Punt 1
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 de la nit.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 de la nit.
Aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dóna't d'alta ara a ambbici.cat
La diuda és per la ràdio de Sant Lluís 98.1
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
A sis cants amb l'àrea metropolitana de Barcelona.
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
Un model simple de comunicació està compost per una emissor que transmet un missatge a un receptor.
En molts casos la comunicació és sol confondre amb la informació.
Comunicador és un professional de la comunicació que aplica la seva formació,
coneixement i experiència per transmetre amb èxit un missatge
i, a més, és qui està capacitat per sintonitzar fàcilment amb els receptors.
Vital és un adjectiu que significa que està dotat de gran energia o impuls
per actuar o viure.
Vital és que és propi de la vida o que hi està relacionat.
Vital és que és tan important o necessari que resulta imprescindible per assolir un fi.
avui compartirem el programa amb un comunicador vital.
Escriptor, periodista, polític, professor, presentador de televisió, polifacètic.
I tot ho fa bé.
Dotat d'una fina sensibilitat, ha desenvolupat molts càrrecs i tasques,
tant en la societat pública com en l'empresa privada.
treballador incansable.
Tot, tot, tot ho apunta en un diari idiotari.
És molt bona gent.
La seva presència desprèn bonomia.
Percep-se al seu costat intel·ligència i bones sensacions.
Jo he manifestat molts cops que sóc un admirador seu.
tinc la sort avui de tenir-lo al meu costat.
Vicenç Villatoro i la molla, benvingut.
Com estàs?
Moltes gràcies.
Com estàs?
Content de ser-hi.
A veure, a veure, a veure, Vicenç.
Jo he après de tu moltes coses,
però he après de tu que els títols i els començaments són importantíssims.
Sí.
Doncs jo, que no soc l'escriptor, a veure com començo.
No, home, no, no.
De moment, de moment, ja he posat un títol.
Això està molt bé.
Comunicador vital.
No, m'agrada, eh?
Perquè, dèm'ho, no sé si sóc vital, m'agradaria ser.
Ho he explicat el que significa.
Sí, no, no, no.
El significat el sé.
I el que no sé si me'l puc aplicar.
El que sóc és vitalista.
És a dir, podria ser vital, eh?
Vital és portador d'energia.
Vitalista és, a més a més,
que no és incompatible, es poden sumar les dues coses,
és qui creu en la prioritat i la força de la vida.
I per mi, per exemple, com a escriptor,
el meu crític de capçalera,
diguem-ne, el que es llegeix les coses.
Diu, tu ets fonamentalment un escriptor vitalista
i em posa, cadascú el seu nivell, eh?
Diguem-ne, a la banda del Maragall,
de la gent que els agrada la vida
i que creuen, i jo crec en particular,
que la literatura neix de la vida.
I que la literatura, sense la vida,
amb la vida sol no, eh?
Però sense la vida
és uns mots encreuats,
és un joc,
és un joc amb les paraules.
Però si aquestes paraules,
ben encreuades, ben jugades,
tenen a darrere vida,
vida honesta, vida real,
no vida fingida,
no vida presa en els altres llibres,
llavors això, aquesta vida,
arriba al lector.
I llavors la meva frase solemne
és que escrivim i llegim
per viure més.
Per viure més vida, si pot ser.
Me l'ha xafat, la tinc.
Oh, no, no, no, no volia.
No, no, al contrari, al contrari.
Al contrari, significa que anem bé.
Anem bé.
Anem bé, que anem bé, no?
Que dic les coses que tu assoleixes.
però no m'ha fotut,
perquè jo pensava que Vital
te l'havia dit jo per primera vegada
o per segona vegada o no.
No, no, no.
Però em sembla que és a la teva vida
t'ho ha dit molta gent
i tu ho has sumès.
M'han dit vitalista.
Vitalista.
M'han dit vitalista.
No, per tant...
Jo t'he dit comunicador vital.
Has fet una aportació,
has fet una aportació.
Vull dir que sí que era inèdit.
No, el que m'han dit és...
És a dir, el que m'han reconegut
o m'han diagnosticat
és aquest gust per la vida.
Ara, la vitalitat
és una cosa que agraeixo
perquè el vitalisme en aquest sentit
és una miqueta passiu.
La vida està allà i a mi m'agrada.
I el vital és el que hi posa cosa,
el que hi posa aquesta energia
i aquesta energia sí que m'agradaria,
m'agradaria tenir-la
i per tant que me l'atribueixis
em fa molt bo.
I tant, escolta,
i no m'he inventat res,
és de la definició de Vital,
del Rae,
que diu Vital
és qui està dotat
de gran energia o impuls
per actuar o viure.
I aquest, per mi, és el vitalisme.
Els vitalistes
voldríem ser vitals.
És a dir,
si a tu t'agrada la vida,
que t'agrada és viure-la,
no només contemplar-la.
certament l'escriptor
i el periodista també
és contemplatiu.
Jo tinc un llibre
i no he venido a hablar de mi libro,
però també...
que és l'ofici de mirar.
I tant.
Que és dir, ostres,
què fem els periodistes
i els escriptors?
Mirem.
Però per què mirem?
Perquè, diguem-ne,
busquem a fora
la vida que volem tenir.
no és només passiu,
no és només contemplatiu.
Vicenç,
assistir a una conferència
xerrada o col·loqui teu
és una lliçó
complexa de cultura,
tant d'oïda com gestual.
Per exemple, t'estic mirant
i és que les teves mans parlen.
Jo, quan he assistit a conferències
i als col·loquis,
tu no només tens la paraula,
és que tens el gest,
tens la postura
i això forma part
del que és, per mi,
un comunicador vital.
Parlem amb les paraules
i parlem amb els gestos.
No tothom.
No.
Són els mínims, eh?
Normalment els escriptors
poc gestual de moviments teniu.
Sí, però l'Humberto deia
jo em pensava que era poc gestual
perquè mirava els sicilians.
Diu, però el dia que vaig anar
a veure els alemanys
vaig veure que n'era molt, eh?
Ah, que ho veus.
Té un...
Hi ha una certa latitud
del...
Hi ha un acudit.
Puc fer un acudit?
Uita.
Ho he sigut molt dolent, eh?
Però l'explico vegades
quan començo les conferències
per...
per trencar el gel.
Sí, per trencar el gel
i perquè s'entengui
que allò no és només...
que no és igual
llegir-ho en un paper
que sentir-ho per una persona
que ho està dient.
L'acudit és això,
que quan va arribar
el telèfon al nord d'Àfrica
un jueu de Malilla
diu,
i això què és, un telèfon?
Diu,
i com funciona?
Diu, no, molt fàcil.
Diu, amb una mà agafa un auricular
i amb l'altra marca un número.
Diu, vale,
i llavors amb quina mà parlo?
Doncs jo l'explico
perquè dic,
doncs jo sóc d'aquests.
Allò, si em lliguen vostès les mans
hauré fet dos terços de la xerrada.
Però jo crec que, a més a més,
per exemple,
una altra característica d'una xerrada meva
és que no ho porto...
Ho porto preparat
i porto unes notes en una llibreteta,
però no ho porto escrit.
Perquè jo crec que això
t'obliga a una concentració,
t'obliga a...
Acabo, acabo al vespre
que van de planxar, eh?
Però t'obliga a una energia,
a una vitalitat
que jo crec que...
que ajuda a mantenir l'atenció del públic.
És a dir,
l'atenció del públic
no l'obtens només pel que dius,
sinó també per com ho dius.
I, per tant, has de fer un esforç.
No és un do natural,
no és allò que Déu Nostro Senyor
diu,
ah, aquest, mira,
és un entrenament,
però també una voluntat.
és més complicat a vegades,
però a mi m'agrada
que sigui així.
És a dir,
la percepció que jo tinc
del mestre Vicenç
està assolida també
pel mestre Vicenç,
que no només...
Vaja,
aquest és un comunicador vital,
que no només xerres,
sinó que a més comuniques,
que moltes vegades
no és el mateix.
Aquest és l'objectiu,
aquest és l'objectiu,
però és l'objectiu,
diguem-ne...
és l'objectiu de gairebé
tot el que fem.
No per tothom.
Sí, sí que ho és.
Perquè s'hi hem tingut.
El que passa...
No, jo crec, eh,
i no voldria fer tesis discutibles,
però, o sigui,
parlem amb moltes coses.
És a dir,
quan al matí el llevar-te,
vas a l'armari
i et tries
què et posaràs,
estàs comunicant.
Estàs comunicant
què ets,
què vols ser
i què vols semblar.
I tries...
No tries només per...
Hosti,
tu, que xula és aquesta camisa.
Tu dius,
on he d'anar avui?
Amb qui he de parlar?
Què he de fer?
És a dir,
la comunicació
és a tot arreu.
I això,
quan en som conscients,
fa que...
que emetem comunicació
d'una manera conscient,
però també que en llegim molta.
La meva dona a vegades em diu,
hosti,
tu vas pels llocs
i entens coses
abans que jo.
Em diu,
llavors,
no deu ser veritat,
però és igual.
Dic,
no,
perquè hi ha molta informació
en les coses.
En com va vestida la gent,
per exemple,
en llibres
sobre temes memorialístics
que he fet
en torn de família,
i he posat fotos a dintre.
Dius,
d'acord,
però si poso la foto
ja la gent la veurà.
Diu,
no, no,
poso la foto
i després
l'explico
en paraules,
per dir,
fixeu-vos-hi,
fixeu-vos en el fons.
On devia ser?
Fixeu-vos en les sabates
que s'han posat.
I llavors,
ja neix fer una cosa
molt curiosa
en les fotos
en aquests llibres
de memòria familiar.
Fins als anys 50,
estic parlant de
gent no extremadament benestant,
més aviat
del contrari,
de la meva família,
fins als anys 50,
les fotos
vas a que te les facin.
I a partir dels anys 50
que es generalitza
la instantània,
les fotos
te les fan
mentre vius.
Per tant,
fins als anys 50
una foto
no informa
de com vius,
informa
de com vols
que et vegin.
El Salvador Segui,
el noi del sucre,
el tenim a totes les enciclopèdies,
vestit de 21 botó,
com si n'és un casament,
perquè es va posar
aquell traje
per anar-se a fer la foto.
Els dies de cada dia
no anava així.
Però
del que t'informa,
del que comunica
la foto
no és
de la quotidianitat,
sinó
del que vols ser,
del que vols semblar.
si fos
una paraula negativa
seria
de què vas disfressat.
Però no és disfressat
perquè vas de tu mateix.
Mentre que a partir dels anys 50
ens fem fotos,
i ara amb el mòbil
ja no en parlem,
ens fem fotos
mentre vivim.
I per tant,
aquí sí que hi ha.
Ara,
amb això ja ha n'hi hagut
una nova
volta de tu,
que és
ara
ens fem fotos
per posseir
les coses
que tenim al darrere.
és a dir,
dius,
tinc una foto
de la torre de Pisa.
Bueno,
però jo no hi surto.
És a dir,
jo em faig una foto
de mi amb la torre de Pisa.
I al final,
amb el TikTok,
acabes sent més important
tu que la torre de Pisa.
I diu,
no,
un tio que salta,
un altre que dona la mà,
un altre que l'aguanta
de canto.
Hem anat traslladant,
però sempre és un acte
de comunicació.
M'he enrotllat molt,
però...
Fantàstic.
Però ja ho veig clar,
ja ho veig clar.
Vicenç,
tu ets licenciat
en ciències
de la informació.
Però jo entenc
tu ets més de lletres,
oi?
Sí,
és que jo,
diguem-ne,
jo feia física i química
a escola,
però això
de les ciències
de la informació,
jo crec,
de la comunicació
i fins i tot
de l'educació,
jo crec que no existeix.
I que li hem buscat ciències
perquè al segle XIX
les ciències pures,
les ciències físiques,
les ciències de la naturalesa
són hegemòniques
i llavors les lletres
creuen
que s'han de disfressar
de ciències.
No cal,
ja són importants solets,
no cal.
I tinc notat
en un dietari inèdit
que allò,
vaig entendre això
de les ciències
de la informació
que volia dir
quan vaig llegir
que
a Parcs,
la senyora,
la dona,
la que va pujar
en el...
Va ser unes memòries
i diu,
quan vaig petita
els nens negres
no sabien què fent
i ens enviaven
a un cosí
a la casa
de les ciències
de la llar.
Dic,
val,
doncs si allò
que anaven ells
és a ciències de la llar,
llavors
lo nostre
és ciències
de la informació.
Val,
d'acord.
Però jo crec
que això no són...
Són formes de coneixement,
però és una forma
de coneixement
no científic.
És una forma
de coneixement
experiencial,
és un ofici,
és un ofici.
És a dir,
els fusters
no són llicenciats
en ciències
de la fusteria.
Però, ostres,
però es fan unes
meravelles
amb la fusta
formidables.
Jo crec
que aquesta pretensió
que la comunicació
és com la física,
la química
i la biologia
és errònia.
És errònia
i que anés
d'una fascinació
que comparteixo,
eh,
per la ciència
diguem-ne
de la naturalesa,
però
que
porta a imitar-les
quan no toca.
Jo crec que
i una miqueta
no portant-te
a la contrària,
però una mica,
no,
jo crec
que
la gent
que ens mirem
a nosaltres mateixos
i ens posem
l'etiqueta
de ser
de lletres,
tenim un dèficit
de coneixement científic
problemàtic.
És a dir,
que, hòstia,
que ens haurien d'interessar més,
però
els que són
de física i química
també els hi va molt bé
llegir alguna novel·la
i algun llibre d'història.
que dius això,
que jo soc
precisament de física i química.
Bueno,
als Estats Units,
quan fas el doctorat,
sigui amb tecnologia
o en ciències,
t'obliguen
forçosament
a estudiar
o a fer un curset
de lletres.
És a dir,
tu
estàs fent el doctorat
amb energia
atòmica,
per entendre's,
o nuclear
i t'obliguen
a matricular-te
mentre estàs fent
el doctorat.
En fi,
ho sé perquè
un cosí meu
ho ha fet
i l'han obligat,
o sigui,
a estudiar
filosofia,
a estudiar
sociologia,
a estudiar
una part
que sigui
complementària
a la tasca
que tu estàs
desenvolupant.
Però també seria
al revés,
i sou aquells
que ho fan al revés,
però a vegades
també la gent de lletres
tenim aquesta mena
de superbia,
de dir,
nosaltres tractem
amb l'esperit
i ells tracten
amb la mateixa.
Això mateix.
Doncs no,
la distinció
és una distinció
medieval.
Les coses
són
les dues coses.
I
una persona
culta
al segle XXI
ha de tenir
unes nocions
sobre això,
sobre físic.
Hòstia,
és que
alguns
encara
ens pensem
que l'àtom
té
allò
electrons,
protons i neutrons.
Diuen,
no,
escolti,
si n'hi ha més,
eh?
Ah, carai,
quan els van trobar?
Doncs hauríem,
hi ha un coneixement bàsic
que forma part de la cultura general
on hi participa la ciència,
però hi ha un coneixement bàsic
que forma part de la cultura general
que hi ha la literatura,
hi ha la filosofia,
hi ha la història de l'art.
La història de l'art
i l'art.
que són dos coses diferents.
Sí,
complementàries.
Complementàries.
Però,
és curiós,
jo crec que això donaria per molt,
però només ho insinuo,
és més fàcil ensenyar història de les coses que coses.
Per tant,
l'assignatura de literatura
en una escola
és una assignatura d'història de la literatura.
No de literatura,
sinó d'història de la literatura,
que està molt bé
en res a dir,
però que
quan tu llegeixis a la vida
no llegiràs per criteris històrics.
Hòstia,
tu em falta una cosa del segle XVI.
No llegis res del segle XIV.
No,
tu llegiràs
pels teus interessos vitals.
I, per tant,
aprendre a llegir literatura
és diferent
aprendre la història de la literatura.
I jo crec que no,
perquè és més fàcil,
només ensenyem història de l'art
més que art.
I llavors
ens trobem que això
ens porta a un lateral per mi,
que és
per l'historiador
la cronologia és molt important.
És la seva matèria primera.
Per qui mira art,
la cronologia és igual.
Dirà,
ostres,
és més maco Picasso
que les coves d'Altamira.
M'és igual.
No,
però és que allò va ser primer.
Aquell ho va fer primer que ningú,
però el que va fer segon
ho va fer més bé.
La cronologia,
jo faig servir per això
un exemple
que per mi és molt il·lustratiu.
Si tu vas a Estambul,
hi ha Santa Sofia
i la mesquita blava.
Dius,
quina li agrada més?
Hòstia,
doncs,
cadascú li agrada més,
què li agrada més.
Diu,
no,
però aquesta és
800 anys més vella
que aquesta altra.
Diu,
a mi què?
Això,
la història de l'art,
això és molt important,
perquè Santa Sofia
crea una manera de fer.
Però,
pel que vol
gaudir de l'art,
tant te fot
que sigui del Gatorze
com del XVIII.
Sí, sí.
Perdó,
jo et vaig sempre tirant
de laterals.
Fantàstic,
veus?
Això són les gissons magistrals
i a més per la ràdio d'Esverg,
gratuïtes,
pels oients,
ja ho veus.
Aviam,
aviam,
Vicenç,
amb tantes P's
que he dit,
periodista,
polític,
professor,
presentador de programes televisius,
etcètera,
no he anomenat
la més important P,
que és la de persona.
Doncs,
veus?
Ja tinc el començament.
Ah!
Molt bé.
He posat el títol
i ara tinc el començament.
Parlem de les persones
que t'han envoltat
des que vas néixer.
Per què has de fer
un comentari
sobre això dels començaments?
Segur ho he après de tu, eh?
No, no,
però ja hagués donat
el títol
i els començaments.
No, no, no,
per això,
per aprofundir-ho
en un,
breument,
però en un sentit.
Quan tu et trobes amb algú,
amb una persona
o amb una obra,
amb un llibre,
necessites
un manual d'instruccions.
necessites saber
de què va,
saber quin és el to
que has de fer servir.
Quan et trobes amb algú pel guerrer,
què?
El tracto de tu o de vostè?
en un to formal
o en un to informal.
Amb un llibre passa el mateix.
Això com ho ha de llegir?
Va de broma
o va de sèrio?
Va d'imaginari
o va de real?
Va de fantasia
o va de retrat de la realitat?
El lector
ho ha de saber
molt de pressa.
Perquè si et llegeixes
una obra
seriosa
amb ulls de comèdia,
et fotran riure coses.
Això ha passat,
ens ha passat a tots.
Anar a llocs i dir,
hòstia,
ah, però si no era per riure això.
Vostè, perdoni,
se m'ha escapat.
On dones aquestes claus?
Amb els començaments.
És a dir,
les primeres tres frases,
i en un programa de ràdio
passa el mateix, eh?
Estàs dient,
ei,
això va
de magazín del matí,
ràpid, ràpid, ràpid,
i per buscar un titular,
va de conversa,
va de conversa
tranquil·la,
que deia el barril,
la ràdio tranquil·la.
Per això els començaments
són molt importants,
perquè són un pacte.
Jo estic fent-ho així,
sàpigues que ho estic fent-ho així,
coneixem tots dos
les regles del joc.
I per tant,
ens hem de fixar molt,
també ens hem de fixar molt
com acabem.
Sí, també, també.
És a dir,
però l'acabem
moltes vegades
aquí quan fem una entrevista,
el tubi continuet,
o sigui, continuarà.
O sigui, a l'acabem,
per exemple,
una entrevista amb tu,
avui,
segur que de tot el que tinc preparat
i el que tinc a imaginar,
és que no en farem,
no en farem,
bueno,
ni una,
mira el que et dic, eh,
no dècima,
si anava a part,
imagina't, eh,
les coses que,
però sí, eh,
vull dir,
i què?
I quan acabem, què?
No, però,
però els d'això,
però els finals...
Al Vicenç,
tindràs un problema.
És que tindràs,
és que tindràs...
Tornaré,
però no és un problema,
això és una virtut,
diguem-ne un privilegi.
No,
al final demana
uns determinats signes de puntuació.
És a dir,
per a la comèdia musical,
dius,
ara estan cantant dos en aquí,
no,
això vol dir que hi haurà un altre número
que posaran tots,
perquè no pot acabar un acabament musical
si no hi són tots sobre l'escenari.
Ens ha passat amb obres de teatre contemporànies
que dius,
s'ha acabat,
puc aplaudir?
I llavors ha d'haver-hi un signe de puntuació
que per a qui no pot ser pagar els llums,
i llavors ha d'haver acabat,
aplaudeixo.
Calen senyals de puntuació
que donin clar
que allò ha estat un final.
I això,
i això és molt important també
en el llenguatge parlat
perquè
molt sovint ens allarguem
perquè no hem trobat el final.
Jo ja ho he dit,
però com no sé com acabar,
continuo parlant.
és molt important
per algú que parla en públic
haver pensat com acabarà,
perquè si no
es passarà molta estona
allò fotent meandres
i fotent recovecos i dragonses
per trobar aquella cosa
que ara això deu ser un final.
Una cosa més que ja he après,
no només el títol,
el començament,
sinó també el final.
També el final.
No, no el tinc treballat,
no el tinc preparat.
És igual.
M'hi he treballat,
ja ho has vist,
ha après de tu
el títol i el començament.
No, no, i vaja...
Doncs estic encara amb el començament.
Ja estàvem parlant amb la P.
Les P de persones.
Home, amb les P famoses.
A tu que t'han fet
quantitat d'entrevistes,
quantitat de conferències,
has estat present i...
Però pocs et deuen haver
preguntat sobre la P
que és sobre la persona.
Explica'ns la història de l'avi,
la història del pare,
de la mare,
de la dona,
dels fills,
perquè tot això forma part,
per mi,
del meu ídol,
del Vicenç.
Tot comença a Còrdoba, no?
No, depèn de com ens ho mirem.
És a dir, això...
Parlo, parlo dels Villatoros.
Ah, exacte.
Perquè després vindrà...
Hem parlat de l'avi.
Sí, no, no, no.
L'avi és el causant,
entre cometes,
que el Vicenç sigui terrasenc,
perquè van venir a terrasse.
Exacte, exacte.
És correcte o no?
I allà va començar
el del pare,
llavors amb els la molla,
que és una altra història.
Villatoro,
a mi,
el cast del riu, va.
A diferència de les novel·les
i dels programes de ràdio,
la vida,
no la vida individual,
que aquesta sí que té inici i final,
però la vida,
no comença i s'acaba mai.
Sí, per tant,
on comença,
on va començar tot això?
Depèn,
l'avi va venir de Castro,
però algú va anar a Castro
abans que l'avi,
per tant,
són fills i nets i vessinets
de moltes coses,
no?
Però sí que jo em sento molt,
perquè, diguem-ne,
perquè és el segment de la família
que has conegut directament,
molt net dels meus avis,
perquè els he conegut tots quatre.
Això, això...
ara, com si em sent gent molt jove,
dirà,
això és normalíssim.
A la meva generació és normal.
Unes generacions abans
no és normal ni això, eh?
Hi haver conegut besavis...
Però jo crec que
la història dels meus quatre avis
remet...
La història no comença ni s'acaba mai,
però té signes de puntuació.
Té signes de puntuació,
és dir allò...
És un llibre que no té començament ni final,
però té capítols.
Hi ha moments que hi ha un punt i a part
i comença una cosa nova.
El gran tall del que som fills és la guerra.
No es pot explicar cap història familiar
del segle XX sense parlar de la guerra.
Pots no dir ni una paraula
de la dictadura de la Prima de Rivera.
Pots no dir ni una paraula
sobre l'exposició universal.
Però de la guerra
no pots deixar de parlar
perquè canvia la vida de tothom.
I jo soc net
de gent que va perdre la guerra
i gent
que va haver de canviar la seva vida
per aquesta derrota.
En un cas,
jo m'imagino un vincle molt directe.
Jo, eh?
És discutible, però...
Entre la migració dels meus avis
i del meu pare
en els anys 50
i l'experiència dramàtica de la guerra
en l'any 39,
però també en l'any 42,
en el 44,
quan va a la presó.
I en l'altra banda,
també m'imagino
diguem-ne molt subsidiari
de com van haver de construir el seu món
els meus avis que es van quedar aquí
després d'haver anat a la presó i a l'exili
i que van reconstruir una vida
i el que quedava d'un somni
després que hagués quedat reduït a res.
No és una...
Esdevindrà una vivència política, eh?
I això polititzarà.
Però és, fosmentalment,
una vivència humana, personal.
És a dir,
si en comptes d'una guerra
estiguessin parlant d'un terratrèmol,
una part de coses serien iguals.
Però una altra no, eh?
Perquè un terratrèmol no el provoca ningú.
Però...
O que en sapiguem.
Però una guerra sí.
I, per tant, això és polititzable
en el bon sentit de la paraula.
Però hi ha una altra part
que no és ni política,
que és, hòstia, jo volia això
i hi ha una catàstrofe
i tot això no serà possible
i haurà de ser diferent.
Jo em sento
la primera generació
de després de la bomba atòmica,
diguem-ne.
És a dir, mon pare i ma mare
els han xampat la bomba atòmica.
És a dir, Hiroshima no és només Hiroshima.
Hiroshima comença el 34
i s'acaba quan s'acabi.
La gent que els meus pares
ha viscut la catàstrofe,
la dels avis l'ha protagonitzat,
els altres l'han viscut de gran bola
i jo soc la primera generació
en el món nou.
I, per tant, jo, per mi això,
i jo hi entro en aquest món nou
de fill d'immigrant
i de net d'exilats.
Vull dir que no hi entro
per la Porta Grande.
Hi entro a ras de terra.
I per mi això és molt fonamental.
Explica'ls com a nèndote
que quan vas anar al poble del teu pare,
amb el teu pare,
quan estaves fent el llibre
sobre el teu avi,
que vas anar al barbé,
al barbé de Casto del Riu,
i ell et va dir
vostè és de Terrassa.
I tu li has dit
sí, sí, de Terrassa,
com mig Casto del Riu.
I l'altra meitat està al coll.
Sí.
Sí, sí, sí.
Sí, en part per ell.
I el segon que expliques tu,
el barbé et diu
perquè per mi Terrassa
és molt important.
Vostè hi ha viscut
i n'ha tornat.
I això és normal.
Tu creus que
és normal?
No.
Entens el missatge, no?
Sí, sí.
Quan la gent...
L'anècdota d'Aquestes del Riu,
si em permets
i no sembla propaganda de llibres,
que ho és una mica,
per mi va ser...
Ja parlarem perquè és un llibre excepcional.
No, però per mi va ser...
És l'explicació del teu avi.
És a dir, d'aquesta anècdota
n'és un llibre de 600 pàgines
que ell ja no pensava escriure.
És a dir, jo en un moment determinat de la vida,
perquè sempre parles de la vida i de tu,
dius, hòstia, a mi m'agradaria marxar,
però no he marxat mai.
M'agradaria viure uns anys a Nova York.
Aquesta pulsió a la vegada
de quedar-te i d'anar-te'n,
m'inquieta.
Buscaré una història sobre
per què se'n va la gent que se'n va.
perquè anar-se'n em sembla
el més important que es pot fer a la vida.
I llavors busco,
com un exemple possible,
que hòstia i explica la història de l'avi,
que se'n va anar,
un home que se'n va,
i no va tornar.
No, no, no,
i se'n va anar per no tornar.
Això ho tu dic.
O quan dient tornem,
no tornar de vacances,
sinó tornar...
No, no, no.
És a dir,
hi ha gent que agafa les rels
que estaven en una terra,
les desenganxa i les va
i les planta en un altre lloc.
I això és el meu avi,
el meu pare
i milions de milions de persones al món.
Jo volia parlar d'això,
perquè anar-se'n
em semblava el més important.
Però llavors arribo a Castell del Río
i em trobo el barbé.
I el barbé el que em diu és
vostè és a Terrassa,
tot això que has explicat molt bé,
i em diu
per mi Terrassa és molt important.
Dic, ah, molt bé,
ja has anat i has tornat.
Diu, no, no,
no hi he anat mai.
I llavors per què
que és important?
Diu, perquè jo estava en un autocar
que anava cap a Terrassa
amb 14 anys,
tenia un oncle allà
que em reclamava
i quan ja estava a l'autocar
va venir la meva mare,
em va treure de l'autocar
i va dir,
què vas a fer allà?
Queda't aquí.
Diu, i no m'he mogut mai de Castro,
però cada dia he pensat
com seria la meva vida
si me n'hagués anat.
Llavors, la meva reacció és dir,
hòstia,
anar-se'n és molt important,
però quedar-se també.
Quedar-se també.
I per això
jo només pensava escriure un llibre
que era
l'home que se'n va
i acabo escrivint també
la casa dels avis,
que és els que es queden,
perquè quedar-se
també és una decisió
bàsica a la vida
i que et porta sempre això, eh?
I si hagués agafat l'autocar?
Tots, eh?
Tots un dia o l'altre.
Vicenç,
doncs ara ens quedem aquí,
fem una petita pausa
i de seguida
reprenem la història
de l'avi,
del pare
i la història
del Vicenç,
Villatoro.
I see trees
of green
Red roses too
I see them bloom
for me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed days
The dark sacred nights
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
I hear babies crying
And watch them grow
They'll learn much more
Than I'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
And I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
Willie Nelson
Guitarrista, compositor i cantant de country
Una referència d'aquest gènere musical
I les seves variants
Nascut a Texas
Farà 90 anys a finals d'abril d'enguany
A més de desenvolupar una llarga carrera musical
Willie Nelson ha actuat en més de 30 llars metratxes
Ho ha escrit diversos llibres
I s'ha involucrat com a activista a favor
De l'ús de biocombustibles
I la legalització de la marihuana
Una infància complicada
Abandonat pels seus pares
I criat pels seus avis
Problemes diversos amb el fisc americà
És defensor i membre actiu de nombroses causes
Des de lluitar perquè la gent prengui consciència
Per valorar l'agricultura familiar
Fins crear un institut per millorar el tractament dels cavalls
Passant per ser un ferm defensor del moviment LGBT
Aquest cantant i personatge ha sigut avui
L'intèrpret de la nostra sintonia
En el programa número 73
Del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats
Vicenç, retornem
Veus?
Ens havíem quedat amb la història de l'avi
I ara reemprenem la història i els perquès
De Casto del Río
La connexió amb Terrassa
I d'allà és on va començar tot
Va començar el Vicenç
D'alguna manera
El que és estrictament personal meu, sí
És que avui és estrictament personal Vicenç
Explica'ns la història de l'avi
Estàvem amb el Barber
Tota la història, amb el Coi
El teu avi ve i se l'entorna
No, no, el meu avi patern
Decideix emigrar, però decideix emigrar als 60 anys
Que és una edat rara per emigrar
Ell pren la decisió, ell i la seva dona
La meva avi devia ser molt important en això
Tot i que la memòria familiar sempre acaba masculinitzant-se
I s'emporta el meu pare que té 20 anys
Jo crec que perquè tingui un futur ell
No perquè tinguin ells
Que als 60 anys, en aquell moment
No tenies un horitzó molt gran
Jo crec que això té a veure amb una
Per tant, als 60 anys el que fas és
Anar-te'n
Al llibre es diu un home que se'n va
No un home que ve
És a dir, la decisió central és anar-se'n de
No anar-a
Llavors jo crec que això té relació amb una cosa
Que per mi ha estat important quan he pogut fer la història de les dues famílies
Això, perdona
Sí
Això forma part d'una trilogia, no?
La banda se'n va, el retorn dels Passat i la casa dels avis
Això mateix
Els que se'n van, els que es queden i els que tornen
Sí, sí
Però també la sang, la terra, la cultura com a forn d'identitat
Però vull dir, quan faig les dues famílies paral·leles
És a dir, gairebé cronològicament paral·leles dels meus avis
Una terrassa, fonamentalment, en la Tarquesta del Rió
T'adones que la sociologia de Castor del Rió
És una sociologia molt contrastada
I amb molt pocs espais grisos
Jornalers de la CNT
O és blanc o senyor
Diem-ne senyoritos monàrquics
I el meu avi, que era d'izquierda republicana perquè era comerciant
Doncs al mig, i si es descuida el pelen dues vegades
Una vegada cada un
Per tant, allà quan la guerra pica sobre la societat
La divideix en dos
I això fa que en la postguerra
Si ets de la banda tonta
Ho tinguis molt sungú
I per tant tinguis moltes ganes
De fotre el camp
I llavors la meva cosa
En la manera solemne de dir-ho
És un vençut
És com si portés un estigma
On fuig?
On tothom porta l'estigma
A Catalunya
On tothom
És a dir, on s'amaga la carta robada d'Edgar Alampou?
Entre mig de moltes cartes
Per tant, allà passaré desapercebut
Però això és perquè la societat s'ha dividit en dos
La societat catalana
Quan hi ha l'impacte de la guerra
Es divideix en moltes
Fins al punt que hi ha trossos
En què el front està a Aragó
Però aquí ens matem entre nosaltres
Allò dels fets de maig
Perquè es divideix en moltes
Perquè hi ha, per dir-ho així
Molts més grisos
Hi ha moltes més coses entre mig
Però això, que és terrible durant la guerra
Perquè facilita la postguerra
Perquè hi ha guanyadors
Que són només una mica guanyadors
I hi ha perdadors
Que són només una mica perdadors
I algú de la banda dels guanyadors
Que està més cap al mig
No està gaire lluny
D'algú de la banda dels perdadors
Que també està cap al mig
I per tant
Dit amb bèstia
Quan el meu avi
Torna a Castorol Río
De la presó
No troba feina
Li fan el pacte de la fam
I ha de fotre el camp a Terrassa
Quan el meu avi català
Torna de l'exili
De la presó de Saragossa
Torna un divendres
I se'n va treballar dilluns
Al mateix lloc on treballava abans de la guerra
Perquè li han guardat la feina
Per què li han guardat la feina?
Perquè l'amo
A qui li han matat un fill
Les tropes del Lister en retirada
Que és clarament algú
Que ha quedat a la banda dels vencedors
Abans de la guerra
Era d'acció catalana
No és de faranja espanyola
Tradicionalista i de les cons
És
Bueno
Preferia que ballés Franco
Perquè si no el pelaven
No justifico
Ni jutjo a ningú
Però
Hi ha una possibilitat de reconstruir
Perquè hi ha un teixit social
Més
Diguem-ne
Més variat
I això fa que capellans
Per sortir a la pròpia família
D'aquí uns dies vaig a l'homenatge a mossèn Pere Ribot
Va ser el capellà que a mi em va casar
Juntament amb el pare Manel
Erem molt, molt amics amb el Pere Ribot
Tinc al damunt del llit
La poesia que em va dedicar el dia que em vaig casar
Ja te n'ho sé
Aquest monar és un poc
És tremendo
Pere Ribot
Testimonis
Mossèn Pere Ribot
Fem un homenatge
Sembla d'aquí 15 dies
En vam fer un altre
A Riells fa relativament poc
És un capellà que ha de marxar perquè el pelen
I que
Al tornar
Fa de capellà
A les tropes de Franco
L'envien a Sant Andreu
O l'envien a Barcelona
I el tio no pot aguantar
Sentir el soroll dels afuselladers
I demanen a Riells
Un tio
El més aïllat que pugui estar
El més lluny d'on estàvem passant les fàsties
Però ell havia estat
I s'entén
Havia estat
En el front de l'Ebre
De Capità Castrense
Amb la banda de Franco
Vale
Doncs aquest
Senyor
A Riells
Afavoreix i permet
Les primeres trobades
De la Miquel de Batausa
On hi ha gent
Que
Uns anys abans
L'hauria pelat
Això a Castro del Río
No és imaginable
Hi ha un factor en aquí
Que augmenta la quantitat de grisos i de matisos
Que és la catalanitat
El fet català
Però en allà
O ets dels uns o ets dels altres
I en aquí
Podia ser
Una cosa barrejada
I això va ajudar molt
A
Diguem-ne
A reconstruir
Després de la guerra
Precisament per això
Per exemple
A les parròquies obreres
Es funden comissions obreres
O es troben la Miquel de Matausa
Perquè la ciutat catalana
En aquesta complexitat
Que havia estat
Mortal
Durant la guerra
Perquè
Mortal
En el sentit literal del terme
Es mataven
Però després de la guerra
Ajuda
A teixir complicitats
Que un lloc on és blanc o negre
Què has de fotre?
El que va fer el meu avi
Agafar la maleta
I anar-te'n
Anar-te'n d'allà
Perquè no
Hi ha futur per tu
Ni pel teu fill
Diríem
Que la gran diferència
És que
Castro del Río
Fa fora
Entre cometes
El teu avi
I
Pater
I els la molla
Quan tornen a Terrassa
Encara que sigui
Sí
La collen
Sí
Una cosa són els Villatoro
I l'altra són els Jamoll
Que és una mica
També diria
La diferència
De mentalitat
D'estil
Bueno
Les estructures socials
Les estructures socials
Que hi ha entre Catalunya
Però
No és ni millors ni pitjors
No
Però vull dir
Una ciutat industrial
Una societat
I Còrdoba
Per entendre'n
O Andalusia
Còrdoba ciutat
Deuria ser diferent
Però en un poble
En un poble
Que tornen a mil habitants
I Terrassa què?
No
Es maten
Es maten amb una il·lusió
Tremenda
És un altre poble
Amb molts morts
Però
Però hi ha més coses entremig
És a dir
A Terrassa
És a dir
El meu avi
Català
La molla
La molla
Ara estem parlant
La molla
Sí
Que és català
Net d'italians
Una característica del català
És a dir
Jo soc molt català
Diu
Des de quants anys
Perquè o el pare
O l'avi
O el besavi
Tots
Val
Doncs
Ara no sé
Per què ho deia
M'he perdut
Totalment
Per què
Què anava a dir?
Perquè dèiem
Que la idea
De Catalunya
Ah sí
És molt més
No sé
Oberta
No diré
Ni millor ni pitjor
És menys sectària
Los buenos y los malos
Andalucía
Per exemple
O eres de los buenos
O eres de los malos
És el blanc i negre
N'hi ha més
N'hi ha més
Però aquests més
Aquests que n'hi hagi més
Que és molt útil
En la postguerra
És molt terrible
Durant la guerra
És a dir
El meu avi
És d'Esquerra Republicana
Estat català
I
Se'n va al front
Amb la
Macià Companys
Jo he anat buscant gent
Que hi havia anat allò
Hi ha una part
Dels que s'apunten
El 20 d'agost
Del 36 de Terrassa
A la Macià Companys
D'Esquerra Republicana
Perquè creuen
Que el front
És més segur
Que Terrassa
És a dir
Que tenen més possibilitats
De prendre mal
Si es queden a Terrassa
Controlada
Per
El comitè de militia
Antifascista
Descontrolat
Per Pedro Alcocer
I sus chiquillos
De la FAI
Que no pas
El front
Que diu
Un front
A més a més
Ja veurem què passa
I ja que se'n va
El front
Fugint de Terrassa
Per raons de seguretat
No sé si és el meu avi
Entre ells
És a dir
Durant la guerra
Això és dramàtic
Però en la postguerra
Això
Permet
Alguns ponts
Que en altres llocs
Són més difícils
El pont
Mossampere Ribot
Per no dir
Els familiars
Ara
També
Això és una característica
Quan comences a escriure
dels avis
A tu t'agradaria
Que fossin
Capitans
De la resistència francesa
Però
Va anar a l'exili
Es va apuntar
A la resistència
Bé
La vida
Fa el que pot
El meu avi
Torna
I
I posa la botiga
Sí
Exacte
Allò
No sé
El francès
Márquez
De gris
I per la vorera
De gris
I per la vorera
Allò
El més discretament possible
S'apunta
Jo m'agrada cantar
I cantar
Sarsuela
On canten
Sarsuela
Ara
Educación y descanso
Pues
Anem a Educación y descanso
Perquè si no
No cantaré Sarsuela
No se'n fan
No se'n fan mai
Jo a casa
Quan sortia Franco
Per la tele
Se sentia tot
Però
No se'n fan
Però tampoc
Ara
Es passen tota la vida
Llavors
Dient-te
Nen
No et fotis en política
Mira què ens va passar a nosaltres
I resulta que el net
Ja ho veus
Sí
El net
Vale
Però ells
L'any 76
Que aixequen la paradeta
Sí, sí
Collons ja hi tornen a ser
I gairebé al mateix lloc on estaven
Diem-ne
No havien hagut ni un pam
Es van posar a la nevera
I es van descongelar
Els 72 no
Però els 70
Ara
Jo això
A casa meva
El 15 de d'octubre
Era
Cada dia
Cada any
Allò
Avui van a fosar de present
Companys
Vull dir que hi havia una memòria
Però no hi havia una acció
No hi havia una acció
Carai
L'història de l'avi
Ara passem a mirar
Però veig
Jo vaig tallant
El contrari
És el teu programa
Nosaltres
El que veus el fan
És una mica de conductors
Res més
En alguna presentació
Que he fet de llibres
D'aquests llibres
Dels llibres dels dos avis
També del Lluís Bassat
I de la seva família
Que seria una altra història
Però no tant
No creus dels jueus
Sí, sí
Ja en parlarem
Hi ha gent que et diu
Hosti, tu, esclar
Has fet un llibre
Quina vida que van tenir els teus avis
Normalíssima
Normalíssima
Si la tingués jo
Aquesta mateixa vida
En la meva generació
Fotrien documentals
A TV3
De mi
Un tio
Que ha estat
Condamnat a mort
Que ha estat
No sé quants anys
En el
En allò
El Callejón
De no sé què
I després
Ostres, em fotrien un documental
Però en aquell moment
Era tothom
Era tothom
D'una banda i de l'altra
Que tenia unes biografies
Extraordinàries
Per explicar
Però tant
Eren tants
Que les tenien
Extraordinàries
Que passaven a ser ordinàries
És a dir
Jo no he escrit
La vida dels meus avis
Perquè sigui excepcional
Jo he escrit
La vida dels meus avis
Perquè no és excepcional
Perquè és mirall
De moltes vides
I perquè a més a més
Per mi
És el mirall
Sobre accions
Humanes
Tan eternes
I tan bèsties
Des d'Ulisses
Fins a qui sigui
Com anar-se'n o quedar-te
Però això és el que em porta
A escriure-ho
Si jo hagués volgut explicar
La història dels meus avis
Perquè són els meus avis
N'hauria escrit
En un ciclo hostil
Ja no
Perquè això
Però hauria fet un pendrive
I n'hauria fet unes còpies
Pels meus fills
Però si faig un llibre
I vaig a un editorial
És perquè crec que això
Trescendeix els meus avis
Diem-ne que això
És el denominador comú
De més gent
I que a més a més
Permet
Expressar temes
De caràcter universal
Ho puc fer bé
O fatal
Això
N'agradaria fer-ho bé
Però
Però el primer objectiu és aquest
Fantàstic
Ja ho veus
Bocabedat
Ara fem un salt
I ara parlarem del teu pare
T'ho dic
Perquè
D'aquí un mes
Farà
Un any
Que es va morir
Amb 92 anys
Amb Vicenç
Villatoro
I Carpio
A Terrassa
A part d'altres activitats
El teu pare
És molt conegut
Perquè gràcies a les seves imatges
Estem dient
Un fotògraf
Pertanyent al grup
El Casino del Comerç
Que amb la seva càmera
Va ser testimoni
Dels canvis socials
I culturals
De la ciutat
D'una nova terrassa
Bé
Gràcies a les imatges
Del teu pare
Es poden descobrir
Festes majors
A terrasses
D'aveniments populars
Que el teu pare
Els va recollir
En un calendari
Que l'establiment
Rerreat
Va publicar
Ara que farà
Tres anys
Sí, sí
O sigui
L'any 2020
Tot això
Vam fer
Una exposició
I
Enmarcat
Dins
Del festival
De fotografia
Emotiva
Té gràcia
Com era el teu pare?
És una porció
Molt interessant
A part de ser el meu pare
Que això
El fa interessant per mi
Jo era el fa interessant
Perquè permeto
Un universal
Que és
La curiositat
És el motor
De la història
De la història individual
És a dir
Qui té curiositat
Qui té inquietud
Ostres
Fins i tot
En les circumstàncies
Més complicades
Pot arribar a trobar
Una via
De realització personal
Ara
Qui no té cap curiositat
Qui és un moble
Doncs ho té molt xungo
Mon pare
Feia
Feia fotos
I després
És de gran
Les han exposat
I estan bé
I algunes estan molt bé
Però ell
Mon pare no era res
És a dir
Mon pare
El seu lema vital
La frase que et deia
Amb orgull
És
La primera vegada
Que vaig entrar a una escola
Va ser per fer-hi de professor
I mon pare
És d'una generació
Que
La guerra
L'enganxa de petit
Els seus pares
Són
Refugiats
De Castro del Rio
Passen a
A Castellà de la Manxa
I no va mai a escola
Aprena
Llegia a casa
Llegeix
El que li cau a les mans
I no ha anat mai a escola
I quan arriba
Perdona
Això és una mica llarg
Però
Ja que ho he començat
No puc acabar
No puc deixar-ho d'acabar
Quan
El meu avi surt
De la presó
De Castro del Rio
Ell era comerciant
Li havien pres tot el que tenia
Està absolutament a la ruïna
I llavors els amics
Per
Que arribi a fer de més
En comptes de donar-li
El moina
Li diuen
Vine i fes unes classes
Pels meus nanos
Ensenya'ls a llegir
A escriure
Ensenya'ls a fer els quatre contes
El meu avi no era un intel·lectual
Però sabia llegir a escriure
Havia llegit cosetes
Estava bé
Llavors
Quan decideixen emigrar
El meu pare arriba aquí abans
Perquè el meu avi
S'ha quedat allà
Venent el que queda
I ve a buscar feina
Pel seu pare
I
Quina feina pot fer?
La que feia allà
Fer classes
Llavors
Sap que
En una escola
Els carmelitans
De Terrassa
A la que no hauria picat mai
A la porta
Si estigués a Castro
Perquè era de capellans
I això
A Castro era d'altra banda
Però a Terrassa ja no
Pica a la porta
I diu
Escolti
Sé
Que s'han quedat
Sense un mestre
El meu pare
Podria fer aquesta feina
I el capellà dels carmelitans
Diu
Quina edat m'ha dit que té el seu pare?
Diu
60 anys
Diu
Aquí hi ha 80 alumnes per classe
Un senyor de 60 anys
No pot mantenir l'ordre públic
No li van dir amb aquestes paraules
Tradueixo
No pot mantenir l'ordre públic
En una classe
Fos alguna persona com vostè
De la seva edat
Llavors sí
Però el seu pare no
Mon pare diu
Vale
Jo
I entra a fer de mestre
Sense haver anat mai a escola
I a partir de fer de mestre
El meu pare s'havia llegit el Quixot dues vegades
A casa
De petit
A casa
I es llegia tot allò que estava escrit
Un tio amb curiositat
Fa de mestre
Prèn comptabilitat
De comptabilitat
I fa fotos
I construeix
Una vida
Plena
Però quin estat
Hòstia
A veure quines cartes li ha donat la vida
De nen a la guerra
No he anat a escola
Hòstia
Amb aquestes cartes
No fotrem pòquer
Home
No fa res pòquer
Però fa un full d'assos
Bastant bo
Bastant bo
92 anys
Se va morir d'una manera
Hòstia
Que havia viscut
I havia deixat una empremta
I havia
Per tant
Per mi
A part de l'orgull
Filial
Aquest exemple de
Si portes dintre una cosa
Una inquietud
Una curiositat
Si t'interessen les coses
Si preguntes
Si llegeixes
Faràs pòquer
Potser no serà d'assos
I serà de sets
O de vuits
O de quadres
És igual
No és igual
Però serà
I per mi el meu pare
És això
I per mi el gran aprenentatge familiar
És aquest
Hòstia
Jo soc fill d'immigrant
I net de banyà i noadora
Què m'han deixat?
A part de
Això
De les coses físiques
De la llengua
Del tracte
Què m'han deixat?
Aquesta confiança
En la teva pròpia curiositat
És a dir
Jo soc dos oficis
Que només es poden exercir
Si ets molt afaner
Periodista i escriptor
Sí
No, sóc allò químic
No sé si se n'ha de tenir
Però periodista
Diu
Que no, no
Tu dius
Jo vull ser periodista
I vas amb ell pel carrer
I hi ha una gent allà
I passa de llarg
Dius
No
Tu vols fer
Estàs de mirar
Què està passant allà?
Jo tenia
Quan he estat director
Avui
Abans
Un col·laborador
Que l'enxampa
La mort de Tito
A Eslovènia
I
El tio va
I se'n va
I un home
Un periodista
El que fa és quedar-se
Mira què passa
Jo me n'he anat
A Jerusalem
Quan comença
La primera guerra del golf
Jo me n'he anat
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
Allà on
Passen les coses
Hi ha aquest punt de tafaneria
I això és una herència
I ja que dius herència
Jo diria que herència
Té l'esviador
És que vosaltres no sou
De cop de punyar a la taula
Ni un m'acag o un cony
Sou
De tranquil·litat
De deixar-les
O de veure-les venir
És correcte?
Sí
Això ho s'ho he après de tu
Jo crec que sí
Jo no soc
L'altre dia m'he trobat
Pel guerrer de Terrassa
Un senyor
De la meva
O que em diria la meva
Un noi de la meva edat
Un noi de la meva edat
Un noi de la meva edat
I em diu
Ah ja vaig ser alumne del teu pare
Va dir el meu avi
Diu
Osti
Quin tio més dur
Dic el meu avi
Per ser un trastepar
No deu ser com ell es pensa
Però tampoc es deu ser com ho penso jo
Per tant aquí hi ha un
Però els viatoro no són de cop
De cop de puny a la taula
Igual ens heu conegut ja en la fase pacífica
No ho sé
Deu ser això
Que jo tinc conegut fa uns anys
I ja tinc conegut a la fase pacífica
El meu pare quan tenia 20 anys
Era un pàjaro de cuidat
Però esclar
El que he conegut jo
Per tant el que he rebut és aquest
I home
Jo mateix
No dic que no em reconec
En el que jo era
En els quan tenia 30 anys
Però ben igual de poc sóc
Ja, ja, ja
Escolta, fantàstic
Ara farem
Un petit impàs
Perquè el Joan i el Josep
Segur que et faran alguna pregunta
I a més
Els toca amb ells
Fer la seva secció
Que tenen moltes ganes
D'explicar-nos també coses
Segur que t'ho passaràs
Segur?
Segur sí
El Joan
El Joan
Com diuen a la meva terra
Fresa
Per fer-li una pregunta
Al Vicenç
Fresarem una miqueta
Gràcies Ferran
Vicenç
Esclar
En certa forma
L'època
Més antiga
De la teva vida
Potser
És la que coneixem menys
Aquest llibre teu
No l'he llegit
O ho vull llegir
Perquè crec que tens molta raó
Realment
No és la història
Tancada
Dels teus avis
És una història universal
Potser molta gent
Però sense petitant
Qui més
Qui venys
Hem tingut gent represaliada
Hem tingut coses d'aquestes
En una ciutat
Això es nota menys
Perquè és molt orani
Tot que veiem el mes de ullit
Amb un poble
Suposo que surten
Els odis ancestrals
Per 50.000 coses
Encara que sigui
Per una persona de terra
Però com que sé
Que el Ferran
Et convidarà a tornar
Em reservo les preguntes
No
I si ell sempre està convidat
Fa falta que ell vingui
Fa falta que ell vingui
Més de
De els temes que has tocat
De els llibres que has fet
I de tot això
Bé
Començaré
Intentaré ser més o més ràpid
Abans
Com que l'últim problema
No vaig voler estar
I el penúltim
Em vaig deixar una cosa
Quan vam parlar
Del fumbol femení
I del feminisme
Voldria començar
Amb una cançó
Que tenia que ser
El tancament d'aquest dia
Carles
Sisplau
Seràs aquella que vas voler ser
Seràs la tres voltes rebel
Seràs un puny alçada al vent
I tu sols tu
Faràs vibrar cinc continents
Emancipada de qualsevol dolor
Aquest conjunt
Aquest conjunt
Es diu
El diluvi
És un conjunt del París Valencià
Canta en Valencià
Com heu vist
I és un conjunt molt feminista
O sigui
Simplement
Dos de les frases que diuen
La cançó es diu
I tu sols tu
I extret dues frases
Que una diu
Faràs vibrar cinc continents
Una altra diu
No deix
Aràs que ningú
T'aturi mai
Són dues cançons
I dues frases
Dedicades lògicament a la dona
Per tancar aquest tema
Dos cosetes que van passar
Que a mi particularment
No em van agradar massa
I no ho vaig poder comentar
Una és
Tots recordem
Que fa 15 dies
Es va fer
La final
De la Copa Femenina
De Fumbal
A Mèrida
I bé
Jo vaig trobar
El senyor Laporta
On estava el senyor Laporta?
El partit que van jugar
Al camp del Barça
El dia següent?
Arriat hi era
Només això
I del mateix dia
Va fer
Molta pena
Que les jugadores
Dels dos equips
Es tinguessin
Que agafar
Les malalles
Commemoratives
Sense que ningú
De la Federació
Estigués allà
Per acompanyar-les
Molt, molt, molt malament
Bé, estimats soients
Canviem de tema
I canviem de qüestió
Avui parlarem
D'algunes curiositats
Moltes vegades
Hi ha petites històries
Moments puntuals
Que potser no són massa coneguts
Però no deixen de ser importants
I sobretot importants
Inclús decisius
Per una part de la humanitat
Avui parlarem
En principi
De dos senyors
Dos senyors
Que algú us coneix
Altres suposo que no
Un es diu
Ángel Sanz
Brif
I l'altre es diu
Giorgio Perlaska
Budapest
Març
Del 1944
A l'hobert
Itella d'Hongria
Encapçalat
Pel mirall
Inregent
Miklos Horthy
Per cert
El mirall
D'un país
Sense mar
Aviats
Amb Alemanya
Naci
Però fins a aquests moments
Sense tropes
Alemanyes
El seu territori
Va ser invadit
Per la Guàrdia
Per Gerber
No complíem
Els seus compromisos
En quant a la persecució
Dels jueus
Hi havia en aquells moments
Més de 750.000
Jueus hongaresos
Controlats
Però en certa llibertat
Es podien moure
Pel país
Va ser substituït
Pel cap
Del partit
Feixista hongarès
La Creu Fletxada
De nom
Ferenc és Abasi
L'objectiu
Supervisat
Pel nazi
Adolf Eichmann
Era clar
Acabar
En tot vestitge
Jueu
El diplomàtic
De carrera espanyol
Ángel Sanzbrief
Érem encarregat
De negocis
De l'Ambaixada
Budapest
Catòlic
Combatent
En el bando franquista
Durant la guerra civil
Va començar
La seva carrera
Diplomàtica a Egipte
Sent enviat aviat
A l'Hongria
Neutral
En aquells moments
Indignats
Pels plans nazis
Un grup de diplomàtics
Encapçalat
Pels suec
Raúl
Hohenberg
Diplomàtic suec
Mort el 1947
En circumstàncies
Encara no massa
Clarades
Van començar
Treballar
Per salvar
Bona part
Dels jueus
Que hi havia
A Budapest
Ángel Sanz
Va obtenir
I
Va obtenir permís
Del govern espanyol
Per proporcionar
Documents
Al jueu
Seferlí
Que pogués
Trobar
I negociar
Amb les autoritats
Hongareses
El trasllat
D'aquestes
Persones
A un lloc
Segur
Tot emparança
En un decret
Endavant
1925
Signat
Pel dictador
Miguel Primo
De Rivera
Que per cert
Havia expirat
El 1931
I en què es concedia
La nacionalitat espanyola
A tot descendent
De jueus
Expulsats
Pels reis catòlics
El 1942
Els que van ser
Nomenats
Jueus
Seferlés
Després
Si no recordeu
Em penso
Que aquesta llei
Es va tornar a sortir
En temps
Del
D'això
Del
Del gallec
Del Rajoy
Bé
Sanz
Va salvar la vida
A uns 5.200 jueus
Usant
La seva posició
La seva influència
Els seus contactes
Però també
Els seus propis diners
Amb els quals
Va sobornar
El Gauleiter
Alemany
Que era la màxima
Autoritat
Alemanya
Al Budapest
Escoltem
Les seves pròpies
Paraules
Recollides
Al llibre
Los judíos
D'Espanya
Vaig aconseguir
Que el govern
Hongarès
Autoritze
La protecció
Per part d'Espanya
De 200 jueus
Seferlés
Després
La tasca
Va ser
Relativament fàcil
Les 200 unitats
Que m'havien estat
Concedides
Les vaig convertir
En 200 famílies
I les 200 famílies
Es van multiplicar
Indefinidament
Amb el simple procediment
De no expedir cap
Salp conduit
O passaport
A favor dels jueus
Que dugués
Un número
Superior
A 200
La multiplicació
Dels panos
I els peixos
Dels 5.200 jueus
Que van salvar
Només 200
Eren jueus
De paroles
A la fi
El govern espanyol
Presionat
Per Hitler
Va trasllidar
El seu encarregat
De negocis
A Suïssa
Però en Sens
No estava sol
Parlem ara
D'en Jojo
Per Vasca
Comerciant italià
Destinat a Budapest
Per comprar cart
Per l'exèrcit italià
Simpatitzant del faixo
Voluntari
A la guerra civil espanyola
Era membre
Del corpo
Di trupa voluntària
Però una vegada
Firmat l'armistici
Entre Itàlia
I els aviats
El setembre del 1943
Es va negar
A servir
El nou règim
De Mussolini
La república
Social italià
Això va provocar
Que fos detingut
Per les autoritats
Honganeses
I empresonat
El castell de Budapest
Malgrat
Malau
Perdó
I traslladat
En sanatori
De la ciutat
Va decidir
Que quan pogués
Demanaria
Ajuda
I protecció
Al seu bon amic
Àngel
Sanzbrief
Per Vasca
Amb bona relació
Amb el govern franquista
Va aconseguir
Passaport espanyol
A partir d'aquell moment
Era el Jorge
Per Vasca
Quan l'encarregat
De negocis
Estrangerat
A Suïssa
Per Vasca
Va aprofitar
El seu document oficial
On se li concedia
La nacionalitat
El falsificar
El signar
El sellar
I es va convertir
En el nou
Ambaixador espanyol
Ningú
Va qüestionar
El seu rol
Ni les autoritats
Hongareses
Ni les forces
D'ocupació
Alemanyes
Ni el govern
Del Franco
Va crear
Les anomenades
Cases espanyoles
On portava els jueus
Que podia recuperar
Dels trens
De la mort
Eren cases
Intocables
Estaven
Dins
Del que es considerava
El sector internacional
De Budapest
Però Vasca
Abans
A part
De decidir
Es podia
Moure
Força bé
Un dia
A l'estació
Del tren
De Budapest
On els jueus
De la ciutat
Esperaven
En la seva extradició
Els camps
Va veure
Va veure
Com uns bessons
D'uns 12 anys
Els volien pujar
Amb un dels trens
D'extermini
Sabador
Dels experiments
Del doctor
Mengele
Els va dir
Que sortissin
Corrent
I pujessin
Al seu cotxe oficial
El comandant
Que dirigia
L'operació
Ni més ni menys
Cavadoff
Edgman
A punta
De pistola
El va reconar
¿Usted
S'hi da cuenta
De que está
Entorpeciendo
Mi trabajo?
El que va
Respondre
Per Vasca
¿Y usted
Llama
A esto trabajo?
Estos gemelos
Són ciudades
Españoles
Y me los llevo
Quan
L'exercice
Roig
Va arribar
A Budapest
El 18 de gener
Del 1945
En Per Vasca
Va decidir
Torrar a casa
Budapest
Bucarest
Sofia
Estambul
Nàpol
Pàdua
Mesos i mesos
Voltant pel món
Sembren personatges
De ficció
Però són reals
Fi
De la història
Com va acabar tot?
L'Àngel Briss
Va tenir
Una brillant
Carrera diplomàtica
Ambaixador
A Guatemala
Perú
Països baixos
Bèlgica
Primer
Ambaixador espanyol
A la República
Popular de la Xina
El 1973
I la Santa Ceu
On va morir
El 1981
En plenes funcions
D'en Per Vasca
Se'n sap menys
Va ser localitzat
A Itàlia
On va rebre
Diferents distincions
Tant Briss
Com Per Vasca
Tenen un arbre plantat
A la vinguda
De los justos
De Jerusalem
Són justos
Entre los justos
Justos
Entre les docions
Per desgràcia
La majoria
De jueus
Hongaresos
Van ser exterminats
A Osweich
Tinc temps?
Sí, home
Una mica sí, no?
Vaig clar
Un altre tema
Aquesta és més curiosa
No és tan trista
Com aquesta
Ni tan històrica
Quina opció
Després
Ai tant
Com vulguis
No, no, ho dic perquè
És un
Puc aportar cosetes
Home, les que vulguis
Cosetes
Home, a davant d'un periodista
No
No, no, no
Per exemple
Jo conec les filles
De l'Àngel Sanzbrief
I
I
Diem-ne
Vaig conèixer
Una de les personalitats
De la vida jueva
Barcelonina
Més rellevants
Que era
Jaume
Jaqui
O Jaime Vándor
Que
Tenia un poema
Ell sobre ell mateix
Vaig néixer
Dient-me Jaqui
Quan vaig arribar aquí em deien Jaime
I ara els meus nets em diuen Jaume
Que és
És un d'aquests nens
És un dels nens
Ells
No eren safardites
Eren
Són esquenesis
Fills de jueu
Austrí
De jueu
Hongarès i mare austríaca
Jueva
I
Viuen a casa
I llavors diu
Es veu que hi ha un lloc
Que hi ha unes cases
On deixen posar jueus
Llavors la mare
Els agafa
Els arrenca
L'estrella groga
De l'abric
Travessen Budapest
Arriben a la casa
I es salven
El Jaqui Vándor
Em va ensenyar a mi
L'estrella groga
Jo he vist aquesta estrella groga
I em posa
La capa de gallina
Ara
Dir-ho
Però
Jo volia dir
Sobretot dues coses
En torn del que deies
S'ha fet servir molt
El cas de l'Àngel Santbrit
Per dir
Veus
El franquisme
Va ajudar els jueus
El franquisme
Va permetre que
Alguns que volien
Poguessin ajudar els jueus
La decisió era estrictament personal
Hi ha ambaixadors
Atenes
Que ho aconsegueixen
Hi ha altres que no
Hi ha qui ho fan
Hi ha qui no ho fan
A Romania no ho fan
Aquí sí
Hi ha llocs
Depèn estrictament de la persona
I de la persona
Pel que és com a persona
I no pel que
Per la ideologia que té
El Santbrit
És un franquista absolut
Per l'asca
Quan té un fill
Diu Franco
Perquè no és Mussolinià
De la República de Saló
Però Franco
És franquista
Però el tio
És a dir
Santbrit
Fa coses
Que pot fer
Exagerar-les
Per l'asca
És un delinqüent
Positiu
És un delinqüent
A fill de bé
És un tio
Que s'assalta
Totes les seves
Per fer això
I que no hi ha
Res en la seva trajectòria
Que faci pensar
Que ho pot fer
És estrictament
La decisió personal
I l'altra història
En aquests moments
A Itàlia
Gairebé tothom sap
Qui és Per l'asca
Van fer una pel·li
Sí
Han fet diverses sèries
I la que he vist jo
El que fa Per l'asca
El que fa de Per l'asca
És el mateix actor
Que fa de Montalbano
En la sèrie del Montalbano
És veritat
Aquí
Ningú sap qui és Santbrit
No
És a dir
La
Ser just
De les nacions
A Itàlia
Cotitza
Ha cotitzat
Socialment
Espanya
Més val
Bueno
És un tema
De memòria històrica
Com tot ho guia a Espanya
Avui
En mous temes
Està això
Hi ha només un just
De les nacions català
Ah sí
Només un
Qui és?
Es diu Manel Valls
Però no és
No és Franel Valls
Era un passador
Del front nacional
Ah bo
Però si el busques
No el trobaràs
Jo no ho sé
Per què està a la llista
Dels justos
De les nacions francesa
Tu dius
No
Només hi ha
11 justos
De les nacions espanyols
No n'hi ha cap català
Tots són diplomàtics
Perquè el Sant Brit no és l'únic
Hi ha altres diplomàtics
Però el nostre
Que és un
Va passar a prop de 2.000 persones
La major part jueus
Però també
Hi havia dos
Hi havia dos anglesos
Diguem-ne
Soldats aliats
Que havien quedat presoners
Tot els que havien de fugir
Doncs aquest
Ningú
És a dir
Mentre que Perlaska
Que és un passatge interessantíssim
És reconegut a Itàlia
Els seus equivalents hispànics
I catalans
Perdó
No, no, no
M'interessa molt
Un mal endèmic
Ja ho sabem
Tot el tema
Ara
Jo he parlat una mica
Com a persones individuals
Ho són
Els saps amb càrrec
O l'altre inventant-se càrrecs
Però clar
Actuen per lliure
Però és una decisió personal
I se la jugaven
Se la jugaven
Perlaska o tot
Gent que tenia
Fins i tot
Gent amb passaport espanyol real
Perquè després
Hi ha gent que el demana
Per exemple
Salònica
És una ciutat de jueus
No se'n salva
Pràcticament cap
Se'n salven 200
Que arriben a Barcelona
Amb un tren
Que han passat
Per la meitat
I que
S'han salvat
Pels pèls
És a dir
Espanya no va fer
Un esforç
Pels que tenien
Gràcies al decret
Primo Polido
I Primo de Rivera
No el va fer
Aquest esforç
Vicenç
Josep
Joan
Algo passa
Passa-ho
L'energia
T'asseguro
Ben trobats
Oients
Els puc assegurar
Que no estava gens preparat
Ni que el Joan
Aquest tema
Ni que el Vicenç
Intervengués
Amb les presentacions
Del Joan
Però
Algo passa
I amb el Pere Ribot
Algo passa Vicenç
És el d'estil
L'energia
Digue-li com vulguis
És que és curiós
El que passa
El món
Està organitzat
En xarxa
És a dir
El mapa del món
És un mapa
En xarxa
I les persones
Som nòduls
I tenim
Coses que ens van
És que és ben curiós
Perquè
El Joan
Podria haver parlat
No sé del futbol femení
Com va parlar
Fa dos
Fa dos
Dos programes
Un dia hi havia una feminista
Aquí per cert
Que era just
La història
Perdó eh
No ho llargo més
Però
La història
Del Jacky Bandor
Que passa a fer
Compreferències
A les
A les escoles
Per explicar tot això
Home supervent de l'Holocaust
És esborronadora
Fé que sí
Esborronadora
I quan t'ensenyava
I llavors
Hi ha un
Un element
Més esborronador
Surten i no ho expliquen
Ells quan surten
De Budapest
Són dos germans
L'Enrique
I el Jaime
Que tots dos
Viuen a Barcelona
Bueno no
El Jaime es mor
Però
Vivia
Jo li havia presentat llibres
Teníem una relació
Molt directa
Surten i van
A una granja
Per menjar
No sé si a Hongria
O a Ústia
Intenten explicar
El que hem vist
Els grans
I diuen
Això no pot ser
No pot ser
No pot
El típic
Aquí ens va arribar molt tard
Tot això
Clar
Sí
Jo recordo de petits
De jovenets
Petits no
Quan jugàvem
Quasi tots eren germanòfils
Perquè de l'ocaus
No havien sentit ni a parlar
Però és que també fora d'aquí
Els supervivents
Escriuen tard
Per exemple
Primo Levi
Escriu tard
Sí
Molt tard
Quan vaig fer el llibre del passat
Un oncle
Seu va morir a Auschwitz
No va explicar mai res
Als seus fills
Del que havia viscut a Auschwitz
Només tenien una dada
Que va sortir amb 34 quilos
No sabien res més
I al 70 i pico d'anys
Va i li explica la història
A la seva professora de tango
I a partir d'haver-lo explicat una vegada
El comença a explicar a tothom
I llavors ho diuen
Escriu-la
I escriu un llibre
Però és molt tardana
És molt tardana
Per por no ser creguts
Això és una mica com
I ara acabo
No continuo jo
Perquè si no ho podem no tindre temps
Però no
Jo recordo
O sigui
A la Guerra Civil
Jo percebi que
Què va fer el meu pare
A la Guerra Civil
Jo vaig tindre que preguntar
I preguntar
I preguntar
I preguntar
Perquè no em parlaven
Ho han sabut a vegades
Abans els nets que els fills
Sí
Jo no em parlaven
En els nets
Se'ls ha arribat a explicar
Això va tallit a pels nets
Però a mi no em parlaven
Jo no em parlaven
No, jo estava a veure
Però què feies a veure
Explica-m'ho
No, no t'explicaven
El record era terrible
I el nen
Incluso no ho repetís a escola
Oh, una cosa
A casa per qüestions
La meva àvia era mestra
I havia estat
A Valmanya
En una escola
De l'Antoneta Macià
De l'Havana
Del president
I esclar
A casa de parlant
Del senyor Macià
No fos cas
Que el nen
Repetís alguna cosa
A escola
No fos cas
I aleshores algú es pensés
Jo recordo una vegada
A escola
Que ens van endarrerir
Un dia
No un dia
Era divendres
Fins al dilluns següent
Un examen de reval
I que havien d'anar
Aleshores a l'institut
I tota la cosa aquesta
I un company
Diu
Hombre, perquè venia Franco
Diu
Porque venga este tío
Estic preguntant
L'hermán Julio
Que ho va sentir
Hombre, me gusta
Si sé
Que penseis
En vuestras cases
A lo mejor
Si en él no comíes
Jo recordo que l'havia dit
A lo mejor
Comíamos mejor
No parlo
Sempre tan reivindicatiu
Però
Puc dir
És que em sembla
Que sóc una interferència
Al contrari
Si ens agrada
Que intervingueu
Estop
Veu-me que
El protagonista
Ets
No, no, no
Perdó
Aquí es parla del que tu
Tenim un programa
Que escolta
Que és encantador
Aprofito el privilegi
El fer els tres llibres
Terrassa, Castor del Río
Holocaust
No són el tema
Però he parlat amb molta gent
I llavors
Jo vaig entrar
A les converses
Amb la idea de
A mi no m'han explicat res
Però la causa és la por
Aquesta
Hòstia, sorpresa
Els vençuts tampoc he explicat
Els vencedors tampoc ho explicaven
I els jueus
Que no eren ni vencedors ni vençuts
Que no hi havia cap temor
En explicar això
L'any 52, 54, 57
Tampoc ho explicaven
Però llavors
El temor segur que és una part
No la nego
Però ha d'haver-hi alguna altra cosa
Llavors la meva sensació
Entre totes les converses
Que us juro
Són moltes
I amb supervivents de l'Uruca
Són moltes
És
Els que han patit
Volen
Per dir-ho així
Tancar el patiment
I no transmetre'l
Per
Digem-ne
Per quedar-se
És a dir
Que els altres no pateixin el que han patit ells
És a dir
Que hi ha com una mena
De protecció del propi patiment
I com patir, patir, patir
Va patir tothom
Que no vol dir que tothom sigui igual
Però tothom va patir
És a dir
I els alemanys
Que
Digem-ne
Que no
També van patir
Els bombardets a Dresd
Daniel
Tot el que sí
Doncs patir pateix tothom
Tothom té
Un
Digem-ne
Un tros de patiment propi
Per
Per això
Per blindar
Ningú explicava res
I quan explicaven
El poc que explicaven
Era mentida
Havia de ser mentida
És a dir
Arriba el Castor del Rió
Dius
Escolti
I vostè
Diu
No
El meu pare era falangista
Diu
Però
No va matar mai a ningú
El meu pare era de la FAI
Diu
Però no va matar a ningú
El meu pare va anar al front
Però va estar sempre a subministraments
Diu
Mira
Van matar 90 persones
En el poble de Castor del Rió
Atacs de cor
No van ser tots
Qui?
Algú va disparar
Però
No he trobat gairebé ningú mai
Que digués
Jo he disparat
Jo
O el meu pare
Sé que tal
És a dir
La memòria
Retoca
I és normal
Doncs jo
Per com a efecte a mi
Des de m'ho explica
Em recorda el meu pare
El meu pare va néixer l'any 19
I m'explicava
Ell era de la Lleva del Vivaró
Que em deien
I ell no va anar al front
Perquè el meu pare
Sempre ha tingut el cor
Com una cafetera
I recordo
Quan el van operar
Que va ser el cinquè o sisè
Que li van posar una vàlvula
A l'hospital de Sant Pau
Li va fer la senyora de la senyora de Maria Carol
Encara me'n recordo
L'any 78
I em deia
Veus?
De tant en tant
La malaltia
També té les seves avantatges
Jo no vaig anar a la guerra
Com tu dius
Jo la meva història de la guerra
Explica'l pel meu pare
Es limita que el meu pare
Tenia la cafetera
Tenia la cafetera
Tenia el cor com una cafetera
I que se'n va lliurar
Per el que hi he escoltat
Per el que deia el Pep
Per el que deia el Joan
I sobretot el que dius tu
La gent davant d'una tragedia d'aquesta
Intenten no tragedar
Una part important
Al seu patiment
Al següent
Bé
Per despedir-me
Bueno
En certa forma
Escolta
Jo
Interessant en el que dius
Quan he plantejat això
He pensat
Ui
Tinc un periodista i un escriptor
Quedaré una mica en ridícul
Però
Tio de ciències
Imagina't
I acabo
Deixo pas al Pep
Simplement
La meva
Història final
D'actualitat
Per fi tenim pressupostos
Totes les parts
Han jutjat el seu paper
Ara
Totes suposo
Que de cara
A les eleccions
En fi
Està bé
O que ja acaba
O no
Molt bé
Pep
Directament
Ja ho veus
Perquè
Aquí hi ha molta història
Ha begut la pena
El dia que torni
I faré una cosa
Diré el títol
De la meva intervenció
I li passaré la paraula
A mi
I la meva secció
Farà una pujada
Que voleu
Que sempre veus
Avui he fet públic
Una de les moltes ensenyances
Ho dic sense debò
No, no, i tant
Però
Pep
Avui he fet públic
Una de les moltes ensenyances
Que he tingut amb ell
Vés sempre en compte
Amb el títol
I els començaments
Això m'ho has ensenyat
I ho repeteixo
Per la quarta vegada
El senyor Vicenços Villatoro
Doncs jo avui volia parlar
Una mica
D'epidèmies
Que ha tingut Barcelona
Perquè allà de la història
Moltes malalties
Han atacat al món
A Europa
A Catalunya
I a Barcelona en particular
Que per una sèrie
De circumstàncies
Barcelona havia sigut
Un terreny molt adubat
Per aquestes coses
El coronavirus
Ho ha capgirat tot
I a tot arreu
Ens ha fet tocar
De peus a terra
Els europeus
Ens creiem
Que érem aquí
Vaja
El malic del món
El més afortunat
Érem el braçol
De la sedimentació
Agrega i romana
Com si els egícis
Els assiris
Els incas
O els xinesos
No comptessin
Vull ser els incas
Els esteques
Moltes piràmides
Però no van inventar la roda
Els egícis
Més piràmides
El nas de Cleopatra
A la manera d'en Balsamaro
Tot faraons
Cocodrils
Gats
Tot
I els mateixos xinesos
Van inventar la pòlvora
A la impremta
Sort que Marco Polo
Va portar el Zabat cap aquí
Gràcies a això
Tenim els frigodedors
Ja que la pasta
Ja fa 15 dies
No
Dicen broma
Perquè la pasta
Fa 15 dies
Que vam explicar
Que tampoc
No l'havia portada
En Marco Polo
Tota aquesta autocomplensa
Com si no haguéssim
Trencat mai un plat
Va trontollar
Quan ens vam trobar
Amb la pandèmia
Una cosa que creiem
Que només podia passar
Amb racons aïllats
De l'Àfrica o de l'Àsia
Tants anys
Fent col·lectes pel Dom
Recollim paper de plata
Per la santa infància
Que eren tots aquells nens
De terres llunyanes
Que estaven tan fotudets
En gran part
Per la culpa del nostre
Com a europeus
Ens menjàvem la xocolata
Ens guardàvem el cromo
I enviàvem el paper de plata
A la quinta forca
Em deien unes monges
Que no servien la missa
A la meitat
Això de les coses d'església
Compartides
En català i en castellà
Serveix la mateixa frase
Diu
Recogemos papel de plata
Per a los chinitos de la India
Ben segur
Que algunes civilitzacions
Que no entenen com van desaparèixer
Segurament
Potser van ser per culpa
D'alguna pandèmia
Desconeguda
Per nosaltres
L'imperi bizantí
Va patir
El que es coneix
Com la Pesta de Justinià
Que es va iniciar
Entre el 541
I el 542
I va tenir rebrots
Fins l'any 750
Va causar entre 25
I 50 milions de morts
Els estudiadors
Han estat tot això
Amb les seves conseqüències
En tots els nivells
La segona gran epidèmia
Va ser la Pesta Negra
Entre el 1246 i 1253
I segurament era la mateixa
Que la d'en Justinià
La Pesta Negra
Aquí nosaltres
Ens va afectar molt
Ara ens centrem una mica més
A casa nostra
I ara l'any 1933
Era conegut
Com el mal any primer
En què les males collites
Que des de 1910
Pràcticament castigaven
A casa nostra
Se li va unir
Doncs la Pesta Negra
Que va arribar a Barcelona
El 1348
Sembla ser
Portada per un vaixell genovès
Sembla ser
Que ja venia de la Xina
I es van estenent
Seguint les vies comercials
Els desplaçaments
Eram lents
Però la manca d'higiene
I el desconeixement
De les causes que la provocaven
Feia gairebé impossible
Aturar qualsevol epidèmia
Enterraments ràpids
Crema de pertinences
Dels empestats
Aïllaments
Eren una de les mesures
Que es van prendre
El govern de la ciutat
Tenia cura
De les entrades i sortides
De la ciutat
Perquè no entressin
Ni sortissin malalts
I també perquè no fugissin
Els metges
A veure si podien fer alguna cosa
Per altra banda
Els capellans
Reunien la gent
A les esglésies
Per resar
S'organitzaven processons
Entrant i sortint
Per una porta i per l'altra
Perquè sembla que
Per les portes de la ciutat
Allà per on entraven les epidèmies
I tot per això encara
El que feia era
Aumentar els contagis
Vosant tots junts
A l'església
A resar i a cantar
I anava
Anava passant
D'uns dels altres
Tothom creiem càstigs divins
Mals d'ell
Mals d'ell
Canteris de bruixes
Que Júpiter, Mar i Saturn
Estaven massa junts
I com no podia ser un altre
Els jueus
Ells també en tenien la culpa
La pesta negra
En sis anys
Va matar de mitjana
Una tercera part de la població
Part de la població
I durant d'un segle
Va tenir rebots
Que duraven entre dos i cinc anys
O sigui que
Era una cosa
Que anava sortint periòdicament
El 1296
Es va brodir la sal
Al call
Culpant els jueus
De tenir menys morts
Per la pesta
I que enverinaven
Les fonts de la ciutat
Tot això ja venia
Que havia començat a Sevilla
Uns mesos abans
I va anar pujant
El més segur
Que la causa del menor contagi
És que els jueus
Tenien com els musulmans
Uns hàbits higiènics
Molt millors que els cristians
El 2012
Es va trobar a la basílica
De Sant Just i Pastor
Una fossa comuna
Única en tota la península
Amb més de 120 cadàvers
Victimes de la pesta negra
Del segle XIV
Enterrades, nues
Embolicades
Amb un sudari d'allí
La fossa no està sencera
Per les remodelacions
Posteriors de la basílica
Però es creu que podia haver
Entre 360 i 400 difunts
Enterrats tots
En un període
D'entre un i cinc dies
Es van fer moltes proves
Per datar els cadàvers
I fins i tot
Es va fer una analítica
De l'ADN
De l'esmalt de les dents
I es va poder aïllar
El bacil de la pesta negra
Es veu que va ser
Una troballa molt important
Ja que moltes vegades
La paraula pesta
Equivalia a epidèmia
I totes no eren
De pesta negra
I la cosa estava molt barrellada
Sant Roc de Montpaller
Sant Roc de Montpaller
És considerat
L'advocat
Contra la pesta
Sembla que va néixer
A Montpaller
El 1295
A la mort dels seus pares
Va desfer del que posseia
Va donar els diners
A els pobres
I es va fer franciscar
Va anar de peregrinació a Roma
I va ajudar pel camí
A cuidar malalts de la pesta
Per a totes les poblacions
Que ho necessitaven
I de tornada a Montpaller
Es va contagiar de la pesta
Es va amagar en una cova
Per tal de no contagiar ningú
I en aquella cova
Va ser guarit mariculosament
Per un àngel
I va sobrevivre
Gràcies a un gos
Que diàriament li portava el pa
Aquest gosset de Sant Roc
Que veiem a les imatges
Doncs era aquest que li va salvar la vida
I així com a mínim
En qüestió alimentícia
Ara em fa gràcia
Que jo quan érem joves
I una cosa
Ens ens sortia malament
Dèiem
Cagar de roc
Sí
Aquest pobre home
Cagar de roc
Li va passar una cosa
I bé
Quan va arribar a la seva ciutat
No el van reconèixer
I pensant que era un espia
El van tancar a la presó
On va morir el 1327
I a Barcelona
Sant Roc
Es començava a nedar
A partir de les pestes
De l'any 1587-1589
I a l'any 1690
Li fou vestida una capelleta
Damunt de la porta d'accés
A la muralla de la plaça Nova
Que encara doncs hi és
I encara són les festes
Del barri de Sant Roc
Aquesta pesta del 1587
Era molt contagiosa
I molta gent que estava en contacte
Amb els malalts
Doncs acabava també
Contagiada i morta
Familiars, metges, capellans
En terremorts
El risc era molt gran
I tothom tenia molta por
A Barcelona va morir
D'aquesta pesta
Més de 10.000 persones
Tenint en compte
Que a Barcelona
En aquell moment
Tenia 30.000 habitants
Una tercera part
La proporció és grandeta
Sí, sí, sí
I la parròquia del Pi
Que tenia cura
D'un barri molt estens
I juntament amb Santa Maria
El Mar
En l'església
Les més populars de la ciutat
Malgrat la gran multardat
Un de cada tres
Com dèiem
Doncs
De les 15 persones
Que tenien cura de l'església
No en va morir ni una
Això va ser considerat
Com un fet miraculós
I va donar un gran prestigi
A l'església del Pi
Prestigi i diners
Perquè tothom volia ser enterrat
A l'església del Pi
I com que en aquella època
Es cobrava per cada enterrament
Doncs va passar a ser
Una de les parròquies
Més riques de la ciutat
Si us heu fixat
Les esglésies antigues
Tenen una plaça davant
Que normalment era
El cementiri
L'església del Pi
Té tres places
El davant i el voltant
I que el dia que pungin cap a baix
Vol dir que ja
Doncs alguna cosa
Tenia que la gent
Si volia i volia ser enterrat
Bé
La primera gran epidèmia de grip
O alguna cosa similar
De la qual se'n té documentació
Va ser a escala mundial
Es va expandir molt ràpidament
No va fer gaires morts
Però molts efectes col·laterals
I va tenir una durada
Més aviat curta
Estem parlant del gran catarro
De 1580
Catarro és una paraula correcta
En català ve del grec
Catarrin
Cata cap avall
I era influir
Influir cap avall
Això vaig aprendre l'altre dia
Perquè catarro
Em va semblar una paraula
Una mica així
Perquè abans es feia servir més
Però ara la paraula catarro
No es fa servir tant
Són aquelles paraules
Que passen de moda
I venen elles
Com a vent
Ara tots són a vents
Bé
Deixem-ho
Segons el dicionari
Té dues entrades
Inflamació aguda o crònica
D'una mucosa
O tos farina
Que la tos farina
Deve haver de lletir
Tos
I feres salvatges
Violents atacs de tos
Una tos salvatge
Una tos convulsa
O sigui
Com sigui
Els símptomes eren això
Tos, sacadat, febre i convulsions
En dos mesos i escaig
20.000 barcelonins
Van enmalaltir
Recordem que estem parlant
D'una proporció
De 30.000 i 35.000 habitants
De la ciutat
Van enmalaltir
No van morir tots
La multedat d'edem
No va ser molt gran
Més que res eren
Persones que ja estaven malaltes
Persones grans
Perteres
Que havien donat
Havien donat a llum
I estaven dèbils
I coses així
Molta canalla
Va morir de gana
Que els van trobar
Al costat de la mare morta
Que no els havia pogut donar el pit
Atres perquè la mare afablida
No produïa prou llet
El Consell de Cent
Va establir uns controls
Tant d'entrada
Com de sortida
I va establir
Unes reclusions
D'un màxim de 40 dies
D'aquí la quarantena
En establiments
Anomenats llets de rets
Els metges van creure
Erròniament
Que la malaltia
Provenia d'una entrada
D'aire massa calent
Perquè
No en sabien més
I ja que va començar
Primer d'agost
Es van adonar
Que les prescripcions
Que feien majoritàriament
Cagnies i dejunis
Que eren bones
Per a clients rics
En pressió alta
I que menjaven massa greixos
Doncs no era la millor manera
Pels pacients afablits
Aleshores van recomanar
Brous calents
I productes expecturants
Ara en dirien
Remeis de l'àvia
Però poca broma
Parlem del 1580
Vull dir
Que no en sabien més
Massa que van fer
Vull dir
No manen rics
Dels metges de l'època
Un sinònim de grip
Que encara es fa servir
És influenza
Paraula italiana
Ja que els metges italians
Creien que era conseqüència
De la influència astrològica
O sigui que
Tenen els metges italians
Grans eminències
Aquest sí que
Però en foto d'això
Però bueno
És per aquestes creences
De l'època
Que consti
Doncs dèiem això
Aquesta va ser
La primera epidèmia de grip
Que se'n va tenir
De comentació
L'any 1821
La febre groga
Va atacar també
D'una manera violenta
A la ciutat de Barcelona
D'agost a setembre
Una malaltia pràcticament desconeguda
Que segurament
Aquesta venia de La Habana
Es va començar a estendre
Per la Barceloneta
Durant aquells
Inacabables mesos
La ciutat va perdre
No 1.500
Dels aproximadament
140.000 habitants
És com si ara morissin
Doncs 100.000 persones
Els hospitals
No donaven l'abast
I qui tenia propietats
O parents fora
Procuraven fugir
Barcelona confinada
Dintre de les seves muralles
En una indústria creixent
Superpoblada
Superpoblada
Molts carrers estrets
Mal ventilats
Només li va caldre
Tenir aquest estiu sec
I calorós
Per donar la benvinguda
A una nova malaltia
Com si fos el turista
Un milió
Un lloc
Com deia abans
Adobat per aquestes coses
Barcelona
Durant molt de temps
Perquè fa 200 anys
La febre agroa
Era una malaltia desconeguda
I els metges
I l'opinió pública
Es van dividir en dos bants
Els contagionistes
I infeccionistes
Tipus de manera
D'agafar-la
Que si era
D'una manera
D'una altra
Els que s'havien de fer
Quarentena
No fer quarantena
Bueno
També vam vist coses
Així amb les vacunes
I no vacunes
Amb la Covid
Vull dir que
Això sempre ha sigut igual
Es va activar la beneficència
Per atendre els treballadors
Del port
Que no podien anar a treballar
La gent volia fugir
De les muralles
Es van construir
Unes barraques
A la platja
Moltes fetes
Amb veles de barca
Amb unes condicions
Precàries
Es va reconstruir
Una part del Raval de Jesús
El Raval de Jesús
Era un convent
Que estava
El que ara diríem
Vasseig de Gràcia
Aragó
Ja hi ha hagut
Un convent
Que va ser destruït
Del 1808
Pels francesos
Definitivament
I ara
L'església de Jesús
De Gràcia
És de la reminiscència
Bueno
Havia sigut també
Un convent
I va passar més amunt
Perquè abans
Més o menys
Gràcia
Començava per allà
O sigui
Pel carrer
Gràcia
Gràcia
Gràcia
Començava per al carrer
Tot ha anat canviant
Després més amunt
Si ha anat fent permutes
De terrenys
I coses així
Bé
Alguns conments
De la forer
També van esdevenir
Centres d'atenció
Ciutadana
I pels voltants
De la pasta d'Espanya
És a dir
Ara diguéssim
En l'espai
Entre les torres
Venecianes
I les fonts
Diguéssim
Doncs en aquella zona
Es va construir
També uns barracons
Precaris
Que en deien
La ciutat d'en Nyoca
Ja en van parlar
Fa temps
Des mals noms
De la ciutat
I els seus habitants
Rebien diàriament
Una lliure de pa
I 50 cèntims
En una ciutat
Migdeshabitada
Joan Amades
Explica que va començar
A sorgir
Entre l'herba
Entre les llambordes
I diu que el carrer
Portaferrisses
Va haver de passar la galla
Perquè la gent
No circulava
I l'herba
Anava sortint
La por
A la pandèmia
El contagi
Suposo
Sí, sí
Clar
I va haver
Creus problemes
De vestiment
Ja que els pagesos
De la Rodalia
Tampoc no volien
Acostar-se a la ciutat
Etcètera, etcètera
Com no podia ser
D'una altra manera
Es va celebrar
Al final
La de l'epidèmia
Montedeum
A la catedral
Però aquí sí que
Podríem considerar
Que potser
Per primera vegada
És una epidèmia
En la que no va ser
L'església
La triomfadora
Sobre la malaltia
Sinó que la gent
Va reconèixer
L'esforç
Dels metges
I de la gent
Que s'havia sacrificat
També ho dic
Sense
D'alguna manera
Escolta
Fem el paral·lelisme
Amb el que havia passat igual
Sí
Però clar
Ara estem més cap aquí
Feien un tedèm
Feien aquelles rogatives
Que dèiem abans
I la gent això
I aquí doncs
Bueno
Va haver-hi una aturada
De contagis
Tot i que després
De processos
I rogatives
Tot això
Però la gent
Va donar aquest valor
Els sanitaris
Els particulars
Els polítics
Que es van quedar
Perquè hi havia gent
Que va marxar de la ciutat
Atres que no
I el recentment inaugurat
En aquell moment
El cementiri del poble nou
Es va erigir
Un cenotafi
El cenotafi vol dir
Monument funerari
De caràcter simbòlic
On no hi ha ningun terrat
Elegit en honors de persones
A les quals
Es vol retre homenatge apòstum
I aquí doncs
Hi ha doncs
Una llista
Doncs de metges
De capellans
De regidors de la ciutat
Gent que
Puguem marxar
Doncs no ho va fer
I van morir allà
Per ajudar doncs
Els seus conciutadans
Va ser una epidèmia
Molt important
Però no va ser ni la primera
Ni la darrera
Ni la pitjor
Que alguna
Ens porta coses noves
Que anem buscant
Una curiositat o altra
Per anar
L'octubre de 1914
Una epidèmia de tifos
Va assolar a la ciutat
A causa de la contaminació
De l'aigua
Distribuïda
Per la companyia municipal
Hem fet un salt
De gairebé de cent anys
I no vol dir que en aquest temps
No hi haguessin epidèmies
Ni bon tros
Com a mínim
N'hi va haver tres
Dues de còlera
1833
1835
Una al 1870
De febre groga
No
El 1880 també era de còlera
Les dues primeres
I la de febre groga
El 1185
El 1180
Ai, 1100
Ah, per això
1885, perdó
Sí, sí, ara dèiem malament
Tornem
El 1914
El tifos va provocar
Uns 2.000 morts
No són molts
Però
Més que n'hi hagi un
Ja és massa
Vull dir
No són molts clar
Comparats amb les coses
Aquesta
Tampagada
Vull dir que
Va ser un fet
Pep
Això és com la vida
Mai passa res
Excepte el que li passa
És que és veritat
Vull dir que
Al final
Tu plantes això
I això és curiós
Com
Escoltes els rotis
Al cap de setmana
Tens morts a la carretera
El subconscient pensa
Això li passa a nosaltres
A mi no em passa
Sí, sí
I el que explica el Pep
Passa igual
Això va ser
Doncs ha fet un fet casual
Arrel d'un arbre
Va escardar la volta
De conducció de l'aigua
I les aigües fecals
Dels pols negres
De la zona
Van contaminar
I infectar l'aigua de boca
Això va passar
Al carrer Mallorca
A l'altre de la Sagrada Família
L'Ajuntament
Es va donar
Delegalitat del fet
I tot seguit
Va posar fil a l'agulla
Per tal d'evitar
Que això es tornés a repetir
I entre el 15 i el 19
L'Ajuntament
Va construir
Una instal·lació
Totalment nova
La Casa de l'Aigua
De Trinitat Vella
I la Casa de l'Aigua
A vegades quan passes per la Meridiana
La veus a cada cantó
I si algú té possibilitat
D'anar a veure
Doncs és curiós
Aquestes dues instal·lacions
Van proporcionar
Diferents avantatges
La Casa de l'Aigua
De Trinitat Vella
Va permetre fer arribar l'aigua
Als pisos més alts
De la Barceloneta
I de la Ciutat Vella
Gràcies a la seva alçada
Vas als comunicants
Tot allò que estudiàvem
A l'escola
I l'altra
Tenia les màquines de propulsió
50 metres més avall
Diguéssim
Passant per sota
Per sota la Meridiana
Enviava l'aigua
A dalt
En unes piscines
On per primera vegada
Es van tractar
Amb clor
Doncs
Aquestes dues cases
Una pertany
A la de la Trinitat Nova
Pertany
A la
Al Museu Vista de la Ciutat
I l'altra
És
Un
Un d'allò
Sí
Un centre cívic
Ah
La de la Trinitat Vella
És un centre cívic
Que allà doncs
Si teniu
La conec per a Fundació Paramanel
Per ser tu
Sí
Bé
Doncs això
Són visitables
I val la pena fer-ho
Al baix
On hi ha les màquines
Bombaven l'aigua
És propietat del Museu d'Història
Com deia
I l'altra
Doncs aquella
Com que és un centre cívic
És més
I pots entrar en qualsevol moment
I
Deixen entrar
I pots veure
Les piscines
Aquelles on guardaven l'aigua
I si no en tenen gaire gent
Aquells nois
Molt amablement
Et fan una explicació
Que
Ja dic
Val la pena
Ara
Hi ha un ascensor
I un pont
Que creu la Mariana
Aquest que és el pont de Sarajevo
Que si
Quan passa a Mariana
També és un pont
Que sempre es veu
Com unes herbes penjantes
És un pont nou
Per això els diu de Sarajevo
I és fàcilment distingible
Bé
Doncs això és quan el pelu
Que fa l'aigua
Però
Què va passar amb els malalts
Es van afanyar
Construir uns barracons de fusta
Per atendre els malalts
Aquelles construccions
Van funcionar bé
Es van mantenir
I al cap d'uns 10 anys
Comença a construir-se
Un hospital
Allà
És l'Hospital del Mar
Aquest va ser
Diguéssim
L'origen
Allà
Allà
Allà
Hi havia hagut
Per aquella zona
Uns lletzerets
De molts anys enrere
També per quarentenes
I epidèmies
I coses
I coses d'aquestes
I per l'estratació del 29
Ja funcionava
I l'any 1992
Vas de venir
Hospital Olímpic
Per si calia
Atendanletes i visitants
Com a curiositat
Diré que es van fer
Doncs 18.000 controls antidoping
A l'Hospital del Mar
Sí
I només 4 van donar positiu
Sí
Bé
A part d'aquestes anècdures
L'Hospital del Mar
Ha sigut un referent
A altres epidèmies
Drogodependència
Als anys 80
La sida
I més recentment
Doncs la Covid
Avui
El Consorci
Format per l'Hospital del Mar
Que comprèn la Barceloneta
Poble Nou
Vila Olímpica
I Sant Martí
Atent 390.000 habitants
I és cert
Que l'empenta olímpica
El va fer obrir
Però van saber aprofitar
Aquesta empenta
Per arribar on és ara
Unes darreres curiositats
Durant la guerra
La seva situació
A prop d'instal·lacions estratègiques
Al port
Fàbriques de material
Etc
Doncs la van fer vulnerables
Els bombardeig
I es va traslladar
I es va traslladar
A l'altra punta
Al capdamunt del Tibidau
Al que és l'Hotel Florida
Allò va ser
L'Hospital del Mar
Durant la guerra
I en un casino, no?
També, allò?
No
Estava a prop, no?
No, el casino arrebassada
No té a veure amb allò
Allò només era un hotel
Aquest hotel, doncs
L'any 50 va tornar a funcionar
I va anar
En Rod Hudson
James Stewart
La Fabiola i el Balduino
I tot això
I a l'any 79 va tancar
I després de 4 anys de restauració
A l'any 2005 ha tornat a obrir
I és un lloc amb unes vistes espectaculars
Fantàstic
Molt marx
Però, doncs, això
Va fer aquest servei
Durant aquest temps
La bona
Va tornar a funcionar
A Barcelona
A l'Hospital del Mar
Cap allà l'any 40 i pico
I es va dir
L'Hospital de Nesta Senyora del Mar
I llavors van aprofitar també
Per fer depuració
De política
De tot el personal
Que no fos efector
Al règiment
Que havia estat allà
L'hospital
Durant la guerra
La bona relació
Amb el govern feixista
Del govern feixista
Amb el règim nazi
Va proporcionar
Una connexió
Amb l'Hospital d'Infecciosos
D'en Bulg
I uns enginyers alemanys
Van dissenyar
Un pavelló de recerca
Que es va construir
Aquí a l'Hospital del Mar
Va girar la truita
I els alemanys
Perden la guerra
I el pavelló
Que havien fet
Gràcies als enginyers alemanys
El va inaugurar
Alexander Framing
El descobreu
De la penicil·lina
I Premi Nobel
Com he dit abans
Van saber aprofitar
Totes aquestes oportunitats
Van tenir un pulmó de zer
Als anys 50
El primer servei d'urgència
Als anys 70
I aprofitant aquest impuls olímpic
Es converteix
En hospital universitari
Amb docència
Investigació
I assistència als personals
Doncs ja està
Avui
Fins aquí ho deixem
Un altre dia
Parlem d'alguna cosa
I encara hi ha
Hi ha la grip espanyola
Aquesta doncs
Ja en parlem un altre dia
Que havíem parlat
Però de desgràcies
I també hi ha coses més bones
Metges que van descobrir
Vacunes catalans
I coses d'aquestes
Buscarem una part més en mapa
De les pandèmies
El proper dia
Fantàstic
Aquesta setmana
S'ha parlat molt
A Espanya
De justícia
I concretament
De la sentència
Del Tribunal de Justícia
De la Unió Europea
Sobre els exiliats catalans
Però no s'ha dit res
Sobre la sentència
De l'Audiència Espanyola
D'activar la causa
Sobre la caixa B del PP
Aquella
De l'M.Rajoy
Justícia
Jutges
Legisladors
Quina vergonya
Volter
Volter
Fa justament 300 anys
S'ho va definir clarament
L'últim grau de perversitat
És servir-se de les lleis
Per la injustícia
Con el coño de la Bernarda
I el pito del sereno
Nace el Tribunal Supremo
La realitat
Supera la ficció
Et sonen?
Calia agafar el tren
Blovia feria dies
Comprar el bitllet en blanc
No afectes els prospectes
Tancar sualment
La porta potser de matinada
Fugir de tot, de tots
Si encara s'hi era temps
Fugir de tot, de tots
Vicens
Eh?
Te'l reconeixes?
Sí, home, només faltaria
Ben trobats, oients
El nostre convidat avui
En Vicens Viatoro
A part d'escriptor, periodista, polifacètic
És també escriptor de lletres, de cançons
I aquesta cançó
Que la música, la va música
En Ramon Montaner
No només aquesta cançó
Tot l'àlbum, diria
El fugir, no?
El 1988
És a dir
Fa 34 anys
No, no havia fet els contes
No, però tenen
És a dir
Els verbs que has utilitzat
No són, en aquest cas
Els que responen a la realitat
No, no
Estan ben dits, eh?
Però
No és unes lletres musicades
Si no és una cosa més rara
Que és fer cançons junts
És a dir, amb el Ramon Montaner
Que eren molt amics
Havien fet la...
Que va morir fa un any
Mira, havia dinat amb ell una setmana abans
Al cor, al cor
Veus el que deia
Sí, bueno
Sí, bueno
Ja ho fas
La vacuna
Va haver-hi coses
Vam quedar
De fer un disc junts
Però no que jo faria unes lletres
I posaria unes músiques
Sinó que parlaríem de cançons
Com a concepte
I llavors jo escriuria unes paraules
I ell posaria unes músiques
Però la cançó
L'havíem parida junts
Alcohòlicament
Tot s'ha de dir
Al llarg d'uns dinars
I si em fotéssim una sobre
El Narsen
I si em féssim una
Sobre una parella
Que no sé què
I si em féssim una sobre
Llavors fèiem la cançó
Per tant, no és allò
Que un poeta fa
I l'altre li posa la música
Evidentment ell no posava ni una paraula
Ni jo posava una nota
Però la connexió com a concepte
L'havíem fet junts
I això és el que ho fa raro
I per això et dic
Que no era ben bé aquells verbs
Perquè aquells verbs són els normals
I nosaltres vam fer una raresa
Vam fer un experiment
Sempre, sempre
Que innovador Vicenç
Va tenir un èxit molt relatiu
Molt relatiu
Però
Benvolguts oients
Perquè
Entengueu
El missatge a la cançó
Agafo
O he pres
L'última estrofa
Com diu
Matxaran les paraules
Les imatges
El record de les coses
Les esperes
Els futurs establerts
Els dietaris
Matxaran els projectes
I els fracassos
Els desitjos complerts
I els desitjats
Els pactes
I les lleis
I els manifestos
I jo estaré ben quiet
A l'últim tren
Quina és la cançó?
Quina és la cançó?
Quina és la cançó?
El missatge veia-tor?
El missatge veia-tor és que
Escrivint a l'àlbum Fugida
El 1988
Conjuntament
Amb en Ramon
Amb en Ramon Fontaner
aviam, ens queden
set menys de programa, és que
escolta, jo de tot el que he escrit
però ni el que he dit
no ho anéssim a part
no, per això és el que volem
això ho sento, per això t'obligaràs
no ho he encantat, però la pròxima serà
més disciplinat
no, perquè he estat molt disruptiu
i em sap molt greu
si jo el que vull
és que la propera tampoc s'acabi
tot el que vull parlar
perquè hi haurà una altra, ho entens
aviam, de moment
ho hem deixat
a mitjans amb el teu pare
aquí fem un stop
i hi ha una pregunta
que jo te l'he sentit moltes vegades
la teva explicació, però m'agradaria
compartir-la amb els oients
tu dius que la societat civil
ha sigut la protagonista de l'últim segle
això ho he sentit, jo m'estic convençut
per què?
primera, perquè aquesta societat
a Catalunya
no ha tingut estat
i ha tingut un estat en contra
no ha tingut estat mai
i estones han tingut un estat en contra
i altres han estat
menys en contra
però no han tingut estat
llavors hi ha un moment
a finals del segle XIX
que
aquesta societat decideix
dius, escolti, ja ens ho farem nosaltres
i allò que en el món
fan els estats
els hospitals
les cases de cultura
les fa la societat civil organitzada
és a dir, quan
Joan Maragall
escriu l'Oda Espanya
que és el
1898
acaba dient
escolta, Espanya
on ets?
no sents la meva veu atronadora?
no has desaprès d'entendre els teus fills?
adéu Espanya
jo faig una conferència sobre això
i la gent em pregunta
per què no se'n va anar?
dic, és que se'n va anar
se'n va anar
a la manera que es podia anar
al segle XIX
que va ser dir
ja ens ho farem nosaltres
jo he sigut director general
de promoció cultural
entre 1997
i 1900
no sé quant
hòstia, anava cada dia
a un centenari
el centenari del Barça
el centenari del RAC
el centenari del...
aquí es va construir
tota una trama
i aquesta trama
ha sigut prou forta
com per arribar fins avui
no sé si és forta avui
no sé si és tan forta avui
però
ha permès sobreviure
enmig de tempestes
i això és excepcional
aquesta
però en tots els àmbits
en l'àmbit de la cultura
en l'àmbit de la sanitat
en l'àmbit de l'educació
en l'àmbit de l'esport
l'esport català
es genera a finals del XIX
començament del XX
amb clubs
que generen uns espais
i es regenera als anys 40
per exemple
d'una manera important
a través de la xarxa parroquial
la parròquia té una pista
què juga a la pista?
a bàsquet
i a patins
quins clubs primers es funden?
el de bàsquet
i el de patins
és a dir
això ha aguantat?
és a dir
un territori
sense un poder polític propi
o
amb poques estones
de poder polític propi
allò que en altres llocs
quan venia un estranger
i li ensenyaves
el modernisme barceloní
el subtítol era
diu
i ens ho vam pagar
diu
ostres tu
això és un hospital
Sant Pau
és espectacular
diu
no però
iniciativa
no privada d'una empresa
privada d'un món associatiu
el Palau de la Música
de l'Orfeu Català
tot
el modernisme
que és
per dir-ho així
la nostra bandera
en aquests moments
en el món
és
autofinançat
diguem-ne
no
és una operació pública
ostres
jo crec que això
és un valor
que ens ha permès
anar bé fins ara
que no sé si ens permetria
continuar anant bé
en el futur
perquè el món és diferent
i tampoc sé si encara el tenim
per tant
no és un acte de cofoïsme
dir que fantàstics som
no no
és un acte de reconeixement
com els metges
del
ostres tu
van fer una casa molt bona
i tant
sabrem nosaltres fer-ho
no ho sé
la mateixa cosa
en serviria ara
no ho sé
perquè les regles
és a dir
l'estat
pesa més ara
del que passava fa cent anys
com a concepte
és a dir
a vegades es diu
ostres tu
el Liceu
l'aixequen els empresaris
els borgesos catalans
sense
ni un duro
de diner públic
però tampoc pagaven impostos
tampoc pagaven impostos
és el que no se'n van dinar
se'n van dinar
que l'estat ara
recapta més
gasta més
pesa més en l'economia
pesa més en la societat
legisla més
però bueno
la Ciutat Civil
ha sigut la nostra força
i jo crec que encara ho és
encara hi és
allà
diguem-ne
perdó
al contrari
és l'explicació
és l'explicació
del director general
de promoció cultural
de la Generalitat de Catalunya
entre 1997
i el 2000
aquest va ser
el senyor Vicenç Villatoro
i la Molla
per tant
enganxo tots els centenaris
de després de 1998
que sí
que sí
que sí
Barça
RAC
FAT
tot
fantàstic
fantàstic
les teves explicacions
de que la societat civil
per què ha sigut
la protagonista
en l'últim segle
i a més
convènces
no només
per finalitzar
la primera part
de no sé quanta
sembla Vicenç
dius
que t'atreu
la vida
intensa
d'on treus
tant de temps
per tanta intensitat
no ho sé
a veure
tinc preu
dubte sobre mi mateix
la fàcil
sempre seria falsa
si treballa molt
qui dorm poc
però t'agrada viatjar
i t'agrada llegir molt
i dormir
i dormir
de la mateixa manera
que existia
aquella pregunta de conya
quan érem joves
estudies o treballes
en el meu ofici
dius
escrius o dorms
perquè escrivim
a les hores de dormir
els escriptors
en general
o a primera hora
o a última hora
els que hem tingut
aquí a convidats
sempre ens diuen
que escriu un per nit
pam pam pam
però jo no
jo dormo
per tant
el que passa
és que
jo crec que
l'entrenament
és a dir
fer-ho durant molts anys
i la vocació
somada de l'entrenament
fa que pugui fer
certes coses
a velocitats rares
és a dir
puc fer un article
bastant de pressa
que no vol dir
que sigui bo
però puc fer de pressa
sempre l'has dit tu
que tu
per fer un article
vas molt ràpid
molt ràpid
perquè
i a més
per el que tu m'has explicat
inclús que us en una llibreta
i a mà
ara no
ara ja no
escriu coses a mà
però durant molts anys
estàs escrivint
amanuense
per entendre això
primera
un article
a diferència d'una novel·la
o acabes a l'hora
o no sortirà el diari
dius
hòstia i tu
d'aquí cinc minuts
serà més bo
serà fantàstic
però no sortirà
per tant
has d'anar de pressa
i segon
amb l'entreno
aconsegueixes
que estigui
raonablement
ben fet
a una certa
pels teus propis recursos
ara
el teu problema
en això
és que la literatura
té unes altres regles
del joc
i si escrius literatura
a la manera
que has escrit
periodisme
serà llegidor
eh
no
s'entendrà
però la literatura
és una altra cosa
i la
la tria de les paraules
és una altra
i per tant
durant molt temps
he escrit
els articles
a màquina
i les novel·les
a mà
perquè les articles
van de pressa
i
a màquina
anem a tota la pastilla
i a les novel·les
no lio el sejarro
com el pla
perquè no fumo
però
demanen
un altre ritme
d'escriptura
i el dietari
cada dia
va a èpoques
sempre he escrit
coses
en torn de dietari
però
en èpoques
cada dia
en èpoques
reflexions
que van sortint
i m'adono
que quan escric dietari
no escric poesia
i quan escric poesia
no escric dietari
mentre que novel·la
vaig fotent-la sempre
vas fotent-la sempre
Acabarem el programa
recordant
la reivindicació
de la idea
de la creació
d'un museu
per Sant Just
Vicenç
és un plaer
estar amb tu
m'ho passat molt bé
tu has passat bé
nosaltres
el següent
que és el que es diu ara
esperem
necessitgem
tornar-te a tenir
tornar a parlar
hi ha quantitat
mira
si ens hem quedat
amb el teu pare
tu imagines
les coses
que hi ha
per parlar
un plaer
de la bo
moltíssimes gràcies
a vosaltres
molt èxit
i esperem
poder compartir
amb tu
una mica
el teu èxit
fins aviat
moltes gràcies
sabies que el teu municipi
tens el servei
d'ambici
bicicletes 100% elèctriques
per connectar
amb el transport públic
i que el teu viatge
sigui millor
mou-te de manera sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
per moure't bé
millor amb bici
dona't d'alta ara
amb bici.cat
ara escoltes
ràdio d'esvent
sintonitzes
ràdio d'esvent
la ràdio de Sant Just
98.1
ràdio d'esvent
98.1
ràdio d'esvent
98.1
ràdio d'esvent
ràdio d'esvent
m'encanta aquesta cançó
de Daddy Yankee
Daddy Yankee
sí senyors
sintonia de bits
avui farem un especial
reggaeton
però a nivell
hardcore
o sigui no
Bad Bunny
que és així una mica
entre
no no
avui farem
Daddy Yankee
què tal
Bad Bunny
per cert
què tal
perquè està triomfant
jo a l'hospital
tothom em parla
de Bad Bunny
ja en parlarem
jo crec que val la pena
que comentem
comenta ara
sí home
per expressar el programa
només durarà 12 minuts
no passa res
exacte
bé
ho dic que comentem
un programa
perquè avui
en principi
tenim un programa especial
de lo millor
del 24
no li importa
és veritat
totalment
tens raó
la gent li preferiria
veure'ns com ens
polla viejas
amb el reggaeton
permeteu-me de discrepar
perquè a mi m'han dit
que el top 24
en no electrònica
estava molt bé
i els va agradar molt
sí
sí sí
també he rebut
aquests mateixos comentaris
a mi ton pare
també m'ho va dir
sí
ja ho sé
doncs
Bad Bunny
Bad Bunny
en contextualitzem
jo
en Bad Bunny
hi havia cançons
que ja m'agradaven abans
i havíem comentat
i s'havia
i vaig ser increpat
i segurament
merescudament
merescudament
no diré que no
però
segur també li agradava
sí
bueno
si puc opinar
sense que em talleu
no
no
això no passarà
saps on estem
no
pot venir en general
no
les lletres em semblen
una puta merda
el seu estil
el seu estil és repetitiu
utilitzar els meus gadgets
sempre tota l'estona
a mi l'únic que m'agrada
són les lletres
però
haig de dir
que dintre del món del reggaeton
em sembla el més elaborat
en temes molt puntuals
no m'interessa
no m'interessa
vale
però no defenso
a Bad Bunny
com a Bad Bunny
versus Sonic Youth
no
no
defenso a Bad Bunny
dintre del seu nínxol
que és el reggaeton
que és un nínxol
fluixet
clar
fluixet perquè no el coneixem
ni ganes
ni ganes
ni ganes
però
llacem-ho amb aquest nou treball
que ha publicat ara
el dia 8 de gener
que acaba de sortir
i que tothom en parla
és veritat
tots els tiktokers
i la gent mainstream
en parla
a pinyon
i jo he escoltat
però parlant perquè hi ha molta pasta
ja
però no no no
però un moment
un moment
però és que clar
aquest és el debat
per això dir que jo
dona per
per
per
profundir en aquest tema
però avui parlàvem d'electrònica
o què passa
no
no
però és un disc tio
que jo l'he escoltat
i t'ho dic
en sèrio
hi ha coses que són xules
tiu
i toca
en aquests dies
ara veiem
amb samarreta
ampla
no no
jo soc viejuno
a mi el reggaetón
ja no em toca
no em tocarà mai
però penso que aquest tio
fa ja
ja es veien aquests brotes verdes
en discos anteriors
d'influència
és un tio que
jo crec que té un interès
en anar més enllà del reggaetón
i hi ha coses
de música tradicional
jo crec que
ja salsa
tiu
hi ha coses
que jo no hagués dit a la meva vida
que jo pugui escoltar
una cançó de salsa
i que em molest
tio
hi ha temes
i penso que val la pena
que ho escoltem aquí
amb vosaltres
posant trossos
fragments
d'aquest disc
que tot just ara
devia haver tirat més fotos
en el que es diu
el disc
i tio
en sèrio
jo si em trec aquest
aquest filtro de viejuno
hostia el reggaetón
vaya mierda
no
aquest filtro que tinc aquí
perquè és la veritat
doncs si soc sincer a mi mateix
tio
a mi
és un disc que m'agrada
i fins i tot
aquests punts de reggaetón
tenen punts
de Batman i dic
que joder
cuidao
per què no m'agrada això
i m'agrada una altra cosa
aquí tinc molt filtres
jo he de defensar-lo
perquè musicalment
hi ha coses
que em semblen interessants
crec que el tio
el que ha fet és
jo ara
soc un sum
una superestrella
és la superestrella
més gran del món
aquí a Europa
Estats Units
a tot arreu
i agafa
les seves arrels
te les passa un poquit
per la tamizadora
correcta
les lima els bordes
detallets
com detallets
una mica de detallets
i te los revende
al mercat americà
i en plan
jo vuelvo a los orígenes
no sé què
i tal
tu estàs venent la teva terra
per fer-te encara més ric
del que ets
i estic segur que
ell fa salsa
sí
hi ha 700 tios
que fan millors
saps d'aquells
ell fa no sé què
700 i uns millors
però ell
ho sap
vendrà molt bé
sí
és l'aceite d'oliva italià
no
no lo hago yo
pero lo vendo mucho mejor
però aquest exercici
que
però
o sigui
jo
vull dir que
és irrebatible
penso per mi
aquest que acabes de dir
però també aquest exercici
de crítica feroxa
es podia fer
en molta altra música
que podríem escoltar
però aquest és el number one
aleshores
tio
clar
aquesta fórmula
que fa servir aquest tio
d'agafar una mica d'aquí
d'agafar una mica d'allà
i fer un merxembrat
mainstream
que és el que està fent
és fan
sí
no tio
que no passa res
que t'agrada
i t'ha agradat el disco
i no passa absolutament res
i ja està
i fora de micro
vas dir que et semblava molt atractiu
i molt atractiu
trobo que me'n dona una cosa
que jo
si et trobés per un lloc així
tancat
igual no respondria de mi mateix
faria mal
fa pinta de fer mal
bueno
no
us heu fixat
que ens hem menjat
com 8 minuts
sí tio
menys problema
menys problema
perquè aquell lluís
ja ha pogut insistir
en fotre el barri cabron
i a més
té raó
que segurament serà el més interessant
d'aquest programa
d'una hora
que tenim de parlar
o 12 minuts
depenent
si ven els de després o no
estan aquí darrere
ja estan aquí
molt bé
però en sèrio
posarà fragments
tio
i segur que si cantés en anglès
i si no fes el
eh
estic disposat
amb Carolina Durante
a mi m'interessaria
amb Carolina Durante
mira
també estava
amb Carolina Durante
t'he de dir
que jo no hi confiava gens
i arran del sentit
el que em vas comentar
tu de la sotana
ara m'agraden
a mi també
em va ser una cunya
per agradar-me més
el de la sotana
fora del micro
abans comentàvem
amb el Miki
que jo vaig estar
amb els meus cosins
amb el Sergi
que un petó des d'aquí
just abans del concert
sí però són els únics
oients que tenim
els únics
abans del concert
de Carolina Durante
i tal
i a mi m'agraden
però veure el vibe
que té la gent això
de 20 i algo
30 anys i tal
amb aquests grups
que són grups de guitarra
que reivindiquen
temes socials
etcètera i tal
vaig pensar
com mola tio
com mola
que bueno
quan pensàvem
que Roca estava mort
i que les esquerres
estaven mortes
i que ara tot és
Neocont
doncs no tant
no no bé
totament d'acord
i us recomano
com ha dit el Luigi
que escuteu aquest últim disco
que jo no m'agradava
Carolina Durante
i aquest disco
l'he escoltat bastant
i tot el que té moments
fins
té moments fins
tío
de música
de tota la vida rock
però amb una
amb un treball darrera
que ja no és
aquell fácil longo
dels discos anteriors
que segurament
amuntes i han desagradat
però a mi no tant
i penso que
està millor produït
molt bé treballat
tío
hòstia
està madurat
i a més
hi ha una col·laboració
estel·lar
sí
Rosalíac
Rosalíac
Rosalíac
i vaig sentir que
ens la van posar els crèdits
però això era una trampa
però és veritat
és el segon tema
del discurs
ha recordat les notícies
ha recordat perfectament
sí
ha sortit a les notícies
només que t'hi mires TV3
ja està
no
no
però ha sortit a les notícies
és que jo no miro TV3
tu no miro TV3
no
no
no
no
i
el
è
la
un
de
as
el
es
i
l'
o
l'