Fins demà!
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Avui faré una estensa i llarga introducció
que té molt a veure amb el tarannà del nostre convidat.
Gastronomia, sibarita, gourmet i gourmand
són termes franquament utilitzats en el món de la gastronomia
i que solen intercanviar-se com a sinònims.
No obstant això, hi ha subtils diferències entre el que signifiquen.
Primer de tot, és produent a aclarir que sibarita
abasta qualsevol gust que pugui donar-se una persona,
la qual cosa inclou menjar, viatges, música, roba, mobles,
cases i automòbils, entre d'altres.
Per la seva banda, gourmet i gourmand es refereixen exclusivament
al món de la gastronomia.
Sibarita, que és una expressió que identifica una persona de gustos refinats
i que porta bona vida,
el seu origen es troba als antics habitants de la ciutat grega de Sibaris,
del golf de Taren,
que odien d'immenses riqueses i així ho ostentaven.
Hi ha una anècdota sobre un d'ells
que afirma que es va queixar d'irritació de la pell
en trobar-se en el llit,
que estava preparat amb pètals de rosa,
un derogat.
Els sibaritas són famosos
per la seva inclinació luxa i la vida reposada,
de manera que la paraula sibarita
amb la llengua espanyola
ha estat com un adjectiu qualificatiu
i es refereix a una persona
que es tracta amb molt de regal i refinament.
Per un altre costat,
gourmet és una persona de paladar refinat
i gust delicat,
que agodeix en tastar les begudes
o en degustar els àpats.
Coneix tant les unes com les altres
i sap triar entre les millors.
Té educat el gust
i sap diferenciar el que és més exquisit.
És clar, sempre serà la seva opinió, eh?
Gourmand és bàsicament un golafra.
Quan a menjar s'hi beguda se refereix.
Algú que sent gran plaer en consumir i beure
i fins i tot pot afirmar-se
que podria arribar a fer-ho en excés.
Si bé aquests dos darrers termes
se relacionen per què impliquen
els actes de menjar i beure,
no s'han de confondre,
ja que el gourmet és selectiu,
mentre que el gourmand no ho és tant.
El primer no podria acabar d'ingerir
algun maltast o degustació.
El segon, si té fam,
s'ho menja tot.
I gastronomia?
Doncs per arrodonir
hi ha aquest vocable,
que té dues opcions.
Gastronomia
és el conjunt de coneixements
i activitats relacionats
amb ingredients, receptes
i tècniques de l'art culinari.
L'altre
és l'afició a menjar bé
i a godir d'una bona estona.
Avui,
parlarem
abans de donar la veu
al nostre convidat,
vull recordar
un músic
que té molt a veure
amb la gastronomia.
Un músic
dels preferits meus
que es deia,
que encara perdura el seu nom,
Joaquino Rossini.
Home de mil facetes,
per tant,
ha estat descrit
pels seus biògrafs
de mil maneres diferents.
Per un cantó,
hipocondríac,
colèric i víctima
de profundes depressions.
I d'un altre,
tot plegat,
alegre,
vividor,
enamoradís,
amant de les dones,
es va caçar dues vegades.
La primera dona,
set anys més gran que ell,
i la segona,
set anys més jove que ell.
I sovint,
va ser tillat de mandrós,
però amb una producció musical
que al capdavall
es revela incomparable.
Encara que farcida
en un brossos Antonis,
que són un santoni,
és un fragment musical
que havia composat anteriorment.
Però els que Rossini
reutilitzava per a noves obres
en una mena d'autoplasi.
Total,
que s'han complert 153 anys
de la mort de Gagiani.
Va néixer a Pessaro,
un 29 de febrer de 1792,
igual que un dels participants
d'aquest programa,
el director de la part de viatges,
en Joan Mateu,
que també va néixer un 29 de febrer,
però no del 1792,
i va morir,
el Giacomo Rossini va morir a París,
un 13 de novembre del 68,
que va ser un compositor italià,
tal com hem dit,
considerar la figura més important
de l'òpera del primer terç
del segle XIX.
Cap compositor de la primera unitat
del segle XIX
va agaudir la mesura del prestigi,
riquesa,
aclamació,
popular,
influència artística,
com la que va tenir Rossini.
El signe de Pessaro,
que és com era conegut
en aquell temps,
va néixer 3 mesos després
de la mort de Mozart,
i va imprimir al melodrama
un estil que va fer època.
Va influir en gran manera
els operistes posteriors.
Va deixar més de 30 òperes
en tots els gèneres,
des de la farsa fins a la comèdia,
passant per la tragèdia
i l'òpera sèrie.
Els seus contemporanis
el van reconèixer
com el més gran compositor
italià del seu temps.
Però,
heu ser aquí
que als seus 37 anys,
el mestre,
després d'haver signat
39 òperes en 19 anys,
decideix retirar-se
de la composició
per dedicar-se
a la veritable passió
a la seva vida,
la gastronomia,
a la qual
mai no abandonaria
fins al final dels seus dies.
Durant els posteriors
39 anys,
fins a la seva mort
el 1868
amb 76 anys,
va compondre
Rosini
tan famoses òperes
com el Barber de Sevilla,
la Zenentola,
que és la Ventafox
en català,
la Garça Lladra,
la Garça Lladra
en català,
fins a solir
el seu sànit
amb Guillem Tell.
en el 1829,
que és gairebé
tan celebre
per la seva faceta
gourmet
com per haver estat
pioner
de la tecnocuina
i el seu coquin.
Aquest era
Joaquino
Rosini.
Aparentment,
era un home
amb bona salut
i gaudia
de la fama
i les brillants
tardes musicals
al seu domicili,
a la qual
assistien
grans artistes
i polítics
de l'època,
van suposar
l'estrena
de moltes petites obres
destinades
a l'entreteniment
dels convidats
que érem
tots famosos
i potser
fins i tot
exagerats
banquets
que ell
convidava.
Tornem
a la seva faceta
que és de la que parlarem
avui
i no pas
de la seva música
en profunditat
però sí
de la seva faceta
culinària.
En els llibres
de cuina
més importants
de tota Europa
apareixen
les receptes
dels plats
creats per Rosini
o bé
aquells
que li van ser
dedicats
al famós compositor
pel seu
exquisit paladar.
Una llista
d'aquests plats
ha de per força
incloure
els següents
des dels cèlebres
Tornedors
Rosini
i els no menys
famosos
Canelons
Rosini
que la gran
diferència
és que estaven
o que hi són
sempre farxits
de foie gras
fins a altres creacions
com els ous
a la Rosini
a la Rosini
a la Rosini
a la Rosini
el pernil
trufat a la Rosini
el risotto
a la Rosini
llanguado
a la Rosini
rap Rosini
la suprema
de feissà
a la Rosini
el filet
mignon
a la Rosini
i fins i tot
un amaniment
de manida
a la Rosini
la recepta
a la qual
ell mateix
deixa així
prendre
oli de Provença
mostassa
anglesa
vinagre francès
una mica
de suc de llimona
pebre i sal
batre'l
i barrejar-ho tot
tirar després
algunes tòfones
tallades
acuradament
a trossos menuts
que donen
a aquest condiment
una mena de gust
capaç
de submergir
un gourmand
en l'èstasi
total
que entre la música
la mandra
i els plaers de la vida
menjava
bevia
fumava
jo quino
també estava dotat
d'un gran sentit
de l'humor
i no dubtava
a fer broma
dels seus contemporanis
ja foren
intèrprets
o compositors
on pot citar
aquest respecte
la segona anèndota
estava tocant
un dia al piano
una peça
de Richard Wagner
que ell
detestava
i Rosini
no en treia més
que sons cacofònics
un dels seus alumnes
va acostar-se
i li va dir
mestre
heu posat
la partitura
a l'inrevés
el que el Rosini
va respondre
i ja ho vaig intentar
posar en el sentit contrari
però era pitjor
una altra anèdota
molt difosa
als mitjans musicals
i esdevinguda
i esgendària
Rosini
havia après
el costum
de compondre el llit
després d'escriure un preludi
per a piano
li va caure
la partitura a terra
i en lloc de recollir-la
va estimar-se més
començar-ne
una de nou
aquest 2022
que acabem de començar
es compliran
154 anys
de la seva mort
però avui
com deia abans
no parlarem
ni del músic
ni de la música
sinó del seu gran amor
per la gastronomia
i també pels vins
esclar
sempre
se li va batejar
des de Colònia
a la seva
itàlia natal
que ell era
un gran gastrònom
i quan va arribar a París
per primera vegada
el 1823
la seva fama com a músic
li va possibilitar
conèixer intel·lectuals francesos
com el gastrònom
en termes brillant
Sabarín
i l'escriptor
Alejandro Dumas
gran amant
de la cuina
bé, tots dos
en aquest ambient
de la crem
de la crem parisenca
va conèixer
que es convertiria
en el seu gran amic
el prestigiós
chef
Antoine Carême
un revolucionari
de la cuina
i el pilar
sobre el qual
es sostenta
encara avui
la cuina moderna
Carême
era llavors
el cap de cuina
del Rochil
el Rochil
era la nobiliària
família
cèlebre
pels negocis bancaris
i pel seu celler
Chateau Lafit
en una ocasió
Carême
va enviar a Bologna
un paté
de faixat trufat
sabedor
de la predilecció
de Rossini
per les tòfones
amb una senzilla
nota a la caixa
de Carême
a Rossini
i el mestre
el va respondre
immediatament
a aquest gran detall
amb una altra
de tamany
magnitud
component-li
una peça musical
que va titular
de Rossini
a Carême
després de viure
durant 25 anys
a Bologna
i a Florència
en el 1851
Rossini
es va instal·lar
definitivament
a París
el compositor
Joaquino
també es farà
celebrar
pels seus banquets
després de conèixer
l'amor de la seva vida
de la pintora
Olin Pelixier
que aleshores
era la seva segona dona
aquella que jo us deia
que era set anys més jove
que ell
entre tots dos
s'organitzaven
els més festuosos festins
fent-se
famosos a París
els sopars
que celebraven
tots els dissabtes
a casa seva
al carrer
José d'Antin
els quals
els seus convidats
que era la flor
i nata de l'època
havien acudit
vestits
de rigorosa etiqueta
i on s'oferien
magnífics vins
i plats
de pasta cuinada
pel mateix Rossini
en aquestes vetllades
Rossini
també deixava volar
la seva fantasia
improvisant
composicions de piano
que ella anomenava
Pecats de Bellessa
Bé
a més de tot
un ciberita
que es feia portar
les viandes
més exquisides
els embotits de Bologna
com la seva famosa
mortadella
els parners d'Espanya
o el formatge
Estiltón d'Anglaterra
i els millors vins
del món
Rossini
era també
un excelent cuiner
i aquí sosté
que la popularitat
de la cuina italiana
a Europa
s'useix possiblement
a partir de la seva passió
confesa pels macarrons
dels quals deia
que perquè resultessin
apetitosos
calia una bona pasta
excel·lent mantega
salsa de tomàquet
i un bon formatge
per massa
de la seva faceta
com a master chef
de facto
es compta
fins i tot
que es va gastar
moltíssims diners
intentant crear
la màquina
dels macarrons perfectes
fins i tot
amb això
ja va ser pioner
de la tecnocuina
ell preparava
en cura
d'una manera única
i personal
el següent plat
després de caure
la pasta
i una vegada
que els macarrons
quedaven
prou grans
gairebé
com canelons
un a un
els injectava
foie gras
amb una xeringa
i després
tornava a passar-los
pel foc
amb mantega
i formatge
per massa
i un altre
de les plats
que li agradava
cuinar
era el paté
de pollastre
amb crans
a la mantega
l'altre gran
de veritat
gourmet de Rossini
eren les tòfones
en concret
els tartufi
Bianchi d'Alba
és a dir
les tòfones
blanques
del Piemont
italià
que preferia
abans
que les tòfones
negres
que eren
més comuns
a la gastronomia
francesa
però menys
delicades
i juren
que en tota
la seva vida
va plorar
únicament
dues vegades
una
quan va morir
el seu pare
i l'altra
quan li va caure
un gall dindi
trufat
per la borda
d'un vaixell
al llac
Como
no és estrany
no
si es té en compte
que el mestre
definia
la tòfona blanca
com el Mozart
dels fons
per el seu sabor
intens
i la seva
gloriosa aroma
a la seva predilecció
per les tòfones
que l'afegi també
la que sentia
pel fogràs
convertint-se
en dues
ambrosies
en les seves
senyes
d'identitat
a la cuina
per la qual cosa
la major part
dels plats
que porten
el seu cognom
contenen
una o altra
delicatessen
o totes dues
sou coqui
d'esquena
i ara per finalitzar
perquè a mi m'agradaria
explicar moltes coses
ja en tinc moltes
del Joaquín
el Rossini
però la llegenda
explica
que una nit
en què el compositor
va anar a sopar
al restaurant
parisenc
Café Anglé
on oficiava
com a xef
el seu gran amic
i admirat
Adolfo
Dubleré
va proposar
al cuiner
que tallés
el seu habitual
estic
de filet
de vedella
per preparar
el seu gust
i el seu gust
era cobert
amb una rodança
de foie gras
i aromatitzat
amb làmines
d'atòfona
pregant-li
que ho fes
al menjador
davant seu
per així observar
directament
el desenvolupament
de l'operació
sense saber-ho
Rossini
també va ser
un visionari
avançat
al seu temps
com a precursor
del seu coqui
com que Dubleré
li va respondre
que ell era
una persona
molt tímida
i que li resultaria
molt violent
cuinar
davant de tots els comensals
ni curt
ni mandrós
Rossini
li va deixar
anar
així en francès
eh bé
fer-le tourner
de l'autre côté
tourner moi
les dos
la traducció literal
del qual és
doncs bé
feu
tornat
de l'altra banda
torneu-me
a l'esquena
és a dir
li va indicar
que cuinés el filet
al menjador
encara que fos
d'esquena els clients
en francès
tourner le dos
significa
tornar a donar
l'esquena
expressió
amb què immediatament
es va batejar
el plat
com a
tourner do
Rossini
encara avui
encara avui dia
molts restaurants
de Suïssa
per exemple
a Ginebra
i també a París
mantenen
els tourner dos
Rossini
a la seva carta
amb el seu apel·latiu
mal home
el 2017
es va publicar
a Itàlia
el llibre
i el sapori
de la música
63
ricette
insul
maggiore
l'autor
era
Rafael
de Feo
on s'associen
63 receptes
diferents
de plats
amb 63
obres
musicals
diferents
els tourner dos
Rossini
es vincula
directament
amb el sestet
de veus
de la seva
òpera
la Fenerentola
la Banta Fox
de la qual
precisament
el 2017
es van complir
200 anys
de la seva estrada
les anècdotes
de Rossini
al voltant
de l'astronomia
són infinites
però hi ha una
i ja
no em liaré més
si no el nostre convidat
no el deixaré ja
ni temps per parlar
per dir bon dia
però n'hi ha una
que és irresistible
i s'explica
que en una ocasió
el baró de Rochil
li va enviar
de regal
uns raïms
dels millors raïms
de les seves propietats
la resposta
de Rossini
amb l'agudesa
i enginy
i el sentit d'humor
que el caracteritzaven
no es va fer esperar
gràcies baró
el raïm
és excel·lent
però no m'agrada
gaire
el vi
amb pastilles
el baró
va entendre
l'alusió
i la va
trobar
com una indirecta
li verà
i a més
li va agradar
tant aquest divertit
comentari
que de seguida
va fer-li enviar
el mestre
una bota
sencera
del seu millor
Chateau
Lafit
La veritat
és que mentre
que les últimes
operes de Rossini
i amb ell
sense anar més junys
en dient homenatge
al gust musical francès
la gran cuina francesa
li va dedicar plats
va ser ni més ni menys
que Auguste Escofier
el cuiner dels reis
i el rei
dels cuiners
qui més va contribuir
a l'èxit
gastronòmic
de Rossini
ja que va recollir
deu grans receptes
del general compositor
des dels padrers
fins als tornadors
en el seu llibre
La Guit Culinaire
editat
en el 1913
i és que Rossini
va néixer
fa 230 anys
no només
va ser un mestre d'òpera
sinó que també
va arribar a ser
tot un mestre de cuina
del qual
van prendre nota
els millors
de la seva època
i que encara
continua creant escola
amb les seves
aportacions culinàries
fet aquesta llarga
introducció
que tal
com he dit al principi
té molt a veure
amb el talent
del nostre convidat
explicarem que la persona
que ens acompanya avui
en els estudis
de Ràdio d'Esvern
ja el vam tenir
de convidat
amb el programa
número 8
dels benvinguts
benvolguts
i ben trobats
fa exactament
33 mesos justos
el 5 d'abril
del 2019
llavors
ens va explicar
les seves experiències
gastronòmiques
i com Rossini
ha continuat
explorant
i descobrint
noves experiències
en format gastronòmic
visual
i auditiu
benvingut
en Toni Cot
i Serrano
com estàs?
molt bé Ferran
encantat
d'estar aquí
amb tu
i amb tot l'equip
i
vaja
tremenda
la introducció
que has fet
no ho explicarem
però
tu saps
que
Rossini
per tu i per mi
té
una certa
connotació
que conjuntament
amb Puccini
han fet
presentacions
entre cometes
de rivalitat
entre dos
compositors
italians
d'òpera
Toni
és la segona
vegada
que t'entrevisto
pots explicar
i recordar
als soients
en què consisteix
la teva activitat
mira
és que de fet
amb aquesta introducció
que has fet
l'has clavat
no?
mira
nosaltres el que fem
és
ajuntar
doncs
el món gastronòmic
amb
Rossini
o sigui
el que hem fet
és
ajudar
a traslladar
les persones
a través de tot
un sistema
immersiu
a fa
230 anys
o sigui
quan va néixer
en aquest cas
aquest estimat
compositor
que tots coneixem
el Rossini
creem un entorn
Rossini
i a partir d'aquí
expliquem
el que tu has explicat
la cultura
en aquest cas
i
sempre en un format
molt divertit
el que fem
és ajuntar
el concepte
amb gastronomia
aleshores
el que nosaltres fem
és això
és crear
justament
entorns
immersius
l'objectiu
és que
les persones
estiguin
on estiguin
els transportem
toti mi chiedono
toti mi vogliono
que doni ragazzi
fèchi panciulli
di qual amarrocca
questa la barba
o la sanguigna
presti mieco
toti mi vogliono
mi chiedono
que mi vogliono
qual amarrocca
questa la barba
presti mieco
fèi
fèi
fèi
fèi
fèi
figaro
figaro
oi me
oi me
que furia
oi me
que solla
uno alla volta
per carità
per carità
per carità
uno alla volta
uno alla volta
uno alla volta
per carità
figaro
su qua
figaro
Gràcies.
Gràcies.
El Barber de Sevilla, introduint l'Antoni Cot,
i juntament amb el Rossini, que tu deies que hi havia un cert paral·lelisme,
has dit l'odoimersiu,
i cada cop s'està posant més de moda els entorns immersius,
per exemple, l'ideal de Barcelona.
Toni, quin és el fet i el valor més diferencial d'aquests entorns,
i més concretament el vostre?
Mira, el valor d'aquests entorns immersius és relativitzar l'espai-temps.
O sigui, fins ara, les tecnologies que teníem fins ara,
havíem d'estudiar, havíem de llegir per anar a una altra època,
per pensar en un altre moment.
Actualment, amb les tecnologies que tenim,
podem, en una sala qualsevol,
transformar-la en un entorn absolutament total.
Podem traslladar-nos, creem com portes màgiques,
de Donaimon, perquè ens entenguem, no?
El que podem fer és anar a qualsevol lloc de la història,
podem anar a qualsevol moment concret
i viure una experiència com si estiguessin en aquells moments.
Diguéssim, això és la nostra especialitat
i ho que fem una miqueta amb aquest toc immersiu
que nosaltres pretenem.
Si això és a la vegada, i aquest és el nostre fet diferencial,
ho ajuntem amb una gastronomia a cort,
doncs, evidentment, l'experiència és total.
és el nostre gran fet diferencial.
Ja us ho dic, és viure una experiència única.
Imagina't l'òpera aquesta que estaves parlant ara,
el Rossini,
imagina't-la, doncs, en el Liceu,
o a Milà, a l'òpera de Milà.
Llavors, cal anar a Milà,
tant de bo hi pugueu anar,
tant de bo, perquè és preciosa, l'òpera de Milà,
però ara actualment això ja podem traslladar-ho,
com aquell qui diu, a una sala aquí a Barcelona.
I creieu-me que us caurien les llàgrimes, creu-me.
I a la vegada, amb un toc de gastronomia,
ja és la total, és una cosa que és brutal.
Això que estem parlant dels entorns immersius,
jo recordo quan es va inaugurar l'ideal,
que, per cert, evidentment,
no estem primats per fer propaganda,
però sí que es recomana vivament
que la gent vagi a veure,
que els ullents que ens escolten
aprofitin l'ocasió per anar a l'ideal.
Explico una mica el que és ideal,
perquè jo també ho vaig aprendre fa dos anys
quan el van inaugurar,
que l'ideal era un cine del Poble Nou
que l'han reconvertit en una sala increïble
d'un audiovisual immersiu, com tu dius,
que es fan exposicions
i que paga molt la pena anar-lo a veure.
Ja que parlàvem d'això, l'ideal,
jo per què sé com és la teva proposta,
tant audiovisual i, a més, gastronòmica,
però que si els ullents volen assabentar-se una mica
del que tu els pots oferir,
el primer pas, a part de contractar-te tu,
seria anar a veure l'ideal,
que a veure de què es tracta.
Toni, l'agastronomia té una importància,
com et deia, molt rellevant a la teva empresa.
On esteu actualment situats?
Mira, l'agastronomia,
abans de contestar-te on estem situats,
el que et puc dir és que
quan tu parles,
quan estàs parlant,
i al voltant tenim un got de vi o un plat,
s'incrementa amb un 18%
la capacitat de retenció de la informació
i la capacitat de comunicació.
Això sí que és científic.
O sigui,
mentre mengem i beguem,
la capacitat comunicativa s'incrementa amb un 18%.
Imagineu-vos,
això és molt fort,
com a dada.
Llavors,
això nosaltres ho hem agafat.
El marketing food
s'està ficant cada vegada més
i és el que li dona un valor
extraordinari i diferencial.
Estem a diversos indrets.
Actualment,
no cal anar a l'ideal,
estem,
per exemple,
en el Real Cercle Artístic de Barcelona,
això està en el carrer dels Arcs número 5,
molt a prop de la catedral.
Allà tenim un entorn,
360 graus,
i fem tot un seguit d'experiències.
També estem,
recentment,
a la Casa Fuster,
a l'hotel Casa Fuster,
allà al Chardinets de Gràcia.
Allà també,
encara que sigui del Domènic i Montaner,
realitzem,
del modernisme,
realitzem una experiència
basada en la vida de l'Antoni Gaudí,
que és tremenda,
que us l'aconsello,
és tremenda,
perquè ens fiquem a la pell
de l'Antoni Gaudí.
I també estem al País Basc,
estem a Sant Sebastià,
al Basc i Culinari Center.
Allà també tenim una experiència
concreta pel govern basc,
relacionada amb el món del País Basc.
i també el que estem creant ara,
el que hem creat,
és un equip mòbil.
Estem en un equip mòbil
on ens podem desplaçar
amb tota la infraestructura
a qualsevol lloc de la geografia.
És a dir,
amb l'equip mòbil immersiu que comentes,
entenc que ja no caldrà un indret fix
per gaudir d'una experiència culinària,
audiovisual,
es podrà fer en qualsevol indret?
En qualsevol indret.
Això és, per exemple,
ara estem parlant amb el govern de Catalunya
per fer experiències concretes,
imagina't de la Costa Brava,
imagina't de Calella,
i que aquesta experiència
per atreure públic,
imagineu-vos,
la podem fer a qualsevol lloc
de la geografia europea.
O sigui,
amb imatges,
amb gastronomia,
el que pretenem
és justament
atreure persones,
atreure-les,
perquè vinguin
posteriorment a la Costa Brava
o aquí a Catalunya
a visitar-ho.
Sí, sí,
també autoritzem molt
aquest concepte
amb màrqueting,
és una nova manera
de vendre conceptes,
imagina't una casa de cotxes,
la que sigui,
doncs,
el fet d'explicar la cultura
mentre es menja
i en un ambient immersiu
fa, doncs,
que sigui un punt
molt diferencial,
un oceà blau
en un oceà vermell
de competència.
Inclús en un domicili particular?
Inclús en un domicili particular,
això ho estem fent,
el domicili particular,
moltíssim,
moltíssim.
Ara comencem
i això va estar de moda
amb el Covid,
ja ho sabeu vosaltres,
amb els delivery,
d'acord?
Havies d'arribar,
t'arribava el menjar a casa,
aleshores,
en comptes que t'arribi,
doncs,
simplement el menjar
i ja està,
imagineu-vos que és una miserable,
no me l'interpreteu en gastronomia,
una miserable hamburguesa,
doncs,
nosaltres el que fem
quan arriba aquesta hamburguesa,
doncs,
és,
li creem un entorn
en aquesta hamburguesa
i ens n'anem,
per exemple,
a la ruta 66,
ens n'anem als Estats Units
i mentre la gent gaudeix
d'aquesta hamburguesa,
doncs,
a casa seva,
se'ls acompanya
una experiència
que poden gaudir
els clients
amb la televisió
de casa seva
i els introduïm
als Estats Units
i allà,
doncs,
aprenen aquesta cultura
de,
per exemple,
doncs,
aquesta ruta
entre Chicago
i Los Angeles,
no?
Espectacular.
D'alguna manera
és una continuïtat
de l'experiència
que havies fet
a Boquet,
no?
El que passa
és que
m'imagino
que molt més
treballat
a nivell
d'audiovisual,
a nivell
de noves propostes
que després
en parlarem.
Penso que
una experiència
teva
pot tenir
multitud
d'utilitats.
Posa'm
exemples.
Moltíssimes,
moltíssimes,
moltíssimes utilitats.
En principi,
dir-te
que
les experiències
tenen
tres objectius
bàsics,
tres,
tres,
tres.
Un és divertiment,
aquí el que volem
és que la gent
s'ho passi superbé,
o sigui,
que no sigui
un àpat normal
com sempre,
no,
diversió,
aquest és el punt
primordial.
Segon
és donar valor
a la gastronomia
del lloc
on estem,
gastronomia
o la marca
o l'indret
on estem,
perquè aquestes
experiències
també es poden fer,
per exemple,
a museus,
a monuments,
o sigui,
donar valor
al lloc
on estem.
I el tercer
és cultura,
o sigui,
el nostre factor
és que volem
que la gent
surti diferent
de com han entrat,
igual que els teus
programes,
que són una font
de sabidoria
per tots els convidats
que tens,
l'objectiu
és que la gent
surti
d'aquesta experiència
diferents
de com han entrat,
amb valor afegit,
que sortin
gairebé
dient,
oh,
em sento
molt més segur
de mi mateix
en molts aspectes.
Llavors,
aquests són
els tres punts
que fan,
que donen
aquest valor
diferencial.
Un altre punt,
evidentment,
és el que et deia abans,
que és el del màrqueting,
no?
Això és,
des d'un punt de vista,
a l'hora de promocionar
una marca,
doncs,
té molta força,
molta,
per exemple,
tenim una experiència
que està relacionada
amb Mèxic,
aleshores imagineu-vos
que esteu menjant
en un restaurant
magicà,
imagineu-vos-ho,
aleshores sí,
menges coses típiques,
però és que imagineu-vos
que jo us transporti
a Mèxic
estant aquí a Sant Just,
us transporto,
real,
us transporto,
o sigui,
deixeu d'estar
a Sant Just
i us transporto
durant un interval
de dues,
tres hores
aproximadament
a Mèxic.
Esteu amb l'ambient,
sentiu els olors,
veieu les sensacions,
gaudiu a part,
evidentment,
de la gastronomia.
L'objectiu,
ja ho veieu,
és que sigui
una sensació,
una experiència
única de debò.
D'entrada,
utilitzeu
quatre factors sensorials,
l'auditiu,
el visual,
el del gust
i el del olfacte,
el del tacte.
Encara no.
Encara no.
però,
però, en un principi,
clar,
dels cinc
sentits
que té el ser humà,
quatre,
els imprimiu
una força
important
que crec
que és
bastant
nomadosa.
Hem parlat
de l'ideal,
però,
l'ideal no és,
l'ideal és
un immersiu
audiovisual
i punt,
vosaltres afegiu
al gastronòmic,
inclús
l'ofectiu.
Exacte.
Quines experiències
tens actualment?
Bueno, mira,
actualment en tenim
unes quantes
de creades,
en tenim
aquesta,
per exemple,
que et deia
de la Ruta 66,
en tenim
una
sobre,
per exemple,
sobre la Volta al Món
de Jules Verne,
aquí el que fem
és transportar
les persones
al segle XIX
i
la gent està donant
la Volta al Món,
veieu,
des de Londres,
París,
Suez,
ens n'anem
a l'Índia,
la gent està a l'Índia,
o sigui,
la gent està a sobre
d'un elefant,
imagineu-vos-ho,
al segle XIX,
a l'època colonial
britànica
i allà,
doncs,
mengem un plat típic,
anem al Japó,
anem als Estats Units
i acabem,
doncs,
a Anglaterra,
doncs,
prenent un te,
és una cosa,
doncs,
que és tremenda
amb la cultura del te.
Tenim experiències,
per exemple,
en tenim una
que es diu
Plaers Celtes.
Plaers Celtes
és,
esteu a Escòcia,
esteu a Irlanda,
esteu al País de Gales,
esteu a l'Illa de Man,
esteu a Cornualles
i aquí,
doncs,
ens n'anem
a l'època
de les faldilles,
de l'època
de les faldilles
i allà
transportem la gent
a aquest entorn.
En tenim
moltíssimes,
moltíssimes
de creades,
d'experiències
i de temàtiques
absolutament diferents.
També en tenim una
que es diu
Emocions,
que serveix
per motivar equips.
Són contes
en els quals
aquests contes
els expliquem
amb moral,
són el que es diu
en castellà
moraleja,
amb moral
i serveixen
per transmetre
també valors,
per exemple,
d'equips d'empresa
per anar endavant,
per tirar endavant,
per treure nous projectes,
o sigui,
per motivar.
Tenim experiències,
una, per exemple,
que està basada
en el món
de la pirateria,
no mal interpreteu
en pirateria,
estem parlant
de l'època
dels pirates del Carip
i esteu
a dintres d'un vaixell
i esteu fent
la vida
d'un mariner
de l'època
i descobrint
el món del rom.
I tot això
esteu allà dintres
i gaudint.
Tenim moltes,
ja ho veus.
En quines experiències
noves ara
estàs treballant?
Això és el que
ja tens
fet
i idees.
Explica'ns
una mica
a nivell de futur
cap on van.
Mira,
idees
n'estan sortint
moltes,
ara te n'en diré
unes quantes.
per exemple
ara estem
en un projecte
a unes...
a un...
Andorra
justament
en un lloc
de banys
molt important
d'Andorra.
Caldea.
Caldea.
No ho puc dir
perquè no ho podrem.
Doncs allà
volen que els hi creem
imagineu-vos vosaltres
doncs un entorn
en comptes de
t'estàs banyant
està molt bé
doncs volen
que mentre t'estàs
banyant
passin coses.
O sigui
que no sigui allò
que et banyes
i ja està
sinó que el que volen
és que
ostres,
mentre t'estàs banyant
doncs gaudir
d'una experiència
en aquest cas
no és gastronòmica
però sí
en un entorn.
Imaginava
estar allà
a la sauna
i que et portin
un gintònic
i no estaria malament.
No, no,
que també, eh?
Que també passarà, eh?
Que també passarà, eh?
Estiguis allà
imagina't-ho, eh?
Una passada.
Una sauna
a un gintònic
al costat
amb un mag pink
al davant
perquè se't vagi fent
mai tan ben dit
la boca a aigua
i ara està rodejat d'aigua
Sí, sí, no, no.
Llavors,
el que estem creant
ja ho veus
estem aquí
estem en un
amb una experiència
que també ho estem programant
en un club
molt famós
de Barcelona
de futbol
molt famós
de Barcelona
que ha perdut recentment
davant el seu...
Ja, ja, ja.
És el Barça, sí.
Vale.
Doncs també estem fent
alguna cosa
molt relacionat
i sobretot
una que estem creant
ara nova
és d'aniversaris.
Estem creant
una experiència
d'aniversaris
en la qual, doncs,
transportem
a la persona
que fa el seu aniversari
durant un moment
creem un entorn
de l'any que va néixer
imagineus que té
70 o 80 anys
doncs
veiem
la gent
estan allà
i a part de veure
alguna foto
veieu que es feia abans
que ficaves fotos
de quan eres petit
no, el que fem
és això
però a la vegada
li creem
l'entorn global
de quan era
quan tenia
zero anys
i el que anem fent
és com va evolucionant
des que el criu
des del que celebra
l'aniversari
fins al dia d'avui
com ha anat evolucionant
tot
des de cultura
des d'imatges
des de cinema
des de cotxes
des de monuments
una cosa que fem
per exemple
són la sala de família
imagineu-vos dels anys
20
fins al dia d'avui
doncs com ha anat canviant
molt divertit
perquè els ullets
puguin gaudir
d'aquestes experiències
tens dates properes
perquè es puguin inscriure?
sí
per supost
i n'hi ha moltes
però mira
us posaré
si voleu gaudir-les
unes quantes
de recents
mireu
si voleu
n'hi ha una
que es fa
a la casa Fuster
si voleu
si us ve de gust
que està basada
en el món
de gaudir
és immersiva
és una passada
creieu-me
amb una gastronomia
de 3 estrelles
no 3
però 2 estrelles
Michelin sí
i a la vegada
amb un ambient
absolutament modernista
i gaudinià
si voleu realment
conèixer la vida
de l'Antoni Gaudí
us l'aconsello
és el 28 de gener
després
endavant
endavant
no no no
el 28 de gener
és d'aquí a 14 dies
sí sí sí
inaugureu el
d'aquí a 14 dies
exacte
el 28 de gener
el 28 de gener
el 28 de gener
el 28 de gener
el 28 de gener
el 28 de gener
el 28 de gener
l'obertura
l'obertura
d'aquell entell
per la London
filarsmònic
aquesta poca broma
molt poca broma
molt poca broma
molt poca broma
tot això
ens havíem quedat
i per això
que l'estem
estem fent el 28 de gener
que l'estem
que l'estem
fent un matí en barat
entre Rosini
gastronomia
i en Toni Cot
perquè els oients
t'havia preguntat
poden gaudir de la

una passada

Espanya
Espanya
Espanya
10 de gener



si emperatriz
amb tot el 28 de gener
és una de les experiències
que tenim ficades
i l'objectiu
és transportar les persones
o sigui
deixar que estiguin a Barcelona
i el que fem
és transportar-los
a altres indrets
llavors
Toni
la diferència
del local
que tenies
que tenies
al carrer
i el Roger
Roger de Llúria
com a vocat
experience
a la d'avui
bàsicament
quina és?
O és el mateix
ampliat
millorat
fet més gran
o
és una volta
de més contingut
de la que tenies?
És una volta
ho has dit
de fet
el gran problema
que teníem nosaltres
abans
és que havíem
de portar la gent
a un punt
ara
justament
el que estem buscant
és
socis col·laboradors
que tinguin
un local
digue-li un hotel
digue-li un restaurant
digue-li un museu
digue-li un club
digue-li qualsevol indret
que vulguin fer negoci
perquè això
és una entrada
de molts ingressos
i que nosaltres
els puguem transformar
una part del seu local
en una sala immersiva
llavors
el que ara estem fent
és sortir
o sigui
ja no
l'objectiu
ja no és portar la gent
en un punt
sinó que l'objectiu
que tenim
és transmetre
amb tot un seguit
d'experiències
transmetre
aquestes experiències
a molts llocs
de la geografia
llavors
ara la nostra missió
és justament
buscar indrets
que ja en tenim uns quants
ja en tenim uns quants
que justament
volen
que nosaltres
els portem
aquests continguts
audiovisuals
immersius
i junt amb la seva gastronomia
doncs
ho ajuntem
i creem
un món màgic
aviam
tornem a la pregunta
recorda
els ullens
les coordenades
l'adreça
els telèfons
contactes
horaris
on se't pot localitzar
per internet
etc
mira
el concepte es diu
experifan
experifan
és amb una X
al principi
no us penseu que és una E
és una X
P
P E
R I
i fan
en anglès
que és
F
U
N
com
divertir-se
o sigui
experiències divertides
i immersives
aquest és una miqueta
el tema
i on som
doncs
ja us ho dic
som al carrer
dels arcs
número 5
això és
allà on hi ha
el real cercle artístic
al jardinets
de Gràcia
és a casa Fuster
o si voleu
a l'edifici de
de Bacalera
a Sant Sebastià
al País Basc
si us podeu escapar
que és brutal
teniu alguna web
de contacte?
sí
experifan.com
aquí
aquí
aquí tindreu totes les edificis
tindreu telèfons
tindreu tots els contactes
i si voleu informació
és info
arroba
experifan.com
doncs
parlant
d'experiències
parlant
d'informació
tu abans
m'has posat
a prova
per saber
quants formatges
hi havia
jo ara et poso
a prova
d'un vi
que tu i a mi
personalment
i particularment
ens entusiasm
el Chateau Lafit
quin preu
creus
que té
avui
un Chateau Lafit?
ah
m'ha t'hi fumut
eh
no
això es depèn molt
de l'anyada
però
parlo
parlo
del darrer
el que sortit ara
o del 2019?
no
sortia el del 2020
o 2020
bueno
2019-2020
doncs deu estar al voltant
dels
1500-1600
no
quan?
t'ho dic perquè jo he estat mirant
bueno abans de donar-te el preu
explicarem
Chateau Lafit
és un vi de Bordó
100%
Cabernet
Cabernet Sauvignon
Bordó
Bordó
està dintre del Madoc
aquella soneta
del Pouillac
el
el
desembocament
del riu Garona
i a més
és curiós
perquè està
que és el problema
que tenim
els cansegats
del Chateau Lafit
i no arriba
a poder-lo comprar
està
la
la
part
el parterre
del Chateau Lafit
dels varons
de
bueno
de la família Rochil
enfront d'una illa
que no pot tenir
un altre nom
es diu
la illa
Patiràs
és la illa
aquella
que està
al desembocament
del riu Garona
i
mai tan ben dit
illa
Patiràs
veuràs
el Chateau Lafit
no podràs comprar
i el patiràs
doncs bueno
13 graus i mig
t'ho dic
perquè
va digues
digues
som consultat
2.620 euros
2.000
valga'm Déu senyor
el 2.020
620 euros
el 2018
1.250 euros
una ampolla
i
la més antiga
que et garanteixen
que està
perfecta
és del
1.976
a
1.675 euros
jo t'he dit
una mitjana
1.600
1.800
no
620
o sigui
si tant s'obren
ja ho saps
que encara
pots comprar
avui
del 2020
un ampolla
de Chateau Lafit
750 mililitres
a 620 euros
simplement
com a anècdota
aquest riu
al Garona
no
al Garona
neix a Catalunya
sí
hi ha la discussió
uns diuen
que neix
al Pla de Barret
allà
al Vall d'Aran
i després
de 569 quilòmetres
47 catalans
i 522 francesos
ja s'emboca
l'oceà Atlàntic
per una altra
diuen que neix
a Esbordes
Esbordes
no
Esbordes
Esbordes
Esbordes
que està
a l'altra part
o sigui
atrevessant
tot el Pla
de
ai
tot
la Vall d'Aran
està a l'altra part
un està el Pla de Barret
a l'altre està
Passat Viella
en qualsevol cas
el Garona
és un riu català
que desemboca
a l'Atlàntic
i que forma part
o dona
de veure
per entendre's
i
fa de radio
a la zona
més famosa
que per mi
no és el millor vi del món
però que és la zona
de Bordeus
ara t'he enganxat
m'has enganxat
m'has enganxat
jo vaig estudiar justament
a Bordeus
enologia
per això
per això
per això t'ho deia
i justament
un dels meus arguments
com a català
era dir-los
que el baron
era català
era català
i think to myself
what a wonderful world
yes
i think to myself
what a wonderful world
Toni
Toni
Toni ja veus
les coses que van sortint
i d'astronòmicament
abans de dinar
sempre va bé
per anar fent boca
el Joan
el Joan
ens està demanant pas
abans de
de canviar
de registre
i que intervenguin
el Josep
i el Joan
que
ens està demanant
que volia intervenir
i fer-te una pregunta
encantat
Toni
gràcies
els que hem tingut
l'oportunitat
de gaudir
de les teves experiències
podem recomanar
fer feientment
aquesta experiència
valgui la redundància
de tot el que has dit
jo m'he quedat
amb dubte
has parlat
gastronomia
a l'ideal
clar
jo a l'ideal
he visitat
amb el Klimp
amb la Frida Cable
però no recordo
cap experiència
de gastronomia
que és a part
amb una sala diferent
que hi ha
el Bucal
què hi ha amb això
no, no
l'ideal
t'he ficat
com a exemple
d'experiència
pura i dura
visual
el nostre fet diferencial
és que
aquests altres indrets
que us he anat dient
que aquí
nosaltres hi donem
gastronomia
però l'ideal
no hi ha gastronomia
és que m'ha semblat
entendre
que fèieu alguna cosa
o intentàveu fer
però això m'ha quedat
la idea
perquè no ho sabia
i perquè no ho vaig violar
com vaig anar
i era el tot
que va portar-les
hem ficat l'ideal
com a punt de referència
com a punt conegut
on estem desenvolupant
molt aquest món
immersiu
nosaltres és diferent
nosaltres
l'ideal
és preciós
us aconsello
tots els oients
que hi aneu
el que hi ha
és que
bueno
heu donat un lloc concret
nosaltres el que intentem
és que aquest lloc
siguin molts llocs
més petits
però molts llocs diferents
és una miqueta
el nostre objectiu
i això és el que fem
és barrejar-ho
amb gastronomia
va
m'havia quedat
d'aquest dubte
perquè potser
no ho dientes bé
gràcies Toni
i bueno
fins la propera visita
nostre
en aquest cas
i quan vulgueu
Joan
encantadíssim
mira
mentrestant
ens acaba de trucar
un client
que ens diu
aproximadament
quin cost té
l'experiència
que proposeu
mira per exemple
aviam
hi ha dos costos
entenc jo
un
és si jo us vull
contractar
que va
en funció
dels metres quadrats
en funció
del lloc
en funció
de l'experiència
i l'altre
si jo vull anar
al real cercle artístic
per exemple
o a la casa
fustí
quant li pot
quant pot costar
a la persona
que vulgui gaudir
de la vostra experiència
com tenim
moltes experiències
diferents
calculeu
una mitja
com el preu
del setor
la fit
mireu
entre 75
i 120 euros
per qui van
els termes
tot depèn de la gastronomia
us ho dic
la gastronomia
és de nivell
francament elevat
però
és com anar
a un restaurant
que a més t'ofereix
un tema
audiovisual
a part de gastronòmic
i que et costa
posem 90 euros
de mitja
anar a aquest restaurant
exacte
exacte Ferran
que són
amb aquests indrets
que tu
s'anomenen
exacte
exacte
escolta Toni
moltes
moltes
moltes
gràcies
d'estar amb tu
ja saps que els micròfonos
de Ràdio d'Esvern
estan totalment oberts
moltes gràcies
i quan vulguis
venir-nos a explicar
noves històries
perquè segur que en faràs
de noves
n'hi ha moltes
n'hi ha moltes
ara n'estic un
del Tolstoi
que prepareu-vos
quan us l'expliqui
a Rússia
que és brutal
i us transporto
a Rússia
de finals
del segle XX
i és brutal
la història
és brutal
la història d'aquest país
si vols
i tens ganes
aquí
els micròfons
sempre estaran oberts
gràcies
a Rússia
a Rússia
a Rússia
a Rússia
Pep
et toca a tu
en el sentit
tota l'experiència gastronàmica
perfecte
no no
molt recomanable
jo també la recomano
també la vaig gaudir
en el seu moment
i per tant
doncs
també ganes
de tornar-hi
i ho recomano
evidentment
a tots els que ens escoltin
doncs
ara recomanem
les teves explicacions
doncs
moltes gràcies
mira
continuarem
l'altre dia
que parlàvem
d'aquell monestir viatger
que va tenir
doncs
cinc ubicacions
i l'havíem deixat
a la quarta
faré una mica
de resum
una mica de resum
per recordar
doncs
tot això
perquè he tingut
moltes vicissituds
hem de recordar
el temps
de l'època
de la infanta Maria d'Aragó
l'any 1299
1247
la filla de Jaume II
el Just
i Blanca d'en Jú
aquesta
aquesta noia
queda vidua
que està
l'any 1219
ingressa
al monestir
de Sisena
també molt
molt conegut
torna a ser
de coses
darrerament
i més endavant
entra en contacte
amb l'ordre
de predicadors
i aconsegueix
una llicència
per fundar
una casa
de monges dominiques
de clausura
a Barcelona
ella mort
molt aviat
però la seva
germana Blanca
que era la priora
de Sisena
s'encarrega
de fer realitat
el somni
de la seva
germana difunta
el primer monestir
es construeix
a Barcelona
a fora muralles
a prop de les
a prop de les
Drassanes
i la primera pedra
es posa
el 1251
i el 1257
les monges
ja s'hi traslladen
van estar primer
amb allotjaments
provisionals
etcètera
i tot això
que semblava
que havia aconseguit
que estava molt bé
va presentar
un problema
un problema
de situació
problemes
de celebritat
d'aigua molls
al voltant
de la zona
de les Drassanes
doncs
el que ara és
l'actual paral·lel
eren uns aigua molls
per això
la gent
atravesava
els aigua molls
i arribava
al poble sec
doncs
el poble sec
el seu nom
ve una mica
d'aquí
a part d'això
doncs
estaven
en un lloc
una mica separat
fora muralles
com dèiem
problemes
de pirates
problemes
de guerres
va haver-hi la guerra
amb Pere el Cruel
de Castella
que se li va acudir
als de Castella
atacar Barcelona
per mar
i les monlles
van haver de fugir
el 1370
la comunitat
rep de Pere el Ceriminós
uns terrenys
propers
a l'Hospital
d'en Colom
ara el que diríem
que hi ha
a la Biblioteca
de Catalunya
més o menys
per aquella zona
doncs
van estar allà
si van poder
instal·lar
l'any 1370
i ja van estar 52 anys
la mar de tranquil·les
i bé
que semblava
que havien trobat
el lloc ideal
però va venir
un tercer canvi
que va ser molt favorable
perquè van fer
un canvi
doncs
que sense ser forçat
se'ls va oferir
i va ser un canvi
un canvi
a millor
van anar
al que és ara
l'actual
Portal
de l'Àngel
l'altre dia
també fèiem
l'explicació
del Portal
de l'Àngel
el que havia
sigut
que m'havia
desdevingut
de ser un carrer normal
de Barcelona
una sortida
humil
diguéssim
a ser doncs
el carrer
potser més car
de Barcelona
actualment
quan parlàvem
em va quedar pendent
no em sortia el nom
d'una pastisseria
la pastisseria
aquella era
la Montserratina
super
super coneguda
el carrer Contal
i el carrer Canuda
i el carrer Canuda
els dos estaven
allà al mig
era només perquè
això havia quedat pendent
i em vaig quedar
amb les ganes
i no em sortia
en aquell moment
el convent
aquest nou
estava
ara actualment
hi ha el carrer
Munció
que va sortir
el carrer
el monestir
de Munció
perquè curiosament
quan es va fundar
aquest monestir
havia d'estar dedicat
a la Mare de Déu
però es va dedicar
a Sant Pere Màrtir
fins que no arriba
a la tercera ubicació
llavors
allà a l'església de Munció
van tornar a agafar
el nom fundacional
llavors diguéssim
van ser
les monges
de la Mare de Déu
de Munció
Munció
doncs
és un nom
molt important
Sió
era doncs
com
s'havia conegut
Jerusalem
els sionistes
el pirat de Sió
aquestes coses
inclús coses esotèriques
totes coses aquestes
doncs
era un nom
molt així
llavors
Munció
era
el lloc
on hi havia
la muntanyeta
on hi havia el temple
i això també havia donat
el nom
a la ciutat
de Jerusalem
aquí van passar-hi
molt
de temps
van ampliar
l'església
van fer
el claustre
van rebre
unes donacions
tant amb espècies
com
dineràries
amb espècies
ja havíem explicat
també
que després
de la batalla
de la batalla
de la Pag
doncs
els van donar
unes banderes
que havien
agafat
els turcs
i unes banderes
que portaven
els cristians
i una Mare de Déu
que estava
a la nau
capitana
etcètera
amb això
elles van fer
un petit museu
que malgrat
tots els merders
que van venir després
perquè encara estem
a l'any 1700
doncs
s'han conservat
i van fer
un petit museu
que encara
que encara
és visitable
quan
quan el tenen obert
que ja explicarem
el que passa
total
fan millores
a l'església
però arribem
al 1714
i al 1714
doncs ja sé
que les coses
comencen a torçar-se
altra vegada
van tenir
que va quedar
destruït
per bombardejos
van tenir
que fer
unes llargues
reconstruccions
etcètera
etcètera
i després
va venir la guerra
del francès
1809
1817
una ocupació militar
el 1823
la desamortalització
que abans
havíem també
parlat
el 1835
les fa abandonar
el convent
tornen
el 1845
i el convent
estava en un estat
deplorable
i el 1869
una altra
ocupació militar
les torna a fer fora
i el 1875
estava a punt
de ser enderrocat
van recuperar
la titularitat
per no perdre
els terrenys
però
van decidir
fer un nou monestir
i llavors
se'n van anar
a l'Eixample
a la Rambla
a Catalunya
aquesta vegada
el viatge
al monestir
també serà físic
es van endur
pedre a pedre
a l'església
i al claustre
i aleshores
doncs
el
el 1888
comencen
les obres
del nou monestir
cantonada
del carrer
Rosselló
i
el 1888
vam poder
fer el trasllat
i vam començar
doncs
la construcció
pedre a pedre
d'aquestes dues
peces
semblava que tot
estava bé
però
anem cap a la
setmana tràgica
1909
la setmana tràgica
no va ser
excessivament dura
per aquest monestir
però sí que van tenir
alguns desperfectes
però ja va venir
la guerra
la guerra civil
el 39
llavors sí
que van rebre
perquè es va
es va cremar
l'església
van destruir
les imatges
i es va convertir
el convent
en caserna
i un cop
acabada la guerra
doncs també
un monestir
de clausura
al mig d'un lloc
tan transitat
com la Rambla
a Catalunya
doncs potser
no era el millor lloc
i van decidir
canviar
aquest cop
ja se'n van anar
fora de Barcelona
aquí torna a viatjar
el monestir
no l'església
i el claustre
l'església es queda
l'església encara és
l'església
de la Concepció
de la Concepció
perdó
de Munció
l'església de Munció
que va quedar
doncs
com a parròquia
del barri
llavors
el xanfrà
on hi havia
el claustre
van vendre
al banc de Sabadell
que va fer
doncs la seva
seu
suposo que
amb aquests
amb aquests cèntims
que devien rebre
amb això
perquè suposo
no sé si ho van fer
ells directament
o a través del bisbat
com fos
van anar
cap a
Can Casanovas
una torre modernista
que havia estat
reformada
el 1915
per Lluís
Domènech
i Montaner
tenia horta
tenia bosc
una mina d'aigua
i això
aquí al costat mateix
el terme
d'esplugues
de Llobregat
allà van construir
una nova església
i van tornar
a muntar
el claustre
fins i tot
encara
encara es veu
algunes pedres
numerades
que es veu
que havia fet
com si fos
un éxit
castills
per entendre'ns
una mica
la reconstrucció
del
costat
van fer un petit
museu
amb aquests trofeus
que dèiem
que havien donat
els vencedors
de la batalla
de Lepan
i a l'1 de novembre
de 1950
es traslladen
allà a les monjes
on semblava
que finalment
era un indret
molt agradable
molt tranquil
que s'havien acabat
els problemes
d'aquest monestir
viatger
fins i tot
físicament
i no només
els problemes
de les monjes
un lloc tranquil
un indret molt maco
que val la pena
val la pena
doncs
anar-lo a veure
és visitable
l'últim diumenge
de cada mes
però aquí
els problemes
s'acaben
però també
s'acaben
les monjes
havien tingut
en el seu moment
doncs
més de 100 monjes
i
els últims temps
quedaven
5 monjes
només
sí
és clar
problema de vocacions
monjes de clausura
vull dir
és un altre
és un altre concepte
en aquest moment
una monja de clausura
que estigui
tot el dia
resant
encara que brodin
encara que facin
pastetes
i coses d'aquestes
no té el sentit
que tenia abans
que els mateixos
reis
creien en
espases
miraculoses
i que
pensaven
que
bueno
quan es feien grans
després d'haver fet
tot el que havien pogut fer
i més
llavors
es vestien de monjos
es retiraven
en un convent
i mentre tant
tota una sèrie
de senyores
i senyors
resant
per tots els pecats
que havien fet ells
tot això
doncs ha canviat
bueno
total
queden cinc monges
de les cinc monges
s'en mor una
i llavors
en menys
queden quatre
sí
és com els deu negrets
com els deu negrets
sí
doncs
però el que passa
és que si no són cinc monges
no hi ha convèn
llavors les van repetir
dues van anar a Manresa
i dues
i dues a Sant Cugat
ara
jo diria que ara
ho han canviat
Pepe
perdó
que em torni
diria que per fer comunitat
i això m'ho van explicar
a Montserrat
quan se'n van anar al miracle
necessiten quatre
quatre mans llavors
per fer comunitat
perquè es consideri comunitat
poder poder
no discutir
quatre o cinc
és el mínim
per constituir
sí
perquè en aquests moments
eren cinc
i mancada quatre
i ho van desmuntar
ho van desmuntar
el Nadal anterior
diguéssim
a la pandèmia
vull dir que és una cosa
bastant recent
ara el monestir
està tancat
i el claustre
com us deia
és visitable
una sèrie
de fidels
de per allà
han aconseguit
que es mantingui
l'església oberta
i que hi hagi
missa
als festius
el que sí que està tancat
és aquest petit museu
de la Victòria de Lepan
perquè el xicot
ho porta
que era
el que els feia
tota una sèrie
de coses
a les
a les monges
i els hi portava
els contes
amb el millor sentit
de la paraula
no l'explicament
doncs
es va
es va trobar
a l'atur
i ara només li paguen
això
perquè els diumens
l'últim diumenge
cada mes
ho mantingui obert
perquè com ell està sol
i a la porta
no pot estar
a dintre
el que és
el museu
professor
i picar
campanes
exacte
no es pot fer
allò que diuen
repicar
i la missa
l'església
doncs
això
en tenen cura
els mateixos
els mateixos fidels
i veurem això
doncs
quan durarà
el destí d'aquest
convint
ara és incert
no sabem
què passarà
i tot depèn
de Sor Lucía
caram
caram
Sor Lucía
que
que ella
doncs
en aquest aspecte
se li ha de tenir
doncs
confiança
perquè doncs
té una fundació
treballat molt
ara no fa gaire
va anar
al Vaticà
a parlar
amb el Sant Pare
suposo que
però tant
que els dos
són argentins
s'entendrien
i a part
de parlar
amb Messi
suposo
doncs
que
va parlar
d'algunes
reformes
també
de l'ordre
de les
de les
monges
de clausura
per fer
que surtin
una mica
que facin
unes tasques
més per la comunitat
donar-li
un altre sentit
i ella
hi va anar
directament
per no passar
per intermediaris
perquè ja
s'ha
el pa
que s'hi dona
que no li feien
massa cas
els monjos
d'aquí
perquè els monjos
van per llibre
però les monjes
depenen
dels monjos
i se'n va anar
a parlar
directament
amb l'amo
o sigui
aquesta és la història
d'aquest
monestir
que va passar
des de l'any
1200 i pico
fins ara
tota una sèrie
de coses
són
so pretty
in the sky
or also
on the faces
of people
going by
I see
friends
shaking hands
saying
how do you do
they're really
saying
I
Pep, històries de convents, ja veus, eh?
Sí, sí.
O encara en tinc una altra molt divertida
per al proper dia, possiblement.
Molt bé, doncs en penses.
Joan, què? Cap on viatgem avui?
No, avui viatgem a prop.
Escoltem una mica la música,
perquè deva ser la particularitat.
Bé, estimats oients,
abans que res, bon any.
Com que són uns temps complicats,
he pensat en no moure massa de casa
i per va del que tenim a les rodavies,
que no per no conegut deixa de ser interessant.
Si us sembla, passarem per indrets,
costums, història,
tradicions dels nostres pobles del Baix Llobregat.
Bé, només per quatre.
Sant Just, Esplugues, Sant Joan i Sant Fabiu de Llobregat.
Esteu sentint una música,
que jo soc el primer que no coneixia,
però és una música, un tema melòdic,
que es diu Sant Just.
I que és d'un músic anomenat,
o suposo que ja és difunt,
Francesc Xàvez.
Si algun dels audients el coneix,
realment, doncs,
estic content d'haver posat aquest tema.
Tornem a on estàvem.
Estem aquí, estem a Sant Just i a Rodalies,
i aquí, a casa nostra,
trobem les mòbiles.
Els sediments arrencats per l'aigua,
els contraforts de Sant Pere Màrtir,
van formar una acumulació d'ergiles,
explotades fins a meitats del segle XIX,
les anomenades mòbiles,
dedicades a la fabricació de teules,
totxos, rajoles
i tot tipus d'articles de ceràmica,
creant una important indústria.
A l'Hospitalet se la va anomenar
la mòbile de Barcelona,
compartint amb els grans centres ceramistes
de la província de Castelló.
A la penya del Moro,
o Puig Castellà,
a Sant Fabiu,
encara podem trobar restes
d'un poble ibèlic
del cel quart abans de Crist
i una fortificació medieval
de quan el Llobregat era frontera
entre els territoris cristians i musulmans.
També a Sant Fabiu,
a prop de l'antiga pedrera Sanson,
tan coneguda a la comarca,
hi ha les coves d'or
o dels encantats.
Ocupades per l'home
des d'època neolítica,
les grutes són anomenades d'or
per l'agenda,
segons la qual
eren unes antigues mines d'or
explotades
pel general cartaginès Aníbal
durant les seves expedicions
per la regió.
La vida de la flora mediterrània
no és gens fàcil
dins les nostres atapeïdes ciutats.
Doncs,
malgrat tots els inconvenients,
si aneu al parc
de canvi de vetes plugues,
us trobareu amb una monumental
alsina
de 15,75 metres d'alçada
i un perímetre
de 2,93 metres.
Una autèntica joia
visiteu-la.
Tota la nostra comarca
està carregada d'història.
La via Augusta
era una de les principals
vies de comunicació
de l'època romana.
Un dels desenvolupaments
d'aquesta ruta
passava per les plugues,
Sant Just
i Sant Feliu,
territoris propicis
per la ubicació
de nombroses viles
dedicades a l'explotació agrària,
tal com ho testimonien
els nombrosos
jaciments romans
trobats als seus
termes municipals.
Ermita del Bonviatge,
les Begudes,
el carrer del Ferrocarril
de Sant Joan d'Espí.
Sabeu
que després de l'assassinat
del rei Bicillot
a Taúf
pel seu rival
Sigèric,
aquest,
com a càstig,
va fer caminar
a la dona del mort
Gala Presídia,
sí,
la filla
de l'emperador romà
Teodosi,
fins a la mila dotze,
el dotzer milari,
a una vila romana
on hi havia
un campament
de tropes
bici lòtiques.
Doncs bé,
aquesta vila
es correspon
amb l'actual
Sant Joan d'Espí.
L'any
965,
un sacerdot
fa lliurement
al monestir
de Sant Cugat
d'una vinya
que es troba
a la nomenada
Villa Virce.
Aquesta és
la primera menció
de l'existència
d'una pobresa estable
on avui
residim,
Sant Just.
Hi ha vingüistes
que asseguren
que el nom
d'Esvern
provindria
de la corrupció
pel pas del temps
del mot Virce
i no pas
de l'arbre
anomenat
Vern
com popularment
es creu.
A prop de la Riera
trobem
el mollí fariner
de Can Pedrosa.
Documentat
l'any 1306
i d'estil gòtic
encara presenta
un arc ojival
a l'entrada.
Com a curiositat,
l'any 1651
la bassa
del mollí
va ser el lloc
d'enterrament
de tres morts
per la peste.
Sort que els cossos
van ser traslladats
al cap de poc temps.
No hi ha haver pandèmia
a partir d'aquests fets.
No com ara.
Continuem una mica
per la comarca.
passem cap a Esplugues
o passem per Esplugues
i passem
per l'Església
d'Esplugues
on trobarem
el claustre gòtic
de Santa Maria de Montsió
al que abans
ha fet referència
en Pep.
Per tant,
no m'extendré
perquè he explicat
perfectament
les vicissituds
d'aquest claustre
i del que hi ha
en aquests moments allà.
A casa nostra
no podem deixar
de visitar
l'Església
de Sant Just i Pastor.
Documentada
l'any 1984,
l'església actual
és del 1571,
construïda
sobre una altra
que amenaçava ruïna.
Destaca
per la seva
portalada
reaixentista
amb les figures
dels sants
flanquejant
una imatge
de la Verge Maria.
Es creu,
però,
que l'advocació
original
era a Sant Just,
bisbe d'Urgell
i no
als germans
màrtirs.
Els plugues
no deixeu
de visitar
el castell
de Picalfé,
la coneguda
Torre dels Llons,
Can Cortada,
un dels massos
més ben conservats
de la ciutat,
bé cultural
d'interès local,
el seu temps
vivenda
del baró
de Valdà
i d'en Joaquim
de Villalonga,
comte de Sant Miquel
de Castellà.
El carrer
de Montserrat,
sí,
un carrer
medieval
a les plugues.
Allà trobareu
Can Cargol,
Can Villaró,
Can Rosselló,
Can Angeleta.
La masia
de Can Costa,
la fàbrica
Pujol
i Bauxís,
avui
Museu de Ceràmica
La Rajoleta.
El castell
dels Tres Dacs,
d'estil modernista
i pràcticament
en aquests moments
no visitable
perquè està
bastant deteriorat.
Com
gairebé
totes les poblacions
del Baix,
Sant Just també
es va veure
influenciada
per les corrents
modernistes.
Potser el meu exemple
és el mas
de Can Ginestà
o Casa Tudó,
on estem fent
avui aquest programa.
Aquest antic mas,
propietat
de Joan Baptista
Mudoveny,
va ser reformat
totalment
el 1904,
sent l'arquitecte
Marcelià
Coquillac,
l'encarregar
de transformar-ho
en un estil
modernista
amb clares
inspiracions
historicistes
neolòtiques.
Crida
sobretot
l'atenció
la seva
capella
d'ossada
a la banda
de llavanya.
L'època
del modernisme
va trobar
un lloc
on es va
poder estendre
amb tota
i absoluta
llibertat.
Sant Joan
d'Espè.
L'arquitecte
Josep Maria
Jusso,
fill de la vila
i de Xepra
de Gaudí,
va dissenyar
una sèrie
d'identificacions
que seguien
el nou estil.
Per exemple,
Can Negre,
la Torre dels Ous,
Villabena,
la Casa Gamisans,
fent de Sant Joan
un dels centres
del modernisme
més importants
de Catalunya.
Tornant a Sant Just,
estem
en terra
d'arquitectes.
Per tant,
no ens podem obrir
de l'edifici
Gauden Set,
d'en Ricard Bufell.
Aquest edifici
del 1975
no deixa
ningú indiferent,
fins a arribar
a amenaçar ruïna
a finals dels 80,
quan la caiguda
dels joves
de les façanes
va deixar en evidència
greus defectes constructius.
Quasi acabo
amb una tradició
que jo particularment
desconeixia,
com moltes altres.
Suposo que molta gent
que m'està escoltant,
fill de Sant Just,
en sabrà molt més
que jo d'aquests temes.
Però aquesta em va xocar molt.
L'any 2008
es va estrenar
un drac bicèfal
el qual es va batejar
amb el nom
de Rifenyo,
mau nom
en què la gent
d'Esplugues
anomenaven
els Sant Justens.
Els de Sant Just
deien
cargobins
els d'Esplugues.
Per què Rifenyo?
Hi ha moltes versions,
però una de les més
contemplades
es refereix
que durant la guerra
del Rif
o la guerra
de l'Àfrica
els combatents
Sant Justens
eren molt morenos
com els habitants
d'aquesta regió
africana.
Tinguem en compte
que és clar
que estem per a banda
del temps del prim
i estem per a banda
dels voluntaris
catalans
que van anar
a la guerra
a l'Àfrica,
per tant podria ser
que mos fossin
de la comarca
i potser una gran
majoria de pagesos
amb pocs recursos
i molt morenos.
Que sigui el que sigui
visca el Correfoc
que és on s'utilitza
el Drac Vissafo.
Un homenatge particular
a l'Ateneu Sant Justenc.
N'hem parlat un dia
amb el seu president
que tant ha fet
per a aquesta població.
I no voldria acabar
recordant
el nostre arquitecte
i poeta
Joan Margarit.
Crec que la millor forma
d'homenatge
és un polemari seu.
Just quan
aquell o aquella
que tant
havies somiat
sorgeix
ja has fet
més de 50 anys.
Et segueix el passat
d'un pis a l'altre
i enlloc
no és casa teva.
Unes mans invisibles
t'estiren de la roba.
No saps trobar refugi
pels insomnis
de la matinada.
Guardes el fred d'ahir
perquè amb ell
queda l'última foguera
per escalfar el demà.
Et sents culpable.
Llop d'opareta
de trobar a faltar
la negra
de s'empara
no és viscut.
Així
d'injust
és l'amor.
No res més
que una forma
del temps.
Joan Margarit.
Joan Margarit
era un poeta
que utilitzava
les dues llegues.
No obrirem
que una d'elles
està en constant perill.
I finalment
un record
a un personatge
insolidari
descerebrat
prepotent
patètic
qui?
Un astre del temps.
amb el senyor
Novak
jo hi diria
no vacunar-se
contra la Covid
no forma part
de les malanomenades
llibertats individuals.
Vacunar-se
forma part
de les responsabilitats
colectives.
Que no et vagi bé
amb el teu esport.
Gràcies.
Josep, Joan, fantàstic.
Simplement aclarir
que ja tenim
programat
fer
un homenatge
a Joan Margarit
aquí
en aquest programa
i portarem
el seu fill
que a més
és un gran músic
i
ho estem elaborant
i espero
que abans
de l'estiu
i si no
tot just
passat l'estiu
que també
tot just
farà un any
de la mort
del Joan
podrem rendir-li
un homenatge
en aquest home
el programa.
Avui
la realitat
no superarà
la ficció
la realitat
és la realitat.
Comença
la setmana
dels barbuts
i la setmana
dels barbuts
és setmana
dels tornuts
i quan venen
els tres barbuts
venen els freds
cascarruts.
Per la setmana
dels barbuts
governen
els tres germans
Tos,
Moquina
i Amagamans
i entre
Sant Antoni
i Sant Sebastià
més fred
que entre
tot l'any fa.
Per Sant Antoni
fa un fred
del Dimoni
per Sant Antoni
gelades
i per Sant Llorenç
calorades.
Per Sant Sebastià
fa un fred
que no es pot aguantar.
Per Sant Sebastià
tramuntana
a l'Empordà.
Comencem l'any 2022
amb desitjos,
il·lucions,
promeses,
somnis
i projectes.
Tant de bo
a final d'any
estirem satisfets
dels resultats.
Hem començat l'any
amb Equits Perifon,
amb Rossini,
amb Històries de Barcelona,
Viatges pel Baix Llobregat
i esperem
que vosaltres,
ben trobats oients,
estigueu satisfets
dels 40 programes
del Benvinguts,
Benvolguts
i ben trobats.
Ens retrobem
en el proper programa.
I see trees
of green
red roses too
I see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
what a wonderful world
I see skies of blue
and clouds of white
the bright blessed day
the dogs say good night
and I think to myself
what a wonderful world
RÀDIOTASFERT
98.1
RÀDIOTASFERT
98.1
You look in my eyes
and I get emotional
inside
I know it's crazy
but you still can't touch
my heart
and after all this time
you think that I
wouldn't feel the same
but time wasn't for nothing
and nothing must change
I still believe
Someday you and me
will find ourselves
in love again
I have a dream
Someday you and me
will find ourselves
In love again
In love again
Each day of my life
I'm filled with all the joy
I could find
You know that I
I'm not the desperate
to lie
If there's one spark of hope
left in my eyes
I'll hold you with both hands
It's worth the risk of burning
To have a second chance
No, no, no, no, no, no, no
I need you baby
I still believe
I still believe that we can't be together
No, no, no
If we believe that true love
never has to wait
Then we must know
Then we must know
That we will love again
Oh, no, no, no, no, no
Oh, no, no, no, no
Oh, no, no, no, no, no
Oh, no, no, no, no, no
I still believe
Someday you and me
We'll find ourselves
in love again
Oh, baby, yeah, yeah
I had a dream
I had a dream
You and me
We'll find ourselves
in love again
I still believe
Something that I do
Someday you and me
Just give me one more try
I still believe
Someday you and me
We'll find ourselves
in love again
I, I, I, I, I
I still believe
Someday you and me
We'll find ourselves
in love again
I, I, I, I
I still believe
Someday you and me
You and me
I'm gonna fall
In love again
Gràcies.