Title:

De Goya a Wonder: teatre irlandès, Woody Allen, thrillers nòrdics, Lynch i els Goya

## Visió general del programa Programa molt variat amb llibres, teatre i cinema, i un breu homenatge musical. Els temes clau van de l’art de Goya a la sensibilització contra l’*assetjament escolar*, passant pel teatre irlandès, el cinema de Woody Allen i diversos *thrillers* nòrdics, fins a la reivindicació de més dones als Goya. > "El que comença molt bé acaba a ser una cosa molt senzilleta" — sobre L’Àngel Negre > "És una lectura per tractar el tema de l’assetjament escolar" — sobre Wonder --- ## Llibres ### L’Àngel Negre (thriller artístic al voltant de Goya) • Punt de partida: assassinat a la sala 67 del Museu del Prado que imita “Saturn devorant el seu fill” de les Pintures Negres de Goya. • Context artístic: bones referències a la tècnica de l’“estrapo”, col·leccionisme i possibles falsificacions. • Trama: deriva cap a una investigació que connecta 1878, la Quinta del Sordo i el rescat d’obres (col·leccionista Erlanger). • Valoració: comença **erudit i prometedor**, però es torna **previsible i romàntic** (relació restauradora–inspector), amb to “còctel” tipus *Código Da Vinci*. • Ideal com a lectura d’estiu: entretinguda per “passar l’estona”. ### Wonder (R. J. Palacio) — novel·la i adaptació • Estructura: narració coral en primera persona (August, amics, germana). • Temes: *acceptació de la diferència*, *assetjament escolar*, *resiliència* i educació emocional. • To i públic: **positiu i amable**, potser massa “ensucrat”, però molt adequat per a lectores i lectors de 8–12 anys. • La pel·lícula: **clàssica i conciliadora**, porta a la idea que aprenem del mal i que el grup acaba integrant i defensant l’altre. --- ## Teatre ### La calavera de Connemara (Martin McDonagh) • Ambient: Irlanda dels 90, humor negre i crítica a la hipocresia religiosa i social. • Protagonista: “desenterramorts” contractat per buidar tombes cada 7 anys; tràgiques arrels personals (accident de trànsit de la seva dona). • Posada en escena: **actors en estat de gràcia** (Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez); ritme, fisicitat i versemblança. • Subtext: violència latent, alcohol com a evasió, i societat ofegada. • Connexió d’autor: McDonagh també és el director de cinema de “Tres anuncis a les afores”. --- ## Cinema ### Tres anuncis a les afores (McDonagh) • Trama: mare que exigeix justícia per la filla assassinada; retrat de personatges al límit. • Interpretacions: Frances McDormand i Woody Harrelson, molt destacats. • Valoració: **rodona i intensa**, tot i que alguns diàlegs poden sonar “massa de guió”. Final “ni bé ni malament”, coherent amb l’ambigüitat moral. ### Woody Allen — Irrational Man vs. Match Point • Eix temàtic: llegat de Dostoievski i el dilema moral de *Crim i càstig* (superioritat moral i crim sense mòbil aparent). • Irrational Man: professor nihilista que troba sentit vital en una acció criminal; Joaquín Phoenix i Emma Stone, solvents; final una mica **forçat** (escena d’ascensor). • Match Point: referent superior en to i execució; comparativa útil per entendre el fil filosòfic d’Allen. ### The Snowman (Tomas Alfredson, basat en Jo Nesbø) • Ambientació: **Oslo nevat** amb fredor i pulcritud visuals; inspector torturat (Michael Fassbender). • Mecanismes de gènere: assassí “ritual” amb ninots de neu; estructura de *thriller nòrdic* que pot sonar **repetitiva** per qui n’ha llegit/vist molts. • Valoració: correcte en atmosfera i direcció; final obert a possibles continuacions. ### L’autòpsia de Jane Doe • Dispositiu: pare i fill forenses, espai tancat, to **realista i inquietant** al primer tram. • Gir: deriva cap al fantàstic i perd força al final, però és **eficaç** com a sessió de terror domèstica. • Per a qui: fans del terror atmosfèric “de cambra”. ### L’home elefant (David Lynch) • Cas real d’extrema deformitat, tractat amb **humanisme i dignitat**; blanc i negre molt encertat per a l’ambient victorià. • Lectura: tensió entre explotació i cura; crueltat social vs. compassió institucional (metge, hospital, intervenció reial). • Lynch: una de les seves obres més **accessibles** en contrast amb peces més críptiques. --- ## Música ### Homenatge a Bill Haley • Recordatori dels 37 anys de la seva mort amb “Rock Around the Clock” (gravació antiga, energia *old school*). • Context: **pare del rock and roll** al costat d’Elvis. --- ## Premis i indústria ### Goya: més dones al cinema • Gala reivindicativa: etiqueta #MásMujeres i debat sobre la baixa presència de directores (~7% a l’Estat). • Palmarès: triomf tècnic d’“Handia” i reconeixement a **Isabel Coixet** per “La librería” (millor pel·lícula i direcció). • Notes de gala: presentacions irregulars; debat obert sobre representació i qualitat. --- ## Idees clau • Art i crim: del Prado a Oslo, el programa traça com l’obra i el context modelen el *thriller*. • Moral i responsabilitat: Dostoievski com a columna vertebral en Allen; límits entre el bé comú i l’ego. • Empatia i educació: Wonder com a porta d’entrada per parlar d’*assetjament* entre joves. • Humanisme vs. explotació: L’home elefant posa el focus en la dignitat de la diferència.

['Goya', 'Pintures Negres', 'Museu del Prado', 'thriller artístic', 'L’Àngel Negre', 'Wonder', 'assetjament escolar', 'R. J. Palacio', 'adaptació cinematogràfica', 'La calavera de Connemara', 'Martin McDonagh', 'Tres anuncis a les afores', 'Frances McDormand', 'Woody Harrelson', 'Woody Allen', 'Irrational Man', 'Match Point', 'Dostoievski', 'Crim i càstig', 'The Snowman', 'Tomas Alfredson', 'Jo Nesbø', 'Michael Fassbender', 'L’autòpsia de Jane Doe', 'cinema de terror', 'David Lynch', 'L’home elefant', 'Bill Haley', 'Rock Around the Clock', 'Premis Goya', 'Isabel Coixet', 'La libreria', 'cinema nòrdic', 'Oslo', 'Déjame entrar']