.
Doncs, hola.
Hola.
Què tal, l'Aire?
Com estem?
Bé.
Bé, bueno, doni-do, eh?
Doni-do, ja quasi estem tots, quasi, quasi.
Quasi, quasi.
Portem un premsa setmana molt solitaris.
Sí, anem fent baixes, així, un dia, dos dies,
després tornem.
La crisi del mes de gener, no?
Esquips de futbol que s'hi passen a moltes coses també.
O la climatologia, que està boja, tu, folim.
Home, mare meva, no és que a part d'això,
com, bueno, ara parà començar a ploure,
però fins ara crec que ha sigut que...
Si no s'encostipa o agafa aquí la grip o...
Exacte, que teníem els virus, allò esperant
que una mica, la pluja una mica neteja ara
i en sortim tots de...
Sí, a partir d'ara ja estarem tots perfectes.
De les grips i de les coses d'aquestes.
Renovació total.
L'aigua renova, diuen, eh?
Sí, sí, sí, sí, i tant, i tant.
Vull dir, molta aigüeta, molta llimona, que dèiem, eh?
Veja, aigua en llimona.
L'interior també és el bo que es regeneri.
Va bé, això.
Molt bé, doncs avui tenim un programa bastant literari,
es poden com sigui, no?
I també parlem de teatre i una miqueta de cinema.
Començarem per una cosa molt fosca,
que es diu L'Àngel Negro, mai millor dit, allò,
que és un llibre, un thriller.
Després la Rosa ens parlarà de Wonder,
que és un llibre que també s'ha fet una pel·lícula recentment,
que el ja m'ha pogut veure.
Per tant, farem una simbiosi entre literatura i cinema i tal.
Una mica, doncs, ho comentarem.
I farem també una miqueta, doncs, amb el món del teatre.
També la Rosa ens ha vist La Calavera de Connemara.
I bé, que és el mateix senyor que ha fet els tres anuncis...
Ales?
Ales afueres.
Molt bé.
No en la carretera, perquè jo li he posat els noms a aquesta pel·lícula, no?
Tu i jo, vull dir, jo sé que li canvio el títol.
Dinàmica, no? Canviant.
Exacte, exacte, hem canviat el títol, no?
I després ja parlem, s'acamparem al món del cinema,
veurem, doncs, pel·lícules que, bueno, una miqueta,
exceptuant una, que és l'última que es parla de la Rosa,
que és una pel·lícula meravellosa, del David Lynch,
que és l'home elefant, l'home elefant,
veurem també algunes pel·lícules que, bueno,
que són algunes recents, alguna d'estrena, 2017-2014,
per qui ens mourem, no?,
Amb Irrational Man, de Woody Allen.
També veurem, parlarem de l'autòpsia de Jane Doe,
que, bueno, que la pel·lícula s'aguanta prou bé.
S'aguanta.
Sí, s'aguanta bé, és acceptable.
I el ninot de neu, aquesta de Snowman,
del Thomas Alfredson, el que va fer Déjame salir.
No ens liem com Déjame entrar.
No, Déjame salir, sí.
Sí, Déjame salir, exacte.
Les vampirs, vull dir que...
Les nens vampirs, no?
Les vampirs i tal.
I, bé, doncs, ja parlarem una miqueta de la font
d'on xuclem i tot això, d'acord?
Sí.
Avui escoltarem...
De la font de l'aigua, no?
Sí, no?
Aquesta que tenim aquí a l'emissora.
Exacte, a fora, exacte.
Bueno.
Estàs molt xuclador.
Sí, sí, vai, calla.
Ai, tant les coses molt mal.
Bé, el que dèiem.
Doncs això.
Escoltarem una cançoneta després,
perquè avui es compleixen els 37 anys de la mort
d'un dels grans inventors del rock and roll,
de Bill Halley.
Ostres!
Escoltarem una gravació de pedra,
d'aquelles de l'any 50 i escaig en directe,
que sona pedra a pedra, però molt, eh?
Aquestes coses de l'antiga...
de la old school, que es diu.
I bé, escoltarem aquesta cançoneta,
que és la famosa el rock around the clock,
que després va versionar Elvis Presley,
però realment és un dels pares, no?
Juntament amb Elvis, que és el més conegut,
però Bill Halley és un dels grans promotors
d'aquell primer rock and roll.
I bé, doncs s'ha de recordar, no?
Els pares de la música que actualment escoltem tots, no?
Això és el que vindrà.
Sense pares o no...
Exacte, exacte.
Sí, sí, això és important.
Tenir-ho en compte, no?
Sí, sí, sí.
Bé, doncs si em permeteu començo a parlar jo.
Toma, apa, no?
Ja que tinc jo el micròfon.
Vinga, protagonista, gratis, el micro, aquí.
Bé, ens acompanya la Rosa Alcalá, el Jaume Vidal
i el Nacho Alonso.
I el Xesco Ramos, el micròfon principal.
Sí, no, mira, el micròfon darrere de la peixera.
Jo sempre dic que acabaré fent així amb la boca,
com els peixos.
No parlaré i faré amb la boca així.
No, doncs comencem amb aquest llibre,
que és un llibre petit de 196 pàgines,
l'Àngel Negro, l'Àngel Negre, com vulgueu dir-li.
És en castellà, per tant, doncs,
en català jo crec que no l'han tret.
És un primer llibre.
A mi m'agrada molt llegir, sobretot, llibres primerencs.
No és que res perquè, bé, a vegades et sorprenen,
a vegades no.
És com tot, no?
Hi ha errades, com tota la gent que som lectors,
des que tenim consciència,
te n'adones, no?, d'aquestes cosetes.
I l'obra Higuera, Higueras, perdó,
que és la dona que ha fet aquesta obra,
la basa amb les pintures negres de Goya.
Això em va quedar una mica l'atenció,
perquè jo m'agrada molt Goya
i sota aquestes pintures negres
de la Quinta del Sordo,
que va fer el Goya, no?,
els últims anys de la seva vida,
en un moment molt crític, no?,
abans de marxar a Bordeus,
exiliat, no?,
per una sèrie de motius polítics,
vinculats amb el de France Sament.
Bueno, tot això que, una mica,
període convuls, no?,
de principis del segle XIX,
doncs fa tota una història
al voltant d'aquestes peces.
Aquestes pintures, ja sabeu,
que estan a la moció del Prado,
que es van extreure,
allò de la tècnica de l'estrapo,
que és aquesta extracció del que seria
el fresc i reconvertit,
en aquest cas, en llens.
No és una reconversió sobre parets,
sinó que es passa llens, no?,
és una tècnica molt complexa i molt delicada,
i, en el cas de, diguem, del Prado,
doncs estan col·locades tots en una sala,
que és la sala 67 del Museu del Prado.
Sí, ja.
A partir d'aquí crea una història
molt complexa,
en un principi bastant erudita,
bastant, bueno, dius, ostres, no?,
aquesta dona controla bastant
el tema Goya,
veus que molt bé,
les primeres 40 o 50 pàgines, no?,
veus una base,
molt de coneixement artístic,
que dius, bueno, dius, vale.
També, tampoc és que et perdis, eh?,
vull dir, és molt didàctic,
molt correcte,
insisteixo,
es produeix un assassinat
en aquesta sala del Museu del Prado
que recorda a Saturn
devorant el seu fill.
Recordo aquesta escena típica
que està Saturn agafant, no?,
que li falta un braç,
li falta l'altre braç,
li falta el cap.
El fill, si allà ja està...
Exacte.
Sota cortina.
Això mateix.
Llavors es recrea aquesta escena
en un moment determinat
en què el Museu del Prado
aquell dia en concret
resulta que no té càmeres
perquè s'està fent un recetejat
de no sé què,
doncs s'aprofita el moment
per fer aquesta història.
I llavors, bueno,
tot això genera la imatge
d'un especialista
en el món de Goya
que apareix per allà
donant voltes,
la imatge d'un inspector,
un senyor,
que ve del nord,
vull dir,
que té una forma de fer
diferent,
vull dir,
és molt esquerp,
molt nòrdic,
molt càntabra,
per entendre'ns,
vull dir,
amb aquesta línia
amb molta presència.
I a partir d'aquí
la història es comença a moure,
doncs,
cap a l'any 1878,
cap al món del col·leccionisme,
per al món de les falsificacions,
no?
Per si aquestes pintures
realment que estan posades
al Museu del Prado,
les que estan exposades
són autèntiques
o són falses
i les autèntiques
estan col·locades,
estan dins del Museu del Prado,
però aquí es posa en dubte
que no hi hagi un senyor
que es va encarregar
en el moment
en què la Quinta del Sordo
queda abandonada,
perquè no us oblideu
que la Quinta del Sordo
l'heretarà el fill de Goya,
però després la deixarà,
vull dir,
que passarà d'ella.
Les pintures negres de Goya
estan salvades
gràcies a un senyor
que no sé com es deia nom,
però que es deia cognom
Erlanger,
que era un col·leccionista,
doncs,
no sé si era francès,
bueno,
me'n recordo,
per el cognom sí,
però serà britànic,
però llavors,
que hi va ser el que va salvar
i el que va demanar
que es tragués de les parets,
no?
Si no,
no tindríem pintures negres.
Ja sabeu com va això
de les parets,
evidentment que s'humitegen,
que les pintures moren
amb una facilitat exacta,
cauen.
Per tant,
falta d'una fantasi,
insisteixo,
al voltant d'aquest assassinat,
al voltant del que seria
aquesta extracció,
al que era el col·leccionisme,
de les falsificacions,
i això genera un thriller
que en un principi
sembla més complex
i acaba sent molt senzill
i molt previsible.
Això és el problema
que trobo
amb aquesta noveleta
d'estiu
que està bé,
que t'introdeix
en un àmbit,
en un món curiós,
almenys l'escenografia
és molt correcta,
però comença a haver-hi
unes relacions
entre la restauradora
i l'inspector,
amorosa,
i tal,
i això entra en una línia
una miqueta rosa,
tipus
Mari Jo Punde,
i saps aquestes escriptores
que una miqueta
Barbara Carlin,
aquesta línia,
té un punt romàntic,
unes pàgines
que a mi engrinyolen
però moltíssim,
no?
T'has de posar tot allà,
no?
T'has de posar
una mort,
t'has de posar
una mica de...
una mica això.
Código da Vinci,
una mica d'amor
i...
Coctelera i...
Això mateix,
és aquesta la sensació
que tens,
no?
I el que comença molt bé
acaba a ser una cosa
molt senzilleta.
Però bé,
com a mínim
per espar-se l'estona
està molt bé
i val la pena,
mira,
ja està,
per passar a l'estiu.
Vinga,
passa un minut,
no ho podem veure.
Jo imagino que això
de Wander Rosa
ha de ser molt més profund,
sense mena de dubte,
no?
O ha de tenir
més empaque,
no?
I més serietat
amb el plantejament,
no?
No sé si més pretensions,
però...
Sí, sí, sí.
A veure,
és...
Jo, com que s'estrenava
la pel·lícula,
em feia gràcia
primer llegir la novel·la,
perquè ja fa uns anys,
no gaires anys,
que va ser molt...
Bé,
va ser un bestseller,
no?
I moltíssima gent
la va llegir.
De fet,
ara tenia una fajita
d'aquelles
que deia...
No l'he portat,
que deia
l'antídot
contra el bullying,
contra l'assetjament
escolar, no?
I dic,
com a tant,
com l'antídot,
no sé,
potser és una mica
això ja és qüestió
de l'editorial,
no?
Que ara intenta vendre
ja en un altre sentit,
no?
A veure,
és una novel·leta
que està escrita
en primera persona.
L'ha escrit
una escriptora
que viu als Estats Units,
es diu R.J. Palacio,
no sé si...
Raquel,
em penso que és el nom.
D'acord?
Però és llavors espanyola?
És...
Sí, sí,
el que passa
és que està vivint allà.
D'acord.
Està vivint allà,
als Estats Units,
i el llibre s'ha escrit
en castellà.
Me penso que també hi ha
la traducció en català,
sí,
també està feta en català.
Ah, molt bé, molt bé.
Sí.
I és una sèrie,
és una sèrie.
Jo aquest que he llegit
és el primer,
que és Wander,
després n'hi ha...
Aquesta és la lecció
d'August.
August és el protagonista,
és aquest nen que te neix
amb la cara deformada.
Sí, una problemàtica, sí.
I han de fer la tira
d'operacions,
d'operacions d'estètica.
La història de Julián
és una altra,
el joc del Christopher,
després Charlotte...
Tots són amics d'ell
de l'escola, no?
Hi ha una altra que és Wander,
el llibre de...
Preceptos del senyor Rodney.
Després August i jo,
altres històries...
O sigui,
almenys hi ha sis llibres, no?
És una mica com...
Ja com una sèrie, no?
Que van fent.
A veure,
jo penso que la intenció
és molt bona,
de presentar en primera persona
amb un nen
que ha nascut
ha tingut la mala sort
de néixer amb aquesta malaltia.
Crec que no està basat
en cap cas real.
Sí que és veritat
que es podria adonar
i de fet sí que han nascut
nens o nenes
amb un tipus de disformitat, no?
Més o menys bèstia.
Després,
ja comentarem
l'Omada fan també
aquella pel·lícula
que aquell sí que era
un cas real, eh?
Sí, senyora.
Llavors,
és plantejar
com aquests nens
s'adaptan d'entrada
a la societat
i d'entrada a l'escola.
És el primer lloc
quan es socialitzen, no?
Perquè fins ara
el nen ha estat vivint
amb els pares
en un ambient superprotegit
i amb tot l'ambient mèdic
també dels hospitals
fins que arriba un moment
cap als 10 anyets
que l'ha d'anar a l'escola.
Ha de començar
a estar amb altres nens.
i per molt que al principi
el primer dia
el vol anar
amb el seu casc
d'astronauta,
doncs aquest cas
se l'ha de treure
i ha d'anar
a desfrontar-se
amb el món
tal com és, no?
Sí.
Està escrit en primera persona
i hi ha una per què ser
ell mateix
com ell veu les coses
des del que ell comença
aquesta adaptació
a l'escola.
Un altre que és el seu amic
que coneix
el Billy.
Després un altre
la noia
que també
també és famiga.
Després de la seva germana
també.
Els pares no, eh?
Tot és visió infantil.
Tot és visió infantil.
Bé, la germana ja és adolescent,
és més grandeta.
Tot és un amor incondicional,
és tot com molt rosa, no?
Dius, malgrat
totes les inconvenients
que et puguis trobar
i el malament
que et puguin tractar
o l'assetjament
que et puguin fer
o el rebuig
que et puguin fer
tu has de somriure
i has d'intentar estar bé
i has de...
Potser una mica massa
pel meu gust
massa adulcurat, no?
No ho sé.
La realitat
no és així
tan maca, no?
No ho és.
No ho és així, no?
I, bueno,
després tot s'ho fa venir
perquè després
els nanos
se sentin
que formen part
d'una...
d'un equip
o d'un grup
i llavors
entre ells
es defensen.
I és en aquest moment
quan hi ha
la inflexió ja, no?
Quan tots realment
reconeixen
que aquest nano
forma part
del seu grup
i llavors
l'han de defensar
també
i l'han de protegir
també.
És quan se'n van
de colònies
i tenen una història
amb uns nens
d'una altra escola, no?
Que els volen fer mal.
Bueno,
està bé.
No sé si la pel·lícula
més o menys
jo crec que per començar
la pel·lícula
Jaume
ho agafa també
d'aquesta manera.
És...
Totalment classicona, eh?
Sí, no?
Aquestes pel·lícules
que jo me'n recordo
quan era bastant petit
i anava al cinema
i parlaven d'això
doncs jo, escolta, tu.
Llavors, com al final
tots ens portarem bé
perquè precisament
aprendrem el que és el mal.
És que és una pel·lícula
que et porta
a aquesta conclusió.
i, bueno,
molt bé.
Molt bé.
Sí,
una satisfacció molt grata, no?
Sí, sí.
De dir, ai, veus que feliç, no?
Que feliç
i que bons
que som tots al final, no?
Això l'entens.
Aprenem.
És que si ho agafessis
per aquí
estaria bé
perquè a vegades
si rebutges
a una persona
és perquè hi ha
algun element
dins de cada nostre
que provoca
aquest rebuig, no?
Però si tu veus
aquesta pel·lícula
això queda
completament
llimat, no?
Per dir-ho d'una manera
bueno, això
de Déja-me salir
també parla d'això
sí
us en recordeu
perquè allà
també tenim
una problemàtica
sí, sí, sí
una problemàtica també
sí, sí, sí
i fins al final
que ja ho vaig comentar
que la vaig tornar a veure
no fa gaire
i van tallar al final
però res, eh
perquè és una pel·lícula
rodona
d'aquelles
que dius
mare meva
és esquerpa
seca
allò de la piscina
ho van tallar tot allà
en parlarem
després d'una pel·lícula
del Thomas Alfredson
en la que es diu
el de Déja-me salir
i comentarem això
potser una línia diferenta
però jo crec que
el Déja-me salir
va ser una d'aquelles pel·lícules
que recordes perfectament
però bueno
això ja ho
però per la temàtica
per l'originalitat
sincerament
del concepte
per la pel·lícula
potser de les més
no sé com dir-la
baixuta
seca
que m'he posat jo mai a la cara
vull dir
és una pel·lícula
amb una secó
absolutament
que acabes la pel·lícula
i acabes amb un neguit
de dir
mare meva senyor
però com això
es pot viure d'aquesta manera
o com es pot viure
en un espai
encara que sigui un espai
que en el fons
vull dir
les atmosferes
es fa molt bé
aquest home
aquest home és molt bo
igual que aquesta
el Muñeco de Nieve
ja parlarem
l'element
on es mou
que és Oslo
a mi m'agrada molt
com ho mou
però bueno
superant després
sí sí
no pues ja està
una mica
un wonder
una mica
per arrodonir-lo
per tal
jo crec que és una lectura
que estaria molt bé
i està molt bé
jo sé que ha tingut molt d'èxit
entre nanos
o nenes
està molt bé això
jo què sé
de 8, 9, 10 anys
12 com a molt
una miqueta
per tractar el tema
d'aquest
de l'assetjament escolar
o de l'acceptació
de la persona
que és diferent
per tant és la lectura fàcil
o vingut
si és fàcil
és molt amè
és molt amè
perquè és curtet
són textos curtets
perquè va
igual és una pàgina
o un parell de pàgines
molt bé
i totes aquestes reflexions
del nen com se sent
davant d'aquesta situació
com intenta reaccionar
com a casa
li han ensenyat
que ha de reaccionar també
sempre amb educació
i sempre
i posar-se també
una mica
a la pell dels altres
penso que potser més
és això
de cara amb aquests nanos
que poden rebre
un company de classe
o que ells mateixos
es poden sentir
una mica diferents
o que en algun moment
es poden sentir
com que no se'ls valora
a veure
acaba molt bé
acaba tot molt feliç
i aquest nen s'integra
a la mar de bé
perquè a més és molt intel·ligent
i té molta sort també
amb els pares que té
que també el recolzen
en tot moment
i la germana també
mira que la germana
també té la seva
com a adolescent que és
i les ganes que té
ja també de fer
una mica de seva vida
però acaba sempre
recolzant el seu germà
l'elecció és molt maca
i penso que sí
sí que ho és
i de fet els nanos
d'aquestes edats
sí que els han agradat molt
també
bueno potser és això
és més
doncs això
adequat a la seva
a la seva manera
de veure el món
al seu nivell
sí
molt bé
doncs no callis Rosa
no callo?
vinga
la calavera
la calavera de Connemara
la calavera de Connemara
uau
jo ho vaig trobar boníssim
boníssim
de fet
bueno
crec una mica
estic seguint ja
el Pont López
que és aquest actor
que és una passada
ja el vaig veure també
amb
el curios cas
del gos a mitjanit
ah
vale
que també va estar
ell feia allà
d'un noi
que tenia el síndrome
d'Asperger
i estava genial
també
bueno
ell i tota la gent
que l'acompanya
perquè la veritat
és que es rodeja
també d'actors
i actrius
d'una gran talla
que a part ser del llibre
és boníssim
i aquesta
el del gos
a la mitjanit
és moltíssim
sí sí sí
també l'he llegit
és que sí que és una passada
també com està explicat
també des del punt de vista
d'aquest nano
amb aquest síndrome
d'Asperger
que és com el wonder
com que la gràcia que té
és que els nanos
ho expliquen
el nen
l'amiga
l'amiga
i la germana
ostres
està bé
des de la seva optica
a veure
els altres actors
són la Marta Millà
l'Oriol Pla
i el Xavi Saez
estan tots genials
tots genials
genials
Oriol Pla
flamant
guanyador
del Gaudí
per incerta glòria
ah
doncs mira
és veritat
sí sí
sí que és veritat
sí que és veritat
sí que és veritat
com ho vaig veure
jo com veu les gales
aquí ve que no les veieu ningú
jo la vaig veure començar
i no em va enganxar
jo la fa un braç
no la vaig enganxar
no sé per què
els dos presentadors
tu que estaves allà mateix
ja no
vivim en directe
però aquest va ser el Gaudí
no el Goya
ah
el Goya
ara el Goya és l'últim
no?
ha estat el Goya
sí sí
aquest
el cap de setmana passat
aquest dissabte passat
la nit
jo comentaré després una miqueta
quan parli de la peli
jo us comento
quatre cosetes
doncs mira
la història
ràpidament
és la història de Conemara
Conemara són pobles
estem a Irlanda
pues a Irlanda
dels anys 90
d'acord
llavors
el protagonista
el personatge del Pont López
és un
el mig
el mig d'algú
a veure
és un borratxin
vale
a veure
tots són personatges extrems
personatges pobres
que dius
ostres
quina deixeïa de persona
no?
quina pobrets
home
sí sí sí
a veure
és un senyor
que està destruït
està destruït
totalment
vas veient
a mesura que vas a l'obra
però bueno
descobreix força ràpid
clar
a part de que allà
és molt típic
veure
sí sí sí
i és molt freqüent
molt freqüent
és que tots els personatges
és que
i agafen unes borratxeres
i és que
cada dia
que si amb el whisky
que si amb la cervesa
és una passada
molt celta
molt celta
sí no?
no celca
molt celta
celta
sí sí
és que és molt bo
és molt bo
ah que és molt bo el whisky
clar és això
fa oblidar les penes
és que fa oblidar les penes
no?
és que és això
és oblidar les penes
a veure
ell treballa
més que d'enterramorts
de desenterramorts
la feina que li donen
clar aquí
el tema de la calavera
i tot passa
amb un ambient així
o entre núvol
i gris
i de nit
i després el cementiri
l'encara que li fan
és cada set anys
ha d'anar al cementiri
i desenterrar
els morts
que ja porten set anys
perquè quan no tenen espai
i allà
com que és la religió catòlica
que no
no es porta
el tema de la incineració
sinó que la gent
ha de ser enterrada en terra
doncs clar
com a molt aguanten
set anys
allà les tombes
i llavors les han de buidar
el que és
amb els osos
el que queda
i després es suposa
aquí es portaria una osera
allà si veiéssiu
el que fan amb els osos
tela
no passa res
a veure
i per això hi ha
allò de les calaveres
clar
hi ha
la tira de calaveres
i de tibies
i de peroners
i de
i recorda
hi ha una escena
quan estan destruint
aquests osos
ara ja ho dic
que recorda
l'escena de 2001
no l'audisseia a l'espai
quan aquell simi
està amb els dos osos
amb els dos osos
pom pom pom pom
i comença allà a trencar-los
allà amb una ràbia
i s'aixeca
i tal
és una miqueta
jo crec que és una miqueta
la reivindicació
de l'evolució
de l'home
des del punt de vista
del Darwin
no del punt de vista religiós
de les religions
sinó del Darwin
és l'evolució científica
l'explicació científica
de l'evolució
de les espècies
jo crec que és un guinyo
una trucada d'ells
amb això
perquè allà també
es carreguen una miqueta
amb ironia
i amb sentit de l'humor
es carreguen també
la gent que va contínuament
a missa
la doble moral
la hipocresia
el cura
que és una miqueta
el mossèn
és qui controla tot
llavors és qui dona la feina
també
i segons com
també et critiquen
si no vas a l'església
encara que sigui
a fer un bingo
que al final és això
van a fer el bingo
ella la protagonista
la Marta
el que fa
exacte
a Irlanda fan allò
és una manera
de tenir allà
la feligresia
fan coses d'aquestes
sí
doncs ell està
està així
perquè
fa set anys precisament
ara li tocarà
desenterrar
el cadàver
el que quedi
de la seva dona
perquè va morir
en un accident de trànsit
ell anava borratxo
anava conduint ell
i el típic
després el que es passa
no
el típic accident
de quan vas
begut
i bueno
i la dona
pues anava
sense el cinturó
de seguretat
ostres
que ell s'ha destrossat
per això
està claríssim
que s'ha destrossat
per això
la consciència
no
però és que és igual
després hi ha un nano
que també
agafa el cotxe
també
porta un pedo
impressionant
també
i també agafa el cotxe
aquest no es mata
tampoc de miracle
és que són
éssers humans
que estan ja vivint
al límit
és que no tenen res a perdre
és que és igual
l'únic que tenen
és la poca vida
que tenen
i ja està
i l'altre nano
és un pobre nano
que és un retassat mental
té un retassat mental
i és germà del policia
que és el policia
que intenta descobrir
que realment
intenta demostrar
que va ser
a veure
com un assassinat
no
de la dona
d'aquest
que no té prou
ja patiment
com perquè a sobre
li puguin
a sobre
dir que va ser
intencionat
o que ja la dona
estava morta
abans de l'accident
no
i doncs
l'altre policia
una mica
per medrar
i per intentar
promocionar
i
que li posin ja
com a inspector
més sou
o poter fins i tot
sortir d'aquell poble
doncs intentar
d'alguna manera
fins i tot
buscar proves falses
que és
també un altre personatge
que jo sé
és que estan tots
ofegats
allà en aquell poble
i l'altre
la protagonista femenina
doncs bueno
com no
la típica
soltera
que no deixo
que se'n va el bingo
aquest perquè no té
una altra distracció
després passa a veure el mic
se'n prenga ja
un got o dos
de whisky
també amb ell
i la vida
que els espera
què han de fer a la vida
res
però clar
tot això també
em plaga així
molt irònic
molt divertit
quina vida
però
però és que és molt fort
és que és molt dur
són personatges al límit
personatges que dius
hòstia pobrets
quines despojos
no
sí sí sí
les despulles humanes
aquí ara no
està super interessant
ho fan super bé
a més com camina
el Pont López
com camina
que sembla que tingui ja
jo què sé
80 anys
allà caminant
i així
hi ha la forma de parlar
que sembla que està realment
cansat
i borratxo
que està allà
la veritat resulta
que el personatge
té uns 40 anys
perquè clar
fa ses contes
des que ell diu
que havia conegut la seva dona
que eren nòvios
des de petit
bueno
des de 15 anys
o així
i des que van tenir l'accident
que feia 7 anys
doncs és això
aquest nano
se suposa que el personatge
té uns 40 anys
no arriba
i ho fa
però està allà
enfonsat
i envellit
i allà camina
d'una manera
ideal
i el que fa
de retrasat
pobre
també ho fa super bé
que sembla un nervi
cap amunt
cap avall
no sé què
i els raonaments
que fa
i les tombarelles
que fa per allà
super bé
el policia
també està molt bé
i ella també està bé
també es comporta així
una mica
molt campejana
així
doncs molt interessant
molt molt molt
si ho tornen a fer
per Barcelona
jo sé que ara
estan una mica de gira
de la segona vegada
que sortien de gira
ho van fer a Sant Cugat
a l'auditori
i després van fer
una mica de col·lòquia
amb els actors
que això sempre
és super interessant
molt bé això
i bueno
super bé
llavors clar
el dramaturg
el que va escriure
l'obra
és el Martin McDonagh
que a més a més
de dramaturg
és director de cinema
i ha fet pel·lícules
com
Amagats a Bruxes
ah
sí
la segona
va ser
Set Psicòpates
ho tinc apuntat per aquí
aquesta no l'he vist
el de Pilofman
l'home
l'home coixí
l'home almohada
que està tampoc a la vista
i l'última
que està en cartellera
que és la de
Tres Anuncis
a les afueres
a les afueres
que també està molt
amb la nínia
de personatges
ara ho comenté
no sé quan ens toca
ara comentar-la
de personatges
també al límit
de personatges
que dius ostres
és que no tenen
pressa a perdre
ja
quina prova
més dura
que els hi posen
a la vida
és que és una bestialitat
és una bestialitat
la protagonista
la Francis McDormand
famosíssima
per aquella
bueno per Fargo
a mi des de Fargo
ja a mi em va quedar
i totes les pel·lícules
que ha fet
és impressionant
la tia
doncs aquí fent
d'una mare
d'una nena adolescent
que van viure
la seva filla
la van cremar
i no han trobat
encara
el cos
no, el cos sí
no han trobat
qui ha pogut estar
i llavors ella
la queixa és
els anuncis
fa referència
a la policia
ostres com és que
encara no n'hi ha
cap detingut
com és que encara
què s'està fent
clar ella és una ajutadora
la mare és una ajutadora
però s'imagina
aquesta persona
aquest personatge
ostres
tot que això a la vida
és molt fort
ara la tia
i la pel·lícula en si
es mereix tantes nominacions
als Òscars
que està molt nominada
jo no m'agrada exagerar
i a més ja sabeu
que a vegades
quan ens parlen
molt bé
molt bé
d'una pel·lícula
després tenim
unes expectatives
molt altes
i a vegades
ens decepciona
jo penso que s'ha de veure
i cadascú ho ha de trobar
allà
jo he trobat
moltes coses
m'ha agradat
a veure és molt rodona
estàs durat
quasi dues hores
però estàs tota l'estona
i ara passa això
i això
i això
i tot superben enllaçat
i bueno
i tot
no acaba ni bé ni malament
no?
però bueno
és que és com
com es comporten aquests personatges
tan al límit
és que el cap de policia
clar és que no
no vull tampoc
dir moltes coses
però és que el cap de policia
també el que arrossega
té la eh
que és el Woody
Harrelson
Harrelson
que està també genial
mira era un dels personatges
de l'altra pel·lícula
del Seven
de Set Psicòpates
i està genial també
amb el que ell personalment
arrossega
perquè té una dona maquíssima
i les nenes maquíssimes
però ell té una situació seva
personal
tela
que dius
ostres
i també et sorprèn
com reacciona ell
davant de la seva situació
i el bon policia que és
malgrat que
ell es queixi
de que no
però creus que hi ha vegades
que el que ell dius
que a vegades
que no trobes cap prova
i què fas?
què fas?
Bueno
doncs és l'exemple de policia
de vocacional
que li agrada la seva feina
que respecta els homes detinguts
que ha de lluitar
amb uns companys
que té allà a la comissaria
que són uns bèsties
no?
animal
sí
però n'hi ha un
que és el més bèstia de tots
que aquest s'hi pot
pregar als negres
i a qualsevol
que es posi pel davant
no?
però després
cap al final
ja
i després
va la cosa millorant
no?
clar
però és que aquest nen
també té una situació
molt bèstia
una situació personal
també
que dius
hòstia
tropecientos anys
vivint encara amb la mare
la mare que el domina
que no vegis
i la mare que és una mica violenta
clar
i en canvi
ell té
una mica
aquell fons
més bo
no?
no?
una altra
per cigara
un curcó
que es diu
no?
que no l'ha deixat
abandonar el niu
no?
i clar
ell com ho paga
després
amb aquesta agressivitat
que té
no?
Déu-n'hi-do
i en canvi
el cap de policia
sí que creu en vell
i diu
home
tu pots arribar
a ser un bon policia
clar
i aquí això
dona pas
amb unes escenes
fortetes
no?
algunes
així violentes
i tal
no?
sobretot
al final
gairebé
total
tot personatges
ja dic
en situacions
molt extremes
hosti
tu
ajuntes
això és com
un còctel
molotov
mira
aquelles persones
estan bullint
per dintre
tot el que els basa
no?
i com conjugues
tot això
no?
després
hi ha la típica
amiga que també l'ajuda
després la gent del poble
qui es posa a favor d'ella
qui no
que dius hosti
això sí que és més realista
no?
perquè veu gent
que sí que la recolza
gent que no s'esperava
i gent que dius hosti
ve a ficar el dit a la llaga
de dir
no t'ha passat
és que pogués
si hagués agafat la teva filla
dius hosti
no entens
és que
no, no
que acaba una miqueta
jo crec que s'ha de veure
ja quan l'hàgiu vist
ja comentarem
si ho tinc ganes de veure
si jo també
no sé perquè
una cosa o una altra
vas liant-te i no ho veus
al final
a veure
però a mi m'ha dit això
que pot ser massa
de guió
en el sentit
no de lo bo
de ser de guió
sinó de lo
que els personatges
dels diàlegs
diguem-ne
que semblen això
molt dramàtics
diguem-ne
que sembla que està
en una obra de teatre
en la qual
sí que no és llicència
és un personatge
jo a mi jo
molt estereotipat
li permets
que parli d'una manera
i que faci un discurs
en un moment donat
i que potser aquí
potser es perd una mica
la frescura
la versió d'humilitud
perquè de cop i volta
personatges més normals
treuen un discurs allà
com si fossin
que potser
queden una miqueta
per personatges
d'un poble de Missouri
això m'ha dit a mi
algú gravista
per tant
jo l'haig de veure
per això
que cadascú l'ha de veure
i ha de saber
què troba
una conclusió
al respecte
bueno
doncs el que farem
si us sembla
tenim ara
un parell de minutets
és una cançó
perquè hi ha
en aquella época
rock and roll
seran de dos minuts
hi ha una gravació
d'aquelles
de l'any de la picó
insisteixo
on sentim
les fans embogides
quan sortia
Bill Halley
on the Comets
que era el grup
que tenia
una cançó
l'any 55
el rock and roll
on the clock
i que insisteixo
avui complim
37 anys
de la seva mort
i per tant
aquesta cançó
tenim
quan no sé
hi ha 70 anys
gairebé
d'aquesta cançó
com passa el temps
apa
Bill Halley
when the clock strikes
2
3
4
if the band
closed down
we'll go for more
we're gonna rock
around the clock
tonight
we're gonna rock
rock
rock
till
punto
work
we're gonna rock
around the clock
tonight
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a Janos 90 i totes aquestes
de Poderosa Afrodita i de Constructing Harry
i no sé què, no sé quants
Jo m'ho passava molt bé, la veritat
però bueno, que vull dir que tu notaves
allò una miquera de, saps, tots ens en love you
i després va enganxar
va fer, bueno, una combinació
d'aquestes d'encara comèdies
a l'antiga o pelicules
amb pelicules més sòlides
un cas paradigmàtic que és Matchpoint
Matchpoint és un peliculon
amb una densitat
que tu, te diuen
que és Woody Allen i tu has de mirar
i és Woody Allen, sí, sí, és Woody Allen
Passa de les primeres que va fer fora
dels Estats Units
Exacte, també molt anglesa
Exacte, la combinació de Toc d'Anglaterra
que no surt Woody Allen per enlloc
i que no sembla Woody Allen perquè és una direcció
com molt, això com dius tu, sota
una cosa com molt, la càmera fixa
i tal, i a més a més el treball
sobre els personatges
Doncs aquesta a mi em va recordar, aquesta
Directional Man, que és el 2015, em va recordar
Matchpoint
una mica també per la manera
de tractar el tema
també, tampoc suport Woody Allen
actor, si és Joaquim Fénix
un actor fantàstic
és boníssim
Emma Stone
Emma Stone, la noia aquesta de l'Ala Land
que fa un paper
o d'un i dos, eh?
I que és una de les últimes
Mosses també de Woody Allen, eh?
Sí, sí, sí
que apareixen dues o tres pel·lícules
de Woody Allen
Sí, sí, sí, aquí no sé per quina raó agafa
les Mosses de Woody Allen
però bueno
Aquí no ho sé
Per moltes raons, suposo
Sí, les 10 s'ho duï, home
Clar
No sabem el què
No sabem el què
Han fet mala fama també
Per això dic jo, com ja té una barreja
Bueno, això ja és maledicció
Exacte
I, bueno, llavors
hi ha un element de...
que lliga les dues pel·lícules
que és que en les dues surt
el llibre
Crimen i castig
Dostoevsky
Anda
No sé si us recordeu d'això
És que això
Hòstia, que no ho vaig veure
i lliga
perquè al final
és
el tema central de Crimen i castig
és la llibertat
que deies tu
un individu
per fer
el que sigui
si és
en el seu benefici
però
per una superioritat moral
és a dir
jo soc
en el match point
jo soc millor que la resta
i jo
mereixo
això que m'està passant
i com m'ho mereixo
i al final he arribat
doncs tinc el dret
de fer
que sigui
per defensar
això fantàstic
que m'està passant
si tot arriba al crim
doncs aquí
és bé
una cosa semblant
diguem-ne
és una persona
és un professor de filosofia
que té una vida
és un nihilista
que, bueno
que no li troba cap sentit
a la vida ja
que és una persona
que, bueno
que ha tingut èxit professional
que ha tingut
molt d'èxit amb les dones
perquè
és un personatge
que no és que ni sigui
ni molt guapo ni res
però, bueno
és molt atractiu
que sembla
de cara a les dones
i sempre estan dones
i té tal
a fer amb l'Emaston
aquesta que s'estudia
molt jove
d'allà
tal igual
com és una història
d'allà
perquè t'home
no troba sentit
a la vida
fins que
d'alguna manera
veu
que ell pot fer
una acció
una acció
que té un tema criminal
i que això
donarà sentit
a la seva vida
i que ell la pot fer
perquè superior
moralment
és superior
a la persona
a la qual li farà
aquest crim
diguem-ne
o sigui
basat en la mateixa idea
bueno
és una idea casual
a partir d'aquí
es desenvolupa
tota la història
que no expliquem
molt
però l'idea central
és aquesta
jo
l'idea
crimen i castigo
el rascolnik
of the crime
perquè
mata l'àvia aquella
en base
que si s'abara
que si no sé què
és qui no sé qual
però al final
és perquè jo soc millor
que ella
per tant tinc dret
de matar-la
i a més
fer un crim
perfecte
més o menys
també va el tema
pel crim imperfecte
va buscant
la manera
de fer les coses
a més a més
que clar
com és un crim
que no té mòbil
perquè això és una cosa
que surt de manera casual
i ell decidís
de fer-ho
és difícil que l'enxampin
perquè clar
no hi ha
no deixar rastre
i no hi ha mòbil
perquè clar
si es matem aquí
entre nosaltres
oi es coneixien
i tal
aviam si és que un dia
a la ràdio
es van barallar
i tal
però si no hi ha
cap coneixement
bueno
llavors
aquesta pel·lícula
ja podria passar
això
algun dia
ja podria passar
això ho ha deixat
ja aviam
si
nosaltres ens apartem
per això en cas
que no ens expliqui
el tema
i hi ha evidència pública
aquí
del que ha passat
sospita
s'han separat
de tu
s'han anat a la punta
de la taula
ha tingut un èxit
allò
ho ha dit d'una manera
i amb una cara
sí, sí
potser t'ho has fet
cara de psicòpata
directament
m'ha traït el subconsciente
bueno
a mi em va agradar
força
no té la qualitat
de Matchpoint
que
l'he tornat a veure
pensant en una película
en l'altra
però Matchpoint
és boníssima
i aquella música
que té
que és tot
àrees d'òpera
cantades por Caruso
amb aquestes gravacions
allà
de les 1900
no sé quants
que es escena allò
cloc cloc cloc
i la ve
és que és fantàstic
no?
sí
bueno
la reona és aquesta
evidentment
però està
molt atiplada
perdona
perdona
Enrico
exacte
està més atiplada
encara
i queda més
ell l'ha buscat
això
doncs aquesta
és més
no té aquesta potència
però sí que
s'hi acosta
una manera
d'enfocar el tema
la manera
d'aquest vincle
entre Dostoyevsky
el mateix llibre
que surt a les dues pel·lícules
i una mica
la mateixa idea
molt bones actuacions
el que hem fet
el fa molt bé
l'Emma Stone
també el fa molt bé
càmera
sense alardes
i tal
no sembla que sigui
budian
si no t'ho expliquen
i bueno
recomanable
com una
una peça curta
diguem-ne
que passa molt ràpid
no?
perquè és una escena
que comença
tal
desenvolupa ràpid
el que
el personatge farà
ho fa
i al final
bueno
això és un desenllaç
que ja explicarem
que el grafi
no és el més important
però val la pena
com a peça petita
allà
i amb aquesta
i per pensar en aquesta idea
llavors no actua
budian
no
no
és d'aquestes
que només
sí
exacte
a més a més
no té
no és ni comèdia
ni el que estem més acostumats
ni els temes tan budian
i és costat
jo no veig el fènix
com l'alter ego
de budian
no
jo no el veig
allò que estic a vegades
que en unes pel·lícules
mira l'histrionisme
una mica
de la manera
que el algú ha hagut presentat
jo crec que no
jo l'únic que tinc que dir
aquesta pel·lícula
que em va semblar
la pel·lícula molt correcta
i ara que estic recordant
i tal
jo
evidentment
no destriparé amb mi molt menys
però
hi ha alguna escena
hi ha una escena ascensor
punt
no dic res més
que
tot molt forçat
sí
sí
això l'hem dit
que tenia un desenllaç
que bueno
exacte
això
el desenllaç és com
bueno
que vas aquí
que és igual
que te pots
o sigui
li perdones
dient
bueno mira
la resta
ja ha estat bé
i aquest desenllaç
no sé
per què has anat per aquí
no calia
però el que sí que ha comentat
que el personatge
li ha agradat
bueno
que té molt d'èxit
amb les dones
i tal
això també li passa
amb el personatge
a Woody Allen
que això és una fantasia
que té ell
com una catedral
home
home
perquè el Woody Allen
en física
a veure
és que no val res
i a la vida
per real
segur que tampoc
no lliga res
que passa que
sempre a les pel·lícules
a les pel·lícules
es posa
i l'així
bueno ja sabeu
que estava acusat
també d'haver violat
la seva filla
no
no pot saber
d'aquesta cosa
també
en fin
no
en fin
aquestes fantasies
després portar-les
a la realitat
mare meva
molt bé
doncs seguim
amb un thriller
perquè bueno
això no és un thriller
bueno
d'aquella manera
però això és una cosa
ja amb empaque
vull dir
que és el ninot
de neu
el muñeco de neve
o és de snowman
digueu-li com vulgueu
no ho sé dir-lo en francès
perquè no ho sé com es diu
un matís
perquè abans hem començat
a parlar
de déjame entrar
déjame salir
i crec que ens estem liant
aclareix-lo
crec que ens hem liat
vull dir
aquest és el director
de déjame entrar
que és la pel·lícula
del 2008
que és sueca
que és de vampirs
dels nens vampirs
això és déjame entrar
perquè ella
la protagonista
li diu al nen
l'altre nen
diu
me dejas pasar
i diu
passa
no si tú no me dices
que puedo pasar
no puedo pasar
i llavors li deixa entrar
i la de déjame salir
que aquí salió
una miqueta
és l'altre
és d'aquesta
d'un personatge
de color
que va passar
el cap de setmana
a casa dels sogres
els nous sogres
que està nominada
també als Òscars
que està nominada
i en vegades de sorprès
diu
sí, sí, no
bueno
està bé
però per centrar
ja per l'explicació
l'Adelson
és déjame entrar
la dels vampirs
de Suècia
i que dius tu
que està inventada
aquesta en Oslo també
en Oslo
doncs bueno
semblant a l'altre
diguem
i que aquesta està basada
en el llibre
Thomas Affelson
Affelson
Affelson
amb F
no em sona què és
sí, Affelson
és que dia
Alfred Sonding
no, és Alfred Sonding
i que també està basada
en la novel·la
de l'escriptor
John Esbo
que també és
noruector
de la sèrie
bueno de la sèrie
sí
perquè és un investigador
que en aquest cas
intenta aclarir
els crimens
que van trobant
jo vaig llegir la novel·la
la vaig comentar
aquí
sí, sí
la vaig comentar
exacte
però és que
el que diem
ha agafat una
que està al mig
no sé què dir
s'ha agafat la primera
la segona
ha agafat una qualsevol
potser li ha interessat
el tema
és un tema bastant escabrós
però tornem a trobar-nos
en una pel·lícula
crec que amb una estètica
molt correcta
és a dir
com plantejar
amb un oslo nevat
amb tota una potència
que realment et porta
a un espai
gairebé
com dir realitat
vull dir
perquè tot el que passa
amb aquelles cabanes
perdudes
al mig de no sé on
i amb aquests llocs
una mica et porta a aquesta idea
llavors té la part urbana
la part diguem
de la ciutat
juntament amb
i és que
hi ha una capacitat
que té aquest home
de presentar-te les coses
amb una certa fredor
aquí
és més comercial
tot sigui dit
igual que el déjame
sí
entrar
entrar
exacte
entrar
és una cosa
jo crec que és un magnífic
assaig
vull dir
per entendre'ns
que seria una pel·lícula
això com ho dic ara
sempre t'aproliques tu
jo m'aproliques molt
a veure
és com una barreja
entre el Dreyer i el Berman
toma el que he dit això ja ara
el dic la primera
m'he passat molt
quatre pobles
però és com una mica
és aquesta línia
vull dir que jo tinc aquesta sensació
d'haver una pel·lícula
amb aquest nivell
amb aquesta cosa
sí
sí
bueno
intenció sí
intenció
no de contingut
no de contingut
parlo de percepció
de què seria
per un costat
la manera dels diàlegs
la manera que es planteja
l'escenografia
però en aquest cas
no
en aquest cas
hem buscat
ha buscat una cosa
molt més comercial
molt més fàcil
el Michael Fassbender
seria el que fa
d'això
un paper
d'un investigador
de l'inspector
de l'investigador
molt
també que està retirat
exacte
amb un problema
també de
problemàtica
i tal
això mateix
i a partir d'aquí
doncs bueno
com apareix una altra
inspectora
que això és un tema
insisteixo
que hi ha nivell
de llibres
sobretot
aquests
thrillers nòrdics
que s'han posat molt de moda
últimament
i francesos
repeteixen molt el cliché
i és molt repetitiu
i per tant
com he llegit
bastanta cosa d'aquestes
que si els llibres
de la Frantillier
que si els llibres
de l'Ematre
que si no sé què
arriba un moment
i vaig començar
una nissaga
també d'uns altres
nòrdics
que també
la Larson
hi ha una combinació
d'uns personatges
molt semblants
d'inspectors o inspectores
amb unes vides truculentes
saps?
i a partir d'aquí
sempre un està fet pol
o l'altre sempre estava bé
i l'altre no sé
que dius
bueno ja es repeteixen
però bueno
en si mateix
l'obra
la que és la pel·lícula
tracta de
vull dir
el primer moment
de la pel·lícula
ja saps qui és
el possible assassí
però és un assassí
que el veus de petit
no el veus de gran
perquè li passa una cosa
a aquesta persona
quan és un nen
de 12 anys
és un preadolescent
que li generarà això
perquè hi ha una cosa
que t'ho indica
que és que aquest assassí
que després
farà certes coses
sempre quan fa
aquest element d'assassinat
posa un ninot de neu
però un ninot de neu
que fa una mica d'angoixa
perquè li posa
unes branquetes
així molt primes
uns grans de cafè
a la boca
un suïts una miqueta així
el ritual
exacte
un ritual
i a partir d'aquí
es desenvolupa
la història
d'aquest inspector
amb aquesta noia
que comparteixen
una miqueta
una mena de relació
laboral
que pot anar més
però no acaba d'anar més
la seva relació
amb la seva ex
el que passa al voltant
la manera
en què aquest home
aquest assassí
porta a terme
aquests assassinats
que és molt cru
el que fa
i és que realment
els rebenta el cap
literalment
amb una escopeta
d'aquestes
de com es diu
de dos canons
i d'aquesta manera
i quan li rebenta
clar que esclata
tot això d'aquí
li posa
un cap
de ninot
de neu a sobre
li canvia el cap
i li posa un ninot
i a més amb l'espai
on quedaria la maniure
que és una miqueta truculent
per no dir molt
i això doncs
desenvolupa una història
clar
això depèn
de quin director
t'ho agafi
pot ser un xurro
com una casa
i ell ho fa bé
em refereixo
que és un director
que insisteixo
que és ferm
amb el que fa
crec que li dona
un aire
i un caire
prou interessant
els personatges
estan ben portats
l'únic que
insisteixo
gent com jo
parlo de mi
vull dir
que estic bastant
avassat
en el tema
d'aquests thrillers
la història
a mi
em sonen campanes
em sonen campanes
no
apartament del llibre
però és molt repetitiva
l'estructura
d'aquest tipus
d'això
d'inspectors
d'històries
que es repeteixen
constantment
amb una moda
que és el que hi ha
que acabes
que t'ho prens
de memòria
i a més la pel·lícula
quan acaba
que no és res
de l'altre món
no explico
al final
faltaria
però sí que és veritat
que es deixarà
a la porta oberta
a una altra història
de Jonés
és com si
obríssim
perquè són diferents històries
amb els mateixos personatges
o el personatge principal
i els personatges satèl·lits
doncs
si això funciona
deixarà a la porta oberta
per si de cas
vindrà un altre
qui sigui
i que tingui èxit
com a tant
és el que tenim
però seguim truculents
l'autòpsia
de la Jane Doe
sí
això ja es va
el vas comentar tu
un altre dia
vaig veure allò
que se'ns agrada
una miqueta
el terror
i tal i qual
i una pel·lícula
que llàstima
perquè anava molt bé
però al final
acaba de ser
però té
una primera hora
diguem-ne
o tres quarts d'hora
molt correcta
perquè
plantejament així
és molt tranquil
una cosa molt realista
d'això
quan comencen a fer
una família molt curiosa
que fa
el crematòria allà
i fa les autòpsies
i
té la funerària a casa
ja només que la falta
no però té allò
un negoci casolà
sembla com si
tingués
un negoci d'autòpsies
a la fusteria
allà al forn
té autòpsies
i és supermercís
tal i qual
a mi que m'agrada molt
a tots metros bajo tierra
dic hòstia
em va recordar
i a més el pare
i el fill
que el pare fa molt bé
que de valer en cocs
i tal
i comencen allà a fer
l'autòpsia
d'aquesta noia
que ja es veu
que bueno
que no és tan
completament normal
perquè ells que han vist
molta cosa
doncs ja
si sobta
que estan veient
i detalls allà
truculents
molt de l'ofici
la campaneta aquesta
que li posaven
per si estava viva
però jo mola
sí
això és la part
la part més
que fas
ostres mira
això està bé
que trinca la campaneta
i tal
que està viva
coño
és la part de terror
més clàssic
de sustit
de calfet
però està bé
està bé tragueta
però suena dins de la càmera
sí
de la càmera
de la càmera
de la càmera
de la càmera
jo estic com
sí
llavors comencen allà
i tot
total
quin miedit
no
és un espai
bastant reduït
sense grandes horaris
però clar
només veien l'espai
l'espai en si mateix
perquè està la taula
la camilla de secció
i estan allà
les neveres
on estan els morts
i està tot plegat
i tota l'estona
enfocant allà
camí fixa
i clar
va donant
i l'altre ja
obrint
i explicant coses
i tal
i tu
et dona una sensació
diguem-ne
això amb la llum apagada
i tal
amb la tele allà
només
o amb el que sigui
amb el cine
jo la vaig veure en vídeo
i dic ostres
bé
la història
ara en un moment
que comença a patinar
perquè ja se'n va
per altres cerros
i aviam
aviam aquí
com enganxarem això
i clar
ja entren una mica més
en el tema fantàstic
i acaba perdent-se
i dic ostres
perquè
moltes voltes
va tenir un premi
a Sitges
sembla
no sé si del Jurat
o de la Crítica
sí
alguna cosa així
un premi d'aquests menors
va tenir una bona acollida
i tal
i bueno
és una pel·lícula
que si us agrada
el cinema de terror
i esteu disposats
a permetre
que tres quarts d'hora
inicials
després
quedi una miqueta
així
desdibuixats
fantàstic
és demanament
perquè es veu avui en dia
és molt sencera
és molt
dia d'aquests
que ha plogut
tant aquí
de senrere
que no saps què fer
estàs a casa allà
amb la calefacció
i tal
i et poses això
i ara mira
una copeta de vi
i a disfrutar
el vi també
el vi també
és important
que fa sang
molt bé
Rosa
parles de l'Hombre Elefante
i acabarem parlant
segurament una miqueta
del Gollos
si no
la setmana que ve parla
del Gollos
que ho vulgueu
no
això serà breu
potser no entenc
sí
perquè em va fer gràcia
recuperar la pel·lícula
perquè clar
quan vaig estar
llegint
Wonder
pensava
clar
ho vaig associar
no
penses
home
sí que va haver
un cas real
i es va fer la pel·lícula
la dirigeix
el David Lynch
clar
i sí que és veritat
que era un cas real
una persona
amb el cap
però totalment deformat
que recordava
un elefant
no sé per què
i bueno
és una malaltia
que es diu elefantitis
sí
però que es diu
que és una possibilitat
d'una entre
sí sí sí
entre la tira
és un tema cromosomàtic
4 milions
o més
és un tema cromosomàtic
no sé què
és complicat això
però pot passar
clar no
llavors això
els anys que va passar
doncs clar
això no estava estudiat
i que aparegués
això
doncs era un fenomen
era un fenomen
de fira
de fèria
ara exhibir-lo
perquè mentre que la mare viu
la mare se suposa
que el cuida
però que la mare
ja no hi és
doncs cau en mans
d'aquests personatges
de fira
d'aquests explotadors
d'aquests fenòmens
que ja la dona barbuda
el gegant de no sé què
els siamersos
bueno tot això
una mica
el que havíem vist
amb el showman
la pel·lícula aquella
que ara està
el musical
el gran showman
està relacionada
com eren en aquella època
la parada dels monstres
l'explotació
l'explotació
d'aquestes persones
però bueno
jo crec que és una miqueta
segurament
estàvem dintre una edad
que l'ésser humà
és bo
una miqueta
el que deia també
el Rousseau
que l'home sí que és bo
i que malgrat tot
sí que
creu
en l'ésser humà
i per això
hi ha l'Antoni Hawking
el personatge
que és el metge
que el descobreix
i que se l'emporta
a l'hospital
i que el cura
i que bueno
el cura les ferides
que tenia
no li pot fer res
allà veu la cirurgia
no havia avançat tant
com per poder
i que era complicadíssim
era un macroentefalisme
bueno
era supercomplicat
tot el que tenia
el cos
fins i tot
la columna vertebral
també la tenia deformada
no?
era complicat
però bueno
però veus que
els metges bo
a tota la gent
de l'hospital
també el cuidant bé
a final
es pot quedar
allà a viure
a l'hospital
perquè aconsegueixen
que fins i tot
la reina
d'Anglaterra
la reina Victoria
que intervingui
i intercedeixi
a seu favor
perquè es quedi allà
a viure
no?
Bueno
sempre hi ha
malgrat que l'ésser humà
és bo
i que et pots trobar
amb gent bona
però sí que hi havia
llavors
el malatge de turno
que és el que
torna
un cop encara
que s'estigui
ingressat a l'hospital
intenta també
beneficiar-se
i treure profit
d'aquesta altra
pobra
diable
que està allà
i també porta gent
perquè el vegi
i que li paguin diners
i bueno
i escolhi
no l'ésser humà
com arribem a ser
és la primera pel·lícula
em sembla
o és la segona
és el Devil Lynch
va ser la
Cabeça Borradora
va ser la primera
ah
Cabeça Borradora
quina paranoia aquesta
avui passaven
unes quantes
fotografies
no sé
que coincidin
no ho dic
perquè
l'home la fan
és l'únic
entenedora
entre cometes
les pel·lícules
de Devil Lynch
entenedora
vull dir
que és molt més
línia
després hi ha una història
verdadera
una història verdadera
també està molt
aquesta que dius
tu s'entén
a la Cabeça Borradora
és una cosa
que
la sergert
i ja no et parlo
la carretera perdida
que allò és
com una empanada
i una que no he vist
ningú de vosaltres
i que no la veieu
segur que és
Inland Empire
hòstia
allò
vaig dir una bestiesa
allò és una palla mental
perdoneu
però és una cosa
que jo no m'he pogut trobar
durar com 3 hores
i jo em tirava
bueno
del balcó a baix
t'ho juro
una borrada
què és això
què m'estàs explicant
vull dir
què m'estàs dient
estàs bo
estàs pres 4 tripis
tio
i t'has tornat tonto
vull dir
de veritat
en sèrio
vull dir
no entenia res
i mira que
estem curtidets
a cinema aquí tots
impossible
impossible
és una obra
és una abstracció total
no d'imatges
sinó de concepte
és la perigua conceptual
que dius
d'on vas a parar
no hi ha manera
d'agafar-lo
per enlloc
doncs res
aquesta pel·lícula
està en blanc i negre
que penso que està molt
al seu favor
perquè és una manera
de reproduir
una mica l'ambient
que pot haver-hi
en Londres
dels 1800 i poc
està molt bé
les primeres imatges
quan veus
que surten al carrer
i veus aquells adoquins
i tot gris
tot fosc
mullat
però clar
la pluja
i tal
amb aquelles parades
al carrer
amb aquelles carnisseries
allà
amb el bestiar
allà obert
allà en canal
està molt interessant
la recreació
està força bé
i la recreació
de l'hospital
l'ambient de l'hospital
i tot
molt interessant
així
amb aquestes constants
que hem deixat
evidents
en el senyor
aquest
el Lynch
el que seria
una
joia
seria l'última
que va fer
que era la carretera
perduda
per mi és una pel·lícula
magnífica
però és que
ja allà
a mi
em va costar
arribar-hi
però molt
arribar-hi molt
a entendre
i és que el concepte
és l'enteniment
encara que potser
no es busqui
això
ell no busca
l'enteniment
amb les seves
pel·lícules finals
una mica també
li passa això
amb el Peter Greenaway
que està arribant
un moment també
que Peter Greenaway
està portant al límit
certs elements estètics
que dius
però on te vas
i jo soc foròfoda
m'he tregat tot
però home
l'última està molt bé
la de l'Einstein
ells tenen
ells tenen
Tijuanaco
vas dir així
no perdó
vas dir
l'Einstein
Eisenstein
Eisenstein
en Tijuanaco
que era l'Einstein
que es va comentar
aquí
i és una pel·lícula
que em va semblar
vas dir
però això és una nedadolla
absoluta
però tenia la seva gràcia
era el Greenaway
gamberro
totalmente metodi
provocador matemàtic
enquadrador
vull dir
amb aquesta cosa
que exuda sempre
sexual
aquest home
que li agrada
fotre per allà
al mig
l'evidència
dels elements
però bueno
són directors
que s'acabes a veure
arribes allà
i dius
a veure
què m'he tirat
a la cara
però és que
aquesta és la idea
que aprofito
exacte
però bueno
a mi això m'agrada molt
a mi
que un director
em tiri
a sobre coses
si aprofites alguna cosa
sí
exacte
perquè al final
mira
si t'has tregat
no sé què
però una cosa
ostres
que mira
que t'has aprofitat
al 100%
perfecte
però que a vegades
ja veuràs
i a vegades
surts content
dius
però hi ha un pis i dròs
en directors que dius
bueno ja sé
que veuré
o que
saps
o temes que no
bueno ja parlem
si voleu
la setmana que ve
dels Goya
una miqueta
tenim temps
per parlar-ne
va ser una gala
sobretot
dedicada a la dona
vull dir
portaven uns vanus
que posaven
un hashtag
mas mujeres
sobretot
per el tema
que hi hagués més dona
en la presència
que hi hagués més presència
de dones
vull dir
en la indústria
perdoneu
cinematogràfica
solament hi ha un 7%
de directores
en l'estat espanyol
per tant és molt poquet
i encara i així
van tenir
no el detall
faltaria
sinó la
vull dir
va ser una
crec que
va ser una miqueta
portat
amb la qualitat
de la llibreria
d'Isabel Coixet
perquè la gran guanyadora
va ser en dia
perdoneu
van ser 10 golles
la part més tècnica
i en canvi
millor pel·lícula
i millor direcció
va ser Isabel Coixet
amb la llibreria
que em semblava perfecte
absolutament
però aprofitant
la vinentesa
que era una obra
una gala reivindicativa
al 100%
van
imagino
donar-li
aquest element
com a tal
com a Moonlight
que sabia
d'una pel·lícula
d'afroamericans
i no dubto
de la qualitat
de la pel·lícula
perquè no puc parlar
ni d'Andia
perquè no l'he vist
ni de la libreria
jo sí que l'he vist
clar
però jo pensava
que Andia
s'ho portaria tot
i aquí es va veure
que van vincular
que em sembla perfecte
perquè s'ha de fer visible
tot aquest element
però sobretot
és el que hi ha
va estar bé en general
ja comentarem
els dos presentadors
Ernesto Sevilla
i l'altre
els de Mutjachada Nui
són escabrosos
són escatològics
a vegades
són poblerinos
són d'Alba Feta
ja ho diuen
no sortien per allà
i deia unes bajanades
com una casa
i bé
és una altra manera
de presentar
que no el Dani Rovira
que tenia més
etxar-me
però això ja ho comentarem
ens queden 15 segons
doncs acomiadarem
i la setmana que ve
parlarem de tot
exacte
de què faci falta
tot i que faci falta
vinga
adeu-me
adeu-me
adeu-me
adeu-me
Fins demà!
Fins demà!