logo

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu. Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

Transcribed podcasts: 139
Time transcribed: 10d 15h 38m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio Tosbet, 98.1
Ràdio Tosbet, 98.1
Ràdio Tosbet, 98.1
Benvolguts i bentrobats
La vida, jo penso que no es tracta d'entendre la vida
sinó de viure-la i gaudir-ne en cada moment
I el nostre convidat d'avui diu ben clar
M'agrada compartir la meva passió per la música i per la vida
Ja veig que ens entendrem, ja veig que ens entendrem
És de formació, músic de conservatori
És de vocació, formador de músics
Músic conegut i arreu reconegut
Vital i animador
Educat i educador
Avui, en el programa número 104
del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats
Joan Chamorro, un músic extraordinari
Benvingut, com estàs?
Molt bé, moltes gràcies
No, gràcies de res, gràcies a tu
Per haver vingut
Sabent la quantitat de temps que tens
Controlat per la quantitat de coses que fas
Bé, s'ha de saber a què li dediques el temps
I a mi m'agrada el que faig
I li dedico molt de temps
I a part coses de família
I a part un programa que t'entrevistin sempre és interessant
Sempre és maco
Perquè arribes a gent i arriba el teu missatge
I jo tinc un missatge
Que m'agrada aprendre la música
Bueno, és el que deia
M'agrada compartir la meva passió per la música
I per la vida
Això jo deia
Que tu i jo ens entendrem
Molt bé
Joan
Vas néixer a Càceres o Barcelona
Perquè la Viquipèdia en espanyol
Diu que vas néixer a Càceres
I ets un músico i maestro espanyol
La Viquipèdia en català
Diu que vas néixer a Barcelona
I ets un músic i professor
Professor català
Què?
Pues bueno, vaig néixer a Càceres
El 62
Un 24 de setembre del 62
Aleshores estan d'acord tots dos
Això sí
I al cap de dos anys
Doncs els meus pares van emigrar a Barcelona
I em van portar menys, clar
Però no podia
En dos anys
I llavors estic a Barcelona
Des que tinc dos anys
A Catalunya
Aviam, Joan
Estudies la carrera clàssica de saxofón al conservatori?
I al mateix temps estudies el taller de músics
De ben juvenil la hiperactivitat
No
No
No, no era tan hiperactivitat
Jo quan vaig acabar els 18 anys els estudis normals
De cou i la selectivitat
I la selectivitat i tot això
Doncs vaig
Tenia moltes dubtes
Que era el que dedicava a la vida
I llavors vaig dir
Bueno, m'agradava la música
Tampoc és que fos un gran aficionat
A la música
Però m'agradava
M'agradava
I vaig dir
Bueno, doncs vaig a comprar-me un saxo
Així com
I vaig per l'altre
I de músics
I
Jo no coneixia el jazz
Vull dir que va ser un amor
Després que va
Va anar venint
No
I
Paral·lelament
Volia cursar uns estudis reglats
Per
Aquella cosa
Que servirà
Per després dedicar-me a això
I vaig començar a estudiar clàssic també
Però la meva formació és
T'ho has dit a la presentació
Que és clàssica
Però és més també
Llegística
I molt d'autodidacta també
Ara
Anem a poc a poc
Entenc que
Pel que expliques
Primer vas en el taller de músics
I després al conservatori
Sí, les dues coses a la vegada
Ah, però jo diria
Però és el que havia fet
Amb la teva presentació
A mi em consta
Que feies
Alternaves
Des d'aquí ve
La molta activitat
Sí, sí
El taller de música
Hi havia ambient musical
A casa de Chamorro?
A veure
El meu pare
És d'escoltar
Teniu 92 anys
Si dic és
Perquè encara viu
És d'escoltar
Tarzules
No, no, no
Ell escoltava
Juanito Valderrama
Pepe Pinto
Totes aquestes coses
Soy minero
Exactamente
Sí, sí, sí
Con un cuchillo
Yo me abriría
I llavors
El meu germà
Escoltava Beatles
Pink Floyd
I la meva germana
Escoltava
Escolta
La cançó
Així com més protesta
I també
Paco y Gany
Hi ha una diferència de edat
Entre tots els teus germans
No, no, no
Ens portem dos anys
Bueno, amb el teu germà
I l'últim va néixer
Després
Dos anys
Dos anys
Després
Els més grans
Els més grans
Jo soc el tercer
Ens portem dos anys
I, bueno
Aquesta era la diversitat musical
I jo estava ahí escoltant
Quan tenia això
Jo tenia uns gustos
Que, bueno
Abans em donava vergonya dir-los
Però ara no
Perquè al final
És el que som
Jo escoltava molt
Camilo Sesto
I aquestes coses
És música pop, no?
Sí, bueno

En aquella època
Bueno
Cançona romàntica
Jo que sé
Aquestes coses
Adolescent
Que anabas a la discoteca
Ballabas
I tot això
I també m'agradava molt
Moltes coses, no?
I Paco Ibañi
M'agradava molt
Un disco que es diu
Vente canciones d'amor
Y una
Lo vente poemas d'amor
Y una canción desesperada
Puedo escribir
Los versos
Más tristes
Exacte
I tot això
Bueno
Hi ha molt
De tipus
D'aquesta música
Però
Jo el jazz
No el vaig conèixer
No el vaig conèixer
Fins que no vaig arribar
Al talle de música
Sí, per un cantó
La formació clàssica
Al conservatori
I per un altre cantó
La formació
Jazzística

Que al taller de músics
També
Empleaves
O
Feies servir
El saxofón

O sigui
Jo quan vaig dir
Bueno
Jo tocava la guitarra
Com molta gent
Als 14 o 15 anys
Això que vas
I d'excursió
I portes la guitarra
I fas quatre acords
I composes cançons d'amor
I totes aquestes coses
I també la flauta
I tenia una certa
Ser uïda
Com tothom
Més o menys
Però la
Quan em vaig decidir dedicar
Dedicar
O provar
Va ser
Va ser
Va ser
A la clau de sol
Allí per
Paral·lel
I vaig comprar
Monsaxo
Que per sort
No estava malament
Enllana Guisagua
Tenor
I amb això
I amb això
Vaig
Vaig
A l'escola
I aquesta escola
Va ser
El tall de músics
I paral·lelament
Jo vaig començar
A fer
També guitarra clàssica
I vaig fer
Tres anys
De guitarra clàssica
En premi d'honor
En guitarra clàssica
Que vaig abandonar
Perquè no
No tenia temps per tot
Perquè vaig
Paral·lelament
Vaig començar
No al conservatori
Sinó
Examinar
Al conservatori
Però vaig
Tindre la sort
D'anar a parar
A les mans
Del gran
Professor Adolfo Ventes
D'acord
I amb ell
Vas fer
Tota la carrera
Però sempre
Per lliure
En el conservatori
Al carrer Bruc

Vas fer uns anys
Al carrer Bruc
Després vas anar
Al liceu
Al liceu
Són la competència

I vaig acabar
La carrera
La vaig acabar
Al liceu
Per raons X
I tota la carrera
La vaig estudiar
Amb el professor Ventes
Del qual
Tinc un record
Meravellós
Allà
Amb la teva biografia
I les vegades
Que té sentit
Parlar
Continues tenint
Un gran record
I admiració
Per


Per el professor
Del Fomento
Una persona
Que arriba
A els 94 anys
Apassionat per la música
Continuen escrivint
I me'n recordo
Que
Jo no sé
Igual tenia 80 i escaig
Es va comprar
Un oboe
Un instrument
Que era
Ell tocava clarinet
Tocava saxos
Tocava violí
Tantava
És difícil
És difícil
I l'home
Estava allí
Amb la seva mà
Els braços
I tocant
I era d'admiració total
Aquesta versió
Continua escrivint
Música
I
Jo
Bueno
Una admiració tremenda
Per la manera d'ensenyar
També que tenia
Tocàvem tu
I ser apassionat
I
I
I
Jo era molt estudiós
Sempre ha sigut molt estudiós
I clar
Jo era un bon alumne
Diguéssim
I
No sé com
Ho fèiem
Els alumnes
Que no estudiaven tant
Però a mi
Es va portar
Molt bé
I em va donar
Moltes coses
La música
I també
I també com ensenyar
I en alguns aspectes
Del qual tu has
Després en parlarem
Más a l'edat
Molts conceptes
I
I ha sigut una gran referència
Et torno a repetir
I és el que tu expliques

Però Joan
Va com va
De carrera
Al saxo
Però toques més sovint
Al contrabaix

És que
De fet
Bueno

És una mica paradigmàtic
Jo estudio la carrera
De saxo
L'acabo
I toco
Totes els saxos
Toco cainet també
Cainet baix
Però
Començo
Ja quan començo
Amb aquest projecte
Que ja
M'imagino que
En parlarem després
Que és la Sardole Esbana
Fa 18 anys
Començo
A acompanyar
Amb els combos
Perquè no havia
No havia
El contrabaix
I llavors
Vas començar
A tocar-ho jo
De uïda totalment
No he anat mai
A una classe de contrabaix
I
Curiosament
Doncs els primers discos
Amb l'Andrea
Vas tocar
I gravar el contrabaix
I des d'això
Des de fa
Doncs uns 15 anys
La majoria
De discos
Que he gravat
Són amb el contrabaix


Aviam
Joan
Tu comences
Amb big bands
De tota mena
Explica'ns
Explica'm la teva època
Bueno
Quan vaig començar
Jo vaig començar
Als 18 anys
Sembla jove
Però
Para música
No és el més jove
Els meus alumnes
Per exemple
Des Figure'm
Molt jovenets
Però
Llavors
Bueno
Vas començar
Un home
al taller de músic fèiem alguns concerts
i per guanyar-te la vida vas caro en una orquestra
o vas començar amb la Big Band
del taller de músic
sí, però prèviament amb la Big Band
jo havia fet alguns bolos amb orquestres de ball
i llavors en aquesta de ball em van demanar una vegada
mira, si toques el saxo baríton
doncs entres a tocar
i llavors vas comprar un saxo baríton que és l'amor de la meva vida
de fet, el saxo baríton
o un dels amors de la meva vida
i al tindre el baríton
se'm van obrir
es van obrir possibilitats
de més feina perquè no hi havia molts barítonistes
en aquella època i llavors vaig entrar
a formar part de la Big Band del taller de músic
en la qual vaig gravar
el meu primer CD
no recordo quina edat tenia, 23-24
no me'n recordo
en el que normalment estava de solista
Tete Montelí
ja en parlarem
no, simplement com a referència a les Big Bands
la Big Band del taller de músic
la Big Band de Bellaterra
la Big Band del John
de Buclet
la Big Band del jazz de Terrassa
el supercombo de l'Ainon
i moltes més
bueno, perquè
quan toques el baríton
i descobreixes el jazz
i descobreixes les grans formacions
com Diokalentona, Conveixi
Mel Leuys
Toxico, totes aquestes bandes
és una sonoritat
que a mi m'agrada sempre moltíssim
i toquen el baríton més
és com que
el baríton té un pes molt important
dels quatre saxos
el baríton
quin és el teu preferit?
el baríton?
jo és el baríton
i les meves elevacions
amb el saxo
i amb el meu nom
com líder
o sigui, jo tinc com líder
però col·liderant
però com líder
és amb el baríton
és el que més
el que més em fa sentir
el meu sol, la meva veu
això del saxo
és brutal

després parlarem
d'un saxofonista
que jo també admiro molt
que actualment viu
i que és un dels duets
més importants
que t'he vist fer
amb un individu
que es diu
Scott Hamilton
després parlarem
aviam
comences amb les big bands
de tota mena
i has col·laborat
amb orquestes
de tots els estils
que jo sàpiga
des de l'orquestra
de la ràdio televisió espanyola
fins al del teatre lliure
com són aquests canvis
les big bands
i aquestes
bueno
quan ets
tens que guanyar-te la vida
no, no, no
però
a veure
quan ets professional
i toques un instrument
que no hi ha molta gent
que ho toqui
a més a més
jo doblava
amb el clarinet baix
i doblava amb el clarinet
també feia una mica de flauta
i això
doncs la gent et truca
ara hi ha molts músics
molts músics
i molt bons
però clar
estem parlant de fa 30 anys
o 40
de 30 anys
i llavors en aquella època
no hi havia tants
baritonistes
per exemple
i que doblessin
també
llavors bueno
la gent comptava amb mi
i vaig fer coses
per exemple
en el meu currículum
diu que jo he tocat
amb Stevie Wonder
per exemple
és una cosa anecdòtica
estava en una big band
que estava
que l'acompanyava
a Stevie Wonder
però per exemple
una
no sé si ho ha citat
crec que sí
el de l'orquestra lliure
per mi va ser
una experiència meravellosa
perquè amb el Lluís Vidal
era molt sèrio treballant
i per mi és una referència
de director
vaig aprendre moltíssim
i vaig posar molt les piles
amb el clarinet
i el clarinet baix
perquè tenia paper
que doblava
i de fet m'ho vaig comprar
el clarinet baix
perquè em van dir
si toques el clarinet baix
pots fer aquests concerts
amb l'orquestra lliure
i llavors
vaig comprar el clarinet baix
i vaig estar dos mesos
tocant sols amb el clarinet baix
per poder estar al nivell
d'aquella gent que tocava
en l'orquestra lliure
que era la gent top
de Catalunya
i et canvia avui
l'orquestra
el teatre lliure
bueno

no sé
crec que no
no fa coses
no fa coses
però
jo vaig fer bastantes coses
cinc o sis concerts
dels que m'han recordat
sempre
molt macos
amb músics increïbles
com
Xavier Figueroa
el
Gilbert Fortuny
Matthew Simon
tot
bueno
una època
que hi havia aquests músics
que eren
els que fèiem
totes les treballs
tocaven increïblement bé
el piano
estava
moltíssima gent
Mireia Ferrés
alguna vegada
vaig fer coses amb ella
trompetista
no sé
molta gent
molt maca
Joan
bitbans
orquestres
i recorres mig munt
durant un any
amb el grup de teatre
els Comèdia
això és una experiència
explica-la
explica-la
explica-la
bueno
perquè
m'imagino
mira que t'han fet entrevistes
a la teva vida
però que vagis recorrent
pas a pas
no tantes
la veritat és que no
i jo tremendament feliç
que el Joan
avui
entre cometes
es vagi traient anys
i vagi
posant al cap
el que ni el Joan
ni jo tenim
que és una mica
de record
i pèl
entens
bueno
explica'ns
la història
amb els comedians
la història
de els comedians
mira
recordo
un dia
tocant
amb un grup
que es deia
si no me equivoco
era un grup
que es deia
va ser una Hot 7
o així
estaven tocant
en un lloc
i va vindre
el Xavier Ferrola
el Ferrola
em va dir
mira que estan buscant
un saxofonista allí
i m'han dit a mi
però jo no puc
i tal
potser estàs interessat
i bueno
no sé
en comedians
era un grup potent
no
bueno
doncs vaig allà
i sí
jo tocava el tenor
i el soprano
i vaig entrar
vaig estar sis mesos
vaig ser la primera vegada
que vaig anar
a New York
vam estar una setmana
jo vaig
flipar moltíssim
perquè a més
tenia molt de temps lliure
i vaig recórrer
vaig anar
des del Valtteri Park
al sud
on està l'estat de la llibertat
fins a
Harlem
caminant
el Bicapel
la gran mancana
perquè molta gent
associa New York
a Manhattan
Mallorca és molt més gran
que Manhattan
però el que tu dius
el record tothom de New York
és Manhattan
que va a Bicapel


vaig estar a Manhattan
que és on està
tot
bueno
hi ha més clubs fora
però hi ha molts clubs allí
i que vas quedar enamorat
de la ciutat
i allí van ser
tres dies
al sud de Manhattan
on està l'estató de la llibertat
on la pots veure
a Padre Park
i després vam anar també
a Xile
en l'època que estava
el Pinochet encara
van sortir en portada
a fer un altre espectacle
havia dos espectacles
jo estava en dos espectacles
la nit
que era on estava
jo tocava música
amb el soprano
amb el tenor
i a més a més
feia d'actor també
feia de camiller
feia de moltes coses
era molt divertit
i després hi havia
un altre espectacle
que era Dimonis
on es posaven
vestien de dimonis
i estaven
per tot arreu
per tot arreu
i tocava el bombo
i era un
si et deixaves portar
un flipe
perquè la gent
entrava en una mena
de catarsis
amb els focs
d'artifici
i amb la
percussió
i la veritat
és que va ser
una experiència
molt maca
de sis mesos
que em va servir
moltíssim
vaig recórrer
molt
molt
de món
Europa
tota
i després
sí que és veritat
que abans
d'estar jo
havien anat
encara
com a dir
ens havien recorregut
molt més
encara
de món
però bueno
vaig a pillar
aquesta època
que
ja et dic
Xile
Nova York
Venecia
França
Alemanya
Portugal
van estar
per molts llocs
del món
va ser una experiència
molt maca
amb gent molt maca
de veritat
ho vaig passar molt bé
és curiós
perquè Catalunya
que era un país
fa 30 anys
molt més petit
del que és ara
ara ja
fa poc
que arribem
als 8 milions
amb no re
i recordo
que fa poc
que el Jordi Busou
deia
som 6 milions
i una mica més
enrere
érem 4 milions
està documentat
i és curiós
perquè
amb moltes arts
i concretament
amb el teatre
per molt que digui
Madrid
però Catalunya
ha sigut pioner
com a grups
no ho tinc preparat
però
els jugulars
de Guell de Bom
els comedians
aquells tan brutos
la fura dels baus
veus com m'entens

fixa't
quin aspectre
a part de tot
el que es feia
al teatre lliure
i a més
amb música en directe

home
i en l'actualitat
és on
per exemple
la música
que jo més faig
que és jazz
penso que
Barcelona
és un punt
molt àlgid
de tot Espanya
hi ha llocs importants
a València
es fan moltes coses
a Màlaga
es fan moltes coses
però
aquí hi ha
una quantitat
de músics
i molt joves
que
faltarien més clubs
etcètera
és un altre tema
però
hi ha
un ambient increïble
de jazz
creativitat
i de tots els estils
que són el Maco
també
i per un altre cantó
és curiós
cada vegada
mira
a part dels dos
conservatoris
escoles de música
privades
arreu
tallers de músics
aquesta incitació
que els nens
d'avui
l'educació musical
és fonamental
fa 30 anys
quan tu dius
i 40
era l'excepció
i curiosament
cada vegada
tenim menys
llocs
i després
si tenim una mica
de temps
en parlarem
que es faci música
en viu
i concretament
ja

això és
per un cantó
cada vegada
hi ha més músics
una de les sortides
dels músics
t'ho dic
per fills
d'amics meus
saps quina és
les cobles
de sardanes
les cobles
de sardanes
és una pedrera
de músics
que surten
del conservatori
i no saben
on
o bufar
o
o tocar
corda
és una mentida

bueno
clar
la sardana aquí
es viu molt
llavors sempre hi ha feina
d'això
i és indirecte
no pots posar un disco
has de veure
la gent tocant allí
i el si és més fàcil
la gent jove
tocar
amb una coula
que no
és en un local
perquè si és que no n'hi ha
a part del Jambri
que és a casa teva
segon
ara s'ha pogut
el Milán

jo penso que hi ha
pel que a mi em toca
i crec que en general
no està especialment cuidada
la música
especialment
i poc valorada
i especialment la música
de jazz
no sé per què
perquè sí que hi ha
una
una orquestra sinfònica
que toca
tots els repertoris
que no solament
toca música
de catalans
i a vegades hem dit
no és que això del jazz
és una música
que no és catalana
a veure
estem parlant de música
estem parlant
de tocar música
que pot ser
de ara
o pot ser
de Charlie Parker
de fa 50 anys
però
hi ha una orquestra
sinfònica
que està subvencionada
i que s'ha tocat Mozart
i que s'ha tocat Beethoven
i que s'ha tocat
o sigui que no podem parlar
d'actualitat
i no podem parlar
tampoc
de cosa
de música d'aquí
la música
és universal
és universal
llavors jo penso
que en aquest sentit
és una llàstima
que no
que no s'aposti una miqueta més
per fer més música en viu
per apujar els locals
perquè hi hagi més locals
Barcelona podria ser
un Manhattan
diguéssim
que hi hagi clubs
hi ve molta gent de fora
i hi ha molts músics
per això
deixen a part dels autòctons
els catalans d'aquí
és que ve molta gent
que té una cultura musical
i parlo d'estrangers de fora
no hi ha
però si tanquen
és perquè no és negoci
o bé
perquè estan en locals
com diu això
la gentrificació
no sé què
és a dir
que veu un curs d'inversió
o una empresa
i per aquell local
que tu estàs pagant
un lloguer raonable
posen
una morterada
de sèntims
a veure
a veure
el Milano funcionava
el Milano funcionava
per això
el Milano
la història que em van explicar
Joan i tu la veus
dominar més que jo
va ser un problema
això de gentrificació
el lloguer
pujo de l'espai
per una altra cosa
pujo el lloguer
o el que sigui
però això va passar
també
no sé si te'n recordaràs
tu
a la mítica
cova del drac
que és on jo vaig començar
a escoltar música de jazz
allà va començar
a l'algun motora negra
l'algun motora negra
aquell espai
era un espai
meravellós
mític
que baixaves
a dalt era una cafeteria
restaurant
molt maca
amb quadres
amb llibres
i baixaves
una escala de caracol
i trobaves
el lloguer
però aquesta ja és
la cova del drac
segona
la de la plaça Adriano
jo et parlo
de la cova del drac
primera
del carrer Tusset
no no
jo parlo
del carrer Tusset
bueno és que les dues
són unes
sí sí sí
no no
jo parlo del carrer Tusset
i les dues tancades
una reconvertida
i l'altra tancada
la de la plaça Adriano
també
està tancada
que abans
era una discoteca
és d'Ebre L'Aïca
sí sí sí
havia tocat molt allí
també
en la primera
no tant
perquè era molt lloguer
però en la segona

allí
en el Port d'Argentina
la primera
no Tusset
és la primera
la segona
és la de la plaça Adriano
sí sí
a Montaner
sí sí sí
allí allí
allí allí
allí havia tocat
ja bastant
i havia vist concerts
molt macos
aquesta fa molt de temps
que no ho sento parlar
amb la qual cosa
no no que facin res
jo la vaig jugar
per celebrar
el meu 60è aniversari
això fa uns quants anys
que ho tenien
els màximars
sí sí sí
el dels màximars
i home
tu que tens tanta relació
i demà
precisament
que havíem demanat
al Jambri
pots preguntar-los
escota
què ha passat
amb el local
que teníeu
perquè era el local
a més de les anys
on ensenyaven
l'algomotor a nec
sí sí
jo hi he anat
a gravar un disc
amb l'algomotor a nec
per això t'ho dic

jo preferia
la llàstima
deixar perdre
el primer local
el segon també
òbviament
perquè és un espai
però el primer local
era un local mític
era un local
que havia tocat
gent allí
increïble
però tornem-hi
tu imagina't
el que t'haurien pagat
el lloguer
que es va convertir
en un
crec que es va convertir
en un pan s'encompte
per això
un pan s'encompte
llavors dius
ostres
polítics
tenim aquí un espai
que és un espai mític
és com si per exemple
vas a Nova York
i el Brilas Vanguard
per exemple
ho reconverteixen
en un
jo què sé
Fried Chicken
no?
aquestes no
dius
hòstia
però aquí ha passat
molta cosa
i això s'ha de cuidar
s'ha de cuidar
i va cantar
Billy Holly
i John Coltrane
moltíssima gent
i com
aquí
la cova del Dac
del carretor 7
era això
era el
Viles Vanguard
aquí de Barcelona
i ademà
és que el lloc
era preciós
era preciós
que hi havia
algun problema
de no sé què
bueno
se solventa
se soluciona
s'apoya
i a partir d'ahí
no perdre
joan
jo recordo ja
haver escoltat
cançons
cantants catalans
cançons de protesta

clar
és a dir
era un espai cultural
era un espai cultural
des de cantants de folk
grups de jazz
música pop
per entendre's
que
però bueno
joan
abans ho has
mencionat
tu has acompanyat
d'una manera o una altra
la quantitat
de músics
de gran
anomenada
a la sentida
des de Tete Montoliu
a Stevie Wonder
des de Manhattan Transfer
a Bebo Valdés
aquí
ara que no s'escolta ningú
quin t'ha impressionat
més
aquí
bueno
són diferents
per exemple
tu políticament
que és tan correcte
no no no
però no
jo t'explico
perquè
jo he tocat
amb ells
però per exemple
no és el mateix
el que jo vaig fer
amb Stevie Wonder
o amb Manhattan Transfer
que el que vaig fer
amb Tete
o amb Bebo Valdés
jo amb Bebo Valdés
vaig gravar un disco
un disco preciós
que té una història
a més a més
que era un
Bebo Valdés
estava
no coneixia ni Déu
estava allà
en un país del nord
tocant en bars
i llavors
a l'Àdio Reynon
i l'Àdio Reynon
que és un gran
increïble músic
un gran amic
tenor
tenorista
agrava molt
aquest tipus de música
i llavors
va fer
un disco
en sextet
amb ell
i va fer
va recuperar
uns arranjaments
i unes composicions
de Bebo Valdés
que tenia ell
en un calaix
i les van gravar
aquí
i llavors va sortir
un disco molt maco
amb una big band
de l'Àdio Reynon
i després
va vindre la pel·lícula
si m'equivoco
ja em perdonareu
però va vindre la pel·lícula
de Calle 54
i tot això
i llavors
es va fer
famós
a partir d'ahí
Bebo Valdés
i van fer
van regravar aquest disco
amb músics de Miami
etc. etc.
i aquest disco
de l'Àdio Reynon
que és preciós
va quedar una miqueta
i ahí Bebo Valdés
a partir d'ahí
va canviar la vida
òbviament
perquè va vindre
el festival de llars
moltes vegades
i el de Barcelona
etc. etc.
Primer era més conegut
per ser el fill del xuxo

claro
i després ja va ser
el Bebo
són històries
són històries
i per exemple
el Tete també
vaig tocar moltes vegades
amb l'Àdio Reynon
també
van fer moltes coses
amb el Tete Montevideo
i vaig gravar aquest disco
que és l'orquestra
del taller de músics
que va ser el primer disco
on jo tocava
el Baríton
el Baríton
el Baríton
clar
en Cívico Monde
va ser dos concerts
allí de grup
i el Mahatans Traspers
va ser amb un quartet de saxos
que acompanyaven també
amb una orquestra
i Mahatans Traspers
o sigui
dos coses molt maques
però que
no són tan representatives
per mi
l'altre sí
perquè va quedar constans
i a més a més
i com personatges
jo tinc nomenat aquests quatre
segur
amb tots els que has participat
segur que tindràs moltes anèdotes
però
més que res per curiositat
i perquè els soients
vist des del que hi ha al darrere
de l'escenari
a través d'un músic
repeteix la pregunta
quin t'ha impressionat
sigui com a persona
sigui com a músic
de dir
carai
aquest individu
val la pena
haver compartit
aquests quatre
o en general
no en general
en principi
jo t'he nomenat quatre
perquè
aquests quatre
d'aquests quatre
clar
jo vaig tenir una relació
més propera
amb
amb el Tete
jo la vaig portar a Bellaterra
amb el meu cotxe
i vam estar parlant
de Dexter Gordon
quan
casada amb la Pilar Morales
que va morir fa poc
jo tenia
perquè la seva filla

doncs la conec bastant
i tenia
molt bon tracte
la Pilar Morales
arrel d'una vegada
que vam venir
ja l'explicaré
batalletes
de quan era jove
a la Cerdanya
a l'hotel del lago
a actuar
ella cantava
boleros
i el Tete
llavors no estava pel jas
estava d'acompanyant
de
el piano
de la seva dona
era el que cantava
els boleros
i t'estic parlant
doncs poder
farà
60 anys
clar
jo
el Tete
tenia molta admiració
perquè jo és un
gran fan
de Dexter Gordon
amb el tenor
jo com
tocàvem
vas treure molts discos
i molts solos
jo crec
sincerament
que soc
la persona en el món
que té més discos
de Dexter
perquè tinc
tot el que he vist
tot el que has trobat
de Dexter Gordon
130, 140
discos
tot
l'EP
tot
i llavors
quan m'han dit
que anava a gravar
amb Tete Monterio
jo dic
Tete
que té una col·lecció
de steeplechase
de sis o set discos
amb Dexter Gordon
jo els tenia tots
temes com
Second Balcony Jam
Where Are You
molts temes
molt macos
i jo deia
que vaig tocar
que vaig tocar
que vaig tocar en Dexter
que ha gravat en Dexter
i per mi era com
tocar en Dexter
era com una manera
de connexió
jo estava totalment
totalment
un nubilat
per poder fer
això
i després vaig tindre la sort
d'acompanyar-li
amb el cotxe
i de parlar amb ell
i de tocar
en bastantes ocasions
tant en l'orquestra
del taller de músics
com en el combo
com amb l'Avic Bande
i el gran Eladio Reynon
doncs mira
et faré la pregunta
abans de fer una petita pausa
et faré la pregunta
al revés
ha hagut alguna música
que t'hagi decebut
o t'hagi deixat
un mal gust de boca
no
no
no no no
especialment
a mi hi ha un
que m'ha marcat moltíssim
i que després
si vols
parlem sobre això
que és
Scott Robinson
que per mi
no Scott Robinson
no Scott Robinson
no Scott Robinson
per a mi també
és superimportant
perquè he gravat amb ell
i li tinc una admiració
tremenda
i tal
però
com a professor
i com a músic
Scott Robinson
per a mi
és Scott Robinson
i si vols
dic per què
home
clar
per a mi
per què
no
mira
primer perquè
quan el vas conèixer
a través
de l'internet
era una persona
que tocava
molts instruments
tocava el saxo baix
tots els saxos
trompeta
clarinets
flautes
i després
el que em va resultar
molt interessant
és que
podies trobar-li
en un context
molt modern
com la Big Band
de Maria Schneider
que és una de les Big Bands
més puntals
que hi ha en actualitat
o tocava
Toshiku Akiyoshi
havia tocat
i gravat
amb
el Jorobano
per exemple
però et podies trobar
en un disco
de Louis Armstrong
tocant música
de Louis Armstrong
o de
o de
llavors
aquesta capacitat
o tocant
bebop
aquesta possibilitat
de tocar
totes les músiques
de jazz
i conservant
la teva personalitat
em va
mirar
perquè aquí
a Catalunya
sempre ha hagut
aquest
oh no
és que els que toquen
Dixilan
no és que toquen
modern
no és que toquen
perdona
o sigui
què vols que et digui
està molt bé
però
jo vull ser músic
i jo vull
tu pugui tocar
amb vos
després parlarem
de tu
la teva multitask
els teus gustos musicals
que abarquen tot
fem una petita
posa
és
escoltar
és que
és a sentir
que és emocionant
estar amb tu
gràcies
Fins demà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tens dues qualitats que em desmunten els meus esquemes de ser humà.
I te les explico.
Primera, la teva qualitat multitasques i multitàrpret.
Cant d'instruments com de ritmes i estils musicals.
Corda, vent, teclats.
Quin instrument no toques? L'arpa? L'orga d'esclésia?
Quin és el que no toques?
No, hi ha molts que no toco.
Però sí, m'agrada...
El meu instrument principal, com hem parlat, són els saxos,
saxo baríton en concret. Tinc el saxo baix, també.
Influenciat pel gran Scott Robinson, com dèiem.
Però el teu és el saxo baríton.
El saxo baríton.
I també toco, influenciat també pel senyor Scott Robinson,
toco la trompeta. Ara no tant, però, per exemple,
en el primer disco de l'Andrea Motis,
de 2009-2010, toco dos o tres temes en la trompeta.
Corneta, exactament.
La corneta.
La corneta, m'agrada moltíssim.
I clarinet, sí, per la feina, perquè m'agrada molt clarinet bass i clarinet,
també.
La flauta, la travessera, també.
I després, a veure, em puc sentar d'una bateria
i puc fer...
I la guitarra.
I la guitarra, no tant, perquè fa molts anys que no la toco.
Però jo també estic a la guitarra.
Però...
I després el contrabàs, que sí que el contrabàs
s'ha convertit també en un instrument molt important.
Jo diria que actualment és el que més toques.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Bé, al final, jo penso que la música està...
Bé, al final ho crec absolutament, no?
La música està dins teu, en el teu...
No dic a part...
No dic parlant emocionalment, sinó del que és la matèria.
En sonora està en el teu cap.
Doncs si tu tens clar com sonen les coses
i les relacions entre les notes i tal,
doncs és qüestió d'agafar l'instrument i posar-lo.
No és el mateix començar de zero,
que no tens ni idea,
i llavors començar amb un instrument
que quan ja toques un
i et poses a tocar un altre.
La música la tens ja.
Llavors això és el que jo intento,
a més a més,
això ensenyar-ho també als meus alumnes.
I molts d'ells toquen diversos instruments.
Com el que és l'Andrea,
el que té l'Aira Fernández també,
l'Alia Bastida.
I llavors, perquè és buscar aquesta connexió
de la música amb el teu interior
i posar-lo amb alguns instruments.
Tens el teu i després tens altres,
que són un lloc.
La paraula lloc m'agrada fer-la servir molt
quan ensenyo, no?
No perdre aquesta cosa lúdica de la música,
perquè per mi és el més important.
Avui, precisament, amb el Josep,
quan esmoçàvem,
parlàvem del joc com instrument d'ensenyants.
Sí, sí, sí.
Tornem-hi.
L'arpa, l'orga d'esclésia,
ahí queda.
No.
I l'altra qualitat que admiro tant de tu,
el disdur del teu cervell.
Poques vegades t'he vist tocar en partitura.
Tens una memòria privilegiada.
Ets conscient d'això.
Bé, a veure, m'agrada
tocar les coses de memòria
la mida de lo possible,
tot, sobretot si ho has tocat moltes vegades, no?
A veure, jo llegeixo bé,
puc lleixir bé,
i dir...
Home, doncs, tens la carrera, eh?
Sí, bueno, però la carrera és una cosa
i després és la pràctica diària, també,
la que et porta a dominar la matèria.
Sí, sí.
Cinc anys de surfets et saben...
A més, jo soc professor de lenguatge en el taller de músics,
jo tinc uns llibres que vaig fer i que encara es fan servir.
Ah, ara, em pararem.
Els mètodos.
Els mètodos.
Però, però, òbviament,
quan toques, jo als meus alumnes dic,
en el teu estudi hi ha d'haver una part d'això,
i una part que és de repertori,
tu has de tindre el teu repertori,
i ha de ser de memòria.
Si tu, per exemple, ve a la teva família i diu,
va, toca'ns alguna cosa,
i que tu puguis tocar durant una hora de peu,
sol, un repertori,
un repertori que és, doncs,
estandards, una balada,
un blues, etcètera,
i que tu et plantis allí i puguis tocar-ho.
O que tu vagis de sobte amb el teu instrument,
als teus 14 anys,
i vagis a Japó,
i et trobes una sensació rítmica,
i dius, va, doncs,
vas a fer una llam,
i tu puguis tocar tot de memòria.
No treuràs el paper per tocar un tema
de Gugnès de Piero de Riu,
o Yes Friends, no.
Tu has de saber.
I això és important.
Des del principi,
ja des dels 7 o 8 anys,
tindre el repertori.
O sigui, més enllà de la tècnica,
tindre el repertori que tu puguis desenvolupar.
Això genera que la memòria es va treballant.
I això és una cosa molt important en l'educació,
que si després parlarem,
doncs ja parlarem,
però la memòria és fonamental.
La memòria auditiva, també.
Ja no parlo d'altres tipus de memòria,
però la memòria auditiva,
que tu puguis escoltar
i saber què saps què és
i tocar el teu instrument, no?
Em vas entenent, no?
Sí.
L'enveja que tinc.
Ah, no.
L'enveja que tinc.
Entra el teu cervell prioritzat
i aquesta capacitat
de ser un home multitascals.
És brutal.
Aviam.
A veure, mira,
ara faré de Joan.
Aguant.
Tu.
Eng, eng, eng.
Cop de puny,
el palmell de la mà.
Així comencen
les interpretacions
de la Sant Andreu.
De la Sant Andreu,
ja ens van.
És correcte?
Eng, eng, eng.
Sí, més o menys.
A vegades.
Has anat evolucionant
durant aquests 18 anys.
Aquest cop de puny.
El cop de puny, sí.
Això és...
Se morro pur, eh?
A veure,
per mi el ritme
és molt important
i llavors, clar,
si estem de tocar molt junts
d'algun temps
i el temps...
Quan?
Tu.
Exacte.
Jo, quan he treballat
amb orquestes de clàssic,
amb tot respecte,
em costa entendre'ls.
Home, clar,
no pots...
Eng, eng, eng.
No, em costa el ritme.
Però ells s'entenen, no?
S'entenen.
Jo no entenc els directors,
no sé com ho fan,
però a mi m'agrada...
La meva referència
és a Sajos,
com dirigeix,
o Maria Schneider,
o Gena Xica,
o Duke Linton,
que són molt clars
amb el ritme.
El jazz necessita
que la pulsació
estigui ahí molt, molt.
i llavors, per això,
jo intento fer-ho
el millor possible
perquè funcioni.
Escola Municipal de Música
en el barri de Sant Andreu,
any 2006.
Fundes,
la Sant Andreu
ja es van.
Fa ja 18 anys.
Han passat
més de 80 nois,
nois, eh?
Sí, sí.
Com va?
Bé,
vam néixer allí,
vam néixer abans,
el 2006 és quan comença
a la Sant Andreu
es van a néixer una mica,
a fer els primers concerts
com a grup petit,
i en el 2009
ens comencem a fer
de Big Band,
amb Big Band,
a Terrassa
fem els primers concerts
i gravem el primer disco
amb la Sant Andreu es van
el 2009,
que paral·lelament,
el 2010,
gravem el primer disco
també amb l'Andrea,
que estan així,
aquests temps.
i a partir d'ahir
comença una escarada
que la gent es conegui
de concerts,
de discos,
va ser l'inici
de tot això
que ha vingut després,
no?
En l'Escola Municipal
de Música de Sant Andreu
vam néixer,
jo vaig estar donant gràcies allí,
i el 2011,
el 2012,
quan fem la pel·lícula
Filma Bot Kids & Music,
no ens acabem d'entendre
en l'escola
i des d'ahir
sortim fora de l'escola
i ja fa molts anys
que no estem en el context
de l'Escola Municipal
de Sant Andreu.
Per què és el barri de Sant Andreu?
Bueno,
a veure,
l'escola era...
Allà és d'allà,
però hi ha moltes escoles municipals.
Sí,
però jo...
A Sant Jus en tenim una, eh?
Sí,
però jo vaig anar per allí
i jo tocava ja paral·lelament
treballar al taller de Música del Raval.
Ara.
i...
I...
Bueno,
el Raval a Sant Andreu ja...
I llavors...
I jo vaig...
El taller d'emoció està al Raval,
clar.
Clar,
clar,
i ara també està allí a Can Fabra,
el superior,
que també ha donat classes allí,
però clar,
a mi em va sortir la possibilitat
de treballar en una escola municipal,
jo vaig fer les meves oposicions
i jo vaig...
De fet,
ara estic d'excedència,
però soc
comissió funcionari,
no?
que ara fa dotze o trets anys
que no hi hagi això.
I va néixer allí
en aquella escola
de Sant Andreu
i...
I clar,
la banda es deia
Sant Andreu i es van
perquè, bueno,
va néixer Sant Andreu
i a mi em va semblar
un nom molt maco
dir-li Sant Andreu i es van.
I a partir d'ahí,
doncs, bueno,
tota una història
de moltes coses,
de molta gent,
de molts projectes,
de molts discos,
de moltes excavacions,
de molts viatges,
de molts records molt macos.
De moments també
no tan macos,
vull dir que de tot passa,
però priva
i queda
el més
més maco
que és
el que es pot veure,
el que es pot veure
nens fent música
que s'ho passen molt bé
en qualitat
i que,
d'alguna manera,
també
fan
i han fet
que altres nens
també ho facin
i això per mi és un...
Perquè
no només ho veus
sinó que tu
els inculques
i ens has ensenyat
als espectadors
a sentir
la feina que fas.
Aviam,
crees la sessió de jazz,
el que t'explicava
i el que tu deies,
dins l'escola municipal,
però segons els teus mètodes,
que m'imagino que per això ja no t'ho duries a entendre,
segons els teus mètodes,
les formes i maneres,
i com vas aconseguir, Joan,
que et donessin suport
a anar-me per lliure
dels mètodes d'ensenyament reglats?
Perquè tu tens uns mètodes
que no estan reglats,
són mètodes
fantàstics,
perquè,
ho dic clar,
i amb el micrófono verd,
a l'èxit,
al final,
a l'èxit
no es discuteix,
sempre i quan estigui aconseguit
en bona sart.
tu has aconseguit un èxit,
i després en parlarem,
incomparable,
en el món musical,
i quan dic el món,
dic el món,
el globo terràqui,
musical,
segons mètodes teus.
Bé, a veure,
com aconsegueixes?
Mira,
la meva faceta de pedagog o de professor
va començar en el taller de músics,
en el moment que jo vaig adonar-me que alguna cosa
no havia funcionat en mi mateix,
a través del llenguatge musical,
no entenia com ens ensenyava,
llavors vaig crear un mètode
que ara no explicarem,
a base de graus,
a base d'entendre el so,
a base de perdre-li la por
i cantar moltíssim,
cantar moltíssim,
i concentrar-se i fer d'això una meditació
i deixar de dir-li solfeig
i que sigui com una cosa uf,
solfeig,
sinó dir,
ei,
que la música,
el llenguatge,
les notes,
les relacions entre les notes
és una cosa molt interessant
i és bàsic,
no?
I crear aquesta sensació als alumnes
de ganes de fer-ho,
de ganes de dedicar-li,
de ganes de dominar això,
no?
I això ho vaig fer per a pròpia necessitat.
Quan vaig descobrir aquest sistema,
me'n recordo la nit de dir,
ostres,
però si això pot ser així,
per què no m'han ensenyat així?
és molt més fàcil,
necessita concentració,
però és que aquesta concentració la necessitaré,
la concentració la necessitaré
per estudiar i en general a la vida,
no?
I vaig crear el taller de músics
i una metodologia
que encara,
encara,
encara està per allí.
i llavors vaig veure,
i llavors vaig veure,
descobrir que disfrutava molt veient com la gent aprenia d'una manera positiva i amb ganes,
no?
I això,
quan vaig anar a parar a l'escola de música de Sant Andreu,
doncs vaig intentar instaurar-ho.
però aquí hi ha una història,
per exemple,
molt,
molt breu,
no?
Clar,
quan vas a una escola on són nens,
trobes nens de tot,
no?
Que a uns els agrada més,
els agrada menys,
no?
i me'n recordo una conversa dels professors,
no?
Que deien,
oh, no,
és que no estudien,
no estudien,
no?
La gent no està motivada.
I jo era d'aquests que deia,
oh,
és que no estudien,
no estudien.
I en un moment donat vaig pensar,
com és possible que no estudi més,
que no practiqui amb el meravellós que és la música?
I vaig dir,
i vaig pensar,
i això és clau,
eh?
Vaig pensar,
estem culpant els nens que no estudien
i perquè no es mirem nosaltres a nosaltres mateixos.
Què és el que fem malament?
Què és el que fem malament
perquè els nens no tinguin gana de treballar,
d'estudiar i de fer de la música
com la vius?
I llavors vaig canviar una sèrie de coses,
vaig canviar la meva metodologia
a través d'una sèrie de coses, no?
I va funcionar.
I aquest tant per cent que era un 80-20,
no estudiaven ni estudiaven,
va revertir.
I clar,
em vaig sentir molt feliç que fos així
perquè al cap i a la fi,
que jo soc un educador,
a part de músic, no?
I si veus que la cosa funciona
i fas que la gent a través de la música
sigui més feliç i s'impliqui,
doncs per mi va ser un èxit, no?
I a partir d'òbviament,
vaig anar desenvolupant una metodologia,
a través de cantar moltíssim,
a través d'escoltar moltíssima música,
a través d'escoltar grans referents,
i vaig convertir la meva metodologia
basada en l'aprenentatge d'un llenguatge
com si fos els nens quan aprenen a parlar.
Vull dir, escoltem moltíssim.
No comencem amb els llibres,
comencem escoltant,
comencem volent fer això que estem escoltant nostre.
No? És com nens petits,
és tan fàcil com això.
Vull dir, nens petits no es planteja,
anem a un llibre,
i ara el verbo,
i ara el subjecto,
el substantivo,
vas parlar amb ells
i ells tenen interès en comunicar-se
i van aprenent,
van aprenent, no?
Doncs fent...
Entrem en la música d'aquesta mateixa manera,
a través de l'escolta,
i a través de cantar moltíssim,
a través de la memòria, no?
Això forma part de la metodologia.
I després hi ha una part també
que és com ensenyes,
que això és molt important.
Tu pots tindre molt la metodologia
però no tindre la capacitat
de comunicar-te amb els alumnes.
Tu has de poder transmetre coses.
I això es resumeix en dues paraules.
Amor,
amor per el que fas,
i després trobar que la teva professió
és una cosa sagrada.
O sigui, nosaltres,
per les nostres mans,
els professors passen gent molt jove.
I depèn com es tractis,
depèn com es enfoquis
el que els estàs ensenyant,
les seves vides poden fer giros importants.
Perquè estàs tractant amb nens,
estàs tractant amb nens de sis,
de set, de vuit, de nou anys,
i per ells tu ets important.
I jo entenc que ells
han de ser per nosaltres també importants.
Per mi,
cada vegada que un nen fa
un avance potent,
per mi és un punt de
uau,
no m'és igual.
No m'és igual.
No m'és igual.
Ara que dius això,
totes les coses que al començament et deia,
en la teva presentació,
segur que ens entendrem,
un cop més l'heia encertat,
en aquest aspecte,
dient, clar, que m'entenc amb tu,
perquè el teu sistema pedagog,
jo que soc més bé que tu,
el puc extrapolar a la universitat.
Jo recordo que quan estudiava,
hi havia els tipus catedràtics
que valoraven la importància
de la seva assignatura
amb el porcentatge de suspens
que hi havia.
Clar,
un individu segon o tercer de carrera,
que una assignatura aprovint
al juny un 20%,
i al setembre un altre 20%,
nanos o persones
que ja són universitaris,
qui fa ja és el profe.
O sigui,
que valoris tu la teva assignatura,
no per com és la assignatura,
sinó per la quantitat de suspensos,
ja a segon o tercer de carrera
això no enquadra.
d'alguna manera
correspon a la teva explicació
de que possiblement
qui es té que plantejar
moltes vegades
al revertir la situació
no és l'alumne,
sinó el professor.
I tens que buscar la manera
de poder arribar,
motivar
i fer gaudir
a l'alumne
d'allò que li intentes transmetre.
Sí, jo penso que sí.
Joan,
és que hi ha tantes coses
i me'n vaig...
M'he preparat un petit guionet
per parlar amb tu.
Els pares dels alumnes
de música
ajuden molt
perquè t'ho expliques.
No com en l'esport.
I ara m'explico jo
i m'esplaio jo.
Joan,
és terrible veure
un partit infantil,
sigui de futbol,
de bàsquet
o bé
en competició
sigui de motociclisme,
d'esquí,
de vela,
l'òptimisme.
Els pares
exerceixen
tanta pressió
que fomenten
la mala educació
i la competitivitat
desmesurada.
Des de l'inici
noto
perquè hi ha coses
que es palpeixen
molt ambient familiar
a la teva van.
Uns germans,
cosins,
parents.
És veritat, això?
Bé,
intento sempre,
jo intento
en el context
de la Santa Androia's Band
que hi hagi
bon entendiment
entre ells mateixos,
primer.
Per mi
sempre hi ha coses
que dic
que són molt importants
que són
el respecte,
l'agraïment,
la puntualitat,
per exemple,
l'esforç
per fer les coses,
estem treballant
en conjunt,
no?
I llavors
els pares
en aquest sentit
òbviament
han d'apoyar
els seus fills.
Igual que els porten
al futbol
els caps de setmana
doncs han d'entendre
que nosaltres
els caps de setmana
a vegades toquem
o toquem a la nit
perquè estem tocant
al palau
i potser
el consell acaba
a les 11
o a les 10
o anem de gira
i llavors
els pares
han d'entendre.
Jo penso que en aquest sentit
clar,
també és veritat
que amb el contestat
de la Santa Maria
es van fent coses
molt interessants,
gravent discos i tal
i aprenen moltíssim
i això és el més important,
aprenen i disfruten
amb el qual
els pares
per l'home general
estan ahí
i estan ajudant
i estan
entenent
que els seus fills
han de fer un esforç
en tots els sentits
i si,
els pares
això no podria funcionar
òbviament.
Joan,
l'última vegada
que us he vist
farà un mes
a prop
feies actuar
més de 25 alumnes
tots bons
però
a mi em va impressionar
un trompetista
petitet
amb Martí
crec que és
Martí
Cosalago
i un bateria
en Nil
que em sembla
que en Nil
no et sé
com pam de carrer
com toca els platarets
i tambors
i com marca el ritme
brutal
perquè parlo
dels dos
podries més petits
no sé què ara
deuen tenir
però deuen tenir
8-10 anys
ara
ara
van començar
molt petits
van començar
amb 8 anys
però
ara tenen 10-11
però a més
petit d'estatura
veure un petit d'estatura
tocant els timbals
és que
és una de les coses
més sorprenents
que admira la gent
del nostre projecte
que és que
pots trobar-te gent
18-19 anys
tocant
amb gent de 10-11 anys
i estar en el mateix context
i tocant
i fent-nos una igual
a la teva escola
és dels 6 fins als 20

dels 6
com l'Elsa
el Mengó
que ara té 19
entre 6 anys
i quan tenen 20-21
ja estan pensant
en marxar
ja els fas
no
a vegades marxen
a vegades depèn
hi ha que estirar més
depèn de cada un
però sí que és veritat
que una de les característiques
és que
jo per exemple
ahir vaig fer classes
i vaig fer classes
amb la Noa
i amb el Bernat
que són nens
de 12 i 13 anys
ell i 13 ella
i venien
tocant
que jo
vas quedar
és el que deia abans
no
la importància
que el professor
s'emocioni
davant dels avances
dels alumnes
que són setmanals
a més a més
venien amb uns solos
del Piper
tocats
memoritzats
que havien tret
ells
que ho havien fet de memòria
no els havien apuntat
en cap paper
i estaven ahí
amb el so
i d'una setmana
a l'altra
milloren
i ara anem a improvisar
i ja comencen
a veure
per on va la cosa
el discurs
cantar
buscar aquesta coneixió
amb l'instrument
i tenen 12 i 13 anys
jo vaig pensar
uau
per un costat
la història
de les andolles
van
són 18 anys
i jo
com professor
també he après
a fer-ho millor
crec
i llavors
els resultats
ara cada vegada
són més
interessants
més joves
jo estic començant
en aquests 18 anys
que es transmet
tota la teva sapiència
però que els alumnes
també t'han
t'han fet grés
amb la teva
sabidoria musical
jo en aquest sentit
hem parlat
de la metodologia
de la filosofia
però jo al final
o sigui
sí que soc un professor
però el professor
en realitat
són els mestres
que escoltem
el Pip
el Dexter Gor
el Ben Gost
el Tata Monteliu
tota aquesta gent
perquè al final
jo soc com un pont
entre ells
jo els aconsello
els guio
i dic mira
no sé
me'n recordem l'Andrea
com va començar
doncs mira
escolta Bobby Hackett
escolta Sid Baker
escolta Johnny Hodges
el Neva Fernández
escolta Sidney Bechet
a partir d'ahí
òbviament
això
compartiments
de coses
estructurades
per estudiar
però
però que
en aquest sentit
jo sempre dic
que jo
surt la paraula
professor
però en realitat
jo soc una persona
que dona la mà
i acompanya
i en aquest sentit
dono
dono
dono
apollo
oportunitats
és que Joan
tu ets una mica
el pare
de tots els alumnes
entre els 6 als 25 anys
bueno
cada nen
és diferent
quan dic pare
ja m'entenc
per cert
en breu seràs
pare real
d'un nadó
que quan naixerà
ja començarà
la seva carrera musical
l'emplors
i ser un fill
teu segur
segur
que prograrà
ja amb ritme
però quan està prevista
això
al març
al març
al 10 de març
al principi
o després
d'aquí un mes
d'aquí un mes

i has pensat el nom

ja ho tenia
dono molt primitió

cai
cai
si
ara cai
cai
cai
cai
cai
cai
i latina
cai
xamorro vestida
cai xamorro vestida

fantàstic
bueno

fa il·lusió

la veritat
és que sí

és que és de
dels moments
i dels
no sé si
dir-lo
treballs
o
aconteçaments
personals
amb la vida
que

home
que val la pena
a mi
no dic
que els que
els que no ho hagin passat
no
però és
és diferent
home

és molt important
jo
a veure
jo t'he d'explicar
això no sé
ho saps
jo ja havia tingut
un fill

vale
i de fet
que ja té
una edat
ja tendria
tendria
tendria
es va
Nicolás
Xamorro
Caliban
va estar
a nosaltres
tres anys
l'any i mig
es va enfermar
de càncer
i llavors
va
va ensenyar
tant
que jo penso
que tot el que ha vingut
després
és el resultat
d'aquella vivència
personal meva
que ara estàs visquent
també una altra vivència
ara que estàs visquent

és que no toca
és que no toca
bueno
fins a una edat
no toca
ja
al final
s'ha d'acceptar
vull dir
hi ha una cosa
que dius
si una cosa
no la pots canviar
s'ha d'acceptar
i s'ha d'acceptar
des del punt de vista
més positiu que puguis
perquè posar-te
no
és intentar
des del positivisme
jo intento
ensenyar
des del positivisme
intento aprendre
des d'aquesta
cosa optimista
i llavors
en aquell cas
doncs clar
òbviament
el meu fill
Nicolás
em va aportar
moltíssimes coses
i una de les coses
que em va aportar més
és el valor
del present
el viure del present
el cap de dia
és fonamental
i sobretot
tu perquè encara ets jove
però és que ja tenim una edat
jo home
jo tinc una edat
també
no
considero jove
però
és que el meu pare
que té 92 anys
i diu
jo no sé viejo
algun
ho veus
o per exemple
la tieta del Josep
que té 101 anys
i encara somriu
i encara pots parlar
amb ella
és tot un personatge
molt estimat
s'ha de ser
molt mal parit
però no coneixen
aquesta senyora
i no estimar-la
queda constància
i li podràs explicar
a la tieta
que tenim un record
per ella
fem una petita pausa
perquè hi ha
tants de temes
i a més
que més maco
que tenir una pausa
recordant
a Kai
Chamorro
vestida
I see trees
of green
red roses too
I see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
what a wonderful world
what a wonderful world
I see trees
of green
red roses too
I see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
what a wonderful world
what a wonderful world
the bright bledst day
the dark sacred night
and I think to myself
what a wonderful world
what a wonderful world
what a wonderful world
the colours of the rainbow
so pretty in the sky
I also on the faces of people going back
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying I love you
I hear babies cry
And watch them grow
They learn much more
When I never know anything to myself
What a wonderful world
The colours of the rainbow
So pretty in the sky
I also on the faces of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
I hear babies cry
And watch them grow
They learn much more
When I never know anything to myself
What a wonderful world
And I think to myself
And I think to myself
And I think to myself
What a wonderful world
Fabri
Que no sé ben bé qui és
Simplement sé que és una artista, una cantant
Que he descobert a Spotify
Que fa la versió que interpreta la nostra sintonia
A ritme de swing
I res més Joan
No he trobat res més de Fabri
Realment
És curiós
I és una veu
I un ritme
O sigui que
A darrere té d'haver un arranjador
I una cantant
Que té que tenir
No, he trobat
Per mi a vegada no he trobat
A vegades passa això
Que hi ha artistes
Que són increïblement bons
I no
No han coincidit
O no han anat
Per aquell camí
D'arribar a més gent
Escolta
Ja he escoltat
Una cantant
Fent una versió increïble
D'Eina Melaton
Que
A veure que és increïble
Que com sona
Aquesta veu negra
I no la coneix ni Déu
Tampoc
I bueno
A vegades
Vas per aquí
Coincideixes amb algú
Avui en dia
Amb el màrqueting
Amb tot això
Fa funcionar molt
O no
Però que no depèn
Solament del teu
Del teu talent
O de la teva màgia
Sinó que vas de la sort
També
El que passa
És que
A l'aviamació de la sort
Jo no sé
Si existeix la sort
El que sí és segur
Jo ho estàvem parlant
A la Picar-Fort Tancat
Que la vida existeix
La mala sort
Això és segur
A vegades la sort
Moltes vegades
L'equivoquem
Amb el fruit d'un treball
Jo mira quina sort he tingut
Sí, sí
Mira darrere
La de pedra
Que ha picat
Ja
Entens?
Però la mala sort
Sí que existeix
Sigui en forma de malalties
Sigui en forma de
Aviam
Joan
Tu ensenyes
I comparteixes
La teua manera
I filosofia
De treballar
Arreu del món
Des de la universitat
D'estamford
En E.E.U.U.U.
Fins tot Europa
Passant per Mèxic
I Colòmbia
He llegit
Que últimament
A Vigo
Els gallecs
També volen lliçons
Xamor
Xamorro
Explica'ms-te'n
Explica'ms-te
Com ho diuen
La gent jove
Tot aquest
M'ho
Bé, bueno
M'han contactat
A mi
Des de
Vigo
Bé, tinc Vigo
Però
Explica des d'estamford
Ah, bueno
Des d'estamford
Bé, des d'estamford
Òbviament
Sí, és veritat
Abans
Quan deies
Que el meu projecte
Ha arribat a tot el món
És així
Ha arribat a tot el món
Jo
Rebo
Missatges
De
De tot el món
Incluso de músics
De músics molt bons
Que valoren molt
La meva feina
Amb la gent jove
I això
Llavors
Doncs com
Com professor
Doncs
He anat a estamford
Vaig estar allí
Un parell d'anys
També estava
L'Andrea Motis
De professora
En grans músics
Molt macos
I ahir em van donar
Un reconeixement
També per la meva tasca
Després a Medellín
Vaig anar
Quan encara formava
Part de l'Escola Musical
De Sant Andreu
I ja estava
La Sant Andorges van
I vaig explicar allí
També la meva teodologia
A Mèxic
Fa molt poquet
I ara tornem
També
I després per tota Europa
O sigui
Des de França
Molts llocs
Suècia
Suïza
Tot l'Urmània
Itàlia
Itàlia
Que a Itàlia també va
Mira
I a Itàlia
Una anècdota
Un Mario
Biasso
Que és un clarinetista
Que toca molt bé
Em va escriure
I va dir
Mira Joan
En tota franquesa
Vull que m'expliquis
El de dir jo
Com has fet això
Perquè vull fer-ho aquí
O sigui
Quedem
No sé què
Bueno
Van quedar
Vam a la llei
Vam pactar el pleu
Etcè
Perquè és la feina
òbviament
I bueno
I va fer
En seves variacions
Després
Però va ser una cosa
Que és
L'orquestra
Ara t'ho diré el nom
Ara no me'n recordo
Però és
Una castellà de jocs
Està a part nord d'Itàlia
Però no me'n recordo
Ja te lo diré
Milano
Torino
Venecia
I és que la tinc
Ja ja
La tinc molt present
Però ara se m'ha
Se m'ha anat el nom
Ha vingut a Barcelona
I ha vingut al festival
El jacin que munto jo
Cada any
Des de fa 10 anys
I el mili
Era això
Vull copiar
Això també és el que tu tens
Treballar amb nens
Col·laborar amb professionals
Com és el Hamilton
Dicó
Etcètera
I poder fer aquest projecte
Que has tingut
Que ho fer aquí
I l'ha funcionat
Està molt bé
I estan sortint
Músiques molt bons
Allí també
I bueno
Ja hi està
O sigui que
D'alguna manera
Sí que hem sigut referència
I tant
Per molta gent
Els americans
Que tindran molts defectes
Però realment
Una de les coses bones
Que tenen
És que
Saben
Acceptar
Saben
Encara que no sigui americà
I mira que ells
El nacionalisme
Que si alguna cosa és bona
El volen també
Per ells
Alguna cosa deus tenir
Que estan fort
I
Acabem per Vigo
L'última cosa
Que ells ha pogut
Que passa amb els gallegos
Que també volen
El mateix
Ara portem dos anys
En Maieusis
Que estem fent
Ahir una Big Band
I vam fer concerts molt macos
L'any passat
Hem tornat
Un altre cop
A iniciar el projecte
També he estat
A Estrada
Allí
No en la mateixa
Ciutat
També amb un projecte
He estat col·laborant
Això ho he fet a Madrid
He fet a València
He fet a Màlaga
He fet a molts llocs
Per explicar el meu projecte
I després
Per Europa també
Hi ha una cosa
I una cosa que per exemple
A mi m'agrada recalcar
Que quan nosaltres vam començar
Sempre es deia
Que la música de jazz
És una música
Per a adults
Això
I que llavors els nens
Tenien que estudiar
I dominar
Els instruments
I després començaven
A fer jazz
En aquest sentit
A part de puntualment
Alguns músics
Molt joves
Normalment fills
De pares músics
Això no es feia
I és el que van
Això nosaltres vam ser
Una mica els primers
Comencem a fer jazz
Des que tenim sis anys
Per què hem d'esperar
Per què hem d'esperar
A saber totes les escales
Totes les peces
Per poder començar
A tocar un estàndard
Un blues
Etc
I això és una de les diferències
Nosaltres comencem
Des del principi
Els primers temes
Que jo faig tocar
De memòria
Etc
Ja són temes
Que poden dir-se
Que són temes de jazz
A partir d'ahí
Rompes
Tranques
Aquella barrera
De dir
El jazz
És una música
D'adults
No
El jazz
Pot ser una música
Perfectament
De gent jove
I mira'ls aquí
I ara mira'ls a tot arreu
Perquè hi ha moltes
Vivants a Catalunya
I a Espanya
De gent molt jove
Quan dic molt jove
Tu vas ser el creador
O la referència
Bueno
Jo sé que en aquell moment
No hi havia
I jo sé que jo he anat
Per molts jocs
On després
Han hagut
No
No és que em vulgui
Van agloriar
Ni molt més
Però és la realitat
A partir d'ahí
A mi m'enorgulleix
Perquè
Estàs quedant també
Un públic
O sigui
La gent necessita referències
Si la gent jove
No escolta jazz
És perquè no hi ha gent jove
En el jazz
I de sobte
Ostres
Mira aquí tenim la Rita Pagés
Aquí tenim l'Andrea
Aquí tenim el Joan Mar
Gent jove tocant
Increïblement bé
Doncs potser nosaltres
També podem fer-ho
El cas per exemple
De les dones
En el món del jazz
Tu bé en saps
Que ha sigut molt masculí
Sempre
Les big bands
Ni te cuento
Me'n recordo una anècdota
A la meva ex
Que em deia
Va vindre amb una amiga
Al Llambore
A veure una big band
Crec que era la big band
D'Alfons Carrascosa
De pop
I que van gravar un disc
Dos discos amb dicots
I estàvem allí
I quan va acabar
L'amica diu
Oye esto de las big band
Es como el Vaticano
No
Són todo hombres
I és veritat
Eren tots homes
En canvi
I te interrompeixo
A la teva big band
Tinc més les dones
Que els homes
Sí però no ha sigut
No ha sigut buscat
Que hi hagi tantes dones
O sigui
Estàs en l'escola
I van entrar gent
I al final
Toques un instrument
I ja està
I no és ni home ni dona
I és veritat
Que han sortit
Moltes dones
Instrumentistes
Trompetistes
Trommonistes
Que han creat
Una mica d'escolar
I això crec que també
És interessant
I és important
A més del que jo et conec
Ja
Bueno
El que passa és que
Amb el contexte
De les Sant Andreu
Les bandes
Les que més han agafat noms
Són les que canten
Perquè la veu arriba
A molta més gent
No per qualitat
Que també
Però hi ha gent
Jova
Joan Marçal
Marçal
Marçal Perramont
Jan Domènech
No ho sé
Molta gent
Que
Joan Codina
Com no canten
Com no canten
Són molt bons
Des del pianista
Fins al
Però això
Bueno
És una cosa
S'ha d'acceptar
No pots lluitar
La veu arriba
A molta més gent
La gent coneix
Diana Kral
Però potser no coneix
Jo a Lovano
I clar
Jo a Lovano
Per mi
És molt més potent
Que Diana Kral
En tot aspecte
Vull dir que no és una qüestió
De tal
Encara veig aquí
Aquest estiu
Avui t'he de veure
La Diana Kral
Vi al festival de Pedralbes
La primera quinzena de juliol
T'he parlat una mica de memòria
Perquè em vaig assabentar
Dic mira si puc
T'ho vull entrades
Perquè és un referent
Més que res
És que més que ella
Els temes que canta
Que els teus súper seleccionats
Òbviament
I és una bola cantant
Jo l'havia vist
Quan no era tan coneguda
I és una pianista presentable
No és una grandíssima pianista
Però
Jo l'havia vist
Quan en la Boat
Fa molts anys
Abans de ser la Diana Kral
Molt coneguda
Molt coneguda
Perquè cert
Ara no podria tocar
Ja no en un club
No
Les entrades valdien
500 euros
Per certudir
Per certudir
No
I les entrades
Diria que
Al festival de Pedralbes
Són assequibles
Estan al voltant
Del 70 euros
No és poc
Però home
No són els 500
Sí, sí, sí
No, no
Clar, clar, clar
Igual trobes entrades
De 40
Però més o més
Està sobre aquest preu
Aviam
Aviam
S'havien quedat
Amb els gallecs
A Vigo
La tema última
Sí, ja hi estem treballant
Sí, sí
Edu Ferrer
Edu Ferrer
Ara, ara
Fera't
Edu Monsalt
Fera't
Explicar-me una mica
Que Edu Ferrer
És un croner
Que va començar amb tu
I ara ha tornat
A col·laborar
Amb tu
En el Sinatra
Trigot
És correcte
Sí, sí, sí
És correcte
Que jo les vegades que ho s'hi vist en directe
Li tens un carinyo especial
El vas presentar a Madrid
Ara fa...
El 27 i el 28 de gener

El 30 de gener
Vas presentar a Barcelona
L'Elsa Armengou

I el Gerard Panyaranda
Un no para
El que et deia
Multitasques
Disdú
Privilegiat
I a més
Tens el do
A més tens el do
De l'ubicació
Estàs a tot arreu
Tens el do
A part de les dues coses
A més descobreixo
Que tens el do
De l'ubicació
Bueno, aviam
Estàvem amb el Edu Ferrer
Mira, no
A veure, jo
Per mi
Una de les últimes coses
Que estàs fent
Sí, per mi
Les persones
En general
Intento
Ser una persona amable
Respectuosa
Amb els meus alumnes
Encara més
Òbviament
Ho he dit a la presentació
Educat
I educador
Intento
Intento
M'imagino que m'equivoco
Però intento fer-ho
Llavors amb els alumnes
Amb els que
Diguéssim alumnes
O nois i noies
Que passen
O han passat per les endroies
Van
Doncs òbviament
Intento
Intento preocupar-me
Per com van
Com senten
Etc
No
I
L'Edu Ferrer
En concret
Va començar
A mi en 6 anys
Als 17
A 17
Per qüestions
Personals
D'ell
Doncs ho va
Va deixar
I
Fa dos anys
Que ens hem retrobat
Ens hem retrobat
Té una veu preciosa
I és bo
I és bo
I llavors
Ja l'estic
És un franc senator
A la caravana
Sí, sí
Té una veu molt maca
I llavors està tocant també
L'he dit que té que tocar el baríton
És un noi que té molta musicalitat
De Sol Germà també
Jaume Ferrer
I llavors a ell
Té la cosa de la veu
I l'he recuperat
I de fet
Ara
Hem fet aquest disc
Reunion
Amb el cant
On canta tres temes
Molt macos
Ara fem
Això és una mica primícia
Però fem
Un projecte
Dins del Festival Andreas de Barcelona
Que
Que tindrà un paper molt important
I la idea
Si tot va bé
Doncs és gravar un disc
D'aquesta col·lecció
Que es diu
Joan Samor
Que va començar
En el 2009
L'Andrea
I llavors
Van fer l'Andrea
La Eva
La Magalí
La Rita
El Joan
El Joan Marçalqué
Mar Martín
Ara me'n recordo molt
L'Elia Bastida
L'Alba Esteban
L'Alba Mengou
L'últim
Que presentem ara
És el Col de Moner
I la idea
És fer l'Elsa
Ara
Gravant-ho
Ja tenim dates
I
Alguns més que venen
I ell
Està ahir
També m'agradaria
Ja fa temps
Que no està
En el Sant Jordi
Armand
Però no sé
Per què tinc
Aquell carinyo especial
Amb ell
És un molt bon nano
I té molt bona veu
I d'alguna manera
I t'estil
Arriba
I mira que no és espectacular
Cantar en moments
Per entendre
Però la tonalitat
I el que transmet
Ja ho veus
Sí, sí, sí
Em fa il·lusió
Abans de fer
Una petita pausa
I donar entrada
Al Josep
La seva secció
El Sarbengou
La nova Andrea Motips
No
La Elsa Bengou
No canta
Per començar
Però com trompetista
I
Ella és
Mira la connexió
Que té 6 anys
Ara té 19
Si no m'equivoco
És una persona meravellosa
És molt sèria
Això
És
Per això t'ho dic
L'Andrea Motips
Sí, té aquesta cosa
És molt humil
És molt treballadora
Molt sèria
Jo crec que absolutament
Ella s'ha convertit
En una de les trompetistes
Primers trompetistes
De Sant Andreu
Més potents
Mira que ja està
El Joan Barça
Que també queda increïble
Però
I per això
Crec que ara gravarem
Un disc
Amb ella
Que serà el 21
De la sèrie
Joan Samuel
Representa
El Sarbengou
Estem treballant amb això
I em fa una il·lusió tremenda
Perquè la conec
Des d'aquests 6 anys
I recordo que em venia corrent
M'agafava la cama
Així com de carinyo
I tal
I uau
I tots aquests anys
He vist la seva evolució
Com
Està una mica a l'ombra
De tothom
Perquè era més petita
I a poc a poc
Anava creixent
Creixent
Creixent
I ara està en un punt
Molt maco
I el que li queda
Per aprendre
Perquè és una persona
Treballadora
Molt seria
I li queda
Que aquí ve
El que
Sí, sí
El que
Tu dic
Jo
Com a
No sé
Com a públic
Com a
Que hi ha
Coses que es noten
Perquè jo t'ho explicava
De la Edo Ferrer
Doncs ara amb l'Elsa
I mira que
La Rita Pai
Fantàstiques totes
La violista
La teva dona
L'Elia
És fantàstica
Però tampoc canta
Sí, que va cantar
Bueno, però
El seu és el violí
Sí, sí, sí
Es destila
Hi ha coses
Que no fa falta
Que te les expliquin
Perquè les notis
O les notes
O no les notes
Estem d'acord
Per això
La meva sensació
Podia com a trompetista
La nova
Entre cometes
O la paral·lela
De l'Andrea
Podia ser
Home
Deu anys
Es porten de diferència
Com a mínim
Deu anys es porten
Sí, sí, sí
Com a mínim
I tant, i tant
I tant, i tant
I tant, i tant
I tant, i tant
Then I never know
And I think to myself
What a wonderful world
Josep
Josep, després de tanta música
De tanta història
Ja...
Estàs molt bé
Molt interessant
Moltes gràcies
Amb el gran Chamorro
Amb quin ritme avui
Ens explicarà?
Sí, amb el ritme del Barça
Parlant dels camps
On havia jugat
I aquestes coses
No, no, no parlem de futbol
Eh, Joan
Ah
El Josep
Ens explica història
Història
De Barcelona
És de les persones
Coses de Barcelona
En general
Parlo sempre
I així
Primer, doncs
Volia donar-li les gràcies
A el gran Chamorro
Per les seves explicacions
A part que ja sabíem
Més o menys qui era
Amb l'orgull
Que parla també
Dels seus alumnes
Vol dir que aquí
Hi ha una connexió
Molt maca
I que hi ha gent
Doncs que segueix
Pujant damunt
Bé, seguim
L'altre dia
Vam parlar
Dels camps
On havia jugat
El Barça
Et dic
Doncs que
Vaig agafar
Finalment
Els nou
Que surten
En una web
Del Barça
Vaig afegir-hi
El de
L'hipòdrom
De Cantunis
I també
Se'n podríem posar més
De cannes
El de la Fuixarda
Per exemple
Que aquest ja mereix
Un capítol
Per una sèrie d'històries
Que ja
Li donarem
I ens havíem quedat
Altre dia
El més desconegut
De tots
Inclusi
Desconegut
Jo també
Per mi
Amb la meva llista
Doncs aquest no el tenia
I el vaig descobrir
Fa un temps
Aquest
El de la plaça d'armes
O sigui
Que davant
Del local
L'actual
Parlament de Catalunya
Allò havia estat
Durant un petit temps
Camp de futbol
L'havia jugat
El Barça
On ara ja
Precisament
Aquell petit llac
Amb el desconsol
D'en Llimona
Doncs allò era
El cercle central
Davant mateix
Una cosa molt curiosa
De com havia sigut això
Va quedar
Aquest espai
Vuit
Perquè
Amb l'exposició
Del 29
Es van fer
Tot una sèrie
De coses
Es van haver d'aturar
Per un cantó
L'agerdellament
De tota la zona
Perquè no hi havia
Calés
Es va donar
Una empenta extra
Quan es va decidir
Que tota aquella zona
Seria la seu
De l'exposició universal
Del 88
I després
Doncs això
L'any 1909
Doncs al Barça
Hi va jugar res
3 o 4 partits
Però entra una mica
En la història
De camps
On ha jugat
Al Barça
Perquè dona una continuïtat
Perquè estava jugant
Doncs partits
De la Copa de Catalunya
Etcètera
Etcètera
Doncs després
Aquest
De la plaça d'armes
Tot allà
Va haver-hi
Incluso
Un
Un
Un part d'atraccions
Fins que no es va fer
Doncs
L'agerdellament
Que coneixem actualment
Que ens fa més difícil
Pensar que allà
Fos un camp de futbol
Quan veus alguna fotografia
Hi ha fotografies
Perquè estem parlant
Ja de l'any
De l'any 1909
Veus tota la
Façana
Arrere
Com si fos
Una immensa tribuna
Arrere
De la gent
Que està veient
El partit
Després d'aquí
Doncs el Barça
De l'any 9
Al 22
Hem de pensar
Que en els primers 10 anys
El Barça
Doncs va jugar
Un, dos, tres, quatre, cinc
Sis, set
En 10 anys
Va jugar
En 7 camps
En 7 camps
Diferents
Fins que va arribar
Doncs l'últim
Aquest
Del carrer
De la indústria
I ara
La gent rondina
Per haver de pujar
A Montjuïc
I li fa mandra
I no sé què
Clar que ha canviat molt tot
Però
Doncs
Ja dic
Aquest últim
El de la Passa d'Armes
En va jugar
Tres, tres partits
Només
De l'any 9
Al 22
Ens trobem
Al camp
Del carrer de la indústria
Aquest és
El que va propiciar
El nom de colers
Que encara ara
Perdura
El nom de colers
El motiu
El camp
S'omplia més
Molt
Els aficionats
S'asseien a la part alta
Del mur
Que envoltava el camp
El camp
I la manera
La gent que passava per allà
Només veia
Aquells culs
Que sobresortien
I veia
Aquesta colers
Que colers
Acabat colers
Amb S
Sense la R
Perquè és una deformació
Però és igual
Ja sabem tot
D'on ve
És igual
Això
Es va inaugurar
El 14 de març
Del 1909
Tot i que la placa
Comunitativa
Que és instal·lada
Pel club
A l'edifici
Que hi ha actualment
Posa 14 de maig
És un error
De la placa
Del club
Perquè el mateix club
Amb la seva pàgina web
Diu l'any que
Ho va fer
Si no sé
Per què no l'han esmanat
Era el primer camp
Propietat del club
I va ser tota
Una revolució
A la ciutat
Per la modernitat
De les instal·lacions
Era el primer
De l'estat espanyol
Que comptava
Amb il·luminació artificial
I l'any 16
Es va inaugurar
Una tribuna
Que també
Era la primera
De l'estat
Una tribuna
De dos pisos
De fusta
Amb una capacitat
De 1.500 persones
Que amb tota la gent
Doncs que hi havia
Doncs pel voltant del camp
Donava
Doncs un aforament
De 6.000 persones
Que ja era
Una cantitat
Bastant respectable
A l'època
En el seu inici
Sí era molt modern
I tal
Però no tenia
Ni vestidors
Ni dutxes
Al començament
O sigui que
Els jugadors
Després dels partits
Amb una palangana
I un gerro d'aigua freda
Es netejava una mica
La suor
I a treure's
El tu fillo
Cap a casa
No diguéssim
Parlant
Però bé
El camp
Del que de la indústria
També era conegut
Popularment
Com l'escopidora
Perquè era
Era molt petit
De tant de tamany
I
En aquella època
Vull dir
Nosaltres ja no hem viscut
Però
Escopidores
N'hi havia a molts llocs
Els bancs
Jo recordo
Una farmàcia
Una farmàcia
Una farmàcia
Una farmàcia modernista
Preciosa
Que hi havia
Al carrer Palai
La farmàcia Pujol i Cullell
Una farmàcia molt maca
Que hi havia
Que hi havia
Escopidores
A terra
I veus
Encara algú
Que ho feia servir
I hi ha gent que no
La feia servir
Escopien a terra
Pel carrer
Vull dir
Això
Com feien els xinesos
Fins fa
Fins fa quatre dies
I que tampoc
Joan
Tinc competència
Amb la memòria
Amb tu


Però bueno
Això és una
És una anècdota
No?
Ara això sí
Aquest va ser el primer
El primer camp de futbol
Que el Barça va tenir
Propi
Sense compartir
Amb ningú
I va jugar
Del 1909
Fins al 22
Com hem dit
Però el veritable
Propietari
Va ser en Joan Gamper
Que és el que va pagar
De Barcelona
A la butxaca
El que dèiem
És que molta gent
D'aquestes
Eren gent de calés
I es podien permetre
Doncs això
Dedicar-se a jugar
A futbol
I
Si convenia
Quan jugaven allà
En aquell camp
Que hi havia
L'hotel al costat
Doncs llogar un parell
D'habitacions
I els feien servir
De vestidors
Perquè eren gent
D'un calés
De calés
A la butxaca
No?
La situació
Del camp
De la indústria
Tothom pensem
Al carrer de la indústria
Però
Hi ha molta gent
Que estava
Entre els actuals
Carrer París
Urgell
Villarroel
I Londres
Perquè l'any 1909
El carrer Indústria
Era molt llarg
Anava de les Corts
A Sant Martí
I al carrer Londres
Es deia Coello
Claudio Coello
O sigui
Que estava a l'esquerra
De l'aixample

I sí
Vull dir
Li van canviar
L'any 22
Segurament
Per la victòria
Primera Guerra Mundial
Una part
De la indústria
Es va dir París
I per motius semblant
L'any 45
Una part del carrer
Indústria
Es va dir Berlín
Doncs el carrer Indústria
A començament
És clar
Passava per allà
O sigui que
El camp del carrer de la indústria
Estava situat
Davant mateix
De l'actual
Benzinera
Del carrer Orgell

Al costat de la saló industrial
Exacte
Exacte
Allà al davant
Quines coses
Joan
Que vas aprenent
Ja
Doncs hi ha gent
Així a cada bar
Ho sap més gent
Perquè això ja s'ha anat dient
De mica en mica
Però encara no és
De domini públic
Que el carrer industrial
Era tan llarg
I llavors
Mira fa gràcia
Explicar-ho també
L'any 1909
Va ser
L'any de la setmana tràxica
En canvi
Pel Barça
Va ser un bon any
I l'inici
D'una època d'aurada
Que també venia d'un punt
Que havia estat
A punt a punt
De
A punt a punt
De desaparèixer
Quan havia quedat
En 32 socis
I va ser
Quan en Gamper
Va donar el cop de punt
I tot això
Més o menys com ara
Cop de punt
Demont de la taula
Cop de punt pacífic
En aquest aspecte
I en aquest camp
Doncs el Barça
Va guanyar 13 títols
8 campionats de Catalunya
5 copes d'Espanya
I va tenir la incorporació
De jugadors
Com Samora
El Càntara
Samitiers
Etc
Etc
Aquí va fer un salt
De qualitat
I d'aquí
Va passar
A un altre camp
Aquests ja els coneix tots
El 22 al 57
El Barça
Va anar
Al camp de les Corts
Estava ubicat
A la illa
Dels carrers Numància
Travessera de les Corts
Vellespí
I Marquès de Sant Manat
I a part de la placa
També una placa commemorativa
Que hi ha
D'aquells edificis
Queda un pi
Que estava situat
Al costat de l'entrada
Dels cornes
Aquest pi encara hi és
I tant
Que et fa desviar

Al trànsit
Si volia posar una placa
Ha estat
A punt també
De desaparèixer
Perquè esclar
Està al mig del carrer
De tallar-lo
Però de moment
Sembla que va
Que va aguantant
De moment
No tinc notícies
De que estigui en perill
Això no vol dir
Que un dia es llavem
I no hi sigui
Però bueno
O els hi pugi
La processionària
I a fer punyetes
De les moltes curiositats
D'aquest
Que vam explicar
Del camp de les Corts
N'hi ha una
Que no està gaire coneguda
També el 3 de juliol
Del 27
Amb un partit d'homenatge
Al jugador
Paulino Alcántara
La sacada d'honor
La va fer un pilot
D'aviador i periodista
Un pilot d'aviació
I periodista
Josep Canudes
Va ser periodista esportiu
Cofundador
De l'aeroclub de Catalunya
L'any 15
I l'any 1927
Obtingui el primer títol
De pilot
Atorgat a Catalunya
A l'escola catalana
De viació
Després hi ha
Amb títols atorgats
A França
I en altres llocs
Però
Aquest
Va tenir el títol
Aquí
L'any 1933
La Generalitat
De Catalunya
El va anomenar
Com a cap
Del servei d'aeronàutica
I abans
Va fer
Va sobrevolar
El camp de les Corts
I va llençar
La pilota
El camp
Des del seu avió
O sigui
La sacada d'honor
La la feia amb la mà
Perquè no crec
Que tregués el peu
Per la cabina
I va fer
Sobrevolar
El camp de les Corts
De les Corts
I va caure la pilota
Al camp

Home
Ja que es tiren
Per a caiguda
I també cauen al camp

Però no és el mateix
Tireu-se per a caiguda
Que tira una pilota

No, no
Però això va
Home
Aquell avió
De viació
Eren petits
Vestets
El primer camp d'aviació
Havia sigut
L'hipódrom
De Cantor
És que va dir
L'altre dia
Perquè aquells avions
Eren quasi
De joguina
Al començament
Bueno
Tornem al Barça
Va ser la primera
La primera època d'aurada
Del Barça
L'estadi
Es va començar a fer petit
Calia una més gran
I més modern
I per això es va fer
El camp de les Corts
Que es va esconstruir
En tres mesos
Tres mesos
Tres mesos
El camp de les Corts
I amb aquella ruta

Bueno
Perquè també eren
Altres tipus de construcció
Hi havia molta fusta
Hi havia molta fusta
Després van anar fent remodelacions
Etcètera
Etcètera
Però
El partit inaugural
Va ser el dia
20 de maig del 22
Contra una equipa estrangera
El San Mirren
D'Escòcia
I va acabar
2 a 0
A favor del Barça
Tenia un aforament
Inicial
De 30.000 persones
O sigui
De les 6.000
Ja havien passat
De les 30.000
I es va augmentar
Dues vegades
Va passar de 30
A 45
I va acabar
Amb 60.000 persones
Al camp de la
El camp de la
Va ser quan es decideixen
Al nou camp
Diversos campionats
De Catalunya
I d'Espanya
Consecutius
La primera lliga
De la història
Del futbol
La temporada
58-29
Que és la
La va guanyar
Al Barça
Jo encara
Hi havia anat
Amb aquest senyor
Jo era petitet
Tenia 4 o 5 anys
Hi havia
Anava
Jo només coneixia
Dos jugadors
Perquè clar
Jo era molt petit
Amb 4 anys
Jo estaves allà
Allà
Lluia
Els veies
Tots molt petitets
Però clar
Hi havia un senyor
Que anava de negre
Que anava de ramallets
I un senyor
Que tenia unes cuixes
Al doble
De totes les altres
Que era en cubala
I això
A mi me'ls feia distingir
Jo sabia
Que el que anava
A negre
Era en ramallets
I el senyor
Ros aquell
De les cuixes grosses
Era en cubala
Petitats anècdotes
No tot van ser flors i violes
Allà
Hi va haver-hi
La xiulada
A la massa real
El 14 de juny
De l'any 25
En plena dictadura
De Primo de Rivera
I el governador militar
En bilans del bosc
Doncs va tancar
El camp
Durant sis mesos
I no només això
Es va fer
Es va insistir
Perquè s'exilés
Des del camp d'Espanya
En Gamper
Es va prohibir
Al Barça
Que fes les actes
En català
Es va prohibir
Que moltes
Que hi hagués
Massa propaganda
En català
No que hi havia
Massa català
No podia ser
Van intentar
De totes maneres
Doncs de
De fer-lo
De fer-lo desaparèixer
Van tenir que fer
Doncs uns canvis
En la
En la directiva
Posar una persona
Que fos monàrquica
Al front
De la directiva
Com a president
Etc
Etc
I així es va aconseguir
En salvar
Era un moment
Que era
Sis mesos
Tancat el Barça
Era una cosa
Molt futuda
Perquè
El Barça
El Barça
I els equips
Vivien
Dels partits
Que jugaven
I feien molts partits
Amistosos
I per treure
Per treure calés
Sobretot si venien
Equips estrangers
I això
És clar
Feien
I el Barça
S'havia gastat
Molts sèntims
Estava molt
Entrampat
En tot això
Però va haver-hi
Una campanya
De suport
De suport popular
Que la gent
Va ajudar
Va
Incurs
Doncs
Algun banc
Li va renovar
Els préstecs
I tot
El dret de pressionar-lo
Li va renovar els préstecs
Perquè pogués tirar endavant
I de cara
A la recaptació
Al campionat de Catalunya
Tots els equips
Van esperar
Que el Barça
Acabés l'ascensió
Per començar
El campionat de Catalunya
D'aquell any
Ara que t'estic escoltant
En quin any va ser?
Això
L'any 25
Doncs
Ja veus
56 anys més tard
Això de la saga
Milans del Bosch
Amb un li tanquen el Barça
I a l'altre
Treu els tancs
Pels carrers
I venia davant
Però el primer
El primer no era dolent
Però la raça va anar degenerant
I sembla
Perquè és un cognom ben català
Milans
Del Bosch
Ja ho veus Joan
Doncs
Un petit
Insist perquè el Joan
Em mira
Amb aquests ulls
De sorpresa
Aquí no parlem de futbol
Avui et dóna la casualitat
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
No, jo continuo sent-lo
És una desgràcia
Com a la
Sí, sí
Aquí no parlem ni de futbol
Ni
Simplement que avui dóna la casualitat
Sí, sí, sí
Que el Josep explica històries
De Barcelona
I avui
Bueno, l'altre dia ja va començar
Les històries
De
I per què
Dels camps del Barça
On estaven aquí ubicats
Perquè forma part de la història de Barcelona
Sí, sí, sí
Doncs
23, l'11 de setembre
El Barça doncs
S'havia adherit
L'homenatge
Doncs
De l'11 de setembre
I el dia 15
Va haver-hi el cap d'estat
D'en Primo de Rivera
De l'any 23
Vull dir que el Barça ja es començava
Va començar
En aquella època
Van prohibir
En Primo de Rivera
La bandera catalana
La gent s'úntia al carrer
La bandera de la Barça
De una manera
Treu una bandera
Una bandera catalana
Amb uns colors diferents
Perquè no li poguessin dir res
O sigui que
Aquí va començar
O sigui tot això
Que va haver-hi intentat fer desaparèixer el Barça
Encara li va donar més cohesió
I el que dèiem abans
Que havien
Tots els equips
Van esperar
A començar
Amb l'única oposició
Que no va
De l'Espanyol
Però
Tot i així
Es van esperar
A que acabés la sanció
No?
També va haver-hi el cas
De Di Stefano
Va tenir això
Una cosa també trista
I vergonyosa
No cal que l'expliquem
Que tothom ho sap

Però tot això
Doncs
El Barça
Clar
Va venir la guerra
Lògicament
Tota la cosa aquesta
Vull dir
Clar
Hem parlat d'això
Però clar
El camp del Barça
Va ser fins l'any 57
O sigui que
Estudien amb la guerra
L'equip se'n va a l'exili
Juguen a fora
La meitat es queden allà
I tornen
Quan van tornar aquí
També van tenir
Molts problemes
Per tirar endavant
També es va haver de buscar
Una directiva
Així que fos
Addict al règiment
Van canviar l'escut
Les quatre barres
M'han posat
Una barra groga
I dues de vermelles
Perquè et sembla
La bandera d'Espanya
Etc
Etc
Tot una sèrie de coses
I
Però l'any 50
Arriba a Kubala
I entre el 51 i el 53
Es guanyarà
Les tres copes d'Espanya
La Lliga
La copa
Llatina
La copa
Eva Duarte de Perón
Que era una mena
De supercopa
I el trofeu Martini Rossi
És el Barça
De les cinc copes
Aquella del basó
Era Kubala
César Moreno
I Manxó
Que ens cantava en Serrat
Que s'havia equivocat
En Serrat
I ho he reconegut
Que el Moreno
Era un suplent
I el bo
El titular era bosc
Però
Per el que sigui
La informació
Que tenia
El Serrat
En aquell moment
I ho he reconegut
Després
Bueno
Doncs el camp
També
I es va quedar petit
Aquells 60.000 espectadors
En Kubala
El va fer petit
Llavors
Del 57 al 23
Tenim
El Camp Nou
No és que el Galles fos aquí
Perquè el Camp Nou
Tots sabem
On estava el Camp Nou
On està
El que en queda
I veurem si
Com reneix
Aquest camp
Que ens estan fent
La brometa d'en Piqué
Per emprenyar els pericos
En dir que l'espanyol
De Cornellà
Doncs ens hauria pogut
Passar en aquella època
A nosaltres
I ser
El conegut
Com el Barça
De l'Hospitalet
Perquè els primers terrenys
Que estaven
Emparaulats
Que els va emparaular
L'Agustí Montal
I Galvar
El pare de l'Agustí Montal
Que diguéssim
En conegut nosaltres
Per dir-ho així
El 14 de novembre
Del 1950
Ell ja havia emparaulat
Uns terrenys
Que estaven
Que estaven
En Hospitalet
Llavors suposo que l'Ajuntament
Per no perdre
L'equip
Que donava nom a la ciutat
En aquells moments
Va permutar
Els terrenys
I va aconseguir
Que el Barça
Doncs es quedés a l'escola
Curiosament
El carrer
Que separa
Barcelona
De l'Hospitalet
És el fronterer
On s'acaba el Camp Nou

Una banda
Cardenal
Però llavors
Ja dic
No sé
On estaven exactament
No ho he buscat gaire
Però no ho he trobat fàcilment
On estaven
Els terrenys inicials
Que hi havia
Al final
El que ens queda
És la permuta
De terrenys
És l'Hospitalet
I Barcelona
Perquè
El Futbol Club Barcelona
Continués
Amb terrenys
Exacte
Que perteneixien
Al municipi de Barcelona
Exacte
Tot i així
Doncs a la comissió
Del Barça
Doncs el terreny
Aquest
Del Nou Camp
No li acabava fer el pes
I se va estar discutint la cosa
I va endarrerir tot el projecte
Tres anys més
O sigui
I el febrer del 54
Ja sempre es deien
Miros Sants
Es va rellençar el projecte
Amb aquest terreny
Que ja des de l'any 50
Doncs ja s'havia fet la permuta
I és el que coneguem
Aixem tots nosaltres
El resum és
Que les Corts
Josep
T'ho expliques
Que es construís
En tres mesos
I el Nou Camp
En tres anys
No
En tres anys
Començava
Va més
Perquè era el 54
I es va inaugurar
El 57
Si tres anys
Si ben bé
El 28 de març
Una comitiva
De 60.000 persones
Va fer el recorregut
Des del Camp de les Corts
Fins a la Masia
De Camp Planes
Que és la manifestació
La Masia

Una masia
De l'any 1702
On es va fer
La cerimònia
De posar la primera
La primera pedra
I naturalment
En la presència
El governador civil
I el bisbe de la ciutat
I tot allò
Com es feia en aquests moments
No
El club
Confiava en pagar
Les obres
Amb la venda
Del solar
Del Camp de les Corts
Però l'Ajuntament
Com que el president
Era Miros Sánchez
No es deia
Florentino Pérez
Doncs va trigar
Deu anys
A requalificar
El Camp del Barça
Les despeses
Van pujar
Fins a 228 milions
Quatre vegades més
Del previst
Al Barça
I el Barça
També va tornar
A quedar penjat
Com un xoriço
Com ara
I va haver de demanar
Préstecs
I hipoteques
Etcètera
I fins a tot es va demanar
Als socis
Sí que ho recordo
Perquè el meu pare
Ho va fer
Que paguessin per endavant
Les quotes
Correspondents
No sé si eren dos
O tres anys
És recorrent
El Núñez
També ho va fer
I sí
Imagina't
Majoritàriament
Ho van fer
La gent
Passa que ara
La quota del soci
És simbòlica
Perquè els preus
S'han disparat
Doncs ho explicava
L'altre dia
És car l'abonament
És una altra cosa
Bueno
Doncs això va ser
El que va passar
A aquestes coses
Ara amb aquest
Això
Hi ha uns horaris
Totalment
Ja dic
Que el soci
No compta
Per gran cosa
Tot i que l'escalde
El soci
Jo estic segur
Que si tinguessin
Les carles
Del soci
Al camp
De
De Montjuïc
Com el que teníem
Allò
Doncs algun d'aquests partits
D'altre dia
Aquell partit
No s'hagués perdut
Aquell 5
D'aquelles coses
Però al final
Al final
No són els jugadors
Els cofants
Sí, sí
Però d'aquí dades
També són una mica
Per molt del públic
El Joan et dirà
Que són els seus músics
Els que
Animen el públic
Perquè per molt que el públic
Sigui on tu és
Si els teus músics
No es coordinen
Ni no bufen bé

Total
Que el dia de la Mercè
De 1957
Amb 90.000 espectadors
Es va inaugurar
El camp
Del
El nou camp
I l'aforament oficial
Era 93.053
O sigui
90.000
És el que es diu
Però 93.053
I més tard
Es va aconseguir
Que arribessin
Als 100.000
El partit inaugural
Va jugar
Remellets
Olivella
Brugué
Sagarra
Viat
Gensana
Besora
Villaverde
Eurologio Martínez
Cubala
I Tejada
I a la segona part
Van jugar
Remellets
Sagarra
Bruquer
Gràcia
Flotats
Bosch
Hermes
Rivelles
Tejada
Sant Pedro
I Evaristo
Qui es van enfrontar
Amb una selecció
De jugadors
De Varsòvia
Tot va quedar
Entre polacs
Polacos
No polonesos
Allò
El Barça
Va obtenir la seva
Primera victòria
A l'estadi
Per 4-2
El Eurologio Martínez
Va ser el primer
El que va fer
El primer gol
I la memòria
Descadascú
Doncs pot omplir
La tira
D'anècdotes
I tot això
Bones i dolentes
Derrotes doloroses
Grans jugadors
Grans entrenadors
Cracs
Que han triomfat
Cracs que no
Etcètera
Al final
Al final
El futbol és un joc
Si a la gent
Li dona
El futbol és un joc
I l'últim camp
Fins ara
Doncs
L'estadi
Lluís Companys
Que era
L'estadi de Montjuïc
Que des de l'any 2001
Doncs
L'estadi olímpic
Lluís Companys
En homenatge
Doncs al president
Companys
Afusellat
Al castell de Montjuïc
Quan el govern
De Prima de Rivera
Va aprovar
Incloure
En el mar de l'exposició
Una secció
Dedicada a l'esport
Va ser necessari
Construir una piscina
I un estadi de dimensions olímpiques
I aquest estadi
Amb una capacitat
De 60.000 espectadors
Va ser encarregat
Amb un arquitecte
Pere Domènech Roura
Fill de Lluís Domènech
I Montaner
I aquest és el que va fer
Doncs aquest
Aquest estadi
L'any 29
Era considerat
El segon estadi
Més gran del món
Amb 60.000 espectadors
Disposava de pistes
Per assalts
I llançaments
Un camp de rumbi
Una pista de curses
Per a set atletes
Amb una longitud
De 1.500 metres
També tenia instal·lacions
Subterrànies
Per a pràctica
D'altres esports
Boxes
Grimes
Gimnàstica
I també pista de tènis
I una piscina
Carai
No era multitask
Era multiesport
Tenia així
No sé d'allà sota
Que en queda tot això
Però
Era així
L'any 1957
Va acollir la única final
De la Copa d'Espanya
De futbol
Que han frotat
Del Barça
I el Barça
I l'espanyol
I va guanyar el Barça
1 a 0
El 1989
Va ser inaugurat
En motiu de la Copa del Món
De l'Atletisme
3 anys abans dels Jocs
I va ser testimoni
De les cerimonies
D'inauguració i clovenda
Del Jocs Olímpics
Del 92
S'hi van celebrar
Proves d'Atletisme
Olímpiques
I paralímpiques
S'hi van jugar
I van jugar
Els Barcelona Dragons
L'equip de rugby americà
I també l'espanyol
Del 1997
El 2009
I l'espatlla de records
Tot i que és més petitet
També el deixo a l'espectador
Aquí vagi posant coses
Esperem que el puguem omplicar
Amb algunes coses
Més sucoses
I més divertides
Que el que portem fins ara
Fins aquí
Això
Fantàstic
Joan
El que et deia
Aquí no parlem de futbol
Això forma part
De la història de Barcelona
I són coses curioses
Els culers estaran contents
Perquè els hi ha fet un repàs
De la història dels camus
I sempre trobes coses noves
El dia que vaig parlar dels canòdroms
Jo recordava tres canòdroms
I quan vaig a la història
Em vaig trobar set
De les canòdroms a Barcelona
Igual que els velòdroms
Que hem parlat així
S'ha de dir velòdroms com amb mosques
Perquè vull dir
Eren fàcils de muntar
El velòdrom en aquell moment
Curiositats de la història
Fantàstic
Molt bé
Al final
Tot això de la gúrtel
Quedarà en aigua calenta
Atxivades a Espanya i a Argentina
Dues causes derivades de gúrtel
En què s'investigava el branqueig
De 458 milions d'euros
La justícia d'Enyi
Està per buscar connexions
De Catalunya amb Rússia
I terroristes per proclamar
Una possible independència
La realitat supera la ficció
Joan, 9 de febrer
El dia que el senyor Joan Chamorro
Visita a Sant Jus i els estudis
De l'Aigua d'Esver
Van passar una sèrie de coses
I a més
Algunes relacionades
Amb la teva història
Per exemple
Tal dia com avui
El 1908
A Barcelona
S'inaugura
El Palau de la Música Catalana
Obre de l'arquitecte modernista
Lluís Domènec de Montaner
Semblava
Fet, eh
Tu véns aquí
El dia que s'inaugura
El 1908
El Palau
El 1946
I seguint el que deia
El Giuseppe
Barcelona
El règim franquista
Amb el pretext
De l'expulsió
D'un petard
A la Universitat de Barcelona
Empren una dura repressió
Contra els estudiants
Catalanistes
El 2005
A València
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Reconeix la unitat de la llengua catalana
Tot i que en rebutja la denominació de català
I tal dia com avui
El 1918
A la primera guerra mundial
L'imperi alemany
Signa la pau amb Ucraïna
Ja ho veus
Avui Ucraïna
Està com està
Neix a Ments
Un 9 de febrer
A Barcelona
Va néixer Josep Carné
Un escriptor català
Que va morir en el 1970
I a València
Va néixer el Xavier Mariscal
El dissenyador
Entre altres coses
Del Covid
A la resta del món
Va néixer el 1909
Carmen Miranda
Aquella cantant de samba
I actiu brasileira
Però que va néixer a Portugal
El 1942
Va néixer la Carol King
La compositora i cantadora americana
Guanyadora de 4 premis Grammy
El 1945
Va néixer la Maya Farro
Aquella actriu estudienaca
A Los Ángeles va néixer
Però també va morir gent
Va morir a Sant Cugat del Vallès
Un historiador i jesuita català
De referència que es deia
Miquel Valldori
A Palma
Va morir una filòloga menorquina
Figura central de la normalització del català
A les Balears i Catalunya
Que es deia
Aina, Moll i Marquès
I a la resta del món
Va morir el Fyodor Dostoyobeski
Aquell escriptor rus
I va morir
El pionir del rock'n'roll
El Bill Halley
Conegut per el Rockaround de Glock
Va morir el Ciccorea
Aquell pianista de Gerser Rock
I què més?
I per finalitzar
Van passar moltes més coses
Però he triat unes quantes
Com a centural
És increïble
Perquè centurals catòlics
Sents el martirologi
Martirologi
Martirologi
Roma
Que no he sentit mai
Apolònia d'Aleixandria
Maró del Líban
Ànsbert de Rouen
Miquel Febre Escordero
En fi
Però curiosament
També es celebra
A l'església copta
A l'església apostòlica
Armènia
A l'església ortodoxa
A l'església ortodoxa de Grècia
A l'evangèlica Alemanya
Del dia com avui
També tenen el seu
Encara que aquestes religions
No tenen sants
La majoria
Però sí que celebren
La seva mèrit
Des de quan van néixer
O quan van morir
Persones de la seva referència
Parlant de referències
Tornem a la referència
Del nostre convidat
El Joan Chamorro
Havien quedat amb l'Elsa Armengou
Però sí
Aviam, si no recordo malament
Doncs farà 5 o 6 anys
Tu ja vas gravar amb disc
Amb una germana seva
Amb l'Alba, no?
Amb l'Alba, sí
L'Alba, sí, sí
Què s'ha fet de l'Alba?
Bueno, està fent coses
Amb un trio
I, bueno, va gravar
Algunes coses
Va estar amb les nòries
Fins fa dos anys o així
Precisament ara ens trobarem
Un altre cop
Perquè gravarà un parís de temes
També la seva germana
S'estima moltíssim
És el que deien
Les sagues familiars
Sí, hi ha hagut paris sagues
Per això et dic
La gira
Les motis
Els motis
Sí, sí, sí
N'hi ha diverses
Sí, sí, sí
Joan
Tu graves un disc de comiat
En cadascú
I fas la seva presentació
I normalment el Jambri
Això del Joan Jambri
Representa
I és el que dèiem abans
Cada vegada
Menys locals de jazz
Menys locals de música
En viu
Bon, podria ser Barcelona
Com te dius
Una mancata en un petit
Podria ser
No només per l'estil de música de jazz
Jo estic segur que a Barcelona
Poses un local
I el fas una bona
Campanya de màrqueting
De música brasil·lega
Com sempre
Que després en parlarem
Si que tenia éxit
O hauria de tenir éxit
Jo no posaré
Que no tinc un duro
Però
Jo també
Jo ho havia pensat una vegada
Però vaig insistir
Perquè això és una bogeria
Però sí que és veritat
Barcelona és una ciutat
Que és molt política
Hi ha moltíssima gent
De moltes parts del món
I per exemple
Dins de la música brasil·lega
Hi ha molta gent
Qui agrada la música brasil·lega
Que no tens per què ser brasil·lega
Jo segur he enamorat
De la música brasil·lega
Sí, sí
I nosaltres també
De fet acabem de gravar un discur
Ara no pararem
Ara no pararem
Sí, sí
Davant dissabte
10 de febrer
En el Jambri

Presentes el Cop de Montnè
És curiós
Dos sessions
Això semblava com
Dos sessions
A les 19 i a les 20-30
Això semblava com
Quan era jo
Hi havia el programa
Sessió en doble
Als cine
Doncs tu

I amb el Codo
Que és saxofonista com tu
Sí, saxofonista
A més molt content
Perquè toca el saxo baríton
N'ha gravat diversos temes
En saxo baríton
Saxo alt
Canta també
Molt maco
I també és compositor
De tres dels temes
Que formen part del CD
Sí, sí
El Codo
Coneixi que té
6 o 7 anys
I fa 11 anys
Dels més antics
Ara
Que estan a la sala
D'Obsmany
Sí, sí, sí
És molt maco
A més a més
I és
Un plaer
Un plaer
Treure aquest disc com ell
Segur que fa la caseta
I a més
Ho dic públicament
Gràcies
I gràcies
Perquè
Mira, si més no
La teva vingut aquí
M'ha servit
En primícia
Que em regalessis
El disc de la presentació
Que fas demà
Això és veritat o no?
Sí, sí, sí
Joan
Tu imagines ser alumnat teu
I que com a acomiadament
Et convidin a fer-me un disc
A signar
O gravar un disc
Això és màgic, no?
O sigui, jo sent
A mi, si jo fos un alumnat meu
M'haguessis
Tu t'imagines?
O jo
Tu imagines l'alumnat teu
I que com a acomiad
Em recompensis
O em regalis
La possibilitat
No és sempre com a acomiad
Perquè, per exemple
L'Andrea Motis
Vas fer
Ja, però
És com a presentació
És una presentació
Que diguem
Com a un percentatge
Bastant elevat
És com a acomiad
Quan
Dius
Si tu creus
Que l'alumne
Realment
Té capacitat
I té valors
Bueno
Mira
La col·lecció
D'Ion Sambor representa
Que es va obrir
Amb l'Andrea Motis
Ara farà
Doncs és 2010
14 anys
D'acord
Va ser
Que jo volia fer un disco
On jo toqués molts instruments
I llavors
L'Andrea tenia
Aquell punt
Que tocava el soprano
Tocava molt mag
El alto
La trompeta
I la veu
No era una gran improvisadora
En aquella època
De fet
Improvisava molt poc
Però
Vaig fer el disco amb ella
Doncs perquè
Volien aquests colors
I és un disco
De música molt variada
Dins del jazz
I
Quan vam
Escoltar el disco
Que hi havia molts temes
Que ella cantava
Hi havia un
De Nereso Llum
Maquíssim
Hi havia també
De Sali Sato
Estic molt temes
Molt macos
I jo vaig tindre
El dubte
De com el dic
Jo no puc dir
Jo no puc dir-li
Joan Chamorro
El meu disc
Perquè ella
Tenia molt
De protagonisme
I llavors vam estar
Pensant
I al final
Se'ns van córrer
Joan Chamorro
No hi havia cap mena
De
Vaig a fer això
I això va ser
L'origen
Després de tota la sèrie
Que ha vingut
Després
Va vindre
L'Eva Fernández
Després
La Magalí
La Rita
Etc
Etc
Però no era una cosa
Premeditada
I al final
Penso que ha sigut
Una cosa
Realment coherent
I que més allà
Del valor musical
És un valor
També
Històric
I
Pedagògic
En el sentit
Que tu pots veure
Per exemple
A l'Andrea
O a l'Eva
O a aquesta gent
Que ha sentit
De la Sant Andreu
Esban
La pots veure
De quan tenia
13
14
15
16
17
18
I pots anar veient
Com evolucionen vocalment
Com evolucionen instrumentalment
I això em porta
A fer una reflexió
Molt important
A vegades a mi em diuen
Oh Joan
És que tu
Aquests
S'agafes
Aquests genis
I jo dic
A veure
No, no
Cracs
No
No
No
No és que
Cracs
És que
Quan tu tens un nen
Que comença
6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
I treballes en una línia
D'escoltar
De cantar
Amb passió
Amb ganes
A través
D'escoltar moltíssim
I d'emboir-te
D'aquest tipus de música
Molt possiblement
Tengues un nen
Que es dediqui
I es dediqui
Amb moltes ganes
Més enllà de la carrera
Més enllà de fer
No, no
És que és
Per la música
I això per mi
És molt important
Jo no agafo nens
Que toquen moltíssim
Agafo nens que
Per exemple
Jo he tingut trombons
Que van començar
De zero
Pràcticament
I que han acabat
I que han acabat
Tocant molt bé
Ara tinc dos saxofonistes
La Noah
I el Bernard
Que ho deia abans
Que quan van entrar
A Sant Joan
Tocàvem molt poquet
Molt poquet
I estan evolucionant
A una velocitat increïble
Això vol dir
Que és un valor
Afegit
A tots aquests discos
Que a més a més
Estan en vídeos
De com podem veure
L'evolució
De tots aquests nois
I no
I és que han passat
Per les senyories
I per mi
Això té un valor
Molt potent
Més enllà del personal
Més enllà de l'emocional
De cadascú
De cada família
És el fet
De poder veure
L'evolució
I de dir
Ei
Hi ha un treball
Hi ha un treball important
Que
Això
Però això
Se'n diu
La passió
Xamorro
És que
No comencis
Amb la falsa modèstia
Que l'òdio
Més que la sobrera
No és falsa modèstia
Però ho entens
És que
La gent
La passió
I si tu transmets
Si el
El nen
És una mica receptiu
Ho multiplica
Aviam
Sí, sí
Et deia això
Perquè
Estàvem parlant
De tots els
Els alumnes
Que t'han passat
A l'acomiadament
Amb el disc
Alment
Tu
Com a ja
Has tocat
Totes les variants
Inculques
Totes les variants
New Orleans
Swim
Bebop
Cool
Hard hop
Grans clàssics
No té res
Bueno
La música que ens agrada
La música que m'agrada
Jo intento fer
Al final
Sóc un mes
Intento fer
Lo que m'agrada
I en un moment
Descobrim la música
De Brasil
I ens anem
A la música de Brasil
I ara
I ara
Parlant de música
Brasileira
Que en ritmes
De bossa nova
I una part de samba
Per cert
Hi ha una cançó
Es diu
Seu nau
Te amase
Tanto a sim
Si no t'estimaré tant
Que t'ho dic
Jo cap a tu
Cançó composta
Per l'Herbert
Viana
Exclusivament
Per l'Ibet
Sangalo
Després
Un escàndol
De cançó
I d'interpretació
Em sembla que no la tens
En el teu repertori
Ahí lo dejo
Vale
No t'ho dic
Brutal
És una cançó
Podria per la
Pel toc
Personal
Que li podia posar
A l'Edu Ferrer
Una samba
Vale
Ho tindrem en compte
No cal tant
M'agrada
Què té
L'Scott Hamilton
Que tothom diu
Que és fantàstic
Tocant
A part de que
Amb nosaltres
S'entén molt bé
I és una gran
Gran persona
Per mi
És una història
És una història
Que ve a tocar nosaltres
Ell va tocar
En gent com
Roy Heldig
Que és un dels trompetits
És antic
Però un dels més potents
Va tocar
La big band
De Benny Goodman
Va gravar
En Jerry Mulligan
Ha gravat
Amb To James
En Malcolm
En moltíssima gent
O sigui
I llavors
De sobte
El trobes tocant
Al teu costat
I gravant
Al teu costat
I a més a més
D'una manera totalment
En ganes
Apassionat
O sigui
Que el que li esteven donant
La primera vegada
Que van tocar
Amb ell va ser
Va coincidir
Amb un disc
Del llibre
Jamboré
Con Andrea Motis
I en aquell moment
Era el Jacin 4
Així
En la plaça Real
A la Santor i Esman
Que toca increïble
Setmana passada
No, perdona
Ahir
Em sembla
I avui
Està tocant
Al Jamborí
Amb el Xavier
I no és jo
I el Xavier
Em diu
És un escàndol
Sí, sí, sí
Quan se morro
Cordes
Tecles
Pistons
Arpejar
Pulsar
Bufar
Animador
Educar
Director
Un músic
Extraordinari
Abans de finalitzar
El programa d'avui
Recordem
Que volem
Que desitgem
Que somiem
En un museu
Per Sant Just Desver
Salut i ràdio
Ens retrobem
En el proper
Benvinguts
Benvolguts
I bentrobats
On the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
They like much more
Then I'll never know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes, I think to myself
What a wonderful world
A wonderful world
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Bufar
Ara escoltes
Ràdio d'Esvern
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern
La Ràdio de Sant Just
98.1
Music Club
Què tal? Molt bona nit, benvinguts a una nova edició
d'aquest programa que es diu Music Club
i que cada dimecres us acompanya de 10 a 11 de la nit.
Avui us presentem una sessió de Soulful House,
aquest estil de música que tant ens agrada aquí als del Music Club
i és una producció pròpia, un mix que ha realitzat un servidor,
en Carles Hernández i Rius,
i que us porta algunes cançons antigues versionades amb ritmes més actuals
i també cançons que són novetat dins d'aquest estil de música
d'aquests finals de 2014.
Per exemple, podrem escoltar com a clàssics
temes d'en Chris Rhea amb el On The Beach, aquell del 86,
reversionat per Mastercheek,
o també podrem escoltar Serron,
un dels clàssics de finals del 70 dins del món de la música disco,
amb Tattoo Woman,
o també George Benson amb el Song From My Brother,
amb una versió que han fet Ken Lowe.
Moltes històries interessants i també novetats,
com dèiem, amb Orlando Bagnan amb El Better Than Ever,
una història que ha sortit no fa massa,
o també, per exemple, una de les novetats del mes de novembre del 2014,
com és la de Lauren Shark amb la veu de General Mr. J
i amb aquesta història que es diu Right Move.
Sí que trobaràs històries interessants, antigues, barrejat amb novetat,
però sempre amb un estil molt suau, molt tranquil,
avui és una sessió bastant tranquil·leta
i que comença amb Marc Picciotti
i la veu de Rufus Profit, això es diu Shelter.
Esperem que gaudiu al màxim d'aquesta sessió
i ens retrobem dimecres que ve en aquesta sintonia.
Que vagi bé, bona nit i visca la música house.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.