...durant el 8.1...
...tenint el barça diferent.
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
A l'escola s'aprenen innombables coses importants.
S'apren de tot, des de perfeccionar el llenguatge,
aprendre la nostra història, manejar números,
introduir-nos en coneixements de qüestions científiques
o desenvolupar els nostres sentits artístics i esportius.
La família és la primera escola de la vida.
Què ensenya l'escola de la vida?
A l'escola de la vida, ser un bon company
és comprendre el que passa a l'altre i el que necessita
i defensar el seu dret de lluitar per això,
encara que el seu desig vagi en contra dels nostres interessos.
És comprendre el concepte del nosaltres,
sabent que tots som un encara que només sigui
perquè som companys de curs.
Del nostre convidat, el primer que en diuen d'ell
és que és molt bona persona, modest i discret.
Doncs jo em rebel·lo a posar aquest adjectiu en primer lloc,
per definir-lo, eb-b, que també, que també,
i ho és en quantitats industrials.
Però abans jo el definiria com el que ha sigut,
un esportista de referència,
tant per la seva qualitat com per la seva esportivitat.
i que amb els anys continua amb l'amabilitat exquisida
i el somriure com a imatge.
Educat en l'escola de la vida,
ha deixat la petjada de l'ètica com un guanyador humil i educat,
molt poc reconegut,
tan bon jugador de tenis com de dòminó.
Tothom parla bé d'ell i no és per menys.
Manuel, Orantes i Corral, benvingut. Com estàs?
Molt bé, moltes gràcies, és un plaer estar aquí a vosaltres
i parlar de coses maques, m'agrada molt.
Aviam, Manuel, Manel, Manolo, com t'he de dir?
Em diuen de tot, em diuen de tot.
Quan vaig començar, que estava al Santana, em deien Manolito.
Jo era el Manolito de la Copa d'Evis.
Després, els amics, em diuen Manel,
l'altre em diuen Manolo, em diuen de tot.
Doncs, jo també et diré de tot.
Manuel, comencem enredarint una mica el temps
i ens situem quan tenies 26 anys.
Manuel Orantes perdia per 2-6 a 0,
5 jocs a 0 i 40-15 en contra.
S'enfrontava a l'agentí Guillermo Viles
en la semifinal de l'Open dels Estats Units
sobre terra batuda en l'any 1975.
El partit ja s'havia ajornat diverses vegades per la pluja.
En Manuel va capgirar el partit superant 5 boles de partit.
Aquest partit de semis es va acabar gairebé a les 12 de la nit.
a les 12 de la nit.
Mira, jo no sé si Déu existeix,
però aquella nit jo com a espectador em vaig fer creient de cop.
Expliques, expliques,
que aquella nit no vas poder dormir
per la citació d'aquella treballada victòria
i per unes goteres que eren molestes al teu hotel.
Com us recordes, això després de 50 anys?
de quasi 50 anys.
Home, el recordo molt agradable
perquè quan ho fas guanyar
i després aconsegueixes guanyar a l'Open dels Estats Units
que per la teva carrera sempre guanyar un gran eslam
és el més important.
Però, com tu acabes de dir,
va ser una final molt dura
perquè van començar l'última ronda dels partits
i ja quan estava 5 a 0 i 100 pilotes de maigbol i tal
i ja era tan tard,
quasi ens vam quedar sols a l'estadi
perquè hi ha molta gent
a l'hora que era,
la semifinal ja s'ha acabat i marxava.
I després, el maco,
va ser que el dia següent jugava a la final
a les dues del migdia
i quan va arribar al club
molta gent deia
però tu què fas aquí?
Si vaig perdre nit.
Dic, no, no, t'has equivocat.
No, però és el que tu dius,
a la final va acabar molt tard,
després vaig anar a sopar una miqueta
i després el que feia,
perquè el doctor vestit que era del Tennis Barcelona,
que aquell any em va ajudar molt
perquè tenia molts problemes de l'esquena
i em va dir que havia de fer coses per recuperar-me
i per estar més en forma físicament
i per això
el 75 va ser per mi tan maco
perquè vaig guanyar nou torneig,
torneigos seguits i tal
i em va dir, no, no,
després de jugar els partits
i tu tens una musculatura
i tens les cames molt dures
doncs fiquet 15 o 20 minuts a la banyera
calenta per relaxar-te
i vaig arribar a l'hotel,
l'hotel Roosevelt
i vaig posar la banyera,
la vaig omplir d'aigua calenta
per posar-me a dintre
i de repente,
quan vaig voler apagar l'aigua
que ja no sortís més,
es va trencar i no funcionava
que era quasi la una de la matí,
vaig tindre que truca a la resistència,
a baix a la resistència,
a baix a la resistència,
a dir-l'hi,
escolta,
teniu que venir a arreglar això
perquè això ja sembla,
l'habitació em sembla ja
una sauna,
tot està ple de fum i de calor i tal
i va ser difícil poder descansar molt bé
i quan deies,
ostres, i a les dues,
he d'estar una altra vegada
a provar a jugar un altre partit increïble
perquè en aquell moment
el Conor era el número 1 del món
i jugava a Nova York i en americà
però lo maco va ser que a mi em va tratar molt bé
el partit, la gent va disfrutar molt
i ens va tratar els dos com dos jugadors
i van emocionar-se amb el partit
i l'experiència va ser molt maca.
Manuel, en la final,
en el duel contra Jimmy Connors
que era l'ídol del públic,
vas arrasar al nord-americà,
guanyes el torneig, 6-4, 6-3,
entre bravos i olers,
amb accent americà.
i tot això amb les goteres
i l'excitació del dia a dia.
Com ho vas portar i assimilar entre tanta glòria?
Bueno,
ja ho vaig veure quan vaig acabar el partit
recordo que em vaig posar
amb la pista una mica mirant al cel
i vaig dir...
I de genolls.
Quina sort que he tingut
perquè coneixies a tanta gent
que havia treballat com tu
i que havia fet coses tan dures
i que tots no teníem
la fe i la confiança
de poder disfrutar d'aquesta manera.
Em recordava de tots amics
d'aquí a Barcelona i a Espanya
que havien entrenat amb mi,
que havien intentat jugar
i que no havien tingut la sort
de disfrutar com jo.
em va fer molta il·lusió
i és el que em va donar una mica
de dir, bueno, has aprofitat la teva carrera
i has tingut la sort de poder disfrutar-la
d'una manera que no tothom donant les coses
i gent que treballa més fort que tu
i que ho intenta molt bé
i una mica aquesta va ser la meva idea.
doncs, bueno, he disfrutat del tenis,
he viscut, he fet coses que m'han agradat molt
i que he pogut disfrutar-lo
i ara, doncs, bueno, continuar de la misma manera
i jo crec que...
i després t'interrompeixo
perquè tu ets el primer que dius
que tu no t'has retirat mai.
No.
Tu has guanyat 33 títols ATP.
Sí.
I després de Rafael Nadal
ets l'Espanyol que ha guanyat més títols.
I 36 més finals.
Guanyar, guanyar...
Manel, sempre ha sigut molt difícil.
Més difícil guanyar abans o ara?
No, jo crec que guanyar sempre és difícil.
sempre és difícil,
però hi ha una mica la meva mentalitat
quan vaig començar a jugar
i quan vaig començar una mica a viatjar
i a conèixer els primers grans jugadors
que em donaven idees
i em deien coses importants
per a disfrutar,
doncs, una mica el que em van dir
és que tu no tens que sancionar-te a guanyar
i que vulgui ser el millor i tal d'això, no?
Que la teva interès havia de ser una mica...
Un gran campió em va dir,
perquè jo parlava amb ell,
i diia, escolta,
és que els partits són molt durs i tal i qual.
No, però són més durs
si jugues dos contra un.
i vaig dir, escolta,
si jugues un contra un,
com jugues dos contra un?
Jo no.
Diu, si se te'n va el cap,
jugues dos contra un,
perquè tu jugues en contra teva
i en contra de l'altre.
i això em va donar aquesta idea i la vaig assimilar, no?
I em van dir que la teva il·lusió és sortir a la pista,
saber el que t'has guanyat, el que has fet,
quin és el teu nivell,
intentar jugar al teu nivell.
que després guanyes o perds,
doncs bueno,
dos jugadors que són dels millors,
o pitjors sempre,
un dels dos té que perdre.
Però el que sempre tens de aconseguir és que no perds per culpa teva.
És a dir, si tu has jugat al teu millor tenis,
ja està, has fet,
ho has fet molt bé,
has disfrutat del partit,
el partit ha sigut molt maco,
ha sigut molt maco
i molta gent ho deia.
A vegades tu has parlat amb el Conos
o amb el Gork,
que em va passar a París i tal,
en Cinset,
quan li has donat la mà,
estava somrient.
Diu, bueno, sí,
ha sigut una gran final i hem jugat molt bé.
Doncs això és el que queda al cap.
Diu, el que partit més maco,
la gent com ha disfrutat,
el que tu estaves dient,
el que la gent estava disfrutant també a Nova York.
I això és,
sempre aquestes idees que em donaven
és el que em queda en el cap
i jo sempre és el que li estic dient als joves.
Tu tens que disfrutar,
tens que intentar donar el màxim mentalment,
físicament, tècnicament
i que no sigui com l'ha passat a molts joves
que he intentat ajudar,
que no et fan cas,
que es guarda una vegada
amb un que li estava ajudant
i jo anava a la Copa d'Avis
i quan tornava,
venia i em deia,
què tal?
Em venia al gimnàs,
i he dut un que di,
com no està l'orante,
no vaig al gimnàs,
i em sentava amb ell i diu,
però tu això ho fas per mi,
si la meva vida ja la tinc,
les coses les has de fer per tu
i donar el màxim,
perquè si no,
que és el que li passa a molts,
com tot va molt ràpid a l'esport,
si tu no has fet les coses bé,
clar,
quan arribes a 19 o 20 anys
i no has aconseguit un nivel
que ja pots competir d'alguna manera,
doncs,
ah, si haguessi fet això,
si haguessi fet allò,
l'important és que sempre
tu arribis al màxim
perquè has donat el màxim
i d'on hagis arribat,
si ho has treballat bé,
doncs ja està,
no tens que tindre penes
perquè si haguessi fet això,
si haguessi treballat d'una altra manera,
clar,
però això és el que t'han dit
o el que et deia jo,
que tenies que donar al 100%,
perquè aquí vas a competir
amb l'esport professional,
amb gent que no té un cap molt maco,
que no té un físic maco,
que no té tal,
si tu no fas,
no vas en les mateixes condicions,
ho passes malament.
Aviam, t'he dit Manuel,
t'he dit Manuel,
ara et dic Manolo.
US Open 1975,
Master 1976,
diferents sensacions?
Sí, moltes,
perquè...
Per això et faig la pregunta.
Sí,
és perquè llavors en aquell moment
el tenis era molt diferent,
havien els europeus
que jugàvem entre nosaltres
a Espanya o a Itàlia
o la gent que tenia bon temps,
que tenien pistes de terra batuda
i obertes,
que és on jugàvem.
Clar, tu jugaves d'una manera
i després els que jugàvem
a Austràlia o als Estats Units,
que jugàvem indoor i pista ràpida,
doncs tenien un saque
i una volea diferent.
És a dir,
el nivell de tenis
era completament diferent.
Llavors,
quan,
depèn de les superfícies
que tu jugaves,
el favorites un o l'altre.
Si tu veus
a Roland Garros
amb Garros,
el Conos o el Michael Rotos
no han aconseguit guanyar-lo.
I a nosaltres ens costava.
I això,
el màster aquest,
jo ja havia jugat cinc vegades,
m'havia classificat cinc vegades seguides,
al màster,
i sempre,
no, no,
durante és total,
però és molt difícil que guanyi,
és molt difícil que guanyi.
I clar,
guanyar amb un torneig
que tu ho tens més dur
i que saps que no és tan fàcil,
que a Terra Batuda
jo tenia confiança de sempre
que podia perdre,
però podia guanyar.
I aconseguir això,
per mi va ser,
va ser increïble, no?
Va ser el fill espanyol
que ho vaig aconseguir
i només,
amb aquesta història,
només ho vam aconseguir
tots els espanyols,
el Corretxa i jo.
I tu, sí.
A veure,
estaves parlant i estava pensant,
dir, quina casualitat.
Has anomenat
tres jugadors de tenis,
dos-tres escarrans.
Guillermo Viles,
Jimmy Conos,
Joan Carlos,
i Manuel Orantes.
És curiós.
Després parlarem dels escarrans
perquè he preparat
un petit resum
de curiositats
de les persones
que han nascut
o exerceixen
la seva professió
amb l'esquerra
als altres.
Però mira,
Manuel,
jo tinc la sensació
que ja t'ho han preguntat tot,
que tu ja ho has explicat tot.
Però també
tinc la sensació,
i és més,
tinc la seguretat,
que amb la teva història
de superació personal,
qui escolti aquest programa
no es quedarà indiferent.
Des de Granada,
arribes a Barcelona
el dia del teu aniversari,
amb dos anys.
orfò de mare,
us hi estereu tot
a la família Orantes,
germans,
tios, avis,
en una barraca
del barri
del Carmel
de Barcelona.
Duresa, no?
Molt dur.
Bueno, jo
a l'edat que tenia
no tenia una altra experiència,
no havia viscut
d'una altra manera.
i no sempre ho he passat bé
on he viscut, no?
Havia un bon ambient
entre els nens,
jugàvem on fèiem coses,
però, clar,
la vida no era fàcil,
però no era fàcil
més per la família,
per els que havien vingut aquí,
perquè era tota la família
de la meva mare,
s'havien viscut,
eren set germanes
i els seus pares,
s'havien vingut tots a Catalunya
perquè pensava,
o ho deien ells,
que aquí podien viure millor
i tindrà una vida més fàcil.
Sí, sí, però d'entrada
us estarà en una barraca.
Això té el de la duresa.
Tu, amb vuit anys,
passem aquests sis anys
entre els dos i els vuit,
entres en el club de tenis
La Salut,
com a recull pilotes,
avui,
passetes l'agra.
Quins records tens d'aquells anys?
Macos,
perquè vaig anar
amb els altres nens
del meu barri,
perquè ja anàvem a treballar allà
i deien l'estiu,
deien,
escolta,
anem allà,
passem molt bé,
guanyem uns diners,
i ajudem a la família,
i podem fer coses.
I clar,
vaig anar amb amics,
que al barri jugàvem a futbol,
i feien coses,
i vaig conèixer el tenis.
Vaig arribar allà,
mai havia vist una raqueta
i una pilota de tenis,
era tot diferent, no?
I això va ser maco,
era una vida amb amics,
que després,
quan teníem mitja hora sols,
o nosaltres sols,
amb una raqueta d'un tros de madera,
de futbol,
anàvem al fronton,
una pilota que agafàvem,
i jugàvem,
i després,
la sort que també vaig tindre,
vaig començar a recollir pilotes
amb un professor del club,
que a les 6 o 7 hores que hi estaven,
i les pilotes,
em fixava quan ell li deia una cosa als seus clients,
i dèiem, escolta,
el drive es fa d'aquesta manera,
el revés es fa d'aquesta manera,
tens de jugar la pilota d'aquesta manera,
i tot el que escoltava,
després quan anava al fronton,
els meus amics ho practicava com ho sentia, no?
I tots els nanos vam començar a agafar un nivell maco,
perquè veies que hi havia socis que venien,
ah, però si jo vull jugar amb aquest nen,
que em tiri pilotes,
que em faci això,
el que faci jo,
i això va ser una mica la manera d'anar caminant,
i d'anar trobant una oportunitat,
després allà posaven unes classes a la tarda.
Ara arribem,
perquè abans d'arribar al podi,
continuem per la barraca,
estaves escolaritzat,
però pràcticament vivies, jugaves,
i et relacionaves al carrer,
correcte?
Sí, sí.
De la barraca al carrer,
del carrer a recollir pilotes.
Sí, era l'única cosa.
Però amb vuit anys,
i és el que tu estaves explicant,
records dels pilotes,
dels nens que anaven a classe de tenis,
i tu comences jugant a frontó.
amb qui jugaves?
Doncs amb els nens,
amb els nens del barri.
O sigui,
els nens...
Sí, sí,
sí, fèiem,
hi havia un puesto on s'aparcaven els cotxes,
i quan no hi havia cotxes,
allà pintàvem unes...
Unes...
Unes...
Unes...
Unes...
Unes...
Com una pista,
i llavors fèiem com un partidet entre nosaltres,
i fèiem coses que ho passaven molt bé,
i era el maco, no?
I l'important és que agafàvem un nivell maco.
Per això va passar el que va passar,
quan el Santana va guanyar i van començar a dir,
escolta, hi ha un recollit de pilotes
que guanyà a Tornal-Garrós,
el champion del món de Tornal...
Ara, ara, ara.
Estàvem al Carmel,
ara passem del Carmel a l'Hospitalet.
Sí.
Quan va morir la...
En deu anys,
en deu anys,
reculls pilotes en un partit Santana-Gimeno.
i et proposes aprendre tenis
per somiar a jugar algun dia com ells.
Reculls pilotes en diverses edicions
del Torneix condeigador,
que...
Torneix que guanyaries en tres edicions,
i en set més finalistes, no?
Dos professors de tenis del club,
diria,
vist amb la perspectiva
i coneixent una mica la teva història,
diria que aquests dos professors
eren millors motivadors que docents.
Però aposten per tu.
I la teva vida canvia per complet,
als 14 anys,
quan et guanyes una beca
per la residència a Blume.
Com va anar això?
Sí, va ser...
Bueno,
vaig començar...
Avança.
Els onze anys,
els deu anys,
va ser quan es va decidir el canvi, no?
És a dir, que Santana havia guanyat
el conveni de Roland Garros,
i es va començar a passar a parlar a Espanya,
tenim un campion de Roland Garros,
que es recull de pilotes,
i gràcies a això,
els dos professors del club,
un d'ells era professor,
perquè també vivia al barri on vivia jo.
Rojas, no?
No.
El Pedro Mora.
El Pedro Mora.
Era l'altre.
El Rojas era l'altre.
Sí.
i ell va ser professor de tenis des del principi.
I, bueno,
aquells van anar a la directiva del club
i van dir,
escolta,
això s'està parlant de mi,
però aquí hi ha un nano
que si se l'ajudem
doncs també pots ser un campion.
I gràcies a això,
un dia van vindre,
li van dir a la meva família,
escolta,
al teu fill,
li deixaria jugar al tenis
i que ja intenté fer això,
i clar,
com era una cosa nova per mi,
van decidir,
home, clar,
el que a mi li agradi i tal,
i llavors el tenis era diferent
el d'ara,
era amateur,
però almenys,
per mi,
quan van dir això,
diria,
mira,
doncs ja tinc una carrera,
si ho faig bé,
doncs poder ser professor de tenis,
perquè llavors no hi havia,
el tenis professional,
que podria ser milionari,
com fa ara,
o va ser després,
quan jo va tindre la sort,
que en el 72,
el 73,
el tenis va canviar completament.
I tot això,
doncs mira,
era l'experiència,
de fer coses noves,
i recordo també,
quan vaig al primer torneig,
que vaig a l'infantil,
Sebastián,
va anar amb 600,
amb el president del club,
la seva dona,
i tres nanos darrere,
i les maletes,
i després,
internacionalment,
a les 15 anys,
a Montecarro,
el mateix,
i tot això,
era tindre una vida,
que almenys,
quan tens dos germans,
que veies que en la vida,
com tenien totes les gent del barri nostre,
que tu eres diferent,
tenies una sort,
i que l'important,
que jo sempre és el que he pensat,
escolta,
si t'obren una porta,
que tu ets el que tens d'aprofitar-la,
tu ets el que tens d'esforçar-te,
i a més,
com sempre m'agrada competir,
i sempre m'agrada,
que el que decidia fer-lo,
fer-lo bé,
ha de ser la meva carrera.
Aquesta és una frase,
que te l'he sentit diverses vegades,
que per tu és un objectiu,
i jo com sóc el mirador teu,
també per mi que tu dius,
el que faig,
m'agrada fer-ho bé.
Això ho he sentit moltes vegades.
Aviam,
amb 17 anys,
Manel,
guanyes per primer cop,
el Manuel Santana,
que era el tòtem del tenis a Espanya,
en un partit duríssim a 5-6.
Quina va ser la reacció de la premsa?
Tu 17 anys contra el gurú, no?
Bueno...
Tots dos, a més,
Manuel,
tots dos recull pilotes.
Sí, però clar,
ell era el títol.
Ell era el tòtem, sí, sí.
I les coses,
bueno,
te puc dir,
un dels entrenadors que era bons,
que era també de Madrid,
que es va acostar a mi,
i em va felicitar,
i em diu,
Manolo,
me felicito,
has jugat molt bé,
i tal, igual,
però trigaràs dos o tres anys
sense jugar una altra vegada així.
Jo em vaig quedar una mica sorprès,
però educadament,
li vaig dir,
aleshores,
és per aquestes coses,
i tal.
Però després,
quan vaig anar-me a parlar amb ell,
i vaig començar ja a pensar,
i dic,
escolta,
si ha arribat això,
que no és una sort,
que ha sigut un minut,
però si has jugat 5 hores
amb un jugador tan bo,
i has jugat amb aquest nivell,
perquè va dir que
he de anar-me a baix, no?
I això és una mica el que jo dic als joves.
t'has de confiar,
que si has fet això és
perquè ja t'ho has aconseguit tu,
treballant cada dia,
assimilat les coses,
i això va ser molt ràpid,
perquè ja va ser que
havia tingut la sort
de ser campió del món de júnior a Miami,
que llavors anaven dos jugadors
de cada país i tal,
i de seguida
els 4 jugadors
de l'equip de Copa d'Avis,
que havien arribat ja a la final,
al 65,
que jo tenia 15 anys i tal,
després,
al 67,
ja el Gisbert
va començar a jugar
amb el Santana,
de segon jugador,
i el Cúder,
que era un gran jugador també,
va dir que
si ja no jugo la Copa d'Avis i tal,
ja tenia 30 i algo d'anys,
em retiro i me'n vaig,
i gràcies a això
van dir,
bueno,
busquem un altre jugador,
i van decidir que jo,
com jo,
i com cap on del món,
que anés a l'equip,
i això va ser,
m'obria una altra porta per a mi,
perquè llavors,
entrar a l'equip
i poder viatjar la Copa d'Avis,
i poder viatjar molt
amb el Santana,
amb el Gisbert,
amb la Larrilla,
poder entrenar molt amb ells,
perquè al principi,
els primers dos mesos
se'n fotien unes païses i tal,
igual,
però,
mica en mica,
ja,
va passar,
els 5 o 6 mesos,
vaig guanyar el primer campeonat d'Espanya,
en general,
i vaig guanyar el Gisbert,
el Santana,
el Santana no va jugar,
el Santana,
després vaig guanyar un torneig a Madrid,
és a dir,
que tot això,
ja dius,
aprofitar aquestes coses que se te van obrint,
que vas jugant amb grans jugadors,
veus com fan les coses,
veus el que tens que esforçar-te,
i, clar, totes aquestes coses que em passaven,
són les que més es quedaven al cap.
Un altre que,
el que m'he preguntat una altra cosa,
em va passar a la final després d'Austràlia,
que, com hem parlat,
se jugava a Merba,
que aquí no teníem Vista Merba.
Ara ho explicarem,
no facis espòilers,
clar,
estem amb 17 anys, eh?
Manuel,
tu amb 17 anys,
guanyes l'Orange Wall per Sub-18,
i amb 18 anys,
guanyes el Wimbledon Junior.
Ho vas guanyar tot, eh?,
en menys de 20 anys.
Sí,
i el de Junior del Monda,
de Miami,
ho podria haver guanyat...
Sí, bueno, l'Orange Wall...
No, no,
perquè era favorit,
perquè podia als 18 poder guanyar-lo,
però com vam entrar a la Copa d'Avis...
Ja no vas poder.
Per això,
els 17 guanyes l'Orange Wall,
i els 18 guanyes Wimbledon.
Les sensacions que tenies...
Tens coses que abans hi parlava de sensacions,
del US Open,
que això ja és 8 anys després,
perquè guanyes en 26,
i ja estem parlant de sensacions en 18, no?
En 17 i 18 anys.
Et van modificar les sensacions?
la primera sensació que vas tenir tu a l'Orange Wall,
o després,
l'últim gran tornet que vas guanyar,
que va ser al Màsters.
O et senties...
És a dir,
què et vull dir?
O què et vull preguntar?
No, jo crec...
Aquell orgull interior,
aquella...
Ostres,
em sento important.
No,
jo crec que l'important...
Comença amb 17 anys,
ja, eh?
Sí,
però vull dir,
que això és el que jo li explico sempre als jugadors,
que no és perquè tu guanyis al júnior,
que molta gent ho diu als 17 anys,
ja pensen que seran campions dels mons,
i que ja ho tenen tot,
i jo deia,
no, no,
això és que estàs fent bé les coses,
que estàs pujant,
que ara estàs competint amb juniors,
i no estàs competint amb professionals.
i pensis que després,
quan donis un salt,
ja podràs guanyar fàcil el pròxim torneig,
llavors no teníem aquest nivell,
i el que sí que diré és això,
que no...
Si tinguis clar les coses,
estic aconseguint coses,
ara,
si et vull donar un altre pas,
he de esforçar-me més,
he de anar progressant,
i una cosa que em va passar,
després del júnior aquest,
que també,
seguida la va fer meva,
llavors com el tenis era molt amateur,
era molt social,
havien torneig que es jugaven al Caribe,
per allà,
i anaven tots,
a barril,
anaven tot,
i llavors,
jugant al torneig,
i tot era una mica com una festa,
per les nits,
i tot allò,
es feien moltes coses i tal,
i una d'aquestes festes,
un dia,
estava jo allà,
ja a quasi les dos o les tres del matí,
i tal,
moltes nenes,
anaven amb mi,
parlaven,
i va vindre un jugador mexicà,
que després,
que havia guanyat,
el US Open general,
que se llamava Osuna,
que era un gran jugador,
perquè després va morir un accident d'avion,
que no,
a vegades,
va ser un accident,
o no va ser un accident,
bueno, no sé per què,
i ve a mi,
em saluda,
em diu,
Salmanol Orantes,
i diu,
que sí,
has guanyat el campionat del món de juniors,
i tal,
i diu,
i què,
vols ser un,
un jugador important,
i un,
i un gran campió,
i diu,
home,
no és el més apropiat,
no,
i això també,
em va,
em va obrir la porta,
i em va dir,
escolta,
i em va explicar,
tens que concentrar-te més en l'esport,
valorar més les coses,
i una de les coses que fèiem nosaltres al tenis,
amb aquests jugadors que eren assins,
assins,
quan jugàvem tornés,
els deien,
mondiplegers,
perquè eren jugadors,
que jugaven el dilluns,
però ja ni estava tota la setmana de festa,
i la setmana següent,
el dilluns una altra vegada al carrer,
no,
o tenies clar les coses,
i ho adoraves,
el que eren,
no el més fàcil,
el més maco,
i tot això,
i això és el que tu tens,
tindrem molt clar,
que tens que donar el màxim,
sempre a les coses,
i tindrem clar,
i una mica,
això em va passar també a la meva vida,
i els germans no van tenir la sort que jo tenia,
i tenien dos anys més que jo,
i quan jo estava amb ells,
vinga,
anem a jugar al domino,
anem a jugar una mica a Càrtes,
fent coses,
i ells portaven cunyac,
i bevien,
i feien,
i sortien,
i em feien,
i em feien,
no, no, no, no,
jo tinc clar el que vull fer,
vull jugar a campionades,
el diumenge a les 9 de matí,
tindrem un campionat de juniors d'equips,
i totes les coses,
i això és el que et fa que tu sàpigues
el que millores,
o el que et va bé,
per després donar al màxim quantes forces,
o disfrutes jugant al tenis.
No has canviat, eh?
No.
És a dir,
continues sense beure una copa de vi,
sense fumar una seda...
Sempre m'ho han dit...
Avorrit, bevent aigua,
i prenent aigua.
Saps el que deia el germà amb l'aigua,
el meu germà gran...
que podreix la fusta,
oxida els metalls...
No, no, no,
que l'aigua era per netejar-se.
Per netejar-se.
I alguns se la veuen.
I alguns se la veuen.
Manel,
amb 18 anys jugues per primer cop
la final de la Copa d'Evis a Austràlia
en una pista d'herba.
i et quedes tres mesos
per aprendre a jugar en aquest escenfici.
Si s'hagués jugat aquella final
en terra batuda,
Emerson, Neucom, Roig, Stoll,
no ho haguessin tingut tan fàcil.
No.
Santana, Arilla, Gisbert, Orantes...
Estic convençut...
Que haguéssiu derrotat els monstres australians.
Sí.
Poder derrotar els monstres australians
hauria sigut el titular dels diaris.
Mai ho sabem.
Però la teva sensació és que en aquella època
que tu eres el jovenet de tots quatre,
ja vas tenir la sensació
amb aquests monstres
que en aquell temps
i amb les raquetes que hi havia
quan traien eren missils.
Sí.
I eren raquetes de fusta
que després en parlarem.
Però tu tens la sensació
que hauríeu tingut chance
de guanyar-los.
Sí, està clar.
Seria una eliminatòria
més igualada
i que podíem guanyar els dos
perquè en aquell moment
els australians
estaven considerats
els millors jugadors del món,
els millors entrenadors del món,
eren els que jugaven el millor tenis,
sempre els dos millors venien al Lodó
i ja els veia jugar aquí
i eren grans jugadors.
i això una mica,
amb el Nil com em va passar en un torneig
un dia que estàvem a Nova York
i que estàvem entrenant i era pistes ràpides
i jo dic, escolta John,
si jo tinguéss el teu saque i la teva voleia seria...
i em diu, mira sí,
i per què creus que no ho tens?
Diu, jo tinc el teu escop de fons i el teu treball de consistència
perquè tu entrenes d'una manera perquè jugues en un lloc
i jo d'altre.
Nosaltres estem 7 o 8 hores practicant el sac i la voleia
perquè és el que fem
i vosaltres practiqueu la tècnica darrere, ser consistent,
treballar més amb la pilota, lluitar més pel pont...
i això ho va dir clar,
no podies fer les dues coses.
Ja que dius això, personalment la meva experiència
com a amateur de categoria tercera claveguera
és que la pista mare per aprendre a jugar bé a tenis
és la terra batuda, correcte?
Sí.
És la clau, és a dir,
i jo tinc la sensació
de que, fixa't que ara últimament
no hi ha jugadors americans,
no hi ha jugadors anglesos,
i jo diria, per el que veig i m'expliquen,
que s'han donat compte que per aprendre el tenis de base,
han de venir aquí o han de jugar allà a terra batuda.
És correcte això, tu que en saps.
Sí, és que ara es juguen més amb aquestes...
Tu veus que es juguen quasi de la mateixa manera a terra
i a pista ràpida,
perquè el tenis ha canviat.
Ara diuen que tot ho tens que fer,
ser més agressiu,
més agressiu, pigar més fort,
i abans es jugava més en tècnic.
A mi que m'agrada molt el tenis tècnic,
sempre m'agrada quan veig un partit,
a veure tècnicament com jugar aquest,
que és el que fa,
i no veus coses que diguis.
Ara ho estàs veient una mica amb el carat,
que el veus que ha portat coses noves
i per això està destrossant els jugadors.
És a dir, està jugant fort i tal,
però després té una gran deixada,
després té una bolea molt maca...
Perquè té un equip tenit al darrere que...
Porta coses diferents i que trenca el joc als altres.
És una mica...
Jo una de les coses que recordo,
recordo que era dels americans,
entre ells era l'Àrtures,
que era un gran jugador i que va morir...
L'únic que jo recordo,
o un dels poquíssims jugadors masculins,
que han tingut a les Williams,
jugador negre...
Sí, el primer és important.
És que sí?
Sí.
Perquè precisament és un esport,
és igual que en la natació,
perquè hi ha un problema de peça específic de la pell, no?
Sí, sí.
Però jugadors de tenis negres pocs, eh?
No.
I en aquell moment menys.
I en aquell moment menys.
No.
En aquell moment els americans jugaven més al bàsquet,
perquè es practicaven al carrer i tal,
o en un altre esport, però el tenis no hi havia.
I una de les coses que va dir,
que va diferenciar una mica el tenis que se jugava i tècnicament,
i em deia,
que jo, quan jugo amb el Manolo,
sembla que sempre jugo amb una pista de gel.
I jo dic...
I jo dic, per què?
Digo, perquè té tanta tènica,
i té tant camí d'això,
que sempre...
No em deixa posar-me físicament contra la pilota,
i tècnicament,
no sé mai el que fa,
i em trenca fent coses...
Perquè jo sempre,
el que pensava era en això,
que vaig fer amb el Conor,
perquè jo,
quan vaig jugar a la final amb el Conor,
a...
A...
A Jugues Open.
Ell havia jugat la semifinal amb el Borg,
que també era una gran semifinal,
i jo la vaig veure des del vestuari,
perquè ja estava esperant quan s'acabessin el partit,
per jugar seguint...
I el vaig jugar,
i el Conor,
que al Borg,
li va començar a jugar com jugava ell,
pega la pilota fort,
però li taig la,
que la pilota botava alta,
i l'altre se'n metia dintre de la pista,
i fotia uns pals,
que quan atacava,
els estrosava.
I jo vaig pensar,
i vaig dir,
escolta,
a mi no jugarà així,
jo li vaig començar a baixar la pilota,
i com ell jugava...
I a tallar-la.
Clar,
i llavors com ell,
jo era molt pla,
clar,
quan la pilota estava per sota de la red,
no pots pegar-la ni no,
i quan atacaves,
doncs ataques més amb un aproig,
amb la pilota més fluixa,
i llavors jo tenia més facilitat per passar-li,
no?
I vaig guanyar bé,
i precisament a la roda de premsa li van dir,
a la roda,
com els diu,
has vist avui el que t'han fet?
Diu,
no creus que tens un problema,
perquè ara,
te mataran fent això.
Diu,
no, no,
m'han fet una cosa així,
però a veure quants jugadors,
són capaços de fer-lo tan perfecte i tan bé?
Diu,
una cosa així,
la tècnica,
i una altra...
I l'altra cosa,
és que sigui l'horant dels dos,
com ho faig.
Va,
que t'ho digui,
mira,
a mi s'acabi bé,
jo he de sacar igual que ell,
si no tinc aquestes coses,
no...
és una il·lusió escoltar-lo.
Manuel,
Fèlix Setmanet ha escrit la teva biografia,
Orantes de la barraca al pòdio.
El llibre és un recull de records positius,
en el que expliques el més bo dels moments
i coses que t'han anat aportant i ajudat.
Estàs d'acord?
Sí.
És un gran llibre, eh?
Sí, havíem parlat molt.
Sí, ho sé,
és un llibre que és com,
jo diria,
en un altre dimensi,
que és el que estem fent ara,
unes converses que recullen,
es posen en negre sobre blanc
i després veuen la llum.
No, i a més,
eren coses que no s'havien explicat aquí,
no es coneixien.
I repeteixo,
per mi,
el més important,
és un recull de records positius.
Positius, esclar.
Perquè tu ets positiu.
Sí.
És que al final el que tens aportat és això,
les coses positives,
i jo sempre li he dit als jugadors,
a vegades,
als joves que havien jugat bé i que deien,
oh, és que,
a la rueda de premsa deien,
oh, és que he patit molt,
sofrit molt i tal.
Això en parlarem després.
Això és el que hem parlat abans.
Sí, sí.
Ara escoltem una versió.
de la llum.
I see trees of green,
red roses too,
I see them bloom,
for me and me,
and I think to myself,
one on one.
I see skies of blue,
and clouds of white,
a brightless day,
a dark secret night,
and I think to myself,
what a wonderful world.
The colors of the rainbow,
so pretty in the sky,
are also the faces,
of people going by.
I see friends shaking hands,
saying,
how do you do?
They really say,
I love you.
I hear babies crying,
I watch them grow,
they'll learn much more,
than I'll ever know,
and I think to myself,
what a wonderful world.
Yes, I think to myself,
what a wonderful world.
The colors of the rainbow,
so pretty in the sky,
are also on the faces,
of people going by.
I see friends shaking hands,
saying,
how do you do?
They really say,
I love you.
Juan Fernando Fonseca Carrera.
Nascut a Bogotà, 44 anys,
conegut artísticament com a Fonseca.
És un cantautor colombià
que amb la seva música,
barreja de pop i ritmes folcloris colombians,
ha gravat CDs i obtingut quantitat i variats premis,
entre ells cinc grammis llatins.
Doncs aquest senyor, aquest intèrpret,
aquest cantant,
ha sigut el que ens ha versionat la nostra sintonia.
Manuel, t'ha agradat?
Molt.
La música em va agradar molt.
Ho sé.
Quan anava als Estats Units.
Mira, ara què dius això?
Ja ho tinc fora del guia.
Una de les moltes coses que sé.
A tu t'agrada molt els Beatles.
Sí.
I t'agrada el Rolling.
I tu somiaves.
Sí.
És correcte.
Sí, sí.
A més, el 74,
quan vaig jugar la final a Roland Garros,
ell va fer un concert allà a París
i em va emitar i vaig anar a veure'l.
El Mike Jager.
Sí, sí.
Ho vaig passar molt bé.
Gran cantant no ha sigut,
però artista total tremendo.
i segur que no t'arriba ni al sol de sabat a agafar una raqueta.
En sabrà més que tu d'agafar un micro però d'agafar una raqueta no.
Manuel, tornem.
Les lesions et martiritzen.
El Colsa et maltracta.
Et retires el Juriol del 1984 amb 35 anys.
ho vas passar malament, no?
Sí, perquè ja quan...
Jo hauria de continuar jugant més perquè és el que m'agradava.
Per seguretat.
físicament ja no pots disposar partits al 100%.
Ja quan escalfava una mica ja em feia mal totes les coses.
Tenia que anar baixant l'esforç d'entrenar i de tal.
Llavors, clar, que quan jugues i no dones el 100%
i mentalment tens la il·lusió i les ganes de guanyar
perquè has guanyat tantes vegades, ja no ho disfrutes tant.
I clar, va arribar un moment que diguis, escolta, ja està bé.
Mira, he tingut el que he tingut, he disfrutat.
I si haguessis tingut, potser, la sort, com ara,
que hi ha aquesta revisió mèdica i físio i aquestes ajudes,
jo haguessis disfrutat molt més.
Perquè vaig tindre tants problemes
que a vegades els metges em van veure tantes vegades
que una vegada em van dir...
Recordo que la primera vegada hi tenia una esquena molt forta
que va ser abans de la final del bord
i un metge que em van recomanar,
que em van recomanar, que tenien que havia ajudat el Fubala
per fer no sé què.
Em va, em mira i diu, l'esquena la tens molt malament.
Encara que quan agafis el telèfon, vigila, però que no facis això.
i jo deia, ostres, com jugaré al telèfon si no puc mor al cap.
I això, doncs, em va fer mal, no, clar.
I el 74, doncs, quan jugava al gran nivell,
amb els jugadors de gran nivell, doncs sempre no podia,
els 5-7, disfrutar bé i vaig perdre molt de final.
i una d'elles va ser a Roland Garros amb el bord,
que li guanyava 2-0 i al tercer set l'esquena ja se'm va quedar bloquejada,
ja no m'ho via bé, ja no era jo el que dominava el tenis
i el portava fent coses forçades amb ell.
I vaig tindre que jugar més lent,
es tirava més a darrere per poder arribar amb jo la pilota
i, clar, llavors era ell que agafava la iniciativa.
i això em fa més mal,
perquè era la primera vegada que arribava a una final de Gran Slam.
I aquest any,
encara que em vaig classificar pel màster,
entre els 8 millors jugadors del món,
que vam jugar a Austràlia,
quan vaig tornar,
no sé si això que m'han dit no ho puc millorar i tal,
perquè ningú m'havia vist més,
i quan arribi a Barcelona intentaré mirar a veure si puc fer alguna cosa
que em solucioni això.
i quan vaig arribar aquí,
com no tenien metges ni tenien informació,
vaig dir, escolta, aquí un metge bo físicament
i que porti esport i tal,
i que pugui ajudar els esportistes qui podria ser.
I em van dir al vestit de la Barcelona,
diu que ha vingut, que està tan amemant i que és molt important,
i vaig anar a veure'l.
I em va mirar, em va fer un examen
i diu, Manolo, si pares 4 mesos i fem un treball ben fet,
agafaràs una cintura muscular molt forta, molt bona,
i canviarà.
I vaig fer cas, vaig fer el que em vaig dir,
vaig parar de jugar,
vaig fer el que em va dir,
escolta, i aquests 4 mesos,
que era el principi d'any no vaig poder jugar en joc,
llavors, quan va començar,
em va començar, perquè llavors el rànquing
començava cada any de 0.
Clar, si no jugaves,
durant 4 mesos,
el meu rànquing no existia.
Vaig començar a jugar a Monte Carlo,
el primer torneig.
Vaig tenir que jugar a la fase prèvia.
Vaig guanyar la fase prèvia
i el torneig sense perdre un set,
jugant diferent,
i és quan vaig guanyar nou torneig,
jugant partits duríssims,
i tot això em va fer una il·lusió i unes ganes.
però després, al 76,
començant a jugar a pista ràpida,
que llavors les pistes ràpides eren molt diferents,
i llavors era molt difícil,
la pilota votava diferent,
i venia més força a vegades,
vaig començar a tindre les pilotes amb el colze.
I així sempre és el que em va passar.
Quan solucionava una cosa, em sortia una altra.
I al final, un metge quan ja vaig a una altra,
i he tingut-lo de l'esquena,
he tingut-lo dels genolls,
he tingut-lo d'això, he tingut-lo d'això.
Quan ho t'he mirat tant,
dius, tu has treballat molt físicament,
quan vaig anar a la Blume,
i quan te dius una cosa ho fas,
dius, però físicament estàs bé.
Però tu és com un pis,
si quan fan un edifici,
la base no la té bé,
i tu, possiblement,
per la teva, el teu inici de la teva vida,
que és la teva educació,
la teva alimentació, la teva...
tota la teva base no està bé.
I llavors això, quan forces,
la musculatura perdint,
les coses de...
Això te trenca, això te va,
ara això, ara això...
I vaig haver d'acceptar-lo,
que no era una cosa...
He tingut tantes coses i tantes operacions
que ja l'última vegada que m'han dit,
una altra vegada per a ell,
ara tens el tendon de l'ombro,
que també ja t'hauries de operar.
I dic, sis mes o més,
ja està.
És...
És curiós,
observar com el destí,
que et dota d'una tècnica privilegiada.
En canvi, el teu físic
mai ha sigut dotat
per un jugador de tenis.
Tenies físic més apropiat
per altres esports que no pas pel tenis, no?
Sí, bueno.
Aquesta rudesa,
el tenir els tendons, la musculatura,
més, entre cometes,
de botsejador,
que no que sigui, bueno,
botsejador d'esport de contacte,
de força,
que no pas d'esport de tècnica, no?
Sí.
En total, entre l'esquena
i el colze,
el que jo et deia abans,
que et martiritzen,
el 84,
amb 35 anys, repeteixo,
et retires,
fent una mica d'història,
mirant en perspectiva,
quins jugadors, Manuel,
t'han impressionat més?
O t'han agradat més?
Jo recordo que tu explicaves
que John York
et portava pel camí de l'amargura.
Però,
jugadors que tu deies,
ui,
com avui no estigui molt encertat,
aquí no tinc res a fer.
Que t'hagin impressionat.
Per exemple,
t'explicaré una anèdota
perquè l'he escoltat jo del Toni Nadal.
fa deu anys,
deu anys,
recordo'm una conferència,
fora de micro,
a l'escola de negocis,
que a mi em convidaven.
Ell va dir,
de tots els jugadors d'ara,
el que és diferent a tots
era el Jokovic.
Això ho va dir el Toni Nadal.
Jo hi era al davant, eh?
Fa deu o dotze anys.
Imagina't, eh?
El Jokovic ara en té 36...
Va marcar,
i la prova és que està marcar diferents,
perquè fa coses diferents,
i les fa bé.
Amb la teva època,
quin t'impressionava,
quin és el que tu deies, no?
I amb aquest, si ell està bé,
jo no tinc res a fer.
No, no tindrà res a fer.
No, no, perdó.
Em costarà molt més.
Sí, no, no.
Per la seva manera de jugar,
perquè físicament,
quan va vindre el Borg,
era diferent als altres jugadors,
que eren més tècnic,
tenien un físic impressionant,
tenien un nivell,
que tenies que estar jugant al 500
amb un nivell que tu no estaves habituat,
i a més,
com no teníem els preparadors físics com ara,
jo crec que si jo haguessin tingut
un preparador físic de petit,
i m'haguessin dit,
això tu pots anar canviant,
perquè quan em va entrar la broma,
tampoc teníem un físic que digués,
pels tenistes i tal,
que eren dos que es deia,
bueno, Manolo, tu i l'altre,
aixecàvem a les vuit,
corrent,
cada matí em feia córrer fins al Tibidabo,
i baixar i tal,
i precisament,
això em va dir,
jo les caves les tenia molt fortes i tal,
però treballava una cosa
que no era el que més necessitava,
i això jo crec que hauria sigut l'important,
que m'haguessin fet coses...
A l'altra època no hi havies,
tu no tenies ni preparador físic específic,
ni tenies dietístic,
ni tenies dietista,
i els profes de tècnica de tenis
no crec que...
Eren més motivadors que docents per entendre.
Bé, és que jo els he après molt,
sobretot en Pedro Mora i tal,
però clar,
eren gent que no s'havia fet,
que havien jugat ells a tot el món,
i havien treballat,
i coneixien tot,
i després allà diem,
no, aquí no havien sortit de casa,
pobres,
era de...
Sí, però amb això...
Eren...
que te posaven il·lusió,
però que tècnicament,
no era tampoc que se'ls veia a tota la televisió cada dia,
i te sortia o a internet que tu podies sortir...
Sí, però amb això,
i és difícil que discrepi de tu,
però una petita anècdota,
el Toni Nadam,
el tio,
no ha jugat mai a tenis.
No, però ja...
I mira on t'ha portat el sonobot.
Sí, però...
No, havia jugat...
No, havia jugat...
Bueno, havia jugat...
Tercera clava...
Bueno, jo soc tercera motulista.
No, tens raó...
Ell era tercera bo,
però no era...
Però ha viatjat,
ja tot es veia,
és a dir,
estàvem...
Per exemple,
l'època que jo començava,
què veiem nosaltres?
Sí,
la gran diferència és...
La tecnologia que el Toni ha pogut aprendre molt,
i veure molt,
tenis que a la vostra època,
com no ho veies en directe,
no ho veies.
No,
i no podies estudiar dient,
mira, ara es fa això,
tècnicament,
tot ara ja és per tot tothom,
no?
Abans és el que tu diies,
qui jugava millor no més?
Doncs els americans,
els australians,
que com tenien aquests turners
que guanyaven moltes diners,
eren els que ajudaven més els jugadors,
i tal,
però tots els altres països,
no sé,
és com si dius,
a Àfrica,
d'on surt allà,
o sigui,
si no tenen nivell,
els seus professors li poden emocionar,
dir,
no, escolta,
corre una mica més,
això,
però que tècnicament,
què és,
què és quan funcionava el tenis,
que jo li vaig a jugar a dos,
quan tu agafes una persona,
com ha tingut l'Alcaraz,
que ha guanyat el campion del món,
o jo li ajudo a vosaltres,
i mira...
I la Copa Davis.
jo t'estic dient,
mira, aquest és el camí,
perquè jo l'he viscut,
i aquest és el camí.
Ja t'obren.
No és que,
que tu comences aquí,
doncs ara provo per aquí,
ara provo per allà,
ara per aquí,
ara tiro cap darrere,
ara no sé què,
és a dir,
és que te diguin les coses com són,
i jo per això te dic,
que jo quan vaig començar,
quan vaig viatjar més,
i vaig tindre contacte amb jo,
de primera categoria,
és a dir,
el primer torrent important a Roma,
que vaig guanyar,
clar,
arribó a la final,
tot content i tal,
i jugava amb el número 1 del món,
que era el Codes,
de Terrabatura.
Jan Codes.
Sí, de Terrabatura.
Xec, no?
Jan Codes.
I teníem,
allà teníem un coach,
que era professional,
i que no podia jugar,
però que a la Copa Davis,
veníem nosaltres,
la setmana abans de jugar a la Copa Davis només,
no tot l'any.
i estàvem dinant junts allà,
a Roma,
i quan dinèiem,
em diuen,
bueno, no, no,
parlem del partit de demà.
Ja ho sabíem,
i em diu,
aquest partit,
demà el pots guanyar.
I jo li dic,
home, moltes gràcies.
Per donar-me l'oportunitat de poder guanyar.
Estic jugant,
i jo, no, no,
està jugant amb el millor jugador del món,
però és el millor jugador del món,
perquè té un grip molt rígid,
si tu li jugues aquí,
de tu a tu a la pilota,
te fotaràs i su, si su.
Però, a pesar de que no és el teu joc,
perquè jo no jugava,
ni aixecant la pilota,
i canviant,
demà comença a fer-li això,
i el treus al seu joc i tal.
I jo,
l'escolto,
em vaig a dormir,
dic,
si jugo de tu a tu,
em fotaràs i su, si su,
vaig haver arribat a la final,
amb el millor jugador del món,
però, escolta,
aquest és un,
un top player,
que ha guanyat els,
grans torneixos,
que és el millor del món,
de tota la història,
i dic,
doncs,
vaig fer el que,
el que em va dir,
i què va passar?
vaig guanyar jo.
I això és el que li dic als joves.
Jo no,
no te faré guanyar el partit,
jo te puc dir,
dir el que tu pots fer,
però és tu el que tens que fer-lo.
I això,
aquestes coses,
quan em deia aquestes coses,
i el que te,
deia d'Austràlia,
que,
que havien parat i tal,
que em va anar molt bé,
quan vaig jugar a la Copa d'Avis,
a terra,
a Merba,
l'entrenador d'Austràlia,
que era,
deien que era el millor del món,
va a la Federació Espanyola,
i li diu,
escolta,
aquest nano jove,
jove molt bé,
però, clar,
li falta assecar molt bé,
volejar molt bé,
jugar més agressiu,
que és el que es fa,
la pista d'herba,
és l'obligació.
Diu,
si li deu una beca,
i em deixeu aquí amb mi,
dos mesos,
veràs el canvi que fa.
I em van deixar,
i el Gisbert es va quedar amb mi,
perquè jo era molt jove,
i jo vam quedar els dos,
i vam treballar,
i vam treballar,
escolta,
va dir en un mes,
com ens feia la volea,
com tenies que fer amb la munyca i tal,
i cada dia que venia,
i cada dia que venia,
ok,
doncs el meu revés,
la volea revés,
estava com ser la meva,
de la meva del món,
en aquella època.
És a dir,
que t'obrien una porta,
l'agafaves,
i tal,
i això és l'important,
que tu parlis amb grans jugadors,
que van coses,
i clar,
que és el que diuen sempre,
de jo,
que ha tingut de l'alterat,
que aquest,
el Ferrero,
que va ser el número del món,
doncs l'està dient,
això, això, això,
i mira com ha anat,
pam, pam, pam, pam.
Però no només,
Manuel,
és important haver sigut el número,
sinó saber-ho transmetre.
Jo sempre poso el mateix exemple,
jo a la universitat,
he tingut catedràtics,
si no eren premis Nobel,
poc li faltava,
però,
fatals comunicadors,
vull dir,
que a les classes,
t'avorries.
No, però,
però,
el que tu li dius,
no és tan complicat,
perquè tu li estàs dient,
el que s'ha de fer,
per poder competir,
de les nomenes,
perquè un dia,
un fanàtic em vei,
i diu,
escolta,
és molt difícil jugar avui,
en una final,
i no sé què,
diu, escolta,
que això no cau d'un dia per l'altre,
si has arribat allà,
és perquè ja,
has tingut una experiència,
has tingut una mentalitat,
has tingut una carrera,
d'arribar allà,
tot comença de baix,
i vas pujant,
i si te diuen,
què és el que es fa,
què és el que,
qual és el camí,
que no intentis,
ja,
si tu,
un dia,
no tens un jugador que et diu,
mira, tu el drai ho fas malament bé,
però el drai ja es fa així,
i tu dius,
mira,
en dos segons,
i ho faig bé,
però si tu tens que inventar coses,
malament,
però ara l'aprovaré,
i ara l'aprovaré,
no,
si et diu un jugador,
que ha jugat al bíblum,
que et diu la sensació que es té,
quan es juga a un campionat important,
quan jugues amb uns millors jugadors del món,
i què és el que tens que pensar,
i totes aquestes coses,
és el bo,
perquè a més,
jo sempre li dic,
tu no jugaràs,
perquè jo t'entreni a tu,
faràs,
si ho fas bé,
i aprens el que jo t'estic dient,
però qui ho té que fer?
Tu?
No,
no,
no és que surti jo a la pista,
i ho faré per tu,
i això és important.
Com ets tan políticament correcte,
no vols dir noms,
quines han sigut les teves referències,
a qui l'admiraves,
i jo que sóc un tercer,
de la vegada,
jo per exemple,
jo n'he hagut dos jugadors,
que s'ha admirat,
sobretot pel seu estil,
per això,
que ha sigut l'Estefan Edberg,
i el Roger Federer,
no?
I d'esquerres,
a un geni sobrepassat,
que ha sigut el McEnroe,
no?
Esquerra, com tu.
I a la meva època,
l'Eiber,
el primer jugador...
Sí, però l'Eiber és bastant més gran que tu, eh?
Després parlant dels Esquerres.
No, però dic que si ell,
o l'Andrés Jiménez,
que ha sigut un dels altres,
durant els seus millors deu anys,
haguéssim pogut jugar a tots els torneixos
que ha jugat el Santana de la seva època,
quin creus,
quin historial tindria?
No tindria.
Seria totalment diferent.
Si per pequena,
les prohibeixen jugar,
encara,
no han tingut l'oportunitat
de guanyar tres o quatre,
avui,
tres o quatre,
Roland Garros,
l'Eiber,
va ser el primer jugador
que va guanyar...
Els quatre,
els quatre grans.
Però com es fa a fer professional,
va estar deu anys
sense poder competir.
Però era un gran jugador,
i després,
Anastase,
per mi,
Anastase,
tenia una tècnica impressionant,
que la gent li agregava molt.
Sí, sí.
El que li feia una miqueta era...
El terrat,
el terrat, no?
Una mica infantil.
Bueno,
com el McEnroe,
com el McEnroe, eh?
No,
el McEnroe era de mala llet.
i l'altre era de bromes,
no?
L'altre era més pallasso,
per d'alguna manera,
l'altre era més...
No,
i com a llavors el tenis
no era tan professional,
ni feies una cosa de broma,
mira què va passar.
Una vegada,
a Nova York,
al Louisville,
que a més,
era l'estiu,
i feia una caló i tal,
i va sortir la llei
que el doble,
els dos jugadors
tenien que jugar
amb el mateix color d'això.
El mateix líquim.
Sí.
I ell jugava amb el...
amb el...
Ai, no.
Amb el Terriac.
No, amb l'Arturage.
Amb l'Arturage,
que era negre.
Sí.
I al vestuari li diem,
a demà te pones en una multa.
Dio, no,
no jugaré en deu l'any.
Dio,
perquè ell és de deu l'any.
Jo no m'ho vull a pintar.
Saps què vaig fer el tio,
de broma?
No va dir res.
Va anar...
i al dia,
el següent,
es va comprar
les sabates, eh?
Un bató.
Un bató.
Un bató.
Un bató.
I es va...
I va sortir a la pista.
És rastat.
És rastat.
És rastat.
És rastat.
Bona que està.
Un altre jugador,
un dia també li va fer el...
que ell havia posat el...
per la nit,
sopar a les 9 de la nit,
el que li portessin a l'habitació,
i ho veu,
li treu allò,
i li posa a les 4 del matí,
per si el peson es pompa.
O sigui,
i a les 6 del matí,
aquell jugador va rebre
el Caterina.
Un bató.
Un bató.
Un bató.
Un bató.
Un bató.
Un bató.
un bató,
un bató.
Un bató!
No, no!
amb el Gisbert, el Gisbert quan s'acaba
feia molt així
i trigava molt de temps
i jugava avui bé amb ell
i comença així
i quan sort, on està el Nastasi?
S'havia anat al vessar
a la grada
i com trigava tant
era el Nastasi
era així
no s'hagués tingut la mentalitat
com el que he jugat els 4 que hem dit
havia guanyat 3 o 4 vegades més
els tornells perquè jugava molt fàcil
ho feia molt bé, tenia bon físic
i era molt bona persona, molt amic
Jo per això t'ho deia abans
perquè era un espectacle
veure el partit de dobles
perquè a més, no sé si era de broma
o era en sèrio, crec més aviat el segon
quan jugava amb el Tiriac
ell era la parella que de fer
i el Tiriac
que és del Morrofort
no sé si jo diria que no es parlaven
que l'Nastasi se n'en fotia
i l'altre
que tenia, com tu dius
mala llonses
una mica com el McEnroe
que anava a fer mal
era un espectacle
veure aquell doble
amb el Nastasi
i el Tiriac
jo et volia comentar
que és un plaer
poder parlar amb tu
i volia comentar
una anèndota
de les persones escarranes
i la influència en el tenis
m'he preparat un petit resum
les persones escarranes
tenen més desenvolupat
l'hemisferi dret del cervell
associat
a controlar la creativitat
les habilitats musicals
i l'expressió artística
mentre que l'hemisferi esquerra
generalment s'associa
amb la parla, l'escriptura,
l'aritmètica, llenguatge i compressió
el 90% de la població mundial
és destra
mentre que tan sols
el 10% restant
és escarrana
i quins són els beneficis reals
de jugar a tenis
a la masquerra?
Òbviament
el fet de ser escarrà
que és un fenomen poc comú
ja és un motiu en si
però
m'ho he treballat una mica
avui en si estàs d'acord amb tu
per exemple
amb la dreta creuada
la nostra dreta creuada
de jugador escarrà
és un cop que sempre anirà al revés
del nostre rival dretà
i abat que s'invertessi de dreta
que sol ser
el cop menys fiable d'un jugador
Òbviament
la dreta creuada
del jugador dretà
anirà sempre cap al teu revés
tot i això
comptes amb l'immens avantatge
d'haver enfrontat
una infinitat de jugadors drestres
i aquesta situació
a tu ja no t'agafa de sorpresa
per tant
amb igualtat
amb qualitat tenística
tu com a escarrà
tindràs avantatge
sobre el teu contrincant dretà
en els intercanvis
des del fons
això és el que diuen la gent cansada
sí
superioritat des del teu costat
de l'avantatge
o sigui quan tu
jo trec
amb avantatge
a l'hora de treure
el nostre servei d'esquerrà
és molt més eficaç
des del costat
de l'avantatge
ja que ens permetrà
treure obert
sobre
o amb un angle
i afecta
endimoniats
cap al revés
del nostre rival dretà
recordo que l'estenista francès
bueno
Michel Yodra
explotava moltíssim
Yodra
que era un jugador
dels últims
però aquest era un cop
segons diuen
la gent que en sap
que ell
s'havia explotat molt
hem de tenir en compte
que és molt millor
ser eficaç
des del costat
de l'avantatge
ja que tindrem
la possibilitat
de tancar un joc
des d'aquesta meitat
de la pista
amb un 40-0-40-30
en tenim avantatge
mentre que des del costat
d'iguals
només amb 40-15
aquest fet
també ens facilitarà
la salvació
de boles de bric
bueno
rotllos
a la resta
a la resta
com a escarrans
teniu l'avantatge
que un jugador
dretà
està acostumat
a treure
de manera
que incomodi
a un altre jugador
dretà
que és contra
el que normalment
s'enfrontarà
per aquest motiu
quan restem
al costat
d'iguals
on el jugador
dretà
pot buscar
un servei obert
és habitual
que prefereixi
la zona de la T
que és on trobaries
al revés d'un dretà
per aquest motiu
el jugador dretà
no domina
tan bé
el servei obert
cap al costat
d'iguals
bé
tot el rotllo
és per dir-te
que per aquest motiu
tu com a escarrà
en teoria
ho tindries més fàcil
a l'hora
d'atacar
el teu rival
que no
un dretà
tot això
ho has vist
a la pista
o no?
sí
i això
tu com a escarrà
preferies jugar
contra un dretà
o contra un esquerà
és que depèn
del que estic
tu estic acostumat a fer
o estic habituat a jugar
és a dir
a mi el que em va passar
quan vaig començar
a sortir fora
aquí
esquarrans
de nivell
no hi havia
no hi havia
per això
jugava poc amb esquarrans
i quan vaig anar fora
i el que tu dius
el McEnroe
el Conos
el Leiber
l'altre
m'he fet una llista
el Vila
No, però jo dic que
quan jo jugava amb ells
com estava habituat
al control de la pelota diferent
i venia amb efecte diferent
et notaves una mica més
no era tan fàcil
per dominar
però és el que li vaig dir
als jugadors
què vaig fer?
queixar-me com es queixeu vosaltres?
no
em vaig fer amic
del Vila
vaig començar a jugar
a dobles amb ell
i què feia?
jugava
entrenava cada dia amb ell
els 15-20 dies
si tu ja t'acostumes
a una cosa
ara
com la gent ja té
millor drive
el revés igual
i el drive
tots són bons
ja no és tant
que diguis
clar
li trec aquesta
però tot és
que tu afrontis les coses
i les solucionis
hi havia un jugador
jove que no jugava malament
i que el portava
un altre entrenador
al partit
i quan venia
doncs li deia
què ha passat amb el partit?
i li explicava
mira aquest nano jo
ha perdut fàcil
perquè deia
que l'altre
li tirava la pelota alta
aquí al revés
i aquí al revés
i aquí al revés
i queixença tot el rato
parlo amb el nano
i m'explica això
diia
el dia que juguis
el dia que juguis
em veia una altra vegada
li dius
que te la posi
aquí a la dreta
i dius
que t'ho faran
un partit
què farà?
si sap que això
és el que te fa mal
que tens
que tu vindres aquí
i dius
Manolo
tinc aquest problema
anem a treballar-lo
perquè quan jugui una altra vegada
i me la tiri aquí tres vegades
i li foti un pal a la pilota
i el destrossi
aquella
recordo el típic consell
d'un profe de tenis
fa 60 anys
quan vaig
sempre dèiem
pilotes altes
liftades
al revés
del contrari
aquesta era la primera cosa
que tenies que aprendre
pilot
estàs d'acord o no?
avui dia
ja al revés
ja més o més
com el drive
ja el jugador mitjà
a més
el que tu dius
la pilota alta
que era
liftada
i al revés
però quan jugues amb una mà
aquí és molt difícil
però ara
ara juguen dos
clar
jo parlo
de quan tenia pel
que són coses
que les coses van canviant
i tenen una raó
i tu tens d'estudiar-les
i tens de saber-les
és a dir que
però que sempre
queixar-se
jo dic
trobar
una queixa
o un això
pots trobar mil
per cada partit
però
o soluciones les coses
i no les afrontes
dic
és que tu
sàpigues
que
oi escolta
per què perds aquest partit
per això
per això
per això
demà a entrenar
i això
això
a mi em va dir
un jugador
quan tu
acabes un partit
encara que has ajuanyat
però mira
avui
el drive
no l'he picat bé
i tal
què tens de fer
que demà
sortis a la pista
i el drive
no
és millor
que després del partit
per la tarda
mitja hora
practiquis el drive
i agafis una altra vegada
i que ja sortis
ja he agafat una altra vegada
el control
i la confiança
dels meus
dels meus
dels meus
arreglis
això
recordo
un anem dut
de golf
que després parlarem
dels esports
que són molts
exigents
el gol
hi havia
un jugador
jo tinc una història
del gol
hi havia un jugador
oh yes
no s'ha mort
encara
molt simpàtic
un jugador americà
descendència
calibanya
que es deia
litrevinho
que ell
sempre deia
quan li deia
és que avui
has tingut molta sort
jo contra més entreno
més sort tinc
d'alguna manera
el que tu deies
a la vida
contra més entrenes
també més sort
és treure les coses negatives
i que tu sortis
amb el partit
convençut
que no ja surts
dient
escolta
ahir
no vaig fer això bé
no sé si avui
no sé si tal
no no
tot
i és una mica
el que deies tu
el gol
tot és que el que facis
tu posis al cap
i treballis
i que us disfrutis bé
fem una petita pausa
a veure
quins demà
que a veure
més
que vetre
a veure
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Ens han deixat també avui la seva interpretació de la nostra sintonia.
Pep, Joan, què?
Endavant!
Endavant!
Abans de començar el programa, jo voldria dir alguna cosa respecte a la tan interessant conversa amb l'home.
Bueno, primer, em quedo meravellat, moltes gràcies per la teva afany de superació.
Trobo que ha de ser molt difícil, sobretot els que hem nascut potser en un altre ambient, no?
Per la teva intel·ligència, per la teva modestia i per la teva coherència amb les idees.
Per això és amic meu.
Bueno, això ja ho seria molt discutir, però no ho discutiré.
Realment, tu has dit coses que dius, bueno, jo puc aconsellar a un jugador al que entreno que faci el que té a fer,
però el jugador té tendència a fer el que vulgui, perquè esclar, un marc al cap.
Per tant, aquesta coherència és increïble. Gràcies.
Després, una pregunta, molt ràpida, o intenten constatar molt ràpid.
Quin és el secret d'un bon jugador de dobles que no jugava individuals?
Ho dic per una cosa, el meu amic, el meu fill, perdó, el meu fill petit, és molt amic del Marcel Graniers.
El Marcel Graniers, com a individual, no ha fet mai res, i com a dobles, continua sent un puntet. Per què?
Bueno, jo crec que el millor és que no tenen aquesta personalitat individual,
i llavors, quan tu jugues amb una altra parella, les coses es reparteixen una mica més al 50%.
O sigui, no tens tanta responsabilitat, no tens tant pes, hi ha una altra...
O sigui, quan falles, no falles tu sol.
Clar, clar, i tens això, aquestes coses, i pots parlar de la pista de coses amb l'altra.
El tècnisme és que és això, i tot depèn de tu.
No tens una excusa per dir, escolta, passa això, jo també havia jugat dobles, i havia jugat bé i tal.
Però els grans jugadors individuals no acostumen a jugar massa els dobles.
Bueno, perquè és que això també va ser un canvi, eh?
És a dir, a la meva època, tots els jugadors, jo amb individual, dobles, amb els mateix tornells.
Éreu pocs, a més, éreu clars.
No, és que no hi havia una altra mentalitat.
No hi havia una altra possibilitat, ja, eh?
No hi havia una altra mentalitat.
Però ara no.
És a dir, la primera vegada, a més que jo vaig guanyar el Campeonat d'Espanya,
que no era favorit ni res, em vaig apuntar a l'individual, el doble, Esquerra Noxi, i el doble mist.
Ah, hòstia.
Vaig arribar a les tres finales.
Clar, però el problema, llavors, també, que és el que vam començar amb el Boric i tot això,
és que, si tu arribes totes les finals, clar, jo puc explicar a tornejos que jugues 5-6 a l'individual,
després 5-6 al doble, els dies igual a la final, igual, clar, estàs...
Posant-te massa...
Però que tots són jugadors de dobles, és a dir, els individuals, el Máqueró era un jugador impressionant de dobles,
el Máqueró també, jo vaig guanyar també 26 tronejos de dobles.
Recordo en dobles, ja.
Però és això, després ja els jugadors que tenien aquest nivell ja preferien el individual,
demà descanso, sí, demà descanso, però també una mica és el que tu dius, els dobles...
Reparteixes responsabilitats.
Però tu dius, el Gisbert, que era un gran jugador, quan jugava els dobles amb mi,
doncs mira, va guanyar 17 tronejos de doble, perquè sabia que jo les coses li esforçava,
era el que tenia la responsabilitat, el que tenia més mentalitat per les coses,
a refrontar-les més fortes, i quan ell tenia un dubte, jo li deia, no, no, Tomà,
una mica, això que ho vaig explicar al màster, és igual, és a dir, és la confiança i que tu,
les teves coses, però que tots normalment són grans jugadors.
No, no, això segur, però arriben segurament.
Però avui, ja d'entrada, Nadal, dobles, no juguen mai.
Mai.
Totes les... el màquines, no, tots...
Sí, sí, tots, l'instantabilitat, una mica...
El Fer, però que juguen bé, eh?
No, això és quan, sí, amb el Rivan, tots tenen que jugar bé, però sempre aquesta separació m'ha jugat una mica.
Bé, abans de començar les poques coses que vull dir, tinc que donar les gràcies al Ferran.
Sobretot perquè ell és un jugador de tercera regional, jo li devia ser de quinta o de sisena.
Jo li he dit tercera claveguera.
Jo de sisena, subclaveguera.
Jo, oi, soc que m'han donat avui sobre els Esquerrans.
I el joc aquest m'ha entusiasmat, de veritat.
Encara que sigui en pla irònic, moltes gràcies.
Home, i tant, no, irònic no, però és que és veritat.
No, home, no, però és veritat, perquè el Ferran...
La prova, mira...
Jo que he jugat poc, la llogia, estic de res.
No, però ell t'ho dirà.
És difícil trobar un jugador dolent Esquerra.
Jo t'he dit uns quants, i tots han arribat a un nivell Esquerrans, eh?
Escolta, solta el temps, eh?
Abans de començar, avui parlarem d'un tema, com a mínim, una mica divertit, encara que bastant desconegut.
Però abans comencem a musicar.
Sisplau, Enric.
El meu país és tan petit, que quan el sol se'n va a dormir, mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies, que és per això que torna, potser sí que exageren, tant se val.
És així com m'agrada a mi, i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré, malalt d'amor pel meu país.
Una forta salutació, estimats oients.
No cal presentar el cantant de Sant Lluís Llach per avant del nostre país.
I per què he escut aquesta música?
Perquè avui vull parlar d'un personatge, que per molta gent n'hi ha existit,
però que en canvi és una persona que realment en el seu moment va ser fort i important.
Em refereixo al rector de Vallfogona.
La veritat és que el poc que sabia d'ell era pel drama escrit Panserà Fipi Tarra,
l'o rector de Vallfogona, un personatge popular i una mica caricaturesc.
Però en francès Vicent García, el rector, va ser el màxim representant de l'habitatora catalana del barroc.
Es podria considerar el poeta més important en llengua catalana entre Auxi Esmarc i Jacint Berbeder.
Però el seu to mordàs, obsè i les modes del moment el van eclipsar bastant.
García va néixer a Saragossa l'any 1579.
Però la mort prematura del pare va fer que la família tornés a Catalunya.
El nou casament de la seva mare amb un llibreter, en Pere Bono,
va provocar que el jove Vicenç creixés envoltat de cultura.
Es va ordonar sacerdot a Vic, guanyant l'any 1606
el concurs per ocupar la rectoria de la parròquia de Vallfogona de Riu Corp.
Viva que formava a les hores part de la comarca de la Segarra.
Lluny de la imatge estesa al llarg del segle XIX,
que retratava García com un capellà aïllat amb un poblet de la Catalunya interior,
la veritat és que va mantenir contactes amb diverses autoritats de l'època,
començant pel virrell d'Aves Hores, el marquès d'Almazán.
Moltes crítiques va haver de suportar per això.
Escoltem aquests sonets.
Com que sonen en català barroc i jo no ho parlo massa bé,
disculpeu-me.
Vallfogona i son districte és vostro empapat
i no els carrers de Barcelona per els quals doneu tants tons.
Això no era exactament així.
Ahir s'avideu la construcció de la capella lateral de Santa Bàrbara,
a la que va dedicar una obra teatral,
la Comèdia de Santa Bàrbara.
Amb molts dels poemes que va compondre es transfora la malanconia,
la malfiança i el desengany propi dels barrocs,
murris i tirant absents.
Després parlarem d'un poema,
o intentarem recitar el poema d'una monja,
o de lo que ell opina d'una monja de la seva època.
Les referències a la sexualitat no pretenien exaltar-la,
sinó ridiculitzar les baixes passions.
Aquests textos s'alternaven amb llores religioses i escripts solemnes,
com el sermó en prosa que va predicar
durant les exèquies a la mort del rei Felip III
a la catedral de Girona el 12 de maig del 1621.
El 1622 es va doctorar en Sancra Trilogia
als reiaus col·legis de Tortosa.
Va viatjar a Madrid, on sembla, no està clar,
que va conèixer personalment el rei Felip IV
i va ser col·lega de la nova PDV.
Va morir a Baifugona l'any 1623, al 64 anys.
La poesia completa del rector de Baifugona
es va publicar el 1703 en una edició promoguda
per a l'Acadèmia d'Ostres Confiats,
antecessora de la nostra Acadèmia de les Bones Lletres.
Va ser una publicació força inexacta
i farcida de versos que no eren seus,
però que van provocar que fos conegut
com el Fènix de Catalunya.
Per desgràcia, l'arribada de la Inquisició,
l'any 1782, va portar a lloc
la prohibició de tota la seva obra.
Posteriorment, el rector i van atribuir
infinitats d'anècdotes apòcrifes
en tota mena de novel·les,
contes i auques de caire folclòric.
En Pitarra el fa protagonista del drama
Lo rector de Baifugona,
estrenat al Teatre Romea l'any 1871.
Per el temps de la Renaixença,
llavors tocava en millarassa,
en millarassa, ja ho diré demà,
amb el passat medieval.
Els escrits del rector van ser acusats
d'haver arrossegat la literatura catalana
a temes mundans i escatològics,
i d'haver contaminat la llengua literària
amb l'èxit castellanitzat.
Sentim el poeta Maria Agulló.
L'eclesiàstic havia fet mal a l'art,
prostituint-lo, fent un bordell del Pernàs.
Baifugona vol dir sinònim de vulgaritat.
Fins ben bé a la nostra època
no estan recuperats.
En Pitarra i molts altres escriptors
van voler reivindicar el rector
com un mite popular,
ajudant el bandoler Perot
a rocadinar-la,
donant nom a publicacions periòdiques
i a una societat literària,
servint com a reclam comercial
de capses de llumins
i begudes reconstituents,
per exemple,
qualsevol suprem de Baifugona
i altres.
Valguin aquestes vínies
per rendir un petit homenatge
a una figura molt desconeguda
per tots nosaltres
i quasi convertida
en un personatge de còmic.
Poema sencer
que es diu
A una monja gravada de Barola
Bon viatge
us do Déu
Mossa corcada
Bresca sens meu
Trapada geosia
Formatge ullat
Cruel fisonomia
Amb més puntes iurops
que té barada
D'alguna fossa
us han desenterrada
per no sofrir
els morts del companyia
Quan és xamada cara
s'us podria
i estava ja de cucs
mig enrossegada
Però
Si sou de vermes escapada
Per què si ja ho mengeu
de les cocales
que demà l'enpitjor
la sort us porta
Mantingueu-vos d'eta
la negra burullada
Burullada és un grup de gent quadrilla
I adéu-siau
Campar que em neixen ales
i em torno corp
després que pic can morta
Gràcies
Tot menys guapa, eh?
Això era una mica
El tipus
Pels que vulguin saber més
del senyor rector
de la seva obra
o del que s'ha dit
hi ha tres o quatre llibres
que us els recomano
si els trobo en algun moment
que són per exemple
ara ha sortit un article molt interessant
a la revista Sapiens
el número 257
que parla precisament
del rector de Vallfogona
Ara n'hi ha més
Hi ha per exemple
La vida i misteris
del rector de Vallfogona
d'en Enric Carou
Una altra
El rector de Vallfogona
L'humor clerical català
d'en Domènech i Corbella
Una altra
Obres completes
de Francesc
Vicent García
Recopilades per
Eidoreu Bertino
Albert Rusic
Bé, fins aquí
el tema del rector de Vallfogona
avui ha sigut curtet
però penso que és un personatge
que realment
ha estat molt interessant
per tant
val la pena
en recordar-ho
i llegir una cosa
Simplement
com a comiat
una frase molt curta
sobre
com sempre feixeu una mica
del que passa aquests dies
i sobre política
etcètera
Un anarcofeixista
nou president de l'Argentina
Pobres argentins
Pobre món
Pobres de nosaltres
Gràcies
No només
hi ha conflicte
a Ucraïna
i a la Franja de Gaza
hi ha altres guerres
actives i fredes
al món actualment
8 guerres
pel cap baix
Doncs
doncs bé
l'Organització de les Nacions Unides
l'ONU
ha declarat
aquest any
el 2023
any internacional
del diàleg
com a garantia de pau
per tal de propiciar
la trobada
i la col·laboració
de les Nacions
comptant amb el suport
d'organitzacions internacionals
pel desenvolupament
i l'aplicació
d'estratègies
i accions necessàries
que contribueixin
a establir
la pau universal
La realitat
supera la ficció
Pep
avui
avui realitat
ficció
jo sempre realitat
més o menys
a vegades parlo
de llegendes
de Barcelona
però avui és realitat
i una realitat
bastant dura
avui parlaré
que hem de parlar
dels bombarderells
de Barcelona
per l'espartero
i el general Prim
dues bones peces
primer doncs
també moltes gràcies
a Manuel Durantes
tenir davant
doncs una persona
que durant molts anys
ha sigut el teu vídeo
tot el que t'ha agradat
i tal
i veure que
segueix amb una il·lusió
com si demà
jugués la primera final
és una cosa
que reconforta
moltes gràcies
Bé
anem a l'una per sobre
perquè aquests darrers dies
hem anat d'una vegada
a l'altra
hem passat de la ciutat
a l'Ega
de Can de Roca
a les Muralles
converteix un camí
que havia estat
una via romana
oblidada
en un passeig
de fama internacional
hem anat a parlar
d'una ciutat revoltada
desesperada
capaç d'aixecar-se
contra l'exèrcit
sense armes
només amb les mans
nues
i pedres
i bastons
però amb tanta ràbia
que era capaç
de fer-lo recular
fins al Castell de Montjuïc
o a la Ciutadella
sabent que un cop més
un càstig desproporcionat
com si bombadejada
sense piedat
des d'aquestes fortaleses
he repetit
fins a fer-me pesat
que almeren de dur
les condicions de vida
en aquella Barcelona
tancada dins de les muralles
i dins de les fàbriques
i de vegades
es fa difícil pensar
com podia haver-hi
tanta violència
en una Barcelona industrial
i pròspera
capaç d'organitzar
exposicions internacionals
portar els millors artistes
al liceu
i al mateix temps
patir les bombes
dels anarquistes
i els pistolers
de la patronal
hi havia rics
molt rics
que ho tenien tot
i pobres
molt pobres
que no tenien res
i també hi havia persones
que tenien un bon passat
però que la mort
del cap de família
els manava a la ruïna
perquè abans
no hi havia
seguretats socials
no hi havia
tota una sèrie de coses
la dona
no treballava
i si no hi havia
els càl·lis
que entraven a casa
pel cap de família
tot s'anava a passeig
tot això
que ara ho tenim
i ho veiem tan normal
són unes coses
que ara
els tenim
de fa quatre dies
i mirem
si recordem
per exemple
l'escriptor
gent
Maria Folky Torres
el del Patufet
el de les pàgines viscudes
i el de moltes novel·les juvenils
de l'època
doncs
era fill
d'una família burguesa
que es va arruïnar
a causa de la malaltia
i la mort del pare
ell va acabar els estudis
dels escolapis
de Sant Antoni
gràcies a les ajudes
que hi havia
per orfes
i per gent pobre
era una ajuda
una mica singular
perquè mentre els companys
estaven al pati
els nens pobres
havien d'esborrar la pissarra
havien de
servir el dinar
els que es quedaven a dinar
després havien de passar
l'escombre
etcètera
és a dir
que es pagaven
la qualitat
que rebien
una qualitat
una miqueta
d'aquella manera
i no vull
fer-me comparacions
ni paralismes
entre
l'1 d'octubre
i aquelles coses
perquè ara tenim
una seguretat
i unes coses
que no estem desesperats
com estaven ells
bé
deixem-ho
tornem als anys 40
del segle XIX
Barcelona que venia
d'un grapat de lluites
algunes les hem explicat
altres no
com el trieni liberal
aquells en què Ferran VII
el van obligar
a jurar
en fals
es va obligar
i mateix
vam fer la Constitució
del 1912
i va dir
veiem-nos
tots junts
jo el primer
però la sentència
constitucional
va ser
en aquella època
la ciutat
més revolucionària
d'Europa
però les monarquies
europees
que formaven
la Santa Aliança
Áustria
Prusia
i Rússia
veien
el que passava
a la península
amb preocupació
tenien
aquest mal exemple
s'estengués
de moment
Portugal i Nàpol
ja havien aprovat
unes constitucions
gairebé calcades
a la Pepa
i la Santa Aliança
va passar
a ser
la Quàdrupa Aliança
i la Quinta Aliança
per enquivir
el Regne Unit
i després França
diuen
que les cinc potències
es van arrugar
el dret
d'esdevenir
d'intervenir
en els països
que haguessin
fet un canvi
de règim
de govern
mitjançant
la revolució
i que a causa
d'això
posessin en perill
altres estats
una mica
el que després
va fer
Solet
Estats Units
i es van enviar
els 100.000 hijos
de Sant Lluís
els 100.000 fills
de Sant Lluís
que en realitat
després ara
s'ha sabut
que el tractat
de Verona
que deien que
hi havia tot això
era un pacte secret
entre tots aquests països
va ser una fact news
una fact news
i resulta
que va ser
li interessava
a França
protegir
amb en Ferran
que era
que era un borbó
i llavors
es va inventar
que tenia
tot aquest suport
internacional
però va passar això
quan venia
els 100.000 fills
de Sant Lluís
i van ofegar
la revolta
van sitiar
Barcelona
una vegada més
i van alliberar
el pobre Ferran
Setè
el seu captiveri
que diuen
i que va poder
així
reïnstaurar
el règim absolutista
o sigui que
no és una paradoxa
que Barcelona
que havia estat
ocupada
durant tota la guerra
del francès
per les topes franceses
i que van escampar
les idees
de la revolució francesa
que d'alguna manera
van influir
en la redacció
de la Constitució
de 1820
aquest mateix exèrcit
vingués aquí
a desmuntar
tot això
aquesta llavor
que havien sembrat
l'any 1840
una crisi econòmica
del sector cotonier català
va generar
una sèrie de revoltes
que s'assumaven
al conflicte obert
entre el govern d'Espanya
i el poble català
i Espartero
va plantejar
la solució
en forma d'ultimàtum
o rendien
o bomba de gel
i qui era
aquest Espartero
nascut
en un poble
de Ciutat Real
el 7.793
fill d'un carreter
anava per capellà
i la guerra
de la francesa
li va canviar la vida
i el 1808
aprenent al seminari
s'allistava l'exèrcit
i aquest seria
el primer conflicte bèl·lic
dels tres
en què va participar
els altres dos
van ser
la guerra colonial
al Perú
i la primera guerra carlina
destinat a Càdiz
va fer estudis militars
d'enginyeria
allà va viure
el naixement
del liberalisme
un liberalisme
que mai va abandonar
però el seu caràcter difícil
el tracte dur
i el seu caràcter
actiu i exigent
el van aportar
a cometre excessos
i alguns
molts sagnants
la seva manera
de governar
autoritària
personalista
i militarista
li van quedar
problemes
fins i tot
amb els seus partidaris
sort que era
lliberal
però si no
a la guerra carlina
va posar els seus ideals
progressistes
al costat de la monarquia
la reina regent
el va anomenar
president del Consell de Ministres
però el liberalisme
d'ell
i el conservabilisme
d'ella
van acabar xocant
i va acabar exigint
la seva dedicació
i va fer que les Corts
el nomenessin
regent a ell
després del bombadreix
de Barcelona
el seu prestigi
va anar a minvant
i va haver de dissoldre
les Corts
que se li havien girat
en contra
i un pronunciament
de militars moderats
i progressistes
el van fer fora del poder
això del pronunciamiento
és la
l'19
sí
n'hi van haver moltíssim
i és l'herència
internacional espanyola
a la cultura
i continuem
sí
ara per què no poden
però no sé per què no ho intenten
ara es pronuncien els jutges
és al revés
ara ho intenten
el que passa és que no poden
el títol
el títol
el duc de la victòria
saps per què
l'hi van donar
sí
bueno
no sé si era de la victòria
seria de sola
de la victòria
sí
el duc de la victòria
que abans
els van explicar
la teia
que el carrer
del duc de la victòria
com que era l'espartero
va passar a ser
el carrer del duc
i després ja li han dret
a favor de
però qui ho va fer
a la segona
mira donar el títol
sí
en sap molt el pet
continua el peti
un altre pronunciamento
bueno
va començar una dècada conservadora
que va acabar amb una nova revolució
el 1854
que el va tornar a la presidència
del govern
i que va durar només dos anys
un altre pronunciamento
el torna a fer fora del poder
i amb la revolució del 1868
que va fer fora Isabel II
va fer que el seu amic
el general prim
va arribar a oferir-li
la corona d'Espanya
que ell va rebutjar
el rei Amadeu de Saboia
li va atorgar el títol
de príncep de Bergara
amb tractament del Tesa Reial
l'únic militar espanyol
amb aquest tractament
i va tenir un munt de títols
i càrrecs
tant militars com polítics
Virrei de Navarra
Pinsop de Bergara
Duc de la Victòria
Duc de Morella
Comte de Bruxana
Vescomte de Banderas
president del Consell de Ministres
el 1837
el 1841
jo què sé
molts molts
i va morir el 1879
als 85 anys
a Lebronjo
i durant la seva regència
es va produir
aquest bombardet de Barcelona
que ja vam explicar
una mica
l'altre
l'altre dia
tota aquella milícia
de ciutadans
que amb les mans nues
com qui diu
van fer recular
l'exèrcit
cap a Montjuïc
i després des de Montjuïc
que estan
per no tenir baixes
es van vertejar
a Barcelona
fins que doncs
van aconseguir
que Barcelona
es rondís
era una lluita
de David
contra Goliat
inclús de les primeres vegades
quan encara
l'exèrcit
estava personalment
a dins de la ciutat
les dones
tirant
aigua
bullint
testos
i olles
i mobles
que fins i tot
van matar
el cavall
del general
Sorbano
que portava
les tropes
etcètera
tot una sèrie de coses
a veure
la principal característica
d'aquests dies
també vam explicar
que llavors
a Madrid
ho van presentar
també dient
doncs
que
la gent
de Barcelona
anaven degullant
els pobres soldats
ferits
pel carrer
i tal i qual
i sort que
el cònsul francès
doncs
el Ferran
el Ferran
de les Ceps
doncs
va fer un escrit
doncs
desmentint
totes aquestes coses
les legendes urbanes
sempre
un bon amic nostre
bueno
també
vam posar
una multa
aquella multa
de 12 milions
a la ciutat
per reembolsar
les despeses
que havia subit
a l'erari públic
tot aquest moviment
de tropes
per edificar
la ciutadella
que la ciutadella
l'havien començat
a desmuntar
perquè era una
una construcció
molt odiada
en principi
que això sí
que van fer
una mica
sense permís
a Barcelona
però
al final
doncs
va ser un altre general
que la va donar
a la ciutat
i la ciutat
la va poder desmuntar
el general
va ser
el general
prim
una mica
per fer-se
perdonar
també
l'altre bombardeig
que va fer
l'última
bullanga
va ser
la de la gemància
que va començar
el 13 d'agost
de l'any 1843
va ser l'última
que va viure
a Barcelona
i el primer
aixecament popular
contra l'estat
liberal
a Espanya
abans
el general
prim
ja s'havia revoltat
contra Espartero
amb el suport
de Barcelona
però el prim
va decebre
els revoltats
i la gemància
va durar
81 dies
amb un intent
de salda
a la ciutadella
però prim
va bombardejar
a Barcelona
com no ho havia
fet mai
abans
ni Espartero
el nom
de gemància
prové del verb
calor
jamar
menjar
i eludia
humorísticament
els membres
del batalló
de la brusa
i altres cossos
voluntaris
de la milícia urbana
que potser
s'havien apuntat
per menjar
de franc
i cobrar
l'estipendi
hem de pensar
que hi havia
molt atur
i molta gana
a l'època
la vivació
del general prim
també volia
fer una mica
com la de l'Espartero
però
és impossible
perquè
va fer tantes coses
sort que va morir
els 56 anys
també va fer
coses bones
el primer
sí
no diré que no
però vull dir
no va parar
jo no sé
com va tenir temps
de fer tantes coses
va néixer a Reus
el 1814
i va morir
assassinat a Madrid
el 1870
tenia 56 anys
els 19 anys
es va llistar
els tiradores
tiradores
d'Isabel II
un cos franc
integrat
per elements
radicals
a Barcelona
per les seves
accions
contra els carlins
ja se li va
concedir
la llorejada
de Sant Fernando
va seguir
noves mostres
d'un valor
estadunari
que era un objecte
de comentari
a tot el país
i els seus propis soldats
els tenia bocabadats
i l'aclamaven
per on passava
van ascendint
sempre
per mèrits de guerra
i dins del territori
català
tinent
capità
comandant
i per una acció
extraordinària
àger
se'l va ascendir
a major
de batalló
se li encarregava
el comandament
de la zona
de la línia
Solsona-Castellvell
per on passaven
els aprovisionaments
de l'exèrcit carlí
amb 26 anys
ja era coronel
i havia guanyat
dues llorejades
de Sant Fernando
Espartero
li va donar
un càrrec
a Andalusia
que va desenvolupar
amb eficiència
però
va acabar
primant
amb Espartero
i el seu govern
els quals
va acusar
de favorir
els teixits anglesos
amb la finalitat
d'arruïnar
la indústria tèxtil
catalana
i tenir més o més
el territori català
podríem dir
que el general
prim
per un mica
tot això
era un català
espanyol
liberal també
com l'altre
sí
però ell
se sentia
català
però se sentia
també molt content
de ser espanyol
però que
com a mínim
denunciava
les coses
que es feien malament
per arribar a dir
que si realment
ens avindrà
d'aquesta manera
millor
que o ens aniquilessi
o que ens deixessi
siguin en pau
i tota una sèrie de coses
vull dir que per aquest cantó
ara quan va
tenir madura
va tenir
aquí a tot arreu
per on passava
aquí es va trobar
amb la revolta
de la jamància
i va donar
aquest salvatge
bombardeig de la ciutat
presó
exili
perdó
tornada al 1947
nomenament
nomenament
de capità general
de Puerto Rico
embolix
de tota mena
i retorn
a la península
el 1948
des que Prín
va reprimir
la rebel·lió
de la jamància
no gaudia
de simpaties
a Barcelona
com ja us he dit
però va prometre
rectificar els seus errors
defensar els drets catalans
especialment els econòmics
i exigir-se
en el màxim
defensor
de les llibertats
ciutadanes
el poble
el va creure
i va ser llegit
diputat
moltes vegades
va complir
la paraula donada
ocupant els seus discursos
de gran talent
el govern espanyol
sense deixar passar
cap de les injustices
que es duien a terme
a Catalunya
la guerra de Crimea
va demanar
anar d'observador
delegat de l'estat espanyol
i tot anar d'observador
el militar que portava dins
ens va estar a donar
consells
molt encertats
per cert
a l'exèrcit turc
i això va estar a punt
de provocar
un conflicte internacional
entre el 854
i el 1859
entra i surt
de la política
és capità general
de Granada
intervé en l'illa
per sufocar una revolta
condemnat a sis mesos
de presó
en un consell de guerra
per dir que el president
del consell de ministres
i encara tens
per casar-se a París
amb una mexicana
el 1859
esclata la guerra
del Marroc
se'n va
al cap de pan
dels voluntaris catalans
i va demostrar
un cop més
el seu valor
a part de valent
va ser també
molt sanguinari
durant anys
s'espantava
els nens
dient
que ben prim
allà al Marroc
era l'home del sac
quan vas a Àfrica
et tornes una mica
així
i a Puerto Rico
recorden
amb molt carinyo
també
i a Mèxic
el 1861
va anar per donar suport
al govern conservador
que Espanya reconeixia
i que havia estat
derrotat
per Juárez
encara va tenir temps
a passar pels Estats Units
i conèixer
Bram Lincoln
va tornar a casa
on segueixen
els levantamientos
les conspiracions
ell s'hi embolica
com pot ser d'una altra manera
alts i baixos
amb tot això
que implica
en diversos exilis
el 1969
és nomenat cap de govern
Espanya està sense rei
i es consideren
diferents possibilitats
entre elles
com ja he dit
el general
el general Espartero
que no
que no l'accepta
finalment
el duc d'Aosta
conegut com a Maduro de Saboia
va acceptar
i el 27 de desembre
es dirigeix cap a Espanya
per coronar-se rei
aquell mateix dia
Prim
pateix un atemptat
i mort de les ferides
i el dia 30
és enterrat a Madrid
el Panteo d'Homes Il·lustres
allà s'hi va estar
fins a l'any 70
en què es va traslladar
a un Panteo arreu
la Jamansia
doncs
també va ser
aquesta revolta
una revolta
molt important
durant
aquests 80 dies
va bombardejar
doncs
sis vegades
va tirar
sis vegades més
com a mínim
projectils
que Espartero
va deixar la ciutat
ben bé
destrossada
es van fer moltes
va quedar
vaja fatal
una cosa
increïble
diuen que
es va tirar
més de 12.000
projectils
tot això
clar
va desgastar
i atemorar els ciutadans
que finalment
lògicament
es van haver de rendir
tot i que així
va costar molt
i bueno
és això
sis vegades més fort
Espartero
ja no té carrera
a la ciutat
en canvi
Prima
encara té un monument
que està
per la ciutadella
amb tot això
hi ha una mica
de justícia poètica
aquells canons
que van fer servir
perquè els dos
anals bombardeixin
Barcelona
des de
Montjuïc
queden allà
fora d'ús
perquè són
antiquats
i tal
i es van fondre
i es van convertir
en els 8 lleons
que envolten
el monument
a Colón
si us fixeu
us t'hi recordeu
el monument
a Colón
té
8 lleons
dos que miren
cap a Mallorca
que estan
plàcidament asseguts
dos que miren
també plàcidament
asseguts
cap al Tibidabo
miren cap al
parc d'atraccions
però en canvi
n'hi ha dos
que miren
cap a la ciutadella
amb un posat ferrotge
i dos
com un pegat ferrotge
miren
cap al Montjuïc
aquest simbolisme
molta gent
no el sap
i a més a més
hi ha aquesta justícia
poètica
que estan fets
amb el
metall
d'aquests
canons
que es pensen
es diu que
el clavament
tenia que ser
24 o 32 canons
pel tamany
dels lleons
perquè els lleons
són bastant grandets
es nota que són
grandets
perquè quan passes
per allà
sempre hi ha
algun imbècil
enfilat al dalt
al damunt
fent-se fotos
i veus
el tamany
del lleó
ja de lluny
te n'adones
que aquella peça
és grossa
doncs
en principi
deixem-ho aquí
perquè és pautrís
tot això
de la jamància
va ser
va canviar
si hagués guanyat
això
un govern
més liberal
però no
van guanyar
els conservadors
i així
li he anat al país
sempre han anat
arrossegant
aquestes coses
sempre
la veritat
s'acaben
els més de dretes
doncs fotent
no sé
recordant
una mica
Espartero
Josep
és conegut
Espartero
pels atributs
del seu cavall
en forma
d'estàtua
que té
a Madrid
i d'això
es diu
Los tienes más gordos
que el caballo
Espartero
Manel
Manel
mira
un 24 de novembre
el dia que has vingut aquí
recordem
que
esdeveniments
coses que han passat
un dia tal com
un 24 de novembre
a l'any 1700
a Versalles
França
s'instaura la dinastia
Borbó
Espanya
en la programació
de Felipe d'Anjú
com a rei d'Espanya
amb el nom
de Felip V
Versalles
és l'altre nom
del Mansa
quan el mal
ve del Mansa
a tots
alcança
el 1859
a Anglaterra
es publica
l'origen
de les espècies
de Charles Darwin
i de tal dia com avui
va néixer
un personatge
que algun dia
li dic
a tot un programa
és fantàstic
el 1632
va néixer
Baruch Spinoza
és un filòsof
seferdit
anar-landès
que a causa
del seu pensament
era tot el contrari
a tu
s'animista
en tots els estaments
socials i religiosos
de l'època
jueus
catòlics
i protestants
era el defensor
del racionalisme
va néixer
un 24 novembre
de 1713
el Juniper Serra
un missioner
franciscà
mallorquí
referent
a Mèxic
i a Califòrnia
que la seva empremta
ha estat
ben palesa
referent
amb tot el que
va significar
introduir
el pensament
la cultura
i inclús
l'arquitectura
a través
d'aquest
missioner
franciscà
mallorquí
el 1864
va néixer
Henri
de Toulouse
Lodrec
un pintor
francès
que és
un referent
cartellista
i va néixer
l'Alfredo
Krauss
un tenor espanyol
que jo sempre
l'he admirat molt
i va morir
tal dia com avui
el 1957
Diego Rivera
un pintor
referent moralista
d'acordes
que hem parlat
del Toulouse
Lodrec
com a referent
cartellista
doncs el Diego Rivera
un referent moralista
magicà
que va morir
a 71 anys
i que va ser
un dels
marits
de la Frida Kahlo
el 1963
Lee Harvey Oswald
Lee Harvey Oswald
que va ser
sospitós
de la societat
de John Fitzgerald Kennedy
que el van pelar
quan tenia
24 anys
tal dia com avui
parlant de música
va morir
el Freddie Mercury
el cantant
de la banda
de Queen
als 45 anys
i tal dia com avui
el dia que tu
has vingut
als estudis
va morir
floquet de neu
aquell goril
al vi
del Sològic
de Barcelona
que ja tenia
40 anys
avui
a celebra
una cosa
que a tu no t'agrada
és el dia mundial
del vi
Manel
Jokovic
36 anys
amb el que portem
d'any
2023
porta
més de 16
milions
de dòlars
de guants
Alcaraz
20 anys
amb el que portem
el 2023
porta
més
de 11
milions
de dòlars
guanyats
un canvi
no fa falta
que em faci
cap pregunta
resulta
Manuel Lourantes
guanyador
de l'UES
Open
el 75
finalista
Roland Garros
el 74
guanyador
del màster
el 76
número 2
del planeta
amb 33
títols
què?
i hi ha
torneixos
que no els has guanyat
ja no dic
però a terra batuda
menys Roland Garros
ho he guanyat tot
que sí
que sí
però dic els guanys
sí sí
ah vale
els guanys
que
amb tot el teu historial
tan de bo
que hagis guanyat
més de 16 milions
d'euros
de dòlars
això te tinc
que dir una cosa
jo tinc
dos cases
tres cases
a Menorca
i la gent
diuen
Manuel Lourantes
té aquesta casa
aquesta casa
ell va dir
si hagués jugat ara
seria
seria
el propietari
de tota la vida
tota Menorca
seria casa teva
com a canviar
això està
així molt bé
Manuel Lour
has intentat
tornar el tenis
el que et va donar
ara en forma
de director tècnic
d'escoles de tenis
primer en el Club de Salut
des del 1987
en el Club Bon Esport
el tenis
és un esport
de molt treball
i sacrifici
ho hem estat parlant
i jo diria
jo diria
que és més exigent
que altres esports
el futbol
el bàsquet
el hòque
el golf
això ho hem parlat
tu i jo
diverses vegades
i ja estem d'acord
encara que tu dius
que ha sigut un privilegiat
perquè mai
has sentit el tenis
com un sacrifici
com veus
els joves
estan mentalitzats
avui
a sacrificar-se
no
és que jo penso
que tots els que podem
tindre en la nostra vida
fent esport
i a més
és una vida maca
i que es guanya molts diners
són un privilegiat
això és el que teies
jo que li vaig dir
a un jugador jove
que jo heia portat
i quan jugava bé
fa una roda de premsa
és que la meva vida
és molt dura
és molt no sé què
i molt no sé quant
i li va agafar
com pots dir això
a la premsa
quan te van a llegir
tota la gent
que hi ha gent
que la passa molt malament
nosaltres
som uns privilegiat
quanta gent paga
per fer esport
un 90%
que tu
puguis ser un esportista
tindre una vida
i que encobris
encara per això
i que encobris
i que és molt maca
és molt maca
dic jo mai he passat malament
fent esport
i fent les coses
que t'agraden
jo crec que
la vida
sempre tens de pensar
les coses positives
no el negatiu
no les coses
per això jo deia
que el teu llibre
és d'admirar
perquè tu reflexes
en la teva biografia
la part positiva
i precisament
d'una persona com tu
Manuel Orantes i Corral
que ara s'ha passat
de l'alçada d'un campanat
a més a habituar-te a tot
jo dic
jo soc un proleja
però me'n vaig dir
que el meu fill
jo he sigut tant
ells han vingut
d'una altra manera
però jo sempre he sigut
igual de fill
quan estava
al Carmel
als Piteret
al Somriure
jo no et vaig conèixer
llavors
però el Somriure
des que et conec
no l'has perdut
no, no
perquè no
jo crec que la vida
és això
és disfrutar
i sobretot
l'esport
la gent que
amb l'esport
i que tu siguis
un prolejat
que diguis
als 34 anys
pots dir
escolta
ara em jubilo
puc fer el que em doni
la gana
puc tindre una vida
de jubilat
tu pots dir
que és una vida dura
per la gent
i per sort
tu ho vols fer
amb el 84
tu imagina't
això que veiem
les xifres
del que estan guanyant
tu imagina't
el que jubila
el 2024
i que al principi
no
aquesta no era
no podia sortir això
però vull dir
que sempre
les coses
si tu fas
el que t'agrada
tu és feliç
tu disfrutes
és com ara
jo
molta gent que conec
que té molts diners
quan es jubilen
i ara que faig
i ara que faig
i jo dic
m'encanta
jo ara estic jubilat
però escolta
vaig esport
vaig al bon esport
i tenim la sort
de poder-te tenir aquí
perquè si hagués estat
en actiu
demà no l'haurà entès
no l'hauria pogut
i ajuda la gent
i jo
que li entreno cada dia
i que li doni
la sobretot
ara que dius això
Manuel
constància
sacrifici
treball
mentalitat
són substantius
i adjectius
indispensables
per arribar
a ser professional
no?
jo crec que sí
jo crec que sí
però mira
observo
que hi ha moltes escoles
de tenis
a part de les que ja
tenen els clubs de tenis
no?
i la majoria
amb pretensions
de formar
campions
en els països
de parlar catalana
així eh
estic parlant
de l'escola
del Rafael Nadal
parlo high level eh
ara aquí
que ens han obert
al nostre poble
el tec del Carlos Ferrer Salet
el que era abans
sí sí
ara el que tenis
en Sant Gervasi
l'escola
de Sant Gert Casal
etc
crec que a Espanya
crec eh
ja hi ha massa arros
per tan poc pollastre
la majoria
són alumnes
estrangers no?
és que quan les coses
les fas com negoci
ja és diferent
per això
per això
he tret aquest tema
al damunt
per saber
el teu parer
jo crec que més
que digui
que era campionat
jo crec que tu
has de fer coses
per donar-li
l'oportunitat
a tota la gent
que es disfruti
i que arribin
al màxim nivell
jo
de lo que estic
molt content
quan vaig deixar-lo
vaig entrar a la federació
i la federació
era un desastre
perquè portaven
no sé quants anys
fent les coses malament
els tenistes
que les ajudaven
no sé quants anys
estaven allà
i eren
i quan vaig entrar
a la federació
escolta
tu no pots tindre
uns nanos
que ja portes 10 anys
donant-li diners
i si veus
que els 3 o 4 anys
no tenen un nivell
ja
no és que sigui
ja un Nadal
però que almenys
ja puguin viure
de la seva vida
i així dones
els altres joves
i els 19 anys
ja no tens que canviar
i la federació
va dir
què és això
ja t'hi ve
i diu
fem una escola nova
i vam fer
va fer una escola nova
amb la idea
que jo tenia
que vaig agafar
7 nanos
de 13 anys
i vam fer
un programa
des del 13
a 17
i a tots
i el que no evolucioni
escolti
clar
però que tu te'l guanyis
doncs 3 d'aquests nanos
van arribar a la final
de Roland Garros
Espanya
fantàstic
estava darrere
estava Manolo Brantes
però aviam
jo
tornem a això
de les escoles
de tenis
l'escola de Rafael Nadal
sí
a part de que costa
molts cèntims
estanger és 90%
és a dir
el que dèiem abans
la constància
sacrifici el treball
mentalitat
un nano de 16 anys
ha de gastar
molt ben portat
perquè
cada dia
cada dia
és el que estan dient
el tenis
no és com els esports
que dos hores
per s'entrenen
el futbol
i el hòquei
que són tots respectables
el tenis
una part tècnica
una part psicològica
va sol
una part física
o sigui
jo recordo
quan jugava a futbol
si guanyava
és perquè jo havia fet el gol
i si perdia
és perquè el porter
no s'havia parat
tenia algú
el tenis
ah, hi ha algú en mans
no pot deixar la culpa
un altre
torna a mi
masses
futurs
campions
per tan poc
constant
és sacrifici
i treball
cap on
el tenis
cap on
jo crec que
el que jo he dit
que tu tens
tindre
les estructures
maques
les escoles
ja les tenim
però
sí
però
el que passa és que són negoci
ara aquesta
ja ho dic jo
a la hora ja no són tan maques
per això ho he dit
si tu cobres
5.000 euros
com fan a la setmana
no, a la setmana
o al mes
no, a la setmana
ja a la setmana
però escolta
però qui pot pagar això?
és el que te n'ha dit
quantes famílies
pot pagar?
el milionari
s'ho prenen
en sèrio?
canviant el nano
que siguin de la Índia
siguin russos
siguin
que són els poderosos
econòmicament
canviant
Espanya
bon temps
bones escoles
però normalment
els que tenen tants diners
no s'ho prenen
no s'ho prenen
no s'ho prenen
no tenen
perquè
és tot
no, ara veiem un mes
ara veiem no sé què
i depèn d'algú que li vaig fer
5.000 euros
jo pensava
5.000 euros al mes
com dius a la setmana
imagina't
qui pot pagar
20.000 euros
al teu fill
perquè jugui a tenis
que després
li donen una formació
ja m'explicaràs
però
ja està
el nano
que diu
que aprovi o no aprovi
que entri la pilota
o no entri
jo et posaré un exemple
per exemple
les federacions
i els països
que tenen més diners
que guanyen el tenis
perquè tenen el gran eslàm
i guanyen els minuts
són
el França
els Estats Units
i la Terra
són els que treuen
els millors jugadors?
no
ni un
quan tu li poses les coses
molt fàcils a la gent
a mi m'han d'explicar
coses
d'inglesos
nanos
que anaven
les enviaven
a Austràlia
a jugar
al torneix de junior
saps què va fer el nano aquell?
van allà
i quan arriba a jugar
s'havia deixat les raquetes a casa
mira la il·lusió que tenia
i el forçant que estava
aquí a Espanya
és que no he tingut
les coses molt fàcils
ningú
ningú
perquè llavors valores
unes altres coses
si les coses són fàcils
és com a la vida dels fills
i tu li poses tot molt fàcil
i tal
jo a vegades els pares
que volen tots tindre campions
i volen
no, no
si el teu fill
no té una carrera bona
i té tal que tu
llavors li obres les portes
però que tu tinguis més il·lusió que ell
i li vulguis
donar diners
portar això
portar allò
i ell no té
aquesta ambició de jugar
no té ganes
Manol
em queda un minut
un minut
ets un bon comunicador
dones conferències
experiències
coneixements
i cursos
a tots
a pares i joves esportistes
premis
membresies
distincions
reconeixements
tothom parla bé de tu
no et cansa tant afalagament
no et cansa tant
no m'ho diguis
benvolguts
oients
avui
programa número 96
del benvinguts
benvolguts
i ben trobats
hem estat
amb Manuel Orantes
una referència
amb la seva història
de superació personal
Manuel
moltes
moltes gràcies
per haver compartit
un bocinet de vida
amb vosaltres
gràcies a vosaltres
ha sigut un plaer estar aquí
moltes gràcies
ens retrobem
amb el proper programa



ràdio tasاي
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs dèiem, aquí estem de moment amb els tres, segon programa de Bits 40.0, ho vam tenir, hem tingut, o parlo en present, singular, hem tingut bones crítiques del nostre primer programa, increïblement, però...
L'àvia, la tieta, la cosina...
Sí, sí, no, no, persones sense coincidència genètica amb nosaltres, o ni política, que ens han dit que han escoltat el podcast i li hagi agradat, i gent jove.
Jova. Gent jove.
Gent jove, cuidado.
Bueno, bueno, bueno, bueno.
Increïble.
Doncs bé, s'ha motivat i, de fet, hem intentat avui gravar, avui que s'emet el programa, avançar una miqueta, de fet, ens ha pogut una mica les ànsies d'estar previst per la setmana que ve, de fet, i, en fi, hem guanyat una setmaneta per...
T'havia fet una mica de hype del pal, escolta, graveu més, un cop a la setmana...
Clar. Sí, sí, veient les agendes que teniu, nenes, sí, és de ficció.
Volem, no?, depèn de la demanda.
Demanda, sí.
Comencem a ser les pellets de l'opinió musical.
Sí, jo crec que ja tenim una certa influència.
Sí, a veure, jo crec que s'escolta fluixet el teu micro, segur, diria, no, no, no, no, no, no, no, no, no és el teu volum, sinó que et costis més o et pugia d'aquí.
Hola.
Hola, hola.
Sí, que estàs acostumat a fer-ho, això.
Molt bé, molt bé.
Propa'm el micro.
Sí, això mateix.
Com em penses que he aconseguit el que he aconseguit?
Per això, per això et dic, per això et dic, no...
Molt bé.
Uai, doncs, avui soc en programa i tenim una estructura, per sort, perquè vol dir que ens hem treballat una miqueta, tenim una estructura, la base del programa la vam decidir de plantejar-la a través del nou cartell del Primer Verasound 25, 2025.
Home, avui, és notícia important.
És notícia important per nosaltres.
Molt important.
Molt important.
i també tenim, perquè la SAU ha preparat aquest Destruyendo Mitos 2.0, que és molt interessant.
Ho va ser el primer programa i ho serà, de nou, perquè el grup que ell ens porta com a guió és potent.
Ho veiem després.
i a veure si ens dona temps a comentar, res, dos pincetjades d'algun part de sèries que també crec que val la pena, que les puguem compartir amb vosaltres, per si teniu moments.
El Magazzín de la Cultura.
El Magazzín de la Cultura, molt bé.
Doncs, si us sembla, comencem.
Hem portat temes tots dos.
El Luigi, el semeu que s'ha passat abans de començar, tu també segur via WhatsApp.
Si us sembla, comencem per una...
Per contínu aquí, a primer, a la llista.
Sí, deixa'm comentar que la idea era que havíem de fer una miqueta itineraris de Primavera Sound, no?
De coses que ens interessarien o coses que veuríem, a part del topicazo, no?
Aquesta era la idea, però la pregunta és, ho hem fet?
No ho hem fet, però...
Per favor, t'acaba d'arribar el nostre gran Rubén On Time.
Perfecte, tia, espectacular.
Sorpresa, espectacular.
Espectacular, espectacular.
Doncs, molt contents.
Show sorpresa de Primavera.
Sí, sí, sí.
Està entrant a estudi, aplaudiments, aplaudiments.
Aplaudiments, sí, senyor.
Estàs rebentant els micros, però, bueno, tot sigui per bé.
Alegria.
Alegria.
Ara agafem el que acomi...
D'acord.
Doncs, si us sembla, comencem per...
Un tema que el Rubén s'acomoda.
Sí, sí, exacte, exacte.
Aleshores, grupets que ens agradaria veure.
Grupets que ens agradaria veure.
Jo començo per un descobriment, que segurament ja en Johnny Enciclopèdia SSA1 el coneix des del dia 1.
Per mi era desconegut.
És un grup de Nova York que es diu Fuckers, però escrit-se amb...
EPC.
EPC, ten la C i la U canviats, com no, el coneix.
Boníssims.
Boníssims.
No facis això que rebentes a l'àudio, cabron.
Que estic pujant per sentit, també.
Poses tonton?
Bonbon, es diu.
Bonbon, bonbon.
Doncs sí, aquesta banda que ha publicat un EP que ha publicat per Ninja Tion, ni més ni menys.
Vull dir que respecte per aquest segell que hem escoltat durant 20 anys, en Luigi.
I tant, i tant, i tant, i tant.
I sona així de fons aquest bonbon, que a més a més després ara tots hi posarà un remix que s'ho va sortir ahir de Confidence Man, d'aquest mateix tema.
Però de moment...
De debilitat...
Màxima, màxima, ho sé, ho sé, ho sé.
De moment, aquest bonbon de foc.
Fuckers.
Màxima, màxima, màxima.
Màxima, màxima, màxima.
Bajo ja perquè així
us dóna temps a
posar aquest remix
que va sortir ahir, com us deia,
que és un conjunt
d'artistes
interessants, dèiem confidencements, que és una
referència també de les que vull veure
a la primavera, i són així
sentirem un minutet
zapatilla bona
jo crec que és un bon remix
Aquests anaven de taloners
em sembla que en algun
concert, no sé si era el CD
a l'atur americà o així
anaven
els
f-f-f-f-fuckers
així són els remix
f–f-f-f range
f-f-f muchís
xd
f
Fins demà!
Sí, sí, sí, va sortir ahir, tot just
o sigui que ha acabat de sortir del forn
Bona tarda, amic Rubén
Molt bona tarda
Disculpes, disculpes
Estàvem dient que estaves salvant el món
estaves amb coses importants
per tant, tothom t'ha perdonat
No us enganyaré, coses de feina
però tenia ganes
ja estava pensant, mentre acabava
la merda aquella del budget, estava pensant
per favor, vull marxar d'aquí ja
i vull anar a la ràdio, compartir
Compartir amb els amics
I tant, doncs
seguim amb aquest segon tema
de peça, sentirem 30 segons
de dos temes més
que te pede