Title:

Paradís Pintat, La mujer precipicio i L’elegància de l’eriçó; Tim Burton, El Club i Eye in the Sky: cultura, salut mental i crítica al capitalisme

## Introducció - Programa amb cinc veus i to distès: presentacions, bromes i sumari del que es tractarà. - Eixos del dia: **teatre**, **llibres** i **cinema**, amb un tram final de debat social. ## Teatre: Pepa Plana – Paradís Pintat - Rosa recomana l’espectacle de la pallassa Pepa Plana, una *clown* intel·ligent i emotiva que combina **humor i reflexió**. - Premissa: una àngel avorrida d’estar “pintada” en un quadre que somia ser **àngel de la guarda**; decideix baixar al mar i es troba la **tragèdia del Mediterrani** (cossos i vides perdudes), convertint la peça en una **sàtira tendre i punyent** sobre l’actualitat. - Posada en escena: **estèticament preciosa**, còmplice amb el públic; direcció/dramaturgia de Ferruccio Cainero. Vista al Teatre Grec; possible gira i presència al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. ## Llibres ### Cicatriz (Juan Gómez-Jurado) - Thriller tecnològic que arrenca amb una idea potent (reconeixement d’objectes via foto i gran impacte comercial) i deriva cap a **màfia russa**, **venjança** i to **gore**. - Crítica: entreteniment que es deixa llegir, però amb aroma de **“guió encobert”** i menys ambició que “El paciente”. ### Rosy & John (Pierre Lemaitre) - Novella breu del creador del comissari **Camille Verhoeven**. **Ritme pim-pam**, personatges definits en poca estona i **resolució brillant**. - Valoració: Lemaitre destaca per la **condensació** i l’ofici; ganes de més peces d’aquest format. Esment a la novetat “Tres dies i una vida”. ### La mujer precipicio (Princesa Inca) - Poesia **crua, directa i existencial** que parla de diagnòstic psiquiàtric, **sobremedicació**, fragilitat i marge social. Context: aparicions a Ràdio Nicosia (espai de ràdio-teràpia). Referències a Leopoldo María Panero. - Debat obert a l’estudi: el **suïcidi** com a tabú social i la necessitat de parlar-ne (coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental). Es remarca que la violència acostuma a girar-se **contra un mateix** més que contra la societat. - Força del text i veritat viscuda: > "Dios en lugar de hacernos nos deshizo, y quedamos desamparados y desnudos al abrigo de trenes y autovías..." - Conclusió: lectura **colpidora i necessària**; no és “polida” formalment, però és **autèntica** i impactant. ### L’elegància de l’eriçó (Muriel Barbery) - Escenari: immoble de luxe a París. Trio protagonista: **Renée** (portera cultíssima que s’amaga), **Paloma** (nena de 12 anys hiperintel·ligent i desencantada) i **Kakuro** (nou veí japonès que uneix fils). - Temes: **buidor de les elits**, ceguesa social, aparença vs essència, i la recerca de la **bellesa en els petits detalls** (camèlies, música, cinema, literatura). - Moments clau: Paloma formula la metàfora de la **“peixera”** i planeja el suïcidi als 13 per sacsejar consciències; la complicitat amb Renée i Kakuro obre una escletxa d’humanitat. - To: **amè, fi i emotiu**, ple de referències (Tolstoi, Purcell, Morte a Venècia, Blade Runner). Final que **arrenca llàgrimes**. També adaptada al cinema. ## Cinema ### L’hogar de Miss Peregrine para niños peculiares (Tim Burton) - Fantasia fosca amb **món paral·lel en bucles temporals**, acceptació de la **“peculiaritat”** i enemics que la rebutgen. - Efecte a la sala: por real per a infants; to **burtonià** amb ecos *steampunk*. Funciona com a **paràbola sobre la diferència** i el refugi. ### El Club (Pablo Larraín) - Casa de “recolliment” per a sacerdots apartats (pederàstia, robatori de nadons, etc.). **Encobriment institucional** i microcosmos tancat. - Estil: imatge **empanyada i bruta** que transmet brutor moral. Clímax catàrtic (escena dels gossos) i **subtext religiós del “sacrifici”**. - Recomanada per espectadors avesats al cinema dur i d’impacte. ### Eye in the Sky (Gavin Hood) - Thriller militar sobre **drons**, cadena de comandament i **danys col·laterals**. Helen Mirren lidera un dispositiu que topa amb un **dilema moral** quan apareix una nena venent pa al costat de l’objectiu. - Lectura: burocràcia que “maquilla dades”, responsabilitats que es **passen cap amunt** i simultaneja crítica que val per **empreses i administracions**. - Recorda “Paths of Glory” en clau actual; posada en escena quasi **teatral** i molt eficaç. ## Debat final: capitalisme, preferents i pensions - Crítica al **capitalisme d’engany i d’addicció**: màrqueting que crea insatisfacció, productes tòxics (preferents, estafes col·lectives) i rescat bancari pagat entre tots. - Reclam de **responsabilitats** i retorn dels guanys quan n’hi ha. Defensa del paper de la **cultura** per pensar millor i “no embrutir-nos”. ### Idees clau - • Teatre que fa riure i pensar sobre el Mediterrani. - • Llibres: del thriller a la poesia testimonial i la filosofia humanista. - • Cinema: diferència i refugi (Burton), catarsi moral (Larraín) i ètica dels drons. - • Debat social: salut mental i crítica econòmica.

['teatre', 'pallasses', 'Pepa Plana', 'Paradís Pintat', 'Cirque du Soleil', 'Ferruccio Cainero', 'llibres', 'thriller', 'Cicatriz', 'Juan Gómez-Jurado', 'El paciente', 'Pierre Lemaitre', 'Rosy & John', 'Camille Verhoeven', 'poesia', 'Princesa Inca', 'La mujer precipicio', 'salut mental', 'suïcidi', 'Ràdio Nicosia', 'Leopoldo María Panero', 'Muriel Barbery', 'L’elegància de l’eriçó', 'Paloma', 'Kakuro', 'cinema', 'Tim Burton', 'Miss Peregrine', 'steampunk', 'El Club', 'Pablo Larraín', 'El Clan', 'Gavin Hood', 'Eye in the Sky', 'Helen Mirren', 'drons', 'danys col·laterals', 'capitalisme', 'preferents', 'rescat bancari', 'pensions', 'Festival Internacional de Pallassos de Cornellà', 'Teatre Grec']