
que hi ha cançó
que és magnífica
el Sorry Sims
to be the Hardest World
sí, sí, sí
que està molt bé
està molt bé
combina molt bé
la part així personal
la història personal
de la seva empentesa
molt recomanable
molt recomanable
doncs vinga
intentem a veure
com ho fem
això
quin li ho tinc jo aquí
de coses avui
vale
parlem de la caza
per aquí
si voleu parlar
el Jaume
ens ha de parlar
de la sèrie
no sé si una mica
queden 15 minuts
organitzem-nos
una miqueta
jo també si puc parlar
de Blues
David Street
perfecte
i si no
parlem d'altres coses
i el David
ha de parlar
de la Boa Dormida
així que lo tenemos complicado
que no la metrem en marxa
si no
o ho deixem de parlar
no passa res
d'això
tira, tira
un moment
Nacho, Nacho
la caza
que no es la película
aquella de Carlos Saura
no
que no sabeu
bueno
película de Thomas Winterberg
del 2012
Thomas Winterberg
no sé si el coneixeu
és un dels cofundadors
amb les bonteries
del moviment
Dogma 95
per tant
sí, sí, sí
ha fet películas
celebración
festen
correcto
festen
por ejemplo
sí, sí
llavors
bueno
pues ya saben
muy bien
Dogma
Cap Traveling
unes càmeres
molt puras
molt puras
planos
i tal
i tal
o sigui
molestiu tot
tot allò
tot explicat
i tot els colors
allò
foscos
i tal
i bueno
història
d'un poblet
de Dinamarca
en el que hi ha
un mestre d'escola
que és adorable
que les nenses
l'adoren
i bueno
que és el
Mads Mikkelsen
un actor
més conegut
més conegut
d'aquella zona
que ha fet
EO de Hala Rising
que ha fet
aquesta pel·lícula
sí, com es diu
aquella
l'Eroeste Salvation
sembla que és
que també és d'un altre
d'aquests
del Dogma
sí, ostres
que és Salvation
sí, sí
que també
que és un tio
que és un western
que el tio
jo pateix
bueno
una sèrie d'històries
el perdón es diu?
crec que sí
no ho sé
no recordo ara
em sonen campanes
però no
és un actor
molt característica
amb una cara
molt característica
molt bon actor
de fet
li van donar
el premi a la interpretació
en el Festival de Can
per aquesta pel·lícula
per La Caza
aquesta pel·lícula
va estar nominada
a l'Òscar
la millor pel·lícula estrangera
que no va guanyar
però bueno
és una pel·lícula
de premis
diguem-ne
nominacions
com a mínim de premis
bueno
aquest senyor
que és mestre d'escola
que és un mestre adorable
pels nens
tan adorable
que fins i tot
una nena
d'uns 8-10 anys
com que s'enamora
d'ell
diguem-ne
o sigui
és una barreja
de sentiments
diguem-ne
un amor molt infantil
i tal
però bueno
passa alguna cosa
i la nena
doncs se sent
una mica despeixada
i
com evoluciona el tema
doncs
això
bueno
sí
sí
és fort
és fort
això es pot dir
això es pot dir
perquè a cap i a la fi
no és
vull dir
no és una pel·lícula
per destripar-la
perquè l'argument
surt d'arreu
sí senyor
diguem-ne al final
aquesta nena
s'inventa
una història fosca
d'assetxament sexual
per part del mestre
com som els humans
diguem-ne
doncs clar
al final
el tema de protecció de la infància
el tema de creure
determinades coses
el tema de la paranoia col·lectiva
doncs al final
aquest home
acaba estigmatitzat
pel poble
un poble molt petit
on no passa mai res
on evidentment
tothom es creu
a la nena
després ja comença el tema
com si
els altres nens
també s'inventen coses
comença una paranoia col·lectiva
i es veu com és
l'espècie humana
com és la caza
diguem-ne
com no és suficient
per posar
una sèrie de condicions
i una persona
que l'estimadíssima
i tal
és rebutjada per tothom
sort que té
algun amic
encara
aquesta parella
i al final
acaba ajudant
i acaba
bueno
i que se'l creu
que
és una persona
honesta
contra
contra corrent
perquè a cap i a la fi
és més fàcil
de creure
el que diu
una nena tan petita
que us diu
amb una
verosimilitud
diguem-ne
amb el que diu
clar
perquè la nena
és
també
aquesta maltat
de la infància
que sempre s'ha dit
ai que macos
els nens tenen una part
una part negativa
una part negativa
sí
sí
això està clar
no tots
però alguns
la meva dona de desmestre
t'ho diu
tu veus
tu veus que
les persones
que després són
dolentes
a la vida adulta
ja ho són
ja ho van de petites
el caràcter el tens
als 4 anys
diu que el caràcter
ja està super
jo conec nens
companys dels meus fills
que dius

això
perigora molt forta
molt de
angustiosa
la manera també
de radar
uns planos
tot molt fosc
i l'home allà patina
allà perquè ningú el creu
i a més a més
és un home molt bo
que li agraden molt
als nens
però li agraden
però sense res
sense res
sense res
estrany
sense connotacions
rara
sí
en bon sentit
de la paraula
i per això els nens
els nens estan enamorats
d'ell
entre cometes
i la nena s'enamora
de veritat
llavors passa el que passa
i bueno
sobretot és això
i amb una escena final
que no explicarem
que és com simbòlica
diguem-ne
que quan tu
comences una cosa
no s'acaba mai
diguem-ne
la casa aquesta
no s'acaba mai
perquè hi ha una escena al final
que quan sembla que les coses
s'han arreglat
doncs no s'arreglen
diguem-ne
això ha entrat com un estigma
en un cabo suelto
sí
ha entrat com un estigma
i quan generes una sèrie
de sensacions
això et persegueix per sempre
és una mica com
la lectura simbòlica
diguem-ne
és una mica
el fàcil que és desfer
una fama
o una
el fàcil que sempre es diu
el fàcil que és
el difícil que és construir
i el fàcil que és destruir
això és una cosa en un moment
diguem-ne
és una reflexió
sobre l'ànima humana
sobre la crueltat
de la infància
i també
no tota la bondat
de la infància
pot ser de la maldat
aquesta innata
que té
en un moment
que el caràcter
no està encara format
i està en veu
i el diable
allà
a la mateixa alçada
jugant allò
molt interessant
i sobretot
a nivell de
si t'agrada aquest moviment
t'agrada les Montrall
és un tríer
t'ho gustarà
aquest tio
perquè són militantes
d'això
i et cansa una miqueta
és molt allò
a veure si podeu
veure la de la casa
de Jack Bild
la casa també
la casa
la casa
la casa
la casa
de casa
d'edificio
de Jack Bild
Jack Bild
Jaume
jo ja l'he vist
en versió original
ja la vaig comentar
amb el seu moment
però ara em sembla
que ja es pot veure
en versió original
si la voleu veure
Jaume
parles d'aquesta sèrie
el David ens parlarà
de la bo dormida
d'aquesta que es diu
Alice Nevers
és una sèrie
que passen
quatre dies a la setmana
a la Paramount
i es diu
Alice Nevers
i és
bueno
és una jutgessa
i llavors
la pel·lícula
és
almenys a mi
m'ha atrapat
perquè
són
són estimacions
molt
evidents
que viuen
aquesta parella
al costat
de dos més
que hi ha per allà
i
el que és interessant
és que no mai
arriba
el moment
que pugui passar
alguna cosa
llavors estan aixent
juguen
és com si fossin
però no són cruels
com la cara
que diu ell
juguen
a sortir
amb un altre
d'allò
però
resolen
costants
de criminalitat
és
de crims
diguem-ne
sí sí
però està molt bé
perquè
és que ho endevines
que s'ho passarien
de conya
i no acabes mai
de tenir el goig
de veure-les
bé
vull dir
que no resolen mai
el que seria el cas
això no acaben
no perquè se'n van
per les branques
i tal
ostres
és quina ràbia
es troben
i es discuteixen
i fins i tot
pateixen
no perquè
esclar
no d'allò
fins que arriba
apareix una patufa
l'altre dia
i diu
aquesta noia
t'estima molt
a tu
que no te n'has adonat
i l'altre
i l'altre
i l'altre
com sorprès
vull dir
que diu
en fi
vull dir
és distret
el que passa
és que és sèrie
això
i això fa que sigui
exacte
no s'acaba mai
sempre tenim
un criminal
més
que és el que ha fet
alguna cosa
i es fa com pesadet
una setmana o dues
després
d'haver seguit
una mica la sèrie
que no era com a Dexter
i quan hi havia un criminal
se'l carregava el Dexter
cada capítol
que això m'olava moltíssim
que deies
bueno
callo
és que jo
el Dexter i jo
encara se'n veurà a mi
la meva vessant
així com fosca
i no la vull
treure la meva vessant fosca
no
us veu fer amics
no?
sí, sí
el Dexter i jo
som molt col·legues
tu
és que no és veritat
jo crec que falta
en aquesta vida
a vegades
una persona
que sigui
que faci una justícia
universal
per aquella gent
que queda fora
un vengador
totalment
un sense perdó
totalment
evidentment
sempre el que feia el Dexter
a veure
el que feia
és perquè era una persona
que havia fet
una bestiesa
50 vegades
i algú havia de
fer aquesta qüestió
això és una sèrie també
sí, sí, sí
i és que
més o que està molt ben parida
tu, i va durar 7 temporades
i no perdia
el que seria
el puny
que tenia
aquestes sèries
d'avui en dia
de Netflix
i tal
estava molt ben feta
era de Fox
em sent
Fox?
no me'n recordo ara
de qui era
potser sí
sí, era de Fox
això
tipus Charles Bronson
David
La Voz Dormida
molt bé
és una pel·lícula
del Benito Zambrano
i ens trasllada
justament
un parell d'anys
després d'haver acabat
la guerra civil
sembla que era l'any 40
o 41
ara no et sabria dir
i el film
ens retrata
bàsicament
la repressió
que va haver
en aquest cas
concret
no a nivell general
sinó concret
amb el gènere femení
sobretot amb les dones
que bé
que les van ser
acusades
de rojes
i que les
empresonaven
simplement
per les seves idees
bé
i els homes també
òbviament
però en aquest cas
se centra més
en el gènere femení
i les
les empresonaven
i era l'època
bé
que els afusellaments
eren
bé
com qui
bé
el pa de cada dia
allò
ni jutjar-lo
les baixes
bé
eren
eren judicis
de pandereta
gairebé
o sigui
l'advocat
d'ofici militar
perquè eren judicis
militars
òbviament
i clar
a més a més
un militar
de més baixa
graduació
que els que jutjaven
i clar
no gosava
no gosava
aixecar la veu
el film
ens parla
de la cruesa
del neguit
d'estar dintre la presó
i no saber
perquè cada nit
bueno
cada nit no
moltes nits
però no cada nit
cosa que encara fomentava més
aquella tortura
de la incertesa
doncs venien
amb una llista
i anaven dient noms
fulanita
fulanita
normalment ja eren
sentencions a mort
i amb un judici previ
però clar
tu no sabies
quan et podia tocar
i doncs
ho podies esperar
però no ho sabies
i doncs
et llegien el nom
i doncs
acte seguit
ja tenies que aixecar
deixar les teves pertenences
i ja se t'endullen
cap al
cap al pare d'on
diguem-ho així
d'alguna forma
a la tàpia
del cementiri
o al pati
del quartel
on fos
on aquell dia toqués
o a la Montjuïc
i allà t'afusellaven
i al fin
juga
amb la trama
de la
la Imma Cuesta
que és la que fa
molt bé
la Imma Cuesta
molt bé
l'altra és
la Maria León
que ho estic mirant
jo vaig veure la película
en el seu moment
la Maria León
les dues
molt bé
molt bé
ja sé que no l'hi veus
aquesta
després
l'actor
com es diu
el Marc
no sé què
Marc Clotet
i un altre
que és el marit
de la Imma Cuesta
que apareix molt poc
i quan apareix
pobret
ja és que
i la trama
ens parla
de
les relacions
són dues germanes
la Maria León
i la Imma Cuesta
són germanes
una visita
a l'altra
que està a la presó
que està embarassada
per cert
i és
la noia aquesta
la Maria León
és molt innocent
al principi
molt absent
molt absent
de tot
la trama
de tot
el
el clima polític
no
el clima polític
que envolta
la seva germana
i la germana
per necessitats
l'ha de ficar
pel mig
l'ha de ficar
enmig
per poder tenir
contacte
amb la seva parella
doncs que és
és guerriller
diguem-ho així
és un maqui
i a partir d'aquí
bé
la pel·lícula
potser cau
amb uns
amb més tòpics
no
els torturadors
els
els policies
que els persegueixen
potser aquí
això ho hem vist més
jo em quedo més
amb la repressió
que hi havia
amb les
amb les funcionàries
de presons
no
a més a més
les estereotipen
no
tipus així
alemanyotes
no eren alemanyotes
però
unes dones
corpulentes
assexuades
gairebé
carcelàries
sí
sí
sí
hasta els homes
els imposaven
no
i
amb la
amb la convivència
amb les
amb l'estament religiós
que eren les monges
clar
val
que deies
jucollots
déu-n'hi-do
l'escena
l'escena
que han de fer un petó
al nen Jesús
allò és brutal
allò és brutal
jo la recomano
perfecte
molt bé
doncs res
ens queden 30 segons
o just per acomiadar-nos
i mira
acabarem amb la cançó
d'Alton John
com a veu
estem repassant
com un
cocodril rock
vull dir
hem deixat el rocketman
al principi
marxarem amb això
molt bé
adeu
Mals
Bona nit
Bona nit