Bona nit
Bona nit
And I think to myself
What a wonderful world
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Joaquima de Badruna i Vidal.
Va néixer a Barcelona un 17 d'abril de 1783
i va morir a Barcelona un 28 d'agost de 1854.
Va ser una religiosa catalana,
fundadora de la Congregació de les Germanetes Carmelites de la Caritat,
o també dites, Badrunes.
És venerada com a santa per l'Esclésia Catòlica.
Va néixer al carrer Hospital de Barcelona,
fou la cinquena de vuit fills,
i als 12 anys sol·licitar ser admès del monestir de monges carmelites de l'encarnació,
al carrer de l'Hospital,
a poques passes de casa seva.
Però la priora,
ajornar l'ingrés a causa dels seus pocs anys.
Aleshores,
es va casar amb el bigatà,
Todor,
de Mas i Solar,
jove advocat de 24 anys,
que exercia el seu ofici a Barcelona,
primogènit de nous germans en una família de terratinents
pertanyent a la noblesa rural de Vic
i que a més eren propietaris d'un extens patrimoni
amenaçat aleshores per diversos plaids.
Joaquima i Teodor es casaren a l'Esclésia de Santa Maria del Pi,
la mateixa on havia estat batejada el diumenge de Pasqua
d'un 24 de març de 1799.
Del matrimoni nasqueren nous fills,
la seva fecunda vida matrimonial
estigui marcada per tres fets negatius crucials.
El rebuig inicial de la núvia
per part dels pares de Todor a Vic.
La guerra del francès,
entre el 1808 i 1814,
en la qual el seu marit,
patriota convençut, participa activament
i la mort prematura de tres dels seus fills.
Todor, el seu marit,
contravia una tuberculosis
i moria el 6 de març de 1816
a Barcelona.
Joaquima,
vídua,
amb 33 anys i 6 fills,
abandonar Barcelona i s'instal·lar
al Mas Escorial de Vic,
la casa pairal de la família del seu marit,
que ara li pertanyia
i on ja havia viscut els difícils anys
de la guerra del francès.
dels sis fills supervivents,
Josep, Joaquim i Ernest,
formaren una família.
Anna i Teresa abraçaren la vida religiosa
al monestir de Clarisses de Santa Maria de Pedralbes,
a Barcelona.
I Maria del Carme i Teodora
professaren la vida monàstica
al Sanòvio Cistercenc
de Santa Maria de Vallbona.
El trobament casual,
l'any 1819,
amb el caputxí
fra Esteve d'Olot,
es deia Esteve Fàbregas i Sala,
a l'església dels caputxins de Vic,
va marcar un canvi de rumb decisiu
en el seu projecte de vida religiosa.
El caputxí,
l'orientar cap a la fundació
d'un nou institut religiós
dedicat a la cura dels malalts
i a l'educació de les noies
d'extracció social humil,
en uns moments
en què la formació integral de la dona
era encara molt menys tinguda.
El projecte comptava amb el suport
de l'aprovació del bisbe de Vic,
Pau de Jesús Corcuàrica Certa,
i que en un principi
el pare Esteve,
aquell caputxí que havia parlat abans,
i la mare Joaquima,
havien pensat afiliar
el nou institut
a la família franciscana
com a germandat
de penitents menors,
però el bisbe Corcuera
preferia posar-lo
sota l'advocació del Carme,
i passant així
anomenar-se
Germanes Terciàries
de Maria Santíssima del Carme.
El nom
de Germanes Carmelites de la Caritat,
que és l'oficial de l'institució,
començava a utilitzar-se
a partir de 1866,
i el 6 de gener
de 1826,
festivitat de l'Epifania del Senyor,
a l'oratori del Palau Episcopal de Vic
i en presència del bisbe,
Joaquim Badruna
va pronunciar
els seus vots religiosos
d'obediència
a altíssima pobresa
i perfecta castedat,
signant la cèdula
de professió
amb el nom
de germana Joaquima
del Pare Sant Francesc.
Tenia 42 anys.
L'endemà
renuncià als seus béns
davant notari
en favor del seu fill
Josep Joaquim,
i el dia 2 de febrer,
festivitat de la purificació
de la Mare de Déu,
començar a reunir
les primeres noies
al Mas Escorial,
per tal de preparar-les
per la vida de la comunitat
i el treball apostòlic
de l'Institut Naixer.
El nou institut
es constituï oficialment
el dia 26 de febrer,
que aquell any
de 1826
va coincidir
amb el tercer diumenge
de Pasqua.
Uf,
he d'explicar
moltes més coses.
Faig una petita
pausa
i dic
que la ciutat de Vic
va ser el bressol
de l'institució
Badruna.
L'Escorial
és l'escola
més antiga
fundada per Joaquima
de Badruna
el 1863,
el nom del qual
fa referència
a la llar familiar
de Joaquima
a la ciutat,
el Mas Escorial,
tal com havia dit.
L'escola
és una peça significativa
de tota una xarxa escolar
amb implantació
a tot Catalunya,
concretament
a 75 poblacions.
I més enllà,
hi ha certs parts
de la resta del món,
ja que les escoles
Badruna
són presents
a molts països.
Avui,
la xarxa escolar
Badruna
a Catalunya
la formen
37 escoles,
la majoria
centenàries
i més.
Totes comparteixen
no només
una història,
sinó sobretot
una filosofia
educativa,
un estil
pedagògic
i un compromís
de servei
a la cultura
i al desenvolupament
del país.
Aviam,
què més explicaré?
Explicaré que,
sent com era la mare
de Josep
Joaquim de Mas,
un famós partidari
de la causa
carlina,
la mare
Joaquima
de Badruna,
sofrut també
persecució ideològica
i política,
mentre el país
patia
les convulsions
de la primera
guerra carlina,
entre el 1833
i 1839.
El 12 d'abril
de 1837,
fou detinguda
i empresonada
durant cinc dies
a Vic,
però sembla
que no se l'arriba
a processar.
Per raons de seguretat,
estragadà
a la Casa de la Calitat
de Barcelona,
regentada
per germanes
del seu institut
i després
a Berga,
a l'Hospital Militar
que hi mantenien
els carrins.
El noviciat de Vic
fou clausurat
un 3 de juliol
de 1840.
A punt de rendir-se
a Berga
els liberals,
les germanes
s'emprongueren
el camí
de l'exili
per por
a les repressàlies.
La mare
Joaquima
de Badruna
retornada
a l'exili
la primavera
de 1843
i el 16 de setembre
arribava a Vic
després
de 6 anys
d'absència.
Havia visitat
i a les restants
comunitats
fundades
abans de la guerra
fou reobert
el noviciat
i van obtenir
la concessió
de l'hàbit
carmelità
definitiu.
El pare Claret,
el futur
Sant Antoni
Mallerí
a Claret,
col·laborava
en aquests projectes
i en la formació
de les germanes
al noviciat.
Joaquima
de Badruna
li confia
a la redacció
d'unes constitucions
a partir
de la regla inicial
del pare Esteve,
aquell que havíem
parlat,
el Dolor,
i de les seves
pròpies
addiccions
de l'any
1845.
Eren els primers
passos seriosos
per a la
consolidació
canònica
de la congregació.
L'any 1849
la mare
Joaquima
de Badruna
havia sofert
un primer atac
de populèxia
feridura
en català
trobant-se
de visita
a Vallbona
de les Monges
on tenia
les dues filles
monges
Maria del Carme
i Teodora
tal com havia
també comentat abans.
Quan la seva obra
solia maduresa
i estabilitat
la fundadora
començava
la seva
tenta
però indefectible
de Vallada.
Als durs
darrers anys
de la seva vida
minada progressivament
per la malaltia
la mare Joaquima
els passava retirada
a la Casa de la Caritat
de Barcelona
ciutat
on el clima
era més benigne
que Vic
sota la cura
matent
de la mare
venenant de font
i el caliu
de la seva filla
Agnès
i a Bídua
que la visitava
sovint
i les seves
dues filles
clarisses
de Pedrales.
Joaquima
de Madruna
moria víctima
del còlera
a la Casa de la Caritat
de Barcelona
un 28 d'agost
de 1854
als 71 anys
i fou enterrada
el dia 31 d'agost
en el cementiri
vell
seria el cementiri
del Poblenou.
Des del 28 de març
de 1983
els seus restes
van ser
traslladats
a l'olatori
del mas
escorial
de Vic
bressol
de l'institut
en una
vella
urna
de lleutor
repujat
sostinguda
per unes
tortugues.
Les seves
despulles
estan
amortallades
en l'àvit
propi
de l'institut
i la cara
i les mans
cobertes
per una
màscara
de cera.
Les seves relíquies
són perfectament
visibles
per la part
del davant
de la urna
que és de vidre
i l'oratori
ocupa l'espai
de l'antiga
sala del mas
escorial
escorial
on
on
tantes
joaquina
de
badruna
hauria
presidit
la comunitat
familiar
dels fills
i després
la de les
germanes.
Joaquima
de
badruna
va ser
beatificada
el 19
de maig
de 1940
festivitat
de la
Santíssima
Trinitat
pel papa
Pius XII
com a model
d'esposa
de mare
de vídua
de religiosa
i d'educadora.
Fou canonitzada
un 12
d'abril
del
1959
pel papa
Joan XXIII
i és considerada
patrona
de vídues
víctimes
d'abusos
exiliats
i protectora
dels nens
contra la mort.
El Carmel
celebra
festa litúrgia
festa litúrgica
el 22
de maig
ja que el 28
d'agost
veient en què
consta inscrita
en el
martirologi
romà
el martirologi
és
aquell llibre
o l'agenda
on estan inscrits
tots els sants
i el dia
que se'ls venera.
Se celebra
la memòria
obligada
de Sant Agustí
el 28
d'agost
Sant Agustí
aquell
sant bisbe
i doctor
de l'Església.
L'Institut
de les Germanes
Carmelites
de la Caritat
comemora
també cada any
la data
del 26
de febrer
com a aniversari
de la Fundació.
El 1959
els veïns
del carrer
de l'Hospital
a Barcelona
van col·locar
una placa
comemorativa
en el número
139
d'aquest carrer
que és
segons
fons familiars
on
havia nascut
la Santa.
A veure
després parlarem
més coses
d'aquesta
Santa
aquesta persona
i aquest personatge
fundadora
de l'Institut
Badruna
doncs
actualment
a Catalunya
la part educativa
està formada
per una quarantena
d'escoles
en l'institució
jo diria
que és la institució
amb més escoles
de Catalunya
amb més
de 20.000 alumnes
i amb més
de 2.000 treballadors.
Per parlar
d'aquesta institució
de l'adaptació
del món pedagògic
a les demandes
socials
en el segle XXI
de com es gestiona
en l'escola
en els meus centres
de Catalunya
ai
tinc al meu costat
en el programa
número 109
dels benvinguts
benvolguts
i ben trobats
a la persona
més sedient
perquè ens desenvolupi
els temes
anunciats.
Nascut
a la Cerdanya
vinculat
a Sant Just
d'Esbert
per matrimoni
diplomat
en magisteri
i llicenciat
en geografia
i història
ens explicarà
com es reconverteix
un pagès
fill de pagesos
en el responsable
dels proveïdors
i de gestió escolar
de Badruna, Catalunya
totalment implicat
en la vida social
cultural
i esportiva
saletana
té tanta humanitat
com la seva figura
un 94 metres
d'alçada
124 quilos
de pes
és a dir
un armari
de tres cossos
d'abonomia
Àngel
Maurell
i Bonet
benvingut
com estàs?
Bon dia a tothom
i molt content
d'estar aquí
amb vosaltres
un plaer
un honor
l'honor
és nostre
Àngel
de cuidar-se
del bestiar
estudiar magisteri
com va anar?
Són coses
que passen
en la vida
i que
a mi sempre
em havia agradat
estudiar
i
el meu pare
el descansi
en el seu moment
no em va orientar
mai
en el món
de la pagesia
si bé
me'n va ensenyar
i he tingut
la sort
de poder cuidar bestiar
de poder lleure camps
de poder
segablat
doncs
sí que sempre
doncs
m'ha tentat més
l'estudiar
i sobretot
el món del magisteri
el món de l'educació
per mi sempre ha sigut
un món
que
que m'ha encantat
el tracte
amb els nens
el tracte amb els joves
i el poder
incidir
en el
en el futur
de
de la gent
poder-los
ajudar
a acompanyar
més que res
més que educar
doncs acompanyar-los
en la seva formació
i per això
em vaig decidir estudiar
quan tenia 18 anys
em vaig decidir
a Barcelona
i de Montros
era com ara
ara
la gent dels pobles
doncs cada vegada més
per sort
tenen la possibilitat
tan econòmica
com a nivell logístic
de trecidar-se a la ciutat
però en una tessera
molt complexa
jo recordo
la meva promoció
que vam baixar relativament pocs
em sembla que érem 18
de tota la comarca
i bueno
vaig baixar a estudiar
a Barcelona
amb 18 anys
canvies
els teus signos
pels llibres
canvies tu si no els pels llibres
sí, sí
correcte
canvio
canvio el bestiar
canvio el camp
per seguir estudiant
i per formar-ho
en el 1994
amb 28 anys
després dels teus estudis
i la teva experiència
com a mestre a Barcelona
tornes a la Cerdanya
i comences a treballar
a l'escola Badruna
a Puigcerdà
quins records tens
d'aquells anys?
bé, jo sempre dic
que els millors anys
de la meva vida
els he passat
a Barcelona
quan estudiava
jo penso que van ser uns anys
pel que significava el canvi
jo sempre dic
que tenim la sort
la gent de comarques
per la gent de ciutat
moltes vegades
anar a estudiar
a la universitat
és canviar de línia de metro
canviar de número d'autobús
per la gent de comarques
és canviar d'estil de vida
deixar la família
començar a agafar una autonomia
i començar a gestionar-te
el teu temps
la teva manera de fer
i començar a espavilar-te
jo penso que és un previ
a marxar de casa
i realment va ser
una sort molt gran
vaig estar 10 anys
vivint
estudiant
i treballant
a Barcelona
i sempre tenia clar
que volia tornar
perquè jo soc
un seretà
de cor
i d'ànima
i tenia molt clar
que volia tornar a Cerdanya
i per tant
quan vaig acabar
com has dit tu
en magisteri
després vaig fer una licenciatura
i vaig fer el doctorat
ja em vaig decidir
que em semblava
que el meu període a Barcelona
tot i que me lligava
la parella
però la meva etapa a Barcelona
estava finiquitada
i per tant
m'havia de tornar
a la comarca
a exercir la meva professió
Àngel
tu has donat classes
des de nens de 7 anys
fins a universitaris
correcte
què?
com afrontaves
aquestes diferències?
jo penso que
el cap i a la fi
sempre és
penso que el primer
que s'ha de fer
per poder
ensenyar en algú
és estimar-te'l
o estimar-te'l que fas
i estimar-te'aquelles persones
a saber que
vas senzillament
a col·laborar amb ells
a formar part una mica
un granet de sorra
en la seva vida formativa
i si a partir d'aquí
ets capaç de fer-ho
i aconseguir-ho
doncs jo penso que
l'èxit està solit
no és una transferència
moltes vegades
com es pensa
només de coneixements
jo sempre dic
que els nostres alumnes
no ens recorden
perquè els hem ensenyat
ens recorden
per com els hem tractat
i al final és el tracte
el tracte cap a les persones
el treball amb les persones
i el treball entre persones
i això ens fa
que les nostres feines
siguin vocacionals
i detectes
malauradament de vegades
quan no és vocacional
detectes que és professional
i no només ha de ser professional
sinó que ha de ser
molt, molt vocacional
Estic escoltant
i és que realment
és una lliçó
d'un mestre
el faig tan ben dit
tot i que malauradament
ara no n'exerceixo de mestre
segueixo lligat a l'educació
però n'exerceixo
però realment
ja pararem
recordo els meus anys
tots els meus anys
de magisteri
doncs
com uns anys
de fer de mestre
sobretot aquesta paraula
que dius tu
mestre
més que professor
mestre
que això és
jo penso que és diferent
tot i que de vegades
es barreja
explica
explica els suïens
per tu
bé jo crec que un professor
és una persona que va a fer una feina
fer una tasca
transmetre uns coneixements
explicar-los
tan bé com sap
i després avalua si els has après
i penso que un mestre
està al costat de l'alumne
està per ajudar
està per transmetre
i penso que en aquest aspecte
em sento molt orgullós
de treballar a Badruna
perquè una de les filosofies
que implantem molt
i intentem que els nostres docents
és allò
de l'acompanyar
de l'acompanyar
del servir
nosaltres estem per servir
la societat
per acompanyar-la
per col·laborar
en el nostre espai
no estem per avaluar-la
i adoctrinar-la
en el contrari
penso que l'acompanyament
en tots els aspectes
sobretot per a la gent
que més falta li fa
doncs això ens fa
diferents
i això penso que és molt important
Fantàstic
Àngel
director pedagòsic a Puigcerdà
durant 17 anys
entre el 1995
i el 2012
director general a Ripoll
durant 9 anys
del 2012
al 2021
quines diferències
vas trobar
amb l'alumnat
perquè no és el mateix
i després en parlarem
Puigcerdà
a Ripoll
Bé
a Puigcerdà
doncs era una escola
que era casa
i que coneixies
de totes les famílies
i que
tenies també
un tipus de
de
de famílies
que
quan baixes a Ripoll
doncs ja hi havia
doncs
hi havia començat inicial
el període
de l'arribada
important d'immigració
i aquí sí que notes
hi ha una diferència
doncs per la manera
de
que tens
per les necessitats
de les famílies
que formen part
també de l'escola
això va ser una diferència
important
i evidentment
l'altre
que comentava
en principi
t'has d'acostumar
amb un poble
a conèixer la gent
o conèixer el tarannà
nosaltres tenim escoles
com has dit tu
arreu de tot Catalunya
i si bé
totes les escoles
són de la mateixa fundació
i tenen el mateix arrel
i venen
de la mateixa manera
de pensar
sí que el que penso
que ens fa
que intentem molt
és que hi hagi
una autonomia
de l'espai
que les nostres escoles
responguin
a la necessitat del poble
a la necessitat del barri
a Barcelona
aquí a la vora
tenim tres escoles
amb tres barris
ben diferents
i han de respondre
a la necessitat del barri
no el barri
s'adapta a nosaltres
nosaltres estem
per servir
i per ajudar
i per col·laborar
i per formar part
d'aquest entramat
jo t'ho deia
i és important
el missatge
i les explicacions
que dones
els oients
que no sabien
i si saben
de l'institució
padrona
saben
o tenen
una imatge
per la part
frontal
i tu expliques
la imatge
interior
de la institució
i per què jo et deia abans
les diferències
en l'alumnat
perquè és segur
de la diferència
d'immigrants
que hi ha
entre Ripoll
que bàsicament
són magaroïns
i Puigcerdà
que bàsicament
són sud-americans
correcte
la pedagogia
també és diferent
sí
la pedagogia
en si
el que seria
el fons no
però sí que
és diferent
perquè
per el mateix
un alumne
que de sortida
comparteix
part de la teva
mateixa cultura
i sobretot
de l'idioma
de gent
que té
inicialment
uns problemes
d'idioma
i una cultura
ben diferent
de la nostra
sí perquè
és això
i ara
és obert
també
com diem aquí
en aquest programa
amb albons diferents
és conegut
a Ripoll
el problema
que tenen els magarvins
malauradament
li ha caigut
el Sant Benet
però
fets els resultats
els cimants
de Catalunya
surten de Ripoll
és que
després surt
també la Silvia
Oriol
i
vol
l'Andrés
que
aviam
no sé si és lògic
o s'entén
però és una
acció
i reacció
davant de tot això
té que sortir
un mur
per defensar-se
la societat
pròpia
dels Ripollans
davant d'aquest fet
jo amb això
penso que
no tocaria
però sí que
crec
que tots i cadascú
de nosaltres
al final som
fruits o víctimes
de la nostra experiència
i actuem
pensem
i decidim
i opinem
en funció de les experiències
que vivim
o que
i tal com les interpretem
i a partir d'aquí
clar
això ens fa diferents
per suposat
t'ho deia
perquè
a la terra
que tu has nascut
i jo soc
adoptiu
que és la Cerdanya
hi ha la problemàtica
que som els sudamericans
catedratis
amics meus
de la meva promoció
de l'institut
em diuen
clar
és que aquí
ens venen els sudamericans
nosaltres fem classe
en català
i quan ens venen els pares
diuen
oi va
que
escolti
vi vostè aquí
el nen
és el que té
d'aprendre català
no sóc jo
el professor
l'ajudarem tot el que vulgui
però no em canviarà
perquè ens venen a meitat de curs
i ens venen sudamericans
i tu coneixes perfectament
aquesta problemàtica
a l'idioma propi
a l'idioma nostre
per això et dic
que no és el mateix
la problemàtica
de les escoles
Badruna
al Ripollès
que a la Cerdanya
és correcte això
jo no parlaria
de problemàtiques
parlaria
de les necessitats
la manera de gestionar-ho
ha de ser diferent
per suposat que sí
nosaltres
torno a posar l'exemple
permeteu-me
per proximitat de Barcelona
nosaltres tenim una escola
a Barcelona
que està en un barri
en el qual
em sembla que aquest dia
deia el director
que tenien 28 nacionalitats
esperi que explica
el que és la situació
sí
és Badruna Àngels
a la vora al MACBA
allà al Raval
l'escola Badruna Àngels
doncs és una escola
que té moltes nacionalitats
i jo penso que han sigut
capaços
d'enriquir
aquesta varietat
i
nosaltres
estem molt orgullosos
perquè per exemple
amb el que són
les famoses
ara competències bàsiques
que també tenen relació
amb l'informe PISA
i tot això
doncs ha sigut
de les escoles
que ha tret
millors resultats
en llengua catalana
i això sorprèn
a molta gent
dius com?
bueno de vegades
aquesta varietat
si la saps treballar
jo penso que pot arribar
a ser una riquesa
costa
implica molts esforços
i s'hi ha de posar
moltes ganes
i això de vegades
també ens fa falta
no de vegades
no anem sobrats
ni de ganes
ni de ganes
d'esforçar-nos
parlo a un nivell social
sí
deies 28
nacionalitats
jo et sembla que sí
28
m'imagino
on està ubicada
i les 28 nacionalitats
i sabent
el personal
que transita
i habita
en aquesta part
en aquests barris
de Barcelona
allà deus trobar
des de Filipins
fins a pacistanís
des de
xinos
fins a
paraguayos
per entendre d'alguna manera
o bolivians
correcte
28 nacionalitats
com ho diuen
jo
déu-n'hi-do
és
bueno
però
ja et dic
que és una escola
de les quines
amb tot el problema
i amb tot el moviment
que hi ha hagut
amb els famosos
informes PISA
i els resultats
que hem tingut aquí a Catalunya
doncs és un tema
que
és una escola
que han agafat
com a referent
perquè sorprenia
aquests bons resultats
perquè clar
aquí tothom ha opinat
els que en saben
i fins i tot
els que no en saben
tothom n'opina
d'educació
educació és una mica
com el futbol
tothom n'opina
i tothom en sap molt
tothom ha opinat
de quina és la culpa
si eren les tecnologies
si eren la immigració
si eren les profes
si eren les hores
si era
potser
les coses
i més una educació
que és el futur
d'un país
potser a vegades
convé unes reflexions
més profundes
que les banals
o les fàcils
i aquesta escola
doncs jo penso
que estem molt orgullosos
dins de la fundació
i hi ha una gent
fan un fabulós
equip
un fabulós
equip educatiu
i que hi treballen molt
i per això
doncs obtén aquesta
són capaços
d'aquests
entrebancs
que potser
que semblaria
doncs aquest munt
de nacionalitats
de convertir-ho
en una riquesa
i això és molt
molt important
penso
i això és el repte
nosaltres
les escoles
Badruna
no som escoles
elitistes
no som escoles
conegudes
conegudes doncs
perquè estem en zones
magnífiques
amb estudiants magnífics
sinó som escoles de poble
som escoles de país
i som escoles
que bueno
seguint una mica
el que comentaves
de Joaquim Badruna
doncs per ajudar
doncs a educar
la gent necessitada
tothom
qui vol venir
però també
la gent
vegades més vulnerable
que n'hi ha molta
malauradament
cada vegada més
Déu-li-do
sobre
x
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit