Title:

Eurovisió, Sardana de l’Any, Narcos i gran cinema: Muñoz Molina, Ozon, Kaurismäki, Sorogoyen, La bailarina i The Tribe

## Visió general Episodi coral i molt dinàmic on el grup —Rosa, Jaume, Nacho, David i el conductor Xesco Ramos— salta amb naturalitat de l’actualitat pop (Eurovisió) a la cultura catalana (Sardana de l’Any i Passió d’Olesa), passant per llibres, teatre i un bloc de cinema i sèries especialment ric. El to és proper i irònic, amb moments d’humor i reflexió. ## Temes principals - **Eurovisió i polèmica**: debat sobre la qualitat recent del festival i el suposat “tongo” en la preselecció espanyola de l’any de Manel Navarro (al·lusions a Toñi Prieto i conflicte d’interessos). - **Llibres**: crítica molt severa a “Como la sombra que se va” d’**Antonio Muñoz Molina** per la seva *hibridació confusa* entre biografia autoral i thriller sobre l’assassí de Martin Luther King. - **Cultura catalana**: crònica de la **Sardana de l’Any** a Olesa i mini-peça musical-escènica de la **Passió d’Olesa**; reflexió sobre el relleu generacional del ball de sardanes. - **Art i salut mental**: presentació del projecte “La mirada de l’altre” (art brut; exposició prevista pel Dia Mundial de la Salut Mental). - **Teatre**: “**L’Electe**” (Ramon Madaula, Roger Coma), comèdia política sobre les neurosis d’un president a punt d’estrenar-se. - **Sèries**: **Narcos** com a retrat del poder i la logística del narcotràfic (DEA, càrtels, “Los Pepes”). - **Cinema d’autor i gènere**: - “**Marta y los demás**” (Nely Reguera): retrat íntim amb **Bárbara Lennie** brillant. - **François Ozon**: “Joven y bonita” i “Dans la maison”, adolescents amb *virtuts diabòliques* i límits entre ficció i realitat. - **Aki Kaurismäki**: “El otro lado de la esperanza”, humanisme sec i humor fred sobre refugiats. - “**Que Dios nos perdone**” (Sorogoyen): thriller policíac robust amb **Antonio de la Torre** i **Roberto Álamo** en estat de gràcia. - “**La bailarina**” (La Danseuse): biopic de **Loïe Fuller**, avantguarda i sacrifici físic. - “**The Tribe**” (Ucraïna): peça extrema, sense diàlegs ni música, en *llenguatge de signes*, sobre màfies juvenils sordes. ## Moments destacats i cites > “La sardana és com una conversa que desemboca en un esclat.” > “Nadie es serio a los 17 años” — record del poema de *Rimbaud* a propòsit de “Joven y bonita”. > “Sorprenent dir tant amb aparentment tan poc” — sobre l’estil de *Kaurismäki*. ## Anàlisi per blocs ### Llibres: “Como la sombra que se va” (Muñoz Molina) • Arrencada potent: fugida transatlàntica fins Lisboa del presumpte assassí de *Martin Luther King* i exploració del seu odi. • Crítica central: **barreja massa intrusiva** de la vida i procés creatiu de l’autor amb la trama històrica — es percep pèrdua de fil i d’interès. • Apunts culturals: referències a jazz (Chet Baker) i a l’*estructura-narrador* d’“El gran Gatsby”. • Veredicte: lectura abandonada a mitja novel·la per **desconnexió narrativa**. ### Cultura catalana: Sardana de l’Any i Passió d’Olesa • Esdeveniment a Olesa (28a edició), votació popular entre les 10 finalistes. • Guanyadora: “**Porta-la amb tu**” d’**Olivier Marquès** — so modernitzat i treball tímbric més enllà del tòpic del flabiol. • Meta-lectura: es componen “200 llargues” sardanes l’any, però cal **rejuvenir el públic ballador**. • Inserció escènica: fragments de la **Passió d’Olesa** amb orquestres que no toquen sardanes — hibridació novedosa i efectista. • Nota cívica: menció al dret a decidir; “Catalunya triomfant” com a colofó simbòlic. ### Art i salut mental: “La mirada de l’altre” • Projecte d’*art brut* amb suport de Sant Joan de Déu; exposició prevista a l’octubre (Dia Mundial de la Salut Mental). • Objectiu: **donar visibilitat** artística a col·lectius amb dificultats d’accés a circuits expositius. ### Teatre: “L’Electe” (Ramon Madaula) • Premissa: president electe amb *tic* de picor nasal davant discursos; duel escènic amb un psiquiatre. • To i lectura: comèdia àcida que **ridiculitza la classe política** i exposa les *tramolles* del poder. • Repartiment: **Roger Coma** sobresurt; direcció i autoria de **Ramon Madaula**; gira per sales catalanes. ### Sèries: “Narcos” • Focus: **Pablo Escobar** vist pel relat d’agents de la *DEA*; del *càrtel de Medellín* al de *Cali*. • Clau temàtica: el **poder que compleix** promeses (obres immediates) genera devoció popular i complicitats. • Logística criminal: blanqueig impossible de contenir, diners enterrats, presó “a mida”, pressió estatal i de **Los Pepes**. • Valoració: producte sòlid, estèticament cuidat, sense arribar a la categoria d’“The Sopranos”. ### Cinema #### “Marta y los demás” (Nely Reguera) • Retrat **naturalista** d’una dona que sosté la família i una relació amb “drecho a roce”; xoc amb la nova parella del pare. • **Bárbara Lennie**, carisma i veritat escènica; diàlegs familiars crus i punxants. #### François Ozon: “Joven y bonita” + “Dans la maison” • Adolescents amb *virtut diabòlica*: exploració de límits, identitat i poder de la ficció. • “Joven y bonita”: la protagonista entra a la prostitució per **curiositat i desig d’experiència**, més que per moral o necessitat; la societat li imposa l’“etiqueta” i la transforma. • Motiu literari: *Rimbaud* (“Nadie es serio a los 17 años”) com a clau de lectura. • “Dans la maison”: alumne que manipula la realitat mitjançant l’escriptura i la *mirada intrusa*. #### Aki Kaurismäki: “El otro lado de la esperanza” • Tractament del **refugi sirià** amb humor sec, tendresa i duresa. • Tesi humanista: la **gent humil** supleix les mancances de l’administració. • Estil: *aparent senzillesa* per dir molt amb molt poc; gag visual i banda de rock senil com a respir irònic. #### “Que Dios nos perdone” (Rodrigo Sorogoyen) • Thriller policíac amb parella disfuncional: **Antonio de la Torre** (cervell) i **Roberto Álamo** (força bruta). • Antagonista inquietant, càrrega escabrosa i tensió sostinguda; premi Goya per a Álamo, merescut. #### “La bailarina” (La Danseuse) • Biopic de **Loïe Fuller**: invenció d’un llenguatge escènic de *llum, color i volum*; sacrifici físic extrem. • Context: París Belle Époque, aparició d’**Isadora Duncan** i relleu mediàtic. #### “The Tribe” (Ucraïna) • Proposta **experimental** sense diàlegs ni música, en *llenguatge de signes*, sense subtítols. • Món: institut per a joves sords convertit en xarxa de **violència i explotació**; posada en escena de *plano-seqüència* i càmera a l’espatlla. • Impacte: sensació de realitat brutal i desassossec. ### Tancament • Record a **Donna Summer** (“On the Radio”), icona de la música disco, per cloure amb energia lleugera després d’un episodi intens.

['Eurovisió', 'Manel Navarro', 'Toñi Prieto', 'tongo', 'Antonio Muñoz Molina', 'Como la sombra que se va', 'Martin Luther King', 'Lisboa', 'sardana de l’any', 'Olesa de Montserrat', 'Cobla Sant Jordi', 'Passió d’Olesa', 'Catalunya triomfant', 'dret a decidir', 'La mirada de l’altre', 'art brut', 'Salut Mental', 'Sant Joan de Déu', 'L’Electe', 'Ramon Madaula', 'Roger Coma', 'Narcos', 'Pablo Escobar', 'DEA', 'càrtel de Medellín', 'càrtel de Cali', 'Los Pepes', 'Marta y los demás', 'Bárbara Lennie', 'Nely Reguera', 'François Ozon', 'Joven y bonita', 'Dans la maison', 'Rimbaud', 'Aki Kaurismäki', 'El otro lado de la esperanza', 'refugiats', 'Que Dios nos perdone', 'Rodrigo Sorogoyen', 'Antonio de la Torre', 'Roberto Álamo', 'La bailarina', 'Loïe Fuller', 'Isadora Duncan', 'Belle Époque', 'The Young Pope', 'Paolo Sorrentino', 'The Tribe', 'llenguatge de signes', 'Ucraïna', 'pla seqüència', 'Donna Summer', 'On the Radio']