s**t que im вижу laassa
i ne c chartera
A description
Arrescoates, Trabiu, das reclaim
Sintunitzas, Trabiu, das Circuit
La Ràdio, das ist Just
D Select aaters update
Radio Detens
Add the update
Bona nit
Bona nit
Un ha sigut un esportista d'elit
L'altre és un brillant gestor gastronòmic
Tots dos són elegants fent de lo seu
Tots dos són cordials, discrets i alhora explosius
Tenen bon caràcter i són bona gent
Un és un arcàngel
L'altre és un sant
L'un és barceloní però badaloní d'adopció en el barcelonès
L'altre és barceloní però caldenc d'adopció en el maresme
Tots dos són amics
Han practicat el mateix esport
Un com professional d'elit
I l'altre no va poder arribar a ser-ho degut a les lesions greus en els genolls
Tots dos jugaven de base
Veurem avui quin joc ens donen
Rafel, Jofresa i Prats
Nacho, Prats i Lara
Benvinguts, com esteu?
Ben trobat
Molt bé, moltes gràcies
Aviam, en Nacho
En Nacho Prats ja va ser el nostre convidat fa dos anys
El 12 de novembre del 2021
En el programa número 34
Del benvinguts, benvolguts i ben trobats
Aclareixo
Que encara que tots dos tinguin el cognom Prats
No tenen lligams familiars
Correcte?
Correcte
Comencem pel començament
Escola Espies del carrer Diputació
Què?
Què va passar?
Buf
Grans records
Allà és on ens vam conèixer el Rafel i jo
D'això fa 50 anys ja
Imagina't, Ferran
Tu que ets més vell que jo
50 anys fa d'això ja tu
Imagina't
Però res, ens vam conèixer allà al pati de l'escola
Anàvem a classes diferents
I un company de l'escola
Ens va dir
Escolta, que n'hi ha un que juga a bàsquet millor que tu
I jo el que saps una mica com soc
I vaig dir que vol dir que és millor que jo
I resulta que era bastant millor que jo
No una miqueta
I bueno, a partir d'aquí ens vam començar a fer amics
I fins al dia d'avui
I espero que fins sempre, clar
Déu-n'hi-do
Rafel
M'ha dit que soc vell
Jo el que tinc és una joventut més avançada que ell
Com l'aguantes?
Jo crec que ens aguantem
Ens aguantem
Com ell deia, aviat farà 50 anys que ens coneixem
I bueno, jo crec que és com tota la vida
Ja que s'ha d'intentar treure i realçar les coses bones de la gent
I les coses no tan bones
Doncs amagar-les una miqueta o parlar-les i corregir-les
Veus com corrobores el que jo deia?
Però jo de l'entrada
Elegants, elegants, educats, simpàtics
Rafel
Tu ets fill de pares esportistes d'elit
De bàsquet i handbol
Ets el gran de cinc germans
Tots relacionats amb el món del bàsquet
Ets pare de dos fills jugadors professionals de bàsquet
A part d'una filla
A Can Jofresa, la paraula bàsquet
Deu ser la paraula més consumida, gastada i desgastada, no?
Sí, realment sempre ha sigut un
El bàsquet o l'esport en general
Ha sigut un fil conductor
Que d'alguna manera ha cohesionat una miqueta a tot
Òbviament la vida es composa de moltes altres activitats
Passions, etc.
Però sí que és veritat que el bàsquet
Ha sigut un fil conductor
Des de, podríem dir, el meu pare
Fins als meus fills
I realment ha sigut una activitat
Un joc, un passatemps
Una forma de viure
Que jo crec que ha sigut molt bona
En la formació de tots plegats
De Can Colapi de Diputació a Badalona
Com vas separar a Badalona i a la penya?
Bé, doncs mira, jugàvem a l'escola
I amb 14 o 15 anys
Doncs diversos equips
Bé, entre ells el Joventut
Hi havia el Barcelona també, l'Hospitalet
I, bé, el meu pare
Que havia sigut juda de bàsquet
I que, bé, diguéssim que hi en tenia una miqueta
Doncs va considerar que a Badalona
Podia, pels entrenadors que hi havia en aquell moment
I per la, diguéssim, idiosincràsia del club
I la política que tenien
Que podia ser el millor lloc on
Bé, on podia seguir creixent i evolucionant
El teu pare
Que mort jove
Amb 43 anys
Havia jugat
Si no recordo, parlo de memòria
Al Picadero, a l'Espanyol
A la...
Al Manresa
Al Manresa
Al Manresa
I es va retirar relativament gran, no?
Possiblement 5 anys abans de patir la malaltia, no?
Jo crec que es va retirar si amb 38 anys o així
Això, 5 anys abans
38 o 39, sí
I 4 o 5 anys després
Va tenir la malaltia
I, bé, va morir molt ràpidament
I jugant al Picadero
Va ser com va conèixer la teva mare, no?
Que jugava a Hamel, no?
Sí, jugaven els dos al Picadero
Es van conèixer allà
Incluso, jo crec que alguna germana del meu pare
També jugaven a hockey
O al Picadero o alguna cosa així
I, bé, eren com, no sé, els temps aquells
Doncs eren com tots una colla
Una miqueta una colla
I, sí, sí, d'allà es van conèixer
Tu, amb 19 anys
I el Tomàs, amb 15 anys
En el començament de la vostra brillant carrera esportiva
I que el vostre pare no la pogués gaudir duresa, no?
Sí
Bé, no només per això, eh?
Òbviament
Sí, sí, sí
No, entenc el que diu
Sí, ell, diguéssim, ja em va veure un any i mig
Una temporada i mitja
Amb el primer equip
Jo vaig debutar amb 17 anys
El meu pare va morir quan jo tenia 18
I, bé, doncs sí
La veritat és que sempre ha sigut una
Una petita espina, no?
També
En moltes altres àmbits de la vida, també
Però, en el tema del bàsquet
Doncs que no pogués veure una miqueta
Tot el que...
Els fruits que donava, no?
Doncs tots els dies i entrenaments
Que et van a buscar a l'entrenament
Que et porten a un partit
Que et porten un a un altre
Bé, tota la il·lusió que els pares
Moltes vegades
Volquem
I no sempre d'una manera positiva
En els nostres fills
Quan juguen a futbol, a bàsquet
O qualsevol altre esport
Però això, tots els que tinguin fills
Que juguen
Doncs, com a pares
Sempre ens agrada que ho facin
El millor possible
I, bé, doncs sí
Des d'aquest punt de vista
Doncs una pena no poder compartir
Tota la carrera esportiva
Doncs, sóc ell
Això
En Rafel, ja era tan bo
Quan tenia 8 anys
Bé, el Rafel és el típic
És la típica persona
Que es dedica de nen
A fer l'esport
Que més ens agradava
La gent es pot creure
Que com que jo sóc el seu amic
De sempre
Doncs puc ser una mica partidista
Però no ho sóc
Perquè jo et diré una cosa molt curiosa
Tots quan som nens
Tenim un ídol esportiu
No?
Jo curiosament
El meu ídol és el meu amic
I la gent se'n pot en fotre'n
Però és que és així
O sigui, el Rafel
Era extraordinàriament bo
I ara molt nano
Ja se'l veia
O sigui, ja es veia
Que ell faria carrera
En tot això
Lo cual corrobora que la DNA
La DNA funciona
Jo home, el seu pare
En peu descansi
El Joan Maria
Era un extraordinari jugador
També va ser internacional com ell
Era l'E
Si no recordo malament
Bueno, jugava de 3-4
També havia jugat
En Samenor, Rafel
Si no m'equivoco
Però no era base
No era el 5 del
Que abans es deia
Un a la piba
Bueno, de tota manera
És que jo vaig començar a jugar de base
Quan vaig anar al Joan Tut
Saps per què, no, Ferran?
Perquè el base era jo
Sí, sí
Jo fins als 15 anys jugava de l'E
Era un jugador molt anotador
Això era el base
I quan vaig anar al Joan Tut
Em van reconvertir la posició de base
Cosa que em va costar, no?
Òbviament
Però bueno, de mica en mica
Vaig anar-ho aconseguint
Llavors jo no
Bueno, ell jugava de dos
És el que ara es diu de dos
Però ell portava sempre el 5
No, no, també hi ha una altra anècdota aquí
El dorsal número 5
No, no, no
Per mi ha sigut sempre el Rafel Jofresa
Sí, no, ara faig jo fer una mica de broma
És així
És així, pel 5 a l'escola el portava jo
I ell portava el 10
No, no, si no faig conya
El Rafel et pot dir la història
De petit, de petit
I era xulo piscina
No, no, no
És que a mi m'agradava el 10
El que passa és que quan vaig fitxar pel Joventut
El 10 estava ocupat
I bueno, vaig agafar el número del 10
El 10 que el tenia a l'E
Emiliano, no?
No, no, no
Però jo parlo quan vaig anar als 28
Sí, sí, ja, ja, ja
Però et dic el 10 de referència
Sí, sí
I igual que el 10
Els 10 de futbol sempre han sigut
El Maradona, el Messi
El 10 el portava l'Emiliano al Madrid
I el Nino Buscator
I el Nino Buscator a la penya
A la penya, sí
Bueno, això, llavors jo portava el 5
I ell portava el 10
I ens ho vam canviar
Quan ell va fitxar per la penya
Jo vaig fitxar per l'Hospitalet
Que és quan ens vam separar esportivament
I res, ell va començar a jugar
Com ha dit, es va reconvertir en jugador 1
Que era la seva posició
Que és la seva posició
El 5 és el seu número
Perquè jo no vaig jugar a basquet
Es pot dir que...
5 germans
5 germans, sí
Bueno, ell després va fer com tots sabeu
La carrera tan brillant que ha fet
I ell, jo crec
Bueno, és que si parlo jo
És millor que parli tu
Perquè jo, com que et digui del Rafael
Va ser el millor base de la seva
De la seva...
Home, té molts rècords
Ja en parlarem, ja en parlarem
Perquè té...
De la seva fornada
Vull dir, va ser el número 1
Com a l'Àsia Europa
No era qualsevol jugador el Rafael
No era un bon jugador
Era alguna cosa més que un bon jugador
Sí, sí
I a part, doncs, bueno
La prova està
És que com tu dius
Té diversos rècords
Bueno, l'he tret un ara
El Felipe Reyes
Que el diràs
Però és igual
Segueix estant entre els jugadors
Que més partits, minuts, assistències, punts
I a la més
A nivell familiar
Va eclipsar, entre cometes
La carrera del seu germà
Perquè el Tomàs
A part que era 4 anys més jove que ell
El base titular era el Rafael
Bueno
El base que el Tomàs
És tot el contrari
O era tot el contrari
Jugant a bàsquet
Que el Rafael
Bueno, el Tomàs
Era, mira, els catalans
El seny i la rauxa
Sí, sí, sí
Bueno
Sí, sí
Tothom valora això del Rafael
Però
Que el Tomàs jo me l'estiu molt
Perquè jo l'he vist néixer el Tomàs
Clar
Jo l'he vist en 2 anys o 3 anys
En el Tomàs
4 anys de diferència
I llavors, doncs
El Tomàs
Sembla una mica més explosiu
Però el Rafael és un tio
Jo sempre dic que els Jufres
Estan fets d'una raça especial
Perquè tots són forts
Sí
Ningú ha soparat l'alçada del pare
Que és curiós
És curiós
Això és per la cantidad de llet
Que bevien, jo crec
I llavors els ossos
Els hi classificaven
Aquells no creixien
Perquè es fotien la llet com l'aigua
Ferran
Jo les passava putes
Quan anava a casa seva
Perquè dius
Ostres
Aquells veuen llet com l'aigua
I llavors
No faig la broma
Que sempre li he fet
Li dic amb el Rafael
Però
El Rafael també és un tio molt fort
Els Jufres són gent forta
Si tu els veus
Són tios
Els Jufres
Els Jufres a Prats
Perquè la seva mana a l'elit
En poc descansi
Home, juguen a la handbol
Unes mans
Una dona potent
Amb caràcter
Una persona
Que va morir fa poc
Fa 9 anys
Ah, 9 anys
No, tampoc
I bueno, res
Sí, el Rafael
Crec jo
Que tenia més qualitat
Que el Tomàs
El Tomàs
Ha sigut un molt bon jugador
De bàsquet
I un tio molt maco també
I un tio
Però sí
El que dius tu
Més explosiu
Però el referent
Era el Rafael
Canviem
Del bàsquet
A la gastronomia
Tu deus seguir parlant
De bàsquet
Que és el que més m'agrada
Del món
Com saps
Però vull donar
Una mica de bola
Perquè si no et poses nerviós
Que només parli
Que el Rafael i jo
No, no, no
Com t'introdueixes
En el món
De la gastronomia
Bé
A casa meva
La cuina
Era un tema important
La meva mare
És una gran cuinera
Encara que ara ja no cuina
Per la seva edat
I el meu pare
Era un gran gourmet
Bé
I llavors
A casa el menjar
Era una cosa molt important
I com que jo no sé
Pel que servia
Ni pel que serveixo
Perquè és la veritat
Jo n'he sigut un bon estudiant
El Rafael em renyava
Que estudiava
Que jugava amb jo bàsquet
Que em concentrés
Cosa que m'hi costa
Bé
Acabava via la gastronomia
Llavors jo un dia
Amb els meus pares
Els vaig dir que em volia
Que al món del cava i el vi
Així vaig començar
I del món del cava i el vi
Doncs al món de la restauració
I així vaig anar
Vull dir
A mi com saps
M'agrada molt la gastronomia
M'agrada molt la gastronomia
M'agrada molt la gastronomia
Sóc un boig
De la matèria prima
Del producte
I res
I res
I així em vaig introduir
Primer el món del cava i el vi
I després vaig amb uns amics
Vam començar a fer un restaurant
I ara tenim els que tenim
Amb un altre amic
Empararem
I res
Jo et vaig conèixer
Comprant-te cava estrac
I comprant-te fagetes
Estrac
Estrac
I comprant-te no sé quins altres productes tenia
Sí
I mira
I així em vas
Entre cometes
Enamorar
Ja ho veus
I fins avui
Bueno
Avui encara tens
Cava estrac segur
Sí
Jo te'n compro
Però productes
Que tu ets un amant del producte
De les faguetes
Ja no
Ja no
Ja no rigo tant
O sigui
Tinc diversos restaurants com saps
El cava el seixo tenim
Perquè suposo que és una cosa de tota la vida i el vi
Però és una cosa
Hi ha més d'afició
Ara em dedico plenament a la restauració
Que em treu molt temps
Ara que jo sé això
Mira
Se m'acaba de córrer
No tinc ni el guió
Una de les
Dels oblits
Que no s'han recuperat
I espero que no siguin oblits
Era el restaurant aquell d'Aranys de les germanes Reixac
A l'Hispània
A l'Hispània
Amb aquells pèsols de la teva terra del Maresme
Sí
I ja no he tornat a provar uns pèsols com els de l'Hispània
Des que la germana Reixac va plegar
Allà
T'ho dic perquè tu ets d'allà
Sí
I bueno
M'ho paro per tenir una amistat molt gran amb ells
Nosaltres anàvem sovint
I allà el Heider
El marit de la Paquita
Sí
Un senyor d'una procedència d'en tu has estat molts anys
Alemán
Que es va fer entre nosaltres
Parlar a català perfecte
Perfecte
El Heider
I bueno
Va tenir la desgraciat que demà morir jove
Sí
Van canviar una mica les coses
El restaurant d'Hispània és
Era i és un referent a la cuina
I és un restaurant de primeríssim nivell
Cuidava molt la matèria prima
La famosa coca amb pa amb tomàquet
Que ara tothom coneix
Jo era un nen molt petitó
I abans d'entrar ja ens donaven una mica de coca
Que la compraven amb un forner d'aranys damunt
Que és on va néixer
La coca llavanera és diferent
La coca llavanera ja parten més a llavaneres
Perquè a l'Hispània
Però te la posava a l'Hispània
Sí, però ells feien un pa de pessic
Bueno, ells feien unes altres coses
La coca llavanera és de reconèixer
Que és de la família Sala Vila
Sí, de la pastisseria
De la pastisseria
Que és l'autèntica
I per sort s'ha fet bastant famosa
A tot arreu de Catalunya
Però sí, a l'Hispània
Els pèsols, els tomàquets
El peix de llotja
Les bullaveses que arriben a fer
Com cuinaven
El tracte
O sigui
Llavors seran per la meva família
És el que jo deia
Que és on la germana Reixac
Ha marcat una referència
Però jo he dit el Géder
Perquè me'n recordo molt
Del marit de la Paquita
Del marit
A por descansi
De veure jove
Que teníem molt amistat amb els meus pares
I bueno, tinc aquest record
Perquè he de fer tantíssims anys
Perquè com tu saps
Jo estic a jugar al dè
Des des que vaig néixer
Llavors, bueno
Tinc una estima per aquella terra
I jo els pèsols
A l'Hispània
Els pèsols de llàgrima
I a la Ruscallada
No els he menjat enlloc més
El dia que vulguis
Te'l faria uns
Benvolguts, oients
Us posaré de testimoni
Agafant-li la paraula
Aviam quin dia
Quan arribin els pèsols
Tot quan toca
Tot quan toca
Tot producte quan toca
Encara que les estacions
Ara han canviat
Ho parlàvem abans amb el Josep
Que ara la calor
Quan érem nens
A tots sants
Que està aquí la cantonada
Feia fred
I ara no sabem el que farà
Que fred com el que quan érem nens
No farà
Vull dir que tot ha canviat
I per tant
També el cicle
Alimentari
També canvia una miqueta
Perquè el sol
Enjolat de castanyes
Sí, enjolat de castanyes
Sí, sí
Però clar
Les castanyes
Perquè es feien
Perquè feia fred
Ara potser es mengeixen castanyes
I no fa fred
Jo recordo
Amb el Josep
Quan
Teníem aquesta joventut
Avançada
No tan avançada
Que per tots sants
Era típic
Que ens fèiem
Una paperina
De castanyes
Es posaven en matxa
Les castanyeres
Era típic
Per tots sants
Menjar castanyes
I ja estàs veient
Els últims anys
Quines castanyes
Això per això
Castanyes i panellets
Encara que ara
I panellets
Encara que ara es pot
Publicitar molt més que abans
Però els panellets
Els panellets
Poden ser intemporals
Però les castanyes
Sí, sí
Però els panellets
Sempre els associem
A tots sants
Amb les castanyes
Sí, sí
Sí, sí
Sí, sí
Rafel
Tu gastronòmicament
Què?
Perquè menges
Tu dius
Que de petit
Bevien llet
Però menges
Com una llima
La criatura
Bueno, home
Requereix esforç
És un esportista d'elit
Gasten més que tu i que jo
I tu menges més que el Rafel
No, a mi
A veure
M'agrada molt menjar
Haig de reconèixer
Que estic a anys llum
Del senyor
Bormet Nacho
No, no és veritat
Això
I haig de dir també que
Sempre que viatgem
O sempre que mengem amb ell
Sé que la part gastronòmica
La tinc
O sigui, no m'haig de preocupar
Perquè sé que no menjaré bé
Sé que menjaré sempre molt bé
Anem on anem
Ell s'ocupa de tot
Fa la ruta
Fa la no sé què
I sé que menjarem bé
És un plaer
Jo sempre he pensat
Des que el conec
Que és un plaer
Primer tenir-lo com amic
I segon
Que totes les vegades
Que vaig als seus restaurants
O no
Però tenir-lo al costat
És com tu deies
És garantia
No només de menjar bé
De passar una bona estona
Que al menjar
Després en parlarem
Des teus restaurants
No hi ha per tant
Perquè no hi ha per tant
Ben trobats oients
No hi aneu als restaurants
Que ara parlarem
No té res a veure això
Amb el que estem parlant
A tots els que estem aquí
Ens agrada menjar
Jo perquè és la meva feina
Però anem a per tant
No, no, però sí
Però això és com
Totalment d'acord amb tu, Rafael
Sí, no, això és com
Bueno, quan estàs amb un
No sé, amb un arquitecte
O quan estàs amb un
Bueno, qualsevol professió
Que, bueno
Quan t'expliquen les coses
Doncs les entens millor, no?
Tu pots veure
Doncs un edifici
Però si te l'expliquen
Bueno, doncs entens més bé
Totalment d'acord
I, bueno
I et dedica amb ell
Doncs, bueno
A nivell del producte
Del tipus de qualitats
De producte i tal
Però, bueno
Ni anat aprenent
No gaire
Però
Ni anat aprenent una miqueta
Rafel
Et retires amb 38 anys
Trobes a faltar la pilota?
Home, mira
Ara ja no
Encara que
Encara que hi ha vegades
Que encara sumiu
Que estic jugant
Que no me'n recordo
De les jugades
Que tiro un tiro lliure
Però, bueno
Encara sumiu, no?
I, bueno
Sí que et dedica
El basquet ha sigut
La meva gran passió
I que jo em vaig retirar
Bueno
Perquè ja en feien jugar poc
Tot i que físicament
Estava molt bé
I que tenia il·lusió
Per seguir jugant
I
Tot i que
Al cap d'un any i mig
Em vaig incorporar
A l'associació
De jugadors de basquet
I que estic en contacte
Permanent amb jugadors
I tal
Però vull dir
Per mi
La comparació
Entre ser jugador
O ser entrenador
Directiu
De qualsevol àmbit
No té res a veure
I, bueno
Com a tal
Sí que ho trobes a faltar
Encara que, bueno
És una cosa que
Saps ja
Quan estàs jugant
Que és finit
Que t'hauràs de jugar
A jubilar
I que, bueno
Que els esportistes
Doncs, generalment
Ens jubilarem dos vegades
Per què no has volgut ser mai
Entrenador?
Mira
M'ho vaig
Va haver un temps
Que els últims anys
Ja de jugar
M'ho vaig pensar
Pensava
Que podria ser-ho
Però
Ja molt pròxim a retirar-me
O inclús retirat
Ho pensava tant
Que al final
Vaig pensar
Que si m'ho pensava tant
És que no tenia la vocació
Com a tal
D'entrenar-me
I vaig
Veia com més coses en contra
Que no a favor
I vaig pensar que
I perquè penso que és així
Un entrenador
Ho ha de tenir
Per vocació
El fet d'ensenyar
De tenir la paciència
D'ensenyar
De fer repetir
O sigui
Tu com a jugador
Pots tenir la
La perseverança
De repetir moviments
De repetir tiros
No sé què
Però una altra cosa
És tenir la perseverança
De fer fer
Que és molt diferent
Però tu tens un campus
A la Rioja
Sí
Però bueno
No té res a veure
Després t'explicaré una miqueta
El perquè d'aquest campus
I a més a la Rioja
Sí
Un català com tu
Que només he jugat a Catalunya
En tres equips
I sense sortir de Catalunya
I va
I mira
I ara muntes un campus
A la Rioja
Bueno
El teníem primer
Primer el teníem a Cartalla
Un poble de Huelva
Sí
Bueno
Fora
És a l'altre costat de l'Ebre
Sí, sí, sí
I després vam anar a Logroño
I bueno
Pues sí
Mira
Coses de la vida
Ja, ja, ja
Et deia que
Bueno
I acabant això
El tema d'entrenador
Llavors
Bueno
Vaig veure que jo no tenia la passió
Com a tal per entrenar
I tal i qual
I bueno
Que d'alguna manera
M'agradava més
Dintre de l'àmbit del bàsquet
Estar un postut més de direcció
Diguéssim
Més general
Amb el que fos
Però més de
Direcció executiva
Amb el que sigui
Curiosament
Que parlàvem dels anys
Com a estadística
Al Barça
D'aquesta temporada
La plantilla
12-14 jugadors
Té 7
Més de 30 anys
I 3
Al voltant dels 30 anys
I només 3
Més de 30 anys
De 25 anys
Brutal, eh?
Mira, li he apuntat aquí
L'Òscar de Silva
Que té 25
El Jokovaitis
Que en té 22
I el Joel Parra
Que el Barça va fitxar de la joventut
23
Tots els altres
Bé, 3 més
El Vizuela
El Hernán Gómez
El Javari Parker
28-29 anys
I tots els altres
Bastant més de 30 anys
T'ho dic perquè
Al bàsquet
Jo recordava
A la teva època
A la penya
Pocs arribaven
O passaven dels 30 anys
Avui
I és tot al contrari
A veure, al començament no
Al començament tots teníem 20 anys
Per això, ja va
Però vam acabar amb 30 anys
No, a veure, no
Entenc més o menys la reflexió que fas
A veure
El bàsquet ha canviat molt
Vull dir, no és allò de
No sé
Dels 5 o 6 jugadors
Diguéssim
Base o franquícia
De cada equip
Del Joguertut
Del Barça, etc.
I eren equips
Doncs, diguéssim
Molt més estables
En el qual
Pràcticament no hi havia canvis
A potser
Amb 14 anys o 15
Havien 5 o 6 jugadors
Que sempre eren els mateixos
Recordem
El Barça
El Chicho Sibilio
L'Epi
El Nacho Solozaba
El Juanito de la Cruz
El Perico Ansa
Etc
Anaven i hi havia incorporacions
Però 15 anys després
Havien 5 o 6 jugadors
Que eren els mateixos
Avui en dia
Això ja no passa
Vull dir
Tu mires el Barcelona
O el Madrid
En el cas del Madrid
Jo crec que ha sigut un club
Que ha tingut més continuïtat
Els últims 10 o 12 anys
Però
I els altres equips d'Europa
I a tots els hi passa
Més o menys el mateix
Com a molt hi ha uns jugadors
Que perduren una mica
De mal temps
Però hi ha molts fitxatges
Perquè tothom té
Hi ha molta exigència
Per guanyar
Per guanyar molt ràpidament
No hi ha paciència
Per formar jugadors
O per formar-los
Diguéssim
En competició
I bueno
Això fa que hi hagi
Molts fitxatges
Molts fitxatges
D'estrangers
S'ha extranjatjat
Molt tot
Totes les lligues
Pensa que
Per exemple
A Espanya
El 71% dels jugadors
Són estrangers
Només un 29%
De jugadors
Que quan teus jugaves
Era al revés
Tot el contrari
Però tot el contrari
Bueno
Penso que no hauria de ser
Ni una cosa ni l'altra
Perquè al final
En un món globalitzat
Doncs lògicament
Està molt bé
L'aportació
De diferents
Bé
Cultures en general
Però dintre de la cultura
Del Bàsquet
Està molt bé
Però bueno
Per mi és excessiu
I llavors
Això que deies
De la mitjana d'edat
Del Barça
I tal i qual
Doncs a veure
Els jugadors
Actualment
Fins als 37-38 anys
Pots rendir
Perfectament
Igual que
A nivell físic
Com quan tenies 22
Sí però fa 30-40 anys
El Lío Alcindor
Més de 40 anys
El Abdul Sabar aquell
No
El màgic
Sí
El màgic
Va tenir el Sida
No
Aquells grans jugadors
Ja fa 30-40 anys
Que arribaven
A més de 25
Va una miqueta
Tot relacionat
Amb la forma
De acullar-se
Amb la forma
Això
No sé
Amb les superfícies
Amb les que jugues
Amb el tipus de sabatilles
Els recuperadors
L'alimentació
Coses que
Bueno parlo de la meva època
Pràcticament es feia
Bueno
Anava evolucionant
òbviament
Però estava molt lluny
De lo que és
Quan tu vas començar
La majoria de pistes
S'han de ciment
Ara totes són de parquet
Exactament
O sigui
Quan vaig començar
A nivell professional
Amb 17 anys
I em retiro
Amb 38
21 anys després
És que ha canviat tot
Tot
I ara que fa
Quasi 20 anys
Que m'he retirat
Doncs és que avui
És que quasi tot
És també diferent
Sí
Però la pista
No ha canviat tant
És a dir
Continua sent
Els parquets
Al terra
Continua sent de fusta
Poder
Els tableros
Que vosaltres
Teníeu
La sensibilitat
Que no el mateix
Un tablero de vidre
Un tablero de plàstic
Un tablero de fusta
El començava
Quan tu jugaves
Però
No ha evolucionat tant
Com de la teva època
Que vas començar
Fins que vas acabar
Sí, sí
A veure
Per durant el temps
El que més ha canviat
És ser més estricte
Amb els temes d'alimentació
Sí
A través de dietistes
Que bueno
Que bueno
T'expliquen exactament
El que sí
El que no
El tipus de sabatilles
I els recuperadors
I tant
Bàsicament
Són aquestes tres
Nacho
Abans de fer
Una petita pausa
També ha canviat tant
La restauració
Uf
Bueno
Com t'ho dic
Va haver-hi un canvi
Jo crec que fa molts anys
Quan el Ferran Adrià
Va fer jo crec
Un canvi brutal
Al món de la cuina
I crec que
Com a tal
És un geni el Ferran
I ha fet coses que
Que jo crec que
Perduraran
Jo què sé
Tota la història
I va fer un canvi important
Amb la cuina
Després
Com totes aquestes coses
Hi ha gent que s'ho ha agafat
Que ho ha après bé
I hi ha gent que no ho ha après tan bé
No
També si no sé
Jo
Alguna vegada he parlat amb ell
Jo crec que també
Les matèries
Primeres
Ara
No sé
Crec que la gent
Hauria de recuperar
Una mica més
Aquelles matèries
Que tots sabem
I l'estracionalitat d'elles
Com
Bé saps
Les cuines
Els fondos de cuina
Els sofregits
Els estofats
Els xup-xup
En definitiva
No s'han perdut mai
I per tant
El Ferran va fer un canvi
Extraordinari
De geni
O sigui
És un número 1
Com tots sabeu
I el que em deia
Hi ha gent que ho ha agafat millor i pitjor
Però jo crec que
Ell va fer una barreja
De la cuina de sempre
Amb fer coses molt ben fetes
Amb una vessant artística
Fora de norma
I bueno
Que avui en dia
Hi ha utensilis que fem servir
Que els ha fet ell
I això
No a nosaltres
A tot el món
Llavors sí
Va fer un canvi
I va fer un canvi importantíssim
El que passa és que
També a tots ens agrada aquella cuina
Però també ens agraden uns dos ferrats
Unes genties
Uns estofats
El que tu has esmorzat aquest matí
Que et mengis una bona carn estofada
Bueno
Una bona truita de patata
Sempre serà igual
Vull dir
És que això és així
Vull dir
Hi ha coses
No té res a veure una cosa amb l'altra
Però les dues coses són realment bones
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
A veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
A veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
No té res a veure una cosa amb l'altra
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fem productes!
i intentem!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
quins demà!
Què li ofereixen els Pepa Tomate?
Els fem una carta molt fresca amb producte fresc!
Nosaltres no utilitzem congelats excepcionalment!
Fem nosaltres tot el producte!
Tot el que pugui menjar la gent a casa meva és producte totalment elaborat per nosaltres!
Quan dic totalment és totalment!
Les croquetes que molta gent no dic que no siguin bones de fora!
Nosaltres ho fem tot nosaltres!
Les croquetes, els bunyols, qualsevol estufat que fem!
La salsa de les braves les fem nosaltres!
Fem una salsa per fer unes mandonguilles que tardem 72 hores en fer la salsa per les mandonguilles!
Fetes com abans amb molt xup-xup!
Crec que tot el producte que fem és molt honest!
És un producte honest!
No pretenem res!
El que sí que pretenem és que la gent s'ho passi bé, mengi bé, passi una estona bona!
Perquè quan sortim de casa a menjar has de menjar bé!
Amb bona qualitat!
Mirar que les matèries siguin sanes!
Les màximes que puguem!
Encara que a tots ens agrada el bici hi ha productes que no són tan bons pel cos!
Però són bons pel paladar i pel cervell!
En moments d'estat no tan bons!
Per això està bé el menjar!
Intentem això!
Fer un producte de qualitat i amb una pretensió
la més alta que podem dintre les nostres possibilitats amb el producte de la matèria prema que comprem!
molt de producte de proximitzat si pot ser!
I de temporada com saps!
I això és el que intentem fer!
Feu una cosa que jo com a comensal, com a client, valoro i cada vegada hi ha més!
Però fins fa pocs anys no es valorava gens!
Les dos bes!
Fer-ho bé i fer-ho bo!
Quan vas a un restaurant jo ja només demano que sigui bo!
Si no, ja no aniria aquest restaurant!
Si no, demano que ho facin bé!
I faci-ho bé que és el que jo et deia en les presentacions al començament!
Tenim bon tracte, un bon ambient!
Odio cada vegada més els restaurants que estàs assabentant-te de la conversa del costat
perquè estàs a un parell de pams de taula a taula!
Odio el que entri a un restaurant i faci flaire de fritanga!
Odio que em serveixi un cambrer amb les ungles brutes o no cuidades per dir-ho d'alguna manera!
fer-ho bé i fer-ho bo!
Sí, sí!
Però el que dius és fonamental!
Jo recordo, com tu dius, quan ja fa uns anys tenia menys joventut que ara,
van a passar a un bar, a un restaurant, un pam de papers per terra,
no et diré que ja els hi ha escarbats, però no es mantenia la neteja com ara!
Però bueno, no!
Ah, però es menja bé!
No, però això ha sigut...
Escolta, hi ha restaurants...
Això sempre ha sigut més o menys que...
No, vull dir, els restaurants...
Bueno, hi ha de tot!
Com sempre hi ha de tot!
Hi ha anys i ara, i també es feia molt bé les coses abans!
Molts restaurants casolans, però el restaurant casolar la neteja...
Sí, la neteja és fonamental en qualsevol cosa d'aspectes a la vida, però vull dir que...
L'aspecte!
Sí!
Però hi ha de tot!
Abans també n'havien d'extraordinàriament nets, ja no parlo de les qualitats,
i ara també passa!
Aviam, el que s'ha d'intentar és això...
Hi ha vegades que el personal, avui en dia tenim una dificultat important amb el personal,
però amb molt dificultat!
Segueixi gent molt bona treballant!
Com tota la vida sempre hi ha de bons i de dolents, i hi ha de tot!
Bueno, la qüestió és intentar fer les coses ben fetes, que estiguis ben servit, que estiguis agradable,
amb un bon ambient, amb una bona decoració, que estiguis bé, perquè com tu dius,
quan surts a menjar, nosaltres fem un servei, no?
La gent surt a disfrutar, a gaudir de no de menjar a casa, que li servim i que li fem bé les coses.
Això me'ls dic a la gent que...
Nosaltres fem un servei, no?
I la paraula ja ho diu, és servir a la gent.
Què més maco que no, que servir, no?
Vull dir, no és menyspreer a ningú, és el contrari, és servir i que la gent gaudeixi de la teva cuina.
Els que ens agrada molt menjar, jo quan veig la gent disfrutant menjant, és un plaer brutal, no?
És com veure un bon partit de bàsquet, no?
O sigui, els que ens agrada molt el bàsquet, doncs clar, ja en veiem de partits dolents, no?
Però quan veus un partit, i no cal ser el Barça i el Madrid, eh?
Vull dir, pots veure un partit de la Lleporra...
El futbol passa igual, eh?
Bueno, tots els esports i totes les coses a la vida.
També pots veure un partit de Llepor que hi hagi dos equips que vegin un partit extraordinari,
guanils uns cadets, un partit molt maco. Això passa amb tot, crec.
Rafael, fa vint anys et vas retirar, la tècnica ha canviat molt el bàsquet
o continua sent el mateix del teu predecessor, el que portava el número 10, el Nino Buscator,
que al final el que importa és que la fiquin dintre. I el Nino és més bé que jo.
A veure, en general, la tècnica, més o menys, sí que hi ha coses que han evolucionat una miqueta,
però el que més ha canviat és l'aspecte físic dels jugadors, que totes aquestes mateixes tècniques o tàctiques
es fan moltíssim més ràpid, molt més ràpid, i a part perquè els jugadors són molt més alts,
més forts, molt més... s'executa tot amb molta més ràpid.
Correbores el que diu un amic meu, el Carlos Reixac, al futbol.
Diu, home, avui agafaríem el millor Barça de la història, el del Messi, no?
Contra el Barça d'ell i el Flaco, i si ens poses a nosaltres preparats físicament com està el millor Barça,
ja veuríem qui guanyava. Això m'ha dit el Carlos, és a dir, la tècnica, el regat, el futbol, no ha canviat.
El Kovala era tan bo regatejant, per dir-ho d'alguna manera, com el Messi.
L'única cosa és que el Messi, doncs físicament, com tu dius, alimentàriament,
la manera de preparar-lo, tan psicològicament...
Això sí que ha sigut el gran canvi, no?
Mira, sí, segurament el que diu el Charlie té raó.
Jo parlaré una miqueta més de bàsquet, que és el que entenc.
Nosaltres fa 25 anys, quan jugàvem contra un equip d'NBA o quan jugàvem contra el Dream Team o així,
doncs ens guanyaven de 30 al 40.
Per què? Perquè ells tenien un ritme molt més alt, físicament eren molt millors,
el que dèiem abans, anaven molt més ràpid en tot.
Això, a mica en mica, en aquests últims 30 anys, s'ha anat igualant,
s'ha anat igualant, mica en mica s'ha anat igualant i per això ara actualment
els equips europeus poden competir bastant més amb els jugadors de l'NBA
o per això ja hi ha tants europeus a l'NBA.
Perquè d'alguna manera hem anat aprenent, hem anat adaptant l'estil que teníem aquí,
més lent, més no sé què, a jugar més ràpid, perquè si vols competir amb ells,
no hi ha res per millorar, que estar amb gent més bona que tu,
perquè, bueno, si tu tens el talent, diguéssim, el tens, la tens, acabes sortint, no?
Doncs això és una miqueta tal com ha evolucionat.
I ja et dic, per això l'exemple entre la diferència de l'NBA amb Europa fa 30 anys
i amb la que ja avui s'ha anat igualant per l'aspecte físic,
no tant per l'aspecte tècnic, perquè també al final els fonaments d'un jugador
més o menys són els mateixos.
Sí que han canviat molt les tàctiques, la forma de jugar.
Clar, si la meva generació haguéssim de jugar com juguen ara,
segurament ens guanyarien de molt.
Però és que si ells haguéssim de jugar a la nostra manera,
potser seria el contrari, si físicament poguéssim estar al seu nivell,
llavors era un altre món.
Fent una mica el problemisme amb la cuina, Nacho,
la gran evolució de la cuina, a part de la tecnologia,
amb quantitat d'aparells avui en comparació a fa 20 anys,
també ha sigut, diria, la varietat també dels productes.
que podria abans eren més bons, però ara tens,
i escolta, tornem-hi, quan jo era més jove,
la carna de coubé no se sabia el que era,
tomàquets, avui vas a plaça i en trobes, no ho sé, 20 varietats de tomàquets.
Abans n'hi havia quatre o cinc, per d'alguna manera, no?
Encara que ara s'estan recuperant moltes varietats antigues
que en la meva època fa 50 anys no hi existien.
Bueno, mira, jo el que crec és que, primerament,
els instruments o els aparells o tot el que es fa a les cuines,
els forns, tots els utensilis, han millorat moltíssim.
Els sifons?
Els sifons són coses del Ferran.
Fa 30 anys no hi existien.
Tot els aparells que existeixen ara són molt millors que els d'abans.
També haig de dir, jo crec, que també els cuiners són molt millors que els d'abans,
en general.
Abans, o sigui, havien cracs,
de la cuina com existeixen ara.
Ara el nivell mig jo crec que ha pujat.
Els alts i els de primer nivell,
també n'hi havia abans, n'hi haurien d'aquí 30 anys.
Però jo crec que hem llorat molt més.
L'ofici de cuiner ha estat molt més valorat,
no tristament el de sala, crec que és totalment al revés,
que abans un bon metre estava molt ben considerat,
ara tu tens un fill i dius que el teu fill vol ser cambret,
en canvi si et diu que vol ser cuiner,
ja és una cosa, crec, una mica diferencial.
Les matèries primes, jo no estic tan d'acord.
El que sí que tenim és més accés a matèries primes de tot el món,
cosa que abans era bastant més difícil, com t'ho has dit,
per l'exemple de la Cove.
Però jo el que dic és que ara hi ha dificultat important
en trobar tomàquets com els que menjàvem abans.
Segur que n'hi ha, eh?
Vull dir que la gent no et pensi que n'hi ha.
El que passa és que jo crec que ens ha invadit una mica massa,
sempre volem tindre carxofes quan no toquen,
sempre volem tindre tomàquets quan no toquen,
i jo sempre ja saps tu el que penso d'això,
que l'estacionalitat és per mi,
la temporalitat és molt, molt, molt important.
I clar que hi ha bons productes.
També és veritat que ara, abans quan, no sé,
fa 40 anys la gent no sortia com surt ara a menjar, no?
Llavors també ha proliferat molts restaurants,
molts cuiners i tant, abans la gent sortia molt menys a sopar fora,
o a dinar fora.
El producte, jo crec que la gent,
el producte de proximitat,
crec que estava més a prop, per dir-ho,
és que és així, ho teníem tots més a l'abast.
Ara crec que costa més,
vull dir, a mi em costa a vegades trobar producte extraordinari.
La mitja ha pujat, però el producte,
el producte, allò que dius, aquells tomàquets tan dolços,
allò que menjaves a l'estiu, al mes d'agost,
que és quan s'ha de menjar que fa aquella calor,
que semblava bonbons en comptes de tomàquets,
eren dolços, una cosa, carnosos.
Ara costa molt més,
ara n'hi ha molts més, sí, hi ha molt més per tothom,
si ha accedit molt més la gent a productes que abans no podien accedir,
és cert i millor, i tot això és molt millor per la societat i per la humanitat,
però jo crec que costa molt trobar producte d'una manera extraordinària,
crec que costa, que n'hi ha, sí, però costa més.
Què dius això? El Pep ens corroborarà si és veritat o no.
Vaig a dir aquest estiu que de l'any 50 a l'any 2020
Barcelona ha multiplicat per 5 el número de restaurants.
Sí, seguríssim.
I em sembla poc, per 5, dic la veritat.
L'any 50 el que hi havia hauria de ser un baraga de cantonada, com deia la cançó.
Tampoc, ni això.
Ara només són dos per menjar, per renejar, bàsicament.
Vas per un lloc que siixussi, que trossos de pizza,
que amb penedilles argentines, que no sé què.
Abans, quan feies un viatge i venies dels països àrams o de l'Orient,
aquella gent que el dia estan menjant, tenen uns carrets i van pel carrer.
Aquí no tenim carrets, tenim xiringuitos a cada porta.
Tothom es pensa que un dia ha fet un entrepà que pot posar un bar, i no és cert.
Totalment d'acord. Per això et deia, multiplicat per 5, eh?
I em sembla poc, eh?
I tant, jo també.
Em sembla poc.
I d'alguna manera, agafant una mica el paral·lelisme,
Rafael, quan tu vas començar federats a bàsquet avui,
si no és per 5, deu ser per 7 en nombre de federats.
Sí, a veure, no sé per quant, però...
Mira, ho veig així també fa poc, i la meva memòria precisament no és gens de fiar.
Però procuro ser una mica precís.
El número 1 d'esports federats, el futbol de carrer, amb un millor...
Esport rei.
Però el número 2 s'ho comparteixen entre el golf, la caça i el bàsquet.
En aquest país, la caça, eh?
Parlem de 300.000...
Entre 300.000 o 400.000 federats, eh?
I el Rafael, quan va començar, i tu també a Can Colapi,
si ara són 300.000, no ho sé, en aquella època, què eren? 50.000?
No, no, no tinc ni idea, però sí que està clar que, culturalment,
això ha sigut també un dels...
I a més, una gran diferència.
A la teva època, el bàsquet femení, minçó.
Sí, no, no, pràcticament era...
I avui, tots els esports femenins, el golei i el bàsquet.
Jo diria que el bàsquet femení és on hi ha més llicències de qualsevol esport a Espanya.
Crec.
D'esport femení.
A nosaltres vam formar uns entrenadors que venien del món del bàsquet femení,
encara en dius uns entrenadors que encara tenim relació,
l'Enric Prats i la Núri, que també es diu Prats,
i tampoc és família de ningú dels dos,
que és molta curiositat, i són la gent que ens van formar.
I fa 50 anys hi havia bàsquet femení?
I aquest senyor i aquesta senyora, que ara són així,
van ser entrenadors de Lliga Nacional Femenina i seleccionador espanyol femení,
i l'Enric és un tio dels millors entrenadors que nosaltres,
no sé què dir el Rafel, ell no ha tingut molts més que jo,
jo no he tingut tants, però vull dir que dels millors entrenadors que nosaltres coneixem, no, Rafel?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, així és, sí, sí.
Va ser uns grans entrenadors de formació.
Lògicament, a veure, dintre del món professional tot evoluciona, tot canvia,
i ells ja van quedar una miqueta més,
bueno, amb tasques directives, etc. sense entrenar.
Com a dèiem de rècords abans que havíem parlat amb el Rafel,
un dels rècords que a mi em fa gràcia mencionar-lo,
el Rafel, durant la seva permanència a la penya,
l'equip de Badalona va tenir set noms diferents pels patrocinadors.
Me'ls he apuntat perquè em fa gràcia.
el Rafel comença a la cantera de la joventut de Badalona,
entre el 83 i el 84 es deia joventut massana,
que era la ropa interior, pijames...
Després va tenir, durant tres anys, el ron negrita joventut.
Després va tenir tres anys més de qui li duria venir la llet, ram joventut.
Després, durant dos anys següents, el Montigalà,
que d'aquí va sortir la mare.
Després es va dir Marbella joventut.
Dos temporades més va tenir el 7-Up joventut.
Després, ja se'n va anar al Barça, al Girona Garbis,
quan torna a Badalona, pintura esbruguer.
Poca broma.
I va acabar amb l'empresa d'assegurances, DKB, joventut.
Un record, eh?
Tants patrocinadors.
Són els que posen la pasta.
que posen la pasta.
Sí, sí.
Però normalment, un patrocini avui,
menys són quatre o cinc anys.
Depèn, depèn.
Però aquí era cada any, cada dos anys, li canviaven, no?
Per competir amb els grans, la penya tenia de fer meravelles.
Que sí.
sempre de la cantera, que tu mira la quantitat, és una fàbrica de fer jugadors.
Jo com tinc més joventut que tu avançada, recordo la penya, que dèiem això del Massana.
Abans del Massana tenia el mestre Iballe, que es deia Meiva.
Va ser un altre patrocinador de la penya.
I el Nerva.
Era l'època d'Estacil.
Nerva, sí.
Meiva no em sona.
Neiva, no?
Jo crec que Nerva, et confons solament amb el Nerva, jo crec.
Va ser Sueps, també, jo crec.
Abans de Massana havíem sigut, quan jo era jovenil,
Sony, joventut fitxet.
Bueno, doncs d'hauria ser Nerva, que Nerva era joventut Nerva segur.
La teva rama culé et tira pel meu.
Sí.
Jo crec que després de Nerva va ser Sueps, que va ser-ho molts anys, joventut Sueps.
I és curiós, estem aquí parlant-hi entre amics.
El Rafel se li va caure, quan jo era jove,
o li va caure al damunt, al Sant Benet, que era perico.
Així com el Riquet Rubio és claríssim, perquè el Riquet Rubio a més tenia el carnet.
El Rafel, el Rafel, saps per què? Perquè com el seu pare havia jugat a l'Espanyol.
Exactament.
Li va caure, li va caure, jo recordo, anar-lo a veure al Palau Albrana
i escoltar comentaris perico, perico.
Simplement perquè el seu pare havia jugat amb l'Espanyol.
És correcte, això?
És correcte. Sí, el meu pare va jugar bastants anys a l'Espanyol
i d'aquí em venia una miqueta de tenir simpatia per l'Espanyol
i sigut simpatitzant de l'Espanyol.
sempre ho soc, així com ho soc del Barcelona, també.
Tot i que el Barça ha sigut, diguéssim, també el club de la meva ciutat
i, bueno, no sé, la veritat és que tinc molta simpatia pels dos.
He jugat al Barça i això també, d'alguna manera, pesa.
És com el Riqui. El Riqui, aquest sí que és perico-perico de carnet.
Sí, sí, no, jo no vaig tenir mai carnet, com tampoc li he tingut del Barça.
i, però, bueno, soc simpatitzant dels dos, com soc simpatitzant del Granollers de Humboldt, no sé.
Vull dir que, en aquest sentit, tampoc no he sigut un...
Polític, diplomàtic, el que jo deia abans.
No, no, no, dic la veritat, m'ha agradat molt veure el Barça del Johan Cruyff,
tots aquells anys que, per a més, ens coneixíem amb els jugadors, anàvem junts sovint i així.
M'agrada molt tots els anys del Guardiola, Luis Enrique, tots aquests jugadors.
M'agrada veure quan es juga bé, així com m'agrada veure també molt el Madrid,
també molt el Madrid, encara que no soc del Madrid, però m'agrada veure molt el Madrid
a l'època de la Quinta del Vuitre i el Mitchell, que també els coneixíem a tots i tal i qual.
Vull dir que, en aquest sentit, no...
Bueno, he sigut relativament futbolero, però tampoc no he tingut una gran passió per cap d'equip, en especial.
M'ha agradat veure l'espectacle i, generalment, bueno, i això no és res dolent per mi.
No, no, no, vull dir que el Barça, generalment, doncs ha jugat millor que l'Espanyol, no?
I he tingut més partits, diguéssim, apassionants i macos de veure,
i això fa també, bueno, que crees una inèrcia, que t'ha agradat veure més un equip que un altre,
però vull dir, sense cap tipus de...
I és molt honest la teva postura, quantitat de jugadors.
Ara saltem un altre esport, el futbol, de l'Espanyol, que ha passat al Barça, del Barça amb l'Espanyol.
I si ho fas bé, ningú se'n recorda la teva procedència.
Ara, si fas... No, aquest no, perquè aquest com és culer, no, aquest no, perquè com és pericol.
Bé, també són dues realitats diferents, no?
I avui ja no és...
Els dos equips, el Barça i l'Espanyol, jo crec que són bons productors de jugadors.
Peratge o per bé, jo crec que el Barça els ha sabut rentabilitzar molt més.
Han aconseguit, per mi, des d'un punt de vista d'una política molt bona,
iniciada segurament pel Johan Cruyff, de mantenir tots aquests jugadors, potenciar-los i fer-los jugar molt bé
i ser els millors pràcticament del món, no?
Cosa que l'Espanyol, potser també per mancances econòmiques i tal, potser aquests jugadors no els ha pogut mantenir tant de temps
i s'han acabat marxant i no han pogut crear una certa identificació més gran, no només amb els aficinats, diguéssim, de tota la vida,
sinó amb els que estem una miqueta més a fora.
Tu ets el jugador que més partits ha disputat a la història de l'ACB, no sé si 756 o 758, perquè la Viquipèdia no es posen d'acord, fins l'any 2018,
que en Felipe Reyes supera el teu rècord. De fet, a la teva retirada eres l'únic jugador que va disputar totes les edicions de l'ACB, és correcte això, no?
Correcte.
Déu-n'hi-do, eh? 758 partits a l'elit.
Sí, sí, sí. Van ser molts partits. Jo vaig tenir la sort de debutar l'any que es va crear la competició ACB
i per això, doncs, bueno, hi ha molts jugadors que tenen el mateix mèrit o més anteriors a mi,
que ja estaven jugant a lo que era la Lliga Nacional i que entre Lliga Nacional i ACB van jugar-ne més que jo, no?
Segurament per allà estaria el Joan Creus, estaria, no sé, el Joan Maria Margall, l'Epi, el Nacho Solozabal,
no sé, molts jugadors, però, bueno, com que van començar a comptabilitzar des de l'any 83,
a mi em va coincidir així i, bueno, doncs, els números a vegades són una miqueta injustos.
Però sí, però és així, fins que el Felipe, doncs, bueno...
Però el record, tu, fins que el Felipe Reyes...
Sí, sí, sí, no. A nivell de ACB, doncs, sí. Fins que això, el Felipe va jugar fins als 40 o 41 anys o així
i, bueno, doncs, lògicament, quan més anys jugues, més partits vas sumant. Sí, és que no et lesiones.
Per lesiones.
Trees of green, red roses too
I see them bloom for me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
Clouds of white
The bright blessed day
The dark sacred night
And I think to myself
What a wonderful world
The cloud of the rainbow
So pretty in the sky
Also on the faces
Of people passing by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
I hear babies crying
I watch them grow
They'll learn much more
Than I'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
Why may they tell you
When the days are
When television is
living in a room
Like you
It's just love that
We'll be there
But they're really
Like you
A Spotify
And if you need to
Love you
More
To learn
If you don't
Think about
ändern
if you don't
Would trust me
You
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
va ocupar aquest estil de guitarra únic,
un dels identificables al món,
que va servir de model a milers de músic,
des d'Eric Clapton a K. Richards,
passant per Jimmy Andrews,
Josh Harrison o Jeff Beck.
El mestre va agrair sempre
tots aquests magnífics
i compliments que se li van fer en vida.
Però, segons manifestava,
no estic inventant res
que gaurir del càncer o l'atrofia muscular.
M'agrada sentir que el meu temps
i el meu talent sempre hi és
per a la gent que ho necessiti.
Bibi King va morir a Nevada, a Las Vegas,
el 14 de maig del 2015,
tenia 89 anys,
i a més del seu immens llegat musical,
El rei del blues,
ens va deixar una biografia extraordinària,
esquitçada, d'experiències
i anèdotes personals soprenents.
Aviam, no en vull ser passat,
però va tenir...
Era pobre i tartamut,
va tenir 15 fills de 15 dones,
gairebé perd la vida per salvar la guitarra.
Lucille, la seva famosíssima,
inseparable guitarra,
durant més de mi segle,
és una icona.
Va ser immortalitzada en una cançó de 10 minuts,
en un album anomenat igualment el 1968,
anomenat Lucille,
i la seva història és sorprenent
i val la pena recordar-la
i ja no m'enrotllaré més.
Era el 1949
que Bibi King tocava en un club d'Arkansas
i per escalfar-lo,
l'amo omplia de carosser
una galleda d'escombraries
i l'emprenia, no?
La posava a foc.
Però aquella nit,
dos homes van començar a barallar-se
per una dona
i un va enderrocar la galleda.
La planta completa queda de fustes
va incendiar a l'instant.
Era com un riu de foc
i tothom va sortir corrents.
Bibi King també ho va fer,
però es va adonar
que havia deixat la guitarra a l'interior.
Ell diu que
vaig córrer per recollir-la,
però el foc era tan intens
que l'edifici es va començar
a ensorrar al voltant meu.
Gairebé perdo la vida
per salvar la guitarra.
Quan més tard va saber
que la baralla que havia provocat l'incendi
era per una dona
anomenada Lucille,
va decidir batejar així la seva guitarra.
Diu, per recordar-me a mi mateix,
que mai més no tornaria a fer
una estupidesa semblant.
King va utilitzar diversos models,
sempre de la mateixa marca,
de guitarra Simpson,
i a tots ells els va anomenar Lucille.
Va ser un pilot fins als 70 anys
i va ser moltes coses.
Aquest individu va ser un geni,
no només amb la guitarra,
sinó tot involucrat a la vida,
d'imagina't, pobre, tartamut,
neix en un camp de cotó,
pilot, 15 hores, 15 fills,
sincerament, no?
I curiosament es va, entre cometes,
molestar quan una vegada
va obtenir la licència al pilot,
el 1963,
sovint volava i manejava ell mateix l'avió,
no?, que anava als concerts.
però va deixar de pilotar als 70 anys
quan la seva companyia d'assegurances
i el seu mànager li van demanar
que només volés,
o que només volés,
si anava amb un copilot.
Es va emprenyar.
I va dir que...
ja l'havien tildat de vell
i no va tornar a pilotar
mai menys un avió.
Té una frase que a mi m'agrada molt,
el jazz,
diu en Billy King,
és el germà gran del blues.
El blues és el batxillerat,
el jazz és la facultat.
Aquest ha sigut l'intèrpret
que ens ha deixat una versió
de la nostra sintonia.
I think to myself
What a wonderful way
Nacho.
Menjar, menjar,
beure,
riure i viure.
Important, eh?
A la vida d'una persona.
Ja saps el que penso jo.
És el plaer més en què hi ha el món menjar.
És l'únic...
Un, un, un.
Jo he dit quatre
i que s'interpretin menjar.
Deixem que et digui la meva frase,
que el que faig la sàpiga
i que jo la vaig escriure en un restaurant.
És l'únic plaer
que podem fer tres vegades al dia
des que neixem fins que ens morim.
El que estàs pensant
no el pots fer tres vegades al dia
des que neixes fins que et mores.
Tu no saps...
Jo el que estic pensant
és som el riure, eh?
Menjar, beure,
viure i riure.
Sí, sí.
Riure i...
Jo et dic que crec que és l'únic
que podem fer tres vegades al dia
des que neixem fins que ens morim.
Riure també.
Sí, però fixa't que hi ha una part de la gent
que sempre...
El que no gauda és d'una bona taula
a dir-ho, escolta, no,
jo menjo per viure.
Jo no vic per menjar.
No, no.
Escolta, tu i jo no vivim per menjar,
però gaudim quan mengem.
Tenim molts plaers aquesta vida
per mi, per mi.
Clar, jo parlo per mi.
Per mi...
Jo sempre faig aquesta mitja broma
perquè no és una broma,
perquè és la veritat,
és l'únic que podem fer tres vegades
cada dia des que naixem
fins que ens morim.
Per mi,
no solament és el menjar per alimentar,
és el plaer.
Hi ha moltes coses
que comporta el menjar
com és estar en una taula
asseguts amb uns bons amics,
la xerrada,
la sobretaula...
És això.
I tot això
és part del menjar.
Clar,
que si tot això ho regles
amb un bon vi,
un bon cava,
amb un bon menjar
i amb els teus amics,
amb la teva gent,
amb la teva família,
amb els teus fills,
la teva dona,
qui sigui,
home,
és un pla extraordinari.
El que estem fent
ara és fer una xerrada
a fi del cap,
no?
Si imagines això,
com ha fet aquest matí esmorzant,
que hem esmorzat excel·lament
bé aquí a Sant Just,
doncs dius,
bueno,
és una altra cosa més
afegir dintre del menjar,
no?
Per mi és fonamental.
Rafel,
tu,
la teva vida professional,
grans tiberis,
suposo que dietèticament
no està ben vist,
no?
No,
nosaltres molt de pollastre,
molt de carn,
molts espaguetis.
Això,
i molta pasta,
no?
Sí,
sí.
Però,
això no treu que,
home,
te'n puguis menjar
coses també molt bones,
que també són molt nutritives.
Tu ens explicaves
que una de les grans revolucions
vostres,
a part de la part física,
és la dietètica,
no?
Sí,
i això ho veus amb el futbol,
jo veia el Messi
i reconegut per ell,
no?
I a ell li canvia
quan el guardiola
diu,
s'ha acabat aquí els dònuts
i les pipes
i les palomites
i et posem...
Bueno,
d'això a la nostra època
tampoc no ho menjàvem,
o sigui,
o qui ho mengés,
però,
doncs,
bueno,
passa que hi havia menys control
del que hi ha ara
i per això
moltes vegades
no és tant
què és el que és de menjar
sinó el que no és de menjar
o el que no és tan recomanable,
no?
Però,
a nivell de menjar sa,
vull dir,
al final,
quan estàs en competició
o no,
doncs,
bueno,
tampoc no és tan
irrecomanable,
no?
Poder fer una...
menjar una paella un dia,
al final,
no deixa de ser
hidrats de carboni,
no?
amb proteïna
que pugui haver
o verdures
i...
però sí,
sí,
i disfrutar del menjar
també com suposo
el seu l'altre.
Abans que el Pep
els expliqui
històries
sempre superinteressants,
avui que esteu vosaltres aquí,
un 20 d'octubre,
ja ho sé
que aquí a Radio Esverra
tots els matins
fan una secció
que són
les efemèrides,
però ja que us tinc
a vosaltres,
m'agrada fer
amb aquest programa
un recordatori
que va passar
i que passa
un 20 d'octubre,
doncs mira,
el 20 d'octubre
del 71,
el Billy Brand
va ser Premi Nobel
de la Pau,
el 1973
es va inaugurar
l'Òpera
de Sydney,
el 1976,
Maradona,
Diego Armando,
debuta
amb Argentino
Juniors,
el 1979,
s'inaugura
la Masia,
la patrera del Barça,
el 2011,
un dia com avui,
assassinen
a Líbia
a Muammar
el Gaddafi,
des d'aquell dia
fins avui,
Líbia continua
sense govern,
El 2011,
el 20 d'octubre,
ETA anuncia
el cessament definitiu
de la seva activitat armada.
El 1967,
una mica em record
que vosaltres,
els bascretistes,
va néixer el Quic Andreu.
El 1994,
mort el bar Lancaster
i el 2014,
avui en parlàvem,
va morir
un entrenador
que ho tenia
el José Luis Abós
amb 53 anys.
Un dia,
com avui,
un 20 d'octubre.
Bé,
coses que passen
amb el dia
que veniu aquí a la ràdio.
Molt bé.
To myself
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
Pep.
Pep.
Molt bé.
Continuarem una mica.
La setmana passada
vam parlar
de com va sorgir
el Passeig de Gràcia,
aquella via romana
de segon ordre.
Va ser un camí medieval
abandonat,
que era més...
venia d'una porta
de la ciutat
que no era la principal.
Ara,
doncs,
el portal de l'Àngel
és un dels carrers
més cars d'Europa,
etcètera,
etcètera.
Però el portal...
abans el primer
es deia el portal
dels orbs,
perquè allò es juntaven
del sexe
i pobres
per entrar a la ciutat
i repartir-se
de Manalmoina
i la porta principal
era el portal
de Sant Antoni.
Tot això abans
va canviar.
Un bon dia,
doncs,
va començar a sortir
el Passeig,
que és el que vam explicar,
però el públic,
la gent,
no se l'acabava
de fer seu.
Va caldre
que passessin
més coses.
Van sortir
al voltant
del Passeig de Gràcia
uns espais
de lleure.
El primer
va ser
l'any 1840
que era
el Criadero
Municipal
que era com
un viver
de plantes
per anar reposant
els arbres
de la ciutat
i sobretot
els del Passeig de Gràcia
que n'havien plantat
moltíssims.
Estaven posats
de manera
que si podia passejar,
tenia una font
al costat de la finca
i els propietaris
van decidir
posar-hi un cafè
que va tenir
gran èxit.
I el 1863
el cafè
es va transformar
en un cafè cantant
i es va dir
el jardín de les delícies.
Aquesta situació
aproximada
consideria
de Gran Via,
Diputació
i Pau Claris.
A l'altre cantó
entre Consell de Cent,
València,
Rambla Catalunya
més o més
també el 1840
van quedar
els jardins
del Tívoli.
La part superior
el 1851
es diria
el jardí
de la Ninfa.
L'espai
dividit en dues parts
iguals,
la davantella
amb un espai
per caminar
per terres
amb flors
i la del darrere
amb arbres ornamentals
plantes aromàniques
i un hivernacle
el primer
que hi va
a la ciutat.
També
hi havia un quioc
de begudes
on prendre
un refresc.
Com hem dit,
també vam dir
que les construccions
havien de ser provisionals
com el Tertatíbole
que ho he dit
allí mateix
que a la Tardor
es desmuntava
fins a la temporada
vinent.
Els militars
eren inflexibles
amb la norma
que no es permetia
edificacions
perennes
fora muralles
per qüestions
defensives.
Per això
aquest pla
de la ciutat
que aquí
a més a més
aquí
en aquesta zona
concretament
estava
agreujada
perquè
el que després
seria
la Rambla
a Catalunya
i baixava
la Riera
d'en Malla
que feia
unes crescudes
en època
de pluja
que provocava
inundacions
i feia
alguns trams
que no es podia
circular.
Aquestes possibles
anulacions
de les obres
teatrals
ja es feien
constant
en els programes
si l'autoritat
i el tiempo
lo permite
en aquests casos
era la Riera
d'en Malla.
El teat
a Tíbudí
va tenir diversos
emplaçaments
va passar
a l'alçada
del carrer Mallorca
sense deixar
el Passat de Gràcia
i el 1883
va tenir una època
de crisi
va dir que
tancaria
i va tancar
però al mateix temps
ja es va tornar
a edificar
en un altre
emplaçament
el carrer Casp
i ara ja no
era un edifici
provisional
i de fusta
es va fer ja
un edifici
de pedra
diguéssim
es va inaugurar
el 1825
i va oferir
més i millors
espectacles
de tota mena
espectacles teatrals
musicals
òperes
sarsuela
revistes
ballets
actes polítics
i l'any 17
va canviar
de propietaris
que van decidir
fer un teatre nou
però al mateix
emplaçament
el gener 18
es fa la darrera
representació
i al mateix mes
comença
la construcció
del nou edifici
que és el que
coneixem nosaltres
havia passat
moltes vicissituds
era el teatre
amb més capacitat
de la ciutat
després del Liceu
i va estar
més d'un cop
a punt de tancar
el 1989
quan es deia
que s'hi farien
les representacions
del Liceu
mentre el Liceu
faria unes reformes
es va posar a la venda
i va estar a punt
de formar part
d'un complex
lúdico comercial
que conservaria
la façana
amb unes galeries
comercials
i una sala
d'espectacles
de petit format
per sort
doncs això
no va passar
i miraculosament
ha pogut arribar
fins a nosaltres
perquè moltes coses
van desaparregut
i no les podem gaudir
al final
resumint
de ser un teatre
de posar i treure
on s'hi feien
tota mena
de representacions
saraus
pantomimes
valls
empordanesos
que se'n deia així
la sardana
primàriament
exhibicions de gimnastes
o actuacions
dels cors d'en Clavé
va passar
al nou emplaçament
dins del mateix jardín
del Tívoli
però la seva part
més selecta
era coneguda
com a parc anglès
i es va convertir
en el més freqüentat
dels teatres d'estiu
fins que el 1865
es va traslladar
al carrer de Gaspe
veient l'èxit
aconseguit pel Tívoli
el 12 d'abril
van ser inaugurats
els camps d'Elisis
dissenyats
per Jeporiol Mestre
i Esplugues
ocupaven unes 6 hectàrees
i van estar 20 anys
oberts
van ser sens dubte
els més populars
comptaven amb un par
d'atraccions
que va ser el primer
que es va construir
la ciutat
el recinte
abastava 8 illes
de l'actual Eixample
el que seria
l'actual Eixample
i ubicat
en el que avui seria
l'espai que ocupen
els actuals
carrer Aragó
d'Aragó a Rosselló
i de Passeig de Gràcia
a Roger de Llúria
tenia exuberants jardins
envoltats de camins
amb places
glorietes
cafès
sales de vall
restaurants
i entre les atraccions
hi havia pavellors de tir
billars francès
tira amb ballesta
grunxadors
cavallets
bogats
era una fira contínua
hi havia un petit zoo
on s'exhibien
els exòtics
i una mena d'atracció
que doncs la coneguem
com el Tutus Plaix
del Port d'Aventura
però és una cosa semblant
que hauria de ser interessant
veure aquells senyors
vestits així
amb barret
i les senyores
amb aquelles faldines
sortir en esquitxades
d'allò
i hauria de ser
bastant divertit
hauria de ser més divertit
de veure-ho
que d'anar-hi
bé
el 1854
hi va tenir tant d'èxit
que se'n va fer
uns semblants
a Madrid
i uns anys més tard
a Bilbao
és a dir
que va ser una cosa
que va crear escola
per dir-ho així
tot aquest tros
del Passeig de Gràcia
s'estava convertint
en una mena
de part temàtic
el 1854
es va anar al Jardí de la Ninfa
situat entre els del Tíbol
i Euterpe
que tenia també
un saló
i cafè
amb uns tendals
per contemplar
les representacions
teatrals i musicals
que es feien sobre un escenari
va desaparèixer
el 1862
amb el temps
en aquest lloc
el 1962
es va inaugurar
el cinema públic
el cinema públic
aquest sí que l'hem conegut
també ha desaparegut
però
també l'hem conegut
el 5 de juny
del 1857
es van inaugurar
els Jardins d'Euterpe
Josep Ancel Clavé
que dirigia els concerts
de la societat coral
la fraternitat
als Jardins de la Ninfa
es va trobar
amb una sèrie de problemes
amb l'Ajuntament
per desenvolupar
la seva funció
per la qual cosa
va fundar
un nou local
va canviar el nom
de la seva coral
per l'Euterpe
que deia la fraternitat
i això
devia ser una mica
massa republicà
i aquestes coses així
i va seguir
la seva tasca
la nova empresa
dels Jardins d'Euterpe
es va instal·lar
amb aquests terrenys
que estaven
entre el Cadet de Gran Via
València
Rambla Catalunya
Passeig de Gràcia
amb entrada
per Rambla Catalunya
com els altres jardins
a les seves instal·lacions
es podia trobar
una cafeteria
un sol de ball
local per concert
zones de passeig
tot això
era com un immens
parc temàtic
la seva vida
va ser molt curta
ja que els propietats
del terreny
en un moment
no van voler renovar
el contracte
i a causa
de la febre organística
que aleshores
vivia a la ciutat
van preferir
dedicar el terreny
a edificació
d'habitatges
va tancar les portes
el 20 d'octubre
del 1861
després
no obriria encara
el Prado Cadalan
inaugurat
el dia de Sant Jordi
de 1863
a la illa delimitada
entre Gran Via
Pau Claris
Passeig de Gràcia
i Casp
com podem veure
de banda i banda
hi havia cosetes
bé cosetes
Déu-n'hi-do
el temany
que tenia
tot això
per temàtic
sí, sí
per temàtic
al seu interior
hi havia jardins
sortidors
cascades d'aigua
un cafè
etc.
més o menys
anava repetint
aquest model d'èxit
amb diferents
qualitats
amb diferents coses
n'hi havia per tothom
atesa la proximitat
del Prado Catalán
a la ciutat
li va fer molta competència
als altres
que estaven una mica
més a més allunyats
la comoditat
d'anar més a prop
en una època
que no hi havia
transports particulars
doncs
era notable
aquest per tancar
l'any 1883
el 1885
part del solar
del Prado Catalán
va ser ocupat
per un teatre
de novetats
el primitiu
que fins al juny
del 84
va estar situat
al Sant Frà
de la Ronda
Sant Pere
amb el presó de Gràcia
on avui es troba situat
la Casa Pasqual Pons
Casa Pasqual Pons
si la recordeu
fa cantorada
no m'agrada molt d'allò
perquè no tenim
una fotografia
per explicar-ho
però la cantonada
amb Ronda Universitat
amb Ronda Sant Pere
vull dir
amb el presó de Gràcia
té unes cúpules
té uns vitralls
si passes a la taula
diria que avui
està ocupada
o la fa servir
una companyia de segurances
exactament
això mateix
doncs
era de fusta
al principi
tenia una capacitat
per 1.200 persones
i havia estat inaugurat
el 1879
amb el nom
de Saló Novetats
i també
obres de teatre
sapsuela, òpera, etc.
es va construir
a continuació
el Cafè Novetats
que s'havia inaugurat
el 1884
i ocupava
la cantonada
de Passeig de Gràcia
en casc
aquella ciutat
que havia quedat
encotillada
dins de les muralles
es convertia
en un repte
per a arquitectes
constructors
i el punt de partida
del futur
Passeig de Gràcia
es compta l'anèndote
Pep
que aquesta part
del carrer Caspi
Passeig de Gràcia
era una feina
molt ingrata
pels escombreres
perquè d'aquí
ve la molta merda
el transport públic
eren
les caleses
de cavalls
i quan hi havia
anaven
les caleses
de cavalls
de sot
sembla ser
que diuen
el molta merda
perquè a les inauguracions
que anaven
els carreros
hi havia molts
cotxes de lloguer
molts cotxes de cavall
que esperaven
i quedava
i allò
el que anava
molta gent
era senyal
que havia vingut
molta gent
i hi havia
molts cavalls
esperant
si ens costa
com dèiem
imaginar
el pla de Barcelona
sense edificar
encara és més difícil
imaginar
el Passeig de Gràcia
envoltat de jardins
i entre ells
un gran part d'atraccions
ara un esquifit passatge
amb el pompós nom
de passatge
dels Camps d'Elisis
per al Passeig de Gràcia
i Pau Claris
entre València i Mallorca
és l'únic vestigi
de tot el que acabo d'explicar
estic convençut
que si preguntéssim
als ciutadans
què hi passen
la immensa majoria
creurien que està dedicat
als Camps d'Elisis
de París
potser la seva
l'avinguda més important
amb dos quilòmetres de llarg
i gairebé 60 metres ample
que poc s'assembla
amb aquest passatge
a Barcelona
fem una ràpida
repassada
del que hem explicat
aquella vida
de la via romana secundària
fins ara
fins l'any 1821
es decideix
la seva urbanització
han passat
més de 2.000 anys
llavors
a partir d'ara
tot es precipita
entre el 82 i el 23
una epidèmia
atura les obres
que es reprenen
l'any 1824
el 1827
s'inaugura oficialment
amb un bé de 10 d'arbres
i el 1929
s'hi posen uns bancs de pedra
el 1930
s'inauguren
dues fonts
i tot el canvi
espectacular
els versorinos
se l'acaben de fer seu
a partir del 1840
amb la inauguració
dels jardins
del Criadero
tot canvia
des d'aquí
quan apareixen
els dins del Tibodi
i totes aquestes altres coses
i ara sí
tots aquests jardins
d'esbarjo
que permeten
deixar enrere
una ciutat bruta
pels fons
de les fàbriques
malalta
per totes les epidèmies
d'aquella superpoblació
i manca d'higiene
doncs són ocupats
massivament
pels barcelonins
de tota condició
el passejador
es proporcionava
atraccions
per a totes les butxaques
passejades a cos zero
berenars
per anar-se a la vora
d'una font
menjant anissos
o el que es donessin
de casa
amb la seva carvanyola
cafè
restaurants
de diverses categories
i el mateix
amb els espectacles
espectacles
a l'aire lliure
espectacles
de dintre
d'un local
etcètera
etcètera
cada un
el que es pogués pagar
ho trobava
allà
al passeig de Gràcia
plàquers de tir
pistes de patinatge
etcètera
etcètera
i algunes atraccions
que deixaven
bocabadats
de tothom
els que venien
de fora
i els que podien
gaudir-re
apagant l'entrada
els mesos d'estiu
ja no es tancaven
les portes de la ciutat
els llums de gas
i els elèctrics
donaven una espectacularitat
al nou passeig
les bombetes de colors
eren un atractiu
insuperable
en els moments
en què les cases
encara anaven
amb espelmes
i llum d'oli
i ho posaven
el parc d'atraccions
il·luminat
amb més de 2.000
bombetes de colors
deien una cosa així
perquè la gent
més d'allà
doncs a veure
com era aquella cosa
i cal també
tenir en compte
que no existien
les vacances
ni els caps de setmana
i els poquissins
que podien estivejar
ho feien majoritàriament
a Horta, a Gràcia
o a les Corts
tampoc hi havia ni cine
ni ràdio ni televisió
o sigui que esclar
hi havia molt poca cosa
i llavors clar
encara que fos
en d'assembli
potser una mica repetitiu
doncs clar
doncs la gent
es podia repartir
per tota aquella zona
i d'aquí
aquest gran èxit
als jardins
es dividien
creixien
desapareixien
desapareixien de nous
com un imenys espectacle
de màgia
el 1853
apareixen els camps d'Elisis
la gran part d'atraccions
el 1851
el 1883
no queda clar
els jardins de la ninfa
el 1857
els jardins d'Uterpe
el 1863
el Prado Catalán
dic totes aquestes coses
perquè veieu
que en poc temps
doncs les coses
com anaven
sortint i canviant
el 1884
desapareix
el Novedades
apareix al seu lloc
el Cafè Novedades
i el 1885
una part del Prado Catalán
allà
apareix
el nou Teatre Novedades
el 1843
que hi havia
el Passat de Gràcia
doncs pocs fan els d'oli
del tipus reverbera
és a dir
que reflectien la llum
a l'interior cap a fora
mitjançant miralls
o del polit interior
dels vidres
del mateix fanal
i 10 anys després
es posen jauns de gas
i més o menys
al mateix any
es va començar
a canviar alguns arbres
que no creixien prou
es morien aviat
i van venir
els primers plàtans
el 1858
s'amplien 10 metres
la calçada central
s'hi va abocar
una bona capa de grava
per evitar la pols
i Gràcia
anava creixent
des de 2.600 habitants
al 1836
ja passa
45.000
al 1887
es convertia
en una ciutat
dormitori
pels barcelonins
perquè estaven
encotillats
amb la
amb aquesta Barcelona
dintre de les muralles
la calçada central
s'amplia
per ús dels vehicles
desapareix el moret
d'aquell
que hi havia
banda i banda
del passeig
es fan dues grans
boderes laterals
per poder passejar
els bancs de pedra
que n'eren gaires
i de 3 places
s'afegien cadires
que n'hi han augmentant
en nombre
i canviaran de model
es van canviant
els diferents
tipus d'arbres
a favor dels plàtans
que han adivinat
aquest símbol
de la ciutat
que ara també
es van canviant
per motius
de plagues
i coses d'aquestes
i es van fent
reformes
que cada vegada
les franques
s'assembli més
el passeig de Gràcia
que en altres
més o menys
que hem conegut
van desaparèixer
les fileres d'arbres
dels extrems del passeig
ja que en la construcció
d'edificis
tenia en compte
de la gran majoria
gairebé tots
es van fer sense jardir
al davant
com volia ser dà
les branques
quedaven massa a prop
de les passades
això va donar
més amplada
a les voleres
el mateix va vessant
amb les dues fileres d'arbres
que em marcaven
la calçada central
10 anys abans
havien desaparegut
els brulladors
i les dues places
que els envoltaven
i un cop
enterrocada
les muralles
i desaparegut
el portal de l'àngel
com a porta
a la ciutat
i el seu baluart
es va acabar
el passeig de Gràcia
per baix
de moment
la plaça Catalunya
com a tal
no existia
no estava prevista
en el projecte
sardà
en principi
havia de ser
una illa
més de cases
del nou eixample
tant així
que quan era fer
la plaça Catalunya
es van haver
d'enderrocar alguns edificis
que ja sabia
ja s'hi havien fet
i es comença
el passeig de Gràcia
agafa aquesta forma
que a més
que ja ha arribat
fins a nosaltres
i una altra cosa
que va canviar molt
va ser el transport públic
va començar
no sé en quan
amb una senzilla tartana
que per quatre quartos
feia el trajecte
de Santana
a la travessera
i viceversa
i aviat
el transport públic
va devenir
una necessitat
i una altra vegada
canvis en gran rapidesa
el tema
del transport públic
a Barcelona
tan intens
tan intern
vull dir
com a la Rodalia
és prou interessant
en el trajecte
no únicament
en el trajecte
de Barcelona
a Gràcia
dèiem
en 1840
la tartana
era aquell únic mitjà
que comunicava
a Barcelona
a Gràcia
i pobles del voltant
va fer
que regulessin
les comunicacions
el fet
de no tenir
les muralles
en poblacions veïnes
es van proliferar tota mena
de vehicles d'algunacció
les galeres
els òmnibus
els rípers
els trenvies
de tracció de sang
protagonistes
del transport
fins que el 1899
s'incorporà a Barcelona
el primer tren
via elèctric
tots aquests noms
òmnibus
eren vehicles
de tracció animal
de quatre rodes
amb capacitat
per a nou
o més passatgers
i amb els anys
seria sinònim
d'autobús
o autocar
i li deien òmnibus
sobre aquelles coses
que a Anglaterra
hi havia una parada
d'aquests vehicles
davant d'una
d'una botiga
que posava òmnibus
per a tothom
i com que era la parada
hi havia òmnibus
i la gent deia
anem a agafar l'Òmnibus
perquè estava davant
d'aquella botiga
altres doncs
els rípers
tenien el nom del constructor
i moltes coses
d'aquestes així
el trenvia era similar
però anava sobre raïls
encastat de terra
això vol dir
que les vies
anaven això
arran de terra
no es veien les travesses
com el cas del tren
i direu
una cosa així
que va doncs
estirat
amb aquells vents
per cavalls
però és clar
tenia un avantatge
anar sobre les vies
tenia menys resistència
era més bo pels cavalls
no passava per damunt
de les llambordes
i la gent anava més còmoda
no tenia aquells vots
que feien
també al començament
era molt car
era per rics
perquè és clar
tenia una infraestructura
que si tu vas
amb un carro
no et caven les vies
tens moltes menys despeses
el Ripper
era això
una mena de tramvia
que no circulava
sobre vies
li donava més mobilitat
el que passa
que molt llestos
els conductors del Ripper
van veure que la seva
ampliada de rodes
era la mateixa
que la del tramvia
i aprofitaven
encara que no encaixessin
com els del tramvia
per anar damunt
seguint les vies
perquè llavors
el seu cavall
es cansava menys
sempre hi ha hagut
picaresques
amb tota mena de coses
Gràcia
anava creixent
i el transport públic
va devenir una ciutat
una companyia
la central barcelonesa
va posar un servei
d'omnibus
per fer aquest trajecte
a finals de 1858
que el públic
els anava a centrals
la Graciense
era una altra companyia
que es va inaugurar
un nou trajecte
el 1861
i anava de la Rambla
a la travessera
el tramvia
ens arriba
el 1872
circulava pel centre
del Passeig de Gràcia
i feia el trajecte
entre el Pla de la Boqueria
i la travessera
al principi
no tenia parades fixes
s'aturava
a pateció del client
el 1881
apareix el Reaper
que dèiem abans
que no anava sobre vies
fins que el 1898
el tren bialètic
va provocar
la ràpida desaparició
del Reaper
i de tota l'atracció
a cavall
aquest autobús
no va arribar
fins al 1906
tot això va passar
he dit
totes aquestes xifres
tots aquestes xifres
són una mica feixugues
però com que no és per memoritzar
és només per veure
que tot això va passar
en menys de 50 anys
t'havien dit
2.000 anys
per començar a fer
el Passeig de Gràcia
i després les coses
anaven canviant
tot de moment a l'altre
una altra preocupació
i no menor
dels ciutadans
era l'enllumenat
en parlar
de com eren
de foscas
les ciutats
fa temps
la gent s'hi sortia
es portava la llum
anaven amb el fanalet
el Passeig de Gràcia
al principi
tenia els poc
molt poca llum
i llavors
van posar
aquests fanals de gas
l'any 1888
ja se'n va fer
una trentena
de model
que anà l'obra
per donar més bona imatge
de cada exposició universal
d'aquests encara
se'n conserven
són aquells
que
aquells negres
que fan
quatre braços
que els de la Rambla
si mireu
si aneu per la Rambla
i veieu
veieu fanals
d'un sol braç
diguéssim
són els normals
i els que fan quatre
estan davant
del que havien sigut
portes de la muralla
quan la Rambla
era una muralla
quan veieu
aquests de quatre braços
allò
doncs
davant de la porta ferrissa
davant de
del 30 claus
que deien
etc.
les portes de la muralla
les portes de la muralla
sí
del 1905
el 1905
dels 590
fan els instal·lats
se'ls va canviar
el sistema
d'incandescència
per millorar
la intensitat
i la claror
que va passar
de ser
que va ser
una llum
molt més
molt més blanca
i a partir d'aquí
es va començar
a millorar
la qualitat
amb uns fanals
que a part d'un servei
estiguessin a l'alçada
d'aquest passeig excepcional
en Pere Faquer
es va dissonar
aquells elegants fanals
modernistes
encara donen llum
ara a la calçada central
fanals de ferro forjat
amb la seva base
que serveix de banc
recoberta
de trencadís blanc
aquest trencadís
que va ser el culpable
que molta gent
atribuïs
l'autoria
a en Gaudí
i aclareix-ho
que no té res a veure
no, no, no
són d'en Pere Faquerés
i després hi ha una altra cosa
que alguns bloggers
d'aquests
i així
que si recordeu
al costat
de lo que és el banc
hi ha com una porteta
com una porteta
metàl·lica
que algú va dir
i l'he vist
a diferents llocs
veu coses
que no sabies
de la Rambla
allà hi posaven carbó
perquè allà era una estufeta
perquè la gent
a l'hivern
tingués el cul
calent
mentida
podridat
perquè no hi ha cap xamena
no hi ha cosa
allà hi van cables
de la llum
o el que necessitessin
al seu moment
quan érem de gas
però bueno
són aquestes coses
llegendes urbanes
exactament
en Pere Falqués
doncs
aquests fanals
també van tenir
dures crítiques
a la gent
no els agradaven gens
igual que a la pedrera
li van dir de tot
inclús
doncs
que els feia
de fer-lo forjat
per donar feina
al seu cunyat
que era forjador
etcètera
però bueno
ara estem molt contents
de tenir en la pedrera
i molt contents
de tenir doncs
aquests fanals
i se li van encarregar
sis fanals
que es van situar
a la cruïlla
de Diagonal
el 1909
tot i ser sis fanals
aquest indet
és conegut popularment
pels cinc d'oros
els cinc d'oros
l'admirat Lluís Permanyer
ens dona una possible explicació
i que vist
en algunes de les fotos
de l'època
que ell mateix
doncs posa
en l'article i tal
crec que és la més incertada
ens explica
en Permanyer
que abans de col·locar
els fanals
es van posar
unes bases circulars
per a cada un
d'aquests fanals
i juntament
amb una de molt més grossa
per a un futur monument
que seria el llapis
que tenim actualment
llavors
vistes les quatre bases
més properes
a l'esmentat monument
recorden
ben bé
la figura
dels cinc d'oros
de la baralla catalana
és com s'anomenen
amb els indrets
de França
a Itàlia
a la baralla espanyola
els fanals
32 fanals
i els seus respectius bancs
que es van anar
deteriorant
amb el temps
i van ser retirats
algun va ser retirat
per la construcció
del pàrquing
vam fer els pàrquings
del Passeig de Gràcia
un d'aquests fanals
va desaparèixer
surto dosament
que amb la campanya
de Barcelona
posa't guapa
es van restaurar
i es van reposar
tots
32
el que faltava
també
es va proposar
que cada
que cada banc
fos restaurat
a càrrec d'un banc
i gairebé
no ens en recordem
però hi va haver
una època
en què existien
moltes entitats
financeres
doncs bé
totes aquestes entitats
es van fer l'orni
i no van voler
apadrinar
cap dels 32 bancs
amb l'honrosa excepció
de 4 bancs
el de Sabadell
la banca Jové
la banca catalana
i el banc comercial
trasllant-nàtico
aquests sí que van apadrinar
un fanalet
però els altres no
es van haver de pagar
doncs
dels impostos
de Barcelona
a poc a poc
o potser no tan a poc a poc
va resultar
que en lloc
de s'usir
de nous o millors
d'aquests locals
d'aquell parc temàtic
que tenia allà
van anar tancant
tornaré a dir
unes quantes xifres
perquè vegeu
les durades i tal
no cal que les memoritzeu
el prau del catalán
1863-1883
el criadero
1840-1863
camps elicis
1853-1873
jardins d'Euterpe
1857-1861
jardins de la ninfa
1848-1862
jardins del Tívoli
1848-1875
tenien una durada
més o més llarga
alguns 20 anys
o així
però de sobte
aquesta situació
era massa bona
a tocar de l'antiga ciutat
i al ben mig
d'un espai
ple de possibilitats
i per més que el pla
Sardà
situava el centre
de la nova Barcelona
a la plaça
de les Glòries
ningú li va fer cas
només cal veure
com estava
la plaça
de les Glòries
actualment
ningú va fer cas
amb en Sardà
i els propietaris
dels terrenys
van veure
calificar immobles
o vendre'ls
era molt més lucratiu
els rics
van fer seu
al passeig de Gràcia
alguns pocs
van fer cas
en Sardà
i van fer el jardí
davant de la casa
o al lateral
però
van durar
molt poc
van ser adquirits
per altres personatges
de gran poder adquisitiu
i van construir
la façana
a peu del carrer
normalment
el pis principal
d'aquí el seu nom
se'l reservava
al propietari
de la finca
que no llogava
amb altres pisos
però tenia uns guanys
i fer negoci
els principals
solen tenir
grans balcons
o tribunes
amb uns bancs
finestrals
i un sostre ben alt
que solia estar
profundament decorat
per tal que els vianants
el poguessin observar
admirar
i envejar
la gent
ja no podia anar
ballar
però passejàvem
amb la
passeig de Gràcia
avui i avall
per veure les cases
dels rics
i bueno
i després
d'aquí ja va començar
tot aquest canvi
a aquesta tercera part
explicar tot això
ara
la part aquesta
que tot es va construir
doncs ens podria
podríem fer programes
només amb aquesta part
que falta
fins al final
ho deixarem aquí
potser més endavant
en vez d'acord
de fer un resum
perquè després
veurem com va
va créixer
el passeig de Gràcia
tot el que es va fer
la decadència
de la guerra
i la postguerra
quan va ser ocupat
pels bancs
els hotels
i ara doncs
aquestes multinacionals
d'allò
d'empreses
que totalment
també serà una cosa
que ni hi podrem anar
mirarem els aparadors
de Tiffany's
i coses d'aquestes
i només
cada
pugui entrar
el cor d'inglès
bàsicament
i bueno
si me'n surto
i puc fer un resum
que no es faci
que la gent s'adormi
ho explicarem
perquè hi ha algunes coses
ja l'hem explicat
vam parlar del Majestic
la Pedrera
la Casa de Balló
i ja veurem
si me'n surto
ja dic
ho farem
i si no
seguirem parlant
de coses
que Barcelona
dóna molt de si
fins la setmana
superinteressant
tu ja corries
per Barcelona
no?
aquesta època
els éssers humans
es diferencien
dels animals
en què raonen
i en raonen
Rússia
Ucraïna
Israel
Palestina
països baris
en l'Àfrica Occidental
pasteres
en el Mediterrani
conflictes ètnics
religiosos
econòmics
per color de la pell
interpretació
de la sexualitat
som a finals
de l'any 2023
segle XXI
després de Crist
la realitat
supera la ficció
i demás
de la vida
Sobria
Cookings amb els mercats
amb estrella Michelin.
Aquest cap de setmana
a la plaça Catalunya que ens explicava
el Pep. Què?
Què opines d'això? Molt bona cosa.
És una cosa que nosaltres sempre hem anat.
Incluso va haver-hi un any que vam ser
premiats
en aquell event. Aquest any ens ho van
oferir. Nosaltres venim
d'un festival de la setmana passada.
Malauradament, com parlàvem a l'inici,
les baixes amb el personal són
bestials i no
tenim... O sigui,
gent per poder assistir que vam tindre
de renunciar a anar-hi perquè no
tenim la capacitat ja amb tanta baixa que
tenim el restaurant i després tinc la gent que
no està de baixa realment esgotadíssima.
Però un certament boníssim,
organitzat per els mercats de Barcelona
i que, com sempre era una cosa que es feia abans,
que no hauria sigut molt tradicional, la pandèmia i tot això va fer
que uns anys no es van fer i abans
es feia a la Catedral, a la plaça
de les Glòries i ara es fa aquest any per la plaça de Catalunya.
Fantàstic. Jo recordo on vau estar a la plaça de la Catedral
i faig una primícia, ja que és el benvinguts de la teva segona participació.
Estàs fent proves de calamars amb pinyons i parents ibèrics amb la seva tinta.
això pinta bé, no?
Bueno, sí, curiosament, quan estem aquí al programa
hem arribat un whatsapp del Juan Montoro,
que saps que és el cuiner que tenim al Paella Bar,
un professional
boníssim que tenim. Germà d'un jugador
de futbol. Germà d'un jugador...
Que podia haver sigut molt bo, sí.
Bueno, i escolta... Sí, físicament, no.
Escolta, jugar a primera divisió, els anys que va jugar
el germà del Juan...
que estava més relacionat.
Sembla el balançofatiu...
Però va jugar, inclús, a les seccions inferiors, 21,
surt del València i ha jugat a...
Bueno, bon jugador de futbol.
Arribar a primera divisió...
És molt difícil.
Ni tu ni jo hem arribat, eh?
No, no.
Imagina't. Vull dir, el Rafel sí, però a nosaltres no.
El Rafel és elit.
Bueno, però això que deies, res,
doncs el Juan m'estava enviant unes fotos
que ahir a la tarda
estàvem parlant d'uns calamercets
amb unes proves que estem fent
amb la seva tinta
amb pinyó nacional,
pinyó nacional...
Llàstima que no ho podem ensenyar per la ràdio, eh?
És veritat.
Però podríem anar-ho a veure ara en directe, si...
Jo, que ho vulgui vindre, estar convidat.
Pep, pinta bé, això, no?
Bon plat.
El tastarem.
El tastarem, eh?
És que els he encès la fotografia
als meus companys de taula.
Sí, sí, és veritat.
Per això ho he tretat el damunt.
Bé, el resum.
El seu cooking.
Que paga la pena anar-lo a veure.
Sí, home.
Totes les coses que es facin a Barcelona
de qualsevol àmbit,
i en el meu cas,
que és el de la gastronomia,
s'ha d'anar.
Els barcelonins hem d'apoyar
les iniciatives que es fan
per Barcelona,
per gaudir de la ciutat
i per fer coses per la ciutat.
I endavant Barcelona,
endavant la gastronomia,
endavant el bàsquet
i endavant l'amistat.
I tant.
Sí, senyor.
Rafel,
David,
Jofresa i Serret.
Gerard,
Jofresa i Serret.
Sis anys de diferència.
El David,
que ha sigut un jugador
destacat,
bueno,
destacat,
jugador
professional,
però ja no
arribarà més
del que ha donat.
El que pot arribar
és el Gerard, no?
Avui juga,
precisament avui el vas a veure, no?
Sí, avui jugant a Lleida.
Que juga amb el Tizona,
ho dic pel...
Juga amb el Tizona de Burgos
a l'Eport.
A l'Eport.
I, sí, jugant a Lleida
i, bueno,
en el cas del David,
per mi el més important
és la passió
que tots han posat
amb l'esport,
amb tot el que han fet.
i poca broma
perquè el David
va jugar a l'Hospitalet
i va jugar a l'Andorra
i va jugar al Manresa, no?
Va jugar...
Ell va debutar a CB
amb l'Andorra.
Per això.
Va estar a Andorra
i a Manresa a CB.
Però, bueno,
ell ja després
va anar a marxar
a França,
va acabar la carrera
a dret,
ell és advocat,
després ha fet diversos màsters
i tal,
i està molt establert a França
jugant,
jugant professionalment.
Actualment viu a França?
Sí.
Juga amb el que seria
la tercera divisió d'allà.
professionalment
i, bueno,
i té la seva feina.
Té 28 anys,
tampoc.
Sí, sí.
Bueno,
i en el cas del Gerard,
doncs, bueno,
durant passes endavant,
cada vegada, bueno,
cada vegada ho fa
una miqueta més bé
i, bueno,
i també, no?,
amb aquest denominador
comú, no?,
de molta il·lusió
d'intentar sempre ser
una miqueta millor
avui que...
Tots va ser, eh?
Avui que ahir.
Tots va ser, eh?
Els ofresa,
excepte el pare,
el teu pare,
l'avi d'ells,
tots de base.
Bueno, no,
el Gerard no es juga de base.
és jugada...
És un alí tirador.
Aquí,
la informació
que m'ha preparat
l'equip de producció,
sí, no, no.
o 83 metres d'alçada...
No, no,
és més alt,
més alt, més alt.
S'han equivocat.
Sí,
fa quasi un metro 90,
un metro 88 o així,
i ell juga de dos,
juga de dos,
bueno,
el que és ara...
El Gerard és el que
se'n va anar als Estats Units,
no?
Sí.
És un tirador,
també creador de joc,
amb el que s'estila ara
una miqueta més,
no,
tirador,
i que han de crear,
que també pot jugar de base
algun estoneta,
però bueno,
ell és més aviat un tirador.
És el que va passar pel Prat.
Va estar l'any passat al Prat,
que l'on pute...
veig que l'equip de producció
no s'ha equivocat de gaire.
No,
no s'ha equivocat de gaire.
I el mes de juliol
va ser quan va signar
a Palt i Zona.
Sí,
exactament.
Aviam,
per finalitzar,
és que és un plaer estar amb vosaltres,
i se m'ho volgués a moltes preguntes,
però,
clar,
hem d'acabar.
Hem de fer la part 2.
I la,
jo encantat,
aviam,
una data
fonamental
pel Rafel.
Jo diria que va ser
un dels dies
a la seva vida
que va trucar al cel.
Un 21 d'abril
de 1994.
Saps d'acabar-lo?
Sí.
Què va passar aquest dia?
Em pensava que em anaves a preguntar
una data especial per mi
i dic,
ui,
estic perdut ja.
No,
és una data especial per tu,
eh?
Sí,
tu ja eres allà al davant,
eh?
Sí,
no,
no,
pensava que em anaves a preguntar
per una data especial.
Doncs sí,
sí,
aquesta data que dius
és el dia,
o la nit
que vam guanyar
la Copa d'Europa.
A Israel,
precisament.
A Israel,
a Tel Aviv.
Al pavelló,
que es deia,
o es diu,
la mano de Lías.
Dos anys abans
l'havíem perdut a Estambul.
Sí,
a Estambul.
I per un grup
com el Joventut
i,
bueno,
una generació com nosaltres,
doncs,
una cosa totalment,
bueno,
dificilíssima.
Bueno,
de fet,
no ha tornat a passar mai més
i,
i,
bueno,
sí,
sí,
va ser una miqueta
la culminació
de molts anys ja
de guanyar títols,
de guanyar lligues,
de guanyar altres títols
i tal i qual,
i, bueno,
la consolidació
d'un equip
que va ser format
durant 10 o 12 anys
amb jugadors
de la padrera,
bàsicament,
reforçats
per dos americans,
no?,
però la consolidació
de, bueno,
de la madures
de tots uns jugadors
de diferents edats.
El més gran
en aquells moments
era, jo diria,
el Jordi Villacampa.
I el Clarence Thompson,
no?
No,
dic dels jugadors
que veníem de la padrera
i el més petit,
no sé si era el meu germà.
El Pepe,
no?
No,
el Joan Maria
ja no hi era.
No,
ja no hi era.
Llavors,
en aquells moments,
jo crec que el més gran
devia ser el Jordi,
que en aquell moment
devia tenir,
això era el 94,
31 anys
i el meu germà
devia tenir
23
o així
o 24.
I, bueno,
diguéssim que
com que veníem tots
d'un mateix estil
de
fer bàsquet,
etcètera.
A més,
tenia un entrenador
que ha sigut
una altra referència.
Sí, exacte.
A l'Oradòbics.
Exacte.
Ell en aquell moment
guanyava la segona Copa d'Europa,
però la primera
ens la va guanyar ell
entrenant al partizant.
Feia dos anys
us la guanya
i després
us la fa guanyar.
Ell,
el Celco,
era molt jove també
en aquell moment,
era el segon any,
el tercer o quart any
que entrenava,
no sé,
era una miqueta més gran
que nosaltres,
devia tenir 35 anys
o així,
36.
I, bueno,
ja no cal parlar
de tot el que ha fet ell
perquè després
darrere d'aquestes dos
van venir
set o vuit més.
jo diria que
entre ell,
el Pesic,
a part de memòria,
i aquell llogoslau
que també
li va fotre un al Barça,
el Barça el va fixar,
al Malçovic,
han sigut els tres entrenadors,
deu en haver més,
no?,
però els tres de referència
han fet sis resultats,
que han hagut
molts bons entrenadors,
a l'Ajito,
per exemple,
però no ha guanyat
una sola Copa d'Europa,
per exemple,
i té 77 anys
i un grandíssim,
però,
no hi ha fet sis resultats,
al final?
Bé,
sí,
a veure,
òbviament,
els resultats
és molt important,
però jo crec
que s'ha de destacar
sempre també
la forma
en què arribes
a poder,
encara que sigui,
perdre finals,
no?
Llavors,
moltes vegades,
tot i que a tots
ens agrada
haver-segut
campions
del que sigui,
la forma
en què camines
per la vida
o la forma
en què camines
durant vuit mesos
en una competició,
tot això és molt important,
no?
I l'Ajito,
en aquest sentit,
per mi,
ha sigut un dels grans
referents
del bàsquet
d'europeu també.
Però no té
una copa d'europeu.
Bé,
això és com dir
que l'Epi
tampoc no la va tenir
i ha sigut
un dels millors
jugadors d'Europa
de sempre,
no?
Vull dir que
a vegades l'esport
també té
aquestes parts
d'injustícia
que,
que,
bueno,
que fa que
a nivell de resultat
no siguis
tan reconegut
com nosaltres.
Què destacaries
avui
del bàsquet
actual?
Què és el que més
t'agrada?
Tu continues
a nivell de futbol,
a mi m'agrada molt
el futbol.
saps el que
avui valoro
molt del futbol?
La imaginació?
Perquè és tot
tan rígid,
tot tan pensat,
ja saps
que un jugador,
per exemple,
el Messi,
sense la més juny,
a part de ser
un ídol,
eh?
Tothom sabia
que sortiria
per l'esquerra.
Tothom sabia
que el Messi
sortiria
per l'esquerra.
que poc
se'l paraven.
Clar,
si alguna vegada
feia el regat
i et sortia
per la dreta
i et feia el gol
a la dreta,
només podies
que aixecar
i aplaudir,
no?
Però amb l'esquerra
tothom sabia
que sortiria
i sortia
i te lo fotia.
Per exemple,
què mires?
Què et mires
avui?
Més que mires,
què et mires
avui al bascet?
Bueno,
a veure,
és que el bascet
ha canviat molt
i ara es juga
molt més ràpidament
i a diferència
d'abans
es juga
molt més
un contra un
i dos contra dos.
Dintre d'un tipus
d'esquema,
però un contra un...
Abans de jugar,
diguéssim,
molt més en equip
i més lent,
com he dit abans,
llavors,
a veure,
el que sí que m'agrada
és aquesta rapidesa
d'execucions
molt ràpides
i que cada vegada
els jugadors,
a la ver,
més jugadors
la forma
en com s'ataca això.
Jo crec que això
és una cosa
molt atractiva.
Saps una de les coses
que jo admiro
dels entrenadors
avui?
Teniu,
quan demaneu
un temps mort,
pensar
què és
el que s'ha d'executar,
doncs falten
20 segons,
l'última...
Ostres,
això té molt mèrit
perquè avui
hi ha entrenadors,
el Cardo del Pasqual,
ostres,
que tenia
200 o 300
o el mateix Aïto,
jugades diferents,
les totes
compatibilitzades
aquí
a les Neurones.
Però els jugadors...
I els jugadors també,
per això t'ho dic,
per això t'ho dic.
L'han de fer,
si no.
No,
però bueno,
això no és una cosa
especialment difícil,
és una qüestió
com tot,
d'entrenament,
igual com a vegades
també un esportista
pots envajar,
entre cometes,
la gent que,
no sé,
estudia una carrera,
unes oposicions
d'aquestes,
d'empollar,
jo què sé,
set hores al dia,
que dius,
hòstia,
com pot ser,
no?
Al final,
que tampoc no dic
que sigui fàcil,
però l'hàbit
i l'entrenament
fa que tu mentalment
puguis estar preparat
per estudiar
set hores seguides
o una altra,
doncs sàpiguer
200 moviments diferents,
amb totes les variants,
amb totes no sé què,
i amb el que dius
dels entrenadors
a nivell de finals de partits,
sàpiguer què fer
o què no fer,
ells també s'han d'entrenar
i han d'anar
amb el guió preparat,
a veure,
si passa això,
què faré,
si passa el altre,
saps,
com un professor,
no?
També,
vull dir,
al final per ensenyar
has de tenir,
val,
potser al geni
no li fa falta,
però generalment
els professors universitaris
o el que sigui,
s'hauran de preparar
més o menys
què explicaré,
com ho explicaré,
i si un em fa una pregunta
no sé què,
què contestaré,
doncs ve a ser una miqueta això.
No és el més difícil,
això.
Rafael,
Nacho,
un plaer estar amb vosaltres.
Igualment, Ferran.
Hem après tantes coses,
jo he gaudit tant,
amb el Pep explicant-nos històries
de fa 150 i 200 anys,
amb vosaltres parlant de l'esport
i la gastronomia,
dues coses que a mi personalment
m'agraden molt,
menjar,
beure,
viure
i riure.
Moltíssimes gràcies.
Benvolguts,
oients,
ens retrobem
en el proper programa.
Sigueu feliços.
Much more
than I'll never know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes,
I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
Duny
Oh!
Yeah!
Ah!
Oh!
Yeah!
Oh!
Oh!
Yeah!
Oh!
Yeah!
98.1
Ràdio Taspers
98.1
98.1
Ràdio Taspers
A l'escoltes
Ràdio Taspers
98.1
Sóc llavor, sóc planta, sóc flor.
Sóc la llavor que desperta el teu amor.
Sóc la llavor que està a prop teu.
Sóc la llavor del canvi i la transformació.
Sóc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure.
Sóc llavor, sóc la teva planta, sóc la teva flor.
Fem créixer el verd.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Vaig a preparar-me una banyera.
Una banyera.
Amb els problemes de sequera que hi ha.
El canvi climàtic està provocant que les sequeres posin en risc l'abastament domèstic
i d'altres serveis essencials.
És per això que cal fer un ús eficient de l'aigua.
És important tancar l'aixeta sempre que no estiguem utilitzant l'aigua.
O que, si tenim una aixeta que goteja, la reparem el més aviat possible.
El vàter no s'ha de fer servir com a paperera.
I, si en lloc de banyar-nos ens dutgem, estarem contribuint a estalviar molta aigua.
012. La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putellas.
Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent.
I tu perds des de fa molt.
De veritat, tu vols seguir perdent?
Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern,
la ràdio de Sant Just, 98.1.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Music Club Selecció
Music Club Selecció
Music Club Selecció
Music Club Selecció
Music Club Selecció
Music Club Selecció
Music Club Selecció
Music Club Selecció
Music Club Selecció
Music Club Selecció
Music Club Selecció
Music Club Selecció