Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes
d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
La història, com a disciplina intel·lectual, no forma part de les ciències exactes,
sinó que forma part de les ciències socials i humanes, així com de les ciències literàries.
Avui simplificarem la definició i direm, crec que molt digna i correctament,
que la història és la narració i exposició dels esdeveniments passats i dignes de memòria.
Avui, el nostre programa el dedicarem a una saga familiar.
La saga familiar és un gènere de literatura que narra les vides i els fets d'una família.
Doncs avui transformarem aquest gènere literari en programa radiofònic.
A més, tots han escrit i publicat llibres.
Assentats al meu costat hi ha dos membres d'una família d'orígens lleidatans.
Arribats a Sant Juts l'any 1980,
podríem titular el programa d'avui
de Balaguer i les Borges Blanques a Sant Juts d'Esbert,
un exemple d'intel·lectualitat i d'integració.
Família Pujades Ferrer, benvinguts. Com esteu?
Molt bé.
Són vosaltres que ens heu de dir com esteu.
Encantats d'estar aquí, no?
Encantats de venir i xerrar amb vosaltres.
Aviam, comencem pel patriarca.
El patriarca és la persona que per la seva edat i exercici
ejerceix autoritat en una família o en una col·lectivitat.
romà Pujades i Rubies,
que va néixer al carrer de Vall de Balaguer fa uns pocs anys.
S'ha dedicat a l'ensenyament durant 40 anys.
Professor titular de la Facultat de Geografia i Història,
fent classes d'ordenació del territori.
Aviam, als anys 75 i 76,
vius a París treballant d'enginyer.
Aviam, no, no, enginyer.
Professor de Geografia i Història.
I a més, tesis doctoral amb el Fabià Tapé, un economista.
Com es menja tot això, Román?
Bé, és molt fàcil, eh?
A veure, però em remonto una miqueta enrere.
És a dir, no molt enrere, però bastant.
Des que vas néixer al carrer d'Avany.
No, no, abans, abans.
Vull dir, em remonto al Rebesavi.
Bé, bé.
El Josep Pujades era un senyor d'Homes Nou,
que era sastre,
i a mitjans del segle XIX el van desterrar
a 100 quilòmetres de Barcelona
i va acabar a Balaguer.
I va començar la saga de sastres pujades a Balaguer,
que va durar quatre generacions.
Aleshores, jo, diguem, quan vaig acabar el batxiller,
vaig estar sis mesos fent desastre
a la botiga del carrer de Vall,
que teníem just a sota on vivíem.
Però, quan va arribar Nadal,
li vaig dir a mon pare,
bé, en general, a tota la família,
ei, vull anar a Barcelona a estudiar.
I aleshores vaig començar fent primer el preu,
a Lleida,
amb uns profes, diguem, boníssims,
com, per exemple, el Vallverdú,
els Soans,
gent que després, vull dir,
no els vaig trobar tan bons mai a l'universitat.
I com que era llestet,
perquè, vull dir, sempre treia bones notes,
vaig dir, bueno, agafarem una carrera difícil
i em vaig matricular a Enginyers.
Quan vaig arribar a Enginyers
i vaig veure que els estudiants,
entre classe i classe,
anaven a la pissarra a discutir el problema de la classe anterior,
ja vaig veure que m'havia equivocat de forta.
Havia d'haver anat a una altra, pot ser arquitectura,
alguna cosa una miqueta més artística,
que no pas allò tan tècnic, no?
Però com que ja estava ficat
i, doncs, bueno,
vaig acabar la carrera.
I vaig treballar una temporada d'enginyer
i,
mentre feia la carrera aquesta,
vaig començar a fer Econòmiques.
És a dir,
no és que em sobres temps,
però, vull dir,
vaig compaginar Econòmiques i Enginyeria.
Primer vaig acabar Econòmiques.
i cap de poc després vaig acabar Econòmiques.
I em podia dedicar moltes coses
i vaig...
Aquesta feina de París
va sortir un anúncio al diari
que deia
busquem una enginyer
per enviar-la un any a París.
I dic, home, aquest sóc jo.
I, bueno,
ja treballava amb una altra empresa d'informàtica aquí,
però vaig...
em presentàvem amb això
i em van agafar...
Era una empresa de Madrid
que tenien un conveni
amb una empresa de París
i llavors vaig estar...
Bueno, un any i mig,
més o menys, a París.
Em rebraria tornar a parlar
del tema de París
després una miqueta
perquè va ser una època
bastant mocoteta.
Però, bueno,
llavors, diguem,
quan vaig tornar de París
vaig anar a Madrid.
El que m'havien ensenyat a París
els de Madrid no els interessava,
encara riuen ara,
perquè era un control
dels projectes
i l'últim que volien aquella gent
és que algú els controlés.
Vull dir,
amb la qual cosa
es van posar a riure
i em van facilitar bastant
que marxessi, diguem,
abans del que volia.
I vaig vindre a Barcelona
i llavors...
I vaig deixar l'empresa.
I vaig deixar l'empresa
al cap de poc temps
de tornar de París.
És a dir,
però bàsicament
perquè no els hi feia cap falta.
Vull dir,
perquè m'havien ensenyat
unes coses
que no les volien aplicar.
És a dir,
per alguna raó
que se m'escapa
se m'escapa una mica.
Al tornar cap aquí
vaig treballar
d'economista
amb una empresa,
diguem,
l'administració.
Allò era
angoixador
perquè mai hi havia un duro
i sempre estaves...
M'enviaven
a buscar
no dirin
l'empresa
però la pagava
la sogra
del...
la sogra
del...
que tenia
l'empresa
i...
mai hi havia diners
i m'enviaven
a mi
amb una
maleta
a un banc
a esperar
que la sogra
els envies
la transferència
per poder pagar
la nòmina
de tota la gent.
És a dir,
era una cosa...
No hi ha com tenir
una sogra.
bastant, bastant, bastant
angoixant
i llavors
amb tot això
jo tinc una germana
l'Alsabel Cujades
que treballa
a Geografia
i era...
És la catedràtica
no?
És catedràtica de Geografia
i tal
que també viu aquí a Sant Just
i en algun moment
va sortir
l'oportunitat
d'entrar
de professor
a Geografia i Història
i aleshores
vaig fer
un canvi radical
diguem
de l'angoixa
que mai hi havia un duro
per pagar els treballadors
i tal
a la tranquil·litat
de ser un funcionari
vull dir
no ho vaig pensar
i a més
em va agradar molt
la feina que agafava
és a dir
per això
m'hi vaig estar
40 anys
I t'admeten
com a professor
a la facultat
de Geografia i Història
sense
haver fet la carrera
de Geografia i Història
perquè tu eres
enginyer
i economista
Sí
però
com que
vaig començar
fent una assignatura
que era
introducció a l'economia
és a dir
els hi anava bé
qualsevol titulació
és a dir
no era obligatori
ser titulat
en Geografia i Història
no perquè llavors
bueno
és l'època
d'allò que en deien
els Penenes
els Penenes
els professors
que ara són els associats
que ara són els associats
llavors diguem
tu podies entrar
de Penena
amb algun títol
jo vaig entrar
a fer això
amb el títol
d'enginyeria
perquè
d'Econòmiques
encara no tenia
diguem
no ho tenia acabat
del tot
i bueno
i quan vaig arribar
a la facultat
de Geografia i Història
i vaig veure
les grans possibilitats
perquè et donaven
una assignatura
i allí eres el rei
és a dir
canviava molt
de treballar
en una empresa
que jo sempre
tenia relació
una miqueta
diguem
amb els
amb els caps
de l'empresa
sempre havia tingut
una relació
mai
massa fluida
i en canvi
vaig arribar
a un lloc
que em van respectar
que no hi haguessin
jerarquies
n'hi havia
catedrà
i text
i tal
però ningú
es va posar mai
amb el que
ensenyava jo
a les meves classes
amb la qual
va ser com
un descobriment
perquè
vull dir
allò tenia
unes
grandíssimes
possibilitats
diguem
i bueno
vaig començar
l'any 77
i em vaig jubilar
perquè em van fotre fora
perquè vull dir
ja no podies continuar
jo hauria continuat
perfectament
vull dir
al cap de 40 anys
l'any 2017
el dia abans
de l'1 d'octubre
vaig acabar
treballar
el 33 setembre
i et van esperar
per l'1 d'octubre
i l'1 d'octubre
anàvem a votar
en aquella
famos referèndum
és a dir
que vam aguantar
fins a
en aquell moment
aviam
en queden moltes coses
per esbrinar
el 75
a París
a tots
l'enrenou
polític
que hi havia
en aquest país
i tu estaves allà
que ens ho explicaràs
els moviments
però ara
vull introduir
a la teva senyora
a doña
Carme
Ferrer
i Massif
doctora
en ciències químiques
i química
especialista
en bioquímica
bioquímica clínica
pel Ministeri
d'Educació
i Ciències
està molt bé
la doctora Ferrer
és membre
de la societat espanyola
bioquímica clínica
i patologia molecular
autora d'un estudi nou
sobre la malaltia celíaca
que ha revelat
que la celíàquia
no sé si és celíàquia
o celíàquia
ja m'ho aclariràs
és 5 vegades
més freqüent
en nens
que en adults
Carme
benvinguda
com estàs?
molt bé
aviam
sé que tu no diràs
però jo ho dic jo
Carme
per el que m'han explicat
per el que sé
i per el que he llegit
tu ets una referència
més que doctora
ets la referència
en el món
del celíacisme
si és que existeix
aquesta paraula
no, no, no
no n'hi ha per tant
no, no siguis modesta
perquè la falsa soberbia
l'òdio més
la falsa modèstia
més que la soberbia
aviam
hi ha persones
a Catalunya
al nostre país
que sàpiguen més
de la malaltia celíaca
que tu
sí
més no
el Pere
pot saber tant com tu
no en sap més
el Pere Vilar
va ser el clínic
que va treballar
en Vicent Joan de Déu
però la persona
que em va dirigir
la tesi
quan jo tenia 50 anys
és la Maria Esteve
la Maria Esteve
és
una crac
com a persona
com a professional
com a amiga
doncs diguem
que tu estàs
en el
i la Maria
és la que fa
la celiaquia
d'adults
i tu la fas
de nens
el Pere i jo
fem la de nens
i fem un equip
fantàstic
ho sé
ho sé
aviam
tu has dedicat
més de 20 anys
de recerca i estudiar
el coneixement
de la celiaquia
o celiàquia
celiàquia
jo dic celiàquia
una malaltia
que cada cop
afecta més
a nens i adults
tu ets autora
de numerosos articles
de recerca
que versen
sobre aquesta malaltia
però
de tu
i après
o em quedo
amb una sola cosa
o amb moltes
però hi ha una frase teva
que diu
sense gluten
no hi ha celíacs
és correcte
això?
sí, sí
és exactament correcte
és a dir
és a dir
es pot entendre
que és una malaltia curable
sense medicació
exactament
sí, sí
el gluten és
jo veus
l'altre químic
també ho entén
sí, sí
sí
bueno
és que
el que m'entrevista
és químic
i
ja està bé
és un gust
això
deixa-me fer
un petit incís
tot el ricó
és teu
quan el roman
va vindre
a fer
el roman
té 5 anys
més que jo
quan jo començava
ell acabava
té una joventut
més avançada
que la teva
però jo vaig vindre aquí
a Barcelona
en una època
que no hi havia
no hi havia
numerosos clausos
ni selectivitat
ni res d'això
i
i els meus pares
que es preocupaven més
que el meu germà
fos metge
que això era el seu objectiu
a la vida
jo podia ser
qualsevol cosa
i els vaig dir
mireu
com que
l'economia
és el que mou el món
jo
vaig a Barcelona
estudiar econòmiques
i van dir
ah, vale
però quan me vaig posar
a la cua
d'econòmiques
em vaig recordar
que el dia abans
uns amics
del poble
allà al terrall
de Borges
m'havien dit
no, Carme
el món
no el mol
els diners
el món
és tot química
i vaig pensar
estan
estan sonats
què diuen aquests
però
quan estava a la cua
d'econòmiques
que era llarga
i avorrida
vaig creuar la diagonal
i me'n vaig anar
a la cua
de químiques
i va ser
la sort
de la meva vida
perquè
quan vaig tornar
la nit
al poble
amb el cotxe
de línia
de l'Alzín
a Graells
els vaig dir
a la meva família
ei
no m'he matriculat
econòmiques
m'he matriculat
a químiques
i van dir
ah, vale
però esclar
jo no
no volia
treballar
a la indústria
perquè
veia que era
un món
molt dur
molt d'homes
i que
no sabia jo
si allí
tampoc em volia
dedicar a l'ensenyament
perquè la facultat
bé
ens van proposar
moltes vegades
que quedés allà
i ja no em volia
quedar a la facultat
i un estiu
em vaig anar
a fer una suplència
al clínic
a fer d'auxiliar
de clínic
a netejar tubos
i allà
em vaig enamorar
del laboratori clínic
i ja
no em vaig sortir
del clínic
vaig passar
a Sant Joan de Déu
i allà
em vaig quedar
perdona Ferran
que m'has preguntat
abans
però
on érem
perquè me n'he anat
per la tangència
és tan senzill
que et deia
per tenir-ho clar
els ullents
que
el meu enteniment
de la teva feina
i el que tu
ens ensenyes
que sense gluten
no hi ha celíacs
que m'has dit
que és correcte
i t'he dit
que es pot entendre
que el celiaquisme
és una malaltia
curable
sense medicació
bueno
curable
no és
és controlable
és
s'elimina
sense medicació
t'ho explico
molt fàcil
el gluten
és una substància
que des del punt de vista nutritiu
no té cap interès
l'interès més gros
del gluten
és que el pa
en lloc de ser
una massa compacta
i espessa
sigui esponjós
perquè el gluten
és com una mena
de xiclet
com una mena
de plastilina
i a més
és indigerible
o sigui
el digerim
de forma parcial
i l'eliminem
tal qual
o sigui
no aporta
res
nutritiu
fa que el menjar
que el pa
els pastissos
etcètera
siguin
més bons
al paladar
punt
el pa
sense gluten
ara
perquè el fabriquen
ja d'una forma
més sofisticada
però
era
molt
aburrit
i molt
desagradable
el gust
aleshores
el gluten
és una substància
doncs
insoluble
amb aigua
resistent
a la temperatura
indigerible
que no té
cap interès
nutricional
però que està
a tot arreu
perquè aporta
unes
característiques
que fan
que el menjar
sigui més
esponjós
entri
més per la vista
etcètera
aleshores
la malaltia
si deixes
de menjar
gluten
la malaltia
consisteix
en que
l'intestí
que té
una superficie
molt
molt
gran
perquè
la funció
de l'intestí
és absorbir
els nutrients
de la dieta
es converteix
aquella superficie
en molt
petita
si nosaltres
agafem
un budell
i l'estiréssim
seria
de les dimensions
d'un camp
de futbol
i les d'un celíac
serien
només
la porteria
per tant
el celíac
té una capacitat
d'absorbir
els nutrients
ínfima
respecte
als individus
no celíacs
aleshores
el gluten
si l'elimines
aquella porteria
creix
fins tot
el camp de futbol
i el pacient
pot menjar
però no l'has curat
perquè
està sense gluten
tota la vida
aleshores
és una malaltia
que reverteix
és una malaltia
de la família
de la diabetes
de la teroiditis
de les malalties
que es diuen
autoimmunes
que vol dir
que el sistema
immunitari
de cada persona
s'equivoca
i en lloc
de defensar-te
de l'exterior
t'agradeix
a l'interior
aleshores
imagineu-se
que un diabètic
fent una dieta
la seva insulina
del pàncreas
la suscités
seria meravellós
no?
doncs això
és el que passa
amb el celíac
o sigui
la celíac
és la malaltia
crònica
de luxe
perquè
no la pots curar
però la pots controlar
la pots fer desaparèixer
fent una dieta
que no depèn
de la farmàcia
depèn una mica
de l'economia
perquè el menjar
sense gluten
no té subvenció
i és bastant car
però el pacient
que és una malaltia
entre cometes
curable
sense medicació
que és un luxe
curable
controlable
controlable
ara
Carme
sense xocolata
sense cervesa
sense embotits
hi ha xocolata
sense gluten
és una mica trist
embotits
sense gluten
perquè
el que passa
que és això
que
s'hauria de treure
la manera
que la persona celíaca
pogués fer una dieta
tan normal
i tan variada
com una persona
no celíaca
amb la mateixa economia
i això
malauradament
no és així
no és així
doncs ara tornarem
el romà
perquè ens expliqui
una mica més
d'alegria
que és molt
que és molt
aviam
i s'alegra
almenys
per mi
és molt optimista
tenir aquí
a la doctora
que ens digui
el celíacisme
no es preocupeu
que el tenim controlat
tu com tenies
el 75 controlat
a París
com estava
jo
jo
diguem
anar a París
va ser
una disfrutada
va ser com
unes vacances
pagades
treballava
però
vaig
voltar
vaig descobrir
em passava la vida
el cartell
la Teng
vull dir
quan
sempre
érem a la plaça
de la Contrascar
o a la Romufetar
voltant
diguem
i a més
va coincidir
en una època
que
jo diguem
havia anat
a moltes manifestacions
aquí
és a dir
hi anava
perquè hi creia
amb el que
reivindicàvem
però a més
m'ho passava bé
vull dir
m'agradava
l'activitat
i anava
a manifestacions
autoritzades
diguem
a França
ja havien passat
7 anys
del 68
és a dir
és a dir
bueno
diguem
hi havia
el tema aquest
però rebots
també hi havia
el tema
del que passava
a l'estat espanyol
l'any 75
que va ser
l'any dels
afusellaments
el del psiqui
això
ara volia anar
amb això
és a dir
diguem
jo
ho vaig viure
molt de prop
perquè
quan va
sortir
el judici
i es ve
que els
anaven a afusellar
i tal
a França
hi va haver
moltes manifestacions
és a dir
hi va haver
un rebombori
bastant
bastant
important
és a dir
i
la nit
abans
dels
afusellaments
la gent
ens vam anar
concentrant
d'una manera
una mica
espontània
als voltants
de l'ambaixada
espanyola
que estava
per allà
a la zona
dels
champs
elisès
i va arribar
un moment
que hi havia
una massa
de gent
que envoltava
totalment
l'ambaixada
les portes
tancades
a missa tarda
el Miterran
va fer una
arribada
fins a la porta
a deixar
algun missatge
diguem
demanant
que no
posessin
els cinc d'allòs
i tal
i
quan ja era
fosc i tal
s'estava
creant
la situació
per assaltar
l'ambaixada
és a dir
es veia
que s'anava
creant
és a dir
hi havia
una tensió
molt bèstia
i llavors
en un moment
determinat
van aparèixer
milers
de policies
és a dir
no volien
que assaltéssim
l'ambaixada
espanyola
era massa
per ells
i aleshores
la manera
d'evitar-ho
va ser
llançar
una massa
diguem
de bombes
lacrimògenes
i de policies
llavors
va acabar corrent
com amb els grisos
aquí
és a dir
perquè
tota la zona
dels Champs-Eligèès
i de la Passa
de la Concòrdia
i tal
es va convertir
en un camp de batalla
i vam
evidentment
no vam assaltar
l'ambaixada
però vam muntar
un rebombori
bastant important
i al cap de no res
un dia
tornant de la feina
arriba a casa
poso la ràdio
i diuen
Franco
acaba de morir
al cap d'un mes
van dir
no és veritat
només està molt fotut
i al cap d'un mes
es va morir
diguem
llavors
me'n recordo
que
hi havia un altre
espanyol
diguem
a la mateixa empresa
i vam invitar
a Champany Francès
per celebrar-ho
i la gent
estava
contents
menys
hi havia
gent
que es pensava
que pel fet
de ser espanyols
havíem de ser
franquistes
i no entenien
què celebréssim
és a dir
érem bastant
carallots
parlant malament
no la majoria
però n'hi havia uns
quants
i bueno
diguem
llavors
ho vam celebrar
tota la colònia
catalana
jo vivia a la Cité
la Carme
també hi va
bastant
la temporada
ja no era estudiant
però ja vivia
a la Cité
internacional
que hi havia
totes les cases
no sé si algú de vosaltres
potser
ja ha estat
visitant i tal
hi havia
la Casa Espanyola
que era una imitació
de l'Escorial
una cosa bastant trista
estava tancada
en aquell moment
perquè hi havia hagut
estava tancada
no funcionava
i jo vaig voltar
per diverses cases
els Ars y Metiers
Suècia
Britànica
i al final
Provence de France
però sempre
vaig viure a la Cité
tota aquesta temporada
i llavors
hi havia una colònia
hi havia un nucli
reduït
de colònia catalana
i un nucli
de colònia espanyola
i llavors
vam celebrar
molt efusivament
vull dir
diguem
el que havia passat
és a dir
la Carme
també ho va viure
de prop
perquè estava
visquent
a Madrid
en aquell moment
i va veure
sortir
el carro
i ara
un nòvio
no?
Sí
sí
sí
hauria de fer
dos o tres anys
o sigui
un enginyer
economista
en París
vivint
la història
d'això
que en diuen
Espanya
des de
entre cometes
l'exili
o des de
la seva feina
amb un punt
de vista
molt diferent
del que podíem tenir
aquí
perquè tu allà
et manifestaves
davant d'una envajada
que aquí les manifestacions
estaven prohibides
bueno
exacte
sí sí sí
però perdona
el Cava va ser el mateix
però en català
no
el Cava no
xampany francès
bueno
allà
no en Cava
sinó en xampany francès
la diferència
era aquesta
totes formes
després jo
quan vaig tornar a Madrid
vull dir
clar
vaig agafar una època
diguem
permissiva
és a dir
diguem
tothom
jo en tinc molt bon record
a Madrid
diguem
el temps que hi vaig estar
és a dir
però vas estar mesos
hi vaig estar
mesos i prou
per això ho et dic
vas estar
vas tornar a Madrid
vaig estar molt més temps
però Madrid
Madrid
la veritat
és que ho vaig descobrir
bastant també
és a dir
diguem
i també vaig canviar
és a dir
vaig viure
al barri de Lucha
que vull dir
ningú no ha sentit parlar
però és un barri de la perifèria
et sona
és que hi he viscut a Madrid
també
ja has viscut
no
i vaig descobrir
que hi havia un carrer
que és a dir
la Calle del Rotllo
que estava
al Madrid
de les Àustries
en un lloc
meravellós
és a dir
un carrer
és
era l'única cosa
realment
bonica
ara
vaig arribar a Madrid
abans d'anar a París
que vaig estar
en la temporada de Madrid
amb la mateixa empresa
vaig arribar
un dia
al cotxe
vaig veure
centre
centre
centre
i de cop i volta
vaig veure
el pozo del tio Raimundo
és a dir
m'havia saltat Madrid
i sortia
per l'altre costat
vaig tirar enrere
i vaig anar
la primera nit
a dormir
en una pensió
a la Calle del Barquillo
això és
el Madrid del Foró
és a dir
és el barri de Xueca
i ara és una altra consonància
però llavors
era el Madrid Castillo
Castillo
i a sota
de la pensió
hi havia
la seu de la 11
llavors
quan retiraven
tots els que feien
el número
dels carrers
cantaven
just a sota
de la pensió
que estava jo
és a dir
era un espectacle
musical
és a dir
cada un cantava
el seu número
però tots alhora
i al cap de 15 dies
em vaig trobar
un company
de l'Emili
que havíem fet
l'Emili
Ferro del Caudillo
que vivia en un pis
al barri de Luce
i diu
escolta
vine a viure
el pis nostre
que s'està molt bé
i doncs
me'n vaig anar a viure
i vaig marxar
de Madrid
el dia
recordeu
el primer 20N
van muntar
una macro
manifestació
faixa
franquista
a Madrid
a la Passa Colón
és a dir
a la Passa Colón
i tal
doncs
vaig marxar
el dia 19
aquí no m'atrapen
la manifestació
del 20N
i el dia
abans o la nit
amb un altre
que també
era català
i que també
tenia ganes
de tornar
vam agafar el cotxe
i cap aquí
i et vas perdre
el cante
del surteix
de l'11
allò que deia
amb les goles
però tenia la seva gràcia
és a dir
és a dir
en aquella època
a Madrid
encara era
era una història
diferent
és a dir
hi havia un bar
aquí ja eren
molt més moderns
hi havia un bar
que es deia
la vaqueria
no sé si ho volia això
van
com el Colón
d'aquí
del carrer
no de la Rambla
i tal
un bar
diguem
de prou
i el vaig descobrir
al cap de 3 o 4
dins de Madrid
i dic
bueno
a la tarda
al sortir de la feina
aniràs a la vaqueria
el segon dia
que hi vaig anar
i havíem posat
una bomba
als d'extrema dreta
i s'havia acabat
s'havia acabat la vaqueria
és a dir
era un altre món
fantàstic
fantàstic
fem una petita pausa
i continuem



de la feina
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
They'll learn much more
Than I'll never know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes, I think to myself
What a wonderful world
I see bees of a green
Red roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
Oh, what a wonderful world
Yes, I think to myself
Oh, what a wonderful world
Robanova
Robanova
Literalment Robanova
És una banda de rock suau brasilera
Que va tenir molts èxits
Als anys 80 i principis dels 90
La banda va vendre
Més de 10 milions de còpies
I té 25 senzills d'èxit
10 d'ells van arribar al número 1
El seu estil accessible però sofisticat
Fent un ús extensiu de les harmonies vocals
Els va convertir en els favorits de les estacions de ràdio contemporànies d'adults
També han composat molts temes per a telenoveles produïdes per Globo Televisió
Que és la cadena més important brasilera
El seu àlbum
Robanova en Londres
Publicat el 2009
Es va gravar als Abbey Road Studios
A Londres
Allà on gravaven els Rolling Stones
I els Saddles
I el Chris Ritz
I molta altra gent
L'àlbum va guanyar el Grammy Llatí
En la categoria millor àlbum pop
Contemporani Brasiler
El 14 de desembre del 2020
La banda va perdre el seu cantant
A Paulinho
Víctima de la Covid-19
Aquesta ha sigut la interpretació de la nostra sintonia
A càrrec de Robanova
I ara tornem
Amb la Carme i el Romà
Carme
La malaltia salia que passa a pas
És el teu llibre
Què expliques?
Sí
A Sant Joan de Déu
On jo he sigut molt feliç
He treballat
I a més em pagaven
O sigui que
És fantàstic això
Sí, sí, sí
Gaudir i que encara et paguin per això
Jo he tingut la sort
Que també m'ha passat el mateix
A un altre nivell
Sí, sí, sí
Però és maco això
Tindre una feina que t'agrada
És el millor que et pot passar la vida
Jo sempre ho dic
Jo m'hi he passat molt bé treballant
I passen molts mals moments
Hi havia un pediatre
Molt amic meu
I una gran persona
Que es diu Santi García Tornel
Que potser ha sigut el pediatre dels teus fills i els teus nets
El seu germà és un íntima vin meu
Sí
Doncs al Santi li van oferir l'editorial EDB
Fer una col·lecció de llibres de divulgació sobre temes concrets
Llavors ràpidament el Santi va vindre a dedicar-me al bar
Me'n recordo
Has d'escriure un llibre sobre la celiaquia
I llavors ràpidament el Pere i jo
Que érem un duo indestructible
Ens vam posar
Ell va fer la part més clínica
Jo la part més bioquímica
I tècnica
I vam disfrutar molt
L'editora d'EDB
Que encara som amigues ara
Va patir molt
Perquè esclar
Ell havia de posar
Tot el que escrivíem
Ho havia de fer
Fàcilment digerible
I entenedor
I separar
Però va ser una experiència molt guapa
I sí, sí
Aquest llibre va sortir al mercat
I van sortir més d'una edició
I ara he quedat una mica
Encara en tinc a casa si em voleu
Em vaig quedar tots l'excedent
Perquè els llibres
Quan porten un temps
Llavors els descataloguen
I això és d'una crueltat extrema
Això t'ho has dit
És qualitat
Sí, sí, sí
Que quan arriba
Jo vaig anar a l'editorial
I me'ls vaig quedar tots
I ara a casa encara em queden
Unes quantes d'ozena
Això ens ho han explicat
Això hem tingut aquí convidats
Que s'han autoditat llibres
I escriptors
I ens diuen
A mi m'han explicat fora del micro
Que és bastant dramàtic
El que et descataloguin
Perquè quan passa un temps
Si no han venut
Aquests números d'exemplars
Evidentment no fan una nova reedició
I els que tenen
Ja no els tenen com a cedent
O els cremen o els donen
A pasta de paper
A pasta de paper
Llavors perds
La memòria històrica
Per entendre'ns
Exacte
Sí, sí
Això s'hauria de solucionar
D'alguna forma
Perquè
Aviam, se m'ha ocorreix
Carme
Una pregunta rasa i curta
Per el que he llegit
I preocupant-me
Preparant l'entrevista amb tu
Recordo
Que vaig llegir
Que tu havies dit
A Xile
Es preocupen molt
De la malaltia pels adults
I aquí
Ens preocupem molt
O més
Per la malaltia pels infants
És correcte això?
Sí, sí
I ho se diu
Que és que
M'estranya
Que a Xile
A Xile
Sí
Tinc uns estudis
Sèrius
I
En profunditat
Sobre
La malaltia
Celíaca
Pels adults
Mentre que aquí
Estem molt més
No ho sé
Amb
La percepció
Que el que és important
És la malaltia
Celíaca
Pels nens
Aquí
La celiaquia
És una malaltia
Pediàtrica
Vull dir
Tu vas a la consulta
D'un pediatre
Li dius
Quan se li extens
I diu
Infinits
Te'n vas
Amb un metge
Amb un internista
D'adults
De medicina interna
I diu
No en tinc cap
Pot ser
Llavors
És curiós
Perquè quan vam anar a Xile
Em van convidar
A fer una
Una
Unes conferències
A Santiago
De Xile
I després
On vam
Concepción
Concepción
I quin era el tercer poble
Aquela manera
Un poble que es diu
Temuco
Temuco
Una frase
De Neruda
Que diem
Temuco
No tiene historia
Pero tiene perreterías
Temuco
Em va encantar
Llavors
Allà
A Xile
Va ser un viatge
Que
Va ser
Absolutament
Sorprenent
Sota molts punts de vista
Hi ha una quantitat
D'universitats privades
Que no hi ha prou públic
Per a tantes universitats
O sigui
Els països
On l'ensenyament
I la sanitat
No són públics
Fan patir molt
Com als Estats Units
Per exemple
Fan patir molt
Perquè aquí
Aquí tenim
Una
Una joia
Que
Que
Que potser
No ens som prou conscients
De lo
Molt
I molt
Que hem de valorar
Aleshores
Em va sorprendre
Aquesta quantitat
D'universitats privades
Que hi havia a Xile
I després
Que allà
Els celíacs
Els diagnosticaven més
A l'edat adulta
Que a l'edat pediàtrica
I això
Encara no ho he aclarit
Això va
En contra
De
A veure
La celiaquia dels nens
Tot és un ordre
De prioritats
No?
I
Per alguna raó
Allà
Els nens
No es diagnostiquen
Però
La història natural
De la celiaquia
És
Que pot aparèixer
En qualsevol moment
De la vida
Però
Preferentment
Apareix a l'edat pediàtrica
I pot aparèixer
De forma
Sintomàtica
I es veu
O de forma
Asintomàtica
I no es veu
I després
És quan es descobreix
A l'edat adulta
En formes
En formes
No convencionals
Que ara
Tenim identificades
I fa anys
No
Llavors
Lo de Xile
No ho entenc
No ho entenc
I
I bueno
Una de les coses
Que tenia
Apenes
Era
Llegir més
Literatura
Xilena
Que no n'hi ha
Molta
Però
Però clar
Lo que
La visió
Que jo els donava
Era molt diferent
De la que ells
Tenien allà
Carme
Per això t'ho he preguntat
Sí, sí, sí
Em sobtava
Molt
A mi també em va sobtar
Un país com
És com Xile
Perquè tu digues
És als Estats Units
Amb el potencial
Que tenen
Però que Xile
Estiguin
Entre cometes
Tan avançats
O interessats
O amb la sensibilitat
De la malaltia
Salia cap als adults
En canvi
Pels joves
O per la pediatria
No li donen
La importància
De tenir
Que tenir
Aviam
Curiositat
Tu que has realitzat
Més de 50 comunicacions
A congressos nacionals
Internacionals
Que has participat
Com a docent
En més de 100 cursos
Seminaris
Etc
On comença
La sensibilitat
Per aquesta malaltia
O és una malaltia
Que ja la gent
No té sensibilitat
Perquè ja és un dia a dia
Entens el que et vull preguntar
És a dir
On creus
Per exemple
Jo t'he dit
Això d'exile
I doncs
Per què
Perquè ho he llegit
I ho has comentat tu
Però no sé si els països nòrdics
Estan sensibles
O aquesta malaltia
És de segona
O de tercera
A veure
Perquè
Una persona
Sigui celíaca
Ha de menjar gluten
I ha de tindre
Una equivocació
A la seva immunitat
Intestinal
De forma que
Els pèptids
Que és el gluten
A mig país
A mig digerir
Provoquen una reacció
Anòmala
I perjudicial
I perjudicial
Que fa
Que l'intestí
Es vagi
Com
En congint
Reduint
La seva superfície
Aleshores
Té un component
Familiar
Perquè
Entre els familiars
De celíacs
Hi ha més freqüència
De celíac
Entre els no familiars
O sigui
Hi ha un petit component
De perfil genètic
Per què va lligat
Al sistema
Que és un sistema
Llegat
A la resposta
A les malalties immunològiques
I
Llavors
És que no me'n recordo
La pregunta
En concret
Perquè me'n vai
I no
El que deia
La sensibilitat
La sensibilitat
En quins països
O en quin extracte social
O en quina manera de fer
A nivell metge
Es troba més
No sé
Més introduïda
O en dius
No, no
Això ja és una malaltia
Que ja es dona per assumida
Com moltes altres
La meva opinió
És que
És més freqüent
Allí on l'estudien més
I menys freqüent
On l'estudien menys
I on s'estudia més
Es va començar
Es va
Hi va haver una explosió
De celíac
Als anys
70
Quan vam anar a Finlàndia
Amb un munt de vegades
Perquè vam anar
A Tamper
Sí
Perquè allà hi havia
Uns estudiosos
Molt
Molt
Molt
Aficionats
A la
A la celíac
Jo vaig fer una
A dintre de la meva tesi
Vaig demostrar
Que
Quan
A Sant Joan de Déu
Fèiem
50 anàlisis
Al mes
I trobàvem
5 celíacs
Si en fèiem 100
En trobàvem 10
I si en fèiem 200
En trobàvem 20
I si en fèiem 1.000
O sigui
Que sempre era
El mateix percentatge
I com més en buscaves
Bé
Era el 3%
En aquest cas
Que ho he dit malament
Però
Com més el buscaves
Més el trobaves
Llavors
La prevalença
Sí que varia
En funció dels països
Però no les pots comparar
Perquè
La sensibilitat
De les tècniques
Utilitzades
Els criteris
Diagnòstics
Aquestes coses
Varien
D'un país
A l'altre
I es reconeix
Que la prevalença
A nivell mundial
De la malaltia
És de l'1%
I
1% del ser humà
És celíac
Sí
Carme
Hi ha diferents graus
De celíacisme?
O dius
No, no
Celiac
Ho ets o no ho ets?
A la BVT
Hi ha diferents graus
Hi ha diferents graus
De celíac?
Hi ha diferents graus
D'expressió clínica
O sigui
Entre
Això ho veiem molt
A Sant Joan de Déu
Entre un nen per la porta
I
El criteri diagnòstic
És
Que
O té
Clínica
O sigui
Clínica vol dir
Pèrdua de pes
I panxa inflada
No?
El que en diuen
Distensió abdominal
O
O té això
I normalment
Llavors té
Una analítica
Compatible
Que són uns anticossos
Molt específics
Positius
O té una cosa
O té l'altra
O les té les dues
El més freqüent
És que les tingui les dues
Però
Pot tindre anticossos
Sense símptomes clínics
O pot tindre símptomes clínics
Sense anticossos
Que és estrany
Però també és possible
Llavors
El
El que dona el diagnòstic
És que
La biopsi intestinal
O sigui
El tros d'intestí
Que et treuen
D'una forma
Bastant
Pacífica
Com una biopsi
Sí
Doncs
Mostri
Aquesta alteració
Histològica
Aquesta alteració
De la paret intestinal
I això és el que dona
El diagnòstic
I o es té
O no es té
Aleshores
El que varia
És l'expressió clínica
D'això
Hi ha nens
Que entren per la porta
I dius
Acaba d'entrar un celíac
Perquè té aquell aspecte
De desnutrit
De trist
De malhumorat
I en canvi
Entra un altre
Que està com unes castanyoles
I des del punt de vista
Analític
O del resultat
De la biopsi
Els dos tenen
El mateix resultat
Per concretar
Els oients
Un celíac
O és o no ho és
I dintre del celíacisme
No hi ha més greu
O menys greu
Sinó més expressió
Que el cos
O ho accepta
O ho porta millor
O menys
O sigui
Ho toleres més
O ho toleres més
El problema és que la malaltia
No té un model animal
Això
On es pot fer
Recerca bàsica
Com té la diabetes
I altres malalties
Aleshores
Tot el que sabem
És a través de l'experiència
En humans
Sí, perquè els animals
No són celíacs
Clar
No, no
Perquè
No ho sé si fos necessari
Però que no
No s'ha aconseguit
Induir la malaltia
Amb un ratolí
Amb un conill
Amb un model animal
Jo no entenc molt
Només tinc
Una mica
És veterinari
Però no li he sentit mai
Que un gat
Un gos
Tinguin la malaltia
Del celíacisme
Però en canvi
La diabetes sí
Tu pots agafar
La diabetes és una altra història
Un gat pot tenir diabetes
Però un celíac
Bueno, en tot cas
No te n'anteres
Llavors
El cas és que
El no tindre un model animal
Perquè, per exemple
Aquesta explicació
Ara entremem
Un nivell de detall
Que potser no toca
Però
Aquesta explicació
Pot ser que
La lesió intestinal
Estigui clapejada
Perquè clar
Tu agafes una mostra
Però l'intestit
A molts i molts metres
I tu agafes una mostra
N'agafes 4 o 5
Però clar
No tens una mostra
De tot l'intestit
Aleshores
Queda molt per saber
De la celíac
O sigui
El costat bo
És que és una malaltia
Que la podem controlar
Que no depèn de la farmàcia
I que
I el costat dolent
És que
Encara
Ens queden moltes coses
Per saber
Per saber
Per saber
Després hi ha
I després hi ha
Una altra
No, no, no
Explica
El que tu creguis
Que es pot explicar
I a un nivell divulgatiu
Sí
No, prefereix
El resum
T'ho farem més fàcil
Un malalt celíac
És controlable
O ets celíac
O no ho ets
I que
El celíacisme
Controlat
No té per què
Llavors hi ha molta gent
Que parlaran ara
De la intolerància
Al gluten
No celíaca
I-G-N-C
Llavors això
Això és nou
No, això no és nou
Això és una
És una història
Amb la qual
Jo no entraré
I quan acaba aquesta
Aquesta parrafada
Ja no en parlarem més
D'això
No preguntaré
Perquè
És una
Hi ha una sèrie de persones
Adultes
Que diuen
Jo si menjo gluten
Em trobo molt malament
I si deixo de menjar gluten
Em trobo bé
Això és una cafrada
Deixa de menjar gluten
Et trobes bé
Si torna menjar gluten
Et tornes a trobar malament
Això és una cafrada
Doncs deixa de menjar gluten
Tota la vida
Però aquestes persones
No tenen
Ni els marcadors
Ni els anticossos específics
Ni tenen lesió intestinal
Ni tenen el perfil genètic
Ni tenen res
Que des del punt de vista
De la medicina
Basada en l'evidència
Pugui dir que aquella persona
És o no és celíac
Però
Si no pot menjar gluten
Que no en mengi
I ja està
Però clar
És un diagnòstic empíric
És un diagnòstic hipotètic
I això
Passa
És una malaltia
Que es va posar de moda
Entre esportistes
Hi ha una mica també
Però
Amb els paràmetres
De ciència
Basada en l'evidència
Ho ets
O no ho ets
I l'expressió clínica
Pot ser
Completament zero
O sigui
Inexistent
A molt molt greu
I entre una cosa
Entre el zero
I el 100
Hi ha tota la gamma
Possible
D'intensitats
D'intensitats
Doncs
Ara passarem
De la
Mira
De la doctora Ferrer
Al doctor Pujada
A veure
Romà
L'economia
De la Segarra
Especialització
Agrícola
I desenvolupament
Ramader
Les Garrigues
Diagnosi comarcal
Ordenació
I planificació
Territorial
Curiosament
Jo sàpiga
Tu ets de la novera
I parles
De la Segarra
De les Garrigues
No parles
De la teva comarca
Què passa?
A veure
A t'hi fotut ara
No m'has fotut
Perquè la recerca
No ha sigut completa
No ha sigut completa
Perquè
Bueno
És a dir
A veure
Aquests són
Aquests són llibres
D'encàrrec
Diguem
És a dir
La Caixa de Catalunya
Feia un llibre
D'economies comarcals
Fa 30 anys
I aleshores
Jo en vaig fer uns quants
És a dir
Normalment
Amb un amic meu
Que és l'Ignasi
El Tomà
Diguem
Fèiem
Van fer
La Segarra no
La Segarra l'havia fet
Amb un altre
Que era el Sebastià Soler
Després vam fer
El Solsonés
El Solsonés
El Solsonés
El Solsonés
La Noguera
El Plà d'Urgell
I després vam fer
Per la Generalitat
Un altre tipus de llibres
Que es diuen
Diagnosis comarcals
I vam fer
El de la
El de les Garrigues
I un de la Noguera
És a dir
Bueno
Diguem
Això era feina
Vinculada
Diguem
A la geografia
No?
És a dir
Mig entre geografia
I economia
I tal
No?
Estava molt bé
Vull dir
Tots aquests llibres
Vull dir
Van servir
Per viatjar
És a dir
Me'n recordo
Diguem
Per exemple
El llibre del Solsonés
És a dir
Jo en aquella època
Teníem un diant
6 de color vermell
La gama alta
Del dos cavalls
Exacte
I me'n recordo
Que seguint
Un mapa de l'Alpina
Intentant arribar
De les cases
Deposada
Al
Pla de Busa
És a dir
El camí no existia
Però anava seguint
I al final
Vaig arribar
Amb una masia
Que és dir
Can Guilenyà
I estava tota la família
A dalt
Al balcó
Mirant
Perquè
Mai havia arribat
Un cotxe
Vinint
Per aquell camí
Que no estava preparat
Per cotxes
Llavors em van invitar
A dinar
Tenint una llinda
Que hi posava
L'any 1200
O alguna cosa així
Diu
No podem marxar
Perquè fa 800 anys
Que som aquí
Ara ja no hi són
És a dir
Ara ja viuen a Solsona
I ostres
Vull dir
Aquests llibres
Diguem
Que en principi
Eren encàrrecs i tal
Jo els vaig fer
Molt a cursa
Diguem tots
Vull dir
I l'últim
Va ser el del
Pla
El del Pla
D'Urgell
Poc abans
Que
Veuressin
Una altra vegada
L'estany
L'estany
Dibars
I a més
El llibre
El posàvem
És a dir
Aquí
El que heu de fer
L'últim
L'últim
Que jo vaig estar
A la vostra presentació
Va ser un llibre
Que m'heu fet tots dos
Fa 3 o 4 anys
Sobre els ponts
Del riu
Segre
Bueno això ja
És veritat o no
Eh Carme
Jo que tinc mala memòria
Però m'heu fet la presentació
Els locals de la CEA
Estos dos
Brillantíssims
Això va ser
Sobre tots els ponts
Us deuria portar una feinada
Anar recorregant el territori
Buscant els ponts
Sobre el riu
Segre
Això ja era vida de jubilat
Ah
Per això
Per això
Què fem
Què fem
Amb el temps lliure
I llavors
És a dir
Una manera d'entretindre's
De veritat va ser
Digui bueno
Els ponts del Segre
Jo diguem
Com que
Jo de Balaguer
Diguem
Allò que explicava
Que vaig començar
Vull dir
No vull ser sastre
Els primers
Vas canviar l'agulla
Per l'enginyeria
Per l'enginyeria
Anava a fer el preu a Lleida
I els primers temps
Anava
Cada dia
Amb el tren
A les 7 del matí
Sortia de casa
I passava el pont del Segre
Els voltants de Nadal
Fotia un fred que pelava
Llavors diguem
Tenia els ponts del Segre
Molt
Molt interioritzants
I llavors
Va ser una feina molt maca
És a dir
Localitzar
109 ponts
És a dir
Una feinada
Per això t'ho dic
Jo recordo l'exposició
Que vau fer
La Carme i tu
Fantàstica
Localitzar-los
En el mapa
En els escrits
Llavors
Per exemple
El pont
De Segre
De Mequinança
De Mequinança
És fàcil de veure
Perquè vull dir
Ara que hi ha
Els hipermapes
I els google maps
I tal
Però en canvi
Quan ets a
Per exemple
A la Cerdanya
Pel riu Espetiter
I a Nabres
No sé si hi ha un pont
O no hi ha un pont
És a dir
Llavors
Hi havia tres o quatre
Passarelles
Perrudes
Per la Cerdanya
Francesa
I
Era
Va ser
Va ser una feina
D'investigadors
És a dir
Un poble que es diu
Onces
Que té una
Dallòs
Jo estic al costat
Al costat d'Onces
Sí
Doncs bueno
Onces té un pont
Del Segre
Perfectament
Perquè és un lloc
Que circulem molt en bici
És una excursió
És a dir
Aquest va ser el que
Vam necessitar
Perquè anàvem a un sèrie
No hi havia mai ningú
Pel carrer
En qui ho preguntem
Com se va aixer el pont
No sé
Són quatre cases
Són quatre cases
Res
Va ser una disfrutada
Bueno
Aviam
És que hi ha moltes coses
Que m'agradaria parlar amb vosaltres
Però hi ha
Ara se m'ho correix una
El teu llibre
De literatura infantil
La Dormi
Fantàstica
La Dormi
Eh
Que té una son immensa
I no hi ha manera
De fer-la
Allà va
Fantàstica
Aquesta és una indigació
Molt en sèrie
No
El de la Dormi
Bueno
Ho explico jo
Carme
Ho explico jo
A veure
Això de la Dormi
Surt
Que ara
L'hem recuperat
Perquè tenim
Una
És del 2003
Fa 20 anys
Que vas escriure aquest llibre
Sí
Però la història és més antiga encara
Perquè diguem
Jo aquest llibre
Ja has començat remuntant-te el teu Bassavi
Ara
El Rebassavi
El Rebassavi
Jo sé
Encara tinc l'esperança
Que algun dia
Algú m'expliqui
Que encara queda algun descendent
Pujar des de Masnol
Que a poc se m'establir
Diguem
Veia lo de la Dormi
El Baresme
Sí, sí
Lo de la Dormi va sortir
Perquè la Marina
Que és la segona filla
Nosaltres tenim tres fills
El Joan, la Marina
I la Marina
I la Marina
La Marina
Quan tenia 6 o 7 anys
Li van enviar
Allò que és fer
D'una piràmide
Que tu rebies
Havies d'enviar
4 llibres
I després
En enviaven 40
Alguna cosa d'aquestes
Sí, sí
I allò
Nosaltres vam enviar els llibres
Religiosament
I macos
I tal
Però
No va acabar de funcionar
És a dir
Diguem
Els llibres
A casa no arribaven
I si no arribaven
Eren diguem
Molt tristets
Llavors jo comprava els llibres
I els posava
Amb un nom fals
Els posava la bústia
I així
Doncs bueno
Cada tant en tant
Hi havia un llibre de la piràmide
I un dia
Vigilant un examen
Hi havia un examen al matí o a la tarda
La cosa més avorrida del món
És vigilar un examen
Vull dir
Estem tots allà escrivint
Estan d'anar aixec al cap
I què fas
Em vaig posar a escriure un conte
I al matí el vaig escriure
I a la tarda el vaig passar un net
I llavors el vaig posar a la bústia
Com part de la piràmide
I el vas il·lustrar
A més
El vas dibuixar
El vaig dibuixar
Una cosa molt senzilla
I tal
Però bueno
El conte me'l vaig treballar molt
És a dir
Era maco
Ets fantàstic
Engenier
Economista
Professor
Il·lustrador
Escriptor
És brutal
És el Leonardo da Vinci
El Sant Just
No, no, no
No tant
La veritat és que
No van captar
Que l'he fet jo
Ara me deixes explicar a mi
Parla, parla
Ho acabo d'explicar jo
Perquè és més emocionant
La Marina i jo
La Marina anava al Canigó
La Marina que té ara 8 anys
La Marina llavors tenia
Entre 6 i 8 anys
I ara en farà 40
Sí, perdó
La Rita
La Rita és la que té 8 anys
Llavors tenim una neta
Que té 8 anys
I una neta que en té 8
I una neta que en té 8
Que està enamorat de tu
Que ho sé
Sí, sí, sí
Està claríssim
Jo no pinto res
Jo no pinto res
Llavors
Tornàvem del Canigó
Amb la Marina
I la primera que fèiem
Era anar a la bústia
A veure si aquella pluja
De contes
Que havien d'arribar
I un dia
Obrim la bústia
I apareix
Un sobre
Tamany foli
Sense remitent
I vam dir
Bueno, això què és?
Vam arribar a casa
Vam obrir
Vam començar a llegir
Estava escrit
Amb lletra lligada
Sí, sí
Eren uns folis
Reciclats
Enganxats en garapes
I
Hi havia dibuixets
De tant en tant
I estava fet
Amb lletra lligada
I vam llegir
I bueno
Eren 10 o 12 folis
Escrits
Amb els seus dibuixets
I tal
I clar
Vam dir
Això ho ha escrit
Algú que ens coneix
Perquè hi havia
Al·lusions a les vacances
De l'estiu a Menorca
Al·lusions a
I l'història
Era una història
De ficció
Però
En moltes
En moltes
Al·lusions a coses
Que eren estrictament familiars
I vam dir
Quan va arribar el Joan
I va arribar el Román
Vam dir
Quan va arribar el Román
Li vam dir
Mira el Román
Que hem trobat
No ens vam adonar de res
No ens vam adonar de res
I ell va callar
Com que no va dir res
I vam dir
Això ho ha escrit
Algú que ens coneix
O sigui que ara
Hem d'estar molt alerta
Perquè quan vingui
Algú a casa
I
I digui
Que no he trobat
Un llibre a la bús
Doncs ja s'haurà deletat
Però això no va passar mai
I llavors a casa
Som una mica desendreçats
I jo
Estava molt preocupada
D'aquell manuscrit
Es perdés
Es llencés
Amb algun plec de diaris
I
I anava tot el dia
Salvant
Aquell
Aquell
Aquell manuscrit
De la crema
No
I vam canviar de casa
I
I
I el manuscrit allà
I al cap de
Deu anys
Quan la Marina
Ja tenia
18 anys
Jo vaig estar
Per una petita intervenció
De baixa casa
I
Vaig agafar el manuscrit
El vaig obrir
I
Ostres
Això és lletra del roman
I llavors va arribar
Va arribar la Marina
I va dir
Marina
Això ho ha escrit
Ton pare reina
No pot ser
No pot ser
I
I llavors
Bueno
I aquí es va
I al roman
Li vam dir
Això ho has escrit tu
I encara no he dit res
Ara
Va dir
Va riure
I ja està
I després va vindre
Puc explicar?
Tot
Va vindre
Que jo com que estava de baixa
Com es diu?
La Mercè
Sí
Una amiga d'aquí Sant Just
La Mercè
La vallada del Vasco
Que treballava a la galera
En aquell moment
Des del llit
Vaig passar
Vaig picar el conte
Amb un disquet
Perquè en aquella època teníem disquets
I li vaig donar el disquet a la Mercè
I la Mercè el va portar a la galera
Però
No li vam dir res al roman
Ell
No havia dit res
Nosaltres tampoc no vam dir res
I al cap d'una setmana
Van trucar a la galera
Romà Pujada
Sí
Miri
El seu conte de la Dormi
Ens interessa molt
Per la col·lecció dels grumets grocs
De la galera
I el roman diu
Quin conte
Està dient
Quin conte
O sigui
Que encara tenia la cara dura
De negar una evidència
No
No
Perquè no sabia que l'havíem donat
Amb aquesta cara d'un nen que té
Miteler
I bueno
Em va delegar com a
Com a encarregada de tot
D'enviar la seva foto
D'enviar el resum
Li van enviar un contracte
Que era un ple que així de papers
Era més russut el contracte
Va signar
No se'l va llegir
Que el conte
No se'l va llegir
L'únic que va fer
Quan la van trucar
Va dir
Que s'ha de pagar alguna cosa
I li van dir
No
En tot cas cobrarà alguna cosa
I
I
I ja està
Continua
Fantàstic
No
Això
Bueno
Va ser maco
Vull dir
Deixem
Deixem
Deixem
Ara tornarem
Que entraran
Explica'ns la cosa
El Joan i el Pep
Que l'any 97
Que l'any 97
Deixem aquí
Quan compreu un terreny a Sant Just
I veniu a viure a finals del 80
És correcte?
Continuarem amb la Dormi
Continuarem amb la família Pujades Ferrer
I de moment
I de moment
Fem un petit
Interval
I el Joan
I el Josep
Ens expliquen coses
Tres
Seguinte
Acces'
I'item
I'item
I'item
Un
I'item
LES
I'item
받
to
Lo
I'item
I'item
Lo
Mu
I'item
Uni
あれ
Per
Fins demà!
Hem sentit la nostra sintonia amb Caixa de Música, d'un grup que es diu Circus,
i és una de les curiositats que un va descobrint dintre del programa dels benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Després en parlarem. Avui fem el programa 88, eh? Després en parlarem al final.
Joan, explica'ns coses.
Gràcies, Ferran. Gràcies, Roman. Gràcies, Carme. Realment és molt interessant el que dieu. A part que ho expliqueu molt bé. Sou molt didàctics.
Bé, avui aparco la història. Cada dia fem història. Avui no. Parlaré d'un tema que realment conec molt poc, però em preocupa molt.
Abans que res, per situar-vos una mica de música, sisplau.
Abans que res, per situar-vos una mica de música.
La banda sonora de Star Wars, de John Towner Williams. Aquest senyor ha guanyat cinc Òscars i ha tingut 52 nominacions a la millor música, que es diu aviat, eh?
Compositor de moltes melodies. Va composar també la melodia de Jocs Olímpics. Los Angeles, Calgary, Atlanta, Salt Lake City.
I va guanyar els Òscars, a part de per Star Wars, per El Biominista en el Tejado, per Jocs, per Star Wars, ja ho he dit, per E.T., la famosa E.T.
i per la llista de Schindler. Un homenatge amb aquest gran compositor.
Això fa que m'introdueixi en un món que realment se'n parla molt aquests dies, i se'n parla ara molt més, clar, perquè és actualitat pura,
que és el món de l'intel·ligència artificial.
Primer, són opinions, perquè realment ni sóc expert ni aprofundit suficient en aquest tema com per tindre realment una idea del que pot portar.
Però pensant-hi sempre dic com anirà tot això, i ho vull exposar una mica en quatre avenies.
Quan pensaven que el món del web 2.1 i el telèfon mòbil eren un canvi profund,
quan semblava que els algoritmes i els models de Big Data eren el present i el futur,
quan encara assimilaven i descobríem el món de la web 3 amb l'arribada de realitats virtuals,
quan estàvem convençuts que les xarxes de comunicació havien arribat a solit,
apareixen a les xarxes neuromòrfiques,
que, emulant la forma en què neurones i sinapsis funcionen al nostre cervell,
ampliant la capacitat d'analitzar i bruscar informació.
Una acumulació de tecnologies,
reconeixement de veu, imatge,
algoritmes d'aprenentatge profund,
això com diu el nostre machine learning,
ens porta un model encara imperfecte,
però inquietantment poderós,
el xat G.P.T.
Tot avona el camí pel gran canvi,
la intel·ligència artificial
i l'arribada de la nomenada
intel·ligència artificial generativa,
l'AGA, a l'AGI.
L'AGI és, per molts tecnòlegs informàtics,
un punt d'inflexió,
probablement superior al que va ser l'arribada de la implanta
o la fisiol nuclear.
L'AGI és un sistema computacional
capaç de generar nous coneixements científics
i de realitzar qualsevol tipus de tasca humana.
I estem molt a prop.
No en vull parlar,
però, per exemple,
ja s'ha provat,
es va provar al Japó,
s'ha provat al Canadà,
a un país nòrdic també,
de robots,
per dir-ho d'alguna forma,
que es presentaven amb una comptesa electoral.
i va entrar a bastants vots.
Cuidado, eh?
Avui,
avui ja l'AGI és capaç de superar l'examen d'accés mèdic
i d'advocacia
amb percentatges altíssims.
Escriu el 40% del codi d'un enginyer de software.
Un text generat per aquest sistema
o per un humà
és pràcticament no distingible.
I ara arribem a la pregunta essencial.
Tota nova forma de tecnologia
s'utilitza d'una manera acceptable?
La història ens diu que no.
Una AGI descontrolada
és un risc existencial.
Deselaborar molècules mortals pels humans
a crear models de fake news
o de deepfakes amenaçadores
per qualsevol democràcia,
mitjançant campanyes de desinformació massiva
pujades al servei d'interessos particulars.
Tindríem de poder decidir
com volem que sigui la seva implantació.
Bona per tothom
o només per uns pocs?
Gran pregunta.
Fem-nos algunes més.
És ètic poder vagir
el coeficient intel·lectual dels nostres fills?
Podem alimentar els sistemes AGI
amb dates que contenen
viatges racials, de gènere
o d'estatus socioeconòmic?
On queden drets tan essencials
com la privacitat,
la seguretat
i el dret a la veritat?
Com defensar la democràcia
d'aquestes amenaces
de ciberseguretat
i desinformació?
Fins ara,
la raó i el pensament científic
eren una prerrogativa humana.
Estaven controlats pels humans.
és necessària una moratòria
o no
amb l'avançament
de l'AGI
a nivell mundial?
És una qüestió de valors.
Els drets de les persones
haurien d'estar per sobre
de qualsevol altre criteri.
La meva opinió.
És avui així?
Unes paraules
de pensadors
hi ha una en francès,
una en llatí
i una en català.
Je pense
dont je suis
en llatí
Corito ergo sum
en català
Penso
doncs existeixo.
Potser el més correcte seria
Penso
i per tant soc.
Existir
no és el mateix que ser.
Les màquines
pot ser que pensin
i que existeixin.
però l'ésser humà
perquè pot pensar
i sentir
és.
Deixeu-me acabar
en dues frases
d'en Daniel Sustin
expert en intel·ligència artificial
al King College.
L'autèntic problema
no serà l'atur causat
per la intel·ligència artificial
sinó la concentració
de riquesa i poder
amb els qui la controli.
I no només econòmic
també política
que hi controli
la IA
concentrarà el poder.
Molt per pensar.
Espero
que no ens equivoquem.
Benvinguts,
benvolguts
i ben trobats.
Avui
és el darrer programa
de la temporada.
Per tant,
ja n'hi he parlat
d'història,
n'hi he parlat
d'un tema complicat
i ara voldria parlar
de sortida,
una sortida.
Crec que de cara
a l'estiu
buscar sortides agradables
per la nostra terra,
per Catalunya,
que té moltes coses interessants,
doncs és una cosa
que es pot fer.
Jo en tinc moltes,
moltíssimes.
Ja vull en parlar d'una,
una que pot ser
de les moltes que tinc.
és una sortida
per la comarca
del Lluçanès.
o sigui,
ara, clar,
els convidats d'avui
coneixen molt
aquests temes,
per tant,
jo quedaré en rícum,
però bé,
també m'agrada parlar-ne,
no?
El Lluçanès,
la comarca número 43
de Catalunya,
territori de bruixes
i bandolers,
pobles ambencant,
tresors romànics,
fem-ne un repàs.
El Puig Ciutat,
molt poc conegut,
un llaciment
de l'època romana,
destruït de manera violenta
per les tropes
de Juli César
l'any 49 abans de Crist.
Restes de població
força ben conservades.
Centre d'interpretació
a la Torre d'Uristà.
Una meravella,
el monestir
de Santa Maria de Lluçà.
Per mi,
la joia de la comarca.
Conjunt romànic
de primer ordre.
Església d'una sova nau
amb un abscis semicircular,
amb dues capelles
i voltes de canó.
Un dels pocs claustres
de planta irregular,
dissenyat per mestres jueus
per evitar l'acció
dels terratrèmols.
Aquesta cosa
és molt interessant.
Els claustres
acostumen a ser
quadrats o rectangulars.
Aquella terra
és terra de terratrèmols
i els jueus van dir
que allò que estaven fent
cauria en quatre dies.
I van fer un claustre
totalment irregular
que ho coneixeu
i vam fer una excursió per allà.
Motius zoomòrfics
i vegetals
amb el claustre.
Continuem a llossar.
La capella
del que es té a llossar
del segle XI
i planta circular,
molt poc comuna a Catalunya.
Un descobriment
que ho vam descobrir
com d'anar-hi
la primera vegada,
la cripta
tribuna d'Uristà,
descoberta recentment
gràcies als esforços
del rector
i els habitants
del poble,
que treballaven
després de la feina
per buscar-la.
Jo recordo
que el mateix rector
ens va explicar
que tenia
alguns mapes antics
que deien
que tenia
que haver
una cripta
subterrània.
Llavors va convèncer
la gent del poble
que quan tornessin
de la pagesia
o del cap,
n'essin allà
i van trobar
aquesta capella
i és una meravella.
Una meravella.
És una autèntica
meravella
aquesta capella.
És una sortida
molt recomanable.
Continuem.
És una sortida
que es pot fer
un bon dia,
per això,
però...
pont medieval
de Sant Martí
del Barç.
Parlant de ponts,
un pont dels que
realment
val la pena veure.
La forja del Pens.
Aquest poble
és conegut
pels seus fanals,
picaports,
baranes,
reges de ferro forjat
i d'altres
peces que decoren
les seves places,
cases i carrers.
L'origen
de tot plegat
és un senyor
que es deia
Joan Prat.
1888
va viure
molts anys
aquest senyor.
Conegut
com el ferrer
del Pens,
elles deuen
bona part
de les obres
que decoren
els seus carrers.
Pel que
v'interessi més,
cada any,
ara no recordo
el dia,
ho tindré
de buscar,
es celebra
la trobada
dels forjadors.
El Lluçanès,
terra de Bandoers,
Serrallonga,
Trucafort,
Perot,
Rocaguinadre,
aquest últim
va néixer a Oristà
el 1582
i a l'ost
hi ha l'espai
Perot
on descobrirem
que el seu nom
surt al Quixot
o que va ser
desterrat a Nàpols.
Fins i tot,
si volem jugar,
han fet
un escape
Perot.
És l'únic personatge real
que surt al Quixot,
el Perot,
Rocaguinadre.
Doncs el Pep aquí,
doncs ja ho sabeu.
Terra de Bruixes,
el centre d'interpretació
de la Bruixeria,
a Sant Fabius de Serra,
ens endinsarem
en aquestes dones,
la majoria
remelleres
i sàvies,
acusades de Bruixeria.
Sabrem qui era
Maria Pujol,
anomenada Napa,
perquè vivia
a Can Nap,
l'última persona
executada a Catalunya
com a bruixa
l'any 1767,
acusada
de matar un nen.
El Roc Foralat,
a 3 quilòmetres
de Prats de Lluçanès,
la capital.
Allà trobarem
una pedra
amb un forat quadrat
al mig,
on segons l'agenda
la Bruixa Napa
preparava
els seus beuratges
i amagava
les gallines
que robava.
Aparició del dimoni,
aquella barres,
danses satàniques,
beuratge d'estanc.
I per acabar
les Bruixes
ens podem arribar
al mirador
del Serrat
de les Forques,
l'indret
on eren
menjades.
moltes formacions
rocoses
hi ha a la comarca,
la Pedra Dreta,
la Roca de Pana
i, sobretot,
la cadira
d'en Galceran.
Es creu
que el cap
de les tropes
carolistes,
Josep Galceran
i Escrigàs,
la feia servir
com a punt
de vigilància
sobre la vall
de Marlès
durant la Primera Guerra
Caruana.
El Lluçanès
és una comarca
de força alçada
i té miradors
on val la pena
arribar-hi.
Sobremunt,
l'antiga ermita
de Santa Llúcia,
el parc infantil
de Pere Fita
que està totalment
alçat
i té una vista
increïble
i el castell
de Llussà,
abans hem parlat
de la capella
però el castell
té una visió
de 360 euros.
Rutes
agroalimentàries
han muntat,
lògicament
totes les comarxes
espavillen moltíssim
i munten moltes coses,
doncs allà podem trobar
la ruta de Vallet,
la ruta del Pa,
la ruta de la Còfona,
i la ruta de la Coca
i la Llangonissa.
Barrejar
d'ous
i sabat
es veu que és típic
de la comarca.
I per dinar,
encara que mai ho dic,
avui sí que us vull
recomanar un lloc.
No ho dic
perquè com que no em paguen
per dir-ho,
doncs no ho dic.
No queda bé, no?
Està,
no dic el nom,
però està davant mateix
del monestir
de Santa Maria
de Lluçà.
Hem dinat,
recordeu?
Sí,
i si no ha canviat,
també tenen
habitacions.
Bon viatge,
bon estil
i fins la propera.
Josep,
què?
Amb el Joan ja veus
per on viatgem?
Sí, sí,
molt bé.
aquí avui
tot de viatges,
comarques
lleidatanes,
llocenes,
què?
On ens portes tu?
Nosaltres evitgem
una mica el passat.
Acabaré,
acabaré amb el Corpus.
Vaig estar parlant
del Corpus
l'altre dia.
El Corpus
es va fer
la festa
de les festes
i el de Barcelona
concretament
n'hi ha hagut molts,
ni n'hi ha hagut,
ni han hagut,
es va estendre
per tot arreu,
però com que el tema
és Barcelona
doncs parlaré
del de Barcelona,
no?
Explicàvem el darrer dia
doncs com es va,
com va arrelar ràpidament.
Era una festa
doncs feta
amb un temps
de primavera,
el temps de les flors,
no sabia fer
de juny ni abstinència,
vull dir,
era una festa
que tot era alegria,
no?
També em vaig
entrebancar molt
amb la paraula
transsubstanciació,
que he estat
tota la setmana
repetint-la
i ara ja la dic bé.
Perquè la tenia
una mica,
el problema
la tenia mal memoritzada
de quan anava a escola
i de vegades
costa més
trencar una cosa
que tens
memoritzat malament
que aprenen
una paraula nova,
no?
Dèiem que
la transsubstanciació
era doncs
que el cos
i la sang
de Crist
doncs
es transformaven
a l'hòstia
consagrada
i el vi,
no?
I llavors allò,
encara que tingués
forma de pa i vi,
era el cos
i la sang de Crist.
En contra
de la consubstanciació
que deien els protestants,
que deien doncs
que allò
només era simbòlic
i a partir d'aquí
doncs van anar
a bufetades
per això
i per moltes altres coses,
no?
Bé,
parlem una mica
doncs
tot d'això,
de la festa
del Corpus.
Al començament,
el dia anterior
s'anunciava
la processó
convidant el poble
a participar,
recordant
l'obligació
de guardar la festa,
botiga
i jugadors
tancats,
prohibició
de treginyar
llenya
o llenya
pels carrers
sota pena
de multa
i cremant
in situ
el material
confiscat.
També els jueus
tenien prohibit
sortir del call
el dia de Corpus.
Hi havia l'obligació
d'escomprar els carrers,
posar domassos
als balscons
i finestres
i fins i tot
les cases
que estiguessin
guardant dol
que posessin
domassos.
Els posaven
d'una determinada
manera
perquè se sabés
que aquella gent
tenien una pena
i tal
però que el dia
de Corpus
ho guardien
també la casa.
Em sembla
que es posaven
a punta
doblegada
d'alguna manera
però no l'he pogut
comprovar.
Quan es penjava
un domàs
fet de ganxet
al darrere
es posava
una tela
de color
fort i llampant
per ressaltar
el treball
de l'àvia
o la mestressa
de la casa,
posar
ginesta
i herbes
remeieres
al terra,
etcètera,
etcètera.
Amb el temps
es van sostituir
per preparats
de colors
i llançament
de serpentines.
També es posaven
de casa
a casa
teles de colors
per tal
d'oferir
una mica
d'ombra
als integrants
de la processó
i als espectadors
ja que la durada
de la processó
era considerable.
Al segle XVIII
quan Barcelona
va ser capdavantera
amb la producció
d'indianes
els fabricants
ens cedien
per cobrir els carrers
i de passada
feien propaganda
de les novetats.
Una cosa
també molt catalana.
El recorregut
va anar canviant
durant els anys
per un motiu
o per un altre.
Els primers anys
el recorregut
més o menys
era aquesta
plaça catedral
carrer de l'Argenteria
Santa Maria del Mar
allà es dipositava
la custòdia
damunt de l'altar
i es feia
un ofici religiós
i després seguia
la processó
cap a la plaça
del Born
al carrer Moncada
al convent
de Santa Caterina
un altre cop
es dipositava
la custòdia
sobre l'altar
on tornava
a ser reverenciada
i després
passant pel carrer
de la Bòlia
tornava
a la catedral.
Un segle
aproximadament
ni pic
o més tard
un altre recorregut
era catedral
pel costat
carrer de la Freneria
plaça
de l'Àngel
el carrer
de la Bòlia
plaça de la Llana
la placeta Mercús
el carrer Moncada
el Born
carrer Gignàs
carrer Ample
Regomí
plaça Sant Jaume
i tornada
a la catedral.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Són uns carrers macos
encara ara
de passejari
eh
vull dir
jo crec que
val la pena
el que no
tingui temps
d'anar allò
senès
de moment
doncs pot anar allà
i després
només
el problema
ple de botigues
de souvenirs
de paquis
i molts turistes
turistes
pot ser-ho dir?
molts
sí
però bueno
què hi farem
és el que hi ha
és el que hi ha
sí
bueno
doncs aquell pregó
que es feia el dia abans
va anar evolucionant
i es va generar
tot un protocol
que es va desenvolupar
en diferents dies
al cap d'un temps
això començava
el dijous
abans de Corpus
una setmana abans
a les dues
de la tarda
repic de campanes
i el pregó
convidava el poble
a assistir l'ofici
i després
a la processó
tothom s'afanyava
a cosir
o encarregava
vestits nous
que havien d'estar
enllestits
pel dijous
següent
Corpus Christi
en què ja no es podia cosir
ja que es creia
que si es cosia
el dia de Corpus
les robes
descosia
les robes podria
i l'infractor
corria el risc
de quedar-se sec
els dilluns
abans de Corpus
després
anem avançant
a Barcelona
es feia la crida
anuncia de la festa
per la qual
el Consell de Cent
manava que s'escombressin
els carrers
posessin domassos
tot això
que hem explicat
a la una
els juglars
i els ministrils
es reunien
a la casa
del responsable
designat
pel Consell
que és l'Ajuntament
i li interpretaven
les fesses principals
que toquedien
durant la processó
acabada la interpretació
eren convidats
a llaminadures
i virranci
i acte seguit
anaven a l'Ajuntament
a presenciar
l'assaig
del Vall de l'Àliga
davant dels consellers
amb la música
interpretada
pels ministrils
encara més
el dimarts
abans de Corpus
els consellers
per mitjà
del síndic
el sot síndic
i els veguers
convidaven
els cònsuls
de la llotja
el bisbe
i de més dignitats
eclesiàstiques
ambaixadors
altres personatges
forasters
que es trobessin
a Barcelona
altres autoritats civils
cavallers
mercaders
i etcètera
personatges notables
perquè l'endemà
acudissin
al porció
de Sant Jaume
que és l'església
que tancava la plaça
en aquell moment
per acompanyar-los
a la funció
de vespres
que es faria
a la seu
i la vigília
de Corpus
els convidats
del dia anterior
es reunien
per assistir
a les vespres
de la seu
i prèviament
es presenciaven
un ball especial
de l'àguila
i eren obsequiats
amb remellets
i banderetes
d'or barbarí
l'or barbarí
no he aconseguit
ben bé saber
doncs
què era
suposo que és
com una mena
o bé d'or fals
de molt poca
allò
o una cosa lluenta
però que
tenia molt de
quedava molt bé
per fer
ornaments
i coses d'aquestes
he trobat la paraula
en diferents llocs
per diferents coses
però no he aconseguit
establir exactament
el que era
bueno
aquella tarda
dèiem que es feia
això de l'or barbarí
eren diversos tipus
això que subsequiava
depèn de la importància
del personatge
i era un present
molt apreciat
que comportava
molta distinció
i consideració
malgrat ser
d'aquest or barbarí
que jo considero
que no devia tenir massa
però era el fet
que te'l donessin
i la gent
el vanoquet
i aquestes coses
de vegades
ja servia com a invitació
tu et presentaves
el dia de la processó
amb allò a la mà
i sabia que tenies un lloc
allò ara et diguessin
a la mateixa tarda
es feia una passada
per tot el recorregut
de la processó
de l'endemà
i participaven
els tabalers de la ciutat
els diables
amb un d'empirotècnia
el drac
cavallet
gegants
i altres elements festius
així com una
comitiva formada
pels principals
entremesos
i aquesta passada
generava molt
d'esprestació
i era molt
molt celebrada
tot això
es va anar perdent
però durant molts anys
subsistiu el costum
que els gegants
anessin a ballar
davant dels edificis
de les autoritats
i davant de la casa
de tots els regidors
encara ens explica en Joan Amades
que l'any 1820
es van fer 50 ballades
davant de les cases
de ciutadans distingits
el dia abans de Corpus
el dia de Corpus
es feia l'ofici solemne
i la processó
que era llarguíssima
tothom volia participar
i fer la seva aportació
va de fer-se un protocol
per establir els participants
i l'ordre en què ho feien
perquè no hi haguessin
doncs malentesos
ni baralles
l'any 1424
el llibre de solemnitats
que es guarda
a l'arxiu històric
de la ciutat
figura una detallada
relació dels participants
no us les diré totes
perquè seria molt llarg
seria molt interessant
però seria molt llarg
i avorrit
i una i quatre pinzellades
perquè ens en fem
una mica de càrrec
primer comentaré
per això que el prestigi
i la importància
que ràpidament va solir
aquesta celebració
va fer que algunes figures
que amb altres celebracions
eren efímeres
vol dir que estaven fetes
amb un material senzill
que molts cops acabaven cremades
sobretot els que representaven
representaven personatges dolents
o heretges
majoritàriament els que representaven moros
i alguns concretament
el mateix Mahoma
altres senzillament
eren destruïdes
per fer-ne de noves
l'any següent
perquè no tenien
cap mena de qualitat
ara
a l'esmarxar-se més
per celebrar corpus
doncs aquelles peces
llavors es van voltant a guardar
aquest prestigi
dèiem
doncs va fer
que es construïssin materials
i que es conserveixin
amb un all per l'altre
es restaureixin
i es repintessin
perquè al voltant
hi havia lluites
dels dimonis
contra els àngels
i així
i suposo que les peces
quedaven una mica
doncs malmeses
aquest mateix prestigi
dèiem
doncs va fer
que els gegants
i el festeari festiu
es guardés
en un lloc adient
on estigués protegit
i se'n pogués tenir cura
això vol dir
doncs això
reparar-lo
guardar-lo
renovar-lo
i mirar
doncs que tu
t'estiguis a punt
per la festa següent
tant és així
que el 1439
es va instituir
per decret
la casa dels entremesos
estava situada
al carrer dels entremesos
actual carrer dels gegants
a tocar
de la plaça de Sant Miquel
darrere de l'Ajuntament
i es va mantenir
més o menys
fins a finals del segle XVIII
a part de guardar el bestiari
els gegants
hi tenia seu
els encarregats
i responsables
de portar-los
de fer-los ballar
que eren funcionaris
contractats per oposició
era una cosa molt important
fer ballar
els gegants de la ciutat
perquè tenien
molt, molt, molt de prestigi
també hi tenien
a la seu
músics municipals
els ministrils
o ministrés
d'on ven un nom
de casa d'entremesos
segles enrere
a les festes cortesanes
hi participava
en grups de malabars
olars i actors
alguns envelaments figurats
com ara bèsties
éssers fantàstics
que actuaven abans
durant i després dels àpats
eren els entremesos
amb la proclamació
de la festivitat
de Corpus Christi
de la seva processó
a Barcelona
el 1320
ràpidament
es va estendre el costum
de fer petites representacions
itinerants
d'episodis bíblics
i també apologètics
de les vides dels sants
aquestes representacions
reveren el nom
d'entremesos
alguns d'entremesos
comptaven
amb elements de 13
que figuraven
personatges i bèsties
difícilment representables
per éssers vius
van anar agafant importància
i van anar a devenir
símbols de la ciutat
des de la fi del segle XIV
es va fer habitual
fins i tot
la seva utilització
en els seguissis
de rebuda
i d'entrada
de personalitats
de la reialesa
a la ciutat
o sigui
arribava el rei
i li feien ballar
l'àliga
davant del rei
perquè l'àliga
era una representació
també els ministrils
era com seria ara
la banda municipal
de música
per entendre'ls
hem d'entendre
que la paraula
el menjar
entremes
ve una mica d'això
és possible
segurament
una mica d'introducció
que vindrà després
és possible
perquè són les tres excepcions
que té entremes
com aquestes peces
entremes com a peça de música
també
i l'entremes
del menjar
ho he mirat una mica
no sé en quin ordre
qui va ser primer
i quina va ser primer
suposo que es devia
barrejar tot
però té la seva iògica
o introducció
o alguna cosa
més que és un menjar
exacte
tot ho sembla
que sigui així
bé
amb el temps
d'aquestes figures
gegants
i el bestiari
els valls
els diables
els valls de bastons
van agafar
la personalitat pròpia
i es van independitzar
de la processó
de corpus
i per preservar
aquest material
que s'havia fet
tan important
imprescindible
es va haver d'instituir
la casa dels entremesos
a l'actualitat
els gegants
i el bestiari
de la ciutat
que cada dia
són més popular
i imprescindibles
des de l'any 2007
l'Ajuntament de Barcelona
va acordar
a la cessió
d'un casaloc
del segle XVIII
annex del Palau Mercader
ubicat a la plaça
de les Beates
la plaça de les Beates
està tocant
la via laietana
molt a prop
del mercat
de Santa Caterina
doncs allà
és l'actual
és l'actual
casa dels entremesos
que va ser
l'any 2009
es va inaugurar
el caldereu
per les festes
de la Mercè
és un lloc
també molt
recomanable
de visitar
perquè tens allà
molts gegants
molt de bestiari
és aquell carrer
entrant
aviam si me'n recordo
aviam si me'n recordo
aviam si me'n recordo
quan agafes
el passeig
que a mà dreta
tens el mercat
de Santa Caterina
és el primer carrer
que queda a l'esquerra
i hi ha el real cerca
de Sant Lluc
al costat
doncs val la pena
anar-hi
perquè a més
tant en tant
es fan exposicions
molt interessants
és un lloc
que val la pena
com he dit abans
el llibre
de les humanitats
que era un conjunt
de volums
d'etats
entre 1383
i 1619
en què els escribans
de Barcelona
hi deixaven constància
de les celebracions
i actes importants
als que hi prenien part
els representants
de la ciutat
com visites
de personatges destacats
celebracions religioses
cerimònies
funeràries reals
naixements de príncep
etc
totes les entrades
estan així
des en català
llevat la del 1719
encara com van
del 14 al 18
encara van aconseguir
seguir-ho fent en català
la detallada relació
dels participants
de l'any 1424
va servir de referència
per les celebracions
posteriors
diferents organismes
tenien cura
d'aquestes representacions
aquest any
hi va haver representacions
a càrrec de la ciutat
del capítol
de la seu
de la col·legiata
de Sant Anna
dels Frages
de la Mercè
del monestir
de Santa Eulàlia
del Camp
monestir desaparegut
que estava a prop
del portal nou
allà seria
el passeig
de Lluís Companys
que era un convent
de Canonges Agustinians
i de la parròquia
de Santa Maria del Mar
doncs tots aquells
presentaven un grapat
de coses
només llegiré
els representants
que van fer a càrrec
de la ciutat
i que no eren
ni davantrós
els més nombrosos
participava
la creació del món
amb 21 àngels cantant
l'infern
amb Lucifer
i 4 diables
que l'acompanyaven
el drac
de Sant Miquel
el majoral
amb la massa
i 24 diables
que fan batalla
amb els àngels
el paradís
amb tot el seu arreu
vol dir que devia haver-hi
doncs una
sols que estaven
una pomera
doncs amb rodetes
perquè n'és l'Eva
sols que estaven
dic jo
sí, sí, sí
l'àngel carubí
d'Adam
tot sol
Adam i Eva
Caïm i Abel
l'arca de Mamé
amb el seu arreu
amb el Quisadec
amb els joves
amb el Quisadec
també tenia molta
nomenada abans
perquè era un sacerdot
que se li va acudir
fer una ofrena
de pa i vi
abans de tot
a l'antiguitat
Abraham i Isaac
amb l'Asa
les dues filles
de Lot
Lot i la seva muller
Jacob
amb el seu àngel
el rei David
amb el gegant
les dotze tribus
d'Israel
de dos en dos
i dotze àngels
que canten
és molt calé això
és molt calé
i molta gent
ja dic
aquesta no és la més llarga
serveix per fer-nos idea
de com era la processó
perquè hi havia
grups
d'aquests entremesos
que anaven entre una
i més de vint persones
animals vius
alguns per estirar
hi havia poques coses
més a fer
ah no clar
clar
hi havia tant d'èxit
i la gent
a desfilar
dracs i altes bèsties
amb el seu acompanyament
el que dèiem
totes aquestes coses
com el pou de la samaritana
l'arca de Noé
etcètera
a tot això
hi hem d'afegir
convidats
de la ciutat
i d'altres organismes
membres de l'Ajuntament
capellans
monges
frades
escolans
serveidors
de soldats
massets
timbalers
banderers
i altres portadors
de siris
creus
estandarts
i altres elements
si m'esforçés
en trobaria més
a part d'altres
que segur que desconec
tampoc
tampoc he posat
si aquell dia
hi participava
el rei
el seu seguici
l'agentada
que això també
faria augmentar
la processó
i darrere de tot
qui tenia la carrossa
més luxuosa
de la ciutat
la cedia
per si es posava a ploure
i poder-hi posar
la custòdia
la dita
ser més llarga
que la processó
de corpus
té tot el sentit
com podeu veure
si féssim
tota la relació
d'aquestes representacions
trobaríem
sants i santes
que mai hem sentit
anomenar
apareixent sols
o acompanyat
amb altres sants
més coneguts
i que nosaltres
no tenim ni idea
de quina és la relació
que els unia
però estem resumint
700 anys d'història
la gent se sabia
les vides dels sants
se sabia
les vides
o les llegendes
dels sants
que se les prenien
com una cosa
certa
i la gent sabia
inclús pel refrenyer
per saber
quan s'havia de plantar
i tot això
hi havia gent
que se sabia
pràcticament
cada dia
un o dos sants
del dia
se'ls accedia
ara doncs
és una cosa
que és bastant impensable
la gent
a més a més
tenia això
les figures
o les estampes
o pintures
molta gent
eren alfabeta
i esclar
doncs
tots els sants
tenien una
tenien una pauta
si mireu
actualment
una botiga
l'aparador
d'una botiga
que venguin
imatges religioses
veieu potser
una santa
que són iguals
però potser
veieu una santa
que porta una safata
amb uns ulls
és santa llúcia
si llavors
si en lloc de portar uns ulls
hi porta uns pits
és santa Agatha
i així successivament
porten la roda del martiri
etcètera
etcètera
les garelles
de Sant Llorenç
i bueno
tota una sèrie de coses
els nostres avis
i besavis
quan follejaven
una revista
em deien
mirar sants
perquè abans
la gent només
mirava les coses religioses
jo llegia TVOs
però la gent gran
em deia
llegeix un petufet
i si jo ara
li dono a un nen
en un TVO
em dirà que està mirant
un còmic
o sigui que
les coses van canviant
bueno
se'n podrien parlar
moltes més coses
de tot això
he fet una tria
que espero que us hagi agradat
però
volia explicar
dues coses
abans d'acabar
per exemple
aguantar les bares
del pali
era un honor
dedicat
als consellers
i persones reials
o llurs delegats
britans i il·lustres
i no era el mateix
aguantar un pal
que un altre
per exemple
el rei
aguantava
el pal del mig
a la dreta
que suposo
que el mig
estava més a prop
de la custòdia
i a la dreta
de la custòdia
que és un lloc
d'honor
i era un gran honor
ser convidat
a una casa
davant de la qual
passava la processó
no assistir a la invitació
era considerat
una ofensa greu
i ara si tenies
més d'un amic
per on passava
la processó
la gent es dividia
la família
i anaven el pare
i els fills
per un cantó
i la mare
i les filles
a casa
a l'altre
per no quedar
malament
amb ningú
era com la festa
major de Barcelona
i la gent
s'empola
i anava
netejaven la ciutat
i estrenaven vestits
i tal
hi havia també
la buitada
de corpus
durant vuit dies
després
del divendres
fins al dijous
següent
es feien processons
per tota la ciutat
a diferents llocs
molt curioses
també
i després
quan es van accionar
els pobles
del voltant
en lloc de fer-se
per dintre de la ciutat
es feien
a Gràcia
a Horta
on fos
i l'última
i uns personatges
que anunciaven
la festa
i que van desaparèixer
dos cops
són les trampes
s'entén constància
de les trampes
del segle XVII
eren dos personatges
municipals
que sortien a cavall
amb dos timbals
acompanyant els gegants
i els nens
anunciant la festa
portaven uns vestits
característics
i el so dels timbals
que era més aviat
monòton
i la gent
en lloc de dir
pam, pata, pam
entenia una cosa com
trampes
trampes
tots són trampes
i que feia un soroll
permeteu-me
trampes
trampes
tots són trampes
era això
no sé si és que la gent
entenia això
o és perquè darrere
venien les autoritats
i era una manera així
d'enfombre
s'organicat
dels que manaven
jo crec que es devia barrejar
tot una miqueta
doncs l'any 79
es va deixar de fer la processó
seguint les indicacions
del concili Vaticà II
i les trampes
van deixar de sortir
l'any 92
hi ha una represa
del bestiari
i totes aquestes coses
i es torna a fer
la processó de corpus
molt reduïda
en tamany
i en itinerari
i les trampes
van reaparèixer
i van desaparèixer
definitivament
l'any 1910
suposo perquè
el difícil era
trobar uns cavalls
perquè és clar
una cosa que
aguardis un gegant
però el cavall
el pots guardar
però l'has d'alimentar
cuidar
etcètera
i fins aquí
doncs
la selecció
que he fet
se'n podria parlar
molt i molt més
però espero
que us hagi agradat
Josep
de Barcelona
jo penso
que només
et tindríem
que ensenyar
a robar carteres
i a portar gegants
en dia de vent
no hi hagi
no hi hagi
no hi hagi
no hi hagi
no hi hagi
no hi hagi
no hi hagi
no hi hagi

no hi hagi
l'imam de Ripoll
en nòmina
del CNI
anys sense renovar
el Consell General
del Poder Judicial
i no passa res
els catalans
munten un referèndum
i hi ha que respectar
la llei
enye en acció
la realitat
supera la ficció
avui
l'efemèri
és del
nostre
últim programa
de aquesta temporada
com a curiositat
avui
fa 116 anys
va néixer
John Wayne
avui
el 1920
va néixer
un cantant
per mir
de referència
al de jazz
que es deia
Peggy Lee
i avui
va néixer
el 1926
un trompetista
fantàstic
de jazz
que es deia
Max Davis
ara parlo
de la gent
que a mi
m'agraden
des del John Wayne
fins a aquests
dos artistes
de jazz
músics
i també
va gent
va veure
personal
que va morir
avui
un
dels sants
que a mi
sempre
m'han fet
molta gràcia
gràcia
me'l s'han anomenat
molt
Beda
el Venerable
va morir
el 1735
el Felip Neri
el 1595
avui
avui
va morir
una persona
fondamental
dintre de l'estera
de la medicina
el senyor
Charles Horace
Mayo
el fundador
de la famosa
clínica
Mayo
a Rochester
a Minnesota
avui
va morir
un dels arquitectes
que m'hauria agradat
això hauria d'esperar
una o dues vides més
que em fessin
una casa
avui només me la podria fer
però ja no seré a temps
el Joan Pujadas Ferrer
però avui va morir
el senyor
Alfons Milà
que juntament
amb el Federico de Correa
han sigut
un tàndem
d'arquitectura
que m'hauria
agradat
no molt
moltíssim
no
el següent
que m'haguéssim fet
una casa
i avui també va morir
el 2016
un jugador d'escacs
de referència a Espanya
que es deia
Arturo Pomar
avui
a Uruguai
és l'únic
o dels pocs països
que no celebren
el dia del llibre
el 23
d'abril
sinó avui
a Uruguai
es celebra
el dia del llibre
tornem amb els dos doctors
tornem amb el Roma Pujadas
tornem amb la Carme Ferrer
ens havíem quedat
que veníeu a viure
a finals del 1980
i el títol del programa
que avui dèiem
de Balaguer i les Borses Blanques
a Sant Just d'Esbert
com és que arribeu
a parar
a Sant Just
sé que us compreu
un terreny
amb uns amics
de Lleida
del Ponent
i com és que veniu aquí?
a veure
ho explico jo
però
va passar
a casa
a casa
de la Carme
però jo també hi vivia
a veure
un dia vam fer una paella
cap allà
l'any 77
tots teníem
els voltants
de 30 anys
mos volíem
establir una mica
la vida
i llavors
vam decidir
buscar un terreny
un amic meu
que era el Sebastià Soler
que al final
no va venir
va trobar
un terreny
a Sant Just
que era propietat
del col·legi
de metges
i el vam comprar
em sembla que
ens va costar
19 milions
de pessetes
i vam decidir
fer 19 cases
amb això
ens vam equivocar
una mica
perquè les vam fer
una mica massa petites
i després
vull dir
si ja està molt bé
a vosaltres
al cap d'uns anys
vau tenir que canviar
perquè amb 3 fills
i d'allò
anàvem molt justos
aleshores
vam comprar
el terreny aquest
és a dir
arrel d'aquella
i la majoria
de la gent
era de Lleida
és a dir
un cosí meu
el Jesús
el regidor del cònsul
el Jaume Palau
el carrer
de Sobirà
i ara
me'n deixo uns quants
és a dir
i vam tindre
si està bé
molt bé
és a dir
al carrer
doctor Rivalta
amb electricitat
si no recordo
a la cantonada
però diguem
les cases
estan al carrer
doctor Rivalta
que és el millor carrer
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
tens tot el jardí
al davant
és fantàstic
és un carrer
fabulós
i el primer any
vam fer una festa major
és a dir
estàvem tan
vull dir
una manera d'integrar-nos
va ser
organitzar una festa major
vam demanar permís
a l'Ajuntament
per portar una orquesta
l'orquesta rodona
d'Olot
vam
vam demanar
una subvenció
a la Caixa
ens vam donar
5.000
5.000 peixetes
perquè tots teníem
la hipoteca
a la Caixa
i va ser una manera
de que
de fidelitzar-nos
de fidelitzar-nos
una miqueta
i la veritat
és que
vull dir
bueno
en tenim molt bon record
vull dir
diguem
de l'estat aquella
hi havia molt bon rotllo
fèiem partides
de botifarres
com que tots érem
de Lleida
organitzàvem
de tant
en tant
una partida
de botifarra
vull dir
bé bé bé
bon rotllo
mira
jo tinc ganes
de dir
que la setmana passada
de les 19 famílies
que vivíem allà
n'hi ha
10
que encara hi viuen
i les altres
doncs
ningú s'ha venut a la casa
bueno
un potser
però
llavors
ahir
la setmana passada
el Jordi Reig
de Solsona
va fer 90 anys
i
de sorpresa
els seus fills
van agafar festa
aquell dia
la Sílvia
però
com que
estem tots
connectats
pel
whatsapp
vam anar
allà
a les 12
tots
a felicitar
el Reig
i va estar
tan content
perquè clar
va fer 90 anys
però si
la Marga
que havien fet
una festa
quan ella
en va fer 80
clar és que tots
que en aquella època
teníem 30 anys
ara en tenim tots
de 70 a 80
i els més grans
90
i
bueno
va estar molt bé
encara som tots amics
i la veritat
és que és
una història
molt guapa
molt
i tant
i tant
mira des de l'any 80
des del 1980
vam arribar
vam arribar
sí sí sí
al
al final del 80
un mes abans
del 23F
la vostra integració
ja que havien posat
el
el títol aquell
un exemple
d'intel·lectualitat
i d'integració
és total
tu cantes
el cor
Pont de Flors
fem excursions
conjuntament
a les Cees
més de 25 anys
cantant el cor
de Pont de Flors
a veure
jo vaig començar
a cantar
ja no desafines tant
bueno
jo sempre he sigut
bastant doent
la veritat
vull dir
ho explicava
una vegada
els Escolapis
no van tirar
un llibre de música
pel cap
o el capellà
que portava el coro
perquè el fotia
tan malament
que volia que callésse
ara
bueno
i quan vaig arribar
al coro
primer que vaig mirar
si el mestre coll
que el
que el
tenia alguna cosa
gran personatge
gran personatge
gran personatge
gran personatge
si tenia alguna cosa
damunt de la dona
perquè no
no et volés
estirar
no?
està escarmentat
jo vaig arribar allà
una miqueta de carambola
perquè
quan vam fer
al fer els 50 anys
mos vam convocar
tots els de l'any 1947
i d'aquelles convocatòries
fem un sopar i tal
i en bons
em vaig trobar
algú del coro
i sobretot
la dona
del Pere Pasqual
la Montse Sala
i tant
em va explicar
que existia
el coro aquest
perquè
mai
mai havíem coincidit
ser al carrer
quan hi havia
les caramelles
i llavors
bueno
m'hi vaig apuntar
i
amb els anys
et dones compte
que jo
mai
havia sigut
un pavarot
i ara ja soc
diguem
i em costa
molt d'arribar
però bueno
content de ser
ja la veritat
l'altre dia vam anar
a Centelles
amb una
celebració
amb una trobada
perquè el mestre coll
era de Centelles
i vam anar al Cementiri
i vam anar a cantar
a la plaça del poble
vull dir
molt bé
tu
la Irene
Pujadas
i Ferrer
la vostra filla
normalament
no ha pogut venir
ara fantàstica
primer llibre
primer premi
sí
m'hauria agradat
poder parlar amb ella
normalment
no ha pogut venir
però
això
s'arriba
i molt
ara
bueno
ella
ja guanyava
tots els
tots els premis literaris
però
el planxario
el documenta
no no
però que ells
eren molt importants
els desperfectes
a l'institut
i a l'ajuntament
hi havia anys
que com que s'estiu
no deixis portar per ells
perquè tots són uns contistes
és veritat o no
la Irene
és el llibre de contes
els desperfectes
el romà
i el ladormi
és un altre conte
eh
sí
sí
sí
el
el
el que des de la integració
al poble
clar
la Marina
va ser
el carrer blau
va ser
una cosa
meravellosa
l'època de la soledat sants
bueno
les dues
hi van anar
les dues
després a l'esplai
el Joan
el Joan
que era monitor
de l'esplai
era monitor
l'esplai
casteller
les
els
clar
de fet
jo quan surto pel carrer
conec a tothom
perquè per un costat
o per l'altre
tots dos
tots dos
surteu al carrer
sí sí
bueno
el Ramon encara coneix més gent que jo
perquè ell
ell va pel centre més sovint
però jo
aprofito per parlar
jo dèiem
soc habitual
de la
de la
de la granjeta
perquè
ja som dos
cada matí
vull dir
mos trobem
en grupet
amb el Jordi
l'Enric
el Pere
el Ramon Galí
la Montse
ara
tenim un altre
fitxatge
que és el Ramon Cava
l'Anna
és a dir
no sé qui em deixa
hi ha uns quants de Lleida aquí
hi ha uns quants de Lleida
sí
de fet hi ha una colònia
Lleida Tana
aquí a Sant Jús
la vam importar
vosaltres
comprant el terreno
vam ser
i vam contribuir
bastant activament
vull dir
a la
Lleida Tana
l'anomenització
tu
tornant al tema
aquest del corpus
nosaltres
amb la Carme
m'agrada molt
anar al Menac
és a dir
el diumenge al matí
esmorzar
a la sala oval
del Menac
la Carme
es llegeix el diari
i me'n vaig a veure
l'art modern 1
que és la part
que m'agrada més
i llavors passo
passo per davant
la professora del corpus
del Ramon Casas
molt bé
i de tant en tant
hi anem amb algun amic
i llavors els faig
una visita
accelerada
en millora
mirarem
un del Fortuny
un del Casas
un del Rossinyol
un del Baireda
un del Mir
i els tres
llavors clar
diguem
la professora del corpus
del Casas
és una
obligatòria
no diguem
ja que no he pogut
parlar
amb la vostra filla
amb la Irene
sí que vull dir
pel micròfon
que a mi m'ha agradat molt
com va definir
el jurat
per donar-li el premi
a la vostra filla
com a escriptora
un estil
net i bribant
vibrant
una llengua polida
i alhora vivíssima
un punt de negró
i escabrositat
molt saludables
la veu narrativa
darrere els relats
és segura
i ambiciosa
i la destressa narrativa
en la construcció
de cada conte
és més que notable
és fantàstic
i a més
li donen un premi
exaeguo
però premi
compartit
la vida
moltes coses
val la pena
compartir-les
més coses
Carme
avui
la malaltia
ara tornem a lo teu
a la doctora
Carme Ferrer
avui
la malaltia
celíaca
ja no es pot fer més
o encara hi ha camí
per fer
ui
hi ha molt
perquè
home
si d'entrada
tu m'has fet
convèncer
que amb una dieta
és totalment
ja
controlable
que pots viure
perfectament
hi ha més camí
per recórrer
i tant
perquè
hem de saber
per quina diferència
hi ha
entre una persona
celíaca
i una que no és
o sigui
perquè
una persona
menja gluten
i el seu intestí
té una reacció
adversa
autodestructiva
i una altra persona
no
i això que és
el més bàsic
i el més elemental
no ho sabem
fins que no sapiguem això
no
no podem dir
que
podem
o sigui
a nivell de coneixement
estem
encara
a les beceroles
estem bé
a nivell
de
de
de tractament
no
o sigui
i a nivell
que clar
és la malaltia crònica
menys
la delecció
com si diguéssim
perquè
no té efectes colaterals
no té
no té
no depèn
de cap tractament
no és mortal
no és
no és mortal
no és mortal
i
tot i que
bueno
en aquest sentit
si és que jo
si em poso a parlar
de celiaquia
em puc fer molt pesada
i puc
puc estar moltes hores
simplement
ara
no
ell ho sap
no hi ha com dominar el tema
és per
fer el resum
que els que hem estat aquí
amb tu
el plaer de poder
discutir
no discutir
parlar
i escoltar
ens facis un resum
i els oients
els que estan
a l'altre costat
que no et miren els ulls
que sàpiguen
com està
avui
la malaltia
aquesta celíaca
que afecta
que has dit
a un 3%
de la població
a un 1%
de la població
de la població
general
sí
i ara
el romà
romà
resum
què és això
de l'ordenació territorial
que és el que tu has fet
durant 40 anys
a part de comptar
tots els pols del segre
a veure
la veritat és que
és a dir
a veure
això
de l'ordenació territorial
és
diguem
és cosí germà
de l'urbanisme
però
diguem
en una altra escala
diguem
l'urbanisme
l'apliques a l'escala
de la ciutat
i en canvi
l'ordenació territorial
el pots aplicar
a l'escala
d'un país
decidir
com l'organitzes
on poses
la indústria
on hi hauria d'haver
l'agricultura
vull dir
és a dir
coses que es fan
d'una manera
bastant espontània
és a dir
diguem
la humanitat
diguem
sempre ha ordenat
el territori
és a dir
vas amb una copa
d'anir a entrar-los
i ja
tenien una distribució
pensada
perquè la cosa
funcionés bé
i bueno
llavors diguem
els que ens dediquem
amb això
doncs bueno
teoritzem una miqueta
jo vaig fer un llibre
que és un manual
que
d'ordenació del territori
fa un segon
però els teus alumnes
durant tot un curs
què explicaves
què era l'entrellat
de l'assignatura
l'entrellat
de l'assignatura
mare meva
a veure
he de pensar una miqueta
no però el primer dia
nosaltres tres
el Josep
el Joan
i jo
anem a una classe teva
després del bon dia
què ens dius
de què es tractarà
el curs
definicions
explica'l'hi
em posa
bueno
aquesta és una bona pregunta
perquè vull dir
a veure
aquí ja m'ha pres
a fer preguntes
ja després
no
ja ho ve
ja ho veig
és a dir
jo començo
la classe
el primer dia
amb una finestra
tancada
i llavors
la següent
diapositiva
obro la finestra
i veig
un passatge
de la Vall de Vianya
de Boscos
i Prats
i dic
aquest és un territori
ben organitzat
després
la següent
diapositiva
és un carrer
de l'Eixample
de Barcelona
i dic
aquest és un territori
ben organitzat
el Serdà
quan va
decidir
fer aquest tipus
de trama
la va encertar
plenament
després trec
el casc antic
de Balaguer
absolutament
abandonat
i dic
això és un territori
mal organitzat
i després
trec
un despoblat
del Prepirineu
que s'ha
encerrat
completament
i dic
això és un territori
mal organitzat
i aquest és el nostre tema
és a dir
què veurem
quan obrim
la finestra
escolta
que ben definit
per això
sou
tots dos
sou doctors
sou uns mestres
avui
hem fet
el programa
número 88
avui
hem realitzat
l'última emissió
d'aquesta temporada
8 mesos
xelant
fent aquest programa
perquè
fruïm de la ràdio
bentrobats
soients
sempre sereu
benvinguts
i benvolguts
amb nosaltres
gràcies per escoltar-nos
us esperem
a partir del mes d'octubre
bon estiu
bon estiu
dic una cosa
no sé si en privat
si vols fer-la pública
perquè va amb honor teu
que de moment
s'està complint la dita
que si plou
per Sant Pere Arreglat
que era el 13 de maig
que plou 40 dies
és provat
que és el 20 de juny
esperaré el 20 de juny
per passar comptes
avui
demà
i el dilluns
sé que farà
o el diumenge farà
molt sol
però els aniré comptant
amb honor teu
Sant Pere Arreglat
per poder anar a votar
ara escoltes
ràdio d'esfer
sintonitza
i el 20 de juny
d'esfer