Música
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Música
Aquestes festes omplim de música les vostres llars.
Escolta a Ràdio d'Esvern les Nadales de sempre i la millor música.
Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre.
Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern, els 98.1 de la FM.
Bones festes.
L'1 de gener al 2020 comencem a respirar tranquils perquè s'activa la zona de baixes emissions rondes de Barcelona i la salut passa a ser protagonista.
Amb la reducció del trànsit més contaminant protegirem la salut de tothom, especialment la de les persones més vulnerables.
Si al teu vehicle no li correspon cap distintiu ambiental de la DGT, informa't de les alternatives de què disposes.
Comencem a respirar tranquils.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònia, no us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
A les portes, ràdio d'Esvern, sintonitzes, ràdio d'Esvern, a ràdio de Sant Lluís,
no l'entendent per tu.
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Bon migdia.
Fa un mes vam tenir en aquests estudis de Ràdio d'Esvern un col·leccionista d'escenàmica tradicional i popular.
Especialitzat en peces entre els segles XVI i XX, avui tenim de convidada a una ceramista contemporània,
filla de Sant Just, pertany a una saga històrica i sempre molt involucrada en el terrenat del poble.
Filla d'un alcalde emblemàtic.
I ha realitzat fa quatre anys una escultura que s'exposa en la plaça que porta el nom del seu pare.
Carme Manaret, com estàs?
Bon dia.
Benvinguda i moltes gràcies per venir al programa.
Carme, la teva formació acadèmica en el coneixement de les tècniques ceràmiques la compagines amb els estudis de Biologia.
El 1990 ets llicències en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona i el 1981 acabes els teus estudis de ceràmica a l'escola Robert Brilles d'Esproves de Llobregat.
Deu anys més tard, en el 91, ets llicències en vella sars per la Universitat de Barcelona en l'especialitat d'escultura.
Carme, com et va començar a interessar el tema de la ceràmica?
Bé, jo crec que no hi ha un moment que diguis, vaig veure una obra que em va impressionar o vaig conèixer un artista que em va motivar.
Crec que va ser un descobriment pausat, sense donar-li massa importància.
Vaig demanar, quan era molt jove, els meus pares que em matriculessin amb unes classes de ceràmica el dissabte al dematí,
que era quan jo podia, encara estava estudiant, em sembla, a l'institut, per aquí al Baix Llobregat no es feia res,
i jo me n'anava cada dissabte al carrer Enamorats, al Clot, amb l'autobús, vull dir que tenia...
I allà em va començar a atrapar, perquè la ceràmica, sobretot el descobriment del fang i de les seves tècniques,
si t'atrapa és que t'atrapa per sempre.
I a mi em sembla que va ser en aquell moment que m'anava bé, sense cap mena de pretensió,
més enllà de passar-m'ho bé, començar a descobrir la tècnica.
Mentrestant estava estudiant, vaig fer la carrera de Biologia,
però sempre em va acompanyar aquest cuquet que em va agafar i fins ara,
jo crec que encara sóc com aquella noia que s'apassiona quan obre el forn.
Ara, per exemple, abans de vindre aquí, tenia com un neguit per obrir el forn
i no he pogut perquè havia d'estar aquí.
És una cosa que no t'abandona mai, i fins ara.
La Carme Malaret comença a exposar la seva obra, sis anys més tard,
quan acabes els estudis a l'escola Robert Brillas.
Tu comences a exposar la teva obra, precisament en el casal Robert Brillas, d'Esplugues,
i des del 1987 fins al 97, durant 10 anys,
formes part d'un col·lectiu de ceramistes que es diuen un reflex del Baix Llobregat.
Es poseu en molts municipis de la comarca
i tu, paral·lelament, vas fent exposicions individuals.
Per recordar una mica els oients,
destaquem que el 94, en el vestíbul de la Facultat de Biologia de Barcelona,
es poses, igual que el 95, en el Temple Romà de Vic,
i en el 1998, a Sant Anderó la Barca.
En el 1999, he interessat a formar part del grup d'artistes
de la galeria EUDE de Barcelona,
amb una intervenció, que es titula Reducta de Mirades,
i a la cambra de bany de l'Hotel Barcelona Sants,
dins del New Art.
Com et vas preparar, Carme?
A veure, a mesura que vas treballant,
també em van sorgint oportunitats.
Està bé treballar amb col·lectius,
perquè treballar amb altra gent
que també té les teves motivacions artístiques,
doncs és enriquidor,
però a la vegada,
poder fer les col·lectives
et suposa un repte important.
La galeria EUDE, per mi,
va ser un punt d'inflexió en la meva obra
i en la meva activitat artística,
perquè allà em va donar visibilitat,
sobretot, a Barcelona,
i poder estar en el New Art,
i vaig fer com tres intervencions,
una que, com bé has dit,
Reducta de Mirades,
l'altra, més ambiciosa,
i em van donar el dormitori,
que es deia estar sobre un llit de roses,
i després un altre,
que vaig tornar a l'espai del lavabo.
Sí, era interessant,
perquè a mi sempre m'ha interessant,
m'ha motivat molt a l'espai en parla,
i depèn d'on es poso,
doncs faig una presentació
o en faig una altra de les meves obres.
Les meves obres,
la majoria són intervencions,
instal·lacions,
això vol dir que no estan acotades,
i que es desplacen per l'espai
segons el lloc on s'hagin d'ubicar.
En el 2000,
participes en estar sobre un llit de roses,
que n'estaves parlant,
i en el 2002,
en rejolat de preguntes.
Aquest mateix any,
ets seleccionada per l'Ajuntament de Tarragona
per exposar l'edifici gòtic
de l'antic Ajuntament.
I si no recordo malament,
i l'hemeroteca no falla,
fas dues instal·lacions,
l'home trencat,
i 25 vats.
Correcte?
Sí, molt bé.
En el 2004 es poses topografies a la galeria Eude,
que en parlaves,
i en el 2006 a la col·lectiva
del paper com a espai íntim
a Can Negre de Sant Joan d'Espí.
Carme, per què amb la teva obra
sempre utilitzes els fangs?
Perquè per mi el fang
és el material que em parla,
que em puc expressar tot allò que vull dir,
que no necessito cap més material.
Si utilitzo altres materials,
que de vegades per la pròpia obra
es necessita altres materials,
potser més rígid, més de suport,
sempre són per ajudar
en els fangs.
El fang
és una descoberta contínua.
Hi ha quantitat
de tipologies.
Dintre de la ceràmica
també hi ha els fangs de baixa,
d'alta temperatura.
Després tu pots anar investigant,
anar descobrint.
És que no me'n canso.
Quan me'n cansi,
potser
tindré una altra mà,
el deixaré,
potser una miqueta més arraconat,
i agafaré un altre material.
Sí que hi ha moments
de les meves obres
que si necessito treballar
amb fotografia,
o amb llum,
o amb ferros,
o amb vídeo,
tampoc estic tancada.
les teves últimes exposicions
han estat art en memòria,
el Museu d'Història de l'Hospitalet,
i la participació
en el Cornellà Cruïlla,
amb magma de paisatges.
Dones construint cultura,
Can Ginestà de Sant Just el 2007,
Mirades de Dona al Palau Falguera
de Sant Feliu el 2009,
Arbes a Can Ginestà del 2011,
Escudallà a l'Arabisme,
una altra vegada al Castell de Cornellà,
una altra exposició a Can Ginestà,
a Inveí, etcètera.
Carme, a l'exterior,
tu participes en el Pavelló Espanyol
de Ceràmica Arte Fiera a Bologna,
en el 1990,
i quina relació tens tu
amb els materials que treballes?
Bé, com jo he dit abans,
a mi em va atrapar la matèria,
és a dir, tinc una relació
de vegades
allò d'estimació i d'odi,
perquè és un material fràgil,
és un material trencadís
i, a més a més,
l'última paraula
sempre la té el forn.
Jo puc fer una obra
però no està acabada
fins que no passa pel forn
i el forn és molt senyor
i dona l'última paraula.
Llavors, és això d'obrir
i dir, hòstia,
doncs no era el que m'esperava.
Ha donat la pàtina
i després t'has de tornar
a reconciliar
amb el que trobes
perquè hi ha hagut
un altre element
que és el foc
que ha acabat de modelar
la teva obra
i ho has d'acceptar.
Llavors, sí que hi ha
una relació
que et dona
complaença
però que de vegades
també te'n rebies molt.
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Estem escoltant la relació
i les explicacions
de la Carme
amb la matèria
i els materials.
La Carme,
l'any 92,
l'any olímpic,
guanya el concurs
de la Universitat de Barcelona
per fer una obra pública
que es titula
Porta i la seva ombra.
El 95 es posa a Saberona
el 2010 a Itàlia
i a Montreal
dins la mostra del New Art
Tens obra pública teva
Sant Feliu
de Llobregat
amb cadires i taula
a Sant Just d'Esvern
amb 5x5x5
i l'escultura
amb la qual et presentava
dedicat el teu pare
el Porta a Cadira
el 2015
que per cert
i ho faig públic
la Carme
em va cedir
que plasmés
la meva palma
el meu palmell
de la mà
a dintre d'aquesta escultura.
Carme,
ara públicament
moltes gràcies
per haver comptat amb mi
i deixar-me posar
a dintre del nostre poble
el palmell
de la meva mà.
Ets membre
dels col·lectius
Divagàries
i Sant Just
i ara començarem
la segona part
de l'entrevista
amb la professora
Carme
des del 2000
ella és professora
de Ceràmiques
Cultura i Tor
dels cursos municipals
d'Arts Plàstiques
de Sant Just
d'Esbert.
Carme,
com entens
la pedagogia
de la tècnica
ceramista?
Per mi
aquesta faceta
de professora
és molt important
perquè jo crec
que complementa
també
la meva activitat
artística
i
aprenc molt.
Jo ho entenc
com un acompanyament
és a dir,
l'ensenyament
de la tècnica
en aquest cas ceràmic
és a dir,
la manipulació
del fang
amb la seva diversitat
manual
amb el torn
o més conceptualment
amb l'escultura
l'entenc com un acompanyament
a l'alumnat
a la persona
que ve allà
i que sempre li pregunto
com és que has arribat aquí
i no vols fer pintura
o...
perquè, clar,
la tridimensió
a les escoles
és bastant frustrant
primer perquè
es fa poca incidència
en el volum
i és molt més fàcil
en una aula
que hi ha
30 alumnes
doncs un paper
i un llapis
i quatre colors
que no pas
l'embargadura
que vol dir
treballar
el fang
o qualsevol altre
material
en un sentit
volumètric.
Jo ho entenc
com un acompanyament
i un aprenentatge
per part d'ells
i per part meva
i en acompanyar-los
en el seu descobriment
propi
del seu llenguatge
i jo també
amb l'aprenentatge
que trec
i també ho dic
aquí públicament
ja que se'm permet
tindre el micro
de tots els meus alumnes
que han passat
que jo els he pogut ajudar
perquè jo crec
que n'he après
molt d'ells
és...
no ho entenc
com una...
jo sóc la professora
sinó que jo
us acompanyo
jo tinc
més tècnica
tinc més coneixement
del material
i en qualsevol moment
estic al vostre costat
per explicar
doncs
quina
és l'eina
que us pot ajudar més
al que vosaltres
podeu aconseguir
cuidat-ho amb el material
si està molt to
doncs
no facis això
però
en el fons
el descobriment
el fem conjunt.
Ara veus això
és curiós
ressaltar
pel que t'expliquen
altres pedagogs
d'altres matèries
que
hi ha una
un nexe comú
entre vosaltres
els bons pedagogs
que dieu
que apreneu
tant
com ensenyeu
o sigui
que dels alumnes
també
entreieu
evidentment
no
no
no apreneu
la tècnica
perquè la tècnica
la teniu vosaltres
possiblement
no els coneixements
però sí que
entenc
que vosaltres
els pedagogs
capteu
o teniu
la sensibilitat
d'apreciar
i valorar
aquests detalls
que us transmet
una persona
entre cometes
naïf
cap a vosaltres
els pedagogs
els ensenyants
no?
Fantàstic això
eh?
Sí, sí
és que
a veure
com tu deies
una persona
que ve allà
que no té cap coneixement
et fa unes preguntes
que tu pensaves
que ja les havies
respost
i que dius
escolta mi
per què no fem
una altra mirada
i segur
que allò
és un fil
que vas estirant
i que et permet
obrir una porta
d'investigació
que potser
la tenies tancada
perquè tu ja t'havien explicat
que allò no era possible
i llavors ja no
però quan
des de la ignorància
i des d'aquest esperit
naïf
no?
et fan la pregunta
per això
no aprens tant
perquè
dius
home
doncs fem aquesta mirada
i
i de vegades
surten coses
que no t'haguessis
esperant mai
i aquí és l'aprenentatge
crec que és
l'interessant
i ara dius això
jo diria que
si hi ha alguna cosa
comuna en la ceràmica
contemporània
i també
en l'art actual
és la seva
transversalitat
transversalitat
que és fruit
dels molts camins estètics
que es creuen
constantment
en diferents direccions
i sense ordre
ni tendència
aparent
contemplant
qualsevol mostra
col·lectiva
de l'art
ceràmic
recent
té de palès
que les vostres obres
els ceramistes
contemporanis
tenen poc
o res en comú
i és precisament
doncs
Carme
que la gran diversitat
i riquesa
de tècniques
i materials
que estàvem parlant
d'estils
i influències
el que més
destaca
de la ceràmica
creativa
actual
tot aquest
diversitat
i barrej
entre cometes
és correcta
aquesta precisió
Carme?
Sí
Corregeix-me
perquè tu ets la professora
No, no, no
a veure
jo també
quan m'ho vas dir
parlarem de la ceràmica
contemporània
dic home
jo puc parlar
per ser contemporani
però
però és que hi ha
hi ha molt
eclecticisme
hi ha moltes tendències
a veure
la ceràmica
no deixa de ser
el seu inici
va ser
un inici
de funcionalitat
de donar
una funció
a uns
a unes necessitats
que tenia la gent
és de les tècniques
més antigues
i a la vegada
és tan apassionant
llavors hi ha
una corrent
que seria
doncs
donar una funció
que
és gent que es dedica a això
després hi ha
un altre corrent
que és més
d'artesania
d'anar
una repetició
de les obres
que també
és molt correcta
i després també
hi ha aquesta gran diversitat
com que el material
ho dona
d'una gran diversitat
de tècniques
també hi ha
molta diversitat
de llenguatges expressius
i
bueno
hi ha corrents
ja
en un moment
hi va haver
el corrent
els corrents
les marquen una mica
els concursos
la gent
jo ja fa molts anys
que no em presento
a concursos
perquè ja no m'interessen
però sí que és veritat
que quan comences
doncs
una manera
també
de ser visible
i de veure si
el que tu fas
funciona
doncs
és presentar-te
a concursos
que n'hi ha
amb forces
cada any
depèn del jurat
també
prima
una tècnica
o
una
concepció formal
durant
fa anys
es primava més
si eres
un gran
especialista
en els esmals
no?
amb la cobertura
i trobar uns esmals
que la gent digués
ostres
però que interessant
perquè la part dels esmals
és molt complicada
és pràcticament
química
i un control
molt precís
de la temperatura
i això
o t'hi dediques
molts anys
per trobar
el punt exacte
de fusió
i aquell
perquè clar
nosaltres pesem
amb balances
de precisió
i ve de
100 mil·ligams
doncs
fins que no trobes
aquella fórmula
que és la que tu vols
doncs
pots passar molts anys
i en aquests concursos
hi va haver-hi una temporada
que es primava
el saber
trobar aquests esmals
tan complicats
després es va passar
al contrari
és a dir
que es va primar
al material
a les textures
al deixar el descobert
al fang
i ara
per exemple
les últimes tendències
són
les filigranes
i les fragilitats
de la porcelana
i fer coses increïbles
que abans
no es podien fer
però que ara han sortit
uns nous materials
que ho permeten fer
així com les impressores 3D
que també poden fer una peça
injectant fang
i llavors fent-ho en 3D
és un altre corrent
oh i a més
curiosament
tu ho has dit
i amb el
amb el Sergio Sabini
l'altre convidat
de ceràmica
tradicional
i
ja ho havia definit
i jo ho vaig compartir
i veig que tu estàs
en la mateixa història
que per vosaltres
els artistes
en aquest cas
dintre del món
de la ceràmica
la ceràmica
la ceràmica
de vosaltres
és l'art
de lo necessari
o sigui
la ceràmica
surt
com un element
necessari
per facilitar
la vida quotidiana
des dels plats
la soia
la gerreria
és curiós
després en parlarem
clar
com a bona professora
i com a bona pedagoga
t'anticipeu-se
les preguntes
jo entenia aquí
que me les ha xafat
que com veies
la ceràmica
que es fa avui
les diferents
ceràmiques contemporànies
entre els diferents
països i cultures
aquesta sí que és vàlida
jo et dic
que jo tampoc
sóc una experta
però per exemple
t'has mogut
i veus la ceràmica
que es fa
a veure ara
cada vegada
la ceràmica
a través de les xarxes
d'informació
és menys
determinant
pel país
sinó
una miqueta
per la tècnica
que es fa servir
és veritat
que el Japó
és capdavantera
a tractar
el ceramista
no com un artesà
sinó com un artista
és a dir
que té la mateixa categoria
com pot tindre un pintor
i és molt reconegut
i molt venerat
també a Inglaterra
o als països nòrdics
també hi ha una gran valoració
de la ceràmica contemporània
la gent no li espanta
comprar una obra
a un preu
que posa l'artista
i no es posa les mans
al cap
perquè
entenen
i estan
educats
a valorar
aquella feina
des dels Estats Units
també va ser
bastant transgressor
però ara
potser s'ha quedat
en un segon nivell
i també és molt interessant
la ceràmica
que es fa
a Sud-amèrica
perquè enllaça
una miqueta
la ceràmica
tradicional
i s'han recuperat
tècniques indígenes
amb una mirada
com més actual
i més contemporània
el que passa és que
clar
amb la globalització
i sobretot
amb les xarxes
a mi
a mi per exemple
els meus alumnes
abans jo
mireu els llibres
és que ara ja tothom
ve amb el mòbil
i diu
vull fer això
diu
bueno
parlem-ne
perquè clar
això no és tan fàcil
però
l'àlbum d'imatges
està a internet
i llavors
amb els
m'agrades
i els no m'agrades
jo com que no tinc
mòbil
no estic a dintre
d'aquesta
d'aquesta idea
jo potser
m'interessa
quan la gent porta
però el que no m'interessa
és que copin
llavors els he de donar
la volta
de dir
vale
tu
t'has quedat
amb aquesta imatge
però ara
fes la teva aportació
això ja algú ha fet
ara tu
com
porta'l al teu camí
i així anem
negociant una miqueta
aviam
de tota l'explicació
aquí amb la boca oberta
em quedo en dues coses
que m'agradaria matitzar amb tu
la primera
ja que la pregunta
te l'havia fet
la teva opinió
de les diferents ceràmiques
contemporànies
entre els diferents països
bàsicament
em parles de tres
vull dir
de Sud-amèrica
d'Europa
i d'una part d'Àsia
ni de Nord-amèrica
ni
Centro-amèrica
jo suposo
que deu ser també important
pel llegat
que tenim històric
però d'Àfrica
no en parles
és curiós
i ara no parlarem
d'Austràlia
que és una altra història
i d'Àsia
no de l'Orient Mitjà
tu has parlat
de l'altra part d'Àsia
vull dir
de l'Orient Llunyà
i des de la Índia
fins a la Xina
al Japó
què passa?
que els altres continents
o els altres països
no home
clar
no no
tant
a veure
potser m'he deixat
la Xina
també és molt important
perquè té una cultura
ceramista
i de porcelana
que és espectacular
la Xina
ja l'incloc
l'Àfrica
per exemple
aquí arriba
clar
jo que coneixi
ceramistes
contemporanis
africans
no puc parlar
perquè no en conec
però sí que
sí que conec
tècniques
africanes
de cuites
sobretot
que sí que ens han arribat
són cuites
molt primitives
que es poden fer
d'una manera
molt simple
i això sí que ho apliquem
i ho ensenyem
als nostres alumnes
que és fer un forat
a terra
llavors es posen
les peces
es cobreixen
de troncs
i
de fusta
es fa com una xamaneia
perquè tingui tiratge
es cobreix
i el que fa és que el fum
d'acord a la superfície
del fang
i són aquestes ceràmiques
negres
o fumades
això són tècniques
africanes
molt primitives
però a la vegada
també tenen un resultat estètic
molt interessant
i d'Amèrica
sí que he parlat
dient que potser
els anys 70
60
70
80
Sud-amèrica
no
Nord-amèrica
o Nord-amèrica
potser van ser innovadors
però ara jo crec que
s'han quedat una mica
parats
i una mica
no han
anat una miqueta
més enllà
clar que hi ha
personalitats
segurament punteres
i que jo tampoc
les conec
no?
però
ho deia perquè
el Joan
fa un parell de programes
va tornar
de Jordània
i ens va explicar
històries de Jordània
per això es deia
a l'Orient Pròxim
no?
allò on hi ha
que per l'escomptat
la Índia
Xina
el Zapó
que tenien un paper
rellevant
i l'altra història
abans de fer una petita pausa
per no
intentar
avorrir
els
soients
que no els agradi
a la ceràmica
has fet
una diferenciació
entre artesà
i artista
quina diferenciació hi ha per tu?
entre un artesà i un artista
a veure
jo crec que
un artesà també és un artista
un artesà també és un artista
això és la
a l'artesà
el que passa
és que
ell té una producció
i normalment
hi ha una reproducció
de la seva obra
o de la seva col·lecció
de formes
però també és un artista
deixant clar
aquesta primícia
això
hi ha gent que és artista
però que no són artesans
perquè
fan obra única
i potser
necessiten expressar-se
a través d'aquesta obra única
no els diguis
que facin aquella peça
50 vegades
perquè
diran que
són incapaços de fer
en canvi
un artesà
sí que ho pot fer
i a més
té un valor
que
jo no dic
un artesà
no té tant de valor
com un artista
sinó que té
potser més valor
perquè té la capacitat
de poder
de reproducció
que potser seria això
el llibre
Fins demà!
La Carme diu que el volum és espai i només materialitzant aquest espai podem visualitzar el volum.
Gran frase, ja, Carme.
Això és el leifmotiv de l'espai de lliure creació.
Espai independent, expressiu i reivindicatiu que la Carme obre al debat, la creativitat, la innovació i la participació.
És un espai on el pensament, la reflexió, les emocions i les idees es materialitzen en propostes actives, tant individuals com col·lectives.
És un lloc dinàmic i canviant on poder estimar, aprendre, descobrir, escoltar i parlar sense etiquetes ni condicionants establerts
amb l'objectiu de cercar un llenguatge propi.
Un lloc respectuós són les idees on l'art, la ciència i el pensament dialoguen amb la mateixa igualtat.
L'espai de lliure creació Carme Malaret s'inaugura l'11 de maig del 2013,
gràcies a la col·laboració i participació d'amics, veïns, familiars, professionals i artistes d'arreu.
Parteix de la idea base promoguda per la Carme, professionals de diferents sectors es reuneixen per anar acotant i dissenyant
el que és ara un espai multidisciplinari, una il·lusió i un repte fets realitat.
Tu que ets l'autora de tot això i la creadora, què és, què ha sigut?
A part de tot el que jo he explicat i el rotllo...
Espero que continuï sent. A veure, que jo sigui l'autora tampoc és cert.
L'espai, si està, funciona, és perquè hi ha hagut un col·lectiu que hem cregut
en què tot això que s'explicava ara per antena era important.
I era important en uns moments que vam inaugurar el 2013,
però això parteix de finals de 2012, en què hi havia aquí...
Estaven submergits en una crisi econòmica molt important.
Sempre hi hagi crisi o no hi hagi crisi, la cultura i sobretot l'art és com alguna cosa marginal
i que ja s'ho faran.
Sí que quan les coses van millor, les administracions aposten més,
però si no hi ha diners, hi ha altres prioritats.
Llavors vam creure que en aquests moments en què hi havia tanta poca inversió en l'art,
doncs es podia fer d'una manera autogestionada, independent,
és com un petit laboratori, que la gent ens aporta idees
i nosaltres les potenciem i donem un espai perquè es puguin expressar.
Per això es diu espai de lliure creació,
perquè mai hem posat...
Si aquella persona que ens porta un projecte ens interessa,
doncs endavant amb el projecte.
I per això és tan ric,
perquè hi ha des de propostes de nanos molt joves,
grafiters, que no troben espais,
la gent ja molt reconeguda
i que li fa una certa gràcia,
venir en un espai polivalent, molt dinàmic.
Ara, per exemple, ahir vam inaugurar una mostra que es diu
Sigues Original i que és una mostra col·lectiva
oberta a gent que en algun moment ha participat en algunes d'aquestes línies
que impulsem des de l'espai.
I hi ha peces de 38 artistes diferents,
amb un format, a més a més,
com molt tancat de 13x13,
que hi ha alguns que jo no sé què,
però al final és com una pastanaga
que ens posem
i que és un repte de dir,
bueno, jo el meu format és un metro per un metro,
però què passa?
Vull participar, què passa?
Si soc capaç de resumir
tota la meva iconoclàstia,
tots els meus pensaments
amb un format petit.
I per això és tan dinàmic i tan interessant.
I a més, a mi em fa gràcia
perquè has d'adquirir una clau d'accés, no?
Que és la que et vincula a l'espai
que de manera simbòlica
adquirint aquesta clau
entres a formar part de tot aquest repte, no?
Sí, bueno, és una metàfora,
és una manera creativa
que hem tingut per poder-se subvencionar,
perquè, clar, nosaltres no tenim cap mena
ni demanem cap mena de subvenció,
és a dir, som autogestionaris,
ens ho fem.
I, per exemple,
ahir també es va presentar la clau
que demanem a un artista,
que em sembla que aquesta ja és la sisena edició,
que demanem a un artista
que d'una manera generosa
ens faci uns petits objectes
i llavors la gent adquirint
aquesta clau
es vincula una miqueta en el projecte
i així podem pagar l'aigua i la llum
perquè, clar, nosaltres
ho fem d'una manera voluntària.
i la generositat de tots els artistes
que els hi hem demanat,
tothom ha cregut que valia la pena
i ens cedeixen el seu treball
i això és molt interessant també.
Per resumir,
ja no diguem el teu espai,
l'espai de lliure creació,
encara que tu és la creadora,
tu dius que l'espai de lliure creació,
el que em porta el teu nom,
que està oberta a tothom
que creu que la cultura
és ara més necessària que mai.
Fantàstic, no?
Molt senzill,
però molt clarificador, no?
Que la cultura sempre ha sigut necessària,
però hi ha moments
que podria encara és més necessària.
Quins canals tens, Carme,
per fer-te conèixer?
Això és una pregunta
que com que...
És que no...
Quins canals?
Doncs, a veure...
Jo no tinc ni Facebook,
ni Instagram,
ni mòbil...
Per això et fes la pregunta.
No tinc res,
és que no m'interessa.
Llavors, quins canals?
Doncs, a veure,
sí que a l'espai hi ha Facebook,
hi ha Instagram,
i jo porto el blog,
el que més ho porta una altra noia,
la Olga,
és que tots treballem molt
de manera cooperativista, no?
Jo sóc bona amb això,
doncs faig això,
jo sóc bona amb això,
aporto els meus coneixements.
Jo, no sé,
jo crec que fent la feina ben feta,
sent coherent,
el boca a orella,
el que la gent parli de mi,
potser amb les seves xarxes,
perquè jo no tinc...
no tinc un perfil públic
i no estic allà...
és que no tinc res,
però, en canvi,
la gent em coneix.
No ho veus?
Artesana,
artista,
eremita...
Quins són els teus projectes propers?
Bé,
els meus projectes
és continuar amb la pedagogia,
uns quants anys més,
tirar endavant,
si és possible,
aquest espai,
que no s'acabi,
que crec que té un llarg recorregut,
i després també tinc moltes ganes
de tindre una mica de temps per mi,
per fer obra.
Jo sóc lenta pensant
i executant.
Les meves obres són molt grans
i necessito temps.
Ara, per exemple,
inaugurarem una col·lectiva
a les Bernardes,
de Salt,
a Girona,
juntament amb altres artistes
d'aquí Sant Jús,
i tinc temps de...
tinc ganes de tindre temps
per elaborar també
una nova proposta
i que la pugui presentar
aquí a Sant Jús
o a qualsevol altre lloc.
La meva activitat artística,
potser ara l'he deixat
perquè materialment
no arribo a tot,
però sí que tinc ganes
una altra vegada
d'explicar coses.
I quan tens ganes,
llavors tens el cuquet aquest
que trobes el temps
d'on te n'entens.
Carme, fantàstic.
Moltíssimes gràcies
per estar amb nosaltres.
I fent una mica
al final de l'entrevista
a la Carme,
recordarem que el Sergio Sabini
ens va explicar
el 15 de novembre
el com,
el què,
la varietat,
el qui i el per què
de les més de les 7.800 peces
que té catalogades.
Des d'aquest programa de ràdio
vam llançar la idea
de poder crear un museu
pel nostre poble
en l'exposició
d'aquesta col·lecció
d'aterrissa, ceràmica,
rajoreria,
rajoreria i ulleria.
El que parlava en la Carme,
l'art
de l'o necessari.
Continuarem persistint
per consolidar aquesta idea
amb l'objectiu
de fer realitat
la creació
d'un museu
per senzors d'esbert.
En diverses mans,
siguin privades
o en entitats,
disposaríem
de moltes peces
i objectes històrics.
Objectes variats
i valuosos,
amb diversitat
de materials
i de diferents èpoques,
siguin amb pedra,
ferro,
ceràmica o fusta,
siguin com terrissa
o com eines,
estris
o utillatges de treball
utilitzats en el conreu
dins la nostra vall de vers,
siguin com fotografia
o en format
de documents catalogats.
Tot aquest comú d'història
és fonamental
que siguis posat
en un museu
per retenir el passat
i mostrar el present.
La nostra entrevistada
d'avui
forma part d'aquest present
en forma de ceràmica
contemporània.
Doncs com ella diu,
la cultura
és ara
més necessària
que mai.
és ara.
I watch them grow
They learn much more
Than I'll never know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes, I think to myself
What a wonderful world
Doncs, després d'haver
entrevistat,
parlar,
parlat i comentat
amb la Carme
una mica
donant-li voltes
a lo que és
la ceràmica
i la seva
visió pedagògica
de la ceràmica
contemporània,
tenim el Pep
que ens parlarà
també d'altres històries,
ens parlarà
d'altra forma
d'entendre
les tradicions
una és la part
artesana,
artística
i el Pep
que ens explicarà
avui?
Avui seguirem parlant
que havíem començat
l'altre dia
o de les places
de Braus
entroncant
amb el que vam dir
l'altre dia
que havíem parlat
de la monumental
de les places
de Toros
tu em vas posar
uns petits deures
l'altre dia
però primer
volia fer
un petit
un petit
un petit
incís
la temporada passada
quan parlava
dels carrers
vaig buscar
a través del
centre d'estudi
Sant Justens
informació
sobre els carrers
d'aquí
i vas trobar
l'origen
de la història
dels carrers
de Sant Justens
va donar informació
i vaig veure
que el senyor
que havia fet
això
era un senyor
que deia
Antoni Maladet
i Amigó
exacte
primer
el pare
d'aquesta senyora
primer alcalde
democràtic
d'aquí
que era de Sant Jordi
no els diré res més
perquè el coneixeu
més bé que jo
però és d'aquí
un petit homenatge
a pare i filla
doncs
ara seguirem
amb això
tu em vas dir
a veure
quina tradició
de taurina
hi havia aquí
si hi ha hagut
places de toros
pel Abac Llobergat
i tal
no, no n'hi ha hagut mai
places de toros fixes
no
hi ha hagut
potser entre aquí
l'Hospitalet
és la part més taurina
de Catalunya
però
bàsicament
de la gent
que ha vingut de fora
no vol dir que
no hi hagi gent
que aquí els hi agradi
ni tal
però
la cosa
doncs
és així
hi ha hagut
als anys 80
places de toros portàtils
hi ha hagut
hi ha un programa
a Ràdio Sant Boi
que fa més de 30 anys
que es diu
Tendido Cingo
un programa de toros
vull dir que
Déu-n'hi-do
i
per aquí a la zona
doncs hi ha més o menys
hi ha unes
cinc
cinc penyes taurines
dues a l'Hospitalet
una a Sant Boi
una al Prat
i una pila de canes
simplement una petita interrupció
Pep
Sant Justens
ja tota la vida d'aquí
recorden
festejos
que se'n diu
fer celebracions
en Braus
aquí a Sant Just
és possible
però plaça de toros portàtil
perquè potser
això
ens ho dit
un llenç
segur
però
degut tot això
o per culpa
de la proximitat
de Barcelona
si tenen una plaça
de Braus
en tot
aquí aquest vindran
més
coses
del bombero
torero
o
rejoneadores
d'aquests així
de poca
tal
perquè
inclús als últims temps
a Barcelona
s'omplia
la plaça de Braus
a la meitat
tot i que el 90%
eren turistes
excepte doncs
el José Tomàs
tot el més
doncs
que
no
no omplia
per tant
ara i Josep
que et veig ben posat
a un segon hora
o sigui
una va dir
no mira
és que no buscava això
però clar
ha sortit
també em vas dir
el de la plaça de toros
de Madrid
a Madrid
només han tingut
sempre una plaça de toros
una de l'altra
han tingut més que a Barcelona
però sempre una de l'altra
o sigui
l'únic que ha tingut
més d'una plaça de toros
funcionant alhora
ha sigut Barcelona
la ciutat antiteorina
de Barcelona
ha sigut la que n'ha tingut
en un moment
d'anar 3
i entre els anys 50
60
i potser 70
va tenir doncs
més força
els toros
a Barcelona
que potser doncs
a Madrid
i a Sevilla
una mica la cosa
doncs
era aquesta
jo volia parlar
de les places
de Braus
les places de Braus
que hem dit
que a Barcelona
n'hi havia 3
la més
la més antiga
és el Torín
de la Barceloneta
aquesta és la més antiga
aquesta es va
es va inaugurar
a l'any
1834
l'iniciativa
va ser
per captar recursos
per mantenir
els asilats
de la Casa Caritat
a Barcelona
era molt normal
fer coses d'aquestes
es van fer
durant molts anys
es feien una mèrie de rifes
per obrir un carrer
per fer una plaça
per ajudar un hospital
tota una sèrie de coses
que un dia
doncs potser
doncs també
serà motiu
de fer-ne un comentari
perquè també és una
curiositat
almenys d'aquí a Barcelona
aquí doncs
en temps
de Ferran
Setè
era
el
Charles d'Espanyà
comte d'Espanya
que era el governador militar
de Catalunya
que se li va acudir
a fer una plaça
de braus
i amb
aquests beneficis
doncs
ajudar
doncs
a la Casa Caritat
aquest bon home
era un tio
un assassí
tal com sona
era un home
doncs
que li agradava
torturar la gent
que les dones portessin
a l'època
doncs portaven
una trena
al cap
una mica
com abans
les mallorquines
i tal
doncs
els hi arrencava
els hi feia tallar
rebentava una porta
per fer-les baixar
una persona
doncs
al final
el van acabar matant
els seus mateixos
perquè ningú el podia
ningú el podia veure
però això també són altres
són altres coses
total
l'any 1834
s'inaugura
la plaça
aquesta plaça
de braus
que d'aquí
els genera
al Torín
va ser projectada
per l'arquitecte
Josep Fonseret
i Domènech
aquest bon senyor
el seu fill
va ser
va ser mestre
d'en Gaudí
ell també va ser
coses i tal
però clar
no va ser tan important
ni com a Gaudí
evidentment
ni potser tampoc
com el seu fill
però bueno
ell era això
al cap d'un any
l'any 1875
el 25 de juliol
va haver-hi
una cursa de braus
desastrosa
desastrosa
la gent
es van pipar molt
van envair
la plaça de braus
van esquartar
els toros
van sortir al carrer
i van cremar
un grapat de convenys
sí
vull dir
una cosa
vull dir
no és que sigui ben bé
una cosa per culpa
era una època de descontentament obrer
i una cosa va
evidentment
va dur
va dur a l'altra
però
sempre tothom recorda
això
inclús es va fer
com una meia cançó
que deia
el dia de Sant Jaume
de l'any 35
hi va haver broma
dintre del Torín
van sortir set toros
tots van ser dolents
això va ser la causa
de cremar els convents
es va fer com una
una cançoneta popular
sobre això
però realment
si si es va arribar
i es va cremar
fins al
el mercat de Sant
el convent de Sant Josep
on ara hi ha
la bocadilla
moltes places de Barcelona
doncs són producte
de coses d'aquestes
ja deien que
deien que el millor urbanisme
és l'anticlericalisme
per Barcelona
la plaça Reial
era una plaça
era un convent
la plaça
el mateix mercat de Sant Josep
a darrere
la plaça de la Gardunya
n'era un altre
la plaça de la Vila de Madrid
n'era un altre
etcètera
l'altre mercat
el de Santa Caterina
també era un altre convent
etcètera
tot això
doncs així
doncs
a part de les curses de Braus
aquí al Torín
era l'època
dels globus
els globus
l'orestàtica
doncs era una novetat
molt gran
suposo que d'aquí uns anys
la gent dirà
anaven a fer cua
a Barcelona
l'any 2019
per veure
unes coses en tres dimensions
i dirà
quina tonteria
però en aquells moments
els globus
era una cosa
que movia
molta massa
de la plaça de Toros
del Torín
se levava
doncs
se'l fa
180 anys
i llavors
clar
feien coses espectaculars
des d'una plataforma
amb un cavall
amb els ulls emmanats
perquè no saltés
per veure i s'espantés
evidentment
on va bujar
amb una dona
perquè les dones
eren d'això
tan fràgils
que no podien
no podien
anar a dalt d'un
a dalt d'un
d'un globo
perquè aquestes alçades
no els seria bona
després d'això
també una cosa
molt militar
després de la crema
de convents
la plaça de Toros
va estar arrestada
15 anys
la culpa dels toros
van ser dolents
però la plaça de Toros
és la que se va carregar
aquesta va ser
una de les coses
doncs
més curioses
sobre aquesta
sobre aquesta plaça
doncs
si voleu
doncs
l'altre dia
parlarem ja
de les altres
de les altres places
aquesta doncs
és el més important
és aquesta
que és la primera
més antiga
que després
doncs ja
va desaparèixer
moltes gràcies Josep
com sempre
les teves explicacions
tan interessants
tan anecdòtiques
t'esperem
si deus
l'any proper
això mateix
i ara és el temps
del Joan
Joan
cap on viatgem avui
bon dia a tothom
gràcies Ferran
bé
ja que estem a hivern
anem a alta muntanya
ens anem cap
a la transgurbania
i aquí ens podem trobar
a la transgurbania
doncs
amb un personatge
novel·làsticament
molt conegut
que és el comte Drácula
parlarem una mica d'això
però en principi
sí que voldria
fer una petita distinció
aquí hi ha una confusió
aquesta és una família
la família aquesta
és bastant llarga
hi ha dos personatges
el que en diem
Vlad Drácul
i
el Vlad Tepes
que és el comte Drácula
i
l'empelador
que nosaltres coneixem així
Drácul vol dir
drac
en romanès
vol dir que en certa forma
en principi
el pare de l'empelador
simplement era un senyor
que pertanyia
al borde del drac
que era un ordre militar
germànica
que lluitava
contra els rodaments
però bé
aquest senyor
que és el conegut
per Drácul
doncs va tindre un fill
que era el Vlad III
que és el coneixem nosaltres
com el Vlad
de l'empelador
diu una cosa curiosa
en principi
el escriptor
el Bram Stoker
el que va escriure
la novel·la Drácula
no mai va pujar
els peus a Romania
vol dir
no ho ha conegut mai
o no ha conegut mai
ni Transilvània
ni cap cosa
que això s'assemblés
el castell
que turísticament
et presenten
com el castell
del comte Drácula
no és el castell
autèntic
d'aquest senyor
és un castell
de la mateixa època
però que realment
en principi
està millor situat
des d'un punt
de vista geogràfic
i turístic
el castell real
de l'empelador
està a dalt
d'una muntanya
amb una carretera
infernal
de 3.000 curbes
i que en principi
per visitar
només s'hi pot
no vestir-ho
i és de Carapel
dit això
veurem una mica
d'aviam qui era aquest senyor
bueno
aquest senyor
el Vlad III
o Vlad a l'empelador
era el príncep
de Balàquia
tots aquests
eren reis de Balàquia
i va viure
entre 1431
i 1476
el seu país
el va considerar
un heroïn nacional
hem de pensar en compte
que en aquells moments
Balàquia
Boquera en Romania
fronterem Bunglí
etc.
estava a la frontera
o sigui
els otomans
els tenia ja al costat
i els otomans
lluitaven
contra tots aquests regnes
que hi havia
a Boquera
a l'Europa central
aquest príncep
tan terrorífic
té una història
que potser
el va ajudar
a ser tan terrorífic
valgui la redundància
els príncep
de Balàquia
tenien els turcs
tan a prop
els otomans
que en principi
tots els fills varons
de la noblesa
d'aquelles terres
tenien que anar a passar
una temporada
a Constantinople
i aquest noi
va estar
des dels 7
fins als 16 anys
a Constantinople
i allà
li van ensenyar
una mica
el que era
la cultura
otomana
de l'època
perquè una vegada
fos rei
subsidiant
el seu pare
imposés
una miqueta
aquest tipus
de cultura
diferenta
inclús
la llengua
otomana
que portaven
des d'allà
bé
als 16 anys
torna al seu país
i el primer que veu
és que tant
el seu pare
com el seu germà
els havien assassinat
els havien assassinat
de forma
bastant cruel
el germà
o van cremar
els ulls
o van enterrar
viu
una sèrie de barbaritats
doncs
bastant importants
això va fer que la reacció
del nostre amic
fos bastant
bastant
dolenta
en aquest aspecte
i no
el van assassinar
els otomans
el van assassinar
els bullars
o sigui
les altres
fèries aristòcrates
que vivien
per aquelles terres
en el fons
una lluita pel poder
com hi ha hagut
sempre
al llarg
de tota la història
això va fer
que el nou príncep
doncs
comencés
a assassinar
de forma
absolutament
generosa
per fer servir
aquesta paraula
i el que veia
d'a més
era això
amb
ja ho diré
de mà
empavada
la gent
aleshores
diuen
mig rumor
mig agenda
mig història
que feia uns camps
de gent empavada
per camps de molta superfície
camps realment
de quilòmetres
i quilòmetres
de superfície
amb tots els seus enemics
aquí hi havia igual
o sigui
aquí hi havia
bullars
hi havia
otomans
i inclús hi havia
tot
els serps
de la gleba
que no pagaven
els impostos
que hi volia
que també acabava així
vol dir que
en principi
no sabien com
devia ser de jove
aquest senyor
però quan va ser
príncep de Valàdi
es va dedicar
a venjar-ho tot
d'una forma
molt curada
i molt salvaig
si empalava la gent
hauria de tenir
parets importants
també
per empalar
el personal
era un reina
que es podria considerar
un reina ric
lògicament
tothom
que estava per allà
treballava
pels senyors
faudaus
d'aquesta època
bé
simplement
per acabar
com va morir
aquest senyor
aquest senyor
va morir
en una lluita
contra els otomans
en una de les moltes guerres
frontereres
que hi havia allà
la seva mort
és un misteri
hi ha algú
que creu
que van ser
els mateixos otomans
hi ha altres
que creuen
que va ser
el seu propi
exèrcit
alguns altres
pensen
en els seus
guardaespaldes
degut
al clima
de terror
que havia provocat
i el que
sembla més cert
és que
ell
es va salvar
de la batalla
es va vestir
d'otomà
i aleshores
quan s'escapava
els soldats cristians
que havien per allà
confondre-ho
amb un membre
de la jèrcit
contrari
ho van matar
el cert
és que els turcs
se'l van trobar
se'l van emportar
a Constantinople
també el van empavar
i el van passejar
pels carrers
de Constantinople
com un no precristià
un mort per ells
i finalment
per acabar
on està enterrat
aquest senyor
un altre
contagiment d'aquests
que no està clar
com va anar
algú opina
que està
en un monestir
de Romania
que es diu
monestir
d'Esnagov
però altra gent
diu que està
en una església
de Napos
curiosament
l'església
de Santa Maria
Nova de Napos
per què?
perquè allà
hi ha enterrats
el seu fill
i la seva nora
el futur rei
està enterrat allà
i hi ha alguna tomba
desconeguda
que només hi ha
una inscripció
la inscripció
és el drac
i el drac
era el símbol
de la dinastia
dels Brats
hi ha tants dracs
al món
que no sé pas
com ens ho fem
però tot país
té un drac
com a símbol
d'algú
moltes gràcies
i continuarem
després de festes
bones festes
a tothom
moltes gràcies
Joan
moltes gràcies
i ja veieu
benvolguts
oients
avui
amb el ford
de la Carme
hem cremat
convents
hem cremat
la ceràmica
hem cremat
a Dràcula
hem passat
els braus
hem après
que és un artesà
que és un artista
i per finalitzar
no penso celebrar Nadal
com a bon patriota
em nego a celebrar
el naixement d'algú
que se saltava
a les lleis
incitava a la sedició
fracturava la convivència
i pertenia
trencar la unitat
de Roma
em sembla lamentable
que els seguidors
d'aquest culpista
es rebelessin
en contra
de la sentència
que li van aplicar
d'acord
amb les lleis vigents
i aplaudeixo
que els perseguissin
per trencar
l'ordre constitucional
romà
d'haver viscut llavors
possiblement
jo hagués anat
a la cacera
dels legionaris romans
a dir-los
vives
i a cridar
a por elles
avui
la realitat
ha igualtat
a la gran vida
avui
la realitat
ha igualat
a la ficció
Adaptament
Montre
Estimats oients,
en nom de tot l'equip del programa,
del Carlos Rius en el muntatge,
del Joan Mateu, del Josep Capellades
i jo, Ferran Carreres,
tots junts preparant i presentant
el benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Us desitgem un bon Nadal
i tot el millor pel 2020.
Ens retrobem el diumenge 12 de gener a la 1.
Bones festes.
Estimats oients, benvolguts i benvolguts,
de la fler i el teu tremor.
I el teu tremor.
Josep a poc a poc
Sina allà un gran fort
I els anys els canta
Sina allà un gran fort
I els anys els canta
I els anys els canta
Les tors ja van tocar
Sina allà un gran fort
Vila Maria
Sina allà un gran fort
Vila Maria
Vila Maria
Sina allà un gran fort
Vila Maria
Sina allà un gran fort
Ràdio Taspers
98.1
En Boema
Ràdio Taspers
98.1
Music Club Seleccion