Fins demà!
I see them blue
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Idioma, llengua, llenguatge, parla i dialecte.
Són conceptes que ens serveixen per definir el tema que tractarem avui.
Inmersió, bilingüisme, llei educativa seran conceptes que ens serviran per definir l'estat actual i per veure el futur del tema que tractarem avui.
Per conversar i discutir d'aquests conceptes avui ens acompanya un escriptor amb més de 35 llibres publicats.
Filòleg, lector de diccionaris, divulgador lingüístic i literari, col·laborador habitual de programes radiofònics amb màxima audiència, creador, guionista i director de programes de TV3.
Contràriament al pensar i sentir de la majoria dels catalans, diu que en els últims 40 anys les decisions fonamentals encertades i eficaces en defensa de la llengua catalana han sorgit, sobretot, dels polítics.
Com Moisés, ha baixat des del món seneí de la seva imaginació i experiència lingüística els deu manaments del català.
Crític amb el Díac, el Díac és el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, fumigador d'un centenar de paraules que s'utilitzen habitualment, sorneguer, savi, simpàtic i empàtic, Enric Gomà i Ribes.
Benvingut, com estàs?
Bé, molt aclaparat. Després d'aquesta presentació, aclaparat.
He dit alguna mentida?
No, he de dir només que els 35 llibres n'hi ha 7...
Sí, hi ha una part, ja en parlarem.
que són agrupals.
N'hi ha d'agrupar-los, n'hi ha per nens.
O sigui, per adults, jo sol, n'he d'haver fet un 7 o 8.
Aviam, no comencem a discutir.
No, no.
Simplement he dit, el nostre convidat ha publicat 35 llibres.
Sí, sí, això és cert.
I això és veritat.
Això és cert, això és cert.
Després ja entrarem amb els teus llibres, ja en parlarem, perquè hi ha molt de suc.
Aviam, començarem pel principi, que és normalment una redundància, però és el millor.
Enric, el BOE va publicar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya després de que fos aprovat pel Parlament Català i el Congrés i Senat Espanyol.
En el artículo 6, que diu Lengua Pròpia i Lenguas Oficiales, diu així.
La lengua pròpia de Catalunya és el català.
Como tal, el català és la lengua de uso normal i preferent de les administracions públices i dels medios de comunicació públicos de Catalunya.
I és també la lengua normalment utilitzada com a vehicular i d'aprenentatge en la enseñanza.
Enric, això és complès.
Això es compleix en bona part.
No tant com caldria, però tampoc cal ser pessimistes.
Es compleix força.
Els índexs de català, els mitjans de comunicació i ràdio d'esvern n'és un cas.
I en l'ensenyament té unes quotes importants.
Ara bé, caldria augmentar-les, caldria corregir dèficits, caldria detectar els centres que es compleix poc o insuficientment.
Jo, en aquest sentit, no soc d'aquells que diuen la immersió, no sé de res, ha sigut un engany.
No, perquè ha servit de molt.
O sigui, ha servit per difondre el coneixement del català entre persones de llengua materna castellana que difícilment l'haurien après o l'haurien après bé.
Perquè això que les llengües s'aprenen soles no és veritat.
Les llengües s'aprenen ben apreses.
Jo, si em poso espontàniament a aprendre francès només passejant-me per Perpinyà, el meu francès serà molt deficitari.
De manera que les llengües s'aprenen bé.
I el català, si tu ets de llengua castellana parlant, l'has d'aprendre bé.
Igual que el castellà si tu ets de família catalana parlant.
O sigui, tant penso en els de la Garrotxa com en els del Baix Llobregat.
Ara bé, la proporció de gent és molt diferent.
O sigui, la quantitat de castellana parlants que el català és bo que l'aprenguin, l'aprenguin bé, és molt alta.
És això.
La Carme Junyent, col·lega teva i que actualment és la directora del grup d'estudis de llengües amanejades...
No sé si ella estaria gaire d'acord amb aquesta consideració.
Col·lega teva, perquè jo no sóc professor universitari.
No sóc professor universitari.
Pots arribar a ser molta més gent que posin professors universitaris.
Enric no tornava a discutir, eh?
Digues.
Doncs la Carme Junyent, col·lega teva en l'àmbit lingüístic, diu que el català s'ha mort.
Benvolguts, oients.
L'Enric és molt més optimista i pensa tot el contrari.
Per què?
Mira, més que exactament tot el contrari, penso que el català té problemes que estan ben detectats,
que sabem quins són i que hem de mirar de resoldre'ls o paliar-los.
Hi ha un article molt interessant de l'Albert Branxadell,
que els marges, els últims marges que han sortit fa poc, que amb dades a la mà i amb enquestes t'explica com aquesta visió tan fonesta i tan pessimista sobre el present i el futur del català no és gaire exacta.
Ara bé, quan diem això, ràpidament algú s'empipa i diu, així tu ets per tirar de no fer res?
Tu ets per tirar de dir que tot va bé? Que no cal trencar-s'hi el cap?
No, no, jo soc per tirar de dir que cal trencar-s'hi el cap, que cal esmenar, cal mirar els joves, l'audiovisual, la justícia,
aquesta mania de canviar la llengua davant d'un castellano parlant.
Hi ha molts aspectes que cal resoldre.
Ara bé, el català és una llengua molt vigorosa i molt robusta i la parla un 43% de la població catalana d'una manera natural i espontània,
un 36% sobretot el català i un 7% que alternen català i castellà.
I això ens en hem de la gran.
O sigui, tots sabem, les llengües, diguem-ne, minoritàries i escarrencides,
quines proporcions tenen amb la llengua dominant.
El català un 44%, 43%, no sé exactament, no, no.
Em sembla que hem d'estar satisfets i esperançats i l'hem de jugar a favor.
O sigui, tenim una massa crítica de catalanoparlants molt important.
Això ho hem de jugar a favor.
Tenim un cas, un territori pobre, que és molt desgraciat, la Catalunya francesa,
en què els catalanoparlants són un 3%.
Esclar, recuperar-se a partir d'aquí és complicadíssim.
Jo admiro tots els que treballen a la Catalunya francesa a favor del català,
perquè em semblen uns herois.
A nosaltres hem de fer molta feina, però partim de molt més amunt.
I és això.
Déu-n'hi-do.
La llei de l'ensenyar-se a Catalunya, que obriu el 25% d'Espanyol a les aules,
tu dius que el consens polític ample no ha sigut bo pel pacte,
que és clarament lesiu per la llengua catalana.
Mira, no, jo dic exactament que el consens polític sobre qualsevol aspecte
és un plus de valor, però no és el tot.
O sigui, un mal contingut molt consensuat no deixa de ser un mal contingut.
Aleshores, a la sortida que han trobat per situar-se en un altre terreny
que el que marca la sentència del 25%, a mi em fa por.
I trobo que té pros i té contres, però té molts contres.
I introduir el castellà d'una manera taxativa a la llei catalana
em sembla que obre una porta que dependrà dels polítics que manin a la Generalitat.
I no estic convençut que sempre manin els actuals.
I això fa que ens situem en un terreny relliscós.
Tothom diu, què faries tu?
Penso, és que no sé si ens sortiria més a comptar complir la sentència.
I aconseguir que un percentatge molt important de català s'enfortís i es consolideix.
Ara bé, diuen, no, és que després del 25% vindrà el 35% i després del 35% vindrà el 40%
i després del 40% vindrà el 50%.
Esclar, aquest vaticini també m'espanta, perquè si complim la sentència
i al cap de 5 anys aquest percentatge ens l'augmenta, un tribunal també ens aniria en contra.
Mira, han optat per una sortida que s'haurà de veure, com que segurament sortirà aquest pacte
i sortirà endavant, espero que ha millorat i no sé en quines direccions,
però ho sabrem el 30 d'abril, tindrem de les millores.
D'aquí dos anys podrem avaluar.
El que passa és que l'Aconsellida d'Ensenyament tampoc en els últims anys
ha destacat gaire per fer complir el que s'havia de fer complir.
I ara diuen, ara ho farem complir.
Novetat, algú que no ha complert durant tants anys, és difícil que ara s'hi posin.
Hi ha centres educatius, el Baix i Bregat, el Vallès, el Maresme,
on hi ha moltes famílies que estan parlant que tenien i tenen dèficits evidents.
La Conselleria d'Educació no havia bellugat un dit durant anys i anys i anys
en aquests centres educatius.
Ara diuen que ho faran.
Tant de bo, d'aquí dos anys ho podrem valorar.
A Catalunya, Enric, som 7,6 milions d'habitants.
Si prenem l'àrea metropolitana, l'AMB, que la formen 36 municipis més Barcelona,
això signifiquen 3,3 milions de persones.
I si afegéssim la segona corona metropolitana, que són 9 municipis,
que són Vilanova i la Geltrú, Vilafranca, del Penedès, Martorell, Rubí, Terrassa, Sabadell, Mollet,
anem fins a 4,6 milions de persones. 4,6.
Mestres que conec em diuen que tenen la sensació que el català, bàsicament, resta reduït a les aules.
Què penses, tu?
En aquestes àrees.
Sí, sí, perquè les has demarcat bé, eh?
Per això, tu ho dic, i després continuarem.
Tu ho dic perquè jo seguint, que a més sóc un admirador teu i no tinc que fer la pilota per res,
però és veritat, i després en parlarem dels teus tuits.
Bé, no vull fer spoiler del que vindrà.
Tu ets el primer que m'has imbuït, a mi, suposo, hi ha molts altres seguidors teus, lectors,
que dius, anem amb compte, no és el mateix el català que es parla amb aquesta primera corona,
o a Barcelona, el Barcelona-Centrisme, etcètera, que el català que es pugui parlar a Girona.
És així.
Llavors, el que jo et dic d'aquestes, de l'àrea metropolitana de Barcelona,
més aquesta corona grossa, que formen entre 4,6 i 5 milions de persones,
d'uns 7,6 milions, que és el que havíem parlat,
que et diguin els mestres que estan al peu del canó,
tenim la sensació que el català està reduït a les aules.
i t'acabo el rotllo.
Sí, sí, no ho digues, digues.
Passejant Rambles, de Barcelona, eh?
Sí.
Tu sents parlar, sents parlar amb anglès, amb xinesi, i amb espanyol, català, poquíssim.
Tu vas pels carrers de Barcelona, la gent jove, per exemple, i els escoltes.
Parlen molt poc català.
Te'n vas a qualsevol altre poble, aquí mateix, per exemple,
a Sant Jus, s'ha entès parlar molt més català que en castellà.
però les grans àrees, els que formen aquesta macro
dels habitants a Catalunya,
que poc català se sent pel carrer.
Bé, tenim dades sobre l'ús del català de castellà.
Sabem que el català es parla amb un 36,1 com a llengua plural.
Ja arribarem, ja arribarem, ja arribarem per això, sí.
Aleshores, el que passa és que els parlants de català
estan mal distribuïts o estan distribuïts d'una manera irregular.
el que passa és que aquesta demarcació que tu has fet,
que és la Corporació Metropolitana i la Segona Corona,
també és molt desigual, també és molt desigual.
També hi ha zones del Maresme que es parla més
i zones del Maresme que es parla menys.
Zones del Vallès Oriental.
El Vallès Oriental no té res a veure amb el Vallès Occidental.
al Baix Llobregat...
Però Terrassa i Sabadell són els grossos, eh?
Sí, bueno, sí, perquè són 200.000 i 200.000.
I Granollès i Mataró, eh?
Sumen 400.000.
Bueno, Granollès m'ho conec bé i és una realitat diferent
que Sabadell i Terrassa, és una realitat diferent.
En aquest sentit, et vull dir que sí que hi ha zones
on el català és molt absent, eh?
però dic molt absent, no completament absent,
perquè a vegades hi ha aquesta mania de dir
no, és que no se sent enlloc, no, no és veritat.
Una vegada el Quim Monzó va fer un article que estava bé
sobre l'Hospitalet, que es queixava que la sèrie pilotes
del Corbatxo i el Cruz sortia a l'Hospitalet
i ningú rascava el català, no hi havia res en català
i el català ja completava absent.
I va dir, home, això no és exacte.
A l'Hospitalet es parla poc català
i el català és força absent, però no del tot.
Jo també vaig a l'hospitalet, i a vegades vaig entrar a l'Hospitalet,
que m'agrada molt, vaig a botigues,
conec els mercats de l'Hospitalet...
A veure, el català té mancances,
però no hi és completament absent.
Hi ha un fenomen molt curiós,
que és que davant de la nova immigració,
barris de l'antiga immigració
se senten més catalans
i se senten més favorables i més partidaris
i més practicants del català.
Per exemple, a Bellvitge.
Bellvitge és un barri d'antiga immigració dels anys 50-70
que en aquests moments
és molt més catalanoparlant
que altres barris de la nova immigració.
Doncs perquè els nois l'han après,
perquè les famílies de 30-50 anys
també se l'han fet seu, etc.
Amb això vull explicar
que la realitat de l'àrea metropolitana
és molt desigual,
és molt poc uniforme
i que hi ha molts fils per estirar.
Hi ha molts fils per estirar.
No tot és barris estrictament castanyolparlants
i monolíticament castanyolparlants.
Hi ha molts aspectes.
Jo no soc en aquest sentit tan negatiu.
Barcelona, visc al costat de la Rambla.
És el meu barri.
Són les meves botigues,
és la gent que conec,
la gent que m'envolta.
El català hi és present en un percentatge important.
Això de dir, no,
és que al centre Barcelona no es parla.
O no es parla català,
naturalment és davant de Can Batlló,
els turistes aquells que miren els ossos d'en Gaudí,
allà no se'ns parlar català,
perquè tampoc se'ns parla gaire castellà.
Allà se'ns parlar rus,
i se'ns parlar japonès,
i se'ns parlar...
Clar, el turisme també et dona.
Escolta, a Barcelona venen a dormir
a l'any 8 milions de persones
que pernocten a Barcelona.
Som 1,7 milions barcelonens.
De manera que aquests 8 milions
que pernocten almenys una nit
també es fan notar.
Les seves llengües també pesen
a la nostra ciutat.
Jo estic envoltat d'hotels
i a casa,
jo surto al carrer a passejar,
hi ha tot de gent que parla moltes llengües.
Però el català no és absent,
això en absolut.
Això sí que ho...
Vaja,
a part em conec totes les botigues
de Ciutat Vella
i t'he de dir que el català
té bona salut.
O sigui,
per una senyora,
ara et pots un exemple,
per una senyora al carrer Palai
que em diu
no te entiendo
hablamente español,
n'hi ha 80 dependentes
de Ciutat Vella
que em parlen en català
sense cap problema.
Això,
n'estic cert.
dóna gust, eh?
De tant en quant
un autoestima...
una ingeixió de pantomàquet,
segureu.
Un ingeixió de pantomàquet.
Fantàstic.
Enric,
el que jo et deia
dels mestres
que em diuen
que el català
té la sensació
amb aquest cinturon
que estava reduït a les aules
i m'afegien.
Nosaltres comprovem
que els nens
surten al pati
i una part important,
és a dir,
una majoria,
un 51%,
parlen en castellà.
Això és veritat.
A més,
aquests mestres,
escolta,
respecto molt
les seves impressions
i les seves opinions
perquè ells ho viuen
dia a dia.
Però penso
que són també
instituts molt concrets.
Mira,
et dono
un dels...
Ciutat Badia.
Sí, sí, home,
Ciutat Badia
és un món
molt complex,
entre altres coses
perquè és un poble
molt pobre
i al ser molt pobre
hi ha moltes dificultats
de tota mena.
Ciutat Badia
m'ho crec
del tot
i a barris perifèrics
de Terrassi i Sabadell
m'ho crec
del tot.
Ara bé,
també hi ha
els barris centrals,
també hi ha
al costat
de Sabadell
que està de Vallès
i a Sant Quirza
que tenen
les altres dinàmiques.
Enric,
i Santaco
i Santandrià?
Bueno,
Santaco
és molt variada,
també.
Santaco.
No és uniforme,
eh?
Els barris
són molt diferents
entre si
i Badalona mateix
també són molt diferents
entre si.
És més,
a Santaco
i sobretot
a Badalona
i a barris benestants,
al costat de barris molt pobres.
Badalona és una altra història.
Sí.
Comparat a Santadrià,
Santaco és una altra història.
Sí, sí, sí.
Santadrià sí que és un lloc
més fumut.
Tot i que Santadrià
té coses
que valen molt la pena.
Tots els...
Tots els...
Sí, ho dic perquè
és que a mi he passejat.
Per Santadrià
vaig amb bicicleta,
té el Museu de la Immigració
que val molt la pena visitar-lo,
té un casc,
un centre petit,
antic,
separat del mar,
perquè Santadrià
era poble de pagès,
no era poble marítim,
era poble de terrassans,
de gent que cuidava la terra.
I he conegut
pagesos de Santadrià,
jo.
pagesos, eh?
Gent que havia cultivat la terra
a banda i banda del Besòs.
Això també és un altre aspecte, eh?
Com el pret,
a banda i banda del Llebregat.
Exactament, exactament.
Les realitats són diverses.
Naturalment,
aquests professors i mestres
es troben amb realitats molt dures,
però n'hi ha altres que no, eh?
Hi ha instituts
que la realitat és menys dura,
i amb altres poblacions,
amb altres territoris,
hi ha una mica de tot.
El que és important
en els joves,
sempre he pensat
que els joves catalans
estaria bé
que tinguessin més mobilitat
dins del país,
d'activitats,
de coneixences,
perquè això els ajudaria
també a entrar en contacte
amb joves catalanoparlants,
també catalans,
que veurien que el catalan
no és absent
de les vides
de gent de 15, 16, 17, 18 anys.
Ara bé,
dit això,
amb els joves tenim un problema.
Això no es pot negar.
Tenim un problema de model,
tenim un problema de prestigi,
tenim un problema d'audiovisual,
tenim un problema
com de cultura juvenil en català,
que no n'hi ha prou,
tenim un problema,
però el sabem
i el podem pal·liar
en bona part,
treballant-hi
i encertant models.
Mira,
et poso un exemple,
eufòria.
El concurs,
el talent show,
el concurs...
això sí que ha sigut un pilotasso.
Sí,
però un pilotasso
que jo estic negre
per una raó.
A veure,
ho sabia.
No,
és que fa 15 anys
que l'havíem pogut fer.
Sí.
O sigui,
quan
Operació Triunfo
va tenir un èxit esclatant,
a TV3 et deien,
no, no,
però nosaltres això
no ho podem fer
perquè no és el nostre
tarannà.
nosaltres no som així.
Penso que una xorrada.
Sí,
cantar i ballar
agrada a tothom.
No sé per què no som així.
Cantar, ballar,
tenir èxit,
preparar-se,
mirar de triomfar
quan tens 17, 18, 19, 20, 22 anys,
mirar de veure
les teves possibilitats.
Això agrada a tothom.
No és una cosa castellana.
De manera que ara ho hem fet.
Ho hem fet molt bé.
Això també els he de felicitar.
Ho hem fet molt bé.
És un programa molt ben fet.
Espero que els hi vagi molt bé.
Espero que facin moltes més edicions.
Espero que facin edicions
també compartides
entre Catalunya,
País Valencià
i Illes Balears,
que també seria molt interessant
fer un eufòria
d'abast
dels territoris
que parlen català
i n'estic molt content.
Però eufòria és un camí
excel·lent.
En calen més.
En calen més
i les pantalles
cal treballar-hi també.
Cal eixamplar el català
les pantalles.
Mira,
mentre tu parlaves
el jove estava dient
deixant que li faci una pregunta
a l'Enric.
Home, i tant.
Enric,
No, més que res
perquè estàs tocant un tema
que a mi m'interessa molt
i me'l miro molt.
Això d'eufòria
jo no l'he vist mai.
Ho vaig veure
per primera vegada
divendres passat.
Per què?
Perquè tenia la meva neta a casa.
Ah, mira.
Que jo, amb els nets,
que aquest és el gran problema
que jo crec que hi ha,
que tant a la infantesa
com a joventut
només veuen programes
i dibuixos
i sèries
nord-americanes
totes
en castellà,
és un gran problema.
Aquí crec que TV3
va perdre els papers
a qualsevol moment.
Sí, sí, sí.
Totes les nostres fills
eren del Super3
i ara els meus nens
seus hi parlen
del Super3
i em diuen
que era això,
el papa, no?
És igual.
Però bé,
com que tenia la nena a casa
vam veure eufòria
i em va sorprendre moltíssim.
O sigui,
tinc que felicitar
la gent que ha pensat
aquest programa
perquè pensant
que volia ser
una operació
en triomfadors
en català
no té absolutament
res a veure.
Té un nivell
molt interessant.
Sí.
Em fa molta gràcia
que quasi totes les cançons
que els fan cantar
siguin cançons en català.
Sí.
Perquè, esclar,
la Joana, la mineta,
diu
Ah, aquesta també la conec
i ella també la cantava.
O sigui,
va gaudir
d'un programa en català
fent una música per ells
i molt ben fet.
Per tant, també,
gràcies a TV3,
però es tindrien
que pensar
que han perdut
aquest sector
de la infantesa
i de la joventut
o per falta de diners
o perquè no se n'han agredit
o perquè consideraven
que no era bo seu.
Simplement,
estic totalment d'acord
amb tu
i realment
molt bé
per aquest programa.
Escolta,
molt content.
Tu el vas veure
amb la teva neta
i jo el veig
amb el meu fill.
O sigui,
els divendres
ja ens posem allà
agafem una pizza
o jo faig uns espaguetis
i ens posem a veure eufòria
i anem comentant.
I diu,
mira,
aquesta m'agrada més,
aquesta saltarà,
aquesta es quedarà,
aquesta volen que es quedi,
aquest és molt vergonyós,
aquest no sap ballar.
I anem comentant
i estem un parell d'hores
comentant la televisió
en català
de manera normal,
ja n'hi ha que li agraden,
n'hi ha que no,
té les seves preferències.
El meu fill té 14 anys.
Doncs escolta,
no pot sortir de nit,
encara,
perquè no ho deixo
i em sembla
una gran,
diguem-ne,
aportació.
Al costat d'això,
n'hi ha d'haver més
i ja està.
O sigui,
als joves,
les pantalles
és complicat de resoldre,
però es pot pal·liar,
es pot treballar activament
per aconseguir espais
on el català
sigui present
i no el sentin estrany
o inusual
o infreqüent,
que el sentin
més proper.
També tenen
molta feina
amb els videojocs
i amb els comentaristes
dels videojocs.
Això també,
ell sent molts comentaristes
del Fortnite
i...
Digues, digues.
No, no.
Ah?
No, no.
Que diguis tu,
que diguis tu, no.
No, no.
Doncs res,
és això,
que sent moltes partides
del Fortnite
i d'altres videojocs,
comentaràs en castellà,
penso,
podries sentir-ne
comentar-se en castellà,
també.
Això costa.
Que dius això
i deies del teu fill.
Digues.
Com ha evolucionat,
Enric,
les imatges
i les percepcions
que tenen
els nens d'avui
o els joves d'avui
a les que teníem nosaltres.
És a dir,
videojocs.
Nosaltres,
videojocs,
no sabíem ni
què era.
No.
Internet,
les comunicacions.
Jo recordo
amb ells durs
quan teníem,
no l'edat del teu fill,
la meitat
de l'edat del teu fill,
que hi havia
un canal
i després van vener
dos canals
de canals,
en blanc i negre.
Sí.
I ens hi van passar
molts anys
amb dos canals.
Sí, sí.
llavors hi havia
l'operació
en triomfo
entre cometes
que no era
escalanífio,
no tenia res a veure.
Sí,
ja me'n recordo.
D'aquella època,
després,
aplaus,
o bueno,
no sé què,
bueno,
històries d'aquelles
que l'oferta
avui
tan cultural
i mitjançant
la televisió
també per l'idioma
d'avui
és molt millor
que la que teníem
en aquell temps.
És a dir,
que val la pena
aprofitar
això que dèiem,
que el català
no quedi reduït
a les aules,
sinó que es traspassi
el que tu deies,
els mitjans
de comunicació
i que tingui
una implicació
dintre del jovent
important.
Sí,
perquè l'oferta
també s'ha de pensar
que l'oferta
s'ha de calcular
també
amb el consum.
O sigui,
et poden dir,
és que hi ha 80
canals de televisió
en castellà
i només n'hi ha
4 o 5 o 6
en català.
Sí,
però el consum
no és proporcional
a aquesta oferta.
dels 80
canals
en castellà
n'hi ha 60
que no es mira
pràcticament ningú.
De manera que
TV3
i els canals
de la corporació
tinguin
un 18%
d'audiència,
això és un gran èxit
i és un gran èxit
que espero
que es consolidi
i que arribin
a ser un 20,
un 22,
un 24
d'una manera gradual
al llarg dels anys
i les dècades.
Ara bé,
també hem de tenir
en compte
l'altre 75
i veure com hi podem influir,
com hi podem penetrar,
com podem penetrar
a les plataformes,
com podem penetrar
al YouTube,
com podem penetrar
al TikTok,
tot això,
naturalment,
la Generalitat
hi és activa
perquè hi és
i està trobant
solucions
i està negociant.
Mira,
en un any
vam passar
de no tenir
cap llarg metratge
en català
a la plataforma
Disney
a TV442
i això,
hi ha gent
que rondina
i diu
això no és res
i són 300 pel·lícules.
Penso,
escolta,
entre això
i res
m'estimo més
42 llarg metratges.
Et fas de Disney Plus
i en un parell de mesos
amb els nanos
veus 42 llarg metratges
en català
que no és
cap ximpleria.
N'hem d'estar contents
i això s'ha aconseguit
gràcies
a les bones gestions
de política lingüística.
Això són reunions,
trucades,
cartes,
propostes,
això és un tot
un joc
de negociació
complex
que s'ha fet bé
i si aquí s'ha fet bé
es pot fer bé
en altres àmbits.
A més,
tu de mitjans,
tu que ets
creador,
guionista
i director
de programes
de la tradició nostra,
de la TV3,
allà
deus haver vist
quantitat
de pel·lícules
o possibilitats
per
exemplar
la base
del català.
Escolta,
fem una petita balsa
després parlarem
perquè és que hi ha
tantes coses
per parlar
que em sabria
molt de greu
que se'n quedessin
perquè si no
saps el que et pot passar
que tinguessis
que venir
un altre dia.
Molt bé.
Veig els boscos
verds
i flors
al camí
els veig
florir
per tu
i per mi
i no em deixo
de dir
que fantàstic
el món.
Veig el cel
brillant
i els núvols
blancs
dies
radians
nits
per somiar
i no em deixo
de dir
que fantàstic
el món.
el cel
s'omple
de llum
i llampades
de colors
també
els núvols
de la gent
que passa
al meu voltant.
Veig companys
i amics
ens anem saludant
no m'ho
han de dir
em fan
senti
estimar
veig pujar
els petits
i ells
em fan
carant
algun dia
sabran
el que
no sabré
mai
i no em deixo
de dir
que fantàstic
el món.
ves
angeli
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
de 82-83 anys
de cançó romàntica que va néixer al barri de Sant Antoni
violonista, trompetista
per fer-ho breu
ell va dir
que en la situació actual
caldria celebrar un referèndum a Catalunya
i en última instància aconseguir la separació d'Espanya
i també diu
que cantar Sospiros d'Espanya
i declarar-se independentista
fins avui no li ha passat
cap mena de factura
tant de bo continuessi
Enric, estàvem amb la segona corona
i ara, mira
ho ampliarem una mica més
perquè tens moltes coses a explicar
i afegirem la tercera corona
que són cinc municipis
llavors ja arribem
als 5,5 milions de persones
aquests cinc municipis de la tercera corona
són Manresa, Ebolada, Vic, Blanes i el Vendrell
i estem a 5,5 milions
que significa el 72,4%
de la població que vivim a Catalunya
Abans ho has fet una pensellada
però geogràficament i demogràficament
així tenim distribuït els habitants
al nostre territori
i la pregunta que et faig és
s'estan fent els esforços necessaris
en aquests en total 51 municipis de pes
que significa el 72,4%
de la població
perquè en la resta de municipis
ho parlàvem amb el micro tancat
no cal fer esforços
el català està molt assolit
també s'ha matat a fer lluva
de gal
allà la gent
tothom parla el català
si el tens que ensenyar
és per la part ortogràfica
per marcar d'alguna manera
unes regles
però allà està assolit el català
diguem en grosso modo
la província de Girona
no fan falta els mateixos esforços
que en aquests primer, segon i tercer cinturon
que són el 72,4% dels habitants del nostre país
Sí, i deixa'm recordar-te unes terres que generalment les deixem
les terres de l'Ebre és on es parla més el català
al Montsià, al Baix Ebre, a la Vivera
de manera que sempre tendim a pensar
amb Girona, perquè tenim l'Empordà
i tenim el Josep Pla i tenim tota aquella gent
que ens agrada tant
però al sud
es parla molt català
i fa que la catalanització
sigui més senzilla
i efectiva per part de la gent que parla
castellà
ara, deixa'm dir-te una cosa
els ajuntaments
hi ha 17 ajuntaments a Catalunya
amb una població més alta de 100.000 habitants
i això comporta que són 17 ajuntaments
amb pressupost
amb acció municipal important
que són capaços de fer activitats
i projectes importants per a la llengua
jo els animo que ho facin
o sigui, en aquest sentit
tenim l'Ajuntament de Barcelona
que em sembla que no faig
cap espòiler revelant
que s'ha posat
diguem-ne
ha posat el fil a l'agulla
i que està pensant
iniciatives
per potenciar el català
en el seu territori municipal
doncs el mateix
els altres 16 ajuntaments
jo animo que els ajuntaments
que tenen capacitats
i
si esmercin esforços i pressuposts
per potenciar
perquè el català també
és tasca municipal
o sigui, aquell poblet petit
de 500 habitants
en què els regidors no cobren
que n'hi ha molts
els regidors molts no cobren
i que treballen esforçadament
aquest no se li pot demanar
el mateix
que un ajuntament
com Terracia Sabadell
que tenen 200.000 habitants
i tenen un pressupost important
hi ha una frase teva
que tu dius això dels pressupostos
però abans parlaves
és que Girona i les Terres de l'Ebre
però hi ha una frase teva
que és genial
que dius que els gironins
són el Valladolid del català
d'una manera molt mal entesa
això és una ironia
perquè el gironí
ens encanta
els barcelonins
i equivocadament
tendim a creure
que és el bon català
escolta
tan bon català
és el català de Lleida
com el català de Mora la Nova
com el català
de Vilanova i la Geltrú
com el català
de Santa Coloma de Carol
tan bon català
i a més a més
el català és una llengua
que té molts matisos
té molta riquesa
té molta creació lèxica
no és una llengua empobrida
o diguem-ne minça
a les acaballes
no, no
és una llengua que té molt vigor
i jo he après molt català
de catalans
que viuen arreu de Catalunya
i que no són forçosament gironins
Enric, ara canviem de registre
i ara posarem una mica d'oport
després tornarem a parlar
tu dius que qualsevol dia
veurem en un jornalisme
aquest a prop de casa teu
un cartell que posi calcetins
que si em van fer molta gràcia
explica'ns unes quantes paraules
fumigades i no exterminades
perquè això dels calcetins
que és una de les històries
que tu expliques
el català tranquil
el català tranquil
que després parlarem dels teus llibres
perquè ara que ve a Sant Jordi
jo també faré l'espòiler
del meu amic Enric Humà
recomanant llibres teus
que són, a part de divertits
et cultiven
i et culturitzen
ho explico amb això
dels calcetins
paraula aprovada
pels teus amics del DIEC
i que alguna vegada
com tu dius
veurem els magatzems
o les botigues
venem calcetins
exacte
el DIEC
que és el diccionari
de la llengua
de l'Institut d'Estudis Catalans
que és el diccionari normatiu
té una mancança
que potser hi posen remei
no és clar
però hi ha aquesta possibilitat
que és que no té marques geogràfiques
de manera que posa
calcetí
mitjor
calcetins
ho diuen
al País Valencià
i a les Ulles Balears
i fa segles
que ho diuen
i benvingut sigui
el que passa
que Catalunya
és un calc
del castellà
és un pur i dur
calc
del pur i dur
també és un calc
perdoneu
és de totes passades
un calc
del castellà
de manera que
hem de
tenir en compte
sempre
la naturalitat
del català
de la nostra zona
del nostre país
del nostre territori
i aquí
que tots comencem a dir
calcetins
com que tots comencem a dir
camiseta
perquè samarreta
és la paraula
més habitual
en el català
del principat
és només un calc
i en la mesura
en què
el diccionari normatiu
tingués marques geogràfiques
ens ajudaria
a escombrar
alguns calcs
que van guanyant
terreny
senzillament
perquè són normatius
no puc posar
algun altre
exemple
ara no em vindrà
ara no em vindrà
al cap
cagaroles per diarrea
aquesta també
fa molta gràcia
sí
sí
sí
sí
cagaroles
cagarrines
correnses
corripies
hi ha tota una
diguem-ne
extensa varietat
lèxica
per aquesta malaltia
tan curiosa
passa que els metges
com que
s'han distanciat
del català popular
i no saben
les paraules mèdiques
en català popular
doncs ara ningú té
una feridura
cosa que abans
la gent es faria
i ara tothom té un ictus
i abans
apoplexia
això és com
parlar els metges
i està molt bé
però els que no són metges
no cal que parlem així
aquest ha tingut una feridura
bueno
pobra
feina
a recuperar la mobilitat
i a caminar
etcètera
però això ens passa
és que en el cas mèdic
és molt fort
potser hi ha 300
les paraules populars
que s'han anat
escombrant
escombrant
escombrant
i penso
no sé per què
no ho entenc
bueno ho entenc
perquè
ens hem professionalitzat
tots
i parlem
com els metges
els metges
parlen d'una manera
com els advocats
els advocats
parlen d'una manera
i els informàtics
i els informàtics
i els altres
no cal que hi parlem
d'aquesta manera
tenim un català
més natural
més popular
més escolta
i ben boques
i tornàvem
amb els gironins
que hi ha les paraules
que tu dius
coi
començo estar
ja una mica fart
de veure les cartes
dels restaurants
de Girona
la paraula
xai
quan sempre ha sigut
bé
sí
per ells és xai
sí sí
per un gironi
és xai
però per un gironi
sí
però per un barceloní
tota la vida
ha sigut bé
un bé
a casa teníem vens
matem el bé
menjarem el bé
pasqual
aquest diumenge
de Pasqua
escolta
sí
i això ha estat
com escombrat
pel prestigi enorme
que tenen
té el lèxic gironí
és un gran prestigi
sobretot
en el terreny gastronòmic
com ho diuen
els gironins
és com tothom pensa
paraula d'Adrià
que està bé
sí sí
et mengem senyor
exacte
tu dius que
el model de llengua
per tu
ha sigut
la teva tia Rosa
una persona
rient
tot tipus
de cultura
i que s'expressa
d'una manera
orgànica
natural
i molt expressiva
sí
jo entenc
que tu
el que estàs dient
i ara
tornarem a parlar
que el català
moltes vegades
hem de fugir
d'aquesta normativa
per fer-lo
prener
sí
sobretot
que tingui
naturalitat
o sigui
com ho dèiem
això a casa
la família
com ho explicàvem
la meva àvia
el meu pare
la meva tia
els meus cosins
com me'n deien
d'això
escolta
això també té un valor
o sigui
el català
no és el català
dels llibres
sinó
és el català
oral
el que ens ha servit
o ens serveix
per treballar
per divertir-nos
per estimar
per entrenar-nos
per aprendre
per conèixer gent nova
el català
aquest oral
que tenim
que és el bo
és que hi ha una tendència
a pensar que el català bo
és el de Víctor Català
o el de Josep Maria Sagarra
no
és l'oral
és el que és nostre
i és el que és present
això també és un altre aspecte important
no és el del passat
o sigui
la meva àvia
parlava d'una manera
era molt digna
i estava molt bé
però jo
parlo d'una altra
i el meu fill
parla d'una altra manera
i té molts valors
la parla de cadascú
i té molta força
i té molt sentit
no pensem sempre
que el present
és deficitari
i que és molt pitjor
que el passat
perquè no és veritat
mira
precisament
m'has fet en recordar
el nostre corrector lingüístic
quedàm
quin programa
sí
quan acabem el programa
ell ens diu
el seu pare
ens diu la seva
i ens corregeix
dintre de la normativa
quan
jo personalment
dic coses
mira per exemple
ara me'n recordo
això que tu dius
del castellanitzar
i hem parlat
del calcetins
que un dia vaig dir
a micro verd
perquè
quan no penses
les coses
tens molts números
a fer-ho malament
i vaig dir
coi
és que es va
venir amunt
avui els nanos joves
diuen
és que se vino arriba
es va venir amunt
i em va dir-ho malament
i em va dir a salta ferran
això mai més
ni se t'ocorreixi
per exemple
aquesta expressió
venir-se arriba
venir-se arriba
venir-se amunt
que realment no existeix
però
segons el teu criteri
aquestes
com és un calc del castellà
què hem de fer
amb aquestes expressions
no utilitzar-les
mira
hem de ser conscients
que hi haurà
un percentatge
de calcs
que aniran endavant
i que triomfaran
el que hem d'intentar
és que no sigui
un percentatge
aclaparador
i que no sigui
un percentatge
que desdibuixi la llengua
fins al punt
de convertir-la
en un dialecte
del castellà
naturalment
que el català
té castellanismes
i els ha de tenir
és una llengua
que ha tingut
veïnatge
amb el castellà
des del segle XV
ben bo
abans era molt escàs
però des del segle XV
ben bo
i que el veïnatge
amb el castellà
l'ha influït molt
i per això
diem paraules
com patilla
o per exemple
sempre poso
senzill
senzill
és un castellanisme
al segle XVI
i abans dèiem simple
i això va canviar
hem de tenir
calcs del castellà
i manlleus del castellà
és normal
que els tinguem
com també
del francès
de l'italià
de l'alemany
de l'anglès
i del portuguès
però que no siguin
un allau
que no se'ns mengi
la naturalitat
de la llengua
jo amb això
no seria estricte
però alhora
sí que estaria vigilant
no sé
què em pensa
jo no
jo
sí sí
però jo no tinc cap títol
ni cap cosa
a nivell d'aficionat
que sí que està anant
a compte
perquè es deixen anar
moltes coses
es barregen
moltes coses
d'allò
igual que del que deies abans
també hi ha molt
vocabulari nàutic
en castellà
que ve del nostre
diguéssim
del català
el bajel
i el vaixell
inclús el menjar
i el manjar
aquestes coses
i els anglesos
tenen una paraula
ben catalana
que l'han utilitzat ells
nosaltres diem manegà
ells en diuen
management
i el management
anglès
ve de la paraula
manegà
ah no ho sabia
doncs aquí tens el Ferran
veus un mindundi
que et diu
management en anglès
ve del català
manegà
molt bé
bona aquesta
no ho sabia
molt bé
Enric
la llengua catalana
ha evolucionat
diria de manera
saludable
durant 900 anys
sense els teus amics
de l'institut d'estudis
catalans
ni cap acadèmia
però en canvi
avui
l'actitud dels lingüistes
respecte al català
sovint
és d'un proteccionisme
excessivament rígid
tu dius
que
que cal deixar
que la llengua
es desenvolupi
i crei
és el que acabes de dir
no?
i que per això
proposes
i a més amb arguments
l'acceptació
de paraules
i expressions
vives i expressives
com
enganxina
guixeta
convallà
xiro
caguai
xarrub
peta
per porro
sí
i fórmules populars
nosaltres
com a futbol
com a àrbit
o expressions
com pixapí
al·lucinant
mandonguilles
bon vespre
o estar com un tren
que generen
reticències
perquè no tenen tradició
ho estaves comentant
amb el Josep
sí
el català tranquil
que és
el teu llibre
optimista
que pretén
que els amants
de la llengua
no creïm més ansietat
als parlants
una llengua
que crea inseguretat
deixa de parlar-se
aquesta és una definició
que m'agrada molt teva
i aprofito
que tenim aquí a l'Enric
de moment fem
un petit
spoiler
dels seus llibres
que recomano
per Sant Jordi
que realment
diré només tres
els tres últims
que ha fet
després parlarem
de la resta
perquè són molt interessants
el prou
catastrofismes
lingüístics
que l'has tret
que fa dos mesos
sí
sí
sí
dos mesos
el català tranquil
i el castellà
la llengua del costat
i hi ha un
que és fantàstic
que no em fa riure molt
que es diu
control de plagues
sí
que us el recomano
perquè
diu que cada català
té dins seu
un home del temps
un entrenador del barça
i un lingüista
sí senyor
i així és com
s'han escrit llibres
a l'estil
de 50 paraules
que cal salvar
així com abans
l'Enric deia
i jo li proposava
paraules a fumigar
que encara no ens ha dit
res
l'Enric
proposa
aquestes 92 paraules
per fumigar
però 50 paraules
que cal salvar
i les de fumigar
és el que se'ns estava explicant
que són calcs
del castellà
o de l'anglès
i que són hipercorreccions
modes
de formacions
o simplement
disbarats
no?
Explica'm
paraules
que vinguin
al cap d'aquestes
de fumigar
que no les vull dir jo
les tens que dir tu
que ets el mestre
mira
paraules
que tenim que
com tu dius
jo no vull
vaja
exterminar res
però sí
que cal fumigar
deixa'm fer una prèvia
petita
l'IEC
l'Institut d'Estudis Catalans
que ara té
110 anys
aproximadament
ha fet una gran tasca
la normativa
s'havia de fer
l'obra de Fabra
va ser
oportuna
ben feta
ens ha sigut
molt útil
i sense
l'obra de Fabra
ara
estaríem parlant
una mena
de patuès
estrany
barrejat
sense prestigi cultural
ni sense ús real
en el món
diguem-ne
de la política
de l'economia
de la societat
de la cultura
ara bé
al costat d'això
jo també penso
que els 900 anys
sense normativa
hi va haver
una sèrie
d'evolucions
més o menys espontànies
que van ser
molt valuoses
i que
aquestes evolucions
a vegades
trobo que
amb la normativa
les hem frenat
o les hem
suprimit
o esbandit
d'una manera
molt radical
a mi
les paraules
algunes que es deformen
que agafen nous matisos
la normativa
a vegades
hi tendeix
a lluitar-hi
en contra
i això és el que
a mi
em preocupa
una mica
control de plagues
control de plagues
és
mirar
com
per la influència
del castellà
diem
molts calds
del castellà
quan d'una manera
originària
deien paraules
en català
més genuïnes
i més naturals
i més
i en aquest sentit
val la pena
pensar-hi
és un llibre
que vaig dir
fa set anys
això també
ara em fas fer memòria
ara em fas fer memòria
però
per exemple
durant
no clar
aquest no és exacte
per exemple
tota la vida
en català
havíem dit
pròxim
i no passava res
en una paraula catalana
la pròxima vegada
ho farem
la pròxima estació
baixarem
i per influència
d'un
molt repetit
proper
en els mitjans
de comunicació
autobusos
trens
metros
proper
la gent es pensa
que és català
i pròxim
no és
error
pròxim i pròxima
és
igualment
català
que
proper
és que hi ha gent
que a vegades et diu
el proper orient
en lloc del pròxim orient
no cal
forçar-ho tant
hi ha
paraules
que per influència
del castellà
han triomfat
i s'han menjat
les més naturals
home
pensem un moment
i això
penso
bueno
la gent prou feina té
el que passa
que jo també
em dirigeixo
a periodistes
a radiofonistes
a gent que fa televisió
home
aquests hi han de mirar
una mica
tu per exemple
sempre dius
el senyor Ramon Palliser
perquè un dels problemes
que tenim
amb el
que tu expliques
amb el teu
i amb el control de plagues
és que
aquests disbarats
de formacions
etcètera
del català
són molt sovint
popularitzats
pels mitjans de comunicació
i ara
recordo que tu ho deies
diu
coi
el senyor Ramon Palliser
per dir un nom
que parli
com vulgui
els telonotícies
del cap de setmana
diu
tant se m'en dona
diu l'Enric
diu
el que no he de fer
és parlar com ell
ell diu
s'han ultimat
les obres
a l'Otovia
ultimat
jo mai diré
he ultimat
la sopa
per dir
he acabat
és així
el llenguatge periodístic
té uns codis
diguem-ne
molt concrets
i molt precisos
i molt repetits
i molt difosos
que a vegades
ens fan més mal que bé
una altra paraula
mira
realitzar
una altra
dius
realitzar
diu
l'Enric
ens diu
realitzar
és una plaga
diu
les persones
fem
no realitzem
sí
és així
realitzar
ultimar
idiosincràcia
estructura
tota paraula
les que dius
escolta això
han muntat
una estructura
davant de la casa
per restaurar-la
no no
a la casa
per restaurar-la
no no
és una vestida
no és una estructura
és una vestida
és com en diem
popularment
i genuïnament
hi ha molt
el món periodístic
que a vegades
també penso
que com
tots els argots
professionals
és un argot
potenciat
per donar-se to
i per guanyar-se
la nòmina
que penso
que no cal
ser tan
tan tan argòtic
en el camp professional
ens ha influït molt
en el català
normal
i això
perdó
col·lapsar
per exemple
per exemple
sí sí
hi ha hagut
un col·lapse
hi ha hagut
un embús
el que hi ha hagut
és un embús
no un col·lapse
penses
i per què ho diem així
per què
no sé
és el que tu dius
s'ha de ser
o s'ha d'utilitzar
la llengua natural
per tota la població
que no s'ha de deixar
influir
o no s'ha de deixar influir
pel llenguatge periodístic
exacte
exacte
que els periodistes
recordo que tu
que tu explicaves
que tu vas conèixer
la Montserrat Roig
sí sí
i deies
una mica
una mica
dius
però la Montserrat Roig
era
l'escriptora
que escrivia d'una manera
i en parlava d'una altra
com molts altres escriptors
que escriuen d'una manera
i parlen d'una altra
no
bueno
en el cas de Montserrat Roig
no és exacte
perquè ella
va treure
molt profit
del català familiar
i del català
l'Eixample
ella vivia al carrer
Bailen
si no recordo malament
davant de l'escola
de la Divina Pastora
les pastoretes
popularment
i
ella justament
va connectar
molt bé
amb el seu català
més familiar
i més natural
però altres escriptors
no
altres escriptors
es van posar a llegir
i van començar
a escriure
i a fer servir
l'estil
i el lèxic
d'escriptors
de feia 50 anys
que no tenien res a veure
amb el català
que els envoltava
això
no és bo
jo trobo
interessant
expressar-se
amb un català
que tingui veritat
i tingui naturalitat
la resta
em sembla artificial
escolta
cadascú
que fes el que cregui
ara bé
a mi com a model de llengua
em fa una mica
estrany
en Benet i Jornet
un altre cas
de la ronda
Sant Pau
número 12
tenia un català
preciós
que ell
deia
que era un català
popular
del seu barri
que era el xino
aquell hora
de la frontera
entre el xino
l'eixample
però
un català
que a més a més
ell va viure
en un ambient
molt catalano parlant
als anys 40 i 50
en aquells carrers
en aquell barri
que és el barri
de Sant Pau
del camp
i és un català
que fa servir
en les seves obres
de teatre
a vegades
et sorprenen
paraules
que jo mateix
no he sentit
aquest nen
és molt cosó
que vol dir
que vol afalacs
carícies
mimos
per dir-ho mal dit
et fa servir
tot a paraules
que jo li preguntava
i això
ho senties
de ta mare
de ton pare
i diu
sí, sí
això és popular
no té cap problema
i va saber
connectar molt bé
amb el seu
català
la seva infantesa
la seva joventut
i de la gent
que l'envoltava
el català
és molt més ric
del que ens pensem
això també
hi ha una sensació
que són pobrets
i que el castellà
sí que és ric
això també és un altre aspecte
perquè té optimisme
no, tothom pensa
el castellà
sí que és ric
sí que és una llengua
rica
perquè hem tingut barroc
als segles 16 i 17
i s'han avarrucat
i han desplegat
el lèxic
d'una manera
impressionant
però el català
també és molt ric
només cal
mirar l'Alcobé
que és una meravella
o l'etimològic
d'en Coromines
que és una altra meravella
i cal parar l'orella
escolta, jo
mira, us explico una cosa
que em sembla
que pot tenir interès
des de l'any 89
que recullo
paraules i expressions
que jo no conec
i que a mi em sorprenen
dites espontàniament
al meu voltant
per altra gent
escolta, en tinc
10.000 buit
10.000 expressions
sí, que jo no coneixia
que jo no coneixia
i que em sorprenen
i naturalment
me l'apunto
i la fixo
i l'estudio
i la investigo
a veure, això d'on ve
perquè es diu així
exactament
quin ús en fa
escolta, una merveritat
de riquesa
del català
a més de riquesa
antiga i moderna
de creació nova
i de restes del passat
ergòtica
i popular
vulgar
i culta
hi ha molts registres
i hi ha moltes maneres
fantàstic
és això
10.000
8
si ho dic perquè l'altre
jo vaig arribar a 10.000
i ho vaig marcar
i vaig
quan arribi a 10.000
faré alguna cosa especial
i ara l'estic pensant
Déu-n'hi-do
s'han de publicar
totes les castes
sí, mira
de les 10.000
n'hi ha potser
un 20 o un 30%
que són normatives
però un 70% que no
un 70% que no són normatives
i que
hi ha un percentatge important
que no està en el cové
tampoc
i que he descobert
i que
que a vegades també
és llenguatge juvenil
i llenguatge dels nens
i llenguatge de gent
inhòspita
i també hi ha
vaig tenir tractes
durant uns anys
amb valencians
els valencians
és un món
apassionant
que ho parlen els valencians
i els mallorquins
això m'ho has ensenyat tu
que el llenguatge
dels valencians
tu
en petit comitè
dius
que el llenguatge
que es parla valencià
és més ric
que el llenguatge
que parla aquí
home
tant com més ric
em costaria
més ampli
és molt ric
és molt ric
només cal consultar
el diccionari normatiu
del valencià
de l'acadèmia valenciana
de la llengua
i t'adones
de les possibilitats
que té el català
de València
i la frasiologia
i la gràcia
també
perquè
tenen un esperit
diguem-ne
diferent
del nostre
nosaltres
som una mica més secs
una mica més
més amoïnats
una mica més
no sé si
no sé exactament
com dir-ho
ells
tenen un sentit
més fester
més espontani
més
d'alguna manera
dit mal dit
hi ha gent que diu
que els valencians
són els andalusos
dels països catalans
escolta
és una virtut
és una virtut
ser alegre
i tirar endavant
i ser directe
això també potser ho fa
perquè el valencià
es va quedar
a les classes populars
i les classes mitjanes
i burgesos
ens van passar el castellà
i les classes populars
sempre són més directes
que les classes més
més cultes
el català
de la València
és
és apassionant
i
tant de bo
no es perdi
i ens hi influeixi
també
i ens ajudi
a enriquir
el nostre català
doncs
abans de finalitzar
vull explicar
als sojents
que
aquest senyor
que tenim
als estudis
avui
com a convidat
un mestre
lingüista
com ell diu
lector de dicionaris
ja li fem l'espoiler
pel proper llibre
que seran els 10.000 buits
no
no
però
fins que arribi
aquest nou llibre
sí que
us recomano
oients
que ara que ve a Sant Jordi
no només
els llibres
que ja
us he
parlat
el prou
catastrofismes
lingüístics
el català
tranquil
el castellà
la llengua del costat
el control de plagues
sinó
a més
pels
pels més menuts
o els joves
de la casa
aquest senyor
ha escrit
tres contes
un d'excursió
un altre d'aniversari
l'altre de Sant Jordi
mai t'ha mentit
la Blancaneu
i el gat amb botes
sí
la reducció
ha rimat
ha rimat
i després
ha explicat
o ha escrit
i dic ha explicat
ja ho explicaré
el per què
10 llibres
que els titula
quatre bandolers
sí
a diferents
llocs
muntanyencs
o de paisatge català
emblemàtics
des de Bellmunt
fins a Montserrat
Matagalls
Collserola
l'Albera
Montnegre
el Delta de l'Ebre
Núria
el Toró de l'Home
la Mola
i curiosament
per això us deia
això d'explicar
que al final del llibre
hi ha la ruta diviçada
per poder fer l'excursió
sí senyor
jo entenc Enric
que tu
totes aquestes 10 rutes
te les has trepitçat
amb xirucas
bueno sí
amb les botes
ja ja
ha dit no les xirucas
perquè és la paraula
està bé
sí
escolta
a mi m'agrada molt caminar
no soc de pujar cims
no faig 3.000
però
m'agrada molt
caminar per boscos
pujar a turons
fer comarques
fer camins
a vegades arrossego el meu fill
a vegades me'n surto
i a vegades no
això depèn
o sigui
la junto amb altres nens
l'aconsegueixo arrossegar
sí sí
són aquestes 10 excursions
les he fet
i n'he fet moltes altres
faig molt
Corona Barcelona
ja veus
veus el que parlàvem
sí
faig molt
Garraf
Montserrat
Sant Llorenç
hola mola
Montseny
Matagalls
i Montnegre
i la Serra Marina
i Serra de Marina
perquè tinc una casa allà
a la Serra de Sant Mateu
que jo em dic
que és un nom que hem inventat
és el punt més alt
Sant Mateu
perdoneu
Sant Miquel
Sant Miquel
la Serra de Sant Miquel
que és entre la Conreria
i Font de Serra
això és el que conec
i deixa'm dir
que l'últim llibre
per nens
que he tret
que l'he tret
ara aquest febrer
es diu
tota la veritat
sobre l'agenda
de Sant Jordi
explicada per el cavall
a l'Avedia de Montserrat
i és un conte rimat
que és divertit
i que ho recomano
perquè
vaja
tinc ganes que es vengui
i també perquè l'Avedia
és un editorial
que m'estimo molt
i tinc ganes
que li vagin bé les coses
i a més amb l'Avedia
has fet
molts
molts altres
els tres contes
els d'excursió
els d'agressari
els de Sant Jordi
sí, sí
molts altres
i ara per finalitzar
sí que recomano vivament
per la gent
entre el ser nen
i l'adolescent
els Bruartiac
ai que bé
d'entre l'operació
els Artrudis
l'operació
el cul de la lleona
i l'operació
Sobreçada
sí
fantàstic això
són novel·les
per nens
de 10-11 anys
10-11
que són divertides
i és la penitencia
és a aquella edat
que jo no sé
si dir-li adolescència
perquè no és nen
però tampoc és adolescent
ni és jove
bé jo els veig
com a nens
encara
sí
aviam jo com a nens
que té 10-11 anys
està llegint molts llibres
d'aquests
i curiosament
està recollint
algú que
la nostra joventut
la nostra adolescència
la nostra infantesa
quasi quasi
va volar molt
que són els llibres
de Benet Blyton
i ara
els he deixat
i la nena
disfruta
veus que bé
me'n demano un
cada setmana
molt bé
fantàstic
molt bé
ja veureus
el Bru Artiac
sí senyor
Enric
això et costarà
tornar a venir
molt contents
per la invitació
molt contents
per la invitació
que això no s'acaba
som-hi
al català
només hi ha una manera
de conservar-lo
no deixar-lo de parlar
a la cua del peix
o a la fruiteria
parlar en català
en una discoteca
que ho batalama
si proves de lligar
fes-ho en català
en català
en català
quan no portis
rellotge
i demanis l'hora
i demanis l'hora
en català
si vols passar el rosari
t'has de confessar
que sigui en català
si la teua canalla
et pot emprenyar
tu ja pots renegar
però en català
en català
si te'n vas al futbol
i fots un crit a l'arbit
crida en català
vas amb cotxe
i un pa
i jo no treu les llargues
i les insultar
no li diguis capull
o diga-li ximple
també ho entendrà
en català
siguis de l'hospitalet
de Vic, de Banyoles
o de Correllà
de Lleida o de Vilassà
parlant català
la columna vertebral
lo nerdi
de la identitat nacional
lo nerdi
la llengua
hem de preservar
parlant català
Som-hi, Catalunya!
Instrumental
És un subidon, eh?
Subidon
En català
a tot Déu
a tot hora
sense vergonya
parlant català
sigui blanc
sigui negre
sempre d'entrada
parlant català
tant si val
si fa pinta
de ser de qui
ho d'acabar d'arribar
parlant català
sí
al·lucinant
que per fotre el fantasma
escrius en anglès
per aquí a l'Instagram
i us queixis molt millor
que els teus seguidors
ara tots ho entendran
sí, home, sí
per exemple
que coi fots
posant-ho en anglès
són d'aquí al Penedès
del Penedès
siguis de l'Hospitalet
de Vic de Banyoles
o de Cornellà
l'has fet curta avui
el tal
la cançó
de Lleida
o de Vilassá
parla en català
un, dos, tres
la columna vertebral
lo nervi
de la identitat
nacional
la llengua
de preservar
parla en català
en català
en català, no, Joan?
ens explicarà
segure les històries
en català
clar que sí
aviam, abans de
vull recordar i agrair
al Matina Codina
que hagi fet
aquesta cançó
i amb record seu
i amb record
per descomptat
de l'autoestima
del català
per això l'hem posat
Joan, tot teu
Molt bé
Continuem en català
Avui l'Albert
arriba a l'hora
em dóna el cava
i el poso en fe
Bona tarda a tothom
En principi
gràcies a Enric Goma
jo com a net
de valencià
dic
Txe, collons
m'ha agradat molt
i continuaré
perquè l'altre dia
no vaig voler acabar
amb la petita història
del pontificat
d'en Joan Pau II
Recordem
que es va fer un pacte
un pacte
per enderrocar
el comunisme
que es va anomenar
la Santa Aviança
entre
el Reagan
i el Joan Pau II
Aquest pacte
es va firmar
a la Biblioteca Vaticana
el 7 de juny
del 1982
Un personatge
molt fosc
Pío Baggi
ex-nunci
de la Santa Ceu
de l'Argentina
amic i protector
de la Junta Militar
va redactar
el protocol
on quedava molt clar
que el pacte
per propiciar
la destrucció
del comunisme
al Consul
passava per la
benedicció
vaticana
de les sagnants
dictadures
de Pinochet
i de la Junta Militar
a l'Argentina
L'acord
també incluïa
l'ajut
amb assessorament
diners i armes
als antisendinistes
de la contra
a Nicaragua
i a condemnar
i eliminar
físicament
si cabia
els principals
sacerdots
defensors
de la teologia
de l'alliberament
Però per erradicar
el comunisme
a l'Europa
de l'Avest
l'Aliança
Washington
Vaticà
passava per Polònia
Es va acordar
incloure
en els documents
sumes
es parla
de 500 milions
de l'obra
de l'època
per ajudar
Lech Valesa
el líder
del sindicat
Sol i d'Arnock
amic personal
de Joan Pau II
i principal opositor
al règim comunista
polonès
del general
Jaruzelski
Reagan i Wojtyla
compartien
la mateixa obsessió
contra
l'imperi del mal
La història
ja la coneixem
Com a anècdota
els diners
i l'ajut material
dels Estats Units
i el Vaticà
van arribar
a extrems
forts ridícols
Durant tres mesos
es va rebre
a les dresanes
de l'Anx
setmana
darrere setmana
unes 60
fotocopiadores
al final
els poonesos
ja no sabien
què fer-ne
i van muntar
una botiga
L'USA
va arribar
president
de la República
de Polònia
Premi
Nobel
de la Pau
Reconeixement
Internacional
Home
de no massa
lluns
L'ilustre
és papa
Joan Pau II
i necessitava
ajut
per derrotar
els criminals
comunistes
El mateix
Joan Pau
va dir
Reagan
va ser un bon
noi
Va firmar
un acord
fantàstic
Gràcies a Déu
al Vaticà
i als americans
Ara sóc el president
i podríem afegir
Gràcies a la meva devoció
per la verge
de gesta jove
Hi ha una part
del pontificat
de Joan Pau II
força desconeguda
Com a mínim
pel que això escriu
Les relacions
de l'Oitiua
amb el sacerdot
mexicà
Marcial
Mafiel
de Gollada
1920-2008
Aquest personatge
fundador
dels missioners
del Serrat Cort
i de la verge
dels Dolors
Congregació
que més endavant
va passar
a anomenar-se
l'Elegió de Crist
A base de donacions
Maciel
va anar captant
nombrosos adeptes
i suports
al Vaticà
fins a obtenir
per la seva congregació
reconeixement oficial
per part de la Santa Seu
Joan Pau II
va cultivar
l'amistat de Maciel
que les seves
abundoses
donacions econòmiques
va ajudar
a apavellar
la falta de liquidesa
de la Santa Seu
Boitiua
mai va amagar
l'estimació
que professava
per Maciel
i els seus regionaris
els que devia
gran quantitat
de favors
la legió
va mobilitzar
sobretot
els seus efectius
per assegurar
que els dombrosos
viatges del papa
suposessin
banys de masses
i Latina Amèrica
va ser un actor clau
per contenir
la teologia
de l'alliberament
les grans
mogudes
de la joventut
sempre estaven
controlades
pels regionaris
però qui era
aquest Maciel
a la llècara
del 50
van circular
intensos rumors
per Mèxic
sobre fraus
i extorsions
que practicava
coneixent-se
els primers casos
sobre pràctiques
sexuals
amb menors
a les escoles
parròquies
i seminaris
que ell havia fundat
sense cap resposta
per part
de la Santa Seu
per defensar-se
de les acusacions
d'abusos
el sacerdot
magicà
argumentava
que patia
una estranya
malaltia
que feia
que aquest
extreure
semen
dels nens
per guarir-se
res va canviar
la relació
entre Maciel
i Boitiu
la resposta
de la Santa Seu
sempre era la mateixa
si es tracta
de difamar
l'Església
amb això
no ens hi prestarem
quan mor
Joan Pau II
s'acaba
la immunitat
el nou papa
Benet XVI
expulsa
del sacerdoci
Marcial Maciel
i el Vaticà
intervé
la legió de Crist
i obliga
l'organització
a reconèixer
el caràcter criminal
del seu fundador
les sus posteriors
investigacions
fruit també
de denúncies
d'exmembres
reconeixeran
que almenys
175 menors
d'edat
van rebre abusos
per part
de membres
de la institució
i almenys
60
per part
del propi Maciel
també va sortir
l'existència
d'una cadena
d'abusos
als seminaris
de la congregació
per la qual
jovenets
que van rebre
violència
per part
dels seus superiors
quan de durs
van ser ordenats
sacerdots
practicaven
els mateixos abusos
que ells havien patit
per cert
la legió de Crist
compta encara
amb un miler
de sacerdots
i 900 seminaristes
a tot el món
la Universitat
Francisco de Vitoria
a Madrid
controlada
pels legionaris
té uns
8.000 matriculats
la majoria
dels seus membres
segueixen referint-se
a Marcial Maciel
que va morir impune
com el nostre pare
controvertit personatge
caro boitiu
que no deixa
ningú indiferent
sabeu
que el 27 d'abril
del 2014
Joan Pau II
pujava als altars
com a nou sant
de l'Església Catòlica
sí
la canonització
més ràpida
de la història
una canonització
express
gràcies
que no se'n s'ha
de fer
i que flipin
els vells
prova-ho ara
que se't senti
al carrer
prova-ho ara
no fan falta
cartells
prova-ho ara
treu la port
del fusell
i un cop
ho hagis fet
dispara
ho tenim tot
ho tenim tot
ho tenim tot
ho tenim tot
ho tenim tot
Deixem per un temps
les històries sagrades
de la Santa Seu
que són moltes
complicades
i molt interessants
i anem a Catalunya
per això
la cançó que hem posat
parla una mica
de nosaltres
és d'un cantant
endausar
molt famós
per tots nosaltres
i bueno
hi tocarem
3 o 4 punts
del nostre territori
alguns
com Enric
ha parlat
amb aquests viatges
amb aquestes expulsions
que ha fet
per llocs propers
del territori català
i avui
em voldria parlar
d'altres o 4 curiosos
que particularment
a mi m'agraden
Comencem
Coneixeu
el domen
de la Pedra Gentil?
És el monument
prehistòric
més famós
del parc
del Montnegre
i el Corredor
i el magavit
més conegut
del país
a causa
de la seva
suposada
relació
amb la bruixeria
i les forces
ocultes
La tradició
ens explica
que el domen
de la Igorlina
era el punt
de reunió
de les bruixes
de la costa
Durant la canícola
els pagesos
de l'entorn
veien
espaurdits
com al damunt
del domen
s'aixecaven
núvols foscos
que anunciaven
fortes tormentes
però
el misteri
del domen
bellesà
reu
en la seva
ubicació
real
ja que
segons
la majoria
d'experts
el que veiem
en l'actualitat
és un monument
reconstruït
amb mitjats
del segle XIX
en un lloc
diferent
de l'original
generalment
els domens
es troben
ubicats
a dalt
d'un turó
enmig d'un camp
o al fons
d'un avall
i hi ha la certesa
que el 1855
el monument
megavític
era un punt
enmig dels
extensos camps
de cultiu
de Can Pradell
pel que es diu
l'antic pagès
de la finca
considerava
el doument
com una
nosa
que calia esmenar
i se les va enginyar
per traslladar-lo
fins al munticle actual
on en feu
una reconstrucció
que no se sap
del cert
si guardava
finalitat
a la disposició
original
de les pedres
quina decepció
oi?
bé
de totes formes
la reconstrucció
és força treballada
la seva
única forma
rodona
amb una
granllosa
de coberta
recolzada
sobre els set
ortòstats
o megavits
verticals
disposats
en segle
corresponen
al que s'anomena
d'augment
de cambra simple
i pot ser
de ballat
de bronze
2.200
1.500 anys
abans de Crist
ah
i a part d'això
la foto queda molt bé
Ramon Berenguer II
i Berenguer
Ramon II
nascuts
el 1053
eren fills
del comte de Barcelona
Ramon Berenguer I
i del modís
de la marca
el moriu
seu pare
tots dos van rebre
conjuntament
el comte de Barcelona
i aquí van començar
les tensions
Berenguer Ramon
intenta disputar
l'herència
a Ramon Berenguer
el primogènit
anomenat cap d'estopes
per la frondositat
dels seus cabells rossos
malgrat la intervenció
del papa Gregori
Setembre
al repartiment
de l'herència
a parts iguals
segons decisió
del seu pare
les desevinences
van continuar
el 5 de desembre
del 82
el cap d'estopes
va morir
en una emboscada
al terme
de l'Hualva
el calaver
fou traslladat
a Girona
i enterrat
a la catedral
el pobre
va identificar
l'indret
del succés
amb l'operatge
del gorn negre
i acusar
Berenguer Ramon
de ser
l'instigador
Berenguer Ramon
va perdre la vida
i la història
del fetricida
va ser portada
a la literatura
curiosament
per Francisco
de Roig
Ferria
el 1648
amb el nom
de Caín
de Catalunya
les històries romàntiques
han volgut
fosejar
la realitat
parlant d'una escena
de caça
a prop del gorn negre
i d'un accident
involuntari
el que porten
les herències
i això
que encara no hi havia
impost de successions
continuarem
un altre dia
simplement avui
volia acabar
avui tindria
moltes coses per dir
perquè només sentia
la ràdio aquest matí
i hem envingut
4 o 5 dies
que no m'agraden massa
però bé
quan canta una de pensada
diré la de pensada
fa poc menys d'una setmana
Barcelona ha inaugurat
una obra emblemàtica
més de 10 anys
de treballs
200 milions de cost
3 vegades més
del pressupost
per la remodivació
de l'entorn
dels encans
la recinovització
de la circulació
en una de les enrades
més bàsiques
de la ciutat
sí
ho estic referint
el túnel de les gràdies
i com a conseqüència
avui es triga
més del doble
en acudir a Barcelona
que quan teníem
que circulava
entre obres
semàfors
pedres
etc.
i com a conseqüència
el nivell de contaminació
de la zona
està creixent
i
com a crítica
resulta que l'alcaldessa
declara
que és normal
que la gent
no entri en hores punta
o que busqui
entrades alternatives
que cadascú
pensi el que vulgui
gràcies
i fins al proper dia
Pep
molt bé
no parlem més temps
el que queda esteu
avui parlaré una mica
de miracles de Barcelona
i religiositat
popular
el dia 23 de març
que és el dia de Sant Josep Oriol
que va ser un sant molt estimat
pels barcelonins
i ja en vida
se li atribuien molts miracles
nosaltres
que vam anar al codici
Sant Josep Oriol
recordo que en el seu dia
el senyor rector
en acabar la missa
ens feia cantar els goig
i els dos versos finals
dels quatre
de la tornada
deien
miracle de Barcelona
aconseguiu-nos
feia amor
aconseguiu-nos
no aconseguiu-nos
això també
el català tranquil
bé
i aquests goig
que eren anteriors
al 1932
es va fer
Sant Maria Enciso
això em fa pensar
que si tenim imatges
vindrets miraculosos
a Barcelona
penso en la sang
de Sant Gennaro
a Nàpols
o la santa Sidona de Turí
per exemple
he trobat uns 11 sants
nascuts a Barcelona
alguns amb unes històries
increïbles
també he trobat sants
que han estat a Barcelona
de pas
per fer coses concretes
o exercint el seu càrrec
de rector
abat
abadès
etc
Sant Francesc de Sí
Sant Antoni Maria Claret
Sant Ignasi de la Iola
Sant Joan Bosco
i Joan Pau II
tenim l'espasa
de Sant Ignasi de la Iola
el cos incorrupte
de Sant Oleguer
el Sepulca de Santa Eulàlia
l'altar dels juraments
a l'església de Sant Justi Pastor
i molts altres
alguns fins i tot
n'hem parlat
de passada
en aquests programes
he fet una tria
pel programa d'avui
i segurament també
per la setmana vinent
que dient que seria
prou interessant
sense intentar
establir una ordre
d'importància
de cap mena
que quedi clar
que en cap moment
vull fer escarni
de les creences de ningú
la meva intenció
sempre està la mateixa
des del primer dia
explicar coses curioses
per atreure l'atenció
dels oients
animar-los a seguir
descobrint coses noves
pel seu compte
hem parlat
de la importància
de tornar
de les croades
amb una relíquia
tant pel prestigi personal
com per donar-se
d'una importància
al poble natal
del que tornava
d'un lloc sant
sabem que hi havia
un comerç de relíquies
veritables i falses
que n'hi havia qui les portava
de bona fe
i qui sabia que eren falses
i ho feia
per la seva vanitat
passava el mateix
amb els mariners
que asseguraven
que havien vist sirenes
o els exploradors
que parlaven
d'unicors
o de gegants
aquells normalment
també ho feien
pel seu lluïment
i alguns ho repetien
per demostrar
que ells també
havien estat molt lluny
i es creien
el que havien sentit
d'altres
recordo
quan feia el preu
vaig posar
amb un examen
que a l'edat mitjana
el mateix rei
que havia passat
a les armes
tota una població
innocent
feia construir una catedral
en acció de gràcies
vaig ser cridat
pel professor
que era Canonga de la Seu
el padre Cascante
que creia
que ho havia posat
com a escarni
i li vaig explicar
que ho havia explicat
per constatar
com eren les coses
en aquell temps
no per fer cap mena
de burla
ni cap broma
igual que tallar
les orelles
amb el factor
o tallar-li la mà
que és una cosa
que ara no es fa
però havia sigut
una cosa molt normal
va veure la meva manca
de mala fe
i vaig aprovar l'examen
tornem al tema d'avui
possiblement
la imatge més important
que tenim
és el Sant Cris de la Pan
potser perquè prové
d'una batalla
molt important
en la història d'Europa
o així ens ho han venut
i potser perquè ella mateixa
ha protagonit
un fet miraculós
sigui com sigui
el Sant Cris de la Pan
és objecte
d'una gran veneració
a la ciutat de Barcelona
i ocupa un lloc
prominent a la catedral
a la capella del Santíssim
just damunt
del sepulcre de Sant Olaguer
on es guarda
el cos incorrupte
que he parlat fa un moment
és un lloc de pregària
vedat als turistes
i passabolans
que visiten la catedral
la batalla de la Pan
tingui lloc
el 7 d'octubre
de 1571
al golf de la Pan
el Poloponès
i el motiu
va ser frenar
l'expansió dels turistes
per la Mediterrània
el papa
Pio V
va aconseguir reunir
el que es va anomenar
la Santa Aliança
que era una coagació cristiana
formada
pel regne de les Espanyes
que així es deia
abans
la República de Venècia
la de Gènova
el ducat de Saboia
els hospitalers
de Malta
i la Santa Seu
per suposat
al cap d'aquesta coalició
estava Don Juan de Austria
germà bastard
de Felip II
el resultat
va ser la victòria
clapadora
de l'estol cristià
i la desfeta
de l'hermana Turca
diu la tradició
que a la nau capitana
hi havia un sant crist
que Felip II
havia regalat
al seu germanastre
sembla ser
que aquest sant crist
ja s'havia salvat
miraculosament
d'un incendi
en una església de Madrid
i que Don Juan de Austria
va decidir
endur-se'l
a la nau capitana
una nau que podem veure
a les dresanes
de Barcelona
en una espectacular
reproducció
a tamany natural
la pàgina web
de la catedral
de Barcelona
ens explica
que existeix
una llegenda
que diu
que aquest sant crist
va ser present
a la batalla
de la pan
a bord
de la nau capitana
seguint
amb la web
de la catedral
ens diu
que una altra llegenda
la que tots coneixem
és que el sant crist
va esquivar
una bala de canó
i d'aquí
la posició inclinada
al seu cos
i el color fosc
degut al fum
de la batalla
això que surti
als llibres d'història
com un fet miraculós
en temps
del nacionalcatolicismo
ara la mateixa catedral
ho qualifica
de llegenda
encara més
la mateixa web
ens dona
una segona versió
d'aquest miracle
per preservar
el sant crist
dels perills
de la batalla
el van baixar
a la bodega
i ell
quan el van anar a buscar
van veure
que havia mogut
el seu cos
i a l'apartar-lo
van veure
que estava tapant
un forat de bala
de canó
que hagués pogut suposar
l'enfonsament
de la nau capitana
i possiblement
hagués fet canviar
el curs de la batalla
reprodueixo
les paraules exactes
de l'article
a què m'estic referint
tota l'estona
i acaba dient
i ho són
llegendes o tradicions
que formen
la poesia
de la nostra història
i el nostre art
quan un fet històric
és poc conegut
i es farceix
de poesia
o millor dit
amb llegenda
això
la mateixa
pàgina web
de la catedral
de Barcelona
durant molts anys
no sé si encara
ara
el divendres sant
a les 3 de la tarda
ara que a segona tradició
va morir Jesucrist
es treia a la porta
de la catedral
en aquesta imatge
que era per a ser
venerada
per tots els barcelonins
i el bispo de la ciutat
pronuncia el famós
sermó
de les 7 paraules
i diu la tradició
que quan es treu
el cri de la pan
el divendres sant
si durant les 3 campanades
que marquen
l'hora de la mort
es demanen 3 desitjos
almenys
un es compleix
el lliurament a Barcelona
del Sant Crist de la pan
i el relat
del fet miraculós
qualsevol dels dos
es transmet
per tradició oral
fins entrat
al segle XIX
no s'ha trobat
cap document
de l'època
siguin actes
de la catedral
o altres
que en facin esment
els que neguen
categòricament
tot això
diuen que el color negre
de la imatge
és de l'incendi
de l'esglés de Madrid
i la forma
del seu cos
és deguda
que es va fent
fusta jove
i l'assacar-se
va agafar
aquesta forma
d'arta
ves a saber
un altre
Sant Josep Oriol
Sant Josep Oriol
que hem esmentat
és potser
un dels sant
més miracles
i que si fos ara
en diríem
potser un sant
mediàtic
és un sant
que va existir
aquest sí que va existir
i té una cronologia
coneguda
tant la seva vida
com la seva canonització
va néixer a Barcelona
el 23 de novembre
de 1650
fill d'un belloter
Joan Oriol
i Jortrudis Begunyar
era l'únic fill
que no va morir
de petit
i veiem que
Oriol
és un cognom
actualment
Oriol
és un nom
força popular
però no fa massa
volia inscriure un nen
amb el nom del sant
havies d'agafar
el lot complet
li havies de posar
Josep Oriol
no va tenir una infància fàcil
amb un any
mor el seu pare
i queda
en la més absoluta misèria
al cap de sis mesos
la mare es torna a casar
amb un vidu
que tenia altres fills
era un sabater
que vivia al carrer
del joc de la pilota
aquest carrer
i que ja no existeix
però en podem veure
en una part
si anem a les ruïnes
del bord
va passar uns anys
més o menys bons
el seu pedastre
el va tractar
com un fill més
va aprendre a llegir
a escriure
a la parròquia
de Santa Maria del Mar
i als 12 o 13 anys
veient que era
un noi intel·ligent
el van enviar
als estudis generals
de la Rambla
altre cop
es torcen les coses
i el pedastre
ha mort
tornen a quedar
a la misèria
però ara són ell
la mare
i els hermanestres
la mare es veu obligada
a deixar-la en mans
d'una altra família
on vivia humilment
en unes golfes
fou aleshores
que es va sentir
cridat per Déu
i va iniciar
la seva carrera
eclesiàstica
va estudiar humanitats
hebreu
moral
filosofia
i teologia
i es va doctorar
amb moltes dificultats
econòmiques
va ser ordenat
prevera
va ser perceptor
dels fills d'una família
benestant de canet
i diu la tradició
que en una ocasió
va intentar agafar
un plat especialment
luxós
i quan va sentir
una mena de paràlisi
que li va impedir
i en aquell moment
es va adonar
que havia de dur
una vida austera
va dedicar-se
a viure exclusivament
de pa i aigua
i això li va valer
el renom de doctor
pa i aigua
molt original
però ho va fer
de manera tan estricta
que les autoritats
eclesiàstiques
li demanaven
que almenys
per Pasqua
i per Nadal
afegís a la seva dieta
una mica d'oli
o potser una arengada
no volia tampoc
portar diners
si no era per repartir-lo
entre els més necessitats
i a partir d'aquí
els seus miracles
es disparen
i l'admiració popular
els magnifica
es diu que una vegada
mentre cantava
el cor de l'església del Pi
es va trobar una moneda
a la butxaca
i li va produir
tan neguit
que va sortir corrents
va donar la moneda
a un pobre
i va tornar
a dins de l'església
a seguir cantant
amb el cor
es deia que quan pregava
sovint
entrava en trànsit
i l'habitava
per això se'l representa
dalt d'un núvol
d'orat
en acció contemplativa
i com que
el temps s'ha acabat
doncs la setmana que ve
continuarem
acabarem amb això
i més coses
els jutges
del PP
és a dir
el Partit Popular
és a dir
la justícia
i la fiscalia
que avui tenim a Espanya
desconfien
de la justícia
i la fiscalia europea
sobre la investigació
i el pronunciament
del contracte de venda
de les mascaretes
en plena pandèmia
a la comunitat de Madrid
pel germà
d'Isabel Díaz Ayuso
tràfic d'influències
falsedat documental
prevaricació
negociacions prohibides
als funcionaris
i malversació
de fons
doncs aquestes mascaretes
podrien haver estat
pagades
en fons europeus
els jutges espanyols
creuen que la sentència
podria estar
polititzada
la realitat
supera la ficció
Enric
ha sigut un plaer
tenir-te en directe
en el
benvinguts
benvolguts
i ben trobats
Escolta
us estic molt agraït
i ha estat molt agradable
una entrevista
molt ben preparada
això
perquè a vegades
a base d'alguna ràdio
que notes
que no sap gaire
què dir-te
i aquí
tot el contrari
o sigui
molt amable
i molt agraït
savi
simpàtic
i empàtic
no ens posarem
els calcetins
ens posarem
els mitjons
sí senyor
no ens posarem
la camiseta
ens posarem
la samarreta
passarem per la plaça
de les Glòries
i esperem
que sense embussos
no col·lapses
benvolguts
oients
ens retrobem
en el proper programa
que gaudiu
de la Setmana Santa
molt voilà
que ésрей
de la setmana
Fins demà!
Són les 9
Aquí comença el futur
El futur de la música
El club alternatiu
Amb paus verds