Title:

Interviu i la Transició: Antonio Asensio, editors (Lara i Godó), articulistes i lectors; Casa de les Punxes i Puig i Cadafalch; homenatge musical i reflexió final

## Panorama de l’episodi Programa coral que combina memòria periodística i cultural amb història de Barcelona. El bloc principal repassa l’origen, l’època daurada i la transformació d’Interviu, el paper d’Antonio Asensio i el contrast amb altres editors clau. El segon bloc desgrana la Casa de les Punxes i la figura de Puig i Cadafalch. Tanca amb un homenatge musical i una breu reflexió sobre límits de l’humor arran dels Oscars. ## Bloc 1 — Interviu: orígens, persones i mètode ### Fundació i context (1975–76) • De Por Favor a Interviu: canvi de registre i d’ambició en plena Transició. • Primera trobada amb Antonio Asensio (gener de 1976) i arrencada del projecte a Barcelona després d’una etapa a Madrid i de la mort de Franco. • Perfil d’Asensio: sorprenent, instintiu i amb gran capacitat d’aprenentatge. > “Aprèn molt de pressa.” • Anècdota que il·lustra la seva trajectòria i el risc: > “El diner que et donen els bancs és molt valent i el diner que et treus de la butxaca és molt covard.” ### Política i independència editorial • Interès dels partits (PSOE a través de Pablo Castellano; UCD via ministre Abril) per “saber qui és Interviu”. • Redacció majoritàriament d’esquerres pel context de la Transició; el director fa de “compensador” perquè també es publiquin crítiques a l’esquerra quan toca. • Independència pràctica: es mantenen relacions, però sense caure en la captura política. ### Editors en contrast: Asensio, Lara, Godó • José Manuel Lara (fill): extraordinari negociador; • Javier Godó: millor “nas d’editor”. • Asensio: editor que evoluciona ràpid, sap envoltar-se bé i desprendre’s de qui ja no necessita; salut troncada massa d’hora. ### Expansió mediàtica i decisions clau • Asensio aviat somia amb diari, ràdio i televisió (Antena 3 arribarà el 1989). • Ràdio com a pas previ per salts posteriors; permisos i consolidació. • Teleexpress rebutjat per criteri estratègic; naixement d’El Periódico (1978) en paral·lel al camí propi del convidat. ### Marca i anècdotes d’Interviu • Creació del nom “Interviu”: adaptació de “interview” a grafia pròpia, canviant la terminació per fer-la pronunciable i distintiva. • Reflex irònic actual sobre la “Zeta” i connotacions contemporànies. ### Articulistes i peces clau • Figures de referència: Manuel Vázquez Montalbán, José Martí Gómez, Antonio Álvarez Solís. • Sorpreses creatives: Adolfo Marsillach (gran qualitat d’escriptura) i el fenomen popular Lluís Cantero (cròniques “in situ” que donen credibilitat). • Cas Emilio Romero: de “Satanàs” a fitxatge amb una proposta potent — > “Una carta a Franco i una carta a Déu” — que guanya el sí pel seu impacte. ### Lectors, credibilitat i la “Sangre en lata” • Revista de fórmula multicolor: cada lector s’hi enganxa per una peça clau (columna/relat) i es queda pel conjunt. • “Sangre en lata” (successos reprocessats: Jack l’Esbudellador, Viuda Negra, etc.) amb gran tirada entre lectores; credibilitat reforçada per cròniques vivencials (Cantero) i validació de vendes a través de 5 quioscos “termòmetre”. • Ja llavors hi havia intoxicacions informatives; la diferència era el cost i l’ofici de verificar. ### Decadència i possible evolució • Als 80, l’editor (Asensio) deixa de ser el “lector ideal” de la seva pròpia revista; el pes de la nuesa pública eclipsa altres continguts. • Malgrat tot, **Interviu** resisteix dècades; si Asensio hagués viscut, hauria evolucionat abans que tancar. ## Bloc 2 — Barcelona i patrimoni: Casa de les Punxes i Puig i Cadafalch ### Casa de les Punxes (Puig i Cadafalch) • Triple casa per a les germanes Terrades (Rosa, Josepa i Àngela) amb codis iconogràfics a les façanes (inicials RTV/ATV, panells ceràmics, rellotge de sol i zodíac). • Plafó del darrere amb un Sant Jordi combatiu i el missatge: > “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat.” • El recurs del “filacteri” (cinta amb text) com a precedent del globus del còmic. • Avui no és visitable per dins (coworking); val la pena el volt exterior per llegir-ne els detalls. ### Puig i Cadafalch en síntesi • Arquitecte, historiador, arqueòleg, docent internacional i polític (president de la Mancomunitat, president de l’IEC, diputat i regidor). • Destacats: Palauet de la Generalitat (restauració), Casa Amatller, Casa Serra, Quatre Gats, Codorníu, Casa de les Punxes; a Montjuïc: Palau Alfons XIII i Victòria Eugènia i les Quatre Columnes (enderrocades per Primo de Rivera i restituïdes —més baixes— anys després). • Exili a França; retorn amb prohibició d’exercir; reimpuls de l’IEC i publicacions sobre romànic. Llegat d’un **modernista integral** eclipsat massa sovint per Gaudí. ## Notes musicals i tancament • Homenatge a Il Divo i a **Carlos Marín** (1973–2021) amb “Qué bonito es vivir”. • Reflexió final arran de l’episodi **Will Smith vs. Chris Rock** als Oscars: **no tot s’hi val** per cridar l’atenció; calen límits i responsabilitat en l’espai públic.

['Interviu', 'Antonio Asensio', 'Por Favor', 'Transició', 'Pablo Castellano', 'UCD', 'Ministre Abril', 'Manuel Vázquez Montalbán', 'José Martí Gómez', 'Adolfo Marsillach', 'Lluís Cantero', 'Emilio Romero', 'Grup Zeta', 'José Manuel Lara', 'Javier Godó', 'Antena 3', 'Teleexpress', 'El Periódico', 'Ràdio', 'Televisió', 'Lectors', 'Credibilitat', 'Sangre en lata', 'Fake news', 'Casa de les Punxes', 'Puig i Cadafalch', 'Modernisme', 'Quatre Columnes', 'Exposició Internacional 1929', 'Codorníu', 'Il Divo', 'Carlos Marín', 'Will Smith', 'Chris Rock', 'Oscars 2022', 'Barcelona']