Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Benvinguts, seré poc original i avui també poc creatiu, tot el contrari del nostre convidat.
Però no he trobat millor presentació pel nostre entrevistat d'avui
que repetir el que han dit d'ell en les dues anteriors presències aquí en els estudis de Ràdio d'Esbert.
És motiu d'orgull per a tots els que fem aquest programa que per tercera vegada torni.
Significa que hem sabut triar bé l'entrevistat, significa que l'entrevistat es troba a gust
i significa que els oients gaudeixen escoltant-lo.
Pels oients que no han escoltat els dos anteriors programes amb ell,
faré un petit recordatori de qui és el nostre convidat.
Periodista, editor i escriptor.
Nascut a Sabadell l'any que esclata la Guerra Civil Espanyola.
Persona intel·ligent, culta, creativa i divertida.
Editor de referència en la història impresa de premsa i literatura en el nostre país.
Estudiós de la comunicació.
A mi, personalment, em seria molt difícil trobar un altre personatge
que tingui la perspectiva i el testimoniatge,
tan directe com real,
i que més posseixi la capacitat d'explicar-nos, amb el seu mestratge,
com s'ha desenvolupat la comunicació impresa
des de la meitat del segle passat fins avui.
Josep Pilar Ifon, benvingut un cop més a Ràdio d'Esbert.
Moltes gràcies.
Com estàs, Josep?
Bé, un dia més, un any més,
un any especial, perquè és un any viciestro.
Jo tinc un fill que avui complirà 14 anys,
perquè compleix cada 4 anys.
Però això és el 29 de desembre.
Curiosament, avui no tindrem el nostre company també,
aquí al programa, el Joan Mateu,
perquè un any disposició no l'ha fet possible venir als estudis,
i ell és nascut un 29,
ell sí que és nascut un 29 de febrer.
Doncs mira, el meu segon fill, doncs també.
Són una mica especials, eh?
T'asseguro, vull dir.
Sí, home, sí, que la 4 anys...
Algo ho tenen que tenir, no?
Josep, en l'últim programa amb tu,
el del passat 15 de desembre,
ens van quedar moltes històries i temes per comentar.
Si recordo,
vas dir que ens comentaries
qui eren i com funcionava el món editorial
de la distribució de Sud-amèrica,
amb l'empresa i l'editor venezolà,
l'Armando de Armas,
i amb els dos germans argentins,
amb César i amb Víctor Civita.
Doncs, ja que ho vam deixar,
tornem a empalmar la teva història.
Comenta'ns qui hi ha en aquest...
Bé, realment són uns personatges
completament diferents, eh?
O sigui, aquí hi ha dues històries,
a més, no són diferents només
amb el seu context,
sinó que hi ha una diferència d'anys
amb el tracte amb uns i els altres.
I, curiosament, són personatges que,
en el cas concret de l'Armando de Armas,
és un editor que jo el descobreixo
i el retrobo després,
perquè es dona a conèixer
perquè ell ve a Barcelona
a comprar-me ejemplars de bocatge.
Ell em demana la distribució de bocatge
en el seu moment.
I això, em sembla que li vam enviar
dos o tres números,
després no li va...
o no va tenir venda o no tal,
la cosa es va diluir.
i el recupero molts anys més tard,
ja amb una altra estructura.
En canvi, els germans Civita
són dos editors,
ja en una situació molt important,
cada un amb el seu país,
l'una Brasil i l'altra Argentina.
dos editorials,
tots dos en principi,
és l'editorial Abril,
i amb ells entro en contacte
per un moment donat
i una motivació molt diferent,
i és a partir ja de l'època...
de...
en veritat és en l'època de Por Favor
i pràcticament
després ja els perdem també.
No tenim una relació amb ells
que representi un moment important
ni amb la meva vida,
ni amb la meva vida,
sobretot amb la meva vida professional.
En canvi,
l'Armando de Armas sí,
perquè jo l'any 82
en vaig passar un any
vivint a Caracas amb ell
i és un personatge inolvidable.
Quines diferències
trobaves amb la distribució
a Sud-amèrica,
a la distribució que podíem tenir a Europa?
Bé, la distribució a Sud-amèrica
respecte a Espanya
és que,
en realitat,
normalment enviàvem...
tots els editors
de publicacions semanals
o d'aquestes mensuals,
de revistes i tal,
enviàvem publicacions
ja, diguem,
pràcticament
als sobrans.
I hi havia un plantejament
que tenia molt clar.
Tot el que enviaves a Amèrica,
la primera factura no la cobraves
i l'última tampoc.
I això significa...
Això és fàcil d'explicar.
La primera és perquè et demaraven
que els enviessis
gratuïtament
en un primer envió
per donar a conèixer el producte
i l'última és perquè no te la pagaven.
O sigui, ja deixaves d'enviar-s'hi.
Però això fumava normal.
Bé, pensa que,
en realitat,
per donar-te una idea,
en una època determinada
de la meva vida
a Bruguera,
en l'època de Bruguera,
a Amèrica li devia a Bruguera
en conjunt
més de mil milions de pessetes,
però realment,
l'important és que Bruguera
no els necessitava.
Jo n'hi doi.
Per això ja és un altre punt.
Jo n'hi doi.
Jo n'hi doi.
Però, posteriorment,
ho he viscut amb...
Ho he viscut amb tots,
amb Planeta,
amb nosaltres,
era normal.
i, a un moment determinat,
l'any 81,
vaig arribar a tenir,
amb dipòsit a Panamà,
amb un pseudodistribuïdor,
diguem paper,
per un valor carrer
d'un millor de...
d'un millor.
D'un millor de dòlars, suposo.
Sí, sí, d'un millor de...
Però, en canvi, realment,
allò es va dir,
ui, es va perdre,
perquè, esclar,
el que no venia és valor zero,
i aquest és el problema,
sempre, d'aquests estocs.
Amèrica, per la distribució,
era una cosa diferent,
però aquí l'exemple millor,
precisament,
és Armando de Armas.
Armando de Armas
és un personatge molt curiós.
És un senyor
que comença sent repartidor
de premsa i de entrevistes.
O sigui,
ell tenia
X punts de venda
a Caracas
que els hi servia
les publicacions
setmanals o mensuals
que hi havia
a Caracas.
I ho feia
a través
d'un
distribuïdor
més important
que tenia una cadena
de llibreries
que es deien
les Mercedes.
O sigui,
ell repartia,
ell treballava,
direm,
indirectament
per les Mercedes,
no pel seu...
el dueño de les Mercedes
es va morir.
I llavors ell
li va proposar
al comptable
que tenia
aquesta
empresa
comprar-li a la viuda
el negoci.
i el comptable
pràcticament
el va enviar
a fer punyetes.
Li va dir
per què vas,
no?
Allò de tu
vas a comprar...
Bé,
però sí,
més endavant
ell li va comprar
a la viuda
d'aquí va començar
i va començar
així distribuint
després va convertir
en editor
i perquè et donguis
una idea
del personatge
que és fàcil
resumir-lo
el que no havia
volgut
ser soci
amb ell
el va agafar
com a comptable
i llavors
ell tenia
dos comptables
aquest que era
d'origen espanyol
i un que era
d'origen cubano
tenia
dos comptables
i tots
els talons
bueno
els xecs
tenien
portaven la firma
d'un dels comptables
però aquesta firma
no valia res
la que valia
és la secretària
seva personal
que firmava
la següena firma
o sigui
que això
té un conte
una mica
enrabassat
era bastant
enrabassat
però era una forma
de controlar
i això ja et parlo
amb l'any 82
quan ell ja era
una potència
perquè amb l'any 82
Armando Iarmes
era l'editor
en castellà
més important
del món
tenia l'editorial
Amèrica Miami
tenia la distribució
de tots els productes
que després es va quedar
a Televisa
a Mèxic
tenia més de 20 publicacions
a Caracas
entre elles
dos diaris
i era el major distribuïtor
de producte espanyol
a Sud-amèrica
excepte
amb un problema
ell volia distribuir
l'ola
i el Sánchez
Hong Kong
no li volia donar
l'ola
i aquesta és la història
divertida
també
per la meva opinió
perquè la vaig viure
en primera línia
i tenia molta gràcia
ell volia distribuir
l'ola
i el Sánchez
de Hong Kong
no volia donar
perquè li donava
l'ola
a un amic seu
que vivia a Caracas
aquest personatge
que vivia a Caracas
que distribuïa l'ola
vivia de l'ola
ell comprava l'ola
a preu de tapa
i el multiplicava
per 5
cada setmana
20.000 exemplars
de l'ola
pagats a 2
i venguts a 10
per donar-te una idea
i tot el que més
que distribuïa
era porqueria
no hi havia res
aquells magatzems
era matralla
matralla total
però vivia
parles de l'amic
del Sánchez
de Hong Kong
i aquest personatge
era molt agradable
però també estava casat
amb una senyora
que era cantant d'òpera
o que volia ser
cantant d'òpera
amb la qual
els diners que guanyàvem
l'ola
els invertia
muntant-li
una torner
o uns bolos
a la senyora
perquè cantés l'òpera
o sigui
el món té aquestes coses
té curiós
i el
Mando de Armas
estava
absolutament
com una mona
amb la història
i no hi havia manera
vull dir
és una de les qüestions
i és per la raó
que després
li va proposar
a l'Antonio Asensio
fer
a Papenya Fiel
fer la revista
i arribarem
la revista
que van fer
que es deia
la revista
que era una mica
l'intent
de competir
amb l'Ona
és curiós
és curiós
veus
crec que
ha pagat la pena
recordar
aquestes figures
de distribuïdor
i d'editor
que tu
que ets un estudiós
de la comunicació
40 anys més tard
perquè parlàvem dels anys 80
ara el 2020
jo diria
que aquesta figura
com era
el senyor
de Armas
i el
germà
Civita
com està
perquè tu m'has comentat
moltes vegades
que
començant pel nostre país
editors
com
era Bruguera
com l'Escensio
com
el Godó
els de Planeta
l'Arc
que avui
això
bueno
no sé què dir-te
són personatges
sí
ara
realment
també
ja t'he dit
des d'un principi
que eren molt diferents
els personatges
de
de Civita
que el personatge
de l'Armando de Armas
l'Armando de Armas
ja en recordo
el dia que vam tenir
una reunió a Madrid
jo ja no estava
a Z
però vaig ajudar
l'Antonio
a tenir contacte
amb l'Armando de Armas
i vaig provocar
la reunió
que va haver a Madrid
amb el Peña Fiel
i l'Armando de Armas
i l'Antonio
per parlar
del possible acord
per la revista
la revista
i
per donar-te una idea
també
per donar
un flash
del personatge
resulta
que li pregunta
al Peña Fiel
i vostè
d'un Armando
quantos hijos
té
i el que ell contesta
jo tengo
cuatro hijos
y diecinueve más
y diecinueve más
clar
et quedas una mica
parat
perquè clar
ell tenia
cuatro legales
con Doña Blanca
que era
la titular
i els diecinueve más
i els diecinueve más
no sé
potser sí que eren diecinueve
o no sé quants
i això recorda
una frase també
d'una amiga
que diu
jo no conto
els fills
els faig
bé
bé
pues hi havia
algo
pues
algo ya
d'això
no
en canvi
vull dir
aquest personatge
el Armando
de la presó
que no estarà acabat mai
vull dir
jo recordo
per exemple
curiós
en un moment determinat
ell viatjava
normalment
clar
tenint com
tenia interessos
a Mèxic
i a Miami
i precisament
és a Miami
quan
mira
per donar-te una idea
també
d'un flash
ell i jo
tornem a tenir
un contacte important
quan ell em demana
si podem plantejar
fer una espècie
d'ola
a Miami
o sigui
jo el que vaig a Miami
és per fer
una ola
amb ell
i el primer problema
que tenim
és que li dic
oi
perquè un ola
de ser una ola
s'ha d'assemblar
a l'ola
això és la primera
condició
i la primera
condició
és que tingui
el mateix format
o similar
i llavors
ens trobem
amb un problema
molt curiós
que en tots
els Estats Units
només tenim
dues impremtes
que poden fer
aquest format
en tots els Estats Units
una és
la que fa
el
com es diu
la revista
aquesta
el plegoi
no
no
sense que
el format
de l'ola
no té res a veure
amb el de
el plegoi
és més gran
és un format gran
és la que fa
en França
seria el parismat
més o menys
bueno
és igual
només hi ha dues impremtes
i una diré
és la que fa
el National Enquire
el National Enquire
és un pamfleto
és una espècie
de sant
és un
revista popular
que tira 17 milions
d'exemplars
cada setmana
no és cap cosa
cap tonteria
i llavors
clar
està
aquest
tenen
l'editorial
la tenen
la fàbrica
o el que vulguis
o la impremta
la tenen
en un puesto
que es diu
l'Antana
que està al nord
de Miami
un sitio preciós
els jardins
no saps
comparat
amb el que
estàvem acostumats
a veure
les impremtes
per aquí
allò era
una nau
impoluta
on hi havia
16
em sembla
que eren
12 o 14
o 16
màquines
una al costat
de l'altra
rotatives
que
tirava
i tenia
una que estava parada
per si se n'espatllava
una
aquesta
la pogués suplir
i allà és a on
hi havia
cada setmana
o sigui
imagina't el que representa
això
en un puesto
idíl·lic
com a
aspecte
i l'altra
estava
Houston
que aquesta no
vaig arribar
a anar
que és la que
havia recuperat
és que ara
és un clàssic
de les revistes
americanes
antigues
és la que havia sigut
la gran revista
americana
i ara
no em surt
el nom
The Time
no, no, no
el Time
són revistes
petites
parlant
de la revista
no
la que va
publicar
bueno
mira
ja t'ho diré
l'any que ve
quan tornem a veure'ns
ja sortirà
ni els ullens
ni nosaltres
no
però fixa't
curiós el tema
la primera relació
indirecta
que jo tinc
amb l'Armando de Armas
és quan estic
a Bruguera
perquè quan estic
a Bruguera
que és quan
hi ha la revolució
cubana
la revista
la revista
la revista més important
de Latinoamèrica
és
Bohemia
és una revista cubana
que es diu
Bohemia
que en el fondo
potser sí
que no és un hola
però
sí que
eren
molts ecosocials
molt
una revista
i aquesta revista
la família
que la té a Cuba
sale por piernas
se'n va viure
als Estats Units
i li ofereix
a Bruguera
que es coneixia
perquè clar
Bruguera tenia distribució
en aquella època
a Cuba
i a Mèxic
i a tots els països
de Sud-amèrica
o sigui
una de les parades
de cada any
amb el viatge
del senyor Bruguera
a Amèrica
era parar a l'Havana
i és l'únic puesto
que es va permetre
l'anar a veure
un cabaret
perquè no sortia
ni anava a cap puesto
ni el podien portar
de copes
els americans
al·lucinaven
amb el personatge
però bueno
i realment
la família
que tenia
el Bohemia
li va oferir a Bruguera
i Bruguera
em va demanar
a mi
precisament
que estudiés
si aquest producte
podia servir
Estàs parlant
Josep
a finals dels anys 60
Estic parlant
de 63
64
Estic parlant
de 64
en aquells moments
Bruguera
no fèiem cap revista
però els dueños
la família
que eren dueños
del Bohemia
li ofereixen
el Bohemia
i jo l'estudio
i vaig dir
escolta jo
aquesta revista
per Espanya
no la veig
vull dir
no
potser em vaig equivocar
però
tampoc ho crec
perquè després
he vist
la continuïtat
la vida de Bohemia
i ja no va ser
res
de lo que havia sigut
i llavors
és quan
Bohemia
se la queda
l'Armando
d'Armes
allà
i l'Armando
tenia
de més
el Town & Country
el Bazar
les grans revistes
americanes
les tenia
però bueno
ja t'ho he dit
la seva obsessió
era l'ola
al final
jo Josep
et feia la pregunta
perquè
la imatge
que tinc
de l'editor
personalitzat
de fa 40 anys
amb noms
i cognoms
és el que dèiem
Bruguera
Laragodo
Asensio
l'Armando
d'Armes
els germans
i Vita
avui
avui
des del meu
desconeixement
del món editorial
no ens sonen
o no tinc clar
si hi ha
aquests personatges
que tu has viscut
i ens estàs explicant
aquí que ens deies
a la boca oberta
com eren
perquè avui
no són significatius
bueno jo diria
que nosaltres
no els tenim
vull dir
avui en dia
jo crec que aquí
no els tenim
més aviat
es movem en corporacions
i en empreses
que en un moment donat
nombren un director
crec que no els tenim
però en canvi
si continuen
a haver personatges
vítios
com pot ser
el Rupert Murdoch
no
bueno no no
però ja
a veure
aquests són empresaris
sí
també
no és una qüestió
jo sempre t'he dit
que el Javier Godó
té
és editor de nas
o sigui
per mi
dels editors
que jo he sigut soci
curiosament
per mi
el que teníem
més feeling
d'editor
i continua tenint
és el Javier Godó
això ja
a part
que
l'utilitzi
més o menys
però
sí que hi ha personatges
per exemple
personatges
mítics
són
l'editora
de Bogue
clar
això són
el que sigui
el duenyor de Bogue
és una
segona història
però l'editora
de Bogue
és un personatge
mític
no?
i
el que és
el director
en un moment donat
el New York Times
són
o en seu moment
ha sigut
Hefner
amb el Playboy
no?
ara
potser avui en dia
sí que és veritat
que estan més
substituïts
per corporacions
que no tenen
una entitat
per empreses
que no tenen
entes
anònims
per entendre's
per certa manera
Estan apasionant
les explicacions
del Josep
que jo tinc por
perquè ha anunciat
que algun dia
publicarà les memòries
que ja les té redactada
i tinc por
que no ens vulgui explicar
més del conte
perquè si no
les seves memòries
podrien
quedarien
en segon terme
i
Josep
jo intentaré
que els oients
sàpiguen
el màxim
que tu vulguis
explicar
per descomptat
per exemple
i torneu
amb aquest tema
que
que és apassionant
perquè és
una
història
totalment nova
del que podíem imaginar
que és aquest món
editorial
amb les vivències
vull dir
el que ens podíem imaginar
per les vivències teves
d'explicar històries
de l'Armandó de Armas
que sé que en tens menys
bé
per donar-te una idea
de com funcionava
el tema
vull dir
ens reunim
a Miami
per parlar
de fer aquesta publicació
i vam estar
hi
pràcticament
doncs
uns quants mesos
vam arribar
a fer un número zero
i jo vaig anar
a l'antana
a veure la imprenta aquesta
i a parlar amb ells
o sigui
es va posar en marxa
vaig tenir un maquetista
que era un Marielito
saps el que són
els Marielitos?
No
Marielitos són els cubanos
que van sortir
del port de Mariel
amb un any
en què
el
Fidel Castro
va deixar sortir
una pila de gent
que va ser una cosa
i es deien els Marielitos
perquè van sortir
de Mariel
i els Marielitos
eren personatges
que després
es trobaven a Miami
i ni eren peix
ni carn
o sigui
estaven en contra
de Fidel
però també estaven en contra
dels cubanos de Miami
o sigui
no estaven en la tierra de nadie
que això arriba a passar
molt sovint
bé
tornem a Armando de Armas
llavors Armando
ens es reunim a tal
i m'he donat
amb la cúpula
de l'empresa
que ell tenia allà
un dels seus fills
el Martín
és el que estava allà
però tota la cúpula
de l'Amèrica
era cubana
eren cubanos
que estaven vivint
a Miami
entre ells
el que organitzava
la maratón
aquesta
que després
es va copiar aquí
que l'han copiat
tots els
per acollir diners
per l'Amèrica
i per el que sigui
era un cubano
que ho havia posat
en marxa a Miami
les maratons benèfiques
bé
llavors resulta
que estem parlant
del tema tal i qual
i m'he donat
com
què tipus d'expositat
fem
com ho fem
tal i qual
s'aixeca Armando
i em diu
venga conmigo
ens anem a l'habitació
del costat
i em queda parat
i em diu
usted que quiere
i jo li contesto
yo creo que usted
me haga rico
don Armando
y entonces
em dona la mano
y me dice
pues yo le era rico
ya está
fantástico
contrato firmado
estás parlant
de fa 50 anys
estic parlant
de l'any 80
o 40
estic parlant
de l'any 80
i no em va fer rico
però bueno
perquè va passar
unes circumstàncies
que les puc explicar
però realment
això va ser així
i amb el despatx
de l'Armando
de Armas
jo
a la que vaig conèixer
o en un mundo
i d'unidad
és la Carolina
la Carolina Herrera
la dissenyadora
de moda
venezolana
que la financiava
Armando de Armas
en aquell moment
en aquella primera època
hi havia el seu marit
estaven allà
en una reunió
a la que jo vaig anar
amb l'Antonio Asensio
per parlar
de la revista
i imagina't
la imatge
la Carolina Herrera
el seu marit
com un muy elegante
Armando
normal
el senyor
Antonio Asensio
amb xandal
Antonio Asensio
amb xandal
i jo
i parlant
li presenta
la Carolina Herrera
i l'Antonio Asensio
dius
si
mi mujer
té una tienda
de moda
en Barcelona
i es queda tan ampla
és així
és així
i jo
me quedo mirant
i dic
bueno
vale
i pues sí
i era veritat
clar
les coses
siguin
com siguin
no
bueno
pues tornant
Armando
d'Armas
al moment de nat
Armando
em fa el que ets d'acord
i comencem
a fer el número 0
però
es produeix
la caiguda
del peso mexicano
que passa
de 12 a 20
i fa parar
tot el negoci
en aquell moment
en aquell moment
Armando
em diu
venga a ser conmigo
a Caracas
unos meses
a ver si
les coses
s'arreglen
si es posen
al dia
i llavors
ja continuarem
i és per la raó
que l'any 82
jo me'l vaig passar
a Caracas
i llavors
una de les coses curioses
l'Armando
per viatjar a Mèxic
per viatjar
amb dalt
utilitzava
normalment
en vez de
com no te volia
quan agafava l'avió
no volia ni ningú
al costat
i comprava
les dos o tres places
bueno
això ho fa molta gent
no t'acaba
però llavors
li van proposar
a comprar un avió
i estan a Miami
i li van portar
un avió
un avió
a l'aeroport
perquè el provessin
i el
don Armando
vam dir
tenim l'avió
a l'aeroport
i quina provar-lo
i ell
en un moment
que tinc un tema
pendiente con México
i la seva obsessió
era parlar amb México
per arreglar un tema
i aquells
el van portar
el van estirar
per arribar a l'aeroport
posar-lo dalt
de l'avió
i l'altre
l'avió
en aquell moment
li tenia sense cuidar
el que li importava
era poder parlar amb México
i a un dels
que anava amb ell
provant l'avió
li diu
oiga
llame usted
a México
diu
puedo llamar desde aquí
i l'altre
diu
sí, sí
el teléfono
continuo parlant
en México
l'avió dona voltes
el avió baixa
l'avió aterriza
l'avió ni se l'havia
mirat
no m'havia fotut
ni cas
baixa
baixa de l'avió
i diu
bueno
dones mano
què hacemos
lo compramos
dice
sí
me parece bien
tiene buen teléfono
tiene buen teléfono
bueno
és la història
d'un personatge
de 4 fils
reconeguts
i 9
escampats
en un altre moment
ja
vivint
estant jo a Caracas
l'any 82
em posa
em dona
una revista
que es deia
es deia estat
com es deia
és aquella que es
Momento
Momento
és el que t'han de dir
hi ha variedades
no
és la revista Momento
la revista Momento
que volia que fos
una espècie d'interviu
em dona la revista Momento
perquè la dirigeixi
jo li dic
oiga
mire
ponga un director venezolano
jo ja la faré
però
no, no, no
ponga-se usted de director
bueno
pues usted mateix
llavors en aquell moment
ell tenia
3 fills
4 fills
dels 4 reconeguts
tenia una filla
i 3 fills
i dels 3 fills
un
és el que tenia
s'envia anat a Miami
i els altres dos
els dos eren diputats
polítics
polítics
i la
i el
i el
i el
i el cunyat
o sigui
el marit de la filla
era senador
i en aquell moment
ell controlava també
un empleat de l'empresa
o un exemple
de l'empresa
era el director
de la duana
o sigui
que pràcticament
tenia més gent ell
que aquí
el grup omist
això estava claríssim
i llavors
un dels fills
Andrés
que era el que
més o menys
tenia
futur polític
al cap d'una setmana
o així
està allà
i diu
oi
i diu
vente con nosotros
a la
amiga
bon
a bona rastro cada dia
bon
i a la
a Venezuela
de
el congreso
de Venezuela
diu
ven i miràs
com funciona
això aquí
i bueno
una tarda
anem allà
i jo vaig pensar
que em farien pujar a dalt
com tal
no no
allà al mig
amb tothom
allà amb tothom
hi havia un parlant
que no li fotia cas a ningú
es queixava
és que aquí no m'escucha
nadie
típica història
des d'allà
també hi havia
buen teléfono
perquè vam estar
trucant dos o tres
vegades
a l'editorial
i llavors
cap moment
veig tot un moviment
i dic
bueno
ja què passa
diu
no
ara nos vamos
todos
al senado
que era
l'altre costat
o sigui
un costat
hi havia
el congrés
i l'altre senado
vamos al senado
porque vamos a votar
una moción de censura
contra el presidente
i sí sí
vam anar allà
i llavors
es va aixecar
un personatge
que era
un general
de l'època
de Batista
del Pérez
sí
del Pérez
i llavors
aquest era
general de Razabal
no recordo el nom
que és el que presentava
a la mesa
la moción de censura
contra Herrera Campins
que era el president
en aquells moments
com la qual
llavors
ràpidament
la mesa
va demanar quòrum
tots els
favorables
van fotre el camp
perquè no hi hagués quòrum
i els altres dos
vam quedar allà
allà
se paran
i jo he votat
una moción de censura
contra el presidente
de Venezuela
con la mano en alto
en control
i això
forma part
de l'anedotària
de les teves memòries
que fins i tot
vas influenciar
en unes votacions
per a nada
i imagineixos
no hi havia quòrum
per a nada
això hi ha tot
però bueno
dona una idea
de com era
la política
la política
i el personatge
i el personatge
que a més
era índio
no?
sí
sí
sí
ell era
evidentment
no era
no era
no era hispano
no en absolut
era
però el personatge
jo sempre he dit
per a mi
era un personatge
encantador
ell arribava al despatx
a les 6 del matí
sí, sí, sí
el primer
es passava per a les seccions
es passava per a les seccions
i bueno
però mira si era important
en aquell moment
que quan venia
una figura
política
o
per exemple
Julio Iglesias
venia a Caracas
i no anàvem a entrevistar-lo
a l'hotel
no
ell venia a l'editorial
perquè l'entrevistessin
sí
això et dóna una idea
jo m'he trobat
estar a l'editorial
estar allà
i venir a Caldera
que era
després va ser president
sí
venir a Caldera
que llavors era
bueno
es presentava per a les eleccions
i passava per a les seccions
i dius
ets també una mano
en aquest plan
vull dir
demanant
saps què
cuide'm eh
saps allò
tenies una
però bueno
era un món
era aquest món
i perquè
aquest tipus de coses
clar
Venezuela en aquells moments
tu pensa que en aquells moments
Venezuela
les deien
los
tenien
tothom tenia casa
a Miami
tothom tenia casa a Florida
a fi de setmana
la gent fotia el camp
que tenia
un cert estatus
vull dir
el que tu dius
que fa 40-50 anys
Venezuela
era el país
de Sud-amèrica
més ric
era el més ric
era el que
a més
influenciava
bueno
ja veus
a nivell de distribuidores
el peso venezolano
no estava a 4-15
una cosa així
els deien
los tabaratos
perquè tots
anaven a Miami
i tot
el trobàvem barat
eren los tabaratos
saps
era una qüestió
era curiós
no
però era tota
una època
molt especial
mira
perdonar-te una idea
jo dirigí un momento
ens trobem
que hi ha unes inundacions
importants
a Berines
Berines
és un dels estats
i li dic
don Armando
habría que hacer algo
habría que enviar
un fotógrafo
y un reportero
para que
cubrir esto
no, no, no
Hilario
esto es muy caro
esto es muy caro
mire
coja usted
el helicóptero
y vaya a verlo
sí, sí
era curiós
el personatge
que trobava
car
vull dir
clar
aquestes seqüències
són molt
molt curioses
llavors per exemple
jo ens seguíem comunicant
primer es comunicàvem
per tèlex
saps allò
i tant
es comunicàvem per tèlex
i després
ens demanava
que ens comunicàvem
i si hagués viscut
més anys
i així
s'hauríem acabat
bueno
els twitters
ell i jo
hagués sigut
el pla de cada dia
perquè li encantava
que li envies informació
ara què dius això
mira
ara
em recorda
l'evolució
de la tecnologia
el telegrama
el tèlex
el fax
exacte
el fax
i ara avui
ja és per ordinador
ja és a la mail
o al whatsapp
amb el fax
encara ens connectàvem
amb el fax
i volia que li expliqués coses
d'aquí
què passava
i què tal
i com anaven
era curiosetes
en aquest sentit
llavors ell tenia
un despatx
amb sis secretàries
i era un despatx
que una d'elles
és la que tenia
la validesa
de la signatura
pels talons
exacte
i llavors
aquest despatx
tenia al costat
una sala de juntes
amb una taula
molt gran
i ens assegàvem allà
i cada matí
connectava
amb totes les distribuïtores
que tenia a Sud-amèrica
per mirar com anaven les coses
se ho feia cada dia
i les seves secretàries
tenien la seva
però bueno
allò era un búnker
tenia
per entrar
amb una clau secreta
que no podies accedir
llavors
el procés que jo vaig fer amb ell
quan vaig anar
a passar aquest any
vaig dir
bueno
jo vendré
a Caracas
però
jo continuo teniendo
en Miami
casa
i tal
que hacemos
no no
usted haga lo que quiera
usted fin de semana
si quiere se va
veus com al final
et va fer ric
tenies casa Caracas
tenies casa
en Miami
anaves amb alicolta
veus com et va fer ric
sí
de certa manera
tenia llogat un apartament
i punto
però
llavors
ja em deia
el fe de setmana
jo me n'anava el dissabte
i tornava el dilluns de la nit
cada dilluns del món
ell preguntava per mi
amb la qual
quan jo arribava el dimarts
tenia esbarada
rodada de direcció
és que don Armando
preguntó per usted
fotia cada setmana
cabron
de molt xoc
la manera de poguer
tot el que tothom
ho fotia cada setmana
llavors jo anava a veure'l
don Armando
que hubo Hilario
com estuvo en Miami
el mar tranquil del món
una conversa de
de
sí
però d'alguna manera
es quedava tranquil
tant està controlat
comptava el número
però llavors
amb aquesta forma de ser
pensa que
ho aplicava
a tothom
per exemple
lo típic seu
era
saber
ell sabia
per exemple
que un dels
el comptable aquest
que
sí sí
que tenia
un dels dos
tant el seu
el cubano
com el
però ell tenia
per exemple
sabia que un dels seus
executius
tenia previst
unes vacances
amb la dona
i els fills
anar aquí a Europa
o el que fos tal i igual
el dia abans
li deia
mañana
y esta semana
tenemos unas reuniones
muy importantes
s'hi fotia
les vacances
no saps
no saps
el que era
era igual
o sigui
que era
d'alguna manera
li agradava
demostrar contínuament
que era ell
el que manava
l'única paraula
és
sí
sí
ja
era un
jo
una de les
ficades
de pata
més grossa
que he fet
als Estats Units
va ser per culpa
d'ell
perquè quan vaig anar
l'antana
a visitar
la impremta
aquesta
el director
de la impremta
que em va rebre
perquè
clar
aquesta impremta
amb ell
tenia
una relació
important
tu diràs
era la seva gallina
no no
era
tenien una segona impremta
que feia moltes coses
per Armando
i tal
i llavors
parlant
surts a parlar
de Armando
i de cop a mi
això m'ho creix
i sí
i diu
perdó la expressió
és un hijo de puta
encantador
i el tio
que estava parlant
amb mi
es va quedar
clavat
perquè clar
Estats Units
això col·loquial
que en certa manera
nosaltres
un hijo de puta
és un elogio
en aquest sentit
no no
no acabàvem d'entendre
allà la cosa
i vaig pensar
aquí hi he fotut la pota
aquí hi he fotut la pota
a tope
però bueno
jo tampoc
m'hi portava massa
vaig pensar
com aquest li digui
a l'Armando
es fotrà a riure
l'Armando
però bueno
és part del personatge
molt curiós
què se n'ha fet avui
de l'editorial
d'Armes
doncs no ho sé
no ho sé
pensa que ells
ell va morir
fa
que fa
ja me'n recordo
fa molts anys
però tu pensa
clar
pensa que l'any 82
és la guerra de les Malvines
i en aquell moment
ell em va demanar
que jo fes una
pel diari
que fes una
una nota
cada dia
perquè clar
jo era l'únic
que anava a favor
dels inglesos
perquè tots els venezolanos
anaven a favor d'Argentina
tots pensaven que
me'n recordo
que una de les
pensa una cosa
curiós
mira si era important
en l'editorial
en aquells moments
jo cada setmana
rebia
una pila
de fulles
però així
que eren
tots els eventos
i coses
a què estàvem
convidats
durant la setmana
tu podies
l'any 82
a Caracas
almorzar
dinar
i sopar
gratis
tots els dies
només acudint
els sabents
les acudint
els sabents
les festes
que feien
els grans hotels
el Tamanaco
i el Hilton
estàvem invitats
tot era gratuït
només havies de diferenciar
si eren
com palos
o com passapalos
com palos
eren
només begudes
i com passapalos
és que a més de begudes
hi havia
manduca
però bé
espectacular
i llavors
aquests fulls
els passava
la secretària
una de les secretàries
no precisament
que hi havia una
tal
i hi havia notes
al marge
o sigui
tu anaves llegint
i no m'hem donat
un altre que deia
don Armando
le ruega
que acuda
a este acte
em marcava
tres o quatre coses
que ell deia
volia que hi anessis
no?
bueno
també hi anaves
però del reste
tu podies fer
el que volguessi
si volies anar
hi anaves
i no volies anar
hi anaves
no?
i una de les vegades
vam anar
a un còctel
a la casa
de l'ambaixador
d'Argentina
com a desagravio
perquè tots
estaven tots
a favor
i el
l'ambaixador
d'Argentina
en aquell moment
era el general
Laneri
que és que
quan va acabar
la dictadura
el que va ser
provisionalment
president
un curt periodo
de temps
president
i jo parlant
amb el Laneri
dic
de veritat
vostès creen
que van a ganar?
no
para nada
tu també
preguntes
de que
ja es preguntava
sofandra
sí
però
vostè
que
m'ha de ganar
no para nada
deixem-ho
que ja no
vaig dir
res més
però bueno
vull dir
trobaves
amb coses
d'aquest tipus
si envies
invitacions
que et muntava
tenia la seva gràcia
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
Hi ha tantes coses
que
per explicar
i
aviam
la nostra idea
o la meva personal
és intentar
xafar-li
moltes exclusivitats
de les memòries
per tant
el Josep
Josep
explica'ns més coses
va
que tinc ganes
de xafar-te
primícies
de memòries
dels personatges
que vas estudiant
Bueno
Sí
Quan arribo
quan arribo
em posa un cotxe
i un xòfer
Quan arribo
a Caracas
a Caracas
em posa un cotxe
i un xòfer
i bueno
el xòfer em portava
a tots els llocs
i al cap
d'un parell de setmanes
li vaig dir al xòfer
ja no hace falta
ja me sé el camino
i tal
diu no
però és que si usted
no me quiere
jo me quedo sin trabajo
i diu
continuem
i el vaig tenir
tot el temps
el xòfer
que em portava
de casa
com fos
com fos
i en aquest sentit
però
cosa interessant
la revista
Momento
era una revista
que tenia
molts anys
ja
o sigui
t'estem parlant
de l'any 82
però és una revista
que existia
com a mínim
des dels anys 50
i saps
qui havia sigut
havia treballat
per aquesta revista
els anys
que va viure
a Caracas
García Márquez
el Gabo
o sigui
el Gabo
havia escrit
i pràcticament
algun dels primers
contes
i tal
que després
d'on entrem
al tema
de Macondo
jo els vaig
retrobar
a la hemeroteca
de momento
o sigui
que és d'aquelles coses
que després
et fan
gràcia
però bueno
era part
d'aquest sentit
resulta
que
pasen els mesos
pasen els mesos
i allò
no
Mexic
no cambia
i en un moment
d'un atent
diu
no
me voy a
tal com està el tema
me voy a México
i voy a vender
la distribuidora
de México
i se'n va
i torna
i diu
bueno
Germán
com ha ido la cosa
diu
no
estado bien
me lo he quedado todo
he comprado
no només
no ven
sinó que més
et creix
l'he comprado
a Televisa
et creix
el possible
comprador
de lo seu
que vol que hi fem
el personatge
tenia
però bueno
ho acertava
perquè
va arribar
a tenir
escolta
ja et dic
era
bé
ja
deixa l'Armando en paus
sí
el Josep
m'estava dient
home
i hem parlat molt
no
d'aquestes històries
de l'Armando de Armas
i per això
he intentat
fer un break
amb la música
per començar
un
com ho diuen allò
un plat fort
començar
un nou tema
obrim
un nou
meló
important
Josep
Ràssicur
com us coneixeu
Antonio
Sencio
Jerónimo
Terres
i tu
bé
a veure
en els últims
moments
del por favor
que el por favor
en certa manera
pràcticament
a mi
el problema
m'ha creat
la distribuïdora
la distribuïdora
és una distribuïdora
precisament
de
de César Xivita
César Xivita
intenta entrar a Espanya
a través d'una distribuïdora
i posa com a cap
d'aquesta distribuïdora
a dos xilenos
i durant una època final
l'època del final
de por favor
a les meves mans
és quan aquesta distribuïdora
distribueix el por favor
amb el temps
ens donem compte
però tard
que no en tenim ni idea
però clar
van pagant
van pagant
i no som conscients
de les ventes
reals
de por favor
que haguéssim pogut
conduir
però
no és el cas
i degut amb això
és quan
resulta
que hi ha un tatge obligat
a vendre'l por favor
però bueno
això ja és una altra història
que si vols ja en un moment
en parlarem
però
el fet és que
llavors
en aquells moments
indirectament
l'Antonio Asensio
que tenia un taller de gravat
que havia estat del seu pare
i que treballava pel Diari Mundo
ens havia fet
algunes fotografades
ens havia fet alguna cosa
però indirectament
perquè jo no el coneixia
a través del que jo tenia
de cap de producció
havia tingut tractes amb l'Antonio
quan
jo tinc a vendre'l por favor
i tal
jo me'n vaig a viure a Madrid un any
perquè
en certa manera
els que havien
els que havien volgut ser socis
amb el tema
de por favor
que eren els que tenien
la revista
Ser Padres
a Madrid
i que tenien el Lluï
aquests
ens parlem
i jo
vaig a Madrid
per col·laborar amb ells
un temps
a veure què fem
o què deixem de fer
perquè l'últim punt
de relació amb ells
havia sigut
una revista
que no va arribar a sortir
però de la que sí
van fer una presentació
que era viva
aquesta revista
vam arribar a fer un número zero
i vam arribar a fer una presentació
a la premsa
amb un barco
de la
transmediterrània
sortint a la nit
amb una festa
anant fins a Mallorca
i tornant
una bona manera
de fer una presentació
d'una revista
sí
però que llavors els periodistes
van dir que els havien fet
una trampa
que no els podien moure
clar
per això et dic
que és una bona persona
per això t'ho deia
per això t'ho deia
però bueno
aquesta revista
no va arribar a sortir mai
perquè al final
no ens la van autoritzar
va haver un problema
perquè a més
jo em vaig haver obligat
a presentar-la
perquè aquests socis
de Madrid
van insistir
perquè ells havien
vengut la publicitat
i se sentien obligats
a que allò sortís
on tenia una mala història
però després vam intentar
ells van intentar arreglar-ho
vull dir que jo
col·laboreix amb ells a Madrid
i vaig estar pràcticament
un any a Madrid
i al final d'aquest any
d'estar a Madrid
l'Escensio es posa en contacte amb mi
i em diu
que si vinc a Barcelona
em proposarà fer alguna cosa junts
i tenim una reunió
l'Antonio
el Geronimo Terres
i jo
i jo quan arribo a casa
la que era la meva parella
en aquell moment
em pregunta
què tal és el personatge
i jo li dic
doncs mira
zapatos de
de tacó
o de plataforma
zapatos de plataforma
pantalones d'estos
acampanats
d'elefantes
d'elefantes
i tal
despitragat
i jo li dic
un no m'oblides
en la munyeka
de tal
una cadena d'or
un consult piscines
que dèiem en aquella època
no?
en plan
era com veure
el
el Travolta
el Toni Madero
sí
el Toni Madero
és el deia
el deia Madero
i llavors
jo li explico
tal
i llavors
a veure si adivines
que cotxe tiene
i aquella se'm veia
un Mustang
i dic
però sí
un full Mustang
veus allò que és curiós
que el prototipo
i tal
que això realment
molt més després
no molt més després
perquè va ser aquell any
que vam començar
amb el tema
d'interviu
però realment
era en part
el millor
que en aquella primera època
d'interviu
vam tenir
que jo era l'editor
i ell era el dector tip
hi ha tantes coses
i t'entorrompeso
perquè
és la manera
que tinc
d'alguna manera
i valgui la redundància
de fidelitzar-te
perquè tornis a venir
hi ha tantes coses
hi ha tantes coses
per això
t'he dit
fem un break
perquè
benvolguts oients
corroboraran
la presentació
que faig
del senyor
Josep Hilario
persona intel·ligent
culta
creativa
i divertida
doncs
amb l'esperança
i el compromís
que el Josep
continuarà
venint
i està al nostre costat
deixo ja
la primera pregunta
per la propera entrevista
que tindrem amb ell
és
com decidiu fundar
el grup 7
al març
del 76
no fa falta
no fa falta
que m'ho expliquis
ara
ho explicaràs
en la propera
entrevista
i ara
donem pas
al Josep
que està aquí
rient
amb nosaltres
a l'estudio
i d'alguna manera
com
com estic jo
amb la boca oberta
escoltant les històries
del Josep
ara tu Josep
ja veus
que no és fàcil
després
després d'haver sentit
el mestre Josep
Hilario
ara el Josep
que veia
des que ens expliqui
coses
almenys
que tu ets un digne
disciple
explicant històries
també divertides
que ens explicaràs avui
moltes gràcies
ja veu que el Joan
ha fet bé de no venir
perquè
ara aquí
quan se val
explica coses
jo volia parlar
una mica
d'alguna coseta
de la plaça Catalunya
la plaça Catalunya
doncs bueno
és un lloc
que també
podries posar d'aquí
i parlar
de la plaça Catalunya
no hores, dies
és un dels records
més antics
que jo tinc
jo tenia dos, tres anyets
anava amb la meva àvia
a jugar a la plaça Catalunya
era donar menys els coloms
i a la plaça Catalunya
era a terra
jo anava amb la galledeta
i anava amb la pala
i bueno
doncs la plaça Catalunya
que ha sempre sigut un centre
encara que jo la trobo
una mica llatxota
la plaça Catalunya
hauria pogut ser
molt més maca
però bueno
jo volia
doncs vaja
ja dic
es poden parlar
doncs moltíssimes coses
la plaça Catalunya
va començar
que no era una plaça
no estava pensada
com a plaça
quan es va
el desajuntament
va decidir
que allà havia de ser
una plaça
es van haver d'enderrocar
es van haver d'enderrocar
alguns edificis
que ja existien
que ja existien allí
al voltant de la plaça
doncs hi ha hagut
l'hotel Colón
hi ha hagut
la farmàcia
drogueria
Vicenç
Vicenç Ferrer
que ara doncs
tot el que s'ho ha menjat
el cort anglès
antigament
doncs quan tot allò
estava emmurellat
no era un lloc gens principal
era el que és
el portal de l'Àngel
hi havia
primerament era
el portal dels orbs
o sigui que no era
cap lloc important
la porta principal
de la muralla
era
a Sant Antoni
allà entraven
totes les personalitats
principals
vinguessin
tot vinguessin
si havien de donar
la volta
la donaven
i entraven
i entraven
per allà
doncs
bé
totes aquestes coses
jo volia parlar
d'una cosa
doncs així
dels coloms
de la Praça Catalunya
tothom
i més qui menys
en un moment donat
abans teníem fotografies
d'anar a donar a menjar
els colomecs
i ara doncs
els coloms
han arribat
des de venir
un problema
però a la Praça Catalunya
quan va néixer
no tenia coloms
nosaltres ja els donem
per representat
els coloms
ja entren
en el PAC
però no hi havia
no hi havia coloms
els coloms
a la Praça Catalunya
es van introduir
l'any 29
i va ser
d'una manera
doncs
bastant
bastant
curiosa
si passegem
pels carrers del Call
ara me'n vaig
una mica
aquí
a prop del centre
d'interpretació
hi ha la placeta
placeta Manuel Ribé
és una placeta
que es va
es va crear
pels bombardejos
de l'avia ciutadana
de la guerra civil
i l'any 63
es va dedicar
al senyor
Manuel Ribé
i la Barta
aquest senyor
va ser cap de cerimonial
de l'Ajuntament
de Barcelona
i de la Guàrdia Urbana
va ser una persona
doncs
una persona
molt
molt
culta
va ser una persona
molt treballadora
va ser una persona
que es va fer
imprescindible
a l'Ajuntament
va estar
més de 50 anys
a l'Ajuntament
va conèixer
més de 70 alcaldes
que Déu-li-do
70 alcaldes
70
jo vaig pensar
que estava malament
i vaig buscar una llista
i quan vaig veure
que ja estava arribant
70 alcaldes
en quin període de temps
Josep?
50
amb 50 anys
70 alcaldes
si van haver-hi moments
convulsos
que hi havia
que repetien
i que estaven
3 mesos
destituint
sí, sí, clar, clar
però aquest bon home
va entrar
a l'any 9
a l'Ajuntament
i aquest bon senyor
doncs
doncs
estàs dient
que entre l'any 9
i l'any 60
van passar 70 alcaldes
ho dic perquè
la meva desconeixença
actualment
l'ego amb aquest tema
em sorprèn
que entre el 9
i el 70
o el 60
passessin 70
van haver-hi
unes èpoques
molt convulses
llavors evident
que duraven pocs mesos
ara posaven un
sortir a l'altre
tota una sèrie de coses
que bueno
és per estudiar-ho
doncs
ben
i diria que repetien
que amb el cap del temps
havien sigut 3
ja m'agrada
que no només sigui
el Josep Ilario
que ens expliqui
i ens vegi
que tu també
que ens expliquis
alguna cosa
d'aquestes soptoses
bé bé
doncs
moltes gràcies
però
espero ser
almenys
un bon deixeble
doncs
ell va
va entrar
a la Guàrdia Urbana
i va ser anomenat
al cap
a la Guàrdia Urbana
als 31 anys
o sigui
que va ser una persona
que enseguida
es va fer imprescindible
va intervenir
en tot
va fer com
l'Ajuntament
va fer unes colònies
ell hi va
pels nens
i va intervenir
es va crear
allò
Atracción de Forasteros
que era com una mena
de sindicat
d'iniciativa
i tal
i ell
doncs
tot i que
es va quedar
abans que ell
entrés a l'Ajuntament
els amics
de la Rambla
van posar una placa
a la Rambla
on el tractaven
ell com el fundador
d'això
o sigui
que realment
el que havia estat
a dintre
clar
de vegades
va ser una
una creació
de l'alcalde
Sant Lleí
i possiblement
l'alcalde
doncs
a part de donar
potser la primera idea
no sé si
va fer moltes
moltes coses
però el que va estar
dintre
remenant les cireres
de la plaça Catalunya
en el bon sentit
la part de la plaça
vull dir
doncs
tot això
i era conegut
doncs
per tothom
bueno
va tenir molts premis
després de la guerra
es torna a reincorporar
o sigui
va acabar amb en Porcioles
i té una plaça
no?
la plaça Sant Lleí
suposem
ah no
la plaça Sant Lleí
vull dir
de l'Ajuntament
sí sí sí
jo tornava a parlar
del
no jo parlava
del senyor aquest
sí sí sí
jo tornava a parlar
d'en Ribé
que vull dir
que en Ribé
aquesta persona
doncs és aquelles persones
que estan a l'Ajuntament
que ho coneixen tot
i estan per damunt
de les polítiques
i del temps
i això
i aquest va ser
aquest cas
i per culpa d'ell
doncs hi ha coloms
a la plaça Catalunya
i una manera molt curiosa
tot això
és la part
diguéssim
menys important
de la seva història
va dir
té premis
té medalles
de reconeixement
de tota mena
internacionals
fins i tot
o sigui
que va ser una persona
que no va ser un excèntric
com bon dia
que se li va encendre
la llumeta
i ara passaré
una mica
amb això
va ser l'any 29
a l'Explosició Internacional
va pensar
que escolta
doncs
ver-hi coloms
en aquella època
estava molt ben vist
la qüestió dels coloms
i ell havia vist
que la guàrdia urbana
quan acabaven
d'exercitar els cavalls
anaven als Ipinso
anava
doncs
el sergent
amb la cassaca vermella
i els coloms
i abocaven
perquè ja deien
que aquell bon senyor
allà anava
a portar el gra
i li va dir
tu agafes un cavall
amb la cassaca vermella
i te'n vas
xinotxano
cap a la plaça Catalunya
amb un sac
de gra
i el vas llençant
i així s'ho va fer
va arribar a la plaça Catalunya
va buidar el sac
es va treure la cassaca
i se'n va
i se'n va en tornar
i aleshores
doncs
durant un temps
uns empreses municipals
van seguir donant gra
i després ja s'hi va afegir
la gent
que ho va trobar molt divertit
després ja van fer
les paraletes d'aveses
i així es van introduir
els coloms
a la plaça Catalunya
ara és clar
ara és un problema
ara ja no
està prohibit
donar els diverses
perquè se'ls dona un pinso
doncs esterilitzador
i tot ha canviat molt
segur que ni ell s'ho pensava
aquest bon senyor
l'èxit que tindrien
els colomets
de la plaça Catalunya
doncs Josep
moltes gràcies
fantàstic avui
veient
o recordant
personatges
i les seves històries
des de don Armando
d'Armes
fins al senyor River
exacte
des del Civita
fins al senyor
gent curiosa
n'hi ha per tot arreu
no ens oblidem
no ens oblidem
no ens oblidem
de recordar
la mancança
d'un museu
per Sant Just
però aviam
a veure si m'aclaro
l'Holocaust
era legal
però amagar jueus
va ser criminalitzat
l'esclavitud
era legal
però llibrar els esclaus
va ser criminalitzat
la segregació racial
era legal
però la protesta
a favor del racisme
va ser criminalitzada
resumint
la legalitat
no és una guia
per la moral
la realitat
supera la ficció
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I'm a girl
I hear babies cry
I watch them
Ara escoltes
Ràdio Desvent
Sintonitzes
Ràdio Desvent
La Ràdio de Sant Just
Durant el 8x1
Ràdio Desvent
98.1
Ràdio Desvent
98.1
Music Club Selecció
Debut
Chics
Bertrand
Lui
squat
Lui
Un
b
wealth
Lui
Un
Lui
B
Lui
Un
Un
En