Title:

50 anys de nit barcelonina amb Ignasi Ribó: de K-Club, Charlie Max i Rivelinos a “La Pendau”; i història d’esclavitud catalana, indians i la Maison d’Or amb els canelons

## Resum general Podcast coral que combina entrevista, història i gastronomia. La primera part és una conversa amb **Ignasi Ribó**, figura clau de l’oci nocturn barceloní des dels anys 70, repassant la cadena d’innovacions que van portar de **K-Club** a **Charlie Max**, el **new Charlie Max** i el **Rivelinos**, fins a l’aliança amb **Oriol Regàs** que desemboca en la mítica **“La Pendau”** (1981–1996). Després, un bloc històric analitza la **participació catalana en l’esclavisme atlàntic** i el paper dels “indians”; i un bloc final ressegueix la història de la **Maison d’Or** i la **popularització dels canelons** a Catalunya. L’episodi tanca amb el projecte actual d’Ignasi, el bistró **Tanzibar** (c. Mestre Nicolau, 4). --- ## Bloc 1 — 50 anys d’oci nocturn a Barcelona (Ignasi Ribó) ### Inicis: K-Club i Charlie Max • De jurista a emprenedor: primeres feines i oportunitat per comprar el local tancat K-Club (c. Beethoven). • Viratge cap a l’entreteniment amb espectacles (Cabaret) i el bateig com a “**Charlie Max**” inspirat en Milà (vs. Nepenta). • Rebranding a “**new Charlie Max**” amb el decorador Rafael Salanova quan baixa l’afluència. ### Rivelinos: èxit i mètode • Reposicionament creatiu: neix **Rivelinos** (joc entre “Rivelino” i “Ribó”), que esdevé un **èxit total** i congestionava el carrer Beethoven. • Mix social i d’ambient: models, burgesia, públic “marxós” i zones definides conviuen en un mateix espai. • Clau d’èxit: l’**equip humà** (relacions públiques, direcció, personal) per sobre del “geni individual”. > “Un negoci no es fa si no hi ha un equip… Qui pensa que pot fer-ho sol està destinat al fracàs.” ### Cap a “La Pendau” i les aliances • Contactes i negocis: converses amb **Joan Gaspart**, **Tono Martí**, cas **Zacarías** (Macià), i trobada amb **Oriol Regàs** (Bocaccio). • L’obra perfecta per a discoteca i la societat resultant (percentatges, presidència de Tato Scallola): naixement de la mítica **“La Pendau”** (1981–1996), punt de referència de la nit barcelonina. ### Filosofia de gestió i servei • Prioritat: **fer que la gent s’ho passi bé** per damunt del focus en els diners. • Metàfora domèstica: fer sentir el client “com si fos a casa” —hospitalitat curada, detalls, i ambient. > “Quan tens un local, has de fer que la gent s’hi trobi com si fessis una festa a casa teva.” --- ## Bloc 2 — La nissaga Ribó i Francesc Cambó • **Origen familiar**: 5 germans; el pare, **Xavier Ribó Rius**, secretari econòmic de **Francesc Cambó** i amb estada a Londres (LSE), passió pels ferrocarrils. • **Cambó**: cofundador de la Lliga Regionalista, ministre (Foment i Hisenda), mecenes i col·leccionista. Suport inicial al cop del 36 com a “mal menor” i posterior decepció pel caràcter **anticatalà** del règim. • Exili i retorns: documentació cremada el 36 per evitar represàlies; records familiars, la Bernat Metge i el llibre “Per la concòrdia”. --- ## Bloc 3 — Esclavitud i negrers catalans • Context: a partir de 1789 (Carles IV), súbdits de la Corona poden fer **expedicions negreres** cap a Cuba; inversió dels beneficis al litoral català. • Magnitud: entre 1515 i 1867, més de **12 milions** de persones esclavitzades foren embarcades cap a Amèrica. Els EUA reben ~400.000; **Cuba** (des de 1821) supera els **559.000**. • Pes català: 1790–1820, fins a **185** expedicions catalanes (≈7,5% de les arribades a Cuba); més de **30.000** esclaus (≈15% del total cap al Carib). • **Factors** i factoria africana: germans **Rovirosa-Urgellès** a Cap López (Gabón). Compra, retenció als *barracots* i embarcament ràpid per esquivar patrulles britàniques. • Antiabolicionisme: **Junta de Comerç de Barcelona** (1841) resisteix l’abolició. A Cuba, el 1870 (Llei Moret) i 1886 (darrer esclau alliberat) marquen fites tardanes. > “La informació és poder”: Cambó i la cultura d’**estudis** i informes per decidir. • Noms i famílies: **Samà**, **Vidal-Quadras**, **Antoni López (Marquès de Comillas)**, **Xifré**… fortunes indianes i impacte en banca, indústria i ciutat. --- ## Bloc 4 — Gastronomia i ciutat: Maison d’Or i els canelons ### La Maison d’Or (Barcelona, 1903–1918) • Restaurant de **gran luxe** a p. Catalunya 22 (decoració d’August Font), tertúlies il·lustres i cuina francesa “com a París”. • Tanca quan la **Banca Arnús** compra l’edifici; el nom comercial continua en un altre local (p. Catalunya 7) el 1924. ### Els canelons: de Rossini a casa nostra • Llegat “**Rossini**”: canelons amb *foie* i trufa; versions diverses, però sempre l’empremta del compositor bon vivant. • Popularització: el 1911, **Pastes Alimentícies Ramon Flor** comercialitza plaques de canelons (“**Pavo**”), facilitant el pas del restaurant a la **cuina domèstica** (especialment per **Sant Esteve**). • Origen de la pasta: de la **Xina** a Pèrsia, transmissió **àrabo-mediterrània** cap a Sicília (no pas Marco Polo). A la península, “aletria” ja documentada a l’Edat Mitjana. --- ## Projecte actual — Tanzibar (c. Mestre Nicolau, 4) • Format: **bar-bistró** de trobada, bona cuina i tracte proper. Carta amb **tàrtar**, **filet amb salsa Café de París**, etc. • Horari aproximat: de **12:00 a 01:00**. Esperit de sala: ambient confortable i atenció personalitzada a l’estil Ribó. --- ## Persones i noms clau • Ignasi Ribó (convidat), Ferran (presentador), Joan i Josep/Pep (col·laboradors), Oriol Regàs, Joan Gaspart, Tono Martí, Tato Scallola, Xavier Ribó Rius (pare), Francesc Cambó. • Locals: **K-Club**, **Charlie Max**, **new Charlie Max**, **Rivelinos**, **Zacarías**, **Bocaccio**, **La Pendau**. • Cultura/Música: **Jorja Smith** (“Blue Lights”), **James Brown** (“Say It Loud – I’m Black and I’m Proud”). --- ## Idees destacades • **Innovació en l’oci**: discoteca + restauració, programació artística i branding com a motors de diferenciació. • **Equip per davant de l’ego**: la suma de talents sosté la continuïtat dels locals. • **Memòria històrica**: reconèixer el paper català en l’esclavitud és imprescindible per entendre la modernització econòmica i els seus costos humans. • **Gastronomia com a identitat**: de la Maison d’Or a la tradició del **Sant Esteve** amb canelons, la ciutat es construeix també a taula.

['Barcelona', 'oci nocturn', 'discoteques', 'Ignasi Ribó', 'K-Club', 'Charlie Max', 'new Charlie Max', 'Rivelinos', 'La Pendau', 'Zacarías', 'Bocaccio', 'Joan Gaspart', 'Oriol Regàs', 'Francesc Cambó', 'indians', 'esclavitud', 'negrers catalans', 'Cuba', 'Rovirosa-Urgellès', 'Maison d’Or', 'canelons', 'Rossini', 'pasta', 'Pavo (plaques de canelons)', 'Tanzibar', 'Mestre Nicolau 4', 'James Brown', 'Jorja Smith', 'actualitat política', 'extrema dreta']