I see trees of green, red roses too, I see them bloom for me and you.
And I think to myself, what a wonderful world.
Benvinguts, benvolguts i ben trobats, oients.
Ens la trobem en un nou any, el 2023, i en el nostre programa número 70.
L'equip que el fem desitgem tot el millor a qui l'escolti.
And I think to myself, what a wonderful world.
La història, la història és la ciència que narra el passat de les societats humanes
d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Així, l'historiador Ciceró explicava que el coneixement de la història era mestre de vida,
perquè es podien aprendre i es traure lliçons del passat.
El terme català, història, prové del llatí historiàe, que significa narrativa, relat.
Avui, el nostre convidat ens relatarà els últims 50 anys de la història nocturna a Barcelona.
Mestre en l'oci nocturn, reunint la societat burguès i la classe alta barcelonesa.
Ell ha inventat, dissenyat i portat a terme el que va ser la unió de la discoteca amb la restauració.
Forma part de la història de la societat barcelonina a partir dels anys 70.
Sembla un dandy anglès.
L'acompanya sempre una actitud cavallaresca,
un aire aristocàrtic en tot el que l'envolta.
Gust refinat, bon vivant, gest,
amb un somriure permanent, sempre amable i sempre atent.
Ignasi Ribó i Massó, benvingut.
Com estàs?
Hola, bon dia, Ferran.
Bueno, primer de tot, donar-te les gràcies per aquestes paraules que, evidentment...
La veritat.
No les hem programat tu i jo.
No, no.
Això està clar.
Però és la visió que jo tinc de l'Ignasi Ribó.
Correcte o no correcte és la meva visió
i, com tal, l'he traslladat als oients,
i que estic convençut que no estic gens desencaminat
perquè és la imatge que jo tinc.
Segur que algun altre també l'ha tirat.
Bé, això, jo tinc una teoria
que el que un mateix mai pot sàpiguer com és.
Però jo sí, de tu.
Mai, perquè és el més difícil és conèixer.
Tu de tu sí, i jo de mi també, però jo de tu...
No, d'un altre encara pots analitzar més.
Ignasi, aviam, comencem pel començament.
Com una persona licenciada en dret,
que vas començar a la Universitat de Déustro
i vas acabar la de Barcelona,
es converteix en el rei de la nit barcelonina
gestionant l'oci en les discoteques més fàcils?
Bé, jo primer diria que el rei,
excepte la monarquia espanyola...
No, ja parlem, ja parlem...
No existeix.
És una manera...
Ja ho sé, ja ho sé,
que hi ha moltes maneres de dir les coses.
A veure, jo...
Ja torno a dir que és molt difícil
conèixer tu mateix.
Per tant, parlar d'un mateix
continua a ser molt difícil.
Jo vaig acabar dret,
vaig començar a treballar
posant un anunci a la vanguardia,
joven abogado busca trabajo.
Em van trucar
d'una associació de fabricants,
a la qual després vaig tenir
molt bona amistat
amb el president i...
Fabricants de què?
Fabricant de...
Tots els components d'un aerosol,
d'un spray.
Era l'any 70 i poc.
Bé, no, 70 i poc no,
devia ser l'any 69 o 60...
No, 68, encara no m'havia casat.
Exacte.
I el president,
en aquell moment,
era el Josep Maria Puig,
l'únic germà
de la família Puig,
dels grans,
dels quatre germans
que queda viu,
al qual tenim
una amistat fantàstica,
va ser el primer jefe.
i vaig fer una anúncia
a la Vanguardia
com podia haver fet
portar currículums
a diferents despatxos
d'advocats
o podia haver fet
anar a la companyia
de tramvies
a veure si m'agafàvem
per portar un tramvia.
És a dir,
no era una idea preconcebuda
de dir
vull aconseguir això,
vull aconseguir l'altre,
perquè jo crec que,
i torno a dir,
que és molt difícil
conèixer-te tu mateix.
i jo sempre he actuat
d'una forma
d'acord amb els,
no impulsos,
perquè els impulsos
són una mica perillosos
moltes vegades,
sinó amb el que et surt
dintre del teu cervell,
que pot estar atrofiat
com pot estar menys atrofiat.
Però bé,
actuar d'aquesta manera.
És com parles
de que vull que surti això
i quan vols que surti
una cosa no surt.
I quan t'és igual que surt
és possible que surti.
La llei de morfi.
Per tant,
jo vaig començar
d'aquesta manera.
Al cap d'uns anys,
això era l'any 68,
perquè encara no m'havia casat
la primera vegada,
al cap d'uns anys
vaig estar
amb el banc
del meu germà
col·laborant
amb col·locació
d'actius financers,
vaig tenir un despatx
que va funcionar
molt bé
amb un soci,
que el va fer
molt amic meu també,
i de sobte
un dia
ens van oferir
a quatre amics
comprar
un local
que estava tancat
que es deia
K-Club.
volia contestar
cantonada.
Ah, volia contestar
a la Betoena.
I vam comprar-ho
el 50%
amb un senyor
que portava
els restaurants
de l'aeroport
en aquell moment
que es diu
o es deia
Paco Castanedo
que l'havia
comprat
amb suspensió
de pagaments
que era
Rebell
i Werner
la societat
Rebell
i Werner
eren els dos socis
que van fer
el K-Club.
Bé,
li vam comprar
el 50%
pel mateix preu
que ell havia
pagat
per tot.
A la suspensió
de pagaments
s'ho havia quedat
per 4 milions
i li vam donar
4 milions
i això era
l'any 70
70-71.
Bé,
vam començar
a fer
el K-Club
tal com estava
vam contractar
amb un
bailarín
o director
de bailarins
que es deia
Ricardo Ferrante
que era molt bo
en aquella època
i vam fer
el primer espectacle
que vam fer
i va ser
Cabaret
que estava de moda
era
just quan va sortir
la pel·lícula
de la Issa Minelli
i vam fer Cabaret
va tenir molt èxit
i a la cabaret
vam veure
que el K-Club
sí, funcionava
però no era
el mateix
que si fèiem
espectacle
fer espectacle
és molt car
i per tant
necessites
una afluència
important de gent
no era el cas
de la sala
de baix
del que
després va ser
Rerolini
hòstia
però no
però de totes maneres
vam dir
anem a buscar un nom
i el Joan Gaspar
que era un dels
que havia comprat
amb nosaltres
com sempre
buscant coses noves
perquè és molt inquiet
jo li dic molt
molt a preixi
que consti
però sempre busca
a veure de quina forma
i com ho pot fer
i com
i escolta
m'han dit
que a Milán
hi ha una discoteca
que es diu
Charlie Max
que és que
hauríem d'anar-la a veure
imagina't
hauríem d'anar-la a veure
ja podíem fer-ho a Barcelona
i ens vam anar
de viatge a Milán
dues nits
a veure el Charlie Max
hi havia dos
Charlie Max
i Nepenta
ens va agradar més
el nom de Charlie Max
no perquè Nepenta
fos pitjor com a sala
sinó perquè el nom
no ens va agradar tant
que eren uns musis
que tocaven
els instruments
era l'anagrama
la marca
i vam venir aquí
i li vam canviar el nom
i això va ser Charlie Max
Charlie Max
que el Paco Castanedo
va dir
jo vull sortir
i us venc l'altre 50%
i un dels socis
inicials
amb nosaltres
va dir
ja te'l compro jo
i va comprar
l'altre 50%
bueno
vam estar
fins l'any 75
o 76
o potser
77
i al 77
un amic meu
que era un dels socis
de la revista
Pronto
una revista
tipus
de 10 minutos
i tipus no sé què
va vendre la seva part
i va dir
oi
m'agradaria
comprar
el resto de socis
totes les accions
de Rebell i Werner
i va molt bé
doncs
li vam vendre
jo em vaig quedar
amb el 10%
que jo tenia
ja d'entrada
i vam fer
en comptes de Charlie Max
el new Charlie Max
perquè havia baixat
la fluència de gent
amb el decorador
que era en aquell moment
el rei de les discoteques
que era Rafael Salanova
que era el decorador
de les discoteques
de Trauma
i totes aquestes
i a més el nom
és un agudit molt
molt fàcil
el nom jo li porta
bueno total
un agudit molt dolent
i molt fàcil
Salanova
Salanova
i aleshores
vam fer
i vam dir
bueno
li canviem el nom
posem una llum nova
i li canviem el nom
una estupidez
però bueno
en aquell moment
pensaven que era
el que havia de fer
i vam posar
new Charlie Max
basant-se
amb el new Jimmys
que era
a la discoteca
que tenia la Regín
en aquell moment
a París
que era Jimmys
després new Jimmys
i sobretot
a Monte Carlo
bueno
li vam posar
new Charlie Max
i res
no va funcionar
i llavors
aquest amic meu
que estava amb els dos
només els dos
diu
escolta
teníem que canviar el nom
i canviar alguna cosa més
i tant
i jo en plan de conya
vaig dir
mira
com hi ha el mundial de futbol
de
ja a Brasil
hi ha un jugador
que es diu Rivelino
i jo em dic Ribó
doncs li posem Rivelinos
però en Vic
en ve de Barcelona
en comptes de Ubi
ah perfecte
i tal
i ahir va néixer
el tema
de Rivelino
a Rivelino
és un èxit
durant un any i mig
però en tenies dos
tenies el de Bagú
perquè vaig fer el de Bagú
després
amb els del Som Moles
que era el restaurant
que ja havia
abagut
bueno
tot això
t'estic explicant la història
que tu m'has preguntat
no
jo t'he preguntat
com és que tu entraves
però
després
m'ha estat xafant
tota l'entrevista
que em trobo
no no no
puc estar dues hores
explicant-ho
és que són dues hores
el que està
és a dir
no
què vull dir
després anirem
punt per punt
perquè penso que hi ha
molt suc
bueno
doncs em paro
amb Rivelinos
perquè després ve la part
més important
per mi no
per mi Rivelinos
el recordo
és que la gran diferència
com un dels sucals
més divertits
és això
jo el recordo
a Bagú
a Rivelinos
era la crem de la crem
era una referència
sí
però la crem de la crem
no vol dir que sigui
la diversió
de la diversió
per mi sí
perquè jo no
en canvi la diversió
anava a ser la substitució
d'estudi o no
sí senyor
estudi o no
inclús
les relacions públiques
Joan Guillem
que era model
i tenia una força
increïble
perquè
un local
un negoci no es fa
si no hi ha un equip
no és que aquest
és el que ha fet
equip de futbol
guardiola
Vilanova al costat
i un equip
i això està clar
el que pensi
que pot fer sol
no és tonto
sí sí
i està destinat
a fracàs
això és segur
i normalment
les dues coses
van unides
bueno
sí
no però a vegades
és la vanitat
la que et fa pensar
que tu ets el que sap tot
i que els altres
no tenen ni idea
i no és així
t'accepto el repte
parem a Rivelinos
has fet una pinçallada
parem a l'inici
de Rivelinos
perquè la història
continua
i arribarà
i el parquet
de l'èxit
però és que hi ha moltes coses
pel mig
ho entens
i mira
tu estaves dient
la història
que és el que
parlarem
i has començat
a esbosar
la teva
personal història
s'interessa
per l'organització
el que tu estaves dient
l'estructura
i els esdeveniments
que afecten
la societat
i això forma part
directa
amb tu
amb tot el que has tingut
o el que s'ha portat
a la societat
concretament
mira d'explicar
allò
que ha ocorregut
de molt
rellevant
a la vida social
dels humans
la teva
aportació
entre cometes
o feina
a la societat
la barcelonina
precisament
ha sigut això
innovació
com jo
he explicat abans
ens ho has fet
passar bé
formes part
d'aquesta història
i jo diria
que parlant
de la teva
personal història
cinc germans
la Maria
el Xavier
l'Ignasi
el Lluís
que es va morir
fa uns anys
i el Rafael
tu
a l'únic
de la nit
però
jo diria
que en Xavier
va ser soci
de l'Oriol Regàs
en el Tropical
de Gabà
no
no
no
ningú
ningú
o sigui que
la meva idea
que tu
de tota la família
Massó
Ribó Massó
a l'únic
de la nit
tu
o a l'únic
de l'oci
tu
correcte?
sí
amb la diferència
que el Xavier
que dels nois
és el gran
sempre m'ha ajudat
quan necessitava
l'apoll econòmic
per fer alguna cosa
entre elles
el tema
que després parlarem
d'aquí ve
la meva percepció
que el Xavier
Ribó
el teu germà gran
era soci
de l'Oriol Regàs
en el Tropical
si tu em dius
que no
no
el meu equip de producció
ningú de nosaltres
ha estat
o sigui
ningú ha fet societat
amb l'Oriol Regàs
a la Tropical
no
ah
doncs poder
veus
però
el Xavier
ha tingut
alguna cosa
que veure
com a soci
el Xavier
era soci
de la Pantón
com jo
com tu
molt bé
aviam
el teu pare
és la història
que queda pendent
fins que aquí arribem
gràcies
a ell
que es va fer
el que després
va ser la Pantón
Ignasi
el teu pare
en Xavier
Ribó
Rius
secretari
personal
i econòmic
d'en Francesc
Cambó
junts amb el Narcís
de Carreras
que era el secretari
personal
sí
aquest era un altre
el personal
el teu
el teu pare
era l'econòmic
i el Narcís
de Carreras
el personal
sí
molt bé
Cambó
si no
em faien
les meves dades
va morir
que tu tenies
5-6 anys
i abans
m'explicaves
que no el vas conèixer
perquè
estava a Buenos Aires
no estava allí
ja
ja
amb Francesc Cambó
pels oients
fer-los una mica
les sinopsis
Francesc Cambó
Francesc Cambó
va ser el cofundador
de la Lliga Regionalista
una personalitat complexa
principal dirigent
del catalanisme conservador
conjuntament amb Prat de la Riba
i amb Eugeni Dors
polític relativament modern
per l'època
doncs posseia
coneixements i formació cultural
bastant excepcional
era advocat
hàbil parlamentari
amb serioses idees
reformistes
i regeneracionistes
d'Espanya
partidari
de la intervenció catalana
en la política espanyola
a veure si ens va anar
com ens va ara
però bé
ministre dos cops
amb Antoni Maura
primer va ser
al Cambó
va ser
ministre de Foment
i després
ministre d'Hicenda
prolífic autor
d'assajos polítics
i econòmics
home de negocis
milionari
a l'americana
iots
cotxes
d'altíssima gama
i així
de la biografia
tenies els rois
i pàquer
que en aquella època
el pàquer
a l'austre
hi ha gent que té cotxes bons
per a l'aquella època
no?
era un importantíssim
col·leccionista d'art
mecenes
etc
polèmic
contradictori
faldiller
faldiller
bon vivant
egòlatra
una intel·ligència innata
i aquest era
el teu pare
era el secretari
i he imaginat
col·leccionista d'art
que el papà
sempre ens explicava
que ell no hi anava
a comprar
les obres
sempre enviava algú
i el papà
va anar a comprar
un quadre
d'un pintor
que es diu
Fragonard
que la gent
que la gent aquí
el coneix poc
perquè aquest quadre
està a la col·lecció
Cambó
i el quadre
de Fragonard
va anar al papà
a comprar-lo a l'estranger
no recordo si em va dir
a França
i estava
i jo en aquell moment
que no vaig explicar
Fragonard
ni idea
perquè parles de
Van Gogh
Picasso
Velázquez
etcétera
són quatre
però Fragonard
si no estàs ficat
en el món de l'art
i però em va quedar gravat
i em va enviar
a buscar
el quadre
de Fragonard
a pagar-lo
i es veu
que era col·leccionista
ja ja
es veu
la seva biografia
i les referències
que es tenen
sobre Cambó
que va ser
la primera
de meitat
del segle XX
un dels grandíssims
no gran
grandíssim
col·leccionista d'art
amb una fortuna
invertida
en obres d'art
no, això
és el que es veu
a més diuen
i fem l'apartat
del Cambó
com referència
al teu pare
i a la família
Ribó
que en Cambó
va ser el polític
més informat
i documentat
d'Espanya
a la seva època
diuen
que la seva experiència
política i professional
va fer
que ben aviat
Cambó
comprengués
que en gran mesura
el seu èxit
depenia de disposar
de la informació
política, econòmica
i jurídica
adequada
i allò de la informació
no és poder
em sembla que en Cambó
va ser el primer
ara ho hagués tingut difícil
ara ho hagués tingut
amb tants mòbils
ho hagués tingut molt difícil
de saber
el que és veritat
el que no és veritat
i el que val la pena
o no
home
en uns moments
en què els grans problemes europeus
eren relativament semblants
en tots els països
que li ja està el dia
de tot el que passava
al món occidental
en Cambó
que era un home convençut
de ser un home d'estat
del segle XX
havia de conèixer tan bé
com fos possible
tot el que intervenia
en les decisions
dels governants
Cambó va saber
envoltar-se
d'un nombrós
i competent grup
d'experts
economistes
juristes
periodistes
etcètera
que van treballar
al seu servei
d'estudis
polítics
econòmics
i socials
mira
i acabem
una mica
la blossa
d'en Cambó
en Cambó
va ser l'introductor
a Espanya
dels serveis
d'estudis
moderns
tant per la seva
reduïda
tant per la seva
utilització personal
com a polític
com per les seves
activitats empresarials
primer va urbanitzar
una reduïda
oficina
en informació
econòmica
i jurídica
al seu propi
despatx
professional
d'advocat
és a dir
la nòmina
dels que van treballar
per en Cambó
de forma més o menys
permanent
fent informes
reunits
i documentació
sobretot
en mena de temàtiques
era realment
impressionant
i la majoria
eren joves
economistes
i advocats
que després destacarien
el món
acadèmico
professional
i jo he apuntat
aquí el Ramon
Perpinyà
el Miquel Vidal
i Guardiola
el Josep Maria
Tallada
el Joan Sardà
i la Seu
el Bandelló
el Berni
el Beltran
el Salvador
Millot
Millet
i Bel
el Tomà
la Càrregi
el Narcís
de Carreres
i el teu pare
el Xavier
Ribó
tot això
és per
fer una mica
la glossa
d'en Cambó
que podíem
parlar
tot el programa
d'en Cambó
però el que importa
és l'Ignasi
Ribó
i vore'ns
quins records
et transmet
el teu pare
Ignasi
del Cambó
tot això
tot això que has dit
que
he après
més d'en Cambó
en 5 minuts
que visquen
al costat
del papà
tinc molta més
documentació
això segur
perquè a més
el papà
parlava poques
vegades
era
d'abans
de la guerra
de la guerra
civil
i a més
una de les coses
que sempre
ens havia dit
que tota la documentació
i cartes
que tenia
bastanta
la va cremar
just el 36
quan va fugir
cap a França
perquè
el van anar
a buscar
el mateix
el dia següent
del cop d'estat
el van anar a buscar
per fosellar-lo
i ell se'm va anar
en un barco
de guerra francès
amb la mamà
i la meva germana
gran
que era petita
va cremar tot
per no tenir
i després
va arrepentir
de fer-ho
a més
li van quedar
els records
del que
el Canbó
feia
a nivell
intel·lectual
i literari
que va ser
la Fundació
Bernat Metge
i el llibre
que sempre
ens havia recomanat
a tots
que teníem
que llegir
que es deia
Per la concòrdia
que era
el llibre
més significatiu
del que representava
de les idees
d'en Canbó
per la concòrdia
política
i d'Espanya
En Canbó
neix el 1876
mor el 1947
tot just
que tu eres
molt petit
tenia 6 anys
el 97
no 5 anys
per això
dic
quins records
t'havia transmès
al teu parc
quins records
t'havia transmès
o si tu
l'havies conegut
amb aquests 6 anys
però m'has dit
perquè ja estava
a Buenos Aires
i ja estava
a l'Argentina
total
el teu pare
exiliat
a París
a París
neix
el teu segon germà
no?
Sí
en una clínica
de París
i després
els altres 3
tu
el Lluís
i el Rafael
naixeu a casa
bé
érem els 3 petits
la guerra
era la frontera
ja
i els petits
eren
sempre
amb els petits
però hi ha una cosa
comú
tots aneu els jesuïtes
de Sarrià
això sí
quin primer
caràcter
perquè el van portar
i no perquè decidissim
nosaltres
quin primer
que no està malament
que no està malament
per això te'n vas anar a fer
dret a Deuston
sí
perquè anaven a reclutar
per això
és el que t'anava a dir
per Madrid
hi havia el d'ingències industrials
a Madrid
i dret
i econòmiques
a Deuston
en canvi
el teu germà
el Rafael
si no recorda malament
i no tinc aquí
cap paper d'ell
jo diria que
tot els seus estudis
tant de dret
com
econòmiques
ho han fet a Barcelona
i dret també
imagina't
va fer a Barcelona
però se'n va anar
es va casar
i se'n va anar
a Nova York
dos anys
sí
a estudiar
a fer uns màsters
se'n va anar
catòlic
practicant
i va tornar
comunista
a Zerrimo
és increïble
això
a Estats Units
però amb dos anys
i és real
o sigui
se'n va anar
a combregar
cada dia
amb la seva dona
i van tornar
els dos
comunistes
radicals
o sigui
que la mentalitat
de la gent
és increïble
havíem
també et parlo
de memòria
en algun lloc
ho he llegit
el teu pare
també va ser
un avançat
perquè se'n va anar
a estudiar
el papa va anar
a la terra
a Londres
va començar
enginyer industrial
perquè el papa
tenia una espècie
de debilitat
pels trens
pels ferrocarrils
tenia molts llibres
a sobre els ferrocarrils
era una de les coses
que més li entusiasmava
i se'n va
va començar
a fer
enginyer industrial
li va passar
alguna cosa
que mai
s'ha pogut
la meva germana
sí
però no parlem
mai
una cosa
d'una malaltia
de pulmonar
o una cosa
d'aquest tipus
després va morir
amb 97 anys
i va tenir
que deixar
els estudis
un any
de l'escola
d'enginyers
i aleshores
després em va anar
a estudiar
a la London School
d'Economia
a Londres
va estar dos anys
va treballar
al metro
de Londres
per anar
tenint diners
a Londres
i allí va conèixer
com a anècdota
divertida
de repente
estava al metro
de Londres
i veu un senyor
que portava
la insígnia
de l'agrupació
verja de Montserrat
i ell també
la portava
i aleshores diuen
escolti
vostè és català?
i clar
era el Gustau Gili
l'editor
doncs mira
van ser molt amics
durant molt
tot sempre
i curiosament
parlant del Gili
el pare del Ricard Gili
que és molt amigat meu
el creador
de Locomotora Negra
es diu Locomotora Negra
perquè el pare del Ricard
el germà del Gustau Gili
i segur que el teu pare
el deuria conèixer
sí, segur
era un arquitecte
molt conegut
a la societat
barcelonina
gràcies a ell
la gent de Calella
per Rossell
l'hem d'agrair
que Calella
que Calella
es mantingui intacta
perquè ell era
l'arquitecte municipal
i va ser
el que gràcies
amb ell
tant
allà a Fran
tant Mariu
i Calella
padenies
de
i a aigua gelida
també
no es fes
la massacre
d'intercometes
que es va fer
a Sant Antoni
a Calella
a Calella
a Plansada
a Aro
perquè ell
es va
remetre exclusivament
a intentar
mantenir
aquesta cultura
mediterrània
de casa baixeta
màxim
dos d'alçada
o tres màxim
i no deixar
fer
o construir
gratasals
i curiosament
es diu
la Locomotora Negra
perquè el pare
del Ricard
que ens sembla
que també es deia Ricard
el germà del Gustau
era un forofo
dels trens
i
la història
del Locomotora Negra
ja vaig portar
aquí un parell de vegades
i ara
tinc motius
també per portar
una tercera vegada
el Ricard Gili
perquè ara
s'han retirat
bueno s'han retirat
porten dos anys
despedint-se
porten el nom
per l'afició
dels trens
i aquí ve
això mateix
ve
doncs d'alguna manera
enllaça
amb la vida
del teu pare
que coneix
que coneix
el Gustau Gili
l'editor
que precisament
l'editor
bueno perquè vegis
també el que és el destí
i curiosament
l'editorial
Gustau Gili
fixa't
que està
em sembla que és
carrer Mallorca
Viladumat
o
va ser
un edifici
revolucionari
per l'època
perquè també està
construïda
si passeu
encara
avui està rehabilitada
em sembla com
oficines
és un edifici
un edifici
molt curiós
un edifici
trencador
pel seu germà
perquè vegis
una mica
és aquesta la història
que al final
van quadrant les coses
i més en aquella època
i més en aquella època
però
perquè vegis
el teu pare
Londres
afició als trens
la locomotora negra
amb referència
als trens
molt indirecta
sí
sí
però
però hi ha una referència
indirecta
però hi ha referència
bueno
estàvem amb la història
del teu pare
que
que tu
neses a Barcelona
i no neses a París
està en el teu pare
no
perquè ja havia acabat
la guerra civil
si no hagués nascut
a París
per això
bueno
havia acabat la guerra civil
i ell podia tornar
que no el palessin
ell va tornar
al 39
per això t'ho dic
perquè en aquella època
diria
que estava
en una posició
el Cambó
que igual
el podien pelar
els d'un cantó
com els de l'altre
bueno
no
els de l'altre
segur que no
perquè a més
en Cambó
havia col·laborat
econòmicament
i amb informació
amb la causa
del dictador
això està claríssim
que no
sí
però
però jo
com
no sé
he furgat
a dintre la història
en Cambó
dic no ho sé
perquè no ho he pogut
comprovar
però sí que
hi ha dues notes
dues referències
que en diuen
que si bé Cambó
va donar suport
i recolzament econòmic
al cop d'estat
del 36
i va semblar
acceptar l'opció
autoritària dels militars
com un mal menor
aviat
es va veure decebut
ja que el seu suport
a Franco
no va poder evitar
la brutal repressió
desfarmada
contra tots els signes
i símbols
de la cultura catalana
recordem
Cambó
era un conservador
català
un conservador
català
i que
valorava
i defensava
la seva pròpia cultura
que era la catalana
i donat
aquest caràcter
dictatorial
i anticatalà
del règim de Franco
Francesc Cambó
va decidir
marxar a Amèrica
i recalar
finalment a Buenos Aires
on va morir
l'any 47
quan tenia 70 anys
o sigui
que per això
jo et deia
igual per un cantó
que per un altre
no?
perquè
no
però una cosa
és per matar-lo
i l'altra
el que passa
és que ell
estava a punt
de tornar a Espanya
sí
sí
sí
quan va morir
amb 70 anys
sí sí
estava a punt
de tornar a Espanya
perquè era la seva
Catalunya
la seva pàtria
ja ja ja
aviam
aviam
un segon
que és un insist
del Cambó
esteu parlant del Cambó
doncs
el Cambó
com molt bé
diu l'Ignasi
no tenia cap possibilitat
de ser asseniat
pel franquisme
ell estava en contra
dels militars
i els militars
mai van acceptar
que el Cambó
tingués influència
la postguerra
el Cambó
era monàrquica
al Fonsí
i el Franco
amb aquells
no estava
per això
i davant d'això
i davant de que
no podia influir
ni intentar
vendre
els seus dies
és com van acceder
a l'Argentina
ara possibilitats
de morir
i fosallat
postnacionals
no n'hi havia cap
és un parèntesi
encara que la repressió
es veu
que va ser molt forta
després de la guerra
però va durar
cinc anys
o un temps determinat
Ignasi
aviam
la relevància
diuen que ve donada
per la capacitat
que tingué
una sèrie de fenòmens
d'un període donat
per condicionar
el que dèiem abans
la estructura
l'organització
els desveniments
que afectaren
una societat concreta
en un moment concret
i com aquests mateixos
s'acabaran afectant
la societat més recent
és a dir
Ignasi
tu aniràs posant
el relat
l'ordre
els records
les dades
i les dates
concretes
si em sembla bé
jo t'aniré
anunciant
el nom
dels teus locals
emblemàtics
i tu
ens expliques
ens havíem quedat
al principi
dels rebel·lines
però abans
tot comença
amb qui
amb Charlie Max
amb el Gaspar
explica'ns coses
partim d'aquí
una altra vegada
i ens expliques
tot el que tu m'ha dit
ja t'ho he explicat abans
que el tema
de Charlie Max
ve per la
perquè el Joan
es va empenyar
que teníem ja
el Key Club
ell no era accionista
del Key Club
però sí
el Tono Martí
que era l'home de confiança
del Joan
en el tema
d'oci
era el que ho portava
i aleshores
vam anar a Milán
a mirar el Charlie Max
com us he dit
i allí
bueno
vam tornar
al cap de dos dies
o dos dies i mig
Charlie Max
oh que bonit
Charlie Max
escolta Joan
fantàstic
quines idees tens
el Joan
és un tio
que per exemple
quan estàvem
a les regins
que després
arribava
de l'estiu
que s'anava
a Centro P
i escolta Ignasi
he vist un pianista negre
a Centro P
que el tenien que portar
i canteria
tens que agafar el cotxe
i anar a Centro P
bueno
vaig agafar el cotxe
i vas anar a Centro P
amb el Tono Martí
arribem allà
anem a Centro P
anem a sopar
en un lloc
i després de sopar
anem a veure el pianista
pianista molt bo
però clar
quan ens diu
el que vol
per venir a Barcelona
i diu
bueno
escolta
i ja li direm
quan tornem
perquè
i clar
quan li vaig dir a Joan
ah pues a mi
em feia il·lusió
i bueno
pues paga'l
paga'l i vindrà
es pot saber-lo
era molt
no no
el pianista
no me'n recordo
però era com
el de la pel·lícula
Casa Blanca
i feia el mateix efecte
i estava molt bé
però el Joan
dic això
el Charlie Max
també
és una persona
que de seguida
que veu una cosa
que li agrada
i suposo que
en el món del futbol
ho ha fet moltes vegades
i s'ha equivocat
moltíssimes vegades
i li ha costat
al Barça
moltíssims carers
bueno
és així
per això vam anar
a Milán
a veure
que teníem
que anar a Milán
a veure el Charlie Max
quan podíem haver vist
l'anagrama
de Charlie Max
i dir
bueno
doncs li posem
Charlie Max
i ja està
doncs mira
com a nèndote
recordo
amb el Joan Gaspar
veure un partit
de futbol
i
el Joan era molt
és
suposo
molt visceral
ara fa molts anys
que no l'he vist
i estava i
me'n recordo
amb el Xapi Ferrer
i he dit noms
i cognoms
i
és que és el millor
lateral
fer dos pifiades
seguides
al Xapi Ferrer
una que se li escapa
a l'extrem
i l'altra
és que no val
per res
i
era
i era el Joan Gaspar
que passava la nit
i això ho he vist jo
directament
jo t'ho he explicat
referent als locals
que estem parlant
i
I see trees of green
Red roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Hem agafat una mica d'aire i continuem.
Estàvem amb la història del pianista negre
que tot venia per allò del qui.
Continua explicant.
La conversió del qui club amb el Charlie Max
i després amb el new Charlie Max.
I amb el Rivelinos.
I després amb el Rivelinos.
Que és on havíem quedat abans.
Bueno, és la veritat que el Rivelinos va ser un èxit total.
El carrer Beethoven semblava que fos la Rambla
amb cotxes enmig del carrer.
Home, perquè llavors teníeu
no sé si era un triangle
però sí que era
el qui?
El Bacarrà.
El Bacarrà era Volifontestà.
Sí, però...
Estava més que per l'altre costat.
Però estava tot junt.
Hi havia el Meta.
Hi havia el Meta per fòssic.
Hi havia el Xufo.
Hi havia el Xufo.
El Meta i el Xufo.
Home, però escolta,
caminant entre tots.
Màxim 100 metres.
Jo diria que el Xufo era totalment diferent
perquè era actuacions en directe.
Home, era del Xufo Llorenç el que portava el Pedro Ruiz.
Sí, que era un tio fantàstic.
I era més gent gran.
Gent gran que ara jo els trobaria molt joves.
Però bé, els veia molt grans.
I, en canvi, el Riberi no serà per gent més marxosa,
més divertit.
I hi havia una combinació entre els modelos,
els modelos, la gent que anava a veure si lligava.
Per dir-li la burgesia que venia,
que érem un grup bastant gran,
que teníem la nostra zona.
O sigui, era el divertit d'un lloc.
És que hi hagi diferents tendències,
que no siguin a més.
És com la política.
Si és una dictadura, és una merda.
En canvi, si és una democràcia,
que hi ha el partit tal, partit qual,
sempre i quan no s'insultin,
és fantàstic.
Bueno, doncs,
el divertit, jo crec que Riberi no serà
el que atraïa més gent
i el que provocava els embotellaments
que hi havia al carrer Beethoven.
I inclús una vegada,
amb el meu amic José Luis Vilallonga,
que ens ho passàvem de conya,
volia, sortia ja amb unes quantes copes,
volia aturejar els cotxes
que passaven entre mig,
entre un costat i l'altre costat
i els cotxes enmig.
Els viejos surten,
és que et van atropellar.
Dice, no, soy muy alto,
ya me verán.
Turero, turero, turero.
Bueno, aristocràtic.
Ara, per això, que d'alguna manera
era l'Ignasi Ribó
amb més anys, amb més anys.
No, ja anava a que es divertís la gent.
Que no.
Que ha sigut,
el que jo deia a la presentació,
una constant en tots els teus negocis.
Fer el negoci perquè la gent es divertís.
Independentment de que volies tu
fer el teu propi negoci.
però, sobretot,
el primer punt teu,
jo he detectat sempre
que feia les coses perquè la gent,
inclús ara, eh,
si arribarem a l'actual que tens,
posa les coses perquè la gent
s'hi trobi bé i s'hi trobi a gust.
I això et portarà al caler.
Jo és un error,
a lo millor és un error,
però a mi els diners,
a lo millor és perquè
mai m'han fet falta
perentòriament.
No ho sé.
els diners per mi
no és el més important de la vida.
Mai ho ha sigut.
Mai.
En canvi,
dintre d'aquest món,
jo disfruto
quan la gent disfruta.
Que es pot estar dir en...
Però quan la gent disfruta.
Com si estiguessin a casa meva.
Tu fas una festa a casa teva
i vols que la gent disfruti.
Doncs jo sempre he dit
que quan tens un local,
portes un local,
tens que fer
i que la gent es trobi
com si tu fessis una festa
que paguen
perquè no...
Hi ha uns empreats,
ja no sé de gent,
però que es diverteixen.
What a wonderful...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...


Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Oye...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!













Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
director!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I les viies!
Fins demà!
Fins demà!
No!
s 있고!
el mediolànum
la tornada de Capitán Arenas
no, no, deixa't el punyet
un palau increíble
davant del cort inglès
no, no, allò del Terqueda
del Terqueda
o els coamilitar
on els oficiaus
i aleshores hi havia pactat
i amb ells, per ser milions de pessetes
i el Joan Bilbao
els havíem trucat
que encara no està decidit
perquè com han comprat el Palau Muñoz
de Passeig de Gràcia Diagonal
la Generalitat
i la Caixa de Catalunya
la que mana és la Generalitat
no saben si la reacció de la gent
si es queden a sobre
el de Diagonal per fer les oficines principals
hi haurà problemes
però total, què no es va fer l'operació
i tot això va passar
com 8 o 9 mesos
l'obra parada
jo havia pagat el lloguer
a mi m'era igual que fos un any i mitja
o 3
però no em perjudicava econòmicament
bueno, total que
diuen que no
bueno, ara continuem l'obra
i ara parlem amb el Xavier
i jo diuen
i ara què fem?
perquè si es renteria que anem 3 o 4 mesos
hem de buscar algú que posi els diners importants
i ens anem a veure el Gaspar
sempre el Gaspar
per veure si volia
tenir la majoria
i ens reunim
el Princesa Sofia
a fora
baixant
Sabino d'Arana
ara és Roberto Bassas
abans era Roberto Bassas
i ara Sabino d'Arana
jo havia viscut allí
que és on tenia
diria el Gaspar
a la Masia
sí, però no
els jardinets al costat
una mica més amunt
hi havia com un bar
amb jardiner
i el Tono Martí
el Xavier i jo
bueno
escolta Joan
que ara ens entregaran l'obra
ell ja estava compromès
amb un 2,5%
diu
sí
a ver Tono
què te parece esto
nos metemos a fondo
o no
i el Tono
pobre Tono
que va morir fa poc
era un molt bon tio
dió
mi Juan
el Tono i el Joan
parlavano en castellà
i el Joan
i el Tono
parlava en català
amb els dos
però en tres
parlava en castellà
mira
Juan
tenemos Zacarías
i Zacarías
sempre serà Zacarías
jo vaig callar
i vaig pensar
quina poca visió
tenen
del desenvolupament
de les coses
i em van dir
que no
que continuaven
amb aquest 2,5%
però que no
stop Ignasi
perquè a l'Oient
es faci una petita idea
Zacarías
era la discoteca
que estava a la plaça
Francesc Macià
sí
a darrere de l'avantguarda
de l'Oca
sí
de l'Oca
ara és l'avantguarda
i ara ja no existeix
ni l'Oca
ni el Zacarías
era un club privat
d'aquitet
això matí
que era del Gaspar
i el Tono Martí
i la propietat
que ara continua
sent d'ells
la propietat
el local
però total
que
i ara què fem
i amb ell Xavier
em diu
mira
he estat jugant
a golf
amb un advocat
que seia Tito Pons
que és íntim amic
de l'Oriol Regàs
de Tiana
de petits
i és l'advocat
de Bocatxo
i diu
que l'Oriol
està tot el dia
fent la siesta
al despatx
del Carre Tusset
perquè el Bocatxo
ja no era
el Bocatxo
de l'època
Montaner 505
sí
ho dic
això sí que me'n recordo
de la poca memòria
i jo crec
que li pot interessar
bueno
jo no havia parlat
mai
amb l'Oriol
amb l'Oriol
mai
però
ni bona nit
ni bon dia
o sigui
quan dic parlar
vol dir
o sigui
no coneixia
sabia qui era
però no coneixia
i era més de Bacarrà
que en el Bocatxo
bueno
i ens trobem
i hem
anem a veure
l'obra
i quan el va veure
va dir
és el més bonic
que he vist mai
el més adequat
per fer una discoteca
va reunir els seus socis
perquè tenia molts socis
a de Camerón
i va dir
nosaltres
tindrem el 70%
dic
bueno
jo seré el Consell Delegat
tu seràs el Director General
i fem president
el Tato Scallola
que era íntim
de l'Oriol
i molt amic meu
amb la Maria José
l'Anclí
que era la seva dona
aleshores
i el fem president
de la societat
de Grari
continuava a ser
la mateixa societat
Grari
i aleshores
és quan es va fer l'obra
i es va fer tot el tema
i va néixer
la Pantà
gràcies
gràcies
primer
el Carlos Cabarrocas
perquè si no m'ho diu
no t'ho diu
aquell dia
aquell dia
aquell dia
no hagués sigut
o una concessionària
de cotxes
o unes productes
de no sé què
i avui dia
són gimnars
són gimnars
o una discoteca
de mediopelo
per dir-li
per fer una definició
és que mai ho véssim
s'ha vingut
i en tantes
deixa'm que ara
t'expliqui jo
un anèndot
de l'Oriol Ragàs
a Cali
l'Oriol
estava
sí
tenia
allò friu
i tenia la barca
i tenia la barca
al nòtic
la Virgo Potes
espera
i mira
m'ho estàs traient
perquè jo recordo
que es va comprar
dos barques
i me'n recordo
haver coincidit amb ell
amb alguna cala
i parlar
i dic
què?
ara quin Virgo?
perquè jo recordo
una
que li va posar
Virgo Potes
l'altra
Virgo Clemens
l'arga
o sigui
cada 3 o 4 anys
li anava posant Virgo
i dic
què?
ara quina serà
la propieta
i me'n recordo
aquesta anèndota
diu home
alguna
dels Virgos
no
no me'n canviaré mai
és a dir
dels Virgos
n'hi ha tants
que no
i era l'anèndota
de l'Oriol
que per cert
per culpa del tropical
que estàvem parlant
que es va arruïnar
es va tenir
de vendre la casa
l'Oriol
bueno
perquè
el tropical
ens ho van venir
a oferir
el Marc Martí
era del pare
el Marc Martí
i ens ho van venir
a oferir
i li vam dir
el comitè
el comitè
de la Pantau
era amb 6 persones
que ens veiem
cada 15 dies
el dilluns
de les quals
5 han mort
i l'únic viu
soc jo
i tinc
totes les actes
que les feia
el Xavier Miseracs
que era
el secretari
del comitè
i ens van venir
a oferir
el Marc Martí
el tema tropical
i li vam dir
que no
quan jo vaig marxar
que després
ho direm
si hi ha temps
quan jo vaig marxar
aleshores
al cap de poc temps
el Marc Martí
va continuar
intentant
i li vam dir
que sí
per què?
perquè va fallar
piscines i esports
que és el que volia
fer l'Oriol
i li van dir
a l'Ajuntament
que no faria mai
una discoteca
després hi ha hagut
el Nuba
que tampoc té permís
de discoteca
no és una discoteca
no té permís
de discoteca
i aleshores
això ho va fer
el Tropical
i va ser fracàs
a mi
que em diguin
no és que aquí
farem un club
que vindran
els grans llots
els grans barcos
i baixaran
a dinar
al restaurant
o a ver
els hi portarem
les paelles
dic a veure
i vaig contestar jo
dic jo
hi vaig molt
a Castellà
a Gavà
diu
però clar
no he vist mai un barco
ni una barca
de pescadors
he vist mai
perquè aquest anem als baixos
queden mai
de mentir
no està molt obert
diu
que es penseu
que això
s'entropé
o és un puesto
d'aquest
o és can
és que no
i clar
en canvi
ara funciona molt bé
Ignasi
abuso de tu
i abuso de tu
dient
escolta
hi ha tantes coses
per explicar
que ens agradaria
a tots
els que fem aquest programa
i sobretot
als suients
si parlo per ells
i no els conec físicament
tu has de tornar
has de tornar
perquè
ara han de fer
un canvi
de registre
perquè
el Joan i el Josep
han d'intervenir
i després
continuarem amb tu
però no ens quedarà temps
a veure'ns
Ignasi
que tu no anàs
no ho sé
no ho sé
perquè jo no sóc l'Hilario
home
ja està
Josep
Josep Hilario
ja ho veus
ja ho veus
el teu amic
Ignasi
són tan amics
que la seva filla
és la madrina
del meu fill
ho sé
ho sé
ja ja
bueno
per tant
ja en parlarem
depèn del caixer
ja saps que aquí
paguen
ah bueno
no per això ho he dit
que depèn del caixer
doncs
Ignasi
de moment fem
aquest break
dient
aquest break
per què utilitzem
anglesismes
no?
fem aquesta parada
dient
que la Pendau
una de les discoteques
més emblemàtiques
de Barcelona
que va ser un local
que va ser un local
de categoria
en la teva època
entre el 1981
i 1996
que tu eres
l'Alma Mater
era el que donava la cara
ho deixem aquí
i continuarem
d'acord?
amb la promesa
que nosaltres
et pagarem bé
i tornaràs
si pagueu bé
està clar

Joan
hem deixat
amb la Pendau
a la boca
a l'Ignasi
perquè tu ens expliquis
també històries
tan divertides
anècdotes
que arribin
com a mínim
superar-lo no podràs
però
que estiguin a l'alçada
de l'Ignasi
molt bé
gràcies Ferran
abans de res
agarré també
amb l'Ignasi
primer
per el que ens explica
i perquè és clar
forma part
de la nostra època
de joventut
clar
quan hem recorregut
una part
de les discoteques
dels clubs
nosaltres teníem
18
19
20 anys
i aquí no ha anat
aquí
ni el Charlie Max
ni el Beckerà
ni després
de la Pendau
per tant
gràcies
per la informació
i gràcies
per recordar-nos
un temps
que per desgràcia
fa molts anys
que ha passat
jo només et feia
una pregunta
va centrar en el meu
que és
en un moment
de la conversa
has dit
que per
fundar
un negoci
com aquest
o com qualsevol
no n'hi ha prou
amb ambició pròpia
amb intel·ligència pròpia
es necessita un equip
sense equip
no es pot funcionar mai
l'individualisme
només porta el fracàs
jo crec que sí
mira
parlant de restaurants
que a vegades
jo comento
el gran èxit
d'un restaurant
que es mengi bé
i que hi hagi un tracte
com de guana
perquè són diverses coses
importants
és quan una família
amb il·lusió
i capacitat
és a dir
que la dona
o el pare
siguin els cuiners
la filla
sigui la que porti
la sala
i tal
són els que funcionen
de veritat
fan l'equip
que és l'equip familiar
en aquest cas
és el millor equip
que es pot fer
per tant
diu
no
jo vull fer
un puesto
i vull agafar
uns quants empleats
ja ho manegaré tot
jo
i ho decidiré
jo tot
mal assunto
m'entrada
pot semblar que sí
però mal assunto
perquè no hi ha
cap opinió contrària
opinió complementària
i jo
l'experiència
que jo tinc
és que
han fer
els llocs
els llocs
que hi ha equip
i han deixat
de funcionar
els llocs
que no hi ha equip
i sobretot
han deixat
de funcionar
quan l'equip
s'ha malejat
amb equip
però que s'ha malejat
i això
ha passat també
moltes vegades
però no en el món
de nit
en el món
de restauració
jo diria
que amb una fàbrica
familiar
resulta que
mor el pare
i els fills
es tornen
d'una manera diferent
i se mara la merda
s'ha acabat
a una base
és així
i a més
l'administrador
de confiança
del pare
també mor
o es jubila
és que
no
no t'has que veure
molt bé
estem d'acord
continuarem
continuarem
perquè
esperem
que el Ferran
aconsegueixi
que torni
o que torneu
i continuarem
parlant
ara parlarem
ara parlarem
amb el direcció
de la ràdio
per arreglar
aquest tema
molt bé
doncs
abans que res
bon any
estimats
suients
ara fa dies
que no parlàvem
i aprofitant
aquests dies festius
vaig passejar-me
pel Maresme
observant més
detingudament
les meravelloses
cases d'estiu
modernista
que encara
lloveixen
al nostre
vitoral
no sols
al Maresme
igual passa
a la costa
d'Aurana
com Nova Ur
i amb
algun poble
de l'interior
pocs
cases d'indians
cases d'americans
en Bernie
.
.
.
.
.
.
.
.
.
No blue flashing lights, maybe fairy lights
Those blue lights into the strobe light
Maybe even fairy lights, not blue flashing lights
Don't you run when you hear the sirens coming
When you hear the sirens coming, you better not run
Because the sirens not coming for you
What have you done? You went to school that day
Was a bit late, but it was a Monday
Kept after class for answering back
You apologize, there ain't harm in the head
What have you done? There's no need to run
If you've done nothing wrong, blue lights are just passing by
Aquesta cançó, que es diu Blue Bites, la canta una cantautora, valgui la redundància anglesa, nascut el 1997, de pare jamaicà. Es diu Jorge Smith.
I per què poso aquesta cançó? Perquè ja us imagineu que el programa d'avui anirà sobretot d'esclaus
I per desgràcia, la majoria d'esclaus en aquells moments van ser esclaus negres.
Aquesta cançó, perquè es diu Blue Bites, simplement perquè dins de la cançó hi ha una estrofa que diu
Aquests nois joves, nois negres, no haurien de tenir una consciència culpable o tema de la policia si no han fet res malament.
Però no ho han fet aquells. Els Blue Bites, o sigui, els cotxes, els llums dels cotxes de la policia anglesa, sempre els estan perseguint
Bé, continuem. Estàvem parlant dels indians, dels americans, els americanos, com diu el Pep que els deien, i és veritat, els americanos
Bé, tots n'hem sentit a parlar dels indians. Aquells catalans que després d'emigrar a les colònies, espanyoles d'Amèrica durant el segle XIX, en busca de fortuna
Al tornar, els que ho havien aconseguit es feien construir una menció i es dedicaven a activitats hidroentròpiques
Ens hem creat el mite que es tractava d'uns comerciants espavilats, que després de treballar molt dur i fer una fortuna
Tornaven a casa i invertien bona part del seu recent capital a la metropògica
Ens agrada menys saber que una part significativa dels mateixos provenia del tràfic i l'explotació d'escaus
Catalunya no va ser cap potència negreta, però la nostra implicació en un humà comerç transoceànic
Definit com a comerç odiós per l'historiador David Murray, no va ser menor
De fet, en termes històrics, ja al segle XV, un 15% de la població de Barcelona ciutat procedia del tràfic d'esclaus
Llavors de pobles mediterranis, serraïns, turcs, volcànics, etc.
La conquesta i comunització del nou món, iniciada pels diferents potences europees, Castella, Portugal, el Regne Unit, França i els Països Baixos
Van donar un gran impuls al tràfic de persones esclavitzades
Entre el 1515, quan Carles I va autoritzar el primer viatge
I el 1867, quan va arribar l'últim vaixell a Cuba
Més de 12 milions d'homes, dones i nens, van ser embarcats a les coses d'Àfrica per vèndoles com a esclaus d'Amèrica
I una dada molt significativa
El nombre d'esclaus arribats a Estats Units en tota la seva història moderna van ser uns 400.000
Només a Cuba, a partir de 1821, van superar la xifra de 559
Fins a finals del segle XVIII, els catalans van tenir un paper molt marginal en aquests comerços quàntics
No va ser fins al 1789, quan Carles IV va permetre a tots els súptics de la Corona Dragó
A dedicar-se a aquella activitat
Cosa que es va aprofitar per organitzar les primeres expedicions negreres entre Catalunya i Cuba
Els beneficis d'aquestes expedicions s'invertirien després en moltes poblacions del litoral català
Poc s'ha fet el nostre veïs per crear una memòria històrica sobre l'esclausisme
Sembra que no hagi anat amb nosaltres
Aprofundim una mica
Abans de res, una pincellada històrica
L'esclavisme va ser volit al territori per insular l'any 1837
Però va continuar sent pràctica habitual i autoritzada a les colonies espanyoles fins a finals del segle XIX
El 1873 a Puerto Rico i fins al 1880 a Cuba
Abans, el 1870, el ministre Sergismundo Moret va publicar l'anomenada Llei de la Llibertat de Vendres
Que donava l'estatus de lliure als nadons nascuts a partir d'aquesta data
L'any 1886 s'alliberarà el darrer esclau a Cuba
De fet, en aquella illa, la primera guerra per la independència va provocar que els esclaus de les províncies d'Orient
Pel fet de participar a la mateixa com a tropes de xoc
De les tropes llibertadores
Quasi tots blancs i totalment esclavistes
Passessin a l'estatus de ciutadà lliure
Però malgrat això, eren una minoria
Es calculaven uns 30.000 de més del milió d'esclaus existents en aquells moments
Això es deu a que la major part dels ingenis sucrés
En parlarem un altre dia d'aquest tema
Dels cafetals, dels camps de tabac, estaven a la part occidental de Vella
Com a curiositat, la primera força militar desembarcada a Cuba
Durant la Guerra o Guerra dels Delanys, 1868-1878
Que es considera la primera guerra de la independència de Cuba
En ajuda de les forces espanyoles ja estacionades
Va ser un batalló de voluntaris catalans
Tots amb la seva corresponent barratina
La paraula català significava popularment a Cuba
La d'un comerçant avar
Sovint amb a connotació de negre
El paper de la burguesia catalana
Va ser obertament antiabibucionista
Ja l'any 1841
Quan es començava a discutir
El tema de l'esclavisme als territoris d'Ultramar
La Junta de Comerç de Barcelona
Va practicar una política de resistència a l'abolícia
Calculs molt acurats citen que entre 1790 i 1820
Es registraren fins a 1859 expedicions negreres catalanes
Això és ni més ni menys que un 7,5% de les nous negreres de tot el món arribades a Cuba
Són més de 30.000 esclaus
Un 15% del total transportat des d'Àfrica fins a l'ahiria Caribenya
Aneu-miro
Pels esclaus el viatge podia durar fins a 3 mesos
Estaven encadenats els uns als altres perquè ocupessin el mínim espai possible
I rebien l'aigua i el menjar justos per sobreviure
Els vaixells negres els anaven a cercar les coses orientals africanes
O bé els compraven els cacics negres d'algunes trios
Els que sobrevivien eren venuts als mercats d'esclaus per treballar les plantacions
Pràcticament l'única mà d'obra de les mateixes
Mà d'obra gratuïta
Fàcilment rempassable i amb número il·limitat
Un gran negacer
Hi ha fals historiadors que creuen que la repatriació de capitals per part dels indians
Dels americanos
I no el comerç per si mateix
Gran factòtum del creixement català
Va ser el que va procurar la capacitat financera necessària
Per la industrialització de Catalunya
Citem a Oriol Junqueras
Les plantacions de sucre foren una peça indispensable
En el funcionament de la maquinària industrial catalana
Hem citat més amunt
Que la majoria de persones esclavitzades
Forvenien de la costa de l'Àfrica Occidental
Ara bé
El procés d'adquisició dels captius
Tenia lloc sota les normes habituals del comerç africà
I a vegades era molt complex
Per això, al segle XIX es van enviar europeus
A les costes africanes
Amb la missió de comprar esclaus
I facilitar-la l'embarcament amb vaixells
Eren els anomenats factors
Després veurem que els factors
Eren els amos d'una factoria
On dormien els esclaus
I entre ells, lògicament, també n'hi havia de catalans
Un dels més assecats i poc coneguts
Van ser els germans Rovirosa-Urgellès
El germà gran, en Francesc
Era conegut com Don Pancho
Fill de Vivanola i de Geutru
Que juntament amb el seu germà petit
Controlaven tot el mercat
Tenien una factoria a Cap López
A l'actual Gabón
On compraven els esclaus
Retenien els anomenats barracots
Era el nom que tenien els llocs on dormien els esclaus
Durant mesos ja els embarcaven amb vaixells
Que periòdicament sortien cap al Brasil i cap a Cuba
Les relacions amb els sectors africans
Els que capturaven els futurs esclaus
No eren fàcils
A vegades havien de negociar
Amb el monarca de Dalmey
L'actual Benin
Un gran estat que dominava sobre les comunitats i tribus
Que tenien al voltant
A vegades amb una petita triba
A vegades amb intermediaris islàmics i indis
Al segle XIX
Cuba es va convertir en un dels més importants territoris
Productors de sucre del món
I l'interès dels espanyols
Per implicar-se en el tràfic d'esclaus
Dins la seva colònia més important
Es va redolar
Però la situació era complexa
La Gran Bretanya
Com a gran potència
Havia oblidat Espanya signar un tractat anti-escladista
Pel qual acceptava que la flota anglesa
Supervisés els seus vaixells
I els porters davant dels tribunals
S'hi portaven esclaus a bord
Malgrat tot
El govern espanyol no estava disposat
A acceptar la fi del tràfic
Perquè els captius africans
Garantien el progrés econòmic de Cuba
I per això es va facilitar
En sobremanera el contrabande
Els nostres en Rovirosa
Portaven implicats com a mariners
I després com a capitats de Grés
Des del 1831
A partir del 1835
Les patrulles navals britàniques
Van ser utilitzades a capturar
Els vaixells negres espanyols
Encara que no portessin captius a bord
Havien de canviar d'estratègia comercial
No podien passar gaire temps
A la costa africana
Necessitaven trobar els esclaus
Preparats per embarcar
I no perdre temps
En llargues negociacions
Que podien posar en risc
Tot l'entremat
Els vivenovins
Com d'altres
Van actuar en rapidesa
El germà petit
En Ramon
Va començar a gestionar
Una gestoria negrega
Es va convertir en un factor
Que és el nom que donaven
Amb els propietaris
D'aquestes factories
Factors
Factor
Factor
Així no cabia
Cap tipus d'espera
A un museu gabonès
Encara es guarda un metgec
D'argent amb inscripció
Ramon Rovirosa
Cabo López
1844-1847
Les factories
Eren instal·lacions
De mida molt variable
Algunes
Com els d'un agrer espanyol
Pedro Blanco
A Sierra Leona
Un dels comerciants
D'esclaus més importants
Que n'ha existit mai
Estaven formades
Per desenes
D'edificis
I podien encabir
Fins a 2.000 persones
Tenien uns barracots
On es mantenien captius
A els esclaus
Fins que no els embarcaven
També disposaven
D'una residència
Pels factor
I pels treballadors blancs
D'un establiment
On s'intercanviaven
Els esclaus
Per mercaderies
Tot això
Acompanyat
De grans maquetzems
Residència
Per als treballadors
Africans lliures
Granges d'animals domèstics
Per alimentar
El factor
I els treballadors
Allotjament pels venedors
De pas
Embarcador
Com és lògic
Torres de vejuància
O sigui
Un gran muntatge
La dos rovirosa
A cap López
Els nostres amics
Era més discreta
Estava preparada
Per només
Un centenar d'esclaus
Els factors
No anaven
A buscar esclaus
Els compraven
A les tribus
De mentorn
I els mantenien
Tancats
Els barracots
A cap López
Els homes
Estaven encadenats
De sis en sis
Els cabalossos
En canvi
Les dones
I els nens
No estaven lligats
I de dia
Podien circular pel pati
Alguns dels captius
Ja havien nascut esclaus
Perquè els seus pares
Ja ho havien estat
D'altres
Els havien esclavitzat
A causa de deutes
O com a càstig
Per delictes
Delictes
Com l'assassinat
La bruixeria
O l'adulteri
Però la gran majoria
Eren captius de guerra
Els nostres protagonistes
Obtenien els esclaus
Gràcies a les seves relacions
Amb el regne d'Orungo
Un petit estat
Que es va convertir
En un gran centre comercial
Per la capacitat
Que tenia
Per comerciar amb esclaus
Els Orungos
Només eren
Uns quants milers
No disposaven
D'un gran exèrcit
Però tenien
Grans piragües
Artillades
En què podien
Circular per la zona
I comprar
O reptar
Els pobles
Del voltant
Els Rovirosa
Mantenien
Unes excedents relacions
Amb el rei
Orungo
Bango
O Pascal
Pels europeus
Bango era un avi
Negociador
Coneixia bé
Els usos europeus
D'on havia viscut
Dos anys a Portugal
I visitat el Brasil
En reiterades vegades
El preu d'un esclau
A les platges africanes
Era el que es deia
Peça
Un lot de diferents productes
Que s'havia d'incloure
Teves
Armes de foc
Pòlvora
Licors
Tabac
Eines
I ingots de ferro
Cada esclau
Tenia un preu
Una peça
Els mateixos Rovirauta
Ens parlen de l'intercanvi
Van adquir
Dues noies
Per cada una
Van pagar
Un plat de coure
Una teva de cotó
Unes quantes barretes de ferro
Dos miralls
Dos maixets
Dos cadenats
Un barrilet de pòlvora
Un fosell
Tabac
I bijuteria
I no si t'ho pagues millor, no?
No depèn
Si fas com tu, no
Un exemple
La peça
No era sempre igual
Se s'havia pagat més
Per esclaus
Adults
I formats
Que per joves
Més per homes
Que per dones
Més per membres
De determinades tribus
Considerats
Més forts
O més treballadors
Que d'altres
Del voltant
La llei de l'oferta
I la demanda
Funcionava perfectament
Lògicament
Hi havia moltes baixes
L'explorador
Franco-americà
Pou
De Chegui
Que va passar
Per la zona
L'any 1856
Explicava
Que al darrere
L'abasteveriment
Al bosc
Hi havia centenars
De cadavres
Que havien abandonat
Els esclavistes
Que ni es preocupaven
D'enterrar
Els captius morts
Mous d'ells
Afectats
Per gana
I epidèmia
La factoria
Del Rubirosa
A cap d'Ulpez
Va tenir
Una llarga durada
Va estar en marxa
Des del 1844
Fins al 1856
Quan els britànics
Van expulsar
Els negrés
Del país
Orungo
Els germans
Es van instal·lar
Cuba
País on encara
El tràfic
Des claus
Era permès
Els Rubirosa
Encara van participar
En la compra
Del vapor
Guillermina
Enviat al Congo
A carregar
1.500 esclaus
Per les plantacions
Cubanes
Quan estaven
Descarregant
Els darrers
Els va interceptar
Una unitat militar
Gràcies a la intervenció
De les autoritats
Cubanes
Autoritats
Que bona part
D'ells
Estaven comprades
Pels tràfic
Esclavista
Van sortir
Ben lliurats
Però uns anys
Més tard
En Ramon
A canvi
De diners
Va lliurar
Al cònsul
Anglès
Documents
Sobre l'organització
De l'expedició
Guillermina
Gràcies a ell
Es van saber
Molts detalls
Del funcionament
Del comerç
Clandestí
Desclaus
Algunes de les empreses
Van provar sort
Amb el comerç
Vegau
A Àfrica
Però Espanya
I Catalunya
Amb ella
No va obtenir
Grans territoris
En el repartiment
Colonial
Del territori
Africà
I la vinculació
Amb aquests
Continent
Es va anar perdent
Els que s'havien dedicat
Al tràfic
Desclaus
A les costes
Africanes
Van tenir
Destins
Molt diversos
Alguns
Es van enriquir
De manera
Extraordinària
I van continuar
Aflouant part
De l'alta
Societat
Local
A d'altres
Simplement
Se'ls va perdre
De vista
Molts catalans
Van participar
Direct o indirectament
En aquests
Tipus
De comerç
Uns
Com a negrés
I comerciants
Desclaus
Altres
Com a propietaris
D'ingenis
I cafetals
Al primer programa
O d'aquí uns programes
En parlarem
D'alguns d'ells
Només
Vodria destacar
Alguns noms
Molt significatius
O Samà
La família
Samà
És una família
Molt important
Van néixer
A Vilanou
I vaixer el tru
Com molts comerciants
Amb aquesta cosa
Teníem molts
I el Salvador
Samà
En concret
Va arribar a ser
Tinent d'alcalde
De l'Ajuntament
De l'Havana
Els
Manel
Ja veix
Vidal Quadres
La família
Vidal Quadres
Nascuts a Sitges
A part dels seus negocis
Eren propietaris
De vuit edificis
A Santiago de Cuba
Negrés
I fundadors
De la banca
Vidal Quadres
Aquesta banca
Vidal Quadres
Estava situada
On hi ha
Els porxos
Dels Vidal Quadres
Al costat
Dels porxos
De Gifre
Qui no coneix
O com a mínim
Sentit a parlar
Del senyor
António López
López
Marquès
Marquès de Comillas
Encara que nascut
A Cantàbria
La seva vinculació
A Catalunya
Era absoluta
Un dels principals
Comercials
Comercials
Clos
I com a no
Un gran prohom
Fundador
De la companyia
Transatlàntica
De la companyia
General de Trebacs
De Filipines
Del banc
Del banc hispano
Colonial
Amb la família
Girona
Un d'ells
Ex-alcalde
De Barcelona
Va ser
El capdavanter
De la
Obliga
Nacional
En defensa
De los intereses
Coloniales
I en contra
De la
Abolición
De la Escalavitu
Tot un personatge
I fins fa poc
Amb carrer
I estàtua
A Barcelona
En cito una altra
Un altre dia
En parlarem d'aquests
Però aquest perquè em fa gràcia
A mi mateix
A part que és molt famós
En Josep
Xifrer i Casas
Va néixer
Enes de Mar
Promotor arquitectònic
Els famosos
Post-Justin Xifrer
I
I això
Em toca directament
I per això
Ho he posat
Primer president
De la Caja de Oros
I Monte de Pilar de Barcelona
Allà vaig treballar allò
Al principi
Set ingenis a Cuba
Un altre dia
Em parlarem de moltes
Més famílies
I acabo
Com podem veure
I mirant aquesta llista
Hi ha uns certs elements comuns
Famílies
Avui benestants
I quasi totes procedents
De la costa catalana
El que indica clarament
El seu passat
Indiano
O americano
O potser el trencament
D'un mite
L'ONU
Va declarar el 25 de març
Dia internacional
En record de les víctimes
De l'esclavitud
Ni l'estat espanyol
Ni Catalunya
No han fet res
Per materialitzar
Aquest acord
A mandat
Continuarà
Simplement
Pels que es puguin estar
Interessats
Abans d'aprofundir
Més en aquests temes
Cito
Una petita
Bibliografia
Per exemple
En quant a llibres
Negreros i esclavos
Barcelona i l'esclavitud
Estat d'Atlantica
D'un tal
Micael
Ceusque
La veritat
No ho he llegit
I no ho conec
La participació catalana
En el tràfic d'esclaus
Josep Maria Fredera
Història del català
Traficants d'ànimes
Els negrers espanyols
A l'Àfrica
Gustau Narin
Professor d'Història
De l'Àfrica
A la UB
La burguesia
Catavana
I l'esclavitud colonial
Jordi
Maboquer
De Sostres
Revista Sàpians
Número 248
Es titula
Quan eren negrers
Gràcies a tots ells
Perquè han sigut molt necessaris
Per preparar aquest programa
I per viure
Al més intensitat
Un itinerari
Organitzat pel Born
Centre de Cultura i Història
Que es diu
Esclavisme a Barcelona
La propera activitat
I el proper itinerari
És el dia 23 de març
Simplement
Com sempre
Em despedeixo
En dos qüestions
No, primer
Quan que tinc dos minuts
Vodria posar una altra cançó
Sisplau
Aquesta cançó
És del James Brown
No falta dir qui és
Ni qui era
Es diu
Say it out
I'm black
And I'm proud
Ah
I sobretot és interessant
A part de qui la canta
Perquè el cor
D'aquesta cançó
Està format
Està format per un grup d'infants
Que responen
Soc negre i orgullós
Quan Brown us hi diu
Diguem-ho en veu alta
Say it out
Molt bé
Dos temes d'actualitat
I acabo
Simplement
Un que
Vaig repetint
Però que
Veig que
Cada dia empitjora
Que és el de
L'extrema dreta
És que no ho puc evitar
Novament
L'extrema dreta
I la dreta extrema
Han actuat
Els bolsonaristes
Han intentat
Ocupar
Les instal·lacions
Del Brasil
No us frenarem mai
La portaveu
Del PP
Al Congrés
La inefable
Cuca Gamarra
No desaprofita
Vocació
Esto en Espanya
Con la supressión
De la secesión
Solo sería
Un debitor
De desordres públicos
No senyora Gamarra
No
Esto en Espanya
También tiene
Otro nombre
Rebelión
Prou de mentides
I de fecris
I potser
Aquest partit
Guanya
Les properes eleccions
Ah
I per cert
Volem
I necessitem
Pressupostos
Senyors
De tots els partits
Que us tenen
Canagüecer
Moltes gràcies
Estimats
Sense la nostra sintonia
Que el Carlos
No ens ha posat la nostra sintonia
Però Pep
Ràpid
Directe
Després de l'esclavisme
Després de l'esclavisme
Del Joan
Ara ve el teu esclavisme
De que ens expliquis
Jo us explicaré coses
Només d'això que dèiem
Que és curiós
Que la paraula esclau
Ve d'eslau
I els eslaus molt negres
No eren
I
Hi havia una cançó
Que cantaven els negres
A Cuba
Que deia
En el fondo de un barranco
Canta un negro con afán
Ay senyor
Quien fuera blanco
Aunque fuera catalán
Don y do
Bé
Jo us parlaré de coses
Més divertides
La Maison d'Oré
De Barcelona
I la implantació
Dels canalons
Una mica
A veure què passa
La Maison d'Oré
L'original
Va ser un restaurant
Dels més prestigiosos
Cals i luxuosos
De París
Frequentats per tota mena
De personatges de l'època
Que s'ho podien pagar
I moltes novel·les de l'època
En un capítol o altre
La Maison d'Oré
Hi tenia un paper destacat
Es va construir l'edifici
El 1839
I el restaurant
Es va inaugurar
L'any 1841
Inicialment
El seu nòm era
Restaurant de la Cité
Però com que tenia
Doncs un disseny luxós
I pintures i miralls
I de brats
Als balcons
I per les estrades
El públic
El va començar
A anomenar
La Maison d'Oré
La Casa Daurada
Es va dividir
En dues seccions
Una per la gent
Diríem normal
I l'altra
Per la gent rica
On hi havia uns reservats
Igualment luxosos
Però discrets
El més conegut
Era el gabinet
Número 6
Reservat a la noblesa
I els clients
Encara més rics
Es diu que el famós
Tornador Rossini
Va ser creat
Pel xef Casimir Mosson
Per el compositor
Ja com el Rossini
Que era client habitual
I que ell mateix
Hi va deixar la recepta
Dels seus famosos canolons
Que porten el seu nom
Va tancar definitivament
El 1902
Deixant darrere seu
Tota una llegenda
Venim cap aquí
L'any 1903
S'obria a Barcelona
Un restaurant
Amb el mateix nom
La misón d'oré
Estava situat
Al número 22
De la plaça Catalunya
Ocupava dues plantes
I el soterrani
D'un edifici
Que s'havia construït
El 1873
Vaig Geroni Granell
Arquitecte
De ser renom
Que havia col·laborat
Amb el dia rugent
A la construcció
Del perenim
De la Universitat de Barcelona
I entre altres
Va construir l'edifici
De la policia
A la via veietana
Aquí trobem
Un altre fil
Per estirar
Si us recordeu
En parlar d'aquest edifici
Que Puig i Cadafalc
Va salvar de l'Anderroc
I que va acabar sent
La que coneixem
La comissaria
De via laietana
Segons unes fonts
No sempre va ser
La seu de la policia
Havia de ser un hotel
Per l'exposició del 29
I va ser la Generalitat Republicana
Que la va adquirir
L'edifici
El 1931
Per instal·lar-hi la seu
De la comissaria general
D'ordre públic
Sota les ordres
De Federica Escofet
I des d'aquest edifici
Lluís Companys
Va dirigir els primers dies
Contra la revolta
Freixista
Del 18 de juliol
Després de la guerra civil
Va desdevenir
Seu de la prefectura
Superior de policia
Tornem a la Maison d'Oré
Que és més divertit
El 22 de la passa a Catalunya
De sortida
Ens diuen poc
Que és el tros
De la part de mar
Que va d'arribar de Neira
A la Rambla
Actualment hi ha un primarc
Abans l'Esfera
Filial del cort anglès
I si algun cara
No s'ha ubicat
Segur que recordarà
El banc central
I el seu famós atracament
Doncs allí
Hi havia una xocolateria
La mallorquina
I va ser adquirida
El 1897
Per una família
Procedent de la Catalunya Nord
Els germans Charles
I Michel Pompidot
Sembla que eren gent
Prou assenyada
Van aterrar Barcelona
Procedents de Terrassa
A Terrassa
Rejectaven
La fonda peninsular
Que més tard
Va ser el Gran Hotel
Peninsular
Un edifici modernista
Que encara
Encara es conserva
Però no com a hotel
Primer van obrir-la
Estant en Pompidó
A la plaça Reial
Després van comprar
La xocolateria
Que ja hem dit
Per convertir-la
En la Maison d'Oré
I un cop van veure
Que el negoci rotllava
Van donar
Un cop de cap definitiu
I van comprar
El local contigo
On hi havia
Un comerç
De llits metàl·lics
Propietaris de tots els baixos
De Ribadeneira
A la Rambla
Van fer unes reformes
Lentes i cares
Que van donar lloc
A la Maison d'Oré
De Barcelona
Que sense tenir res a veure
Amb la de París
Va ser una digna successora
La decoració interior
D'una sumptuositat extrema
Era obra de l'arquitecte
August Font i Carreres
I va aconseguir
El segon premi
En el concurs anual
D'establiments
Que organitzava
L'Ajuntament
A la planta baixa
Hi havia un primer espai
Dedicat a cafè-restaurant
Amb accés des de la plaça Catalunya
I més endins
Un gran saló
Destinat exclusivament
A banquets
I menjar la carta
Amb una capacitat
Per a 300 persones
A la qual
Es podia accedir
Directament
Del carrer
Ribadeneira
El mobiliari
Era comprat
Directament a París
A l'esparec
Del restaurant interior
Hi havia pintures
D'artistes de l'època
I un altre element
Destacable
A l'interior
Era un impresionant taulell
Que bastava les dues sales
El pis superior
Dividit igualment
En dues sales
Una dedicada
A menjadors privats
Amb una sala de descans
Amb piano
Així com algunes habitacions
De luxe
Que utilitzaven
Només els clients
Viatgers
Més destacats
I a l'altre
Un menjador
Per 150 persones
Una gran terrassa jardí
Un conjunt
De serveis complementaris
Lavabos
Toca de senyores
Guarda-roba
Sala de fumadors
I a la planta
Sotterrània
Hi havia tots els serveis
Necessaris
Per al correcte
Funcionament
De l'establiment
Cuina
Sotterrània
Etc
Dels dos germans
Michel
Va treballar
Des dels 14 anys

Comprats a París
I decoració
Feta pels millors
Especialistes
I com a curiositat
El local disposava
De portes giratòries
Les primeres portes giratòries
De la ciutat de Barcelona
I la gent feia broma
Dient que la barra de la porta
Feia girar
La màquina de moldre cafè
Que estava al sotan
Als soterranis
I mai faltava
Cafè molt
A la més ondorer
Avui les portes giratòries
Fan els polítics
Sí
Ara ha canviat una mica
L'ús
Podríem dir
I la terrassa
Que es podia conducir
A l'hivern
Estàvem dus tot l'any
Cambrers uniformats
I ben preparats
I que no podien portar bigoti
El calçat
Perquè suposo
Que si hi havia pel a la sopa
Que no fos del cambrer
Sí, sí
I això
Ha durat molt de temps
Quan jo havia treballat
De fotògraf
Amb el meu pare
El fotògraf
Igual que els cambrers
No podien portar bigoti
Ni barba
Jo em vaig haver d'afaitar
Una vegada la barba
Per ajudar el meu pare
Els cambrers uniformats
Que no podien tampoc portar
Tacons
Havien de portar obligatàriament
Tacons de goma
Suposo que per no fer soroll
I no relliscar
Pels locals
No veia clar
Altres detalls
Estovalles
Baixella
Coberteria
I uns fogonets
I uns fogonets d'alcohol
Per acabar de preparar
Els plats
Davant del client
Van acabar de deixar
Bocavedats
Els barcelonins
De l'època
I no oblidem la carta
Cuina francesa
Feta i servida
Talment com si estiguessin
A París
En una època
En què viatjar
No era tan fàcil
Ni econòmic
Com ara
Anna, Exfoix, Carnes
Els plats estrella
De la casa francesa
Res no podia fallar
I així va ser
S'hi van formar
Més a més
Tertúlies
Polítiques
Literàries
De pintors
I fins i tot
D'una edat orina
Amb la participació
De gent important
Com ara
El president Macià
Els pintors
L'Otrillo
Un anell
L'empresari
De les Arenes
Luis del Castillo
I altres personatges
De fora
Que quan passaven
Per Barcelona
No es volien perdre
Tot això
Com ara
Jacinto Veramente
O Pío Paroja
Es van organitzar
Banquets de tota mena
Festes de l'alta
Bolgesia
De negocis
O polítics
I no hi van faltar
Desfilades de modes
On es podien veure
Les darreres novetats
De París
La Maison d'Oré
Va trencar motlles
I en una època
En què no estava ben vist
Que l'alta bolgesia
Celebrés
Balls
En locals públics
Ho han fet
I amb gran èxit
Una petita anècdota
A les tardes
Per quatre pessetes
I mitja
S'oferia
A l'hora del té
Que comprenia
Una tassa de té
Acompanyada de llet
Mantega
Mel
Torrades
I dolços
I s'anunciava
Com
Five o clock tea
A les set de la torna
A les set de la set
Tal com ho sentiu
Jo que els barcelonins
Amb el té
Som com els de Bilbao
Ens prenem el té
Quan ens passa pel cap
Dos hores
A això mateix
L'any 18
A les acaballes
De la primera guerra mundial
Per sorpresa
I en ple èxit
La Maison d'Oré
Tanca
No va ser cap desgràcia
Potser pels barcelonins
Sí
Però pels germans
No
La banca Arnús
Cercava un lloc emblemàtic
Per la seva seu
I va comprar l'edifici
Per enderrocar-lo
I va estir-ne un de nou
Quina banca?
Arnús
Arnús
I l'edifici que hi ha
Ara és el que
Aquell
Sí, sí
Que era coneguda
Però no
Sí, sí
L'edifici actual
És el que va
El que va
Substituir
A la Maison d'Oré
Els Arnús
Van pagar generosament
I els germans
Pompiduda
Ben segur
Tenien la butxaca plena
Ja la tenien abans
Perquè tot això
Que havien fet
Doncs
Ho van anar fent
Per latinament
Venien de Terrassa
Van fer a la plaça Reial
I de mica en mica
Quan tenien una cosa
Feien l'altra
I no s'aventuraven
Van treballant
De molt joves
Molt i molt honradament
I van veure l'oportunitat
De fer cavall
I retirar-se
A treballar
Sense tanta exigència
I encara
Van treure
Un darrer rendiment
D'aquest restaurant
El 1924
Els propietaris
Del Cafè Catalunya
Van comprar
Els germans Pompidó
Els drets
Del nom comercial
Maison d'Oré
I van obrir un cafè
Amb aquest nom
A la plaça Catalunya
Número 7
A la cantonada
En Ronda Universitat
També amb una terrassa
A la mateixa plaça
Un gran saló interior
Tertúlies
D'artistes
Intel·lectuals
Molt popular
Però sense comparació
Amb el seu antecessor
Acomendem aquí
Les tres mesons d'Oré
I el restaurant
A la de Barcelona
Entre altres plats
Va ser recordat
Pels canarons
Rossini
O a la Rossini
Creació
Del gran compositor
I bon vivant
Joaquim Rossini
Que es va auto
Prejubilar
Als 37 anys
En van fer un programa
Sí, sí, sí
Recordo
Per dedicar-se
A la cuina
I a les dones
No sé en quin ordre
Ni en quin percentatge
Però
Havia guanyat
Prou calés
Com per poder-ho fer
Va morir
A els 76 anys
Vull dir que
Va estar
Més de mitja vida
Dedicada a fer
El que li va passar
Pels nassos
Va ser un gran músic
I en pocs anys
Va guanyar
Tot aquests calés
Per poder
Dedicar-se
A els plegues
Que volia
Si parlant
Dels canarons
Els bersonins
Ja feia anys
Ja feia gairebé
90 anys
Que els coneixien
Els canarons
El 1815
Una fonda
Anomenada
Calveco
Del Racó
Al carrer
Dels capellans
Propietat
D'un italià
Giovanni
Antoni
Ardizzi
Va ser el primer lloc
Que a la carta
Hi figuren els canarons
Si consultem el diccionari
La paraula
Beco
Trobem el següent
Beco
Al segle XVIII
Immigrant temporal italià
Sobretot
Piemontès
I llombard
Instalat a Catalunya
Com a hosteler
Taberner
O pastisser
Per extensió
Fundista
Barcelona
Que fins a final
A mitjans
Del segle XIX
No va tenir uns bons restaurants
Fins que van venir
Professionals
Italians i francesos
Que ens van ensenyar
Van ensenyar
L'amica a l'ofici
I van sentar
Aquestes bases
A la ciutat
Tenim el carrer
Del mal cuinat
Prop de Santa Maria del Mar
On es venia un plat
A base de menuts cuits
Per a gent amb pocs recursos
I per altra banda
Tenim el més antic
De Barcelona
En actiu
El restaurant
De Can Cullereta
Tenim una cosa
I una altra
Podem dir
Sembla que el nom
Li ve per servir postres
Amb una cullereta metàl·lica
O segons una altra versió
Que quan faltaven
Aquests coberts
El cambrer
Cridava a les dones
De la cuina
Noies
Cullereta
I això
A la gent
No els li va fer gràcia
Aquestes coses
Vull dir
Són molt
Són curioses
Però mai saps
Per on van
Perquè el famós sopar de duro
No m'expliquis un sopar de duro
Deien que a Can Cullereta
Servien un sopar de duro
També ho diuen
De la Maison d'Oré
I també ho diuen
D'un altre restaurant
Francesc
Qui va bé
A la plaça Reial
Per tant
Ves a ser bé
Igual que els canelons
A la Rossini
Va venir
Va anar el senyor Rossini
A explicar els canelons
Al metre
Allà
A la Maison d'Oré
De França
A més a més
Hi ha diferents
Diferents
Diferents
Diferents receptes
Úniques i veritables
Dels Rossini
Però
D'això recordo
Perquè vaig preparar
Molt de ganyo
També aquell programa
La gran diferència
Era que Rossini
Era un fanàtic
Un malalt del foie
I tots els seus plats
Al tornador
Es pot discutir
Però tots els altres plats
De Rossini
Ja anava amb foie
Anava amb foie
Sí
I la diferència
Els canelons
Que es diuen Rossini
És que porten foie
Sí
Però es veu
Que hi ha varietats
Que diuen tal cosa
I tal altra
Aquestes coses
Ja se sap
La cuina
A l'Ignasi
A l'Ignasi
Un dia ens ho explicarà
Que d'això en sap molt
Molt bé
D'acord
Queda apuntat
Bé
Tornem als canelons
Que a banda
És d'haver un plat
Molt popular
I la recepta
De Rossini
Els va fer mítics
Encara que no estaven
A l'abast de tothom
I no estaven
A l'abast de tothom
Per dos motius
Per una banda
El preu del foie
La trufa
Els del Rossini
I una altra
La dificultat
És a trobar
Les plaques de pasta
Que els restauradors
Importaven de França
O Itàlia
L'empresa
Pastes Alimentícia
Ramon Flor
Fundada el 1898
Per Ramon Flor
I Valls
Fabricava macarrons
I fideus
A la seva fàbrica
Situada al carrer
Comte Borrell
Just a l'altura
Del mercat de Sant Antoni
Feia de manera artesanal
I de molt bona qualitat
Per iniciativa pròpia
Segons uns
O animat
Pels amars pompidors
Segons altres
Que dèiem
Totes aquestes versions
L'any 1911
Comercialitza unes plaques
De pasta
Per fer canelons
Amb el nom comercial
De Los Pollos
Denunciat
Per un fabricant francès
Que els comercialitzava
El nom de Lepul
Va canviar el nom
Pel Pavo
I els canelons
Del Pavo
Encara són recordats
Ara
És famós
Perquè quan parlem
De canelons
La primera marca
Que ens ve al cap
És aquesta
Encara que hi hagi
Altres marques
Que també tinguin èxit
Amb els seus canelons
És curiós
Perquè
La pasta
Aquí a Catalunya
Sempre porta
Nom d'au
Pavo
Gallo
Sí, mira
Sí, és curiós
Van tenir èxit
I van canviar
Aquell petit obrador
Del carrer
Del carrer Borrell
I van anar a passar
Al carrer del costat
Al carrer Calàbria
El fet de trobar
La pasta
Pels canelons
Un preu assequible
I al costat de casa
Va significar
Que el plat
Passés
Dels restaurants
A les cases
Primer a la burgesia
I després
A totes les cases
No tan sols
A Barcelona
Sinó a tot Catalunya
Partint de la recepta original
Cada mestressa de casa
I va posar el seu toc
Al qual cada família
S'ha acostumat
I per això
Tothom té uns canelons mitificats
Els de la mare
L'àvia
La dona
La tieta
La sogra
I segurament
Com els arrossos
Alguns homes
També han fet
I fan els seus canelons
Es diu que els canelons
Que són tradicionals
Al dia de Sant Esteve
Són un plat d'aprofitament
I es fan amb les sobralles
Del dia de Nadal
No és del tot cert
Ja que és un plat
Que agrada molt a tothom
I sovint es repetia
I sovint es repetia
I les mestresses de casa
Ja cuinaven espessament
Una mica més de vianda
Perquè és el que sortissin
Més canelons
Perquè tothom pogués repetir
Els ingredients
De la recepta
Dels canelons
De la catalana
Són els següents
Els sitos
Entre quantitats
Perquè cadascú
Ja
Fàcils
Els que vulgui
Carn de vedella
Porc i pollastre
Beixamel
Ceba
Tomàquet a la llauna
Tot por de tomàquet d'allà
Tomàquet
Una llauna de fogres
I una copeta de conyac
Que ara n'hem de dir brandy
Però una copeta
I últimament
Un pulsing de trufa
De tòfona
Bueno
Ara perquè està més a l'abast
Però clar
Aquells
Sí, sí
I ara que estan tan de moda
De mesura de tot
Tants quilos de panellets
Hem menjat tants tortells de reis
Tants torrons
Es diu que per Sant Esteve
Els catalans
Ens crospim
Més de 5 milions de canelons
No està malament
Home
Si som 7 milions i mig
Bé
I ara la pregunta del milió
Què menjaven els catalans
Per Sant Esteve
Abans de popular
Els canelons
Ens torna la resposta
Un conegut del nostre programa
Alfred López
Del listo
Que todo lo sabe
Que ens diu
Que es feia un magnífic arròs
Amb el caldo
I la resta del dinar de Nadal
Igual que va passar després
Amb els canelons
Si convenia
S'afegia més carn
Per tal que sortís
Un plat generós
Que fes contenta
Tota la família
Doncs ben vist
Si no n'hi era
Ben trobat
No, no
Segur que és així
Perquè ho he trobat també
Per altres llocs
I a més a més
Aquest arròs
Teníem nou propi
Es deia
Arròs de colls i punys
El seu ingredient principal
Són els menús d'animal
Colls, potes, carcanades, pedrer
Els menús
I si cal
Les sobralles del dia de Nadal
I també he trobat un altre nom
Em deien
Arròs de catedral
Sense especificar el motiu
Tenia el seu refrany
L'endemà de Nadal
Arròs de catedral
Suposo que li vam posar catedral
Perquè
Rimava
Amb Nadal
I acabarem tot això
Fent referència
A un gran periodista
I gastrònom
Que fou
En Néstor Luján
L'any 1994
Va publicar un petit llibret
De propaganda
Que crec que va distribuir
La Vanguardia
Editat per la família
Flor
Amb 100 receptes
De canelons
El llibret és senzill
Però està molt buscat
Perquè està exaurit
He trobat
Per internet
Una llibreria
De vell d'Alemanya
Que em demana
299 euros
Per un
Tot una exageració
Els llibres senzillits
Bueno però és un llibret
De propaganda
Sí, sí
El que vulguis
Però segur que és més negoci
Que els negocis
De l'Ignasi
Amb molta menys feina
El que passa
Que hi ha llibreries d'aquí
Que em demanen
12 o 13 euros
Llavors
Hi ha algú
I unic
Em fa l'efecte
I si ara féssim un concurs
I diguéssim
Que regàrem una safata
De canelons
El primer
Vient que truqués
I ens expliqués
D'on ve la pasta
I qui la va portar
Segur que rebríem
Una lleu de trucades
I tothom ens diria
Que la pasta ve de Xina
I que la va portar
Marco Polo
Sí o no?
Sí, ve de la Xina
Però Marco Polo
No la va portar
Segurament em va menjar
I si em va portar
Altres coses
Tendria al cap
I no va portar
Potser la recepta
Però igual a la ruta
De la seda
No n'hi havia només
Pasta
Hi havia altres coses
Segur, segur
Però vull dir que
I consti que
Fins que no vaig llegir
Tot això d'on Luján
Jo també m'estava convençut
I m'hi hauria jugat
La barra
Que consti
Inicialment
L'expansió de la pasta
Per a Europa Occidental
Es pensava que tenia
El seu origen
A Sicília
Cap al segle XIII
Amb més o menys
Influència
De Marco Polo
I que el seu assecatge
S'havia pres
A Greganyo
A tocar
De Nàpols
Però
Prenent
La font del llibre aquest
Sota
Història d'Ima
Que era venir
Alberto Consiglio
De l'any 1959
Tot es va capgirar
I d'això en fa quatre dies
La pasta sí que prové de Xina
D'on ja es parlava
De receptes de pasta
A principis de l'era cristiana
D'allí va passar a Pèrcia
On els àrabs
La van conèixer i adoptar
I ells la van portar
A Sicília
On es va expandir per Europa
Però no com a invent sicilià
I el llibre de Consiglio
Ens parla
D'un testament
Del 1279
Que es fa
Una relació
De béns llegats
Pels hereus
D'un soldat
On figura
Un barrilio
De macaroni
La data
1279
És 16 anys
Anterior
Al retorn
De Marco Polo
I que va dictar
El seu famós llibre
Tres anys després
El 1298
Com que em sembla
Que hi ha poca gent
Que conegui aquestes dades
Recomano als oliens
Que recordin la data
13 de gener
Del 2023
Avui
Ja no és el dia
Dels innocents
Això és el que dic
És seriós
I la font d'informació
Amb aquest petit llibret
De Néstor Luján
Que es diu
Pequena història
De los canelones
I acabem
Amb una petita cosa
Que és de sentit comú
Si els hores van portar
A la pasta de Sicília
Per què no per Gibraltar
A la península ibèrica
Apareix una mena de fideu
Anomenat
Alatria
Apareix en textos
D'Arnau Vilanova
Del segle XIII
I el Sant Subí
Del segle XIV
Que és un dels llibres
Manoscrits
Més antics d'Europa
El primer receptari
Conegut en la nostra llengua
I que explica
Més de 200 receptes
De les quals
Dues són de la tria
Una detalla la manera de cobre
Aquesta mena de fideus
I l'altra explica
Com fer a la tria
En car
I la paraula
S'ha perdut
El diccionari català
Valencià Balear
Recull les dues entrades
Alatria en va
I aletria
Com a fideu
I el diccionari de la Real Acadèmia
De la Lengua
Recull la paraula
Aletria
Com un murcianisme
És a dir
A Múrcia
La paraula
Aletria
Referir-se als fideus
A fideus
Encara
Es fa servir
Em fas un plat
D'alatria
Aquell dia no menges
Dius
Mandi
Mandi
I encara
Es podria tabalar
Si aletria
Ve de l'àrab
La paraula
Fideu
Ve del musàrab
I apareix per primer
En català
El 1489
Després en castellà
El 1585
I més tard
En italià
El 1699
Encara
Es podria tabalar
Amb la paraula
Caneloni
Un augmentatiu
De canela
I alhora
Que és un diminutiu
De canna
Que vol dir canya
És a dir
Que lo deia
A la forma tubular
Força gran
Que tenien els primers
Caneloni
I una darrera cosa
I així ja no es atabala més
Recordeu que la paraula
Caneló
Amb E
Vol dir
Peça de pasta
De farina
En forma de làmina
Retangular
Que on menge
Bullida
Enrotllada
Farcida de carn
De peix o de verdura
Coberta de salsa
Beixamel
O de tomàquet
I gratinada
En formatge ratllat
I la paraula
Caneló
Amb A
Vol dir
Canal petita
O també la canal
Que hi ha els ràfegs
De la taulada
Per escopir l'aigua
I la pluja
Al carrer
I fins aquí
El rotllo
Que us he deixat avui
Una cosa
La paraula
Canovi
És un postre típic
Sicilià
És gelat amb pasta
I també és un cano
Exacte
Com vol dir aquí
La importància també
Que devia passar
Per Sicilià
Amb algun moment
Durant la vida
Els canovis
I ben bons que són
Tremendo
Avui
El Joan i el Josep
Ens han fet
Un tractat
Recopilat ahir
Un dels claus
Esclavisme
Esclavatge
A l'altre
De la pasta
I els canelons
Tremendo
De dalt a la baixa
A pendau
I això que tenim
El mestre
Ha sentat aquí al costat
Però ell ja no fa tractat
Ell és directament
Una enciclopèdia
De la història barcelonina
Molt bé
Avui
Fa tot just una setmana
Es va celebrar
La festa dels reis
I em va quedar
En dubte
Els reis d'Orient
Porten coses
A tota la gent
O és el rei emèrit
El que porta cap a Orient
Coses
De tota la gent
La realitat
Supera la ficció
Ignasi
Abans de finalitzar avui
La teva intervenció
Explica'ns tan ciber
La teva última proposta
Per gaudir
Compartir
Restauració
I bones estones
Diàries
Jo diria
Que si entre les 12 del migdia
I la una de la matinada
No és la més ondoré
Però quasi
Bueno ja m'agradaria
Que hi hagi la més ondoré
Però quasi
Aviam
Tens a moltes coses
Estàs molt ben depurada
Sobretot m'agradaria
Per una cosa
Perquè el públic
Seria de l'època
De la més ondoré
I això és el que més m'agradaria
Explica'ns tan ciber
Bueno tan ciber
És un bar
Bistró
Que es pot menjar
I que sobretot
Es poden reunir els amics
Amb un tracte
Correcte
Amb una cuina
Amb un cuiner
Que ja fa temps
Que està amb mi
Des de l'època
De la vaqueria
I
Que jo em passo
Aleshores allà
Rebent
Com he dit molt abans
Que era com si fos
Casa meva
I
Ser casa teva
És casa de tot el que ve
De tot això
Em dono a fer
I em dono a fer
Que s'està molt bé
A casa teu
Explica'ns
L'adreça
Dí'ls i els oients
L'adreça
L'horari
Que es pot menjar
Em sembla que està
No sé si a Cuba
O a
No
Sant Ciber
Ah no
Sant Ciber
És a l'Índic
És una illa
Una illa
A l'Índic
Sí, clar
A l'Índic
Que pertany
Que pertany
A
No
És independent
No
No és independent
Sant Ciber
O és de Madagascar
No
No
No
No
No
No
No
No
No
Sant Ciber
Jo diria
Sant Ciber
Diria que
Ara
Ara
El nostre
Aquí a Barcelona
Estem al carrer
Mestà Nicolau
Número 4
I que és el centre
Burgès
Sí
De molts gossos
Sí senyor
Molta gent gran
Sí senyor
I molta gent tranquil·la
I curiosament
I moltes perruqueries
N'hi ha dos o tres
Moltes perruqueries
Ara hi ha més perruqueries
Que sucursals bancària
Clar que t'estic dient
Abans teníeu una sucursal bancària
Les dues cantonades
Que donava
Sí, tot arreu
Ara no
Ara són perruqueries
Ja, ja, ja
És increïble
Bueno, i bars també
I explica'ns
Bueno, a mi no, però ja ho sé
Però els soñents
Què es pot menjar?
A part del teu tracte
I que s'està fantàstic
Amb la companyia
El tema de les carns
Que és important
Sí
El tartar
Com la salsa café de París
Amb el filet
Café de París
Amb el filet café de París
Bueno
Sí
És qüestió de venir
Este que passa
Ferran
Tens que passar
Home, ja serà
Sí
Tens que passar
S'ha més
Tens que passar
Tensíbar és de Tensàni
A veure si ho diuen
Bueno, doncs
Per finalitzar el programa
Veus, ja m'aclarit
El meu dic costa dels meus
Tensíbar ja veus
Doncs
Ben trobats oients
Acabem el programa
Recordant la reivindicació
Amb la idea de la creació
D'un museu
per Sant Just d'Esbert.
Ens retrobem al proper programa
i ara en costarà, no en costarà poc,
convèncer el senyor Ribó
perquè torni, perquè estem
a una quarta part de la història
barcelonina des dels anys 70
fins avui. Adéu-siau
i fins al proper programa.
Ràdio Tosbem
98.1
Ràdio Tosbem
98.1
Music Club Selecció
Music Club Selecció