El ràdio de Sant Lluís, plora't a mi por tu.
El ràdio de Sant Lluís, plora't a mi por tu.
El ràdio de Sant Lluís, plora't a mi por tu.
i que representen a personatges de la vida rural i també personatges llegendaris.
El primer pessebre va ser creat per Sant Francesc de Sís
i el pessebre és un dels quadres costumistes més estessos a la Mediterrània cristiana.
Aquesta tradició de la societat catalana que representa el naixement de Jesús
rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia,
quan l'infant va néixer a l'estable,
el van posar dins d'una menjadora d'animals anomenada pessebre en llatí.
La representació del naixement de Jesús ve de lluny.
El segle IV, un relleu de sarcòfag romà,
ja representa l'escena d'uns pastors adorant el Maciès.
Aquesta és la representació més antiga del misteri de Nadal.
A Catalunya tenim notícies d'un pessebre l'any 1300,
molt probablement per influència franciscana.
Sabem que a finals del segle XVI ja hi havia pessebres familiars
i suposem que l'activitat es va divulgar ràpidament
i es va divulgar tan ràpidament que en el 1786
Barcelona ja tenia la fira de Santa Llúcia
on es podia adquirir tot allò que calgués
per dur a terme la construcció del pessebre.
L'afició a fer pessebres és notable
i el 1863 es fundarà l'Associació de Pessebristes de Barcelona,
la primera que es coneix d'aquest àmbit.
En el 1912 l'associació farà una gran aportació
a la tècnica pessebrística,
incorporant el guis en les seves creacions.
Aquesta innovació i d'altres van fer que el pessebrisme català
fos conegut a Europa on és encara molt reposent.
Tradicionalment, la construcció del pessebre
comença el 25 de novembre, diada de Santa Caterina,
i es desmunta després del 2 de febrer.
Actualment, hi ha moltes associacions de pessebristes d'àmbit local
que organitzen cursos, exposicions anuals
i més activitats relacionades amb aquest món.
Però l'associació més antiga, la que continua sent una referència
per la seva història i prestigi, és la que ja hem citat,
l'Associació de Pessebristes de Barcelona.
Tenim en els estudis radiofonis de Ràdio d'Esvern el seu president.
Nascut a Vilanova i la Geltrú un 20 d'octubre de fa uns quants anys,
compleix perfectament les característiques del seu signe zodiacal,
balança.
Els del signe balança donen prioritat a les relacions en la seva vida.
És molt important per ells relacionar-se amb els altres.
També s'esforcen per aconseguir l'equilibri
i busquen assegurar-se que tothom estigui ateix.
Amb 7 anys, el nostre convidat,
ja participava en les representacions dels Pastorets i de la Passió
en el grup de teatre del Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú.
Home multitasc en el teixit associatiu
i en el món de la cultura popular.
Multiguardonat en diversos premis i distincions.
Avui parlarem de la cultura desenvolupada per un vilanoví
Josep Maria Porta i Saburit.
Benvingut. Com estàs?
Gràcies, Ferran.
Com estàs?
Bé.
Cansat, però bé.
Encara no hem començat, eh?
Encara no hem començat, eh?
No, no ho dic per la tertúlia, eh?
Ho dic perquè aquests dies d'acabar pessebres,
doncs acabes cansat.
Josep Maria, pessebre, pessebrisme, pessebrista,
com vas començar?
Perquè tot ho reuïssis tu.
Jo vaig començar també molt jovenet.
Potser devia tenir 10 o 12 anys.
El meu pare ja feia pessebres.
En Josep Porta i Fonoll.
En Josep Porta i Fonoll ja feia pessebres
i d'aquí em va agafar la dèria
i bé, durant uns anys, doncs, bé,
feia els pessebres al costat del pare.
Després, doncs, ja va ser fer el sol
i amb alts i baixos,
algunes temporades per problemes de feina
o d'estudis, doncs, no podia fer el que jo volia.
Però, bueno, va arribar el moment
en què la cosa, doncs, va arralar
i des de llavors fins avui.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Però jo diria que el primer contacte teu
amb pessebrisme ve donat pel teatre.
Sí, bueno...
Ve donat pel dels pastorets.
El pessebrisme, el pessebrisme...
O del temps de Nadal.
Els pessebristes som escenògrafs, no?
Principalment.
Llavors, doncs, a mi l'escenografia teatral
sempre envia...
M'ha apassionat moltíssim
i el pessebre, precisament,
és una...
Poguer fer aquelles escenografies impossibles
que mai faries amb teatre, no?
I que pots fer amb els pessebres.
Que tu vas començar, precisament,
fent d'actor conjuntament amb la teva germana,
a la Montserrat, no?
Sí, exacte.
Hi havent de Patitets, hi ha els pastorets
i hi ha la Passió.
Van començar jo la Passió, primer,
després els pastorets,
ens portem cinc anys de diferència,
i després hi ha ella fent d'angelet
i he anat continuant.
Aviam, per on comencem?
Explica'ns, per tu, el pessebre,
què significa?
Què és?
Bé, el pessebre jo crec que és una forma
de viure, no?
Vull dir, és difícil
perquè són una quantitat de...
com ho diria?
De coses que sents, no?
Vull dir, per una banda és aquesta que dèiem
que et permets fer aquestes escenografies impossibles.
i a vegades, a vegades hi seria molt
molt procentuats, diguem-ne,
sembla que juguis a ser deu, no?
Vull dir, a crear la natura,
a crear un món idíl·lic
que d'altra manera no podries fer.
Déu-n'hi-do.
D'on ve la tradició del pessebre?
Jo he explicat el que he trobat
i les referències que m'han quadrat
dintre de la lògica de fer,
jo també, des de petit.
La tradició del pessebre la detem
l'any que ve farà 800 anys
que Sant Francesc va fer el primer pessebre a Grézio.
Llavors, els franciscans van anar
tirant endavant aquesta idea de Sant Francesc,
que Sant Francesc, en el fons,
el que va fer va ser un pessebre vivent.
ja hi havia representacions,
com tu us has explicat,
molt més antigues que aquestes,
per exemple, a Santa Maria la Majora
hi ha un rei,
hi ha un naixement molt més antic.
Ja ho tinc per parlar després,
però ho estàs dient tu.
I llavors, doncs,
la tradició,
diuen que els franciscans
la van anar escampant
arreu d'Europa,
jo crec que els domínics
també hi van tenir alguna cosa a veure.
Avui dia,
el que passa és que nosaltres
sempre pensem en avui,
i avui les coses van molt de pressa,
però en aquella època,
d'un pas a l'altre,
passaven molts i molts anys.
Vull dir,
que una cosa es fes aquí
i es coneixés
amb una altra,
amb un altre contorn,
doncs,
podien passar tranquil·lament
30 o 40 anys.
Però la veritat és aquesta,
que la Iglesia
va tenir molt d'interès
en estendre el pessebre,
i tant és així que, bueno,
que tenim referències
importantíssimes
de com es va desenvolupar
en el pessebre, no?
Vull dir,
tenim pessebres molt antics,
al Montse de Pedralbes n'hi ha un,
al de la Sang a Mallorca n'hi ha un altre,
en fi.
Ara parlarem una mica també
de la història,
però, com a curiositat,
al Museu Marees,
on es fa,
d'alguna manera,
el gran pessebre
de l'associació,
hi ha una figura
en una vitrina
que es diria
que és de pessebre
i no.
És d'una peça
del segle
segon
abans de Crist.
I tothom,
quan veu aquella peça,
i us sembla
una peça
de pessebre,
i és del segle segon
abans de Crist.
O sigui,
encara no havia nascut
el motiu
de fer pessebre.
Hi ha un article
que jo ara
no recordo
ni de qui és,
ni...
perquè fa molt temps
que el vaig llegir,
que parlava
del pessebre
abans del pessebre,
no?
I una de les referències
que feia
era aquestes dues figures
que hi ha al Museu Marees.
Una està molt clara
perquè està molt ben conservada,
l'altra no ho està tant,
però...
Jo parlava de la ben conservada.
No deixen de ser
dues figures
que avui dia
podríem posar
al nostre pessebre,
no?
Que devia ser
alguna representació
agrícola
que feien
aquells convilatants
en aquell moment.
Joan Maria,
jo diria
que el pessebre
és
una tradició universal.
I per què?
Doncs perquè
no només
en tot el món cristià
entraves pessebres
a la Xina
i al Japó.
Sí.
Correcte, això, no?
Correcte, correcte.
i quina és la zona
d'influència
dels pessebres?
Bé, la zona
d'influència principal
és Europa, no?
I Amèrica del Sur.
I Amèrica del Sur.
Bueno, però
comença Europa, no?
Vull dir,
Amèrica del Sur,
sense desprecials,
diguem-ne,
ha sigut un afegitor
de totes les cultures
que han anat arribant
d'Europa,
d'això,
però que se les han agafat
molt fortes,
perquè, per exemple,
tenim Perú
que...
Que a vegada
de tenir el boi
i la mula
tenen una llama
i això ho he vist jo.
Sí, però a més a més
cada regió de Perú
o cada comarca de Perú
té les seves típiques
figures de pessebre.
I a Colòmbia també.
I a Colòmbia també,
però Perú és molt...
Dius, ostres,
aquestes són de Iacuts,
aquestes són...
Vull dir,
figures que
són molt diferents
d'una regió
a l'altra.
Llavors, doncs,
a Amèrica del Sud,
sobretot,
a Colòmbia
i Perú,
sobretot,
per sobre de tot,
doncs,
bueno,
Mèxic també
té una...
Una religiós.
Bastant important.
I són, clar,
són molt religiosos
en aquest aspecte.
Jo vaig estar
a Venezuela,
precisament
als voltants
de la Puríssima
i hi havia
a tots els metros,
a tot arreu,
hi havia
pessebres muntats
amb el llitet
sense el nen,
evidentment,
perquè no el posaven fixe,
però en el llitet
la gent hi anava
tirant diners,
no?
Hi anava posant diners.
I, curiosament,
en aquell moment
que jo vaig estar
a Colòmbia,
la situació
no era massa
tranquil·la,
no?
I un dels meus comentaris
va ser,
si has d'anar al tanto
perquè no t'atraquin,
perquè has de mirar
amb quatre ulls
que no se t'acosti ningú,
com és possible
que aquí
vagin dipositant diners
i no els toqui ningú
i m'han dit
no, no,
aquests
no es toquen.
M'ho he també dit
són sagrats.
Si és necessari,
algú anirà
a atracar
amb algú
per posar diners
en aquest,
aquí al llitet
del dret,
no?
Vull dir...
El que dèiem,
aquests diners són sagrats.
Són coses,
aquests diners són sagrats,
no?
El que jo dèiem
de Sud-amèrica,
a mi el que també
em va sobtar,
els pesseurs
de Sud-amèrica,
com és
a l'hemisferi sud.
Nosaltres estem acostumats,
pessebre és,
entre cometes,
el subconscient,
fred,
foscor,
neu,
ja és l'estiu.
Clar,
calor,
llum,
és fantàstic.
És fantàstic.
I jo diria
que a part de la pròpia
característica artística
que els influència,
els colors de les figures
són totalment diferents
als nostres.
són molt més brillants,
molt més...
Molta més coloraina.
Molta més coloraina.
Bueno,
ells ja ho són així també.
Sí, sí, sí.
La manera de vestir,
la manera de decorar les cases,
tot plegat.
I moltes esglésies
també tenen
tota una decoració externa
que no hi estem acostumats.
Tot aquí
havia sigut semblant així,
eh?
Perquè el romànic
era blanc,
totes les...
Ara ens agrada
la petra romànica,
però era blanc
i tot després
tot estava pintat,
per fora i per dins.
Sí, exacte.
Vull dir,
tu agafes Pompeia
i totes les cases
són de coloraines.
Vull dir,
nosaltres l'any passat
quan vam fer
el pessebre del Museu Marès
que vam reproduir
la Barcelona,
una part de la Barcelona romana,
doncs bueno,
vam fer unes cases
que la gent deia
és que eren així.
I no ens vam atrevir
a pintar el temple
que el vam deixar blanc
precisament perquè vam dir
però el temple aquell
segur que estava
supercolorat,
de tots colors,
no?
I utilitzaven molt
els blaus
i els vermells
perquè feien servir
la sang de toro
per fer el vermell
i bueno,
colors molt bàsics
que podien obtenir
fàcilment
i pintaven
però
tot,
decoraven tot el que podien.
Sí.
Curiosament,
en una de les empreses
que jo vaig treballar,
una empresa
alemana
tenia molt contacte
amb el Japó
i em van regalar
que sabien de la meva afició
o perquè era català
i la tradició
i em van regalar
i cal tenir a casa
un pessebre japonès,
és a dir,
amb les característiques
dels ulls
diametxinats,
ja ens entenem,
no?
i vestits en kimono,
és curiós,
o sigui,
per dir-ho d'alguna manera,
tu deus tenir relació
també amb pessebres
que es fan al Japó,
amb japonesos
o referències,
vaja.
Bueno, relació directa no,
però a l'associació,
per exemple,
hi ha pessebres
darrere del món,
no?
I un d'ells
és aquest japonès,
no?
Que d'això.
És curiós,
sí,
sí.
Quan vaig estar
a Canadà
en un congrés
de pessebres,
precisament,
una de les coses
que em va sobtar
era un pessebre
fet
amb ullals
de morse.
Eh?
O sigui,
amb ullals de morse.
Amb ullals de morse,
doncs,
havíem fet
un pessebre
molt,
un pessebre,
perquè ells,
ells fan més
posar el pessebre
sobre una taula
i prou,
més que no pas
nosaltres,
que fem
escenografies.
Ells posen
les mitja dosanes
figures,
el mou,
la mou,
la escenina
i l'àngel.
En aquest congrés
hi va haver
una cosa molt curiosa,
per almenys,
per part meva,
hi havia una ponència
que era
com fer un pessebre,
no?
I jo vaig pensar,
bueno,
aquesta ponència
i ara
feia una jardinera
i era tan senzill
com agafar
entre les coses
que feia
agafar
una escorça
de l'Arts
que és com un tel,
no?
L'escorça
de l'Arts
és molt fina
i llavors
agafava
l'escorça
de l'Arts
tallava una porta
amb el cúter
tallava una porta
i una finestra
com que ella
ja té tendència
a corbar-se
perquè és la seva
forma natural
ja s'aguantava
i posava
les figures
de pessebre
una pinya
i una espelma
i bueno,
allò tenia un èxit
espaterrant,
no?
Tant és així
que el van tindre
que estava previst
fer dues sessions
i el van tindre
que fer quatre
perquè la gent volia anar
en aquella ponència
d'aquell congrés,
no?
Clar,
perquè és l'arbre
típic
d'alguna manera
del Canadà,
l'Arte
que dieuen
en castellà,
no?
Sí,
però si vas tu
i expliques
com fas
les escorres
o que feies
bueno,
ho patem,
no?
Ho patem,
i tant,
i tant.
Aviam,
fem una mica d'història,
estem parlant
que el que es creu
que va ser
el,
entre cometes,
s'inventor
del pessebre
Sant Francesc de Sís
però en diuen
que el pessebre
el va portar
el Carles III
de Nàpols,
no?
Però també que és veritat
que mentre a Espanya
el pessebre
era cosa de la noblesa
a Catalunya,
a la nostra terra,
ja es feien pessebres
d'una manera popular
perquè la fila
de Santa Llucia
que hem dit
que el 1786
ja existia
va tenir
una influència
important,
no?
Llavors,
la pregunta que et faig,
entre el pessebre
napolità
que Nàpols
és fantàstic,
Nàpols és Nàpols,
i Catalunya
perquè hi ha moltes diferències
però també hi ha similituds.
Com ho veu el president?
Per aclarir-nos,
Carles III
el que fa
és portar un pessebre
napolità cap aquí.
L'estim dient,
de Nàpols.
ell porta un pessebre napolità
cap aquí
que després,
que és el valent del príncipe,
que després
el complementa
amb figures
que fa fer aquí
a Espanya.
60 anys després
d'ell
venir d'anà a Pulse.
entre ells
el
Giner,
que
un valencià,
que és giner,
que li fa figures
de pessebre.
Curiosament,
a l'associació
hi ha dues peces
d'aquest
escultor
i
al Museu Marès
també hi ha una...
Oh, valencià.
Hi havia
el Josep Esteve Bonet
i el Josep Ginés,
el que tu deies.
El Josep Ginés
de l'associació
de pessebristes...
Ai,
al Museu Marès
hi ha una matança
d'innocents
d'en Josep Ginés.
Això és una cosa,
o sigui,
el Carles III
el que porta
és el pessebre
napolità
cap aquí,
perquè la fira
de Santa Llucia,
tot i que la primera
referència de la fira
és de...
1786.
Sí.
Segur que és
molt més antiga,
perquè aquesta és la primera...
De la manera
que està redactada
la notícia
dona la sensació
que abans
la fira
ja és una...
O sigui,
la notícia
parla d'una tradició
i una tradició
que el poble
ja comprava...
No es crea
amb dos...
No, no,
que el poble
ja comprava
figures abans
i canviava...
Molt abans,
no?
I molt abans
venia un tio
francès
que venia
a Sants de Guix
i aquí
li deien
Santi de Guixi
que no caga
ni pixi.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Sí, sí, sí, sí.
I aquest senyor
portava figures
de pessebre.
O sigui que
la tradició
ens ve
ens ve
de molt lluny
ja
directament
de les cases.
Carles III
fa el pessebre
de Palau
i a partir d'aquí
entra a la noblesa
a la noblesa
d'Espanya.
D'Espanya,
la noblesa.
Perquè Catalunya
ha sigut sempre
una tradició
del poble.
Bé,
més popular
hem de tenir en compte
que quan
l'Associació
de Pessebristes
de Barcelona
el 1863
es forma
a similitud
segons
diu
la vanguardia
d'unes
mas antigues
era
perquè
els senyors
que feien
els pessebres
que eren
burgesos
per dir-ho
si diríem
avui dia
feien els seus
pessebres
i els
tenien
que ensenyar
però
en aquell moment
no s'ensenien
una bombilla
i s'ensenyava
el pessebre.
Estava fet
tota massa
de candil
d'oli
llavors el pessebre
es tenia
que encendre
i llavors
ells feien
això que fan
a verges
de posar
aquests cargolets
cargolets
d'aquests
per posar
dintre el pessebre
per il·luminar
una finestra
per il·luminar
i llavors
publicaven
en el diari
de Barcelona
i en algun altre
diari
però hi ha referències
al diari de Barcelona
el llistat
de pessebres
i els dies
que es podien
anar a visitar
aquests pessebres
per fer tot això
van crear
l'associació
de pessebristes
de Barcelona
per posar-se
d'acord
i van fer
uns estatuts
que són
catxondos
però divertidíssims
divertidíssims
com què?
per exemple
doncs
diuen
si un soci
Déu no
bueno
primer que tot
diuen
que està prohibit
els jocs d'ançà
i dir males paraules
i coses d'aquestes
i després
si algun soci
es tingués
que donar de baixa
Déu no us vulgui
el tinguéssim
que donar de baixa
Déu no us vulgui
els altres portaran dol
durant un mes
amb una agulla
d'aquelles
negres
de cap negre
clavada
a l'armilla
en símbol
de dol
i van explicant
coses d'aquestes
més que no
i això
tenim l'obligació
de posar el pessebre
i posar-nos d'acord
però això
són dos capítols
per una quantitat
de capítols
similars
amb això
que explico
que són molt diversos
o sigui que l'associació
de pessebre
no només té la història
del pessebre
sinó la història
dels estatuts
i no sé d'on ve
però
els càrrecs
eren
el gaita primero
el gaita segundo
el gaita tercer
el gaita cuarto
vull dir
ni president
ni secretari
ni tesorer
gaita
no sé
de què deu venir
alguna cosa
alguna cosa
que les devia saber ell
després en parlarem
hi ha un càrrec
que a mi em fa molta gràcia
que tu tens
que ets pavord
eh que sí
després en parlarem
de la teva pavordia
aviam
retornem
retornem al pessebre
perquè aquí
el poble
va incorporar
animals propis
i personatges
com el caganer
en parlarem
la dona que renta
la dona que fila
el caçador
el pescador
i hi ha la desgràcia
últimament
de la castanyera
i el capell
ja brava
d'un burro
tots aquests elements
diria
per el que he llegit
són intrínsecament
catalans
eh
el poble català
deixa'na per el caganer
que és clar
però la dona que renta
la dona que fila
el caçador
el pessebre viu
el pescador
la gent va incorporant
la vida rural
a cada país
amb els vestits
que deies del Perú
el de Nàpols
van
de Napolitans
i aquí
tenim gent
amb esperdenyes
etcètera
això sempre ha sigut així
i els vengesos negres
dels pessebres africans
o morenets
de Sud-amèrica
cada país fa el seu pessebre
llavors
el pessebre català típic
que eren aquelles figures de fang
petitones
que no estaven ni cuites
i que la gent feia casa seva
i després les anava a vendre
a la fira de Santa Llúcia
que com a molt
les cuien
a la cuina
a la cuina econòmica
que arribava allò
devia arribar als 300 graus
com a molt
llavors anaven a la fira
i les venien
i que servia
per poder celebrar el Nadal
amb aquells quatre calerons
que feien
feien aquestes figures
que tots feien les mateixes
i se les copiaven
d'uns els altres
i llavors
doncs
és això
el Llongueres
fa una cançó
que diu
que parla
de les figures de pessebre
i diu
la dona que renta
la vella que fila
el brau que s'adona
que sempre vigila
i va explicant
tota una sèrie de figures
no parla del caganer
ja
no parla del caganer
però
però bueno
i tampoc parla del capellà
amb el paraigua vermell
ni parla de la castanyera
però parla de la dona
que porta el cistell d'ous
i la que porta la gallina
i bueno
tot eren
clar
tot eren
gent de camp
l'home calleu
l'home calleu
imatges rurals
en algun altre escrit
trobem
els que porta la portadora
dos que porten
una portadora de vi
en fi
vull dir
l'home que va a dalt
d'un carro
tirat per bous
doncs
anaven incorporant
de mica en mica
tots aquests personatges
en el pessebre
i un dels que van incorporar
algun caixó
en tota l'època
va ser el caganer
devia ser el caganer
aviam
Maria
peculiaritats del pessebre català
jo l'he diferenciat en dos
el casolà
el que jo deia abans
que es fa
amb suro
amb molts
elements naturals
i després
hi ha l'artístic
que aquí
vosaltres
l'associació
fa 159 anys
fundada
i que va tenir
sembla que es deia
Moliner
va ser el que va donar
el gir
de convertir el pessebre
en artístic
una cosa
és el popular
i l'altra cosa
és l'artístic
fent servir el guix
llavors
arrel d'això
es van incorporar
grans escultors
és correcte això
no
és correcte
però t'ho dic
perquè
el pessebre artístic
ja existia
el que passa
que esclar
però no hi havia el guix
no hi havia el guix
llavors
quan tu fas un pessebre
casolà
o encara que el vulguis
fer artístic
nosaltres encara fem
pessebres
de surum
i molsa
però intentes
que aquest pessebre
de surum i molsa
sigui
sigui artístic
però esclar
el que t'està dominant
és el surum
o sigui
tu sí que el vas posant
el surum i la molsa
però la força
si té aquell gir
té aquell gir
aquest el poso aquí
aquest el poso allà
però el que mana
de veritat
és l'element
el surum i la molsa
són les dues
i una pedra
i un tronc
que té
unes arrels
que has posat
allà a mig
són elles
les que dominen
el molinet
el que fa
és que
una paleta
que hi havia
allà on estava fent
el pessebre
havia deixat
un sac de guix
i va pensar
aviam si faig
aquelles muntanyes
de fons
amb guix
i aviam què tal queda
i va ser
el primer que va fer
va ser unes muntanyes
de fons amb guix
va dir
home
doncs queden molt més bé
perquè queden més llises
queden més llunyanes
i a partir d'aquí incorpora
va incorporant el guix
a tots els elements
que va fent
de pessebre
fins que
que d'allò
perquè el pessebre artístic
ja dic existia
feien servir
el paper rugat
feien servir
feien servir
cartró
feien servir
després parlarem
de l'últim
de l'últim element
que s'ha incorporat
però m'ho deixo
pel final
ja en parlarem
després
aviam
al segle XVIII
ja hi ha notables escultors
com el Murcia
el Salcillo
els catalans
Vallmitxana
i Almedeu
els valencians
l'Esteu Bonet
que hem parlat abans
i els Josep Ginés
que són els que van crear
imatges
que posteriorment
servirien com a model
per altres representacions
jo sé que tu
a nivell personal
tens
com a referència
al
no sé
no sé
dir el millor
estic buscant
una altra paraula
perquè no és la correcta
però sí que el tens
com
la millor referència
que és l'Amadeu
és correcte
dius
home tu
jo t'he sentit a tu
dir
l'Amadeu és el papa
és el papa
és evidentment
l'Amadeu és el que
el que comença
a fer l'evolució
i evidentment
l'Amadeu és el Salcillo
és el Salcillo murcià
o la Rodana
o la Rodana
i l'Amadeu
és d'això
però després tenim
el Talarn també
sí el de Talarn
el Talarn que agafa
tota
els germans
sí
bueno els dos
el Vall Mitjana
però els Vall Mitjana
eren escultors
que feien de tot
i llavors
doncs
bueno
el que dèiem abans
aquests passebristes
ben estants
doncs deien
jo l'any que ve
el meu passebre
Vall Mitjana
jo Talarn
i a més a més
el Talarn
el vull
amb un pintat
superespecial
i per tant
li demanaré
que vol pinti
el Fortuny
i clar
llavors tens
uns cabells
allà
superespectacular
que
la factura
de l'escultor
hi és
però és que a més a més
hi ha tot el pintat
del seu amic Fortuny
que quan tenia
algun compromís
li feia
després hi ha
l'Inus Fèlix
que
molt poc conegut
però que també feia
unes coses
superespectaculars
i hem tingut
grans escultors
l'aventatge
és que
doncs mira
farem una petita referència
al Ramon Amadeu Igrau
que va néix
el 1745
i va néix
el 1881
de Seble
de Josep Trulls
i Lluís Bonifàs
i Massó
que diuen
que ja eren
dos grans escultors
curiosament
el Ramon Amadeu
que el van batejar
a la barreria
de Santa Maria del Pi
realitza plàctiques
el taller escultòric
del Lluís Bonifàs
que ho he dit
a Valls
i que el 21 de gener
del 1770
va demanar
a ser admès
al Gremi d'Escultors
Arquitectes
i Entalladors
de Barcelona
i s'estem parlant
del 1770
i això ja
250 anys
té tela
tot el que es va casar
amb una senyora
la Magdalena
Buixadell
i Vilà
a l'esclésia
de Sant Just
i Pastor de Barcelona
va tenir
deu fills
aquest bon ama
i que li permetia
la seva escultura
el que tu deies
perquè era un bé
preguat
tenir una escultura
del Ramon Amadeu
poder
criar
aquests deu fills
sense grans
angunis
i a la casa
del Gremi
dels Valers
de Barcelona
es conserva
la imatge
del pas
processional
de la Santa Espina
feta pel Ramon Amadeu
Amadeu
es considera
el representant
més pasticiós
del passebrisme
a Catalunya
d'aquí ve
que
sé que per tu
és la referència
va modelar
a més
un sens fi
de precioses
figuretes
per a naixements
per exemple
la col·lació
és a la Verdolot
totes són figures
del Amadeu
com a passebrista
recollir la tradició
barroca
i popularitzar
l'art
fent figuretes
de terra cuita
policromada
caracteritzada
pel realisme
sota la influència
napolitana
veus
aquí ho hem ajuntat
tot
el català
la polita
total
que Amadeu
va ser el que va iniciar
una tipologia local
costumista rural
que la seva característica
més destacable
fou vestir
les figures
dels pastors
amb la indumentària
de la Garrotxa
i va ser una tradició
que seria seguida
per altres passevistes
com Pere Pla
o Jacín Casanaves
bueno
dic tota aquesta història
el Museu d'Història
de Barcelona
conserva diverses
obres seves
i que o
que li són atribuïdes
entre les quals
figures de pessebre
i el bus
d'en Pere Vigili
portant els planos
del col·legi
de cirurgia
a Barcelona
un ombra
important
d'obres seves
presents en esclésies
foren destruïdes
durant la setmana tràgica
o bé a la guerra civil
de moltes però
se'n conserven fotografies
total
aquest home
que fou enterrat
a la tomba
gramial
dels escudeiers
de l'esclésia
del Pi
que va morir
el 1881
1821
continua sent
la referència
a dintre
el passabrisme
de figures
i el passabrisme
català
en tenen molts
però
tu ho has dit abans
el saltillo
que el tenen
no només a Morse
sinó el resta d'Espanya
per passar-nos
la mà per la cara
que el tenen
i amb els passos
de les professors
de les professors
de Setmana Santa
però sols tenim
el Ramon Amadeu
exacte
i no té res
envejar
vull dir
que estem
era un gran
un gran
un gran escultor
bueno
doncs
passant de l'escultor
el que va donar
a l'altre pas
l'Antoni Moliner
que va ser
el que va
canviar el concepte
dels pessebres
que es necessitaven
grans espais
perquè els pessebres
tradicionals
els casolans
els que fem a casa
els fem petits
per un tema d'espai
però el pessebre casolà
necessita espai
per fer-lo maco
bueno
doncs
gràcies a aquest
bon home
l'Antoni Moliner
es van poder fer
els diogames
amb un espai
molt reduït
i es pot fer
una
a aplicar la perspectiva
doncs
llavors
esclar
redueixes molt
l'espai
que necessites
a la resta
de l'estat
encara no
hi ha molts llocs
que no
l'apliquen
i llavors
l'únic que fan
és fer
les cases
de davant
més grosses
les de darrere
més petites
però
necessiten
grans espais
és un pelet
de 150 metres
quadrats
mare de Déu
centíssima
150 metres quadrats
amb un lloc
ara no recordo
l'entera
que vaig veure uns
passebre
molt ben fet
i molt d'allò
i vaig dir
mira està bé
els termes de muntanyes
i veus
bastants termes de muntanyes
i curiosament
després
vols veure'l des de dintre
i tant
passava
al revés
del que fem nosaltres
o sigui
entre termes de muntanya
i termes de muntanya
podies passar
tranquil·lament
pel mig
perquè hi havia
una separació
en canvi tu
des de fora
des de fora
el que et donava
la sensació
és que tots aquells termes
estaven
quasi quasi a tocar
cosa que és
el que fem nosaltres
o sigui
podem deixar un dit
de distància
entre un terme de muntanyes
i un altre
no n'hi posem dos
i en canvi
ells
deixaven un espai immens
i clar
necessiten
metros i metros
de passebre
per
d'espai
per fer el passebre
aviam
resumides contes
l'Antoni Moliner
jo diria
que és el que
tracta el passebre
barceloní
per excel·lència
i
explica'ns una mica
perquè l'Escola de Barcelona
fins i tot
està reconeguda
a la Llombardia
quan dic l'Escola de Barcelona
són els diogames
és correcte?
Bé
és correcte
l'Escola de Barcelona
es comença a conèixer
des que
el Moliner
doncs
comença a treballar el tema
a explicar
després veu el meu fill
que és el seu gendre
que jo crec
que el supera
amb molt
amb qualitat
vull dir
el meu fill ja és
és un artista
de veritat
i per tant
els seus passebres
són
són una autèntica
maravella
i
després ve
tot
i ells
ensenyen
a una sèrie de gent
de l'Associació de Passeuristes
de Barcelona
a treballar
amb aquest tema
i la catedral
d'aquest tema
ha sigut l'església
de Batlem
durant molts i molts anys
fins fa
fins fa
fins fa
tres anys
que l'Associació de Passeuristes
de la zona
sempre ha estat allà
al peu del canó
i
i llavors
clar
això es fa famós
i venen gent
d'arreu
sobretot d'Europa
i
sobretot
venen els de la Lombardia
el
Pigotsi
el Batei
el Pierluigi
venen aquí
a veure com es fa
tot aquest tema
i com es treballa
i aprenen les tècniques
i després
ells evolucionen
evolucionen
i evolucionen
molt bé
molt
tant és així
que avui dia
si els diorames
fets al nord d'Itàlia
fan
molt espectaculars
molt bé
surten nous
nous
figuristes
a Itàlia
molt bons
llavors
doncs
bueno
sobretot
la part
de la Lombardia
doncs és d'allò
però l'Escola de Barcelona
és coneguda
arreu del món
pràcticament
i hi ha molta gent
que
una aquí
una allà
una d'allò
doncs
practiquen
l'Escola de Barcelona
és curiós
i ell
curiosament
ells quan
van començar
sobretot
posaven
Escola de Barcelona
exposició
de
de
de
de
de
de
de
de
Escola de
Barcelona
volem dir
cuidado
que nosaltres
el que estem fent
és
és una cosa
diferent
diferent
ja ja
l'Escola de Barcelona
i
l'Escola de Barcelona
i
l'Escola de Barcelona
i
l'Escola de Barcelona
l'Escola de Barcelona
i
l'Escola de Barcelona
i
i
l'Escola de Barcelona
l'Escola de Barcelona
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
l'Escola de Barcelona
i
i
i
i
l'Escola de Barcelona

i
i
i
i
i
i
l'Escola de Barcelona

l'Escola de Barcelona
l'Escola de Barcelona
l'Escola de Barcelona
l'Escola de Barcelona
Beny Martin
és un pianista australià de Melbourne
especialitzat en esdeveniments, cerimònies i acompanyant de cantants
va ser guardonat com el millor artista de cerimònia de noces d'Austràlia en el 2019
i
i de bon genís és una violoncelista d'origen asiàtic amb seu Amsterdam
diu en el seu Facebook que ajuda milers de persones a sentir-se tranquil·les i calmades
es defineix com compositora i intèrpret de música espiritual i mística per concerts i sessions de meditació en violoncel
sovint col·laboren junts actuant i gravant diversos temes i composicions
amb piano i violoncel
avui ens han deixat la seva interpretació de la nostra sintonia
tornem al Josep Maria
la nostra sintonia que és quin món més meravellós
intentem en cada programa posar una versió
una interpretació
i és increïble
i és increïble comprovar i assabentar-te de quantitat d'artistes que estan
que han sigut protagonistes
gravant, cantant, fent referència a aquesta cançó
mira, sincerament, juny, el nostre director de la ràdio
el regidor que el tenim aquí al davant, el Carlito Rius
diu, mira, el diumenge passat vaig estar
ho estic improvisant total, eh
vaig estar preparant tota la part sonora
a dintre l'esclésia de la Bonanova
i va sonar pel cor, va encantar la vostra sintonia
faig com a referència una cosa explicada abans d'entrar a gravar el programa
amb el Josep Maria Porta i Saborit
de la nostra sintonia
perquè vegis que d'alguna manera
també té la gràcia
que hi hagi altres persones o altres artistes
que li vegin el punt com nosaltres l'hem vist de sensibilitat i de missatge
bueno, aquest és una mica el rotllo
però perquè vegis
un australià amb una asiàtica que està en Amsterdam
piano i celo
i graven aquesta cançó
i la quantitat de versions que han hagut
que jo no soc capaç o no estan enregistrades
i de moment, mira, avui amb tu fem el programa 68
doncs si no hem posat 68 interpretacions
hem de posar 65
de diferents artistes, de diferents músics
el que dona de si una cançó
molt menys que el Passebre
però que també dona de si
i parlant de Passebre
perquè és curiós que el Passebre per mi
és un arte efímer
és com les falles
sí, és un arte efímer
i aquí ve la pregunta
com treballeu des de l'associació de Passebreistes
tot l'any per exposar la vostra feina
durant un parell de mesos?
com us ho organitzem?
és una mica un parell de mesos
és una mica un parell de mesos
però a les falles
l'artista feia fa el mateix
molt complicat
la primera part de l'any
la dediques a desmuntar
a reciclar
i a guardar tot el material
que has fet servir
per la dalt
i després ja comences
amb els dissenys
i comences a treballar
amb tot el
amb tot el que s'ha de fer
per aquell any
i bueno
l'any que ve tindrem molta feina
perquè
molta feina o menys feina
perquè el que parlàvem abans
cada vegada
posem 10 anys enrere
o 12 anys enrere
hi havia 3 llocs
més d'exposició de Passebre
3 locals
o 3 exposicions
que avui hem desaparegut
Batlem
l'esclésia de Sant Jaume
del carrer Ferran
i la plaça Villa de la Madrid
i els sòtons
bueno
en si eren dos
perquè
Batlem i la plaça Villa de la Madrid
o Batlem i Sant Jaume
o Batlem i Sant Jaume
no van coincidir tots 3 junts
no van coincidir
quan l'associació va sortir
de la plaça Villa de la Madrid
va anar a Sant Jaume
i de Sant Jaume al carrer Lledó
o sigui avui
perquè els sovents ho sàpiguen
que més val la pena
perquè aquest art de Firmar
és ple de sensibilitat
i ple d'art
mai tan ben dit
Monestir de Pedralbes
Lledó
que és la seu
la central
i el Museu Marès
Marès
i Pialmoina
Pialmoina
i Sagrada Família
i Sagrada Família
tens raó
aquest any Sagrada Família
aquest any
Sagrada Família
per primera vegada
per primera vegada
llavors doncs
bueno
bastanta feina
hi ha més pessebristes
avui que fa 30 anys?
jo crec que estem en el
jo diria l'època d'or
del pessebrisme
tant aquí
com a l'estat espanyol
com a Europa
la xarxa
són un baròmetre
abans no existien
però avui sí que existeixen
i per tant
si tu entres a la xarxa
i busques Belén
Pessebre
Precipio
Cripen
et surt
quantitat
i quantitat
de material
de notícies
de gent que fa pessebres
de
en fi
molta mecatisme
sobretot a la Itàlia
molts mecatistes
s'han passat
al món del pessebre
en el qual
doncs bueno
jo
no hi acabo d'estar
totalment d'acord
amb l'estil
mecatista
del pessebre
no?
perquè
el pessebre en si
no és una maqueta
és una interpretació
idíl·lica
d'aquell espai
reproduir-lo
exactament
pedra per pedra
i clau per clau
d'una porta
no és
el pessebre
l'has de sentir
o sigui
si tu dius
no
està bé
si està molt ben fet
és molt maco
eh
bueno
vale
però tu has de sentir
tu has d'arribar davant
d'un teorama
d'un pessebre
i has de notar
alguna cosa
i has de dir
ostres mira
la tendresa
d'aquella escena
aquella figura
m'inspira
no sé què
aquesta composició
sí sí
que ben resolt
el tema de la perspectiva
la il·luminació
la llum
però si només et quedes
amb la
amb el ben fet
que està
jo crec que
no acabem de
de lograr
l'essència
del pessebre
no?
parlant d'essència
la teva associació
bueno
l'associació que tu ets president
i jo soc soci
200 socis
o 200
200 socis
quin futur
hi veus?
perquè clar
la mitjana d'edat
dels que estem a dintre
no
no és precisament juvenil
no
però l'avantatge
que tenim
en aquests moments
les coses
poden
poden variar
però l'avantatge
que tenim
en aquests moments
és que ens està entrant
molta gent nova
i no joves
no joves
perquè els joves
avui dia
van molt de bòlit
i tenen molta feina
i Barcelona
més
perquè clar
Barcelona
sobretot
hi ha una cosa
que és la distància
i potser també
paguem una cosa
que per una banda
és molt maca
d'estar
al barri gòtic
d'estar
al Palau Mercader
però és que és un barri
que no té vida
potser si estéssim a Gràcia
la cosa funcionaria
d'una altra manera
o a Sants
o a
bueno
a qualsevol barri
de Barcelona
o al Clot
o allò
la cosa funcionaria
molt millor
però l'avantatge
ja dic
ens està arribant
molta gent
de
prejubilats
és el que te n'està dient
qui entra de soci
a part dels que es moren
o es morim
entra de soci
el que jubila
eh
pocs joves
sí que diem
que bueno
tenim gent de 50 i pico d'anys
que està bé
però l'avantatge
que també tenim avui dia
és que
una persona
abans
als 60 anys
era un vell
vell
i avui dia
doncs
la gent
viu més anys
i
i està
en millors condicions
de vida
i molt millor
i per tant
doncs
tens gent
que té 50 i pico d'anys
i porten
una empenta terrible
tenim
el vicepresident
l'Agustí Terme
que en té 87
i és una d'aigna
treballant
que dius
mare de Déu
que et digui
i bueno
ens dic
que per resumir
la pregunta
que tenia preparada
és
en quin estat
es troba
el passabrisme
actualment
i tu en dius
edat d'or
jo em quedo amb això
i que els oients
en aquests moments
hi ha empreses
que treballen
curiosament
abans quan
tenies que fer
coses
d'elèctriques
tenies que
començar a pensar
com ho faré
de quina manera
com
i ara
avui dia
hi ha empreses
que treballen
vull dir
que viuen
i treballen
per fer
tot el material
que necessitis
per el món del passabre
perquè dius
això
potser a Catalunya
a nivell de figures
ja no tenim tanta força
com a anys enrere
però a Itàlia
i Andalusia
hi ha gent que fa figures
que són autèntiques
meravelles
sí
però aquí a Catalunya
encara tenim
per exemple
la Montserrat Ribes
però
en Muntz
en Muntz
ja
sí
però
amb Mofill
sí
en Muntz
en Castells
que tot
bueno
els germans
van fent
alguna cosa
van fent coses
curiositat
el Daniel Alcántara
que també van fent coses
els Castells
tenen
tenen substituts
els Bertran
que també van fent coses
el Sisko
però el Sisko
i la Gemma
sí
però la Gemma
fa figures
fa figures
però aquí fa
tot el que està parlant
tot el treball
de llauna
i de plom
era el Sisko
i el Sisko
i després ja la
que des d'aquí
li enviem un record
perquè avui
tenia que estar aquí
però malgratament
s'ha fotut malalt
i no ha pogut venir
Sisko millora't
eh
això Sisko
i després tenim
la Montserrat Ribes
que la Montserrat Ribes
és una indústria potent
de la figura
avui dia
sí sí
és poder la més potent
potser la més potent
perquè el que jo et volia
preguntar abans
el dels germans castells
de Catalunya segur
de Catalunya segur
els germans castells
han plegat
o
no
van fent
van fent
van fent
però no tenen descendència
que jo sàpiga
no
que no
quan els dos germans
pleguin
s'han plegat
ja
bueno
hi ha un projecte
amb el museu de Montblanc
aviam si continuarien ells
però està molt
està molt a les beceroles
i perquè les figures castells
han sigut
una referència
també
sí
sí
i tant
les figures castells
n'hi ha escampades
arreu del món
també
el caganí
la figura més popular
que fins i tot
fins i tot
hi ha parades
a Santa Llúcia
i al mercat
de la sala de família
que només
venen caganís
bueno
i
venen caganís
amb les figures
de
polítiques
artístiques
de tot
i a prop
i
hi ha
al carrer
al carrer
al carrer Mays Nou
hi ha una botiga
i al carrer
llibreteria
n'hi ha una altra
i em sembla
que a prop de la Sagrada Família
n'hi ha una altra
i la fira de Madrid
de la plaça Major
està ple de parades
que venen cagones
i bueno
hi ha una anèdota teva
quan
potser sí que és la indústria
més potent
del
la del carrer
si vol que dius això
que hi ha una anèdota teva
que expliques
que una dona de Madrid
es va posar
contacte amb tu
demanant-te
si li podies enviar
un capellà
amb un paraigua vermell
i tu li vas dir
miri senyora
perquè ella et deia
que l'havia vist
sempre al passebre
de casa seva
i que en volia tenir un
i tu li vas dir
miri senyora
si vol un caganer
jo li podria portar
tants com vulgués
però de capellà
amb paraigua
va costar molt trobar-lo
al final hi vaig trobar
o sigui
el que jo deia
ets que ets
molt bona persona
home
quan una persona
amb il·lusió
et demana una cosa d'aquestes
doncs
si pots
si pots
la complaus
canvia una mica
de registre
fa
3 o 4 anys
o més
o 6 anys
l'Ajuntament
es va dirigir
a l'associació
perquè us feu
càrrec
vosaltres
de fer el passebre
tradicional
a Barcelona
i que s'ubica
al Museu Marés
com va anar allò
perquè allò
va ser
després
d'una
d'aquestes
amb el coll boni
em sembla
que va ser
amb el coll boni
una d'aquestes
bronques
del passebre
a la casa
de Sant Jaume
que la cosa
no anava bé
i el mateix
el mateix
Jaume Collboni
va dir
el passebre
l'han d'entendre
els nens
i per tant
hem de fer
una cosa
que els nens
l'entenguin
us veieu un cor
l'any que ve
de fer un passebre
i parlem-ne
ens vam posar
en contacte
amb l'ICUP
i vam fer
el primer passebre
del Museu Marés
que deu fer
5 anys
5 o 6 anys
i bueno
ara ja és
vingut
el passebre
tradicional
de Barcelona
el passebre
tradicional
que abans
era
la plaça
Sant Jaume
la plaça
Sant Jaume
continuarà fent
els seus invents
invents
de la Colau
del que sigui
i el tradicional
i el tradicional
el d'allò
i llavors
ara sempre
ara ja sempre
que parla
la senyora Colau
o l'Ajuntament
ja sempre parlen
del Museu Marés
i
del
de la Pedralbes
mira
això són els dos anys
que tot això
és ICUP
esclar
d'això
esclar els suients
que és l'ICUP
l'ICUP
és l'Institut de Cultura
de Barcelona
ahir curiosament
que es va inaugurar
al Centre Català
d'Artesania
una mostra
d'un passebre
i l'interpretació
que havien fet
uns artistes
d'aquell passebre
doncs mentre anava
jo de la plaça
Sant Jaume
cap al carrer
on hi ha
el Centre d'Artesania
penjats
al carrer
hi havia
pòsters
anunciant
el passebre
del
del Museu Marés
i l'horari
d'això vaig pensar
mira
anem bé
ja anem bé
ja anem bé
s'han fotut fora
la massa
ja
anem bé
però
per lo menys
ens fan publicitat
aviam
fem una mica
d'espòiler
parlem de
de la casa
del passebre
del museu
del carrer
ja
de l'entendem-nos
la teniu
oberta cada dia
fins a Reis
la tenim oberta
cada dia
fins a Reis
i després fins a la Candelera
si alguns truca
la Candelera
bueno
i més enllà
perquè a vegades et truca gent
que ve a Barcelona
de Pamplona
de San Sebastián
o d'on sigui
i ens diuen
escolta que
vale
doncs us oprim
perquè nosaltres
pràcticament
el de Lledona
el de Lledona
ho comencem
a desmuntar
fins
el març
o
la setmana santa
mira
m'has obert
el meló
de la pregunta
fora de Catalunya
això que en diuen
a Espanya
quins són
els pessebres
que valen la pena
que valen la pena
home
sobretot
Andalusia
jo t'he dit abans
Andalusia
perquè
els figuristes
Andalusia
tenen anomenada
i són bons
i a més a més
els pessebristes
també són bons
són gent que s'hi dediquen
molt
el que passa
que no hi ha aquest teixit associatiu
que hi ha a Catalunya
cadascú treballa
són capaços
de desmuntar
el menjador de casa
per muntar el pessebre
i celebrar el Nadal
a la cuina
i
jo hi he estat
a cases d'aquestes
i fan uns pessebres
meravellosos
molt treballats
moltes hores
moltes hores
moltes hores
que jo m'esborrono
quan veig
aquelles tantes hores
tantes hores
però
però és així
i
ells són molt bons
treballant
després
potser
alguna part
de València
i a Castella
també hi ha
bons pessebristes
i sobretot
ara
es van posant
cada vegada més
allò que en diuen
posar-se les piles
i intentant
fer les coses
ben fetes
l'any que ve
800 anys
el primer pessebre
800
800
l'any que ve
hem de fer grossa
home
i t'ho dic
perquè ho fos el fil
la fareu grossa
però us aneu Andalusia
perquè m'heu dit
que la fareu a Sevilla
és veritat
normalment
cada 4 anys
es fa un congrés
internacional
però l'any que veus
és el del 800
i si tothom a Sevilla
el del 800
al final
es va decidir
de fer la Sevilla
no dius cap mentida
no no
i tant que no dius cap mentida
però bueno
és veritat
que Andalusia
doncs
té tota una sèrie
de llocs
molt interessants
entre ells
hi ha el museu
de Mollina
que està tocant
en Tequera
que jo recomano
el que li agradi
al Passebre
que hi vagi
perquè hi haurà
autèntiques meravelles
a part d'aquest museu
és una meravella
són 5.000 metres quadrats
dedicats al Passebre
però
i a més a més
molt fàcil d'anar-hi
perquè
l'Avet deixa
en Tequera
vull dir
en Tequera-Mollina
hi ha 5 quilòmetres
actualment
t'interrompesos
Josep Maria
actualment
la referència
del museu
ai del museu
del Passebre
a Espanya
és en Tequera
o sigui el més gran
és la referència
el de Mollina
sí
després està aquí a Catalunya
evidentment
tenim el de Montblanc
que és molt maco
molt cucató
però la referència
del museu
del Passebre
està en Tequera
hi ha hagut un mecenes
que s'hi ha posat
del tot
i ha dedicat
una part molt important
de diners
a fer aquest museu
doncs
el micrófono obert
Josep
no tenim
munteu un viatge
depèn de vosaltres dos
que sou els mestres
en Bada
i tant
aviam
hi ha moltes coses
moltes coses
i hem
hem d'anar acabant
però tu no te'n vagis
que encara
fem un petit repàs
hem dit
el que era el Passebre
el que és el Passebrisme
l'afició i l'art
de construir Passebres
i el que és el Passebrista
que per mi
té tres definicions
no una
Passebrista
és la persona
que fa Passebres
opi
membre d'una associació
de Passebristes
també es diu Passebrista
i l'artista
de figures
de Passebre
que se'n diu Passebrista
també
correcte
tu ho tens tot
i l'intel·lectual
que potser jo no la tinc
però hi ha l'intel·lectual
també
que és la persona aquella
que estudia
el Passebrisme
i també
l'hem d'incorporar
en aquest
d'això
que escriu
que fa lliures
que fa articles
i que d'això
i aquest també
és un Passebrista
a veure'ns
de Passebristes
dos
abans de
fer un impàs
el primer
el monjo
el teu amic
un altre vilonomí
que havia parlat
el Gilbert
el Saran
i Famades
batejat amb el nom d'Artur
amb la vida normal
i de
i de naixement monàstic
Gilbert
Vilanova i dels altres
que tu el coneixies
i m'has explicat
l'anècdota
el dia abans
explica-ho
explica-ho
que té molta gràcia
sí
curiosament
el dia de Carnaval
el divàs de Carnaval
ell estava ballant
a la societat
d'una societat
de Vilanova
que es diu
el Fomé
i l'alt de bal de matí
quan es va llevar
li va dir
amb el seu pare
dimecres de cendre
me'n vaig a Poblet
i el seu pare
va dir
bueno
quan tornes
no no
jo no penso
jo no penso tornar
em quedo
em quedo
em quedo Poblet
i se'n va anar a Poblet
i ell es va quedar
al cap d'un temps
el pare
i va enviar
un capellà
de Vilanova
aviam
si el reconvertia
si el reconvertia
o
que no es fes monjo
però no no
la cosa va
va dir
que no
que ell es quedava
i es va quedar
a Poblet
Poblet
després
es va anar
a diferents punts
d'Europa
fent pessebres
precisament
hi ha pessebres seus
a diversos punts
d'Europa
i alguns altres
s'han destruït
per exemple
curiosament
es va destruir
el que havia fet
a Poblet
perquè ell després
se'n va anar
al monestir de Solius
amb el Garret
amb un sisme
que hi va haver
a Poblet
amb l'Edmond Maria Garreta
i Olivella
a més és curiós
perquè això de Solius
tu deies dels calés
no sé d'on van sortir
perquè el monestir
de Santa Maria de Solius
que va ser fundat
el 1967
sí
sí
quatre taliaris
i va ser fundat
per l'exabat
de Poblet
per l'Edmond Maria Garreta
i tres monjos més
del mateix monestir
i ell
ell era fora
ell era Roma
i quan torna a Poblet
diu
ho entès
diu
vinga veu l'abat
i quan veu l'abat
diu no aquest no és el meu abat
no és el meu abat
i llavors ell
se'n va
a Solius
amb el Garreta
no
què va passar a Poblet
en aquells moments
la iglesia és molt
molt tancada
doncs no
no se sap
no li diu ni piva
però
suposo que era un problema
de país
precisament
sí
perquè l'Edmond Maria Garreta
i Olivella
era de l'estada
un problema de país
i marxen a Poblet
i curiosament
surten els diners
per construir
un monestir modern
molt confortable
molt confortable
i llavors ell allà
comença a fer
diorames
diorames
diorames
fa una sala
hi ha una sala
primer
s'es posen com poden
un dia que va
la senyora
Ferrosola
allà
li parlen
que necessitarien
fer
un espai
per posar
tots aquells diorames
i la Generalitat
acaba pagant
una saleta
per posar
tots els diorames
de fràgil
verd
i a més
Josep Maria
el monestir
de Solius
està situat
en un entorn
molt bonic
molt
preciós
és un lloc
força interessant
per visitar
i això sí que
jo el recomano
als suyents
tant pel que fa
el propi edifici monàstic
que és el que tu dius
que és
veure un monestir
amb les comoditats
del segle XX
que és
quan es va fer
a final del segle XX
i amb els seus jardins
i de pas
veure la col·lecció
de pessebres
fets
pel frau
Gilbert
d'Alsaran
Vilanovi
un espai
a prop
per llocs
per anar
a menjar
molt bé
la platja
a baix
si volen
anava a profitar
jo que tinc
molta relació
amb aquella terra
que és
justament
la frontera
entre la selva
i el Baix Empordà
és una terra
marcada
pels dius
aviam
per acabar
la primera part
amb tu
jo m'agradaria
que ens expliquessis
aviam
de tots els guardons
que tu has tingut
que has sigut
considerat
el passebrista
de referència
fa 5 anys
quin és el que
tots en diràs
però segur
que hi ha
algú
que no té per què
ser el més important
que t'hagi arribat
més al cor
que pot ser
haver sigut
triat
president
de la
Federació
Primer Catalana
de l'Associació
de Passebristes
o quan et van donar
quan et van donar
ara
el Gran Premi
on va ser
a Suïssa
no
a Bèrgamo
a Bèrgamo
a Itàlia
a Bèrgamo
evidentment
que reconeixin
tota una feina
feta
a nivell internacional
de passebres
doncs
és molt important
però potser
a mi el premi
que la Federació
de Teatre
en el seu moment
em va donar
l'Arlequí
que és el premi
que donen
cada any
es donen
5 categories
aquell any
em va tocar
a mi
com a persona
de rebre aquest premi
però per mi
el premi
que potser
té més importància
és el que em va donar
la pròpia entitat
de Vilanova
al Círculo Catòlic
el reconeixement
de tots els anys
que havia estat gestionant
teatre
i pastorets
i volguis que no
i era també
de la família
exacte
era un reconeixement
també
era un reconeixement
a tota la família
era un reconeixement
a tots aquells anys
de dedicació
a tota la reforma
del teatre
en fi
vull dir
continuem
a no te me'n vagis
m'agrada el Nadal
faig petons
i regals
els carrers
i els balcons
trens de llums
i colors
m'agrada el Nadal
un passebre
com que
pastorets
i torrons
i cançons
fora el foc
quan miro la nit
veig el vidre entelat
escric amb el dit
bon Nadal
i un desig
vull un tall
de torró
pel pastor
rovelló
i carbó
dins d'un sap
pel dimoni
esboat
vull un somni
de neu
per baixar
amb un trineu
poder veure
el rei blau
fent demà
com un instant
vull pujar
del desert
el pressor
fa amb l'estel
fins l'estel
a l'estel
que s'apaga
i s'encent
vull que em donis
cançons
junts en tre de petons
i un dibuix
d'aquest món
sense amors
ni canons
m'agrada el Nadal
faig petons
i regals
als carrers
i als balcons
trens de llums
i colors
m'agrada el Nadal
m'agrada el Nadal
un passebre
com cal
pastorets
i torrons
i cançons
por el foc
m'agrada el Nadal
faig petons
i regals
als carrers
i als balcons
plens de llums
i colors
m'agrada el Nadal
un passebre
com cal
pastorets
i torrons
i cançons
por el foc
maca
aquesta és una Nadala
diferent
a la ràdio
i al carrer
ja posen
les tradicionals
que són molt maques
però almenys
nosaltres intentem
posar una Nadala
diferent
el programa anterior
ho vam posar
la del camell
del grup
els Manel
que és una Nadala
renovadora
que a mi em fa molta gràcia
i aquesta
que és de la
Damaris
i és a la verd
és que tenim a Catalunya
tenim un personal
important
la Damaris
que és
una referència
pels nens
és una pedagoga
musicoterapeuta
autora
i cantant
de cançons infantils
mira com és
des del 1998
ha editat
més de 16 àlbums
i més de 200 cançons infantils
supera
els 800 milions
de visualitzacions
al seu canal
de Youtube
té més
de 2 milions
de subscriptors
aquesta catalana
és increïble
arriba als nens
mira
després se faré
una petita referència
vaig estar
la setmana passada
en una fira
la fira
d'un poble
que es diu Canyelles
i actuava ella
i és increïble
és que sembla
com
pels nens
com
jo ho he de dir
com un artista
de rock
però jo ho he de dir
jo ho he de dir
la Damaris
bé
doncs ens ha deixat
aquesta Nadala
que a mi em fa
molta gràcia
recordar-la
m'encanta
el Nadal
faig petons
i regals
m'agrada el Nadal
un pessebre
com cal
pastorets
i torrons
i cançons
vol el foc
Josep Maria
ara sentiràs parlar
els altres dos
creus
de la comunicació
el Joan
que ens explica
sempre històries
interessants
i el Pep
que de Barcelona
poques coses
li escapen
Joan
tot teu
moltes gràcies
Ferran
gràcies
Josep Maria
avui
apresc molt
d'un tema
que jo
realment
desconec bastant
fins ara
no havia sigut
massa
perseverista
ara em tindré
que animar
i aprendre
una mica més
de tot això
i bon dia
estimats
soients
avui variarem
una mica
avui ens posarem
no serios
però per què no
parlar d'història
i per què no
història
de casa nostra
les reines
de la nostra
història medieval
estan plenes
de tòpics
que si santes
que si màrtirs
que sacrificades
que pèrfides
que sofrents
que immorals
avaricioses
s'ha reparat
poc i malament
avui farem
un primer repàs
algunes que
sense la seva
acció política
a la història
de Catalunya
hauria estat
molt diferent
comencem
i comencem
amb una cançó
tradicional
occitana
que es diu
Triste es vossel
endavant
Soy triste
dins
al fond
del cor
a l'autor
de Dieu
tot
és
l'ero
per què
és tu
triste
com
un cu
soy triste
dins
al fond
del cor
un mal
al cel
un mal
a l'ovell
un mal
a l'oebre
de Dieu
Trist és vossel
triste la terra
tristesa
fins al fons
del cor
comencem
ja he dit
d'entrada
que no parlarem
de totes
perquè seria
molt llarg
i segurament
bastant pesat
en parlarem
de 4 o 5
i comencem
per Maria
de Montpellier
quan Maria
va néixer
l'any
1182
feia 3 anys
que Occitània
havia quedat lligat
a la corona
d'Aragó
però els catalans
no tenien
cap presència física
en aquells territoris
tot això
ho va canviar
la reina
Maria
esposa
de Pere I
el Catòlic
o Pere II
d'Aragó
va tenir
que lluitar
molt
per defensar
el seu
cognom
davant
dels intents
d'usurpació
per part
dels homes
de la seva
família
Maria
casada ja
dues vegades
havia estat
repudiada
pel seu
segon marit
i la tornada
a casa
amb el seu
pare
Guillem
Vuitè
no va ser fàcil
Aquest
amb un fill
viu
d'una nova esposa
va cedir
al seu
hereu
el títol
sobre l'empelier
en contra
de Maria
que va signar
un acte
de renúncia
un acte
de renúncia
molt curiós
el domini
la puxança
i la jurisdicció
no poden mai
ser transmeses
a les filles
mentre hi hagi
un home
supervivent
el pobre
no ho va entendre així
i una revolta
va tornar
el títol
a Maria
Pere el catòlic
no li ha fet
mai costat
el rei català
va disposar
del títol
de Montpellier
i el va donar
com a dot
de casament
a la seva
filla comuna
Sanxa
tan aviat
com va néixer
Pere estava molès
perquè ella
no volia renunciar
al seu títol
i ella es volia
casar
en Maria
de Montferrat
filla
del rei
de Jerusalem
a Maria
només li cabria
tenir un fill
mascle
i enmig
de les disputes
va néixer
el futur
Jaume I
diu la l'agenda
que per concebre-ho
la reina
es va fer passar
per una amant
del marit
convidant-ho
a compartir
el llit
a les fosques
sigui cert o no
el futur
Jaume I
va marcar la història
el darrer menyspreu
el rei
deixava infant
només en dos anys
com a penyora
pel seu gran enemic
Simó de Montfort
Bioban d'Hongria
Bioban
segona esposa
de Jaume I
va tenir una història
totalment oposada
a la de la seva
sogra Maria
reina estimada
i governant
respectada
fins a l'extrem
que alguns
de les seves
aportacions
van quedar recollides
al llibre
dels fets
escrit
pel seu marit
La unió
va sorgir
després del divorci
del conqueridor
de la seva
primera esposa
a Villanord de Castella
que ja
li havia donat
un fein
Per aquest segon
matrimoni
el rei buscava
la filla
d'un rei
i el papa
li va oferir
l'aliança
a la casa
reial hongaresa
nou vestió
de la cristiandat
a les fronteres orientals
amb el món musulma
Villan va ser
una reina
molt dotada
pel joc polític
la diplomàcia
i la mediació
de fet
en la conquesta
de la València
Jaume I
va fer cas
a la seva esposa
partidària
de pactar
la rendició
de la ciutat
i no pas
d'entrar-hi
per la força
i també
va ser
Villan
qui el va acompanyar
en les reunions
amb l'ambaixador
del capdill musulmà
al Azag
per negociar
els termes
de la sortida
així
el 9 d'octubre
del 1238
el seguici reial
va entrar
amb tota la pompa
a València
sense cap tipus
de resistència
el 1244
les relacions
entre la corona
catalana
oragonès
i la castellana
eren força complicades
les negociacions
al camp de Mirra
semblaven
irreconciliables
Jaume I
hauria abandonat
la taula
si no fos
perquè Villan
hi va intervenir
l'interès
era clar
l'adversari
del seu marit
era el fons
dècim
de Castella
futura parella
de la filla
gran del matrimoni
Villan i Jaume
van compartir
15 anys de vida
i 10 fills
alguns d'ells
parits
s'entén
d'esta campanya
perquè la reina
poc amant
dels luxes
preferia participar
en les campanyes
que quedar-se
a palau
defensant
els interessos
dels seus descendents
va morir
en 35 anys
però
amb bona feina feta
els territoris
de la corona
es van repartir
entre els seus fills
varons
l'enfant
alfons
nascut
en el primer
matrimoni
d'en Jaume
va morir
prematurament
Pere
va ser rei
d'Aragó
i d'Aragó
i de València
i Jaume
de Mallorca
de les filles
dues també van
d'Ucorona
Biobana
va a la Castella
i Elisabet
va a la França
una reina
que serà parlat
perquè té
molts carrers
el seu nom
però que realment
es coneix poc
i és molt interessant
continuem
i continuem
per Constança
de Sicília
el futur rei
Pere II
el Gran
va concertar
el seu matrimoni
amb Constança
amb la intenció
d'assejar
una aliança
entre Catalunya
i Sicília
però el papa
Climent IV
amb els francesos
com a viat
no li agradava
aquesta unió
i el 1266
va rebessar
el tron
al pare de Constança
Manfred
per entregar-lo
a Carles I
d'en Jú
la reina
no pensava prou
en renunciar a l'illa
des de Catalunya
on s'havia anat
concentrant
un nucli
d'exiliats sicilians
que la reconeixien
com a provitària
legítima del tron
entre ells
el futur
el mirall
de la flota catalana
Roger de Llúria
van anar
preparant el retorn
el moment
va arribar
el 30 de març
de 1282
quan van esclatar
les vésperes sicilianes
una rebota
orquestada
pels partidaris
de Constança
tothom que hagi estat
a Sicília
encara parlen
o poden parlar
molt
de les famoses
vésperes catalanes
que per ells
va ser com una espècie
de llibració
un any després
sobarreina
arribava a Messina
per ocupar
el tron
de Sicília
Ramon
Ramon
Ramon
Montaner
diu
senyàs
i llevar
els ulls
al cel
i besar
a la terra
malgrat tot
li va tocar
fer equilibris
entre el seu marit
Pere el Gran
partidari
de posar Sicília
sota el domini
de la corona
d'Aragó
el papa
que continuava
volent
els enjú
i els seus fills
els últims anys
de la seva vida
els va passar a Catalunya
de dol
per la pèrdua
del seu marit
i del seu primogènit
al fons
a la seva mort
va començar
la seva fama de santa
va ser beatificada
i Dante
a la divina comèdia
va situar
la buena constanza
al purgatori
que difícil
que la Liguer
et situés al seu
se'n salto
uns quants
que hi ha per aquí més
per arribar
a una altra
perquè esclarem
de parlar
d'Alfons II
Jaume I
Elisenda de Moncada
Alfons III
Anem a
Sibiva de Fortià
Sibiva de Fortià
va ser la tercera esposa
de Pere III
al cerimoniós
germà
d'Alfons III
anomenada
per l'acord
la reina grossa
havia arribat
a l'acord reial
com a l'ama
de la companyia
de la reina
Elionor de Sibiva
segona esposa
de Pere III
era una jove
procedent
de la petita
noblesa empordanesa
i només arribava a l'acord
la van casar
amb un noble aragonès
ja molt gran
que va morir
al cap del poc temps
el rei Pere
acabava d'enviudar
s'hi va fixar
malgrat la diferència
d'edat
ella 24
el rei 47
els dos prínceps
Joan i Martí
fills del rei
i de Vionor
la segona dona
no van veure
aquest enllaç
amb bons ulls
creien
que el seu pare
podria tornar
a tenir descendència
no va ser així
el segon
embaràs de Sibiva
va portar un nen
i el rei
va agavitzar
les relacions
fins a aquests moments
no estaven casats
el nadó
va morir
els pocs dies
però
els seus germanastres
van entrar
en Gautava
tindria més fills?
amb el títol
de reina
la mà
Sibiva
la va exercir
com a taula
va promocionar
famílies
i persones
molt properes
amb ella
personatges
de la baixa noblesa
desplaçant
a les classes
més altes
clar exemple
el del seu germà
Bernat
que de cuiner
major de Palau
va passar
a Camarabent Reial
i posteriorment
a governador
general
de Catalunya
però la mort
del rei
Sibiva
i els seus
van fugir
en tot
el que es van
poder endur
trobant
els seus filastres
l'excusa
d'haver abandonat
i saquejat
el Palau
condemnada a mort
juntament
amb el seu germà
el papa Climent VI
va intercedir
per la seva vida
anys més tard
a la pujada
de Martí
a l'Omaltrón
li va donar
el reconeixement
de reina
Bidua
com va recollir
l'historiador
Ernest
Balenguer
cadascú
ha de pensar
primer
en els seus
parents
després
en els estranys
això
diuen
que era
el pensament
de Sibiva
anem amb una altra
Violant
Violant de Bar
dels dos fills
de Pere
els cerimoniós
Joan va ser
el més
bovigerant
i Violant
la seva segona dona
no es va quedar
enrere
filla d'un duc
i neboda
del rei de França
la reina
havia crescut
de París
com a membre
de l'autonobresa
era culta
i refinada
molt lluny
de Sibiva
els primers anys
de matrimoni
encara prínceps
i per no coincidir
massa
en Joan
i Sibiva
es va establir
a Ginona
on van crear
un acord
molt sofisticada
a l'estiu francès
el 1387
van ser coronats
reis
però el monarca
preferia dedicar
el temps
a les seves
aficions
sobrenom
com
aïmador
de la gentilesa
el descurat
o Joan I
el caçador
no veien
estranys
Violant
era tot
el contrari
d'una gran
violentat
política
i gran
habilitat
d'estratègia
diplomàtica
i oratòria
va substituir
el rei
a les cors
de Monzó
va assumir
la lloc
tinyença
durant la malaltia
de Joan I
va promoure
polítiques
francòfiles
de grans repercussions
econòmiques
i va donar
el seu favor
i el de la corona
als papes
de Vinyó
Joan el caçador
va morir
l'any 1396
en circumstàncies
que no s'han
aclarit mai
i quan els súbts
acusaven
la parella
de ser uns
llibidors
i uns
malgastadors
al no tenir
descendència
masculina
el tron
passarà
a Martí
I
l'Humar
germà
de Joan
Maria
de Una
Quan Maria
va saber
que era reina
el seu marit
Martí I
era fora
i no va tornar
fins al cap d'Urany
recordant
que en aquells temps
hi havia
domini sobre Sicilia
Napnàpols
etc.
La nova reina
de 38 anys
estava
però perfectament
preparada
per governar
Durant la seva regència
Maria
va gestionar
el patrimoni
familiar
i negociava
enviament d'armes
i tropes
a Sicilia
on es trobava
el rei
Fill d'una
de les principals
famílies
aragoneses
i educada
a la cort
coneixia molt bé
el país
i tenia
totes les qualitats
per governar
A la tornada
del rei
aquest jurarà
el seu càrrec
a Saragossa
però Martí
no era especialment
actiu
ni massa
interessat
en acció
política
massa semblant
a Joan
el germà mort
en canvi
Maria
sí
Va actuar
com a assessora
del marit
va participar
en un intent
de pacificació
entre els Centelles
i els Vilaregut
dues famílies
de l'alta noblesa
valenciana
i va intercedir
davant del papa
per millorar
les condicions
dels pagesos
de Revença
L'any 1406
va morir
una dona
que segons
Francesc
i Ximinis
era excel·lenta
i sàvia
El seu
únic areu
Martí
va morir
molt jove
cosa que va
suposar
la fi
de la dinastia
de la casa
de Barcelona
el compromís
de Casp
va provocar
l'arribar
de la corona
de la
d'Ostrastàmera
1412
a 1555
en la figura
de Ferran
Dantequera
Ferran I
el Just
nebot a Martí
primer
l'altra quantitat
d'impossibilitats
Jaume II
d'Urgell
va quedar fora
per lluites
d'intestines
la muller
de Ferran
va ser
Eleonor de Burkert
poc important
en comparació
amb les reines
que recordem
i per avui
parlaré
de l'última
perquè la següent
ja és molt important
i li dedicaré
si m'ho permeteu
un capítol especial
l'última
d'avui
és
Maria de Castella
Maria de Castella
filla
i germana
de Reis
no agradava
a Alfons IV
el magnàtimo
fill de Ferran I
la considerava
una dona
malaltissa
i allunyada
dels cànoms
de bellesa
de l'època
va haver d'acceptar
la humiliació
que el marit
infringia
prohibint
i acompanyar
a tots els actes
públics
en tot
el rei
devia ser molt conscient
dels seus
volors polítics
perquè primer
la va assignar
com a representant
de la família
a les Corts Catalanes
i durant la seva estada
de sis anys
a Cervanya
Maria es va quedar
al front del govern
de Catalunya
durant aquests anys
el rei
va desvegitimar
en alguna ocasió
però era tant
el respecte
que s'havia guiat
entre els catalans
que va continuar
governant
quan Alfons va marxar
a Nàpols
on va crear
una altra família
i d'on no va tornar
mai més
Maria
a Catalunya
va haver de fer front
a situacions
molt complicades
conflictes
entre els nobles
arreu del territori
les remenses
i sobretot
les lluites
entre el seu germà
Joan de Castella
i la corona
del seu marit
gran partidària
del pacte
i de la diplomàcia
va aconseguir
diferents treles
i quan la diplomàcia
no funcionava
era capaç
de plantar
la seva tenda
de campanya
al mig de la batalla
va contribuir
a la brillant
política mediterrània
protagonitzada
pel magnànim
però sense
l'acció política
i econòmica
feta per la reina
res d'això
ja és pogut ser possible
dona
de gran inquietud
intel·lectual
tenia correspondència
amb els monjos
de Montserrat
fent servir
sempre el castellà
que no era pas
o català
perdó
que no era pas
va ser la llengua mediterrà
hi havia diferència
per la castellà
diferència
no no
és que
ella era castellana
per tant
ella feia
deixava de banda
quan tenia
aquestes relacions
intel·lectuals
la seva llengua mediterrà
va ser decisiva
en el nomenament
del seu cunyat
Joan II
Joan
el sense fe
com a nou rei
i aquí ens apareix
una figura
molt important
com a reina
de la corona d'Aragó
que és Joan Enríquez
la mare
de Ferran el Catòlic
però això ho deixarem
per una altra dia
com veieu
no coneixem massa
la història
de les reines
de l'edat mitja
que hem tingut a Catalunya
i han sigut
tan o més importants
moltes vegades
que els seus esposos
sobretot
per la influència
que tenien
en portar el país
i en relacionar-se
amb els seus sòctets
clar, perquè
moltes vegades
marxaven els marits
i d'això
amb les bescontesses
d'abast
també ha sigut així
i avui
el Joan
ens ha sorprès
perquè ell
que sempre ens fa
viatjar pel món
avui ens ha fet
viatjar
per la història
i en deixo per mi
el més interessant
de totes
que és en Joan Enríquez
perquè esclar
aquí tindrem també
la guerra
seguit catalana
la busca
i la vida
una sèrie de coses
que realment
van marcar
una època molt important
bé
continuarem
si no la setmana que ve
que és Nadal
una altra
i parlarem
d'aquesta última reina
i una mica
de la història
del famós príncep
de Viana
un altre personatge
totalment obridat
que també té molts carrers
però que poca gent
sap realment
qui va ser
gràcies oyents
i ara em despedeixo
amb dos cosetes més
i ja està
ahir va passar
un aconteixement
a les Cors Espanyoles
molt preocupant
estem davant
d'un cop d'estat
institucional
l'intent
de prohibició
de discutir
i aprovar
lleis
per part
del Tribunal Constitucional
és un atac
directe
a l'estat de dret
a la
separació
de poders
a la democràcia
liberal
ho he dit
alguna vegada
però ens acostem
cada vegada més
amb una Espanya
semidictadura judicial
tots els cops d'estat
i revoltes
han vingut
de la dreta
recordeu-lo
sempre
sempre eh
des de la guerra
del 36
al cop d'estat
ho estic recordant eh
al cop
del Tejero
en fi
i ara això
i finalment
una cosa
com que demà
demà
el passat demà
ja a final
del campionat del món
vull fer una petita referència
a Qatar
com vaig fer el primer dia
o sigui Qatar
sempre Qatar
el senyor Rossell
ex-president del Barça
no para d'explicar-nos
les bondats
del sistema
de l'amirat
el seu respecte
als drets humans
la seva benevolència
amb el tracte
amb els immigrants
la seva tolerància
amb les dones
i diu
que vol ser
alcalde de Barcelona
quina por
bona tarda
bon dia
Josep
el Joan
avui ens ha fet
un viatge
per la història
sí
tu
per on viatjarem
amb tu
avui viatjarem
per un
pels canòdrops
de Barcelona
una cosa que
segur que us sorprendrà
perquè
a mi em sorpreix
tot això
estirant el fil
veient una fotografia
antiga de Barcelona
vaig pensar
mira
això
em donarà una mica
i he començat a sortir
coses i coses
i penso que és bastant
interessant
espero que
els oients
estiguin d'acord
amb mi
el que us deia
no fa gaire
repassar unes imatges
antigues de Barcelona
que a més a més
de ser coses curioses
són una font d'inspiració
vaig veure una fotografia
d'un diari
la Rambla
del 29 de juliol
del 1935
i el peu de la foto
deia això
eus a si
el moment
desembarcats
a la nostra ciutat
els 30 magnífics llebrers
pul sang
sí
tal com sona
d'origen irlandès
amb que el Kennel
augmenta
les seves ja ben
no durides quadres
la Rambla
és el diari
que va ser fundat
el 1930
per Josep Sunyol
el president màrtir
del Barça
i el primer número
va sortir el 14 de febrer
i es publicaven il·lustracions
gravats
dibuixos
fotografies
a mida de gran foli
de 4 a 10 pàgines
i a 7 columnes
el que a mi em va quedar
l'atenció
va ser el receptor
dels llebrers
el Kennel
segurament era el nom
d'un canódrom
jo en recordava tres
el de la lingua de Mistral
tocant a les arenes
allà a la Gran Via
el de la Melidiana
i el canódromo Loreto
el que mai vaig anar
i creia recordar
que estava cap a la Diagonal
i lògicament
a prop del carrer Loreto
era un fil per estirar
no ho vaig pensar dos cops
i m'hi vaig llençar
Déu-n'hi-do el que vaig aprendre
i ara us ho explico
veiem
els que recordem
els canódromo
només van veure el seu final
més aviat trist
sense cap glamur
si és que mai
en va tenir
nosaltres creiem que no
les carreres de gossos
les curses de gossos
perdó
no eren un invent d'aquí
de fet la primera
es va fer a Hendon
Anglaterra
el 1876
però no va tenir cap èxit
al cap dels anys
va ressorgir
des de l'altra banda
de l'Atlàntic
o sigui
van tunejar les carreres
els Estats Units
van fer
amb aquest fórmula model
que ja hem conegut
pistes ovalades
o circulars
i amb una llebre mecànica
la finalitat
del seu inventor
o promotor
Owen Patrick Smith
no era enriquir-se
el seu projecte
volia substituir
les curses
amb conills
o llebres vives
que acabaven destrossades
pels llebrers
i equiparar
d'alguna manera
les curses de gossos
a les de cavalls
això passava
el 1912
i durant els anys 20
l'interès
per aquest nou tipus
d'espectacle
va augmentar
van concórrer
molts factors
la novetat
era com un hipòdrom
de butxaca
més econòmic
en tots els sentits
pistes més reduïdes
els animals
no els calia genet
no era el mateix
transportar
un pura sang
que un llebrer
per més pedigui
que pogués tenir
l'any 26
s'interdureix
a la Gran Bretanya
i al cap d'un any
ja hi havia
40 canòdroms
a tot el país
aquest èxit
de sortida
va acabar sent
una mica
contraproduent
per aquest nou esport
o espectacle
com es miri
els rics seguien
tenint els hipòdroms
la classe mitjana
va anar perdent
l'interès
pels gossos
i al mateix temps
que la classe treballadora
s'hi afeccionava
tenien canòdroms
a l'abast
podien fer apostes
petites
els horalls
eren molt variats
sobretot a la tarda i nit
que permetien
anar a les carreres
sortint de la feina
al Regne Uní
les majors assistències
es van produir
després de la Segona Guerra Mundial
cap als anys 60
i l'interès
va anar de baixa
i l'any 22
2022
quedaven 41 pistes
però tolant cap a casa
aquella foto del 35
em van curiosir
jo creia que parlava
del primer canòdrom
de Barcelona
però no era així
la història
dels canòdroms
a la nostra ciutat
comença
uns anys abans
el 1932
amb la legalització
de les apostes
Primo de Rivera
havia prohibit el joc
cosa que va provocar
el tancament
de gairebé
tots els casinos
de l'estat espanyol
entre ells
el famós casino
de la Rebassava
que una mica de passada
ja n'havíem parlat fa temps
potser hi tornarem
també
tornem a les gossos
aquí apareix
el primer canòdrom
de la ciutat
el parc d'esports
del Sol de Baix
Sol
com a terra
estava situat
a cavall
entre les Corts i Sants
en uns terrenys
que formaven part
d'una antiga masia
i que actualment
l'imitaria en gran part
amb el carrer Joan Güell
avinguda a Madrid
de la seda de les Corts
i la gran via
de Carles III
dins d'aquesta zona
hi ha actualment
la petita plaça
del Sol de Baix
que ens recorda
no el canòdrom
sinó la masia
que va donar nom
a aquests terrenys
si ens volem ubicar
una mica més
podríem dir
que estava
a mig camí
del camp de les Corts
i el camp nou
encara que cap dels dos
no existien encara
però durant un temps
i fins al 1932
el Futbol Club Barcelona
va llogar
a aquests terrenys
com a camp d'entrenament
igual que en altres països
van néixer
amb impuls i ganes
de fer moltes coses
amb l'associació
Ipico Galguera
de Catalunya
l'interior de la pista
estava habilitada
com a camp de futbol
béisbol o rugby
la pista pròpia
ben dita eren tres pistes
la interior estava dedicada
a les curses de gossos
l'altra a la de motos
i l'exterior
a la de cavalls trotadors
aquells cavalls
que es tiren un carret
on va el joc
el jockey
d'això quedat
em sembla
que a les illes
encara
encara fan carreres d'aquestes
com els trotons
aquestes curses de trotadors
no van tenir gaire és d'èxit
i l'any 44
va canviar el nom
de Canodron Park
i no cal dir
que després del
el nom perquè no dron park
el sol de baix
i després de la guerra
evidentment
Canodromo Park
no fos cas
l'any 940
i 1949
s'hi van celebrar
el campionat d'Espanya
de llebrers
en pista
també es van celebrar
algunes proves
de ciclisme internacional
i a partir de l'any 1940
seguint una moda americana
curses de cotxes
mitjats
que són cotxes
monoplaces
de taman reduït
preparats
per córrer
en circuits petits
la gran pressió immobilière
de l'època
i la baixa de popularitat
dels llebrers
va fer que es tanquessin
les instal·lacions
l'agost de 1951
el mes següent
ja eren derrocats
al cap de dos anys
del primer Canodrom
apareix el segon
i va néixer
el 33
es va crear
el Kennel Club
amb la finalitat
de fomentar la cria
de llebrers
i dotar la ciutat
d'una programació estable
de curses
de gossos de qualitat
i el gener del 44
el Kennel Club
va inaugurar
el seu primer Canodrom
en els terrenys
que el Polo Club
després Real Club
de Polo
evidentment
havia adquirit
al final de la Diagonal
no he pogut establir
quin conveni tenien
per establir-se
en aquest terreny
no sé si pagaven
el lloguer
anaven més o menys
a mitges
en algunes coses
i els treus
que es complementaven
eren unes instal·lacions
de luxe
on el luxe
no hi faltava
un espai
per aïllar
totalment
els gossos
durant les 4 hores
prèvies
a la cursa
per evitar
sospicàcies
tenia 36 finestretes
per fer les apostes
una patent de llebre elèctrica
que donava la volta
a la pista
en segons
la pista tenia
un recorregut
d'un quart de milla
uns 400 metres
i l'arribada
de les curses
era filmada
per poder determinar
el guanyador
sense cap mena
de dubte
també disposava
d'un sistema
de sortida
de les curses
per als animals
que anul·lava
els avantatges
en la sortida
i evitava accidents
si tenia 36 finestretes
per les apostes
volia dir
que a les tribunes
hi podria accedir
un bon nombre
d'espectadors
fins a 5.000
i també disposava
d'enllumenat elèctric
els propietaris dels gossos
tenien els seus animals
instal·lats
en una zona específica
i el canel
va arribar
a ser propietari
de més de 100 llebrers
el més luxós
i distingit
i modern de la ciutat
la ciutat
tan sols va durar 4 anys
va quedar utilitzat
a les acaballes
de la guerra
a finals del 38
i aquells 20.000 metres quadrats
van quedar integrats
al Real Club de Pol
però al mateix any
el 34
el 27 de juny
es va inaugurar
un tercer canòdrom
el Canòdrom Club
Catalunya
de nom oficial
i popularment conegut
com a Canòdrom
del Canyardó
si encara existís
el situaríem
als terrenys
que ara ocupa
el club de futbol
Martínenc
darrere mateix
de l'Hospital
de la Santa Creu
i Sant Pau
aquests terrenys
pertenien
al Mas Planàs
si més no
en aquests moments
pertenia
a la família
de Claudi Planàs
i Hermet
ja en parlarem
del Mas
i del propietari
però al 1930
la societat
de parques
i canòdromos
lloga aquests terrenys
amb la intenció
de fer una piscina
i un canòdrom
hem de pensar
que el Guinardó
era molt diferent
de com el coneixem ara
masies, pedreres
torres d'estiuets
un lloc tranquil
als anys 30
ja l'habitaven
moltes famílies
de classe mitjana
amb la fórmula
de caseta
i l'hortet
i l'Hospital
de la Santa Creu
i Sant Pau
es va acabar
de construir
l'any 30
més que acabar
de construir
es van acabar
els diners
de la donació
del banquer
Pau Gil
per això
se'n figues
d'un altre paner
això no va fer
que no fos
un gran hospital
en tots els sentits
de la paraula
i gràcies
a que una bona part
no es va edificar
ha pogut acollir
la Fundació Puigverd
un grapat
d'ampliacions
de l'hospital
pàrquing
etc.
que el fan ser
una peça
cap de la necessitat
de la necessitat
del nostre país
en els anys 70
encara recordo
el Ferran i jo
perseguint
un ramat de xais
dins d'uns 600
de color rosa
quins temps
les nefastes
conseqüències
de la postguerra
van portar
barraquisme
blocs de pisos
i una immigració
descontrolada
si tornem als anys 30
el Guinardó
i la zona
en la que parlem
en un lloc
arredable
tranquil
força ben comunicat
per l'època
el trenvia d'Horta
autobusos
de les Ceps
a Maragall
taxis col·lectius
des de la plaça
Catalunya
i uns altres autobusos
que anaven del carrer
Palai
passant pel passeig
de Gràcia
Córsena
fins a la Rambla
volar
com hem dit
la societat
parques i canódromos
va llogar la família
a plenars
els terrenys esmentats
amb la finalitat
de fer-hi una piscina
a la part alta
tocant a l'avinguda
de la Mare de Montserrat
i un canódrom
a la part de baix
la piscina
es va inaugurar
l'any 31
tenia una part
del terra de vidre
i una llum interior
que canviava de color
i han dit
que tot el que envoltava
el món dels canadrons
volia tenir
un cercle mur
un cop inaugurada
la piscina
es van fer
la resta d'instal·lacions
el canódrom
inaugurat el 34
tenia també
una pista
de 400 metres
enllumenat elèctric
potents altaveus
per informar
dels guanyadors
diferents
detracions
com casetes de tir
i uns lavabos
molt nets
que això es feia constar
a l'època
de les dades
que he trobat
n'hi ha dues
que en criden l'atenció
i que trobo
una mica exagerades
una és la capacitat
d'espectadors
que en dos llocs
he vist
que deien
20.000
potser
s'hi omplien
des de les piscines
fins avall
de gent pasturant
amb un llavall
passejant
potser sí
però no ho sé
tenint en compte
que el camp de l'Europa
al carrer Sardenya
n'hi caven 4.000
per tant
ho he exagerat
i la segona
el preu per banyar-se
a la piscina
que també diu
que eren de 10 pessetes
que també el trobo
una mica
una mica car
perquè l'entrada
al recinte
valia entre 50 cèntims
i una pesseta
l'aigua ja anava a cada temps
sí
però el negoci
ja s'ha dit
el negoci
doncs eren les apostes
les consumicions
que feien al bar
les atraccions
etcètera
però no ho sé
ja dic
quan ho trobo
una mica exagerat
i no he pogut contestar
en més llocs
ho explico
perquè si algú ho sap
i m'ho diu
i si algú
ho troba
que no m'estiguin
les orelles
dient que dic mentides
jo explico el que sé
la guerra civil
ho va aturar tot
l'any 36
durant la guerra
la finca va ser ocupada
pels milicians
de les patrulles de control
va ser caserna de bombers
el post 37-38
utilitzada com a escola
i després de la guerra
va ser ocupada
per la Falange
i va ser un albert juvenil
durant molts anys
de l'OGE
les pistes
on corrien els llebrers
es van convertir
en el campo de deportes
del frente de juventudes
i el motiu
d'una concentració
de joves falangistes
va ser visitat
pel dictador
més tard
va passar a ser
el camp
d'esports
del Guinardó
seu
del futbol
club martínen
que durant el franquisme
es deia
Unió Deportiva
Sant Martín
no hauria dit mai
oi que no
per acabar
una pinzellada
sobre l'amo dels serrenys
el senyor Claudi Planàs
i Hermet
advocat
director de la companyia
de ferrocarril
de Tarragona
Barcelona
i de França
va comprar
cap al 1870
una finca
de 70.000 metres quadrats
amb una masia
que es deia
Can Melis
o Can Molins
que eren els propietaris
anteriors
i aleshores
va estar a dir-se
Can Planàs
la masia
no estava en prou
bones condicions
segons ell
i es va fer construir
una casa
una mica més amunt
Can Mascaró
on hi va viure
de l'any 10
al 14
en què va morir
el fill
que era un tarambana
va vendre
i llogar
diferents béns
de la família
de manera fraudulenta
entre ells
els terrenys
del canòdrom
el pare
Claudi Planàs
li va deixar
l'herència
en ús de fruit
per tal de preservar-la
veu que ja s'ho va dir venir
i l'any 1966
els areus
van recuperar
la propietat
l'Ajuntament
però
va expropiar
la finca
i l'antic
camp Planàs
es va convertir
en el primer centre cívic
de la ciutat
de Barcelona
dues darreres curiositats
la família Planàs
estava emparentada
amb la família
de Santiago Rossinyol
un nebot d'ell
es va casar
amb Maria Rossinyol
filla del pintor
la segona
és que una germana
Dolors Planàs
es va casar
amb Federic Marcet
Vidal
un home de negocis
de Barcelona
això suposo
que ens deixa
bastant indiferents
però si us dic
que a la Gran Via
de Barcelona
hi ha restes
de dos palauets
que han perdut
bona part del seu encant
en quedar integrat
dintre de l'eixample
i perdre els jardins
i les façanes
els quadravents
un és la casa
Golferics
que tots recordem
per la polèmica
amb la immobiliària
Núñez i Navarro
i l'altre
és el Palau Mercet
si algun encara
no ha lligat caps
perquè hi hem passat
tantes vegades
per davant
que ni ens l'hem mirat
el Palau Mercet
perdó
és la comèdia
a la cantonada
amb el Passeig de Gràcia
ja hem dit
que els canadons
van ser tota una novetat
en les circumstàncies
del trient
i 36-39
van escapçar aquest èxit
i després tot va ser
ja una mica diferent
però en aquest esclat
Barcelona encara va tenir
un quart canódrom
el Kennel de Sarrià
hem parlat del Kennel
de la Diagonal
que va anar al costat
de les noves instal·lacions
del Real Club de Poblo
i les instal·lacions
del Real Club de Poblo
les va deixar
el 32
estaven a l'Avinguda
de Sarrià
al cap de poc temps
aquest espai situat
darrere dels apareguts
Estadi de l'Espanyol
va ser ocupat
pel complex de piscines
amb esports
i naturalment
hem conegut
com piscines
i deportes
i el canódrom
Kennel de Sarrià
des del 35 al 38
i que va ressorgir
després amb el nom
de Canódrom
a Barcelona
del 44 al 48
inaugurat
l'octubre
de 1935
disposava
de dues tribunes
un paddock
on es passejaven
els llebrers
abans de la cursa
i una pista nexa
de cendre
per fer curses
motociclistes
i de dirt track
el dirt track
són unes curses
que es disputen
en circuits ovalats
generalment de cendre
i en sentit contrari
a les agulles
de rellotge
les motos
no porten frel davant
i les pistes
poden ser de 400
800 o 1600 metres
és un esport
d'origen americà
l'actual campió
d'una de les modalitats
de dirt track
es diu Gerard Bailó
i és català
això ho vaig veure
l'altre dia
i ho explico
el que no dormcè
era el de ser rià
s'afegia
a tot el que oferia
piscines i esports
que anunciava
la piscina
més gran del món
entre estrenpolins
gimnàs
pista de patinatge
camp de golf
camp de bèstbol
entre altres atraccions
i la terrassa compartida
bas populars
revelles
cinema
a l'aire lliure
festivals infantils
actuacions
concursos de natació
i salts de trampolí
i tornejos especials
de gossos
a part de les curses
normals diàries
igual que els altres
tres canòdroms
la guerra
ho va capgirar tot
el 36
els treballadors
el varen intervenir
i autogestionar
assignant una part
dels guanys
a finançar
les milícies antifeixistes
fins que va tancar
el 1938
va reobrir
del 40 al 44
amb el nom
de Canódromo Barcelona
i va aguantar
dos anys
més
com a velódrom
fins que va tancar
definitivament
el 1946
el gran complex
de piscines
and esports
es va convertir
també l'any 38
en un centre
de reclutament
majoritàriament
de joves
del Baix Llobregat
i acabada la guerra
va tornar a obrir
com a piscines
i deportes
l'any 42
va acollir
una festa
en honor
a la División Azul
se van organitzar
també banquets
de gremis
i associacions
professionals
era freqüentat
pels oficials
de la sisena flota
quan venien a Barcelona
i va acabar
com a pista de ball
amb orquesta
d'actuacions
en directe
i naturalment
com a conjunt
de piscines familiars
fins que va tancar
definitivament
l'any 1987
l'any 99
va obrir
un complex
d'oci i esport
privat
que avui inclou
el cinestin S
diagonal
5 cadenes
de menjar ràpid
i un dir
molt semblant
en el projecte
que l'any 1986
havia proposat
a l'Ajuntament
i que per diferents
motius
no es va aprovar
sí
també
en uns jardins públics
no gaire grans
que enserven
el nom
de piscines
i esports
hem parlat
de l'antic
camp de l'Espanyol
el complex esportiu
de piscines i esports
del Canodromquela
i del Real Club de Polo
tot això formava part
d'una antiga barriada
el Raval de Can Ràbia
el Raval i la Masia
i l'hostal
de Can Ràbia
van desaparèixer
els anys 60
amb la construcció
del camp de l'Espanyol
camp de Sarrià
que per fet
com a curiositat
en el camp de l'Espanyol
es va fer
el primer gol
de la Lliga Espanyola
el va fer
un jugador
de l'Espanyol
que es deia
si no em recordo
Josep Prats
que també va ser
derogat
l'any 1990
i avui només
un petit carrer
porta el nom
de Can Ràbia
tot recorrent
blocs de pisos
de luxe
la resta
ja havia anat
desapareixent
amb el creixement
de la ciutat
els diferents recintes
esportius
que igualment
han acabat
engolits
miraculosament
una masia
sobreviscut a tot això
la masia
de Can Balasc
jo tinc un record
molt llunyà
de piscines i esports
tot que hi havia anat
diverses vegades
i no sé
en quin paper
hi tenia
aquesta masia
no la recordo
però actualment
està tan reformada
que sembla més
un edifici
que recorda una masia
que no pas
una masia
una masia reformada
o sigui com sigui
era propietat
de l'Ajuntament
que la va vendre
el 1988
per poder
alliberar
tots aquests terrenys
i fer aquest complex
d'oci
i esport privat
que hem esmentat
i miraculosament
aquesta masia
forma part actualment
d'una cadena
d'hamburgueses
damunt mateix
de l'aparcament
i l'entrada
del cinema
cap placa
cap referència
a la web
de l'Ajuntament
si volem informació
hem d'anar a buscar
el llibre
Les masies de les cor
editat el 1993
exeulit
i no reeditat
mireu si he donat
de si
aquella foto
que em va quedar
l'atenció
dels 30 llebrers
que anaven al Kenel
al Kenel
que de ben segur
anirien al Kenel
de Sarrià
aquest quart
quan anaven de Barcelona
i jo que innocentment
creia que havia
descobert
el primer
canódrom
de la ciutat
i continuem
la setmana vinent
completant la llista
perquè amb els 4
que falten
perquè sí
jo en recordava 3
però n'hi havia un altre
total
8 canódroms
va tenir
la ciutat
de Barcelona
una ciutat
prena de buss
exacte
sí sí
en molts sentits
així
si el dia de Sant Esteve
a casa d'algun oient
després dels torrons
les neules
i el segon cafè
es fa un silenci massa llarg
el podrà trencar
dient
sabeu quants canódroms
ja ha tingut Barcelona
com a mínim 8
ho van dir l'altre dia
per ràdio d'Esbert
no crec que ningú l'encerti
i si algú ho fa
és que també ens escolta
i si el que ho encerta
no és oient
ens ho feu saber
i en Ferran l'entrevistarà
perquè cal saber
qui és aquesta persona
perquè no hi ha gaire gent
que es dediqui a comptar canódroms
hem dit amb tota intenció
que com a mínim 8
ja que comptadors de canódroms
en són pocs
però gent que remena papers
per trobar coses curioses
de Barcelona
com jo
cada dia en són més
doncs la setmana que ve
si tot va bé
acabarem amb els altres
canódroms que fem
una cosa
digues digues
jo el canódrom
recordo de la Mariana
jo sé que havia anat
de joveret
a fer el vermut allà
amb el gos
perquè no hi tenen
molt agradable
avui
ja estava bé
però bueno
va desapareixer
el de la Mariana
perquè aquest és dels altres
quatre que falten
sí sí sí
una cosa
m'ho volia preguntar
perquè sempre he pensat
per què
hi ha hagut tants canódroms
a Barcelona
i mai un hipòdrom important
perquè esclar
les carreres de cavalls
estàvem molt veurades
per tot el món
Madrid té
jo tenia un gran hipòdrom
Sant Sebastià
també
i no parlàvem d'Anglaterra
i aquí
a Barcelona
no en va haver mai cap
sí
hi havia el de Cantunis
el de Cantunis
però aquell
als anys 30
ja va desaparèixer
no devia tenir prou èxit
el que hem dit
el que hem dit abans
els canódroms
eren hipòdroms
de butxaca
no cal allò
llavors
va passar això
que tenia molt de clamur
perquè
a tothom li agradava molt
la guerra
ho va capgir a tot
després de la guerra
ja
tot aquest clamur
ja no
ja no hi era
van intentar
ja ho veureu
el proper dia
tota una sèrie de coses
però a mica en mica
la cosa
va anar
va anar perdent
i
doncs la gent també
doncs
s'ho va mirar
d'una altra manera
que si no era tant negoci
com abans
la gent tampoc cuidava
tan bé els gossos
la gent veia uns gossos
molt esquifits
mal cuidats
els canódroms
que hi havien
anaven perdent
doncs
no se'ls fèiem manteniment
i això va ser
una mica
la sentència de mort
Josep
el nostre amic
l'Alfred López
Listo
que todo lo sabe
possiblement
et demanarà referències
per incloure
les teves aprecies
en el proper llibre
li estàs fotent competència
molt de gust
d'ajudar-lo
en els últims 15 dies
he assistit
a diverses fires
anomenades
de Santa Llúcia
o de Nadal
concretament
les fires
de Canyelles
el monestir
el monestir
de Pedralbes
la catedral
i la de la Sagrada Família
fa 50 anys
m'emocionava
escoltar el català
en un carrer
de Londres
o de París
doncs
després de 50 anys
ara em passa
el mateix
a Barcelona
la realitat
la realitat
la realitat
la realitat
supera la ficció
el Nadal
arriba
i va ple d'il·lusions, però també carregat d'impostures lingüístiques.
He seleccionat cinc paraules per recordar-les.
Quan sento Nadals, cada vegada que sento dir que arriben els Nadals,
o em pregunten si aniré a esquiar aquests Nadals,
un cal fred em recorre a l'espinada.
En català, Nadal és singular.
Altra, cagatió.
Hi ha gent que diu el cagatió per referir-se al tronc que piquem a bastonades
perquè ens cagui torró.
L'expressió correcta és el tió, i fem cagar el tió.
El diccionari accepta el terme cagatió per referir-se a l'acte de fer cagar el tió per Nadal.
Però no donem menjar el cagatió, ni fem cops el cagatió.
Nit bona i nit vella.
Un dels barbarismes més denarians que estic sentint aquests dies
és el de nit bona per referir-se a la nit de Nadal.
Durant aquestes festes totes les nits poden ser bones
i les passem ben acompanyats i algú ens escalfa el llit.
I passa el mateix amb la nit vella,
que en català sempre n'hem de dir la nit de cada any.
La quarta, Feliç any, i aquesta la diré en dos,
Feliç any i reïm-nos.
Aquesta expressió s'ha estès de tal manera
que gairebé és reaccionar i assenyalar-la com a incorrecta.
Certament és una expressió prou apta per als que sempre hem dit
bon any nou o senzillament bon any.
Ens sembla forçada i calcada del castellà.
De la mateixa manera, que no se'n podria mai dir
Feliç Nadal, tampoc direm mai Feliç any.
Recordem que per cap d'any, que no Feliç any,
durant les dotze campanades els castellà no parlants mengen uves
i els català no parlants raïm, no pas raïms.
I la cinquena, Reis mags.
Aquí sempre n'hem dit Reis d'Orient.
No hem estat mai prou monàrquics per pensar que els Reis són mags.
En tot cas, podríem dir que els Reis són màgics.
En tot, la celebració de l'Epifania presenta un balanç més positiu i esperançador
perquè anys enrere dèiem cabalgata en tota la barra del món
i avui ja diem cabalgada.
Aboi!
Avui, un altre programa històric.
Hem parlat del pessebre, el pessebrisme, els pessebristes,
les reines influents de la història metgeval catalana,
els canòdroms i els gossos i abrers de Pura Sang
i sobretot, i a més, la cultura desenvolupada per un veranoví.
Veranoví, Josep Maria Porta i Saborit,
que el 1963 s'inicien les funcions de direcció artística
i un any després s'estrenava com a director teatral.
Fom un dels fundadors, el 1967, de l'escotilló grup de teatre
on interpretar i dirigir una gran quantitat d'obres durant més de 30 anys,
juntament amb els pastorets, amb els textos de l'Estel de Nazaret,
els pastorets de Vilanova, l'adveniment de l'infant Jesús.
El nostre convidat ha dirigit més de 30 obres de teatre
i ha participat com a actor amb més de 35 realitzades a la casa i pel territori.
I quan no hi ha participat dalt de l'escenari,
ha passat per tots els rols de l'auca, maquillant, portant el vestuari
i moltes vegades creant grans escenografies,
que a més han estat premiades per ser realment trencadores i brillants.
Tot es va ajuntant amb el pessebrisme,
que ha sigut el leifmotiv avui de l'entrevista,
del nostre convidat.
Posteriorment, el Josep Maria, molt ben connectat amb el Teatre Amater
del territori català,
esdevingué el vicepresident de Grups Amaters de Teatre a Catalunya
i president de la Confederació Espanyola de Teatre Amater.
Va ser el creador i responsable dels tallers de l'Escola Sant Miquel
per a persones amb diversitat funcional.
President de la Coordinadora de Tallers per a Discapacitats Físics de Catalunya.
En el món de la cultura popular vilanovina,
hi ha dedicat molt de temps propiciar la creació dels bordegassos de Vilanova
i promoguer diversos valls populars,
esdevenint el 1997 el pavorde de la Festa Major de Vilanova i les altres.
És correcte tot això que he dit?
Sí, suposo que sí.
Ja ni te'n recordes.
Quan deies 30 i escaig d'obres, potser sí, moltes, evidentment.
I el de pavordes, bueno, la Festa Major la gestionava un grup de gent
des de la democràcia i al final l'Ajuntament va creure oportú
crear una figura que era els pavordes.
I llavors els administradors de la festa que serien a Vilafranca,
doncs bueno, en el cas de Vilanova es va fer la cofreria de pavordes
i vaig tenir l'honor de ser els primers pavordes de la primera promoció
perquè en si era passar d'administradors que ja fèiem de la festa
sense tenir cap càrrec públic a passar a la primera promoció de pavordes
i això va permetre que darrere nostre vingués molta més gent,
moltes més pavordies i ara ja no sé si són 25 o 26 o 27.
I és clar, llavors si cada un en té 7 o 8, 7 em sembla que són,
doncs bueno, molts, molts, molts.
Ha sigut un plaer estar amb tu, Josep Maria, un plaer.
I a més, en aquest temps de Nadal no hi havia un altre convidat més adient
que el senyor Josep Maria porta i s'avorit.
Et desitgem, en nom de tots els que fem aquest programa
i dels oients aquests que no coneixem,
però segur que estan a l'altre costat de les zones,
molt bones festes i molt bon any.
Moltes gràcies, en Maria.
A tots vosaltres.
A tots vosaltres.
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio de Bàsquet
I on no tenim bona...
Ràdio DS
Fins demà!
Fins demà!
Benvinguts a Bits 40.0. Bona nit, amics i companys.
Bona nit.
Bona nit.
Doncs aquí ens trobem després de, podríem dir, no sé si 10 anys, però gairebé, de nou a Raïda d'Esvern. Hem tornat.
La gent ho estava esperant.
Més vells, sí, més savis.
M'ha costat entrar a la ràdio perquè hi ha tota aquesta gent amb les pancartes i això.
Exacte.
Com s'ha filtrat la policia? No ho sé.
És que hi havia tanta gent aquí.
No ho sé, no ho sé.
Estàs plorant d'emoció?
Estic plorant d'emoció.
Doncs, si ens recordeu, que segur que ho feu, nosaltres som Bits 98.1, eh?
Mike Devil, els controls.
Cal dir que jo m'he fet més vell, però l'estudi també, no ha canviat res.
És exactament igual que fa 10 anys.
És una càpsula del temps.
Una càpsula del temps que m'ha anat bé per agafar, perquè clar, portar d'una manera regular,
igual que fa 10 anys, però de la mateixa manera.
I Lutxo Bonaro, aquí també de...
Bona nit a tothom.
I he de dir que l'estudi del costat està totalment renovat.
Exacte.
El que ens han deixat aquí, en el Gallinero.
El Gallinero, com mereixem.
És el que mereixem.
I el que preferim.
El que preferim.
Sí, ens trobem bé, no?, en aquests llocs.
Aquests antros, doncs molt bé, bona nit.
I dono pas a S1 Belzeblur.
Hola, què tal?
Com estàs?
Doncs bé, plorant una miqueta, tinc un tema ocular.
Sí, ja et veig, ja et veig.
Però crec que és emocional, també.
Una mica, sí.
Aquesta mirada profunda que m'estàs fent ara mateix.
Pura i brillant.
Bé.
Exacte.
És bona nit o bona tarda?
Vull dir, ara estem informats.
Nit, nit, ens dematem a la nit.
Veig que estàs poc informat.
Ens dematem a la nit.
Molt bé, però el que senti el podcast el pots sentir al matí.
Com vulgui.
Ah, bé, bé, bé.
Sí, tant, quan vulgui.
Doncs llavors calla la boca, xaval.
Bé, bé fort, aquest, eh?
També tenim la companyia especial sempre d'una persona influencer total de música en general
i algú que compartís amb nosaltres tot el seu coneixement quan l'apratem, que és el Rubén Garanties.
Moltes gràcies, molt bona nit a tothom.
Que no Rubén García, eh?
No Rubén García.
No Rubén Garanties.
Rubén Garanties son davanter de segona divisió.
Sí, a l'Avest.
O al Leganés.
A l'Avest.
A l'Avest.
El Leganés és un mica més high, però jo el veig.
Sí, sí.
Hi ha un luchador, zafant, zafant...
Bé, no corre poc.
Ho veig, també, eh?
Una mica palomera, també.
Està bé, està bé.
Doncs bona nit a tothom.
Un plaer tornar a ser aquí amb tots vosaltres i a compartir quan m'ho demaneu i quan no m'ho demaneu.
I també ho faig.
Això és el que fas habitualment, per tant, no et costarà.
Podem explicar la supistòria una miqueta de per què hem tornat a fer això.
Sí, molt bé.
Endavant, endavant.
Va haver una miqueta de...
Bueno, va sorgir tot el BBK d'aquest any, el Festival BBK Live a Bilbao.
Excel·lent cartell i excel·lent venue per fer un festival, la veritat.
Vols dir que això té interès per la gent?
No té cap interès per la gent.
Però ho direm.
Però ho explicarem igual.
Ok.
I vam decidir que volem tornar a fer ràdio, a fer comunicació i vam dir que, bueno, que la idea potser seria fer un podcast.
Vam preguntar a algunes persones, jo concretament a un coixi meu, com haurien d'enfocar un podcast.
El que viu a Còrdoba?
No, un que viu a Barcelona.
A Dórara, ho hem provat.
I ens va dir que, bueno, que féssim-ho, ja som una gent grandeta, no?
Que sobretot que no pontifiquéssim, que no donéssim lliçons de res i vam decidir fer el contrari.
Exactament, exactament.
I avui intentarem fer el contrari que...
Farem molt de mal.
Que la gent jove ens demana i intentarem ser sobrats, faltons i orgullors.
Molt bé, bàsicament perquè no s'escolta ningú, probablement, i per tant tenim aquesta llibertat que s'escoltarem a nosaltres mateixos.
O la teva mare, potser, Lluís, o sí, com a Màxim Mollent.
Sí, i la meva tieta també.
La tieta, molt bé.
Té en dos, ja.
Bueno, doncs no faltem molt perquè són gent gran i no...
Jo obligaré a la meva família, també.
Molt bé, molt bé.
Els nens, també?
Sí.
Jo els meus fills també els obligaré a lligar-los a menjar-los.
Jo això ho poso al cotxe de pujada.
Però no diràs que ets tu.
O sigui, ho posaràs, però serà com una distòpia, no?, pels teus fills, això.
Sentirà la veu de son pare i no la reconeixerà, no?
Exacte.
Bueno, sí, però no ho podrà entendre.
Bé, bé, bé.
Després d'aquesta introducció no esperava menys de vosaltres.
Una mica, què és bits 40.0 o què venim a fer a aquesta hora?
És 40 o 48, eh, Miteo?
40, 40.0.
És un rang.
És un rang que hem considerat perquè som ja passats els 40,
bastant més els 40, però encara hi som.
Bé.
No hem mort.
No hem mort, que ja no està mal.
No tenim capictus a la deia d'avui, encara.
Amb aquesta vida que hem portat podria passar.
A Ritmias sí, tenim alguna.
A Ritmias sí, tenim alguna.
A Ritmias sí.
Però bueno.
Però solucionades.
No em permet fer la vida normal.
Veig que s'esprimem birres com si no haguéssim un mañana.
No, no, no, no.
No?
Vale, d'acord.
Doncs tenim un programa que la idea és fer-lo un cop mensual,
aquesta trobada aquí a Ràdio d'Esvern,
i compartir música que sempre anem descobrint,
a la part que la idea...
Un moment, ha hagut aquí un gas.
Com m'ha semblat?
Ah, s'ha servit.
Perdó, perdó.
Lo típic dels novatos, Miqui.
El Rubén és molt espantadís.
És molt espantadís, sí.
Així que també pensem que a aquesta hora d'emissió
parlarem d'un tema que volem debatre internament
amb tots vosaltres.
S'hem dispost a rebre trucades en directe,
en rigorós directe, per debatre?
La centralitat potser es col·lapse, eh?
No sé si són...
Les xarxes socials.
Podem rebentar a Twitter, no?
Però si ens voleu criticar, feel free,
vull dir, ens importa una merda.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Bé, exacte.
I a partir d'aquí, doncs, jo crec que la introducció està feta,
si us sembla, i podem entrar ja al liu.
Havíem dit, aquí, prèvi al programa,
de cada un de nosaltres començar amb un tema
que compartíem amb els suïents.
novetat o no, dèiem abans, és igual,
sinó un tema que us vingui de gust ara o esteu escoltant recentment.
I si voleu, comencem pel Rubén Garantia,
que és un home sempre...
Savi?
Savi?
Avi?
Seria la...
Avi gairebé.
Avi per definir-lo seria Savi.
Avi, avi.
Savi, avi.
Sí.
I veig que has portat dos temes desconeguts per mi completament,
com no puc ser d'una altra manera,
i segur que són boníssims.
Què portes, cabronazo?
Doncs...
Començarem pel primer,
un nom certament no gaire conegut.
Però per què...
Un moment, un moment.
Per què portes dos temes, tu?
O sigui, tu t'han portat un i tu portes dos.
No, no, no.
De fet, he portat un i he portat un de backup.
Un de backup, sí.
No, un, un, un.
Està bé, està bé.
Però, de fet, de backup tenia tres.
Extrugent de Novauten, però...
O en la DNA, perquè la gent està...
Hi ha nens escoltant.
Però no.
Ens centrarem en el primer,
que és un senyor que es diu...
Dave Monolith.
No?
No?
T'ho recordes?
Està sent el primer programa, eh?
Va, sí, sí.
Podria portar a Dave Monolith,
que per cert està publicant coses interessants.
Interessants és la paraula.
Correcte.
Però no.
És Lloyd East,
que és el sobrenom d'un autor americà,
que probablement pugueu conèixer com a Huerco Es,
que va treure un disc d'àmbit meravellós el 2016.
Fosc, fosc, molt, molt fosc.