Title:

De Shostakovich a Don Joan: Strauss, sardanes, fotollibres i cinema (El rei borni, El olivo, Un otoño sin Berlín) + llibres (Micro, Alma)

## Visió general Episodi variat i àgil que recorre música clàssica, cultura popular, exposicions, llibres i cinema. Destaquen: **la crònica d’un concert amb la Simfonia núm. 7 de Shostakovitx i el Concert per a trompa núm. 2 de Richard Strauss**, un debat sobre **sardanes entre classicisme i innovació**, una **exposició de fotollibres** a Cornellà, dues recomanacions literàries (Michael Crichton i Carles Sísí) i tres pel·lícules amb segell d’autor: **El rei borni**, **El olivo** i **Un otoño sin Berlín**. > "Som aquí, no ho oblidem. Això són vacances, literalment." --- ## Música clàssica: Shostakovitx i Strauss ### Crònica del concert • Obres: **Shostakovitx – Simfonia núm. 7 “Leningrad”** i **Richard Strauss – Concert per a trompa núm. 2**. • Interpretació: direcció de *Vassili Sinaisky*; **orquestra massiva (≈103 músics)** amb 35 vents, 7 percussions, 2 arpes, piano i 58 cordes. Públic dempeus i aplaudint. • La 7a de Shostakovitx: primer moviment en forma d’**Alegretto** llarg (25’), amb **marxa inexorable** i creixement constant; composta i estrenada el **1942**, en plena *Segona Guerra Mundial*. Anecdota històrica: la partitura es va **microfilmar i viatjar via Teheran** fins a ser interpretada també a **Nova York**. • Estil i context: debat sobre la seva **escriptura potent i clàssica** (més propera al XIX que a l’avantguarda de *Schoenberg*, *Bartók* o *Stravinsky*), i sobre la música com a **resistència i pau** en temps de guerra (amb record a *Pau Casals*). • Strauss: **Concert per a trompa i orquestra núm. 2 (1943)**, també en context bèl·lic. Solista: **Juan Magózmez** (trompa), amb trajecte docent i artístic a l’Estat i Europa. --- ## Cultura popular: la sardana avui • Setmana de la Sardana (enguany a **Andorra**): difusió arreu del territori. • Debat: **clàssic vs trencador**. Hi ha qui defensa els **cànons** i qui celebra **noves fórmules** per donar-li aire de novetat sense perdre l’essència. • Guanyadora: **“30 i 50 a Bellvitge”** de **Joan Jordi Baumala**. També es citen peces com “Compartint emocions” (Josep Coll i Ferrando) i “Camí de Bellmunt” (Carlos Santiago). • Relleu generacional: **bones noves a les cobles** (molts músics joves), però **més difícil** la captació de joves en aplecs i ballades. • Segones parts innovadores: formats de **concert-xou** que “surten de tota normativa” i sorprenen el públic. --- ## Exposició: Fotollibres a Cornellà • Mostra al “**Graja**” de Cornellà: el **fotollibre** com a peça on la fotografia guia el relat, amb textos de context. • Exemples destacats: - “**La paloma al aire**”: mirada a la *colombòfila esportiva* al Llevant, amb coloms pintats per reconeixement. - “**Carme**” (Carme Oscar Monzón): el cotxe com a extensió de l’ésser i *roda sense fi* interior. > “L’art ho és tot… veure coses així també és profitós i enriquidor.” --- ## Llibres ### Michael Crichton – Micro • Premissa: tecnologia per **miniaturitzar** coses i persones. Thriller científic a l’estil *Jules Verne*, però amb un **salt tecnològic** que sembla llunyà. • Eixos temàtics: - Fascinació pel **microcosmos**: una selva a escala diminuta amb **lleis físiques percebudes de manera diferent** (p. ex. la **tensió superficial** de l’aigua com una membrana). - La **fauna invisible** esdevé perill real: formigues com a depredadores letals a escala. - **Ètica vs negoci**: el llibre subratlla com el progrés tècnic no sempre ve acompanyat de **progrés moral**. > “Moltes vegades el progrés tecnològic és ascendent, però el progrés ètic no l’acompanya.” • To i recepció: entreteniment amb potencial cinematogràfic; es nota el **relleu d’autoria** en el tram final, però funciona. ### Carles Sísí – Alma (i Ánima) • Inici prometedor com a **thriller d’“evidències”** i *Ouija*, ambientat en l’actualitat. • Deriva cap a **horror apocalíptic**: “portes” que s’obren a **energies negatives**, *dimonis* i els **“descarnats”** que amenacen la humanitat. • Opinió crítica: expectativa de **terror psicològic** més contingut que acaba virant cap a un **cataclisme de gran format** (més *Stephen King*), menys del gust d’un dels tertulians. --- ## Teatre: Don Joan (Molière) – versió actual de David Selvas • Protagonista: **Julio Manrique**; ambient contemporani (hall d’hotel, seguretat, megafonia), vestuari actual, ritme viu. • Eixos de posada en escena: **seducció compulsiva** de Don Joan, contrapunt còmic i moral de **Sganarelle**. • Clau comparativa: - **Molière** (França, s. XVII): més **reflexiu**, sense càstig extern explícit; Don Joan pot arribar a **interrogar-se** per si mateix. - **Zorrilla** (Espanya, s. XIX): **càstig exemplar** i moral catòlica explícita (Dia de Tots Sants, cementiri, fantasma del pare de Doña Inés). • Lectures psicoanalítiques i culturals: del **mite seductor** a possibles interpretacions (p. ex., impotència, cerca de víctimes sense comparació); panorama sociocultural diferent entre França i Espanya. --- ## Cinema ### El rei borni (Marc Creuet) • Tema: **xoc entre manifestants i policia**, i la seva traslació a la vida íntima de dues parelles. • Valoració: **direcció solvent** i debat intens; però es censura un **judici de valors desigual**, especialment en personatges femenins, i un tractament problemàtic d’un personatge amb **salut mental**. ### El olivo (Icíar Bollaín) • Trama senzilla i emotiva: llaç **avi-neta** i el pes simbòlic d’una **olivera mil·lenària** venuda durant el boom immobiliari. • Eixos: **arrels, memòria i cura**. No és pamfletària; aposta per **tocar la fibra** més que per la tesi social, tot i apuntar a l’“*espoli natural*”. • Moments tendres: la complicitat entre avi i neta (joc, maquillatge) com a cor emocional. ### Un otoño sin Berlín (Lara Izagirre) • Drama íntim al País Basc: **retorn** d’ella, **ex** amb depressió i agorafòbia (interpretació molt creïble de *Tamar Novas*), i **reintegració** difícil. • Forma: càmera **molt propera** a la protagonista (*Irene Escolar*, Goya Actriu Revelació), estil observacional que recorda a propostes com *El hijo de Saúl*. • To: **el·liptic** i naturalista, fet de **petits gestos i pics emocionals**, amb subtrames (docència a una criatura) que li donen calidesa. --- ## Idees clau • Música com a **memòria i resistència** en temps de guerra (Shostakovitx, Strauss). • Sardana: necessitat de **renovar** sense perdre **l’essència** i de **captar jovent**. • Fotollibres: el **poder narratiu** de la imatge en projectes documentals. • Literatura: ciència-ficció de **miniaturització** amb dilemes **ètics** (Crichton) i el gir cap al **terror apocalíptic** (Sísí). • Teatre: el **mite de Don Joan** segons contextos culturals (Molière vs Zorrilla) i lectura **contemporània**. • Cinema: tres mirades d’autor sobre **política i moral**, **arrels i memòria**, i **fragilitat emocional**.

['Shostakovitx', 'Simfonia núm. 7 Leningrad', 'Vassili Sinaisky', 'orquestra simfònica', 'Segona Guerra Mundial', 'Richard Strauss', 'Concert per a trompa núm. 2', 'Juan Magózmez', 'sardana', 'Andorra', 'Joan Jordi Baumala', 'Fotollibres', 'colombofília', 'Carme Oscar Monzón', 'Michael Crichton', 'Micro', 'miniaturització', 'ètica científica', 'formigues', 'Carles Sísí', 'Alma', 'Ouija', 'Stephen King', 'Molière', 'Don Joan', 'Zorrilla', 'Julio Manrique', 'David Selvas', 'El rei borni', 'Marc Creuet', 'Icíar Bollaín', 'El olivo', 'Ken Loach', 'Lara Izagirre', 'Un otoño sin Berlín', 'Irene Escolar', 'Tamar Novas']