I see trees of green, red roses too, I see them bloom for me and you, and I think to myself.
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
És el primer cop que m'atreveixo a entrevistar a un editor i mestre de la comunicació.
El convidat que tinc al meu costat és el creador de més d'un centenar de productes editorials que es troben en tots els quioscos i llibreries.
Darrere de la seva realització hi ha un editor responsable del seu contingut i publicació, responsable d'informar i comunicar informació d'interès per al públic l'actor.
Nascut a Sabadell, l'ha encasclat a la Guerra Civil i potser per això ell ha sigut tan combatiu, espavilat i revolucionari.
Home intel·ligent, culte i creatiu.
Ha treballat amb els grans editors en el nostre país, des d'Agodó fins a Sencio.
Però ell no és de continuïtats ni de rutines.
Ha ajudat, promocionat i ensenyat a periodistes, escriptors i dibuixons.
Diu que s'ha arruïnat més vegades que les que ha guanyat diners, però que no li importa perquè ha viscut molt bé.
Diu que ha gaudit del seu treball, de la seva vida personal i dels plaers epicuris de la vida tant com ha pogut.
Diu que continua gaudint i que els seus enemics els han enterrat pràcticament a tots.
Josep Ilari Ifon, benvingut a Ràdio d'Esberra.
Gràcies Ferran.
Com estàs?
Bé, seguim vivint, seguim pensant i ens avorrim bastant.
Doncs avui intentarem que no t'avorreixis tu, perquè segur, segur que els oients en cap moment quedaran avorrits
amb la teva explicació de tants temes que hem de parlar, tantes revistes que recordar,
tantes anèndotes per explicar, que si jo no soc capaç de posar en ordre les idees i preguntes
perdrem una ocasió única d'esprema el teu talent.
Va per endavant, va per endavant, que m'agradaria anar a poc a poc, és a dir, Josep.
Avui ens centrarem en el període Hilario del 1936 al 1976.
Josep, tu estudies periodisme a Barcelona, amb la mateixa promoció que el Manolo Vázquez Montalbán.
Sí, som de la mateixa promoció.
I comences a treballar en l'editorial Bruguera i, com no fas el curs final a Madrid,
et quedes com a llicenciat en premsa infantil. És correcte, això?
Exacte. L'únic títol que tinc és llicenciat en premsa infantil.
I no n'hi he fet mai cap.
I n'has fet mai, de premsa infantil.
Josep, parles de la teva feina, trajectòria i evolució en l'editorial Bruguera.
Bé, jo entro a l'editorial Bruguera, és un tema bastant relativament curiós.
Contesto un anunci que s'ha d'escriure una carta escita a mà.
La raó per escriure a la mà és perquè el senyor Bruguera les cartes les enviava a un grafòleg
que suposo que dava el seu parer sobre el que entenia per la lletra del...
Partint d'aquest punt, és difícil d'entendre que em cridessin,
perquè la meva lletra ha sigut sempre espantosa.
Però bé, deu fumar en part de l'equilibri.
I llavors, finalment, diguem, vam quedar com dos finalistes pel tema
que era un periodista de Madrid que es deia Joaquim Grau i jo.
I realment jo crec que a mi em van triar perquè era el més barat.
Però el curiós del tema és que el punt, o sigui, el per què o el treball que em demanaven
era cap de publicitat.
La sort meva va ser que jo no sabia gaire res de publicitat, però el senyor Bruguera sabia menys.
I això ens va posar d'acord per començar, o almenys, intentar-ho.
Va ser una etapa molt interessant, molt plena, i jo vaig aprendre molt a Bruguera.
Vaig aprendre del senyor Bruguera també, perquè era un personatge molt curiós de l'època.
I molt sorprenent, perquè no és repetible.
Vull dir, un editor que quan arriba a la redacció o al despatx i tal,
tot el que hi ha sobre les taules ho tira a terra, perquè les coses s'han de guardar als calaixos,
no és normal a cap redacció.
I això per experiència també ho sabeu.
Però un personatge molt curiós.
Jo tinc una altra anècdota d'aquest concepte tan radical,
és que en un moment determinat en Francesc Bruguera es va fer una casa, una torre a Castelldefels.
I per posar-li un nom que no pogués tenir problemes amb el castellà i tal,
li va posar la Torre del Mar, amb el qual el problema cap,
perquè era igual de les dues maneres, no?
Doncs bé, un envi ens va invitar, a la que llavors era la meva parella, la meva dona,
ens va invitar a dinar, a conèixer la casa, la torre i tal,
i després de dinar ens va convidar a jugar al Ramiro.
I la seva filla, Amèlia, que era amiga meva,
va ser una mica la introductora del tema amb aquest,
i llavors li diu, Amèlia, porta la llibreta del Ramiro.
I la llibreta del Ramiro és el que apuntava cada dia totes les partides que jugava amb qui.
Clar, és sorprenent, vull dir, és d'aquelles coses que dius,
quan tu trobes una persona amb aquesta metodologia,
gairebé et pots sorprendre després amb la feina.
I què vas desenvolupar? Quina feina vas desenvolupar, tu?
Bé, vaig començar sent teòricament cap de publicitat,
llavors realment, en certa manera,
vaig passar a ser una cosa que avui en dia es diria un executiu júnior,
per l'edat, va ser sis, no?
Però el tema de la publicitat,
clar, bruguera de publicitat en feia molt poca,
ningú feia publicitat, per dir-ho així, no?
Llavors deies, bueno, a veure,
de què es tracta?
De que fem publicitat de les coses que fa Bruguera,
que en aquell moment, sincerament, no li feia cap falta,
perquè el de Bruguera es venia sol, per dir-ho d'alguna manera,
o que es tracta d'aportar publicitat als productes de Bruguera.
Vaig entendre, o vaig creure,
que aquesta segona versió podia ser més novedosa,
o més positiva, o més fàcil d'aconseguir,
i li vaig proposar de buscar alguns clients de publicitat
per les revistes que tenien,
per el Pugarcito, pel DDT, pel...
per el que fos, no?
Pel Mundo, bueno.
I ho va acceptar amb una condició,
que si jo volia viatjar per trobar clients,
que m'ho pagués jo.
De forma part, també, de la...
del concepte, no?
Bé, va anar així,
i vaig aconseguir,
doncs, bueno, va venir,
perquè ja en aquells només teníem algun client...
Jo, per exemple, teníem Colacao.
Colacao va ser un dels clients primer que va tenir Bruguera,
i jo crec que va ser un dels primers puestos,
a part de la ràdio, on Colacao es va anunciar.
I era divertit,
perquè anaves a la fàbrica de Colacao,
que llavors estava al carrer,
a la Torrent de l'Olla,
el que era Menina de Pelaio,
i era un edifici de busta,
de maderites,
era allò de...
Tot eren fustetes,
i totes feien el mateix olor de cacao.
Vull dir, allò era...
Jo arribava a casa,
i em preguntaven d'on venia,
ja sabien d'on venia,
perquè sorties d'allà impregnat,
totalment,
de xocolata.
I era molt agradable,
tant el Ventura com el Ferrero,
que eren els dos socis que van crear Colacao,
eren dues persones encantadores,
i realment va ser una relació...
Potser jo era molt jovenet,
i això ja els anava bé,
i aquest va ser un dels clients,
potser interessants d'aquella època,
perquè quan van fer la revista Mundo Juvenil,
amb els personatges de Hanna Barberá,
els hi vaig vendre el que ara es diria una...
el que ara fem de buscar un patrocinador prioritari,
i ara en aquell moment jo em vaig inventar
que Colacao fos el que pugui es Mundo Juvenil,
i va sortir bé.
Però bé, el punt potser,
a part de que ja durant aquests uns quants anys
jo vaig anar aconseguint,
jo crec que vam...
jo crec que vaig aconseguir el primer any d'aquella època
set milions i mig de pessetes de publicitat,
per les publicacions de Bruguera,
tenia un client que era
Xocolates del Gorriaga a Irún,
tenia quatre o cinc clients,
tenia...
no eren gaires, però bé,
i alguns de Barcelona,
però bé, va començar a funcionar,
a embarrotllar una mica.
El punt de partida és que llavors vaig...
en Bruguera va començar a diversificar
el que podia ser la meva feina,
per això et dic que vaig ser més aviat
un executiu júnior
que un cap de publicitat.
Sí, d'alguna manera va ser,
com deia la cançó,
jo soy aquel negrito
de l'Àfrica tropical,
però tu vas a l'Àfrica tropical de Sabadell,
no?
Sí, alguna cosa així, no?
Llavors, el que va passar
és que Bruguera tenia una...
el senyor Bruguera era propietari
d'una petita empresa
que es deia Ibis,
que era la part de Bruguera
que feia els cromos i els calendaris.
Feia aquesta, aquesta,
sobretot els...
i em va passar aquesta tasca a mi.
I aquesta petita cosa
que es deia Ibis
formava part d'un subgrupo d'aquests
que es deia Fiber,
que era fabricantes i vendedores
d'articuls de reclamo.
Bé, i Ibis em va caure a mi a sobre
i, bueno, a veure què fem.
I la primera cosa que em va caure a sobre
va ser que averiguar o interessar
si valia la pena continuar o no
amb els cromos,
aquells petitets
que es posaven dintre del safrà.
O sigui, allà hi havia uns cromos
miniatura, perquè allò era...
Però perquè el safrà precisament
no va a quilos.
Bueno, no, exacte.
I vaig haver d'anar a Múrcia
a periguar com estava el tema.
I clar, li vaig tornar i vaig dir
escolti, és que, la veritat,
vostè mateix, però...
Però no val la pena, però bueno...
Del filet de safrà.
Però, bueno, com aquell no deixava...
no deixava puntada sense allò que es diu,
però, escolta, ja li anava bé, no?
Però, bueno, em vaig fer càrrec d'Ibis
i per mi Ibis va ser
potser el punt de partida
d'un tema d'allò que es diu
de creatiu,
de començar a tenir un concepte de creatiu.
Perquè va aterrissar
a Barcelona Bimbo.
I quan va aterrissar Bimbo,
doncs, per la raó que sigui,
la persona que va venir de Mèxic,
que era un tal Jorba,
i en Mossons,
que havia arribat a ser vicepresident del Barça,
formaven part d'aquesta societat,
van venir a Bruguera
perquè, com acabaven de desembarcar
i ells estaven acostumats
a promocionar
el seu pa a Mèxic
i als Estats Units
amb cromos,
doncs necessitaven una col·lecció de cromos
per sortir aquí, a Espanya.
I van venir a Bruguera.
I llavors, clar,
coneixent, torno a repetir,
perquè realment
el personatge de Francesc Bruguera
marxaria a un estudi,
un estudi a fondo, no?
Perquè li vam col·locar
amb els senyors de Bimbo
una col·lecció de cromos
que teníem amagatzemada
i perduda
amb un racó,
però, bueno,
que ens el vam treure de sobre.
Amb ells els hi vam fer un favor,
de totes maneres.
I surt de l'empresari català.
Sí, sí, sí, total, total.
Vull dir, total,
perquè jo,
ja pot ser vergonya,
per dir-ho d'alguna manera.
Però, bueno,
d'aquí arrenca una relació amb Bimbo.
i llavors li vaig...
El primer any va ser així,
però a partir del segon any
va ser una actitud creativa.
I llavors,
jo recordo,
en Jordi va parlant amb ell
i que ell em va dir,
no,
perquè nosaltres els cromos
que fem tal i qual.
I jo vaig dir,
molt bé,
jo em comprometo amb cinc anys
i aquí jo li faré
la col·lecció per Mèxic.
I la veritat és que ho vaig complir.
Vam anar creixent.
i recordo que una de les,
potser de les grans col·leccions,
o les últimes,
va ser del nivell
de 200 milions de cromos
i 240.000 àlbums.
Això era una quantitat importants
i jo recordo haver estat
a peu de màquina
a Bruguera,
amb ell i tot,
agafant fulles de cromos
i, bueno,
i organitzant tot el tema.
Però, bueno,
va ser molt interessant
i molt divertit
en tots els aspectes.
I això va crear
una relació amb Bimbo
important.
Va arribar un moment
que era tan important
l'import
de la col·lecció de cromos
de Bimbo
que representava
el 80%
del pressupost de Bimbo
en publicitat.
I això va provocar
que,
perquè la publicitat,
la part diguem publicitat,
Bimbo,
la portàvem a Can Ericsson.
I llavors això va provocar
una reunió
de McCann Ericsson,
o sigui,
de l'executiu de comptes
de McCann Ericsson
i jo
amb Bimbo
perquè les instruccions
que tenia
el de McCann Ericsson
era intentar retallar
cromos
en favor
del que ells volien fer,
no?
Curiosament,
l'executiu
de comptes
de McCann Ericsson
era en Xavier Castanys,
que és un dels meus
antics amics.
Bé,
vam tenir,
i no va passar res.
La col·lecció
estava molt bé,
els m'agradava molt,
és la col·lecció
que van enviar a Mèxic
i es va acabar
la discursió.
Vull dir,
m'aconseguir salvar
el 20%
que tenia,
perquè va estar
punt
inclús de perdre
aquest percentatge.
Però bé,
són
cosòries.
I potser l'altre
segon tema,
això va crear
una línia creativa
meva,
que jo em sento
molt satisfet.
i per acabar
de rematar
el concepte
del senyor
Bruguera
sobre les seves
actituds
d'aquest tipus,
com tu ja deies,
d'aquesta col·lecció
em va prometre
un 5%
de comissió.
Primer
a vegada
la història
de Bruguera
que acceptava
donar una comissió
a algú.
Bé,
jo vaig pensar
estupendo,
perquè aquí
hi ha...
Algo és algo,
no?
Llavors en Bruguera
tenia també
un altre concepte
i és que cada any
ell feia un viatge
a Amèrica
a la primavera.
Ell marxava
i estava fora
un parell de mesos.
Vegetava
totes les sucursals
de Bruguera
que en aquell moment
eren
diguem
representacions.
Ells anava a Mèxic,
anava a Buenos Aires,
anava a Cuba,
tal o igual.
I era un viatge
que la família
l'acompanyava
a l'aeroport
quan marxava
i la família
anava a l'aeroport
quan tornava.
Ell escrivia
a casa
de la seva dona
una carta
cada dia
mentre estava fora.
I en tots els anys
que va viatjar
a Amèrica
d'aquesta manera
només una vegada
van aconseguir
portar-lo
a un cabaret
al Tropicana
de l'Havana
perquè ni siquiera
era de sortir.
Un personatge
molt atípic
ja que reconèixer-lo.
Doncs bé,
l'any
que estic explicant
el tema
dels cromos
el senyor
Broguera
va tornar
i havíem tingut
un incident
i és que el que jo
tenia com a
ajudant
dintre d'Ibis
perquè ja la cosa
havia crescut molt
es va equivocar
amb una comanda
i vam fer
10 milions
de cromos
de més.
Bueno,
però és igual,
sobre 200
no és que
fa representació
tant,
però tal.
Llavors jo parlant
amb el que era
el cap de màrqueting
de Bimbo
que era molt amic meu
ell em va dir
bueno,
jo puc salvar la meitat
però
no els puc salvar tots
però bueno,
va ser l'incident
que vam tenir.
I arriba el senyor
Broguera
de mena de tal
i el primer dia
que arriba
l'editorial
sinó el primer dia
el segon dia
em crida
i em diu
que ha passat amb això.
I jo li vaig preguntar
i jo no vaig poder aguantar
i vaig dir
escolta,
és el més important
que ha passat aquí
després de dos mesos
que vostè ha estat fora.
Bueno,
va ser així
la cosa
al final de la qüestió
no em va pagar
la comissió
perquè sabien
perquè ho he trobat
unes pèrdues.
És a dir,
és conseqüent
amb la presentació
que t'he fet
és conseqüent
que t'has arruïnat
i també has guanyat
molts calés
en aquest cas
el Broguera
et va deixar...
És conseqüent
amb el personatge.
Doncs si et sembla bé
fem una petita balça,
agafem aire
de tantes anècdotes divertides
i continuem.
I see trees of green
Red roses too
I see them blue
for me and I think to myself

What a wonderful world
What a wonderful world
En resum,
Josep,
que de la facultat de periodisme
et quedes només
amb la P de publicitat
perquè tot...
la teva primera etapa
no és precisament periodística
sinó és publicitària.
És publicitària, sí.
El que passa és que
jo et dic
el concepte que el Broguera
jo vaig aprendre molt
perquè es van barrejar
en moltes coses,
t'he explicat
un mica
el concepte
dels cromos
i aquesta història
i els calendaris
i tal.
Jo m'he trobat
a haver d'anar a veure
a la que llavors
era una actriu
reconeguda
que era
Marisa de Leza
perquè
per preguntar
si...
Vaig a fer-te un incís
que és el següent.
Jo vaig haver d'anar
per Broguera
a Marisa de Leza
que vivia
a l'avenguda
a Via Augusta
quan estàs tocant
ja
Bergós
Bergós
aquella casa
jo recordo
aquella casa perfectament
per demanar
si volia
fessim unes fotos
per uns calendaris
clar
però aquells calendaris
que posava la gent
a la paret
a la...
Sí, ho fan ja
que l'ho fan ja
no sé si
Bueno
però
si tu compares això
també
anys més tard
vaig anar al Viso
a veure Carmen Sevilla
per veure si aconseguia
que es curtís
més o menys tobles
a interviu
a la teva revista
vol dir que
el món
té a vegades
aquestes actituds
paral·leles
Bueno
una de les coses
interessants
d'aquella època
de Broguera
i dels cromos
jo vaig tenir
llavors
tracte
amb les que eren
les distribuïdores
de cine
de Barcelona
perquè nosaltres
vam fer
los 10 mandamientos
jo vaig fer
los 10 mandamientos
i jo vaig fer
també l'altre
com es diu
vaig fer el Benur
vaig fer el Benur
llavors vol dir
que llavors
jo tenia contacte
amb la CB Films
amb la Demetro Goldinmeyer
amb la
i aquí
curiosament
eren puestos
que tampoc
entenem
que tenien massa clar
la publicitat
perquè els que tenien
el cap
allà
les persones
eren
quasi tots
eren periodistes
i quasi tots
eren periodistes
de la Vanguardia
des de la Vanguardia
que en aquell temps
era la Vanguardia
espanyola
fins que la Horacio
li va treure
l'espanyola
llavors clar
jo em vaig trobar
que vaig passar
de tenir
alguns d'ells
que els havia tingut
com a professors
a l'escola de periodismes
a tenir-los
com a interlocutors
o companys
de viatge
en un tema
en temes de treball
o en temes professionals
vaig fer-los
i vaig fer el Ben-Hur
això me donava
contacte
amb el
Jaume Arias
això
amb el
i a la Metro Goldilmeier
hi havia
el personatge
en aquest sentit
un tal
Roque Havaloi
i Roque Havaloi
hem fet
Ben-Hur
amb ell
em va
dir
si podíem
estar interessats
en una pel·lícula
que acabava d'estrenar
que aniria molt bé
d'una nena
petita
tal i qual
i la pel·lícula
era un ratllo de sol
i la nena
era Marisol
que curiosament
va ser
bueno
això ho explicant
en un altre programa
llavors resulta
que
que bueno
molt bé
i llavors jo li dic a Bruguera
i això
i em diu
no
no m'interessa
i el Javaloi
diu
bueno
molt bé
i li dona
a Fer
Fer era el nostre
contrincant
Roque Havaloi
exactament
quina posició
tenia
el director
de publicitat
de
de
de
Metro Goldin-Maior
ara
de Metro Goldin-Maior
de la Metro Barcelona
i llavors
llavors aquest
doncs clar
Bruguera no l'agafa
i li dona
a Fer
que era el nostre
competidor
amb el tema
dels cromos
i és un èxit
clar
llavors el senyor Bruguera
es puja per les parets
i hem de fer alguna cosa
i el fer alguna cosa
és anar a Madrid
i amb aquest
i amb el Joaquim Grau
que havia sigut
aquest personat
aquest periodista
que en un moment donat
vam estar tots dos
quin entrava
o quin no entrava
ell estava
treballant per
Bruguera a Madrid
entrem en contacte
amb els
goianes
i amb la
família
i amb tant
de Marisol
i fem un contracte
per fer
una revista
que es diu
Mundo Juvenil
la revista
de los amigos
de Marisol
a partir d'aquí
tenim una revista
que es diu així
i
l'única vegada
que jo tinc
un contacte físic
amb la Marisol
de
hola
hola
bon dia
bon dia
és quan està
rodant
tòmbola
una nena
de 12 o 14 anys
no me'n recordo
12 anys potser
qui parlava amb ella
era el Joaquim Grau
qui feia les entrevistetes
i les coses
per la revista
o sigui
qui omplia
el contingut
la revista
era allà
i jo em limitava
a firmar el contracte
i a dirigir el tema
per dir-ho d'alguna manera
però és el meu primer contacte
amb la Marisol
amb la família
de Guionis
d'això ja
més endavant
ja en parlarem
però bé
llavors
creem aquesta revista
i ja
ja tinc
en aquests moments
si tu vas dir
què faig de publicitat
més o menys
contactar els quatre clients
que ja tenim fixos
o algun més
que ja cau
què faig
de
cromos
segueixo
amb els cromos
sobretot
els de
els de
bimbo
i
què faig més
què faig més
ja sé
responsable
d'una revista
com
aquesta
i llavors
soc també
responsable
d'una revista
nova
que es diu
Fans
que és una revista
la primera
jo crec que es va fer aquí
de tema musical
i aquesta revista
Fans
per mi té un altre valor
afegit
perquè és la primera vegada
que es fa
una roda de premsa
a Barcelona
per presentar una revista
i es fa
l'Hotel Presidente
molt bé
i va venir
bastanta gent
va quedar bé
va quedar molt bé
vull dir
és la primera
no n'has fet mai cap
però bueno
et dones satisfet
per el que sigui
i això
anys després
arriba un dia
i en una època posterior
en l'època de Bocatxo
que estem a Bocatxo
alguns de la redacció de Bocatxo
estem a les 8 del vespre
estem a Bocatxo
prenent una copa
perquè teníem la redacció
al davant de Bocatxo mateix
i estaven
si recordeu com era Bocatxo
l'entrada
doncs
estava allà
i llavors hi havia unes cortines
i tenies la part de dintre
però estàvem a fora
en un grupet de 4 o 5
5 o 6
que estàvem allà fora
en una copa
i de dintre
surt un amic
un amic meu
que era Jesús Ullet
i em diu
si per favor
podem entrar
a fer-li
cos
a una presentació
d'un llibre
que hi havia a dintre
que no havia vingut
ningú
a la presentació
i vam entrar
i ens vam
i vam fer una foto
que és el que es tractava
de treure la foto
i el personatge
era un
publicitari
de Barcelona
d'aquella època
val més no
deixar-ho així
però clar
això em va donar a mi
una perspectiva
de què podia passar
amb una presentació
a mi m'ha fet molta por
sempre
les presentacions
i aquest tipus d'actes
perquè dius
i si no ve ningú
i si no ve ningú
és d'aquelles coses
que
doncs ara que dius això
em parlarem
has parlat de Bocatxo
has parlat de l'any 68
i tu vas impulsar
la revista
que prenia el nom
del local de moda
que era una boat
amb decoració pop
com tu deies
i de les sortines
que havia obert
just un any abans
en el 67
allà al carrer Montaner
més amunt
de la Ronda General Mitre
aquella boat
creada per Oriol Regàs
i que acollia
moviment jove
renovador
i burguès
que es va dominar
en aquell moment
l'agost divin
la revista
que tu vas editar
era una publicació
jo recordo
de qualitat
diferent
glamurosa
dirigida a un públic
minoritari
que eren
precisament aquests
joves urbans
professions
liberals
o ben remunerades
i que manifestaven
un estil
clarament
en aquell temps
antifranquista
i una ideologia
àmplia
que provocava
la transformació
de la vida
cotidiana
a través
de l'oci
el plaer
i la cultura
la revista
Bocatxo
que tu dites
pretenia
tot això
ho dic jo
i m'ho he preparat
perquè tu m'ho
corregessis
o m'asseveris
que tu pretenies
diguem
imitar
dintre de les imitacions
a la revista
americana
Playboy
i de fet
tenia continguts
d'informació
de viatges
i llocs
exòtics
noies
amb poca roba
i una certa
mirada
d'unista
sobre el món
que expressava
l'esperit
de la discoteca
vas agafar
de redactor
en cap
el Joan Mercè
i el teu
company de curs
el Manolo
Vázquez Montalbán
el vas fer
que escrigués
sobre la informació
internacional
pràcticament
tots els col·laboradors
o el que es diu
la redacció
de Bocatxo
70
te'ls emportes
més tard
a la revista
por favor
i curiosament
la revista
Bocatxo
s'arruïna
millor dit
no s'arruïna
sinó
que la tanques tu
negociant
amb el Ministeri
d'Informació
i Turisme
i fer tot aquest
preàmbul
perquè tu
que ets el important
ens expliquis
de tot aquest rotllo
que he fet
palès
als oients
per situar-los
amb la importància
de l'any 68
una revista
com Bocatxo
doncs que l'editor
el creador
d'aquesta revista
ens expliqui
tot l'altre
que jo no he explicat
bé
doncs
efectivament
Bocatxo
neix
en aquestes
circumstàncies
com dius tu
la discoteca
és exitosa
la gent
en parla
vull dir
és un punt
de trobada
d'aquest tipus
de públic
tu has dit
posat la paraula
el concepte
de Goix Divin
efectivament
el Joan de Sagarra
és qui s'inventa
aquesta nominació
de Goix Divin
que ha quedat
i que en certa manera
era com molt
molt vàlida
molt conceptual
i jo
sobre això
tinc una segona
línia
de concepte
que és
que aquesta
aquesta joventut
intelectual
diguem
que era
era teòricament
d'esquerres
però vivia
a la dreta
per dir-ho d'alguna manera
amb tots els conceptes
vivia a la dreta
de l'Ensange
vivia a la dreta
de la Diagonal
estava molt clar
és una
és una
diguem
és una
genètica
o una
forma
és una època
que són els primers
intelectuals
contra
diguem
contra la dictadura
contra Franco
o contra la forma
de tal
per què?
perquè són els que es reuneixen
a Àncora i del Fin
entre setmana
els que miren els llibres
de Ruedo Ibérico
els que el dissabte
i el de si poden
i quasi sempre poden
setmana per Pinyan
a veure pel·lícules
a veure
a comprar publicacions
i tal i qual
i
que passen el fi de setmana
cada que és
jo d'això
em vaig dir
en el seu moment
que era el Partit Comunista
de Cadaqués
i
és un concepte
perquè a més
crec que això
continua sent vàlid
vull dir
el Partit Comunista
de Cadaqués
avui en dia
ha anat a Menorca
quan tu compares
Mallorca
a Menorca
i dius
què passa aquí
que d'aquestes tres illes
una és
sembla que sigui
la comercial
els negocis
que és Mallorca
la que és
per passar-se
per la diversió
que és Evissa
i aquesta d'aquí
qui és?
aquesta d'aquí
són els intel·lectuals
encara amb una certa
rebeldia
o amb una certa
enyorança
d'aquella època
és un concepte meu
això
no tens per què
defensar-lo
però torna al que tu em deies
és que era la revista Bocatxo
ara
en la revista Bocatxo
efectivament
hi col·labora moltíssima gent
no perquè l'aporti jo
perquè sinó
el que m'ajuda
a portar-la
és la Rosa Regàs
perquè és la que
coneix
aquest tipus de gent
és la que aporta
aquests personatges
que després han sigut
més coneguts
i tal
excepte
evidentment
Bac de Montalbán
perquè aquest és amic meu
però inclús
Joan Mercè
no és una aportació meva
és després
que és una persona
que es fa
a la que jo aprecio
i m'estimo molt
perquè
per mi
era un dels més nets
i els més
de veritat
d'aquell moment
d'aquella època
però clar
en aquell moment
ja és conegut
inclús perquè
per tot aquest públic
que estem parlant
perquè és recull
de públic
com pot representar
també la Rosa Regàs
perquè és l'autor
de les tardes
conteres
i per tant
aquest
en el fons
tothom encara
està veient
qui pensa
en el Joan Mercè
com el noi
del Guinardó
i en certa manera
és així
perquè
autors
que siguin
capaços
d'escriure
més d'una novel·la
n'hi ha molt pocs
què vull dir amb això
vull dir amb això
que
el Joan
sempre escriu
la mateixa novel·la
pot haver
tres títols
deu títols
vint títols
però en el fons
és la mateixa novel·la
i això ho ha fet
també García Márquez
perquè només té una novel·la
el que més
doncs són
variants
de la mateixa novel·la
trobar un autor
que sigui capaç
d'escriure moltes novel·les
no n'hi ha tants
però això és una altra història
de la que jo no en sé massa
tornant a Bocatxo
bueno
però tornant a Bocatxo
resulta que té una època
la primer
evidentment
primer fem una societat
amb dos amics meus
que són
el Manel Bagués
i el Ricky Falner
més o menys
aportem uns diners
els que tenim
en aquells moments
tira una revista endavant
perquè
l'Oriol no posa ni un duro
deu ser una còpia de Bruguera
però bueno
no posa ni un duro
però bueno
és igual
no passa a dir
tirem endavant
i a més
això és veritat
perquè després
quan vaig fer la Pandau
tampoc va posar ni un duro
vull dir
això forma part
del proper programa
que ens explicarà
també moltes vegades
continuarem
exacte
bueno
i llavors
resulta que
va fer un Bocatxo
i en un moment donat
la cosa econòmicament
es complica
però s'interessa
en Javier Godó
i llavors
sí
fem una societat
amb el Javier Godó
llavors
amb aquesta societat
que es diu
el fet d'editor
i és ell
i estic jo
és el Xavi Miseracs
que és el fotògraf nostre
en aquest sentit
i llavors
sí que hi ha
Joan Mercè
ja tenim una estructura
perquè a més
tenim un despatx
o una oficina
o el que tu vulguis
o una redacció
al mateix edifici
de la Vanguardia
al carrer Pelaio
i estem allà
i aquesta relació
dura
s'ha de durar
dos anys
una cosa així
i en aquest temps
és quan
tornem a el mateix
tornem a voler
impulsar altres coses
i llavors
és quan a mi
ven veurem
dos personatges
molt raros
molt especials
un es diu
Iba
i l'altre es diu
Òscar
i em proposen
fer una revista
que es diu
Barrabàs
a veure
això és el 72
a l'Iba
i a l'Òscar
són dos dibuixants
humorístics
a l'Òscar
és a l'Òscar
Negreda
però tu vols
seguir en Bocatxo
això mateix
seguim en Bocatxo
perquè és que
centrem en Bocatxo
estimats oients
tenint aquí
al costat
el Josep
correbora
tots els adjectius
que li he dit
intel·ligent
culte
creatiu
i a més
s'ha d'afegir
un molt important
que és divertit
continuem amb el Bocatxo
continuem amb el Bocatxo
Bé
Bocatxo
curiosament
té una altra etapa
després passem
la etapa
bruguera
ahi passem
la etapa
godó
i resulta
que
abandonat
ens separem
i jo recupero
ella es queda
Barrabàs
que és la que dona diners
evidentment
i jo em quedo
Bocatxo
que és la que no dona diners
evidentment
vull dir
o sigui
que la cosa
continua
tenint
la mateixa
hi ha una anèndota
que t'ho expliques
que diu
ja que parlem de Barrabàs
però no vi per del fil
del Bocatxo
que dius
que el Javier Godó
et reconeix
que ell va guanyar
Godó
més de 50 milions
de passades
de l'època
i dius
ell es va comprar
en portes
jo
jo no em vaig poder
comprar res
és correcte
és correcte
és correcte
és correcte
no només és correcte
això
sinó que
jo volia treure la revista
jo estava molt d'acord
en sortir
i ell tenia por
de treure aquesta revista
treure el Barrabàs
i jo el volia convèncer
i van fer 4 o 5
números 0
i a l'Euskari
i a l'Euskari
i a l'Euskari
i a l'Euskari
pujaven per les parets
sobretot
li va
això no pot ser
jo me'n vaig
era una qüestió de crits
i llavors va arribar
un moment
en què hi havia
un Barça-Madrid
i quan hi havia
el Barça-Madrid
jo vaig dir
el diumenge
i vaig dir
el dilluns
la revista surt
vulguis o no vulguis
tu mateix
i la revista va sortir
o sigui
el vaig forçar
a que
a que sortís
bé
però bé
forma part de la
llavors seguint
en Bocatxo
com tu volies
Bocatxo té una
sigui en l'etapa
ja també
privada
de socis
que busquem
i que ens belluguem
per poder continuar
i
i en un moment donat
resulta que a mi
em crida al Ministeri
i em diu
bé
hi ha un incident
perquè si no hauria sigut
un incident
no tenia cap lògica
fem la redacció
i em truca
em truca
el ministre
d'Informació i Turisme
que era en Sánchez Bella
truca
i em fot una bronca
per telèfon
que això no pot ser
que és impossible
que no sé què
no és quantos
de què va
diu
mire
mira usted
la pàgina 70
mire la pàgina 70
la pàgina 70
era un qüestió
Proust
d'aquests
fet pel Joan Mercè
i com a il·lustració
hi havia una poma
partida pel mig
i diu
oiga
és una manzana
i lo que parece
i diu
coño
a partir d'aquí
ja
usted
mañana por la mañana
aquí
al Ministerio
en Madrid
per hablar
d'este tema
porque esto
no lo puede seguir
así
bueno
vaig a Madrid
i em rep
el que era
el subdirector
d'informació
i turisme
que era
el
espera-te a veure
si recordo
exactament
com es deia
perquè era una mica
complicat
el tema
bueno
ja sortirà
si no en aquests moments
ja sortirà després
bueno
amb cert
que és una persona
amb la que vaig tenir
després una gran relació
molta
molt bona relació
que és quan
llavors
es va a l'època
de por favor
i tot el que més
bueno
i llavors
aquest en diu
que bueno
que el ministre
i què vols
que hi fem
i llavors
crida a un senyor
i me'l presenta
i aquest senyor
es deia
tampoc ara
sortirà el nom de cop
però bueno
tenim dos noms
tenim dos noms penjats
però sortirà
bueno
i aquest senyor
era
bueno
el de premsa
era el José Luis Fernández
era el fill
de la CIA
de la CIA
de la CIA
de la CIA
era el fill
molt agradable
vaig tenir molt bona relació
amb ell
i l'altre personatge
me'l presenten
i em diu
aquest senyor
serà el seu censor
em posen un censor
per mi sol
la censura
al teu gust
la censura
total
un censor
exclusivament
per bocatge
i que me'n vagi
al despatx d'aquest senyor
i que parlem
i ens anem
a aquest senyor
i jo allà
a aquell despatx
i em diu
mira jo
estic aquí
ja en plan
de jubilar-me
i que la veritat
és que no
a veure si es podem
ell mateix
em planteja
que hem d'entendre'ns bé
i que
passem
el millor possible
i bueno
a veure d'acord
i llavors
quedem que cada
número
cada mes
jo li passaré
la revista abans
perquè la vegi
i a veure
més o menys
llavors ja havia
obert
bocatge o Madrid
llavors jo
aquest senyor
l'invitava
a bocatge o Madrid
i no sé si us recordeu
o ho ha estat
que a bocatge o Madrid
hi havia unes pantalles
d'aquestes
que podies passar
fotos
i jo quan sabia
que venia
quan el portava allà
feia passar fotos
bastant fortes
perquè llavors
les que li portava
el dia següent
de la revista
ja no les trobava
tan fortes
comparat amb el que havia vist
amb el que havia vist allà
no no
però tal com ho sents
eh
vull dir
era totalment premeditat
si ho sortís bé
o ho sortís malament
bueno
final que
que bueno
que vam anar
vam anar
i vam tenir
en fi
molt bona relació
però vaig tenir un sensor
per mi sol
durant un any
o més
i llavors aquest senyor
de més
després el van nombrar
és curiós
perquè era una persona
que pensava retirar-se
que és jubilar-se
d'aquesta trobada
va passar a ser
el d'informació i turisme
a Barcelona
el delegat d'informació i turisme
aquí a Barcelona
que quan va venir a Barcelona
jo vaig ajudar
a conèixer Barcelona
i a instal·lar-se i tal
i posteriorment
després de la transició
va ser governador civil
de Múrcia
i després d'Albacete
o sigui
va tenir encara
una carrera política
relativament positiva
que veig que corrobores
la presentació que he fet
que s'ha ajudat
promocionat i ensenyat
també
a directors generals
de ministeris
i ascensors
bueno
doncs
com ara hem de tancar la boca
perquè s'has deixat
en la boca oberta
de tantes coses
i tan divertides
que ens expliques
tu vi continuo
vols tancar bocatxo?
no
sí
vull tancar bocatxo
el que no et vull tancar
és el Josep Hilario
i
per descomptat
perquè jo
pensava avui
fins al 76
i ens hem quedat
al 68
amb el bocatxo
imagina't
Josep Hilario
live
això és la continuïtat
del programa
nostre
ara
tanca bocatxo
i obrirem
una petita ronda
de preguntes
amb els dos col·laboradors
tanca
tanca bocatxo
no
tancar bocatxo
vol dir
que en el moment
demanat
el ministeri em demana
que tanqui bocatxo
és aquest
per això et dic
tanquem bocatxo
o no tanquem bocatxo
em demana
que tanquem
tancar bocatxo
i em dona
a canvi
de tancar bocatxo
m'autoritza
a importar
i distribuir
tot el
tot el
grup
de Filipà
aquí de París
i a poder
editar
quatre revistes
en un moment
que perquè et deixessin
d'editar una revista
la cosa era
superment complicada
i em dona temps
a treure
dos números més
i puc seguir
traient els llibres
d'abocatxo
algun llibre
o alguna cosa
però va quedar
cada cosa així
i efectivament
aquest va ser
el final
d'abocatxo
que va ser
l'any 71
72
72
el 72
reprens
ja
una altra vegada
la teva funció
editorial
amb Barrabàs
el 72
el Barrabàs
no
el Barrabàs
ja estava fora
o ja estava
no
Barrabàs
se l'havia quedat
a Godó
i el seguia
a Godó
pel seu costat
però va ser el 72
la fundació
de Barrabàs
Barrabàs
es fundat
el 72
sí
bueno
estem parlant
dels 33
ja ho ha
espantat
d'un any més
sí
veus
data
de fundació
el 72
i dissolució
el 77
Barrabàs
bueno
doncs Barrabàs
és el 72
doncs el que estem parlant
és el 73
i pràcticament
perquè clar
si el 73
perquè
per favor
ja estem al 74
ja estem al 74
està por favor
doncs
ja et sembla
obrim el torn de paraules
Josep
Joan
Josep
penseu que tot
el temps
que doneu al mestre
després
queda reduït
amb la vostra secció
molt bé
molt bé
val la pena
val la pena
Josep
jo
dos coses
una en principi
has dit
una cosa que m'ha interessat
perquè no ho havia pensat mai
o sí que ho havia pensat
d'una forma una mica amagada
això que tot escriptor
només escriu un llibre
és veritat
que jo també crec
que és veritat així
no
perdó
ja t'interrompeixo
ell no ha dit
tots
molts escriptors
només escriuen
una novel·la
d'acord
però no tots
no
però no una novel·la
vol dir
a partir de la novel·la original
es van creant
unes novel·les
molt similars
i jo també
bueno
resultes d'això
tu creus que
el Mareu Basques
Montauban
també era així
perquè esclar
també era un personatge
jo en torno
bueno
a veure
per mi el Manolo
en primer lloc
és un amic
vull que això
quedi clar
el segon punt
és que per mi
el gran valor
d'ell
és com a articulista
i com a enseguista
com a novel·lista
a mi
no m'agrada
no m'ha agradat mai
i com a gastrònom
i com a gastrònom
magní
això també
d'acord
com a gastrònom
tot el que tu vulguis
però ja et dic
com a enseguista
el trobo
com a pensador
el trobo
molt important
inclús socialment
políticament
com a novel·lista
doncs jo crec
que va fer el Carballo
li va sortir bé
i ho va aprofitar
és la meva manera
de pensar
en aquest sentit
però perquè donguis
una idea
de la meva relació
amb ell
Manolo i jo
ens havíem
enfrentat
bastant
parlant
en un discurs
perquè ell mantenia
la teoria
de l'imperi americano
que això venia
ja de principis
del segle XX
i jo li deia
si Estats Units
és com tu creus
jo em faré
d'americà
perquè
però jo no m'ho crec
que sigui
tal com
era un concepte
que discutíem
un moment donat
ell publica un llibre
de los hermanos
Marx
no sé si us en recordeu
i quan vaig a la presentació
d'aquest llibre
me'l dedica
i em posa
perquè té
Marx i Mises Mas
i jo li dic
mira Manolo
jo
què creus que te diga
para votar
entre votar
como pienso
y votar
como vivo
creo que es más honesto
votar como vivo
y ella me contesta
yo doy el 3%
de lo que gano
al partido
o sea
yo creo que es una
conversa de besugos
total
el Marx y Mizar
era del Grouch
no era del Carlos
o us la reprudeixo
exactament
perquè
el penses
i dius
per què cony vaig dir
i què punyeta es va dir
però és un fet
per tant
Manolo
és la meva
opinió
Manolo
és el que puc dir-te
en aquest sentit
gràcies
jo ja s'ha dit
tantes coses
a més una petita
curiositat
molt secundària
amb aquesta qüestió
dels cromos
i tal
que sempre en aquells cromos
que no surten
que se'n fan pocs
i tal
i després aquests cromos
de col·lecció
que ens ho he dit
una cosa rara
per el que sigui
n'heu tingut algun
d'aquest tipus de cromos
i així?
Bueno veuràs
el fet és el següent
les col·leccions de Bruguera
sortien tots els cromos
això ja t'ho puc assegurar
el que passa
que les barrejaves
d'una manera
perquè les fulles
pràcticament
en cada fulla
hi havia la col·lecció sencera
més una afegida
o sigui
que hi havia
que hi havia més cromos
dels que
la col·lecció
jo tenia 240 cromos
la planxa
en que hi havia 300
llavors hi havia
totes unes tècniques
les tècniques
és que tu
tenies que fer
que de la primera pàgina
sortissin aviat
algun cromo
i de l'última
que la gent
hagués la sensació
que el pot acabar
i de les pàgines centrals
també
o sigui
això era una mica
el truco
de la història
però
saps que Bruguera
al final
donava la possibilitat
que si te'n faltaven 20
o no sé quants
els poguessis tenir
però tant
sortir sortien tots
no hi havia trampa
en aquest sentit
però sí
hi havia una barreja
particular
perquè hi hagués
una tendència
i una ajuda
o un interès
per acabar-los
molt bé
perfecte
Josep
moltíssimes gràcies
esperem comptar amb tu
fins que no es deixarà
ser aquí
a tots els oients
del Baix Oregat
que és bàsicament
que el pot
estar aquí
estem
estem a l'any 72
imagina't
fins al 2019
en tindrem prou
no
home no
que ja
ja dic jo
que els oients
estan encantats
de tenir
una persona
i un personatge
com ets tu
els nostres estudis
repeteixo
moltíssimes gràcies
aviam si la setmana que ve
o d'aquí 15 dies
podem continuar
comptant amb tu
gràcies Josep
d'acord
suposat a l'altre j consequently
La música
La música
Depositem aquesta sintonia
i una mica recuperats
de totes les emocions
i de les històries del Josep
per donar pas a la secció del Joan
i aquesta música
precisament és
Glenn Miller i Estats Units
que ens explicarà avui dels teus viatges
Molt bon dia a tothom
Bé, com ha dit el Ferran
avui anem a Estats Units
no a qualsevol lloc que a Estats Units
sinó ens n'anem a Sant Francisco
i no a qualsevol lloc de Sant Francisco
sinó que ens n'anem a la presó d'Alcatraz
Bé, avui a Alcatraz
és una visita quasi obligada
per a tothom que va a la velliga de Sant Francisco
total és agafar un ferri
i amb 15 minuts estàs allà
t'ensenyen a la presó
t'expliquen les històries de la mateixa
etcètera, etcètera, etcètera
Però bé, Alcatraz té una llarga història
Alcatraz
es va descobrir
per a uns comunitats espanyols
el 1775
era la lliure, o es deia
la isla dels Alcatraz
Alcatraz són els mascarells nostres
que jo realment pocs n'hi he vist
però bé, us veu que al Mediterrà
també n'hi ha bastant
i es va quedar així
fins que el 1858
es va convertir en un fort defensiu
i el 1863
en presó militar
on van tancar bona part
de l'exèrcit confederat
que havia perdut la guerra
a partir del 1933
que és la part més coneguda de la presó
tanquen els gànsters més perillosos
perquè aquesta presó té fama
que és impossible escapar d'ella
quan un entrava
a la presó d'Alcatraz
als baixivants de torn
els deien una frase
que ja contenia una mica
el que es trobarien allà dins
o sigui, la frase era
usted tiene derecho a recibir comida
ropa, albergue y atención médica
cualquier otra cosa que reciba
es un privilegio
vol dir que en principi
aquesta era la idea
de, perquè s'havia construït
allà a la barriera de San Francisco
una presó de màxima seguretat
perquè a més no hi anava tothom
o sigui, en principi
un presoner
un que ocupessin del delicte
que fos important
primer passava per una altra presó
ara bé, si incomplia les normes
d'aquesta altra presó
automàticament anava
a una presó molt més important
amb una sortida molt difícil
com era la presó d'Alcatraz
què passava ja
perquè costava tant de sortir
bé, això ho hem vist molt a les plàdicoles també
o sigui, hi havia unes grans corrents
encara que està a 3 quilòmetres de terra
realment és molt difícil
nedar fins a terra
fins al port
hi havia taurons
molts taurons
la guàrdia era molt forta
pensin que per cada presoner
o per cada 3 presoners
hi havia un guàrdia
vol dir, quasi, quasi
era vigilància personal
i la disciplina era extrema
no es permetia el contacte
entre els presos
només un ratet
els diumenges
perquè poguessin
obrir la boca
i intercanviar 4 opinions
vol dir, una presó
molt, molt, molt, molt dura
bé, famosos Alcatraz
l'han passat molts
han fet moltes pel·lícules
sobre el tema
segurament
el personatge
del que se parla més
va ser l'Al Capone
l'Al Capone
va passar una temporada llarga
a Alcatraz
4 anys
l'Al Capone
estava malalt de sífilis
i en certa forma
doncs ja va acabar una mica
els seus dies
un altre personatge
no tan conegut
era un personatge
que es deia
Robert Stroud
aquest era
un personatge
que en principi
no és que hagués fet massa
o sigui
va matar una persona
el van condemnar
es va rebabar
la persona
on va anar
i al final
li van declarar
cadena perpètua
curiositat d'aquest senyor
s'ha vist en alguna pel·lícula
també
el vi deien
a l'Ocellaire
d'Alcatraz
perquè si en recordeu
alguna pel·lícula
hi havia un presó
que sempre estava
en baus
condamint-les
tractant-les bé
etcètera
etcètera
Alcatraz
va durar
o va estar oberta
29 anys
es va tancar
el 1963
es va considerar
que ja no es reunia
condicions
per continuar sent
una persona
de màxima seguretat
amb el que tenia
que tenim
en aquells moments
i es parla
que va haver
molts intents
de fuga
la veritat
és que fuga
consumada
no se'n coneix cap
però sí que
hi ha hagut
cinc personatges
que van sortir
d'Alcatraz
i no s'han trobat
mai més
on són?
al fons del mar
a la panxa
d'un tauró
no ho sabem
finalment
ja una mica
per acabar
hi ha una cel
a Alcatraz
la cel
número 14
que la gent
que es va
tancar allà
sortia
o mig boja
o sortia morta
deien
els que ho podien
explicar
que durant les nits
sortien
ho van comentar
que eren
uns soldats
fantasmes
aviam
com sempre
la gent
desporta
aquestes coses
que diuen
això eren
els soldats
confederats
que van estar
tancats
amb aquesta seuda
i que van morir
a la presó
en realitat
sugestió
no ho sabem
bé
això és el que traf
us recomano
a visita
per a com
aneu a Sant Francisco
moltes gràcies
moltes gràcies
Joan
moltes gràcies
per la intervenció
Josep
et queden
quatre minuts
perquè l'últim minut
per mi
simplement
parles
o anúncies
fes el que creguis
quatre minuts
la senyora Roger Segimón
la senyora
la viuda Milà
l'últim dia
vam dir que
havia mort
el 1964
als 94 anys
que havia tingut
dos marits
en Josep Guardiola
60 anys més jove
que ella
i es va casar
amb en Pere Milà
3 anys més jove
que ella
d'allò
60 més gran que ella
total
aquesta bona senyora mort
i el que volia
era acabar
d'explicar
la pedrera
i els edificis
que han sortit
en aquestes explicacions
que han fet
aquests dies
tenim la casa
a la casa
d'en Josep Guardiola
on vam viure
amb en Pere Milà
ah
ja vam dir
amb en Pere
en Josep Guardiola
i la senyora
Roser Segimón
que primer
al passatge
de la Concepció
tot i que ells
s'havien establert
també
a París
venien aquí
a Barcelona
aquesta casa
encara hi és ara
encara es pot
es pot veure
per fora
suposo que dintre
deu ser
d'alguna societat
d'alguna cosa
perquè aquestes cases
són bastant grans
després ja
la casa
on vam viure
amb en Pere Milà
a la Rambla
de les Flors
aquesta no ha tingut
més descendència
va ser un compàs
d'espera
mentre es construïen
la pedrera
tot i que
els van trigar
6 o 7 anys
a poder anar
a viure
a la pedrera
la pedrera
ja en van parlar
totes les vicissituds
l'any 84
va ser anomenada
Patrimoni
de la Humanitat
i això
la va salvar
la restauració
que va fer
la Caixa Catalunya
i tal com està ara
no cal dir res més
és un goig
per tot
per tot Barcelona
i per tot Catalunya
tenir la casa
a la pedrera
quan abans
no agradava a ningú
després ja
la casa d'estiuets
que van tenir
a Blanes
es van derrocar
s'hi va fer
un hotel
l'hotel
l'hotel a Europa
l'hotel Mediterrània
i ara
crec que també
es va tirar a terra
i ara
em sembla que és un altre hotel
i queda la casa
Pairal
en Jacques Bardiola
a l'Aixà
ara és una casa rural
Can Fernando
però les fotos
que he vist
val la pena
acostar-s'hi
em sembla que
s'ha de ser un grup
per poder-s'allotjar
però jo crec
que valdria la pena
un dia
fer-hi una sortideta
on està ubicada
a l'Aixà
l'Aixà
està a pocs quilòmetres
d'arreus
i aquí
deixem això
i després ja
havíem parlat
de la plaça de toros
monumental
però això serà
el començament
del proper programa
que parlarem
de les tres places
de toros
que han hagut a Barcelona
i una quarta
que he descobert
últimament
moltes gràcies
moltes gràcies
Josep
Doncs estimats oients
per finalitzar
el programa
en el seu d'avui
farem aquell
petit apartat
que diem
que la realitat
supera la ficció
utilitzarem
que s'està celebrant
i s'ha celebrat
la cimera
sobre l'acció climàtica
i curiosament
l'acceleració
de les mesures
contra el canvi climàtic
poden fortalir
les nostres economies
i realment
crear
llocs de treball
i al mateix temps
generem
i generarem
un aire més net
i portarem
la idea
que s'han de conservar
els ànvis naturals
i la biodiversitat
per poter
realment
el nostre medi ambient
vull dir
amb tot això
que les noves tecnologies
i les solucions
que ens ha ofert
la enginyeria
ja es pot produir
energia
avui dia
amb un cost
inferior
que l'economia
basada en combustibles fòssils
doncs bé
si agafem
si agafem el follet
que arribem a casa
de la companyia
poder
de referència
més important
que tenim al nostre país
aquí a Catalunya
que és Natursi
doncs veiem que
amb renovables
és un 6,3%
en comparació
en comparació
amb la producció
del sistema elèctric espanyol
que de renovables
és un 38,2%
som a mentida
estem a Catalunya
la realitat
supera la ficció
Música
What a wonderful world
Yes, I think to myself
What a wonderful world
What a wonderful world
What a wonderful world