Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Un actriu o actor és aquella persona que actua o representa un paper en una obra de teatre, cinema, ràdio o televisió.
S'utilitzen relacionats com idees i sinònims els substantius, artista, intèrpret, comediant, estrella, figura, protagonista, etc.
Els estudis necessaris i efectius per ser actor o actriu són aquells que et formen en les tres disciplines, interpretació, música i dansa.
La nostra convidada està formada sobradament en totes aquestes disciplines.
I a més, utilitza magníficament els recursos corporals com la veu i la mímica,
que la fan que tot plegat transmeti en les seves interpretacions totes les emocions i sentiments possibles de la naturalesa humana cap a l'espectador.
Atenta en tot, llesta, no se li escapa res del que passa al seu voltant.
S'enjustenca de pedra picada, mirada atractiva, figura cuidada.
Actriu versàtil i polivalent que la fa capaç d'abordar amb èxit personatges de diferents registres.
Captivadora.
Ella sola omple l'escenari.
Clara, assegura que pesc molt més que teatre.
Benvinguda, com estàs?
Molt bé, molt bé.
Carai, quina presentació.
Molt bé, moltes gràcies.
He dit alguna mentida.
No, no, no, però sempre sorprèn quan et parlen de tu així.
Bé, suposo que sempre a vegades ens costa també acceptar-lo bo a vegades, no?
I és sencera d'anar demàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona.
Títol de Solfeig i Cant Coral pel Conservatori Superior de Música de Liceu de Barcelona.
Vas fer fins a 6er de Piano al Conservatori Superior de Música de Liceu de Barcelona.
Has cursat estudis de dansa i cant.
Actualment, compagines la teva feina com a actriu de cinema, televisió i teatre,
amb la de professora d'interpretació de l'Institut del Teatre
i en altres centres d'expressions artístiques.
Ets la directora de La Trena, l'hora de major èxit aquesta temporada teatral.
M'agrada el Martí, de 13 anys i de Lluc, de 8.
D'on treus el temps?
Ai.
Sempre diuen que el temps és el xiclet, no?
El típic xiclet que es fa l'àstic quan...
Però sí, trec el temps moltes vegades al matí, molt d'hora,
que ja és una disciplina que em ve una miqueta de la piano,
perquè era la manera de poder estudiar tranquil·la.
Ho feia de 7 a 8 abans d'anar a l'escola, quan era petita.
I crec que això se m'ha quedat, perquè també és l'hora que encara si...
Ara ho faig més d'hora, ho he de fer de 6 a 7, o 6, 7, 30,
perquè és encara quan la casa està tranquil·la, quan tothom dorm.
Perquè la nit em costa més.
O estic fent funció i llavors arribo cansada i no...
O desperta i tinc ganes de distreure'm amb alguna sèrie o alguna cosa.
O si estic a casa i en els nens costa més,
perquè moltes vegades t'adorms explicant el conte,
o quan ells s'adormen tu també t'adorms.
I llavors em costa més concentrar-me.
I en canvi de 6 a 7 és una hora, per mi, bastant productiva.
Les dones del meu voltant que em coneixen,
que em porten la gestoria i tal,
diuen, ja estan els mails de la Clara a les 6.32.
Dien, escolta'm, Sílvia, que això de l'IVA, que no sé què.
I sí, moltes vegades aprofito per fer feina a aquestes hores.
Però el dia té 24 hores.
Per molt que tu dius que és un xiclet.
I també dorms.
I també fas de mare.
I també fas de parella.
I també tens que estudiar guions i veure noves propostes.
És cert que jo...
Sempre he sigut una dona molt avançada amb tot i molt bona amb tot.
Però jo admiro la gent que les 24 hores les poden convertir en 30 o 30.
Això és el miracle.
Té un preu, eh?
Té un preu que jo crec que em va fer un toque d'avís fa un parell d'anys.
Sí, just abans de la pandèmia.
No, no, no, post-pandèmia, post-pandèmia.
És clar, no, de la pandèmia, ja no saps el que ha passat abans o el que havia passat després.
Però crec que va ser quan vam tornar a fer per tercera vegada a cobertura al Condal.
Recordo que un dia pujant les escales del teatre, ostres, estava prou rebentada.
Abans d'arribar a la funció i vaig pensar, ostres, què passa?
No sé si és Covid, no era Covid.
i era com un pic d'estrès, un pic de...
Perquè la meva feina m'agrada molt i llavors també sempre m'ha costat molt dir que no.
I això té un preu.
Té un preu que un dia no vaig petar, però vaig anar-me a fer proves, tal,
i era això, era com una sensació de no poder, de no, ostres, que estic massa cansada.
i era que havia baixat tot el nivell immunològic, estava molt més baix,
llavors vaig veure com haver de començar...
I llavors vam com reorganitzar-nos.
Jo tinc un àngel de la guarda que és la Bet Orfila,
que a part de productora de la Trena i de moltes altres coses amb l'Oriol Brogi i de la Perla 29,
també m'ajuda amb la meva agenda.
I llavors, com que és mare de tres dones,
dona emprenedora,
a vegades em diu, a veure, al setembre comença els col·les,
si tu pretens fer la pel·li, que és el setembre, o sigui, es aguanta.
Pensa que tal, pensa que al Nadal no hauràs fet festa perquè l'any passat no hauràs fet festa,
però m'ajuda com a posar els punts sobre les i's,
i llavors penso, és veritat, això no ho he de fer.
I llavors amb la Bet vam fer com un planning de dir,
intentem donar-nos una mica més d'aire,
perquè sí que és veritat que en un moment tenia la sensació
que tothom m'estava com esperant.
A veure, quan acaba? El 18, el 19, comencem assajos.
I, ostres, és aquella cosa de dir, és que jo vull gaudir també.
i ahir gaudeixo treballant, però quan és tanta canya no ho gaudeixes tant.
Estàs més de mal humor, perquè estàs més cansat,
perquè no tens temps de preparar-t'ho com t'agradaria preparar-t'ho,
perquè no veus els nens, perquè no sé què,
i tot vol temps a la vida.
I ara amb el Martí, amb 13 anys,
tens més feina per altres coses,
i menys, entre cometes, d'acompanyar-lo al col·le.
Exacte, perquè això n'hi fa raó molt.
A Lluc encara.
A Lluc encara, encara al col·le,
i encara anar-lo a buscar,
i aportar-lo a les activitats extraescolars,
però sí, sí, amb el Martí no tinc aquesta feina,
però en tinc una que és més de psicologia.
Tu diràs, 13 anys, la sormona.
13 anys, és molt fort,
perquè clar, nosaltres amb 13 encara estàvem a EGB,
fèiem setè.
Sí, sí.
I just ara ell...
Bé, perdó, ell estaria ara fent vuitet.
Està ara fent vuitet.
I llavors aniria a l'institut l'any que ve,
i ell ja fa dos anys que està a l'institut,
amb la qual cosa tot s'ha avançat dos anys.
Sí, sí.
I és un temazo,
el fet que ja els hi donen el...
Ja, bueno, socialment, no?
S'està establert el mòbil.
Tu ho has dit.
I això, és una batalla...
Que jo crec que és una batalla que...
Jo em sento...
Me'n recordo quan jo era jove,
pensava...
Aquells avis que no entenien el rock and roll,
però què és això?
Si aquests pares estan carques...
I jo ara em sento carca.
Em sento carca amb el meu fill,
perquè ja és una altra generació,
i deu ser això,
deu ser els canvis generacionals,
que sempre passa que la generació anterior
queda de seguida desbancada
perquè la que està en actiu va molt ràpid.
Però sí, sí,
però hi ha coses de carca que penso,
és igual que em senti carca,
perquè això no...
Vull dir que crec que, per exemple,
el tema de la tecnologia,
encara no som conscients d'on ens està portant.
tant, a nivell de relacions humanes, eh?
Jo a vegades parlo amb els meus fills,
que són el doble de grans que els teus,
jo els deia que la tecnologia,
que és fantàstica,
però que no s'oblidin mai del tracte humà.
Clar.
És a dir,
per molta tecnologia que hi hagi,
sigui a nivell empresarial,
que necessitis una...
tan sols amb una pantalla,
que no necessiti anar personalment
a veure el proveïdor,
el client,
el contacte humà.
Totalment.
Totalment.
I per molt que em diguin a mi,
tecnologies, etcètera,
com el contacte humà,
com mirar-te als fills quan et parlo.
Bueno, clar,
però és que això ara s'està convertint...
Al revés, no?
Això ara s'està...
Es parlen per fotos,
és...
Ens costarà molt a nosaltres assemilar-lo.
Ens costarà molt, sí, sí.
I també penso
que a la gent jove
que no està acostumada
a aquesta relació tan humana
com la que hem tingut nosaltres,
els costarà assolir-ho.
També la relació humana
és fonamental.
Sí, sí.
I després, en el fons,
vull dir, sí,
perquè en el fons som éssers socials,
vull dir,
que aquestes persones
que han crescut
amb aquesta tecnologia
o amb aquests contactes socials
a través d'una pantalla
acabaran, potser,
volguen-se compartir pis
o tenir família
o viure amb algú.
I aquí començaran els temes,
perquè, clar,
si tu no estàs entrenat
en llenguatge corporal...
Ah, no, parlarem.
Et dones compte, Clara,
que tu ets molt més que teatre
que estic representant?
A més, tu dius
que el teatre va directe
al fetge i al cor.
Sí.
Que ho t'ho he sentit.
I que consideres
que no tens cap mètode,
que més aviat
fas una recopilació
de totes les persones
que t'han ensenyat coses,
siguin directors,
companys, actors i actrius,
i que tu tan sols
ho apliques
en les teves interpretacions.
És correcte, això?
Sí,
perquè jo crec
que no vinc de cap escola.
Costa de creure
que una actriu
tan valorada
i premiada com tu
no segueix
una metòlica
amb el seu treball.
Em costa molt.
No,
jo t'ho diria
que és veritat
que jo ara, per exemple,
que estic veient ara,
és la 104 o 5 funcions
de la trena,
encara estic entenent
la teoria,
encara estic dient
vale,
ah, vale, vale,
o sigui,
per què no riuen ara
i abans reien?
Ah, potser ja
perquè hi ha una pausa,
vull dir que encara
estic,
amb l'experiència
i amb la formació,
estic encara entenent
què és aquesta màgia
del teatre,
perquè és una màgia
de dir
jo puc saber
si són clínics
d'enconstipat
o clínics d'emoció,
més o menys,
més o menys,
a vegades m'equivoco,
però jo noto
si l'espectador
ens està sentint,
se'ns està seguint
o no sense mirar-lo,
si els espectadors
i les espectadors
estan enganxats
o no a la funció
i ho noto
i això també és a còpia
de fer-ho
tantes vegades
que dius
estan distrets
i no els veus
per el rabia de l'ojo
que no sé com es diu,
la cua de l'ull,
la cua de l'ull,
doncs ho veus
però ho notes
amb la respiració,
amb el palpitar silenciós
d'un grup de persones
que està mirant l'obra
i tot això
et va configurant
una petita teoria
però per això penso que
crec que sí,
crec que el bon,
no sé si és mestre o alumne
és aquell que va recollint
de tot arreu,
jo no he estat
mai
amb mètodes
estrictes
i no dúctils
i fanatismes
hi ha mètodes
que són molt fanàtics
per mi.
Què dius això?
En Josep Maria Flotats,
84 anys.
Imagina't.
Acaba d'estrenar
al Teatre Espanyol de Madrid,
París,
1940.
Una obra
que diu ell
que recull les lliçons
sobre art dramàtic
de Lluís Joguet
que és el seu mestre
i la seva manera
d'entendre el teatre.
Flotats,
eh?
Sí, sí, sí.
Defeneix l'experiència
teatral com inexplicable
perquè la tècnica
de la qual
no és del tot científica
perquè no és repetible.
ningú s'imagina
què passa
abans d'aixecar-se
el teló.
Després explicaré
una gran douta teva
que tens
que anar amb música
abans de que s'aixecar
el teló
per pujar-te-la
a l'anàlida.
Total,
que el Flotats
diu que una feina
que per ell
és gairebé
circense,
diu,
que darrere
d'aquests triples
salts mortals
emocionals
que fa un actor
hi ha infinites
hores de feina.
Això sí.
és un període
del mètode,
no?
Sí, sí.
I que en el seu cas
el Jovet representa
com jo suposo
que també defensaria
el Stanislavski,
no?
Sí.
Una altra referència
en mètodes d'actors,
no?
La quintessència
del sentiment
en l'actuació,
no?
I que aquesta
és la matèria prima
que desenvolupar
un ofici
que viu
de les emocions.
Ara,
i jo amb això
de les emocions
i ets tu
que tens que xerrar
i després
em ranyen
aquest xerrarolló
i jo n'he conegut
una actriu com tu
que té aquesta capacitat
de plorar.
Jo t'he mirat.
A tu no et costa res
que et caiguin
aquests llagrimots.
I jo veiem,
escolta,
no estava a primera fila
de platea,
estava, no sé,
a la decena
o a la dosena
i o a l'amfiteatre
i se't veu
unes llàgrimes.
És que jo no sé
si et poses.
Jo diria que no
perquè tu ets
tan versàtil.
No, no, no.
No dona temps.
No dona temps
de posar-se el colírio.
Dic mentida.
que tens aquesta capacitat
de plorar
com no he vist amb ningú.
Sí, tinc
una facilitat.
I a més,
quan rius
se't nota
que no rius falsament.
És que ets increïble.
Bé,
tinc la facilitat
però és el que et deia,
no sé com,
no sé quin és el mètode.
Vull dir que
respecto que hi hagi gent
que tingui un mètode
que li sigui útil per tot.
Jo desconec
aquell que em seria útil per tot.
Vull dir que
crec que vaig fent...
Però clar,
quan jo ara he estat dirigint
o he donat classes,
intento fer entendre
quins links
hem de trobar,
però els ha de trobar cadascú.
Perquè allò que està dient
l'afecti.
Perquè
és cert que ha de plorar
l'espectador.
No cal que plori l'actor.
Estic d'acord.
Però a mi em passa.
A mi em passa
que quan veig algú plorar
o que intenta reprimir el plor,
llavors ploro,
com a espectadora.
amb la qual cosa
a vegades
ajuda una mica
el compromís
que hi posa
un
perquè l'altre
també s'emocioni.
En el fons
som éssers empàtics.
Vull dir que
si veiem algú
que s'ho està passant bé
també ens ho passem bé.
A mi m'encanta
quan veig aquestes
coses
que corren
o per internet
o que corrien abans
per la tele
d'un presentador
o una presentadora
amb un atac de riure
intentant...
Jo no hi ha cosa
que em faci més riure.
I és per això
perquè m'hi poso
de seguida
o sigui
som éssers empàtics
i llavors
d'alguna manera
si jo aconsegueixo
emocionar-me
doncs
a vegades
crec que també
s'emociona l'espectador
i a vegades no
a vegades
jo no m'emociono
i s'emociona l'espectador
que bé
també
però
si
no et sabria dir
quin és el...
Jo recordo molt
una professora
la Laura
Cubana
era
que ens va dir
la primera emoció
que experimentis
quan llegeixes
una obra
és
el tresor
que tu t'activarà
per després
comprometre-te
amb aquesta obra
i si una obra
ja et trasbalsa
d'entrada
jo sé que
després com a intèrpret
ja sé on connectar-me
perquè ja sé
ja he vist
on
no saps per què
però t'afecta
i dius
ostres allà
quan he llegit això
uah
és que sé del que parla
o a mi m'ha afectat
i llavors
no m'equivoco
gaire
i són aquells moments
en què a mi m'afecten
però amb la primera lectura
jo per això m'he fet
recordo que em vaig fer dues vegades
foto al mirall
després d'haver llegit
una pel·lícula
i una obra
i una pel·lícula
era mare d'entro
i l'obra era incendis
em vaig haver de fer una foto
perquè la cara
m'havia quedat com
desfigurada
ets una bruixa
perquè aquí
amb les notes
que tinc
per parlar amb tu
si tinc
que
posar
dos de les tres
les has dit tu
i l'altre seria
per comissària
no són tres
totes
o moltes obres
de les teves
però
aquestes
tres
que després
anirem parlant
són capdals
amb la teva carrera
diria
aviam
fem un petit incís
i retrocedim
una mica
amb el temps
quins records tens
de la teva infantesa
i a Sant Just
uf
mira
avui que m'heu portat
que va ser
el teu primer teatre
sí
i tant
avui que m'heu
que m'heu convidat
a la grangeta
que he tornat
a tastar
l'ensaïmada
que no és la mateixa
que jo tastava
quan era petita
però que per mi
era el ritual
que anava cap a les classes
de piano
els dissabtes
a les 9 del matí
i parava a la grangeta
i em menjava un donut
i una ensaïmada
que era com una
era una festa
com que també estudiàvem
els matins
de 7 a 8
abans d'anar a l'escola
i tal
doncs els meus pares
em donaven
100 i pico pessetes
que amb això
podies comprar
les dues coses
imaginat
i
que m'ha anat
a Can Genestat
que he agafat
un dels fruits
de l'eucaliptus
que tal
que això
per mi és infantesa
pura
jo tinc molt bons record
de Sant Just
perquè
era una època
que anàvem caminant
a tot arreu
que no hi havia
gaire cotxes
que ens coneixíem
tots
que sortíem
d'un moment
en què
es necessitava
el poble
fer moltes coses
a nivell associatiu
que hi havia
a l'Ateneu
que jo allà
anava a fer
Can Coral
anava després
a ballar
a la Marta Roig
però que també
es feia a l'Ateneu
vull dir que
jo estava vinculada
al poble
a l'Esplai
jo tinc un superbon record
de la infantesa
jo anava caminant
al col·le
recordo que
amb el meu germà
amb el Carles
tardàvem
si sortíem a les 5
arribàvem a casa
un quart de 7
caminant
perquè paràvem
aquí
paràvem allà
fèiem tot Can Sagrera
perquè abans
el carrer Indústria
no era
no era
jo quan vaig venir a viure aquí
l'acabàvem d'asfaltar
era de terra
sí, sí
doncs Can Sagrera
també encara estava de terra
després més tard
jo ja sabia
que allà vivia
l'Àngel Casas
i el anàvem a espiar
a través de
per cert
un record
l'última entrevista
en vida
a les Alcasses
estava assentat
aquí
veus
mira
el 20 de maig
encara me'n recordo
sí, sí
total
els bons records
els bons records
tristos
sí, sí
els bons records
n'això
jo tornava sola
feia piano
els dimecres
i els dijous
tornava de ballar
llavors venia
amb la Mariona Castro
que viu aquí dalt
vull dir que
són desconeixent
clar, és que
la família
l'he tingut aquí
jo
que maco i que important
és a nivell personal
tenir bons records
de la infantesa
totalment
perquè amb els anys
vas veient
i coneixent gent
sí
que ha tingut
o bé una infantesa
trista
o una infantesa
molt complicada
complicada
amargada
sí, sí
clar
som els privilegiars
els que tenim
bon record
no és que sigués
una infantesa
en aquella época
perquè tu ets
bastant més jove
que nosaltres
no teníem
l'oferta
que hi ha avui
ni molt menys
ni l'oferta
que tan sol
tenies tu
30 anys més tard
que nosaltres
però bueno
possiblement per això
ens va permetre
aquesta connexió humana
que era
entre altres coses
el joc
sí
avui
jocs de taula
sí, sí
la gent juga
jocs de taula
parlo del dòmino
o el set i mig
o el parxís
o la oca
la gent no juga
no, no, no
i a la nostra època
era
això o l'escalèstric
sí, sí, sí
i tant
o estar al carrer
o estar al carrer
jo el meu carrer
no perquè era un carrer
de bastants cotxes
però la meva tia
que viu
darrere de Camp Mèl·lic
amunt
al carrer Torrent
i el meu cos
i de la nostra quinta
nosaltres els estius
estàvem tot el dia
al carrer
al carrer
que era un carrer
semipeatonal
amb les bicis
ara baixa
el camp dels emmallers
que ara ja han tirat
i les figueres
aquell que ara estan fent obres
que estan fent aquestes grans obres
darrere la piscina
les heu vist
i tant
i tant
doncs allà
pujar la costa
baixar la costa
60 i els caig
vivendes
imagina't
sí
és a dir
el resum
és una frase teva
que dius
si miro el que m'he recorregut
tinc la satisfacció
d'estar
on vull estar
maco això
significa que tot el que has fet
t'ha omplert
i tot el que has fet
dius
bueno
possiblement que m'he dit alguna cosa
però no me n'arrepenteixo
del que he fet
no
jo crec que això també
m'ho ha ensenyat
d'alguna manera
els meus pares
de dir
i la meva mare
que també és molt pràctica
i molt vital
ja parlarem
després de les Catalines
ja està
ja està
tu has de sentir
que has triat
quan ho hagis triat
ja està
ben triat estaràs
no pensis
què hauria estat
si hagués fet
l'altre
si t'ha portat
a triar-ho
el que passa
que clar
un ha d'estar preparat
per triar
per sentir
que realment
allò que vol fer
és allò
no l'altre
jo tinc una teoria
ja que estem parlant
amb la Clara
no només
l'actiu
sinó
molt més
que el teatre
i cadascú
de la seva teoria
i un parell d'amics
sempre diem
que saber viure
és fer el millor que podem
amb el que tenim
i en el moment
que estem
ja quan estàs
entre cometes
passat
entre cometes
no diré de voltes
però sí d'edat
saber viure
és fer millor
el que podem
i amb el que tenim
perquè d'alguna manera
és el que dèiem abans
i en el moment
que estem
perquè ara
doncs
tenim que gaudir
entre cometes
de la tecnologia
al nostre nivell
totalment
i una de les coses
que gaudim
és veure-te a tu
transatant emocions
perquè forma part
i jo
sóc de les persones
que
no arribo a entendre
i hi ha bastanta gent
que les arts
les ignoren
el teatre
el cinema
si no són mastegots
poca cosa
llegir llibres
sembla una entelequia
si costa
pensar que gent
que viu
d'esquenes
de la música
de la pintura
dels monuments
de l'arquitectura
del teatre
de la literatura
costa
que no
que no
tinguin
aquestes altres nutrients
aquestes altres vitamines
perquè en el fons
no?
ara tots estem
que si en falta
tinc
que si en falta
no sé què
doncs caramba
a vegades
les vitamines
te les dona el sol
te les dona l'amistat
te les dona la natura
però també
et cultiven
l'ànima
tu diràs
faig un petit incís
posarem una petita pausa
perquè tinc
tantes coses
a comentar amb tu
recordo que en el Grec
el Grec del passat
el 2022
et vaig veure
amb l'equip
que tu
actuaves amb l'equip
de la perra 29
i que vas presentar
el 28 i mig
renorat
sí
un muntat
sembla que era
un muntatge
en l'univers
del Federico
del Fellini
i que reflexiona
sobre el sentit
de la vida
i de l'art
d'alguna manera
del que estàvem parlant
tu dius
no sé si en altres vides
vaig ser italiana
però quan hi penso
crec que he nascut
massa tard
hauria d'haver nascut
quan Fellini
encara era
a Ginecità
és correcte això
sí
perquè jo vaig anar
recordo que vam anar
amb el Florent
el meu company a Roma
i jo li vaig dir
i vam llogar una moto
fa el 2006 o així
i vaig dir
jo hem d'anar a Ginecità
jo ja sé que no hi és
però
jo hauria estat capaç
en aquell moment
que no ho he fet
perquè no soc gaire
fanàtica de ningú
o fan de
però jo
m'hagués plantat
el que passa és que clar
ell buscava coses
molt especials
vull dir que no sé
si hagués pogut tenir
res a fer
però
m'hagués plantat allà
a esperar-lo
a esperar el maestro
i dir-li
excusi
per favor
un attimo
i el que és curiós
perquè
jo
una part de la meva vida
professional
una etapa
de la meva vida
he tingut molt contacte
amb Itàlia
concretament en dues regions
una
la Toscana
vols creure
a la Toscana
perquè
jo estic molt relegat
a l'Empordà
cada vegada
que entro a la Toscana
penso
jo aquí
he viscut
sento
i el que no sé
si allà vaig viure
d'esclau
de patrici
ho entens
no ho sé
o de gladiator
no ho sé
per cada vegada
que entro a la Toscana
perquè és un passatge
molt similar
molt semblant
a la Polà
sí
sí
no tu
aquell impacte
com tu deies
jo estic a l'universitat
esperant que vinga el Federico
sí
sí
i és
no no
que això
que me'n recordo
que vam
vam anar amb la moto
vam veure-ho per fora
perquè ja estava molt
sí
estava ja com molt abandonat
però encara vam seguir
una moto
que a més a més
vaig pensar
hòstia que fill n'hi ha
un senyor
un home que s'havia posat
tanta colònia
tanta colònia
que ens anava
deixant
empoder
tot el recorregut
no
tota la flaire
i
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark sacred night
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are all so long
The faces of people going by
I see friends shaking hands
Saying, how do you do?
They are really saying
Oh, I love you
I hear babies crying
I watch them grow
They'll learn much more
Than I'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes, I think to myself
What a wonderful world
Gilberto Passos Gil Moreira
Nascut a Salvador de Bahia, a Brasil, fa 80 anys
Més conegut com a Gilberto Gil
És un cantant, guitarrista i compositor brasilè
Conegut tant per la seva innovació musical
Com pel seu compromís polític i defensor del medi ambient
Del 2003 al 2008
Va exercir com a ministre de Cultura del Brasil
A l'administració del que va ser
I actualment és
President Luiz Ignacio Lula da Silva
L'estil musical de Gil
Incorpora una gama eclèctica d'influències
Incluent-hi música rock
Generals brasilès
Fins i tot samba i música africana i regui
Doncs, aquest cantant, vegetarià, practicant de ioga
I tenim per culte el candomblé
Ha sigut avui l'intèrpret de la nostra cintoria
I tornem amb la nostra convidada
La increïble clara
Jo tenia aquí apuntat
Havíem quedat el del grec i el Federico Felín
Que tu has explicat més d'una vegada
Que ja des de petita
Tenies una tendència natural a crear històries
Transformant inocentment situacions quotidianes
En escenes de ficció
Vas començar
Vas començar la carrera d'història de l'art
Ràpidament, però
El peu que també havies posat a l'institut del teatre
Va decantar el pes cap a la interpretació
Com va anar la presa de decisió de passió per la interpretació?
Va anar perquè
Jo vaig estar parlant a casa
Que em van dir
Si vols estudiar teatre
Cap problema
Com que en aquella època
Els meus pares havien fet teatre a l'escola
Perquè els meus pares encara que
Van a una escola durant la dictadura
Van ser en una escola encara molt republicana
Una escola que feien teatre
Feien labors, tenien un hort
Les antigues escoles Núria
Estudiaven música
Ballaven a les bars
Que això va ser posterior
Però feien teatre
I en aquella època i més endavant
Van arribar a coincidir en el grup de teatre
Amb el Ferran Ranyer
I l'Ibarz
Que és escenògraf
Que després el vaig anir a de profe a l'institut del teatre
I me'n recordo que vam anar a veure
La màquina baja que estava fent en aquell moment
El Ferran Ranyer
A la Villarroel
O i tant
Exacte
I em va dir
Els meus pares
Escolta, si vols fer teatre
Que vagi a l'institut del teatre
Que sí, home, sí
Que no passa res
I fins que no vaig ser conscient d'aquesta decisió
També m'havia agradat molt la història de l'art
Però vaig pensar
I vam acordar
Bueno, escolta
Em matriculo
Jo faig les proves de l'institut
Si m'agafen bé
Si no
Ja entraré a història de l'art
I llavors ja m'ho torno a plantejar
M'agafen a l'institut del teatre
I ja estava matriculada a història de l'art
I vaig dir
Bueno, no passa res
Aniré fent les dues coses
Però jo vaig agafar el nou pla de l'institut del teatre
Que va començar el 92
Que era una reforma que es convertia en llincenciatura
I en 4 anys
Fins l'any anterior havien estat 3 anys
I nosaltres érem els conillets d'indies del primer pla
Del nou pla
I els conillets d'indies ho vam ser total
Perquè fèiem molts dies
Pràcticament tots els dies
Em sap que dilluns no
Però la resta de dies fèiem
De 9 del matí a 8.30 del vespre
Amb dues hores per dinar, això sí
Però
Clar, era impossible anar a classe
Em vaig trobar a principis de desembre
Dient
Però si no he pogut anar a cap
A cap classe d'història de l'art
I me'n recordo que vaig anar
A la universitat
I els vaig dir
Escolti, és que jo crec que no
No podré fer aquesta carrera
Em sap molt greu, em vinc a donar la baixa
I em van tornar els diners de la matrícula
Que això sempre ho he recordat amb molt d'amor
Però sí, encara és una assignatura pendent
Me'n recordo que al Museu Rodent
Jo que havia estat configurant la meva teoria
Dient sí, sí, perquè jo m'hi veig
Aquí, als museus
Jo què sé
Sent historiadora d'una cosa en concret
Una amiga de la meva mare, la Nina
Em va dir
Però tu et veus realment
Amb el teu caràcter
Estant aquí
Com aquesta persona que està ara aquí
Que estava amb el Museu Rodent de París
I de cop vaig dir
Hòstia, doncs crec que no gaire
Crec que em faltarà una mica de canya
I llavors vaig, vaig decantar-me
Per sort, vam sortir amanyant
Els espectadors vam ser a tegonya
Aviam, tu dius que el món de l'art
Ens pot guaurir, salvar, fer volar
Canviar la nostra realitat
I que si la cultura ens fa més sòlids
Com a persones i menys manipulables
Per què no li donem el valor
Que ha de tenir
Quina pena, això de l'art
És el que estàvem parlant
Tant a micòfono tancat
Com avui esmorzant
Com a mare amb la teva conversa
No li donem el valor que té
No sé per què
Això no ho acabem d'entendre
Suposo que
A nivell polític
Fa molt respecte
Tenir ciutadans i ciutadanes
Que puguin pensar
Que siguin, primer de tot, evidentment
Lliures de pensar el que vulguin
I de rebatre
El que diuen els altres
Suposo que
No sé que és una teoria
Molt de P3
Però sempre he pensat
Que potser és millor
No protegir la cultura
A nivell
Per poder manipular més
L'ésser humà
I tenir-lo enganxat
Una, amb impostos alts
I economies
O baixes
I després
També fer-nos creure
Que tenim unes necessitats
Que realment no tenim
Perquè la cultura
Al teatre
Jo sé que és car
Però si hi hagués ajuts
No ho seria tant
Per l'espectador
Però en realitat
L'art
No és car
El seu adjectiu
Que va al costat
És més car un cotxe
No?
I és més car
Una casa
Però
Si el protegíssim
Si l'aprenguéssim
Que l'estimessin
A les escoles
Que els nens
Aprenguessin
D'una manera lúdica
Fer teatre
Crearíem nous espectadors
Com el que passa a Anglaterra
No?
Jo crec que els nens
A Anglaterra
Fan
Les nens i les nenes
Fan teatre
A les escoles
I després són futurs espectadors
I per això
Quan vas a Londres
Tens problemes
Per trobar entrades
Per anar a veure
La Judi Denys
A qui sigui
Fent una obra de teatre
Perquè realment
Ells tenen una cantera
Que han anat cultivant
I estimen el seu teatre
I estimen
Els seus autors
I tant
I tant
Sí, sí
Clara
Tu has participat
En més d'una cinquantena
De muntatges teatrals
Has fet cinema
I televisió
La teva trajectòria
Tant sòria com versàtil
Ha estat reconeguda
Entre d'altres
La quantitat de premis
El Premi Nacional de Cultura
El Premi Situat de Barcelona
El Premi Gaudí
El Premi Maradiat
El Premi de la Vidica
Els Premis Otaca
I molts altres
Això de la cultura
El primer èxit
Que jo recordi
Dalt de l'escenari
De cara a segura
El vas obtenir
De manera inesperada
Just quan vas acabar
Dicenciar en Art Darmàtic
Avui en parlàvem
Va ser en el 98
Amb el Semli de Mosses
Sí
Ja que sí
I amb un TNC
Amb un TNC
Desmoronança
Desmoronança
Inaugurat feia molt poc
Ostres, sí
Amb un TNC
Amb un moment de traspàs
Absolut
Perquè just en aquella inauguració
De temporada
El setembre-octubre
Que es farà inauguració
De temporada
Si no m'equivoco
Nosaltres estàvem ja assajant
Perquè anàvem a estrenar
Com el Nadal
I ja va passar
El que va passar
I
Els flotats
El van fer fora
Llavors es va com
Suspendre tot
L'espectacle que havia de venir després
Que era
Comedians
Crec
Que es deia Tempos
O alguna cosa així
Si no m'equivoco
El van fer després
Però no a la sala petita
Perquè es va comparar tot
I llavors nosaltres
Heu tingut una bona resposta
Del públic
Sí
És que nosaltres
Com que vam entrar
Així com destranquis
I aquests nois
Que estan allà
Doncs
Ho faran tres setmanes
Res
És una cosa
Que encara no està acabada
Que és com un taller
I va
I ho vam
Patar
I llavors ens va anar de conya
Perquè
Vam poder anar seguint
Seguint tres setmanes més
I tres
I tres fins al juny
I hi havia embufetades
Per trobar entrades
Doncs recordo
El musical més petit
Amb un jove
L'Àngel Llàcer
Home
L'Àngel
Tot un personatge
Que tu vas ser
La seva primera professora de piano
Exacte
I això és de classes de piano
Una vegada
Que va ser l'Àngel Llàcer
Sí
A més
Havies constituït
A l'Institut del Teatre
Sí
Ell anava
Primer i jo segon
I llavors
Primer i segon
Ens relacionàvem molt
Perquè
Sí
Perquè teníem molta relació
Ells eren una classe
Un curs molt potent
Nosaltres érem un curs
Molt femení
Perquè hi havia moltes dones
Hi havia només quatre homes
I
Que després van acabar dos
I
Perquè els altres
Es van passar gest
Però
Van ser
Ells eren un curs
Així molt canyero
Hi havia el Joan Carreras
L'Àngel Llàcer
L'Albert Triola
La Mireia Xalà
La Gavina Sastre
Hi havia moltíssima gent
D'aquella promoció
Que segur que ara me'n deixo algú
Que ara no me'n recordo
Que era d'aquella promoció
Però fes-te'n d'aquella promoció
Coneguts
Pel gran públic
Dos
Sí
L'Àngel Llàcer
I tu
Bueno, no
I el Carreras
I el Triola
Aviam
El Carreras i el Triola
Sí
Molt bons
Però no em diguis
Que són de la mas mèbia
Dintre de l'Apul
Com tu
L'Àngel Llàcer
I l'Àngel Llàcer
Des de que s'ha asuntat
Amb el Manovís
Que l'encerta
Amb les producions que fan
Vull dir
Des del petit príncep
És fantàstic
Però no em diguis
Que el Triola
Que està molt bé
El Carreras
Amb el mateix condom que jo
Però no són de la mas mèbia
Com Clara Segura
O l'Àngel Llàcer
Cada cosa al seu punt
Lo cual no significa
Que siguin
Més dolents
No
No, no
En absolut
En absolut
No, no
I aquesta professió
És també molt injusta
Perquè hi ha gent molt bona
Que potser està més a l'ombra
No
També pots coincidir
Amb l'Oriol
Amb l'Oriol Brosi
No
Sí, exacte
O sigui
L'Oriol
Estava fent direcció
Al mateix curs que jo
Diguéssim
Ell estava fent direcció
I allà ja vam coincidir
Sobretot a l'assignatura d'objectes
Que la feia l'Alfred Casas
I el Joan Baixes
I allà ja ens vam fer
Ells van anar a Oporto
Que jo no hi vaig poder anar
Perquè tenia examen de piano
Al setembre
Però vaig poder anar a Charleville
I vam fer alguns viatges
I vam fer alguns viatges així molt divertits
Per
Que amb el departament d'objectes
I
Mira l'Alfred Casas
Ens ha ajudat
Amb la trena una mica
Amb els caps
Que fem servir
A la processó
I allà
I allà
A Tirupati
Sí
El teu vincle
Amb la Terra 29
S'ha tradurit
En numerosos èxits
Que majoritàment
Han mostrat
A l'Emprai
Allà dintre de l'espai
Que vosaltres us heu convertit
Ja saps que per mi
És també un espai emblemàtic
Que és el que toca de Catalunya
Que vosaltres us l'heu convertit
En el vostre camp base
Per moltes coses
Sí
Avui comentàvem
Quan esmosàvem
Que recordo
Moltes obres allà
Però concretament una
El Tirano
Amb el Pere Arquillo
I que em faltava estona
El paper de la Roxana
Ara t'ho dic al micrófono
Que abans t'ho dit
Al micrófono tancat
I t'he fet la pregunta
Fora al micrófono
I que ara torno
La feia amb el micrófono obert
Com és que no has treballat
Amb el Pere Arquillo
Doncs no ho sé
No hem coincidit
Brutal, eh
Un Tirano
El Pere i tu
El paper de la Roxana
És preciós
És preciós
És preciós
És preciós
Jo no sé
Sempre he pensat
Que aquesta dona
Que és capaç
De lluitar per amor
Com va i s'endú un carro
I se'n va alimentar
Les tropes
Ho trobo
D'una valentia absoluta
I defensar l'amor
Que ella
Té com una idealització
De l'amor
Totalment
Totalment
I té aquesta
Necessita
Aquesta idealització
De l'amor
Que sols li pot donar
Una persona
Del talent
Del Tirano
Exacte
Del talent
Barbal
Del Tirano
Sí, no sé
M'encantaria
Coincidir amb el Pere
I a més amb el teu amic
Amb l'Oriol
Clar, sí, sí, sí
M'encantaria
M'encantaria
Fer un projecte amb el Pere
Però que és veritat
Mira, jo tampoc no vaig poder treballar
Més que un petit trosset
Amb l'Elisarana
Porca misèria
Però no vaig poder treballar amb ella
I m'hagués encantat
Treballar
Perquè jo
També ho penso
Com l'altre dia sentia
Que ja feia 10 anys
De la seva mort
Que la
Cesca Pinyon
Deia
Jo cada vegada penso
Que faria l'Anna
A mi em passa també
Moltes temporades
Que penso ahir
Quan presento la temporada
No sé on
I penso
Que hagués triat l'Elisarana
Que hagués fet
O si hagués vingut a veure això
O què hagués dit
O què li hagués preguntat
És un referent
Un referent
Clar, tu balles molt bé
Molt bé
I em consta
Quan faràs un musical?
Espera, no en responguis
No en responguis
Perquè amb això del musical
Parlàvem abans de Londres
Jo recordo
Quan era jove
Londres
Era la referència
A les musicals
Total
Hi ha molta gent
Que canta molt bé
Però no sap ballar
I fins i tot
Hi ha bons actors
Però no saben ballar
Però realment
És diferent
Veure una persona que canta bé
Que veure un bon actor
Quan trobes un bon actor
Tot canvia
T'estic parlant per mi
Sí, sí
I els musicals
Els musicals no tenen prestigi
Perquè s'ha triat
Molta gent que canta molt bé
Però no són bons comunicadors
Si com parlem de comunicadors
Si com parlem de comunicadors
Si com parlem de comunicadors
Actor i ballerina
No són actors
Els actors
Han de fer-te empatitzar
Amb el que els passa
Encara que no tot és culpa dels actors
També hi ha arguments de musicals fruixis
Sí, sí
Una misèria
Per molt que sigui un musical
No deixa de ser teatre
Pregunta
Repeteixo
Quan faràs un musical
M'encantaria
M'encantaria
Perquè
Sí que és un
Jo sempre ho penso
A mi
Clar
O sigui
A mi
Ahir
Endreçava coses
I vaig trobar el meu programa
Perquè guardo programes
De coses que he vist
De Londres
Així
De Chicago
Amb la UT L'Emper
I la Ruthie Henshel
O sigui
Va ser
Una experiència
Místico
Sensitiva
Sexual
Pràcticament
Perquè aquelles dones allà
Amb la banda allà al mig
Que estava muntada
Amb una mena de
Com una tarima
Així en diagonal
El director de la banda
I veure
Aquelles coreografies
Que és Bob Fox
A l'estil més
Precís i pur
Aquelles bèsties
Que a més
Amb un argument
Tan potent
Com el de Chicago
No ho oblidaré mai
I
I sobretot
Per això
Perquè les actuacions
Eren
Memorables
I quan tens
Una gran actriu
O un gran actor
Cantant
Sap com fer-ho
Si no hi arriba
Perfecte
Sap com modular
I sap com parlar
I sap com
Estirar algú
Perquè no és el més important
O sigui
El més important
És aquell personatge
I si el personatge
Canta bé
Doncs perfecte
Però
El més important
És explicar
Aquella història
No
Mireu que bé
Que ho canto
No?
Això és el que a mi
A vegades em passa
També
És a dir
La meva percepció
Com a espectador
Més o menys
És la teva percepció
Com a actriu
Sí, sí
No n'hi ha prou
En saber cantar
No, no, no
I no n'hi ha prou
En saber ballar bé
S'ha de ser actor
S'ha de saber
Transmetre
S'ha de saber
Comunicar
Vaja
Jo per mi
I aquí tenen
Instruments privilegiats
Que saben actuar
Saben cantar
I saben ballar
La Clara
No, no
Jo no sé cantar també
Jo et puc ballar
I m'hi defenso
Però cantar
No siguis modesta
No, no
Però t'ho dic en sèrio
Home, però tu has fet cant
Saps del que va
Saps fer una partitura
De solfer
Sí, musicalment
Sí, et puc dir
I cantes bé
Poder no cantes tan bé
Com
Sí, no canto tan bé
Com altres actrius de musical
Com anals d'Euphòria
Per dir-ho de una manera
Sí, i tant
Però bueno
Tot això
Amb el teu bagatge
Ja m'ho arreglaria
Ja m'ho arreglaria
Ara ho veus
D'aquí ve
Dona la petita
Aquesta vegada
Com faràs un musical
No ho sé
Tinc ganes
A mi m'encantaria
Trobar el què
I després ja
Sí, perquè
És que aquí a Catalunya
Clar, sense el Mario Gas
La Guanya
Ja, bueno
És que jo pensava
El Ricardo Juan
El de Goll de Gom
Què passa?
S'han acabat els musicals aquí
No, perquè
Ara tenim l'Àngel
És el que estaves dient
Que tenim
Sí, però
Quins musicals hi ha?
De Goll de Gom
Molt bé
Maricel
Què?
Què més s'han fet?
No ho sé
Però el Mario Gas
Jo ara recordo això
Moltes coses increïbles
Amb el Mario Gas
I precisament amb la Vicky
Home, la seva dona
Clar
Tu dius
La Vicky potser no és una supercantant
Però és que jo
Me'n recordo molt
De Guys and Dolls
Per exemple
Me'n recordo molt
De Little Night Music
Me'n recordo de musicals
Que han fet
O de Corvalls
Per exemple
Que t'arriba molt
Perquè és que
Ella és una actriu grandíssima
I és igual
Si no fa un vibrato
Tal
O li han de baixar
La partitura
A dos tons
És que això amb què més dona
Però és una pena
Perquè els musicals
Que a Catalunya
Havíem sigut
No se'n fan
No n'hi ha
I si se'n fa a algú
Li costa el coll
Com el Raguant
Que el van fotre a Faló
A l'Apolo
Perquè la gent no hi anava
Quan fotia
O quan feia
Perdó
Musicals
I de pena
Sí
I ara més
Bé, perquè ara es compren
Les franquícies també
Ara fas
I li el
I es compra exactament allò
I venen al tallà
I no és el mateix
Sondheim
Que
Ferran Carrera
Clar
Clar
Clar
Sí, sí
I que trist
Passes pel Paral·lel
Dos
En qüestió de sis mesos
Dos ales
A la miseria
Bars a la miseria
Al Molino
A la miseria
Sí
Com el que havia estat al Paral·lel
Com el que havia estat
L'espectàculo
De les mil piernes
Hi havia hagut al Paral·lel
Home, des de la Tania d'Ori
500 verdets
I tant
Imagina't
I nosaltres hem fet
Un espectacle
Que ens el vam també arreglar entre nosaltres
Dirigit per l'Àngel Llàcer
Amb l'Àngels Molner
La Gemma Miralles
La Marta Domingo
Vam fer
Amb l'Albert Triola
La Carmen Sánchez
I el Quim Soler
Que era guitarrista
Ens vam inventar un espectacle
Que es deia
Queda teco la cobla
I el vam inspirar
Els anys 50 a Barcelona
Vam anar a l'hemeroteca
Mirar diaris de Barcelona
I vam començar
Ens vam flipar
Amb el Paral·lel
Tot això
I llavors vam muntar
L'excusa era al revés
Vam fer
Quina cançó vols cantar?
Ah, però jo vull cantar
Tu eres mi mario
Una que cantava la Martí
Però jo vull cantar
Te quiero más que a mis ojos
Aquesta
Però jo vull cantar
La vien pegada
Però jo vull cantar
Ojos verdes
I amb tot això
Vam dir
Hi ha algun argument
Si mirem totes les lletres
De les cançons
I com que totes les cançons
Són bàsicament totes
De despechars
O sigui de la rosaria
Vam arribar a la conclusió
Que podíem tenir un argument
Que era
Que totes treballàvem
Al llentiol
En aquest suposat
I bueno
I totes treballàvem allà
En un espectacle
Que es deia
Cinco Solesties en Espanya
Que això era un espectacle real
L'any 50 i pico
I que totes
Estàvem enamorades
D'Alfredo Gardel
Que era el productor
De l'espectacle
I totes
En algun moment
Li dedicàvem
Una de les cançons
Parlant de tal
I llavors
Com que jo havia triat
Tu eres mi mario
Era el meu marit
L'altre era l'amante
Perquè havia triat
Te quiero más que a mis ojos
Bueno
Tot això vam fer un espectacle
Que no va ser
Va ser un èxit
Pels que van venir
Com diu l'Àngel
Perquè no van venir
Gaire gent
Però
Però me'n recordo molt
De la vida
Que ja
Em vaig comprar un llibre
Al paral·lel
De tot el que
Dels anys 20
Fins als anys 70
Al paral·lel
I hi havia
Bueno clar
És que hi havia
Tots els barcos
Que arribaven
Els mariners
Hi havia molt
De trànsit
Allà
I llavors
Clar
Recordo molt això
L'espectacle
De les mil piernes
Doncs mira
Aprofitant que estàs tu
I que estàs el Josep
Li llancem
La proposta
De que ens faci
Un monogràfic
De la història
Del teatre
Pel paral·lel
Eh Pep
Ja mira
És que va ser
Una època molt irrepetible
Vull dir
Una època
Va començar
Entre
La primera guerra mundial
Que van venir aquí
Espies
La gent es va enriquir
Perquè venien productes
Dels dos bàndols
Van venir unes prostitutes
Que no sabien ni que existien
Dones com aquelles
D'aquí a Barcelona
I estaven molt barrejant
La criolla
Que en una banda
Estàvem bevent
Molt xandona
I altres
Estàvem bevent
Bevent castalla
I ballaven tots
Allà al mig
I remenaven
I s'arrambaven
I que era tot
Era una època increïble
Uau
I el molino
Ara deies tu
Tancat
Però quants anys fa
Que no sabíem
Aprobar banda el molino
Perquè feien espectacle
Pels turistes
Són una mica irrepetibles
Jo trobo que
És difícil
Perquè clar
Era una època
Que la gent sortia
No hi havia els 600
La gent del diumenge
O anaven a veure la família
O s'anaven a passejar
Pel paral·lel
I anaven a un lloc
Clar
Era un altre món
Era un altre món
Clar, clar
Aquesta és la
Els salons
Que en diuen els anglesos
Aquesta és el repte
Sí
Que algun programa
Sí, sí
La meva àvia ho explicava
Que havia anat
Que passajar
Hi havia Sant Antoni
I anaven a passejar
Pel paral·lel
Perquè es veia molta vida
Es veia moltes coses
Que tu no veies
Home, jo vaig conèixer
Fa dos anys
Una senyora a Venècia
Que em va dir
No he sortit mai de Venècia
I tenia 75 anys
Diu
Perquè el món
Ve a mi
No cal que vagi a veure el món
Doncs una miqueta
Aquesta sensació
Diferent
Diferent
Però, bueno
Venècia encara més
És que a Venècia
Hi ha tot l'art
Tota la pintura
Tot el pintorès
Tot l'artisteo
Tot el parrandeo
I la faràndula
No?
I tot el glamour
Encara
Perquè clar
És una ciutat
Però sí, jo crec que el paral·lel
En aquell moment no calia que agafessis un barco
Perquè et venia a anar a casa
Sí, sí, clar
Era un altre món
En aquell moment era un altre món
Doncs mira
Recordant el paral·lel
Recordant
Hem estat parlant de la música
Clar, la música sempre ha jugat un poquet destacat a la teva vida
Jo ja he explicat
Que tu vas fer estudiar superiors al Liceu
Que el teatre musical forma part de la teva carrera
I t'hem vist tocar
El piano en diversos muntatges
Això tothom ho feia jo
El que no és possible
El suïc del públic
És l'altaveu que sempre portes a sobre
I actives abans de sortir a escena
Tu dius
Sempre necessito música
M'ajuda a preparar de manera més directa els estats d'ànim
Que necessito per fer una funció
És correcte?
Sí, sí, sí
Jo veig sempre amb el meu wafle
És cert que el faig servir més o menys
Depèn de la quantitat de gent que hi hagi
Els camerinos
Per exemple, a la Perla
A la Biblió
Que tenim un camerino compartit
I a vegades que hem fet obres amb músics
Com el Marc Serra, el Joan Garriga, el Maria Rock
Ja la posem entre tots, la música
Però alguna vegada sí que hem buscat algun tema
Perquè s'ha fet alguna broma i tal
I quan jo, sobretot vaig començar amb això del wafle
Quan jo feia el monòleg, el Conillet
Que com que havia d'anar per als pobles de Catalunya
Maria Xeta
M'han estirit, me l'he deixat perquè és la tercera pota
Sí, sí
Important, després hem parlat del Conillet
Sí, doncs havia de, jo què sé
En aquella època del Conillet amb el Marc
És que amb el Marc Martínez
Estàvem fent nit i dia
Que vam haver de parar els assajos de Conillet
Per fer les seqüències més bèsties de nit i dia
Que teníem millor
Que teníem una baralla al llit allà a l'hotel
Que ens fotíem d'hòsties amb un especialista
No sé què, que si agafa la d'aquí
Que si tu paguen-hi la petada
I havíem de parar els assajos de Conillet
Per fer aquelles seqüències bèsties de nit i dia
Perquè ell era el psicòpata
El mata i aies
Doncs
A Conillet em passava
Que quan després vam fer reposició
Vam anar de gira
Jo passava molt ratets
El camerino sola
Malgrat que hi havia la Macarena
Que era la regidora
O la Maria Rosales
I el tècnic
Però molta estona està soleta
Els camerinos
I llavors necessitava companyia
I vaig adonar-me que
M'anava superbé fer escalfaments
Amb el meu bafle
I llavors ara me'l porto tot arreu
Fins i tot la música
Ha fet que tinguis de parella
Amb música
Sí
Eh?
Ingenier musical
El productor
El pare dels teus fills
El Florin
Sí
Que a més et fa els muntatges musicals
I dels teus espectacles
No
No me'ls fa
Però m'han fet
O t'ha fet algun
M'ha ajudat
M'ha ajudat en algunes
Però sí, sí
Jo crec que
O sigui
Ell és un
La música
Forma part de l'art de la Clara
Sí
El Florin i jo ens ho coneixen fent teatre a Sant Feliu
Perquè aquí no hi havia teatre en aquell moment
Quan jo tenia 14 anys
Continua sense haver teatre
I és una de les coses
Bé
Hi ha el tamboret
I no
Hi ha
Sí
I vull dir que hi ha escoles de teatre aquí
Però
Jo recordo que l'escola de teatre a Sant Feliu
Era una escola molt potent
En aquell moment
Ara no sé com està
Però allà ens vam conèixer
I
Ell era un superactor
Perquè estava fent
Vam fer el per un sí per un no
I me'n recordo que em vaig quedar també molt flipada amb ell
I
I ens vam tornar a trobar per casualitats de la vida
A través de la música
I un amic meu de Sant Jus
Que estudia tota la vida amb ell
L'Axel Pee
El de Sidoní
El bateria de Sidoní
El de Sidoní
Que
Que van a gravar amb un estudi
A gravació
I de cop a l'estudi de gravació
Hi havia el Florenci Ferrer
El Florenci
I llavors
Ens vam tornar a posar contacte
I allà va començar tot
Que si no estic equivocat
Fa societat amb el Santos
Exacte
Amb el Santos que ropa
Sí, totalment
Blind Records
És Santos i Florent
Sí, sí
Total
Que la música
La música forma part de la meva vida
De la teva vida
I el teatre
Com que a Florent també li agradava molt
Va començar a l'institut del teatre
Perquè jo crec que hagués sigut un superactor el Florent
Però en aquell moment
Tenia un grup
I va petar el grup
O sigui
Valer Music
Em sembla que els va com contractar
Es deien
No vino del fin
Era el que van fer després
De l'aire es deien
De cop van tenir com un
Ai, ai, ai
Ai, ai
Que anem a un programa a tele
Que pensen un disc
Que no sé què
Llavors va deixar a l'institut
I ja es va liar
I ja va continuar amb la música
Però a ell li agrada molt el teatre
I llavors això
Ens complementem molt bé
Fantàstic
Clara
Abans em comentaves
I tu sovint afirmes
Que t'ha costat molt aprendre
A dir no
I t'entristeixes davant
Del que consideres
Una certa creixis de valors col·lectius
L'honestedat
I la noblesa
L'honestedat i la noblesa
No està en una xarxa
És social
Que va
I a més
No et dona la sensació
Que una estrada
T'hi noblesa
Són com paraules sentides
Sí
Sí, però el sentit
No és antic
No vull dir
Noblesa
L'entenc
No de venir de noble
No, ja ens entenem
Sí, sí, sí
Ser noble ha desparit
Com dèiem això
Ser legal
Ser legal
Sí, sí
Ser legal
I enfront d'això
Tu reivindiques
La importància
Dels vincles volguts
Dient
Estimo jo
Que m'envolta
I a la gent
Que m'acompanya
La Catalina
I la Caterina
Explica'm
Aquestes dos
Aquestes dos dones
L'àvia
I la mare
Pels urgents
Que no sàpiguen
Exacte
La Catalina
La meva iaia Catalina
La murciana
La murciana
I la meva mare Caterina
Que nascut aquí
Ja, Sant Just
I per ser un es diu Catalina
L'altre Caterina
Caterina
Exacte
I
Sí
La meva iaia Catalina
Hauria sigut
Una artista
Del Paral·lel
Segur
Sí
Perquè ella
Sempre cantava
Sempre ballava
Ella
Fregava molt
Perquè era una cosa
Que li agradava molt
I quan ho feia
Ho feia cantant
Jo crec que em ve d'aquí
Em ve d'aquí totalment
I tenia molt de sentit
De l'humor
Era molt
Ditxaratxera
Molt
Molt
No sé
Molt
Una persona
Molt
Molt humana
I molt
Alegra
Però era
Era una dona
Molt valenta
La meva àvia
Molt
Va aconseguir
No sé com
Treure el meu avi
En un camp de concentració
Durant la guerra
S'ho va espavilar ella
Va tirar endavant
Quatre fills
Que van poder estudiar tots
En una situació
Després de la
A la postguerra
Difícil
Era una dona
Que sempre tenia
Les mans
Per donar-les
Per fer un favor a algú
I el cor
Per oferir qualsevol cosa
Si era una dona molt
Molt divertida
I havíem rigut molt
Amb la meva àvia
Tots els meus cosins
I tots els meus germans
Molt
I la meva mare
I la meva mare també
Ha agafat moltes coses
De la Catalina
Però moltes
Moltes
Sí, sí
I la Clara
La tercera
Sí
Sí
La tercera
Sí, sí
Sí, sí
Perquè realment
El meu avi era més serió
El diaio Salvador
També era divertit
Però era més seriós
I en canvi
La iaia era molt
Molt graciosa
Molt graciosa
I la recorden molt
Perquè jo
Quan encara veig
Em trobo pel carrer
Alguna veïna
O algú
Ai, tu abuela
Ai, tu abuela
Encara se'n recorden molt
De la meva àvia
Sí
Avui fa
33 anys que ha mort
Veus quina casualitat?
Veus?
Veus com algú passa?
Sí
Nauro
Les dones
Sota aquest símbol
Destaquen per ser
Persones molt segures
Per això et dius
Clara segures també
Bueno, me l'he hagut de t'ocorrar
La seguretat també
I amb molta paciència
Per la qual cosa
No necessiten
Ni compliments
Ni afalacs
Si per alguna cosa
Es caracteritza
La dona taura
És per la seva personalitat pràctica
Tanàs i esforçada
Amb una voluntat ferma
I uns valors sòlids
Sovint
Es considera una persona
Obsecada
I poc donada
A canviar d'opinió
El teu esperit
Pragmàtic
Clara
Diuen que va acompanyat
D'un realisme demolidor
Que tens tu a més
Un gran sentit
Del deure
I la teva forta personalitat
Es tradueix
En un caràcter fort
I decidit
Que no es deixa
A covardir fàcilment
Bueno, són les estratèstiques
De la dona d'Auro
Caramba
Podia llegir moltes més
Però és que és la Clara
És que és la Clara
Bueno
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No acabarem la cançó, però és una cançó que em recorda tant a tu,
perquè el títol, és que és la clara, és Bostia de nit,
que és quan tu, d'alguna manera, et vesteixes per interpretar.
Normalment al teatre...
A les nits.
És a les nits, no?
Hi ha moltes coses per parlar.
Però ara, el Joan i el Josep ens volen explicar quatre coses,
però després tenim moltes coses a parlar.
Molt bé.
Hi ha un detall, un apartat de la teva vida,
que a mi em colpeja, que és la clara, segura professora,
que dius que les emocions no estan de moda
i que encara et sorprèn veure algú pel carrer plorant o rient
sense que tingui un telèfon enganxat.
No te me'n vagis, eh?
No, aquí estic.
Joan, què, què ens expliques avui?
Ferran, bon dia.
Clara, vaja, jo estic molt content d'estar amb tu.
Gràcies.
Has sigut, o ets una de les meves ídols del teatre
i què més que poder compartir aquestes horetes.
Et preguntaria moltes coses,
però com que no tenim temps i ho faran en renyera,
només te'n faig una.
De tot el que fas, direcció, teatre, cine, TV, mestre,
quina és la teva preferida?
Ai, jo crec que passa per el teatre
que no hi ha quarta paret.
O sigui, jo crec que anant amb això del Paral·lel
i de les, no sé, de les vedets,
no, no les vedets, però de les actrius de revista,
que és el teatre
que jo a vegades m'he apropat una mica amb el Bruno
que és el que pare i diu
a veure, un moment,
el senyor o la senyora que està allà, sisplau,
pot pujar a un moment?
O sigui, això.
O sigui, això de baixar i pujar
i ara posar-se amb un espectador, amb una espectadora.
Ara, o sigui, això el meu estimat germà Bruno Oro,
perquè jo tinc el meu germà de carn,
que és el Carles,
que me l'estimo moltíssim,
però el meu germà teatral és el Bruno,
és l'H number one.
O sigui, és tremendo,
perquè pot rebotar una cosa,
un dia ens va passar una cosa,
amb un espectacle que estàvem fent al Capitol,
també, també, malaurat, malaurat.
Home, allà estava un gran amic meu.
I tant, i tant, i tant,
allà l'havíem anat a veure moltes vegades.
I el Bruno és molt fan del Pepe,
vull dir que hi ha moltes coses que,
jo també, vull dir que...
I allà, me'n recordo que una senyora
que va anar al lavabo,
que estava veient,
no sé si loshombres.com o alguna cosa d'aquestes,
es va equivocar i va entrar a la nostra sala.
I llavors vam haver de parar i vam dir,
a veure, a veure...
I llavors ella diu,
aquí no és lo de los hombres.
I llavors allà vam tenir,
jo crec que 10 minuts de regal d'espectacle extra
que ens va donar aquella persona,
perquè jo venia del lavabo.
I llavors, a veure,
a veure, què vol dir el lavabo?
que, bueno, i llavors...
Improvisar, no?
Improvisar.
I amb el Bruno tinc una també d'aquestes,
d'un dia a Vic,
abans que l'Atlàntida estigués acabat,
que anaves al teatre,
no me'n recordo si era el principal,
municipal,
era un teatre molt gran,
feia fred,
era l'hivern,
apagó de llum,
20 minuts.
Primer vam dir,
perdoneu,
hi ha hagut un apagó en tal...
Pam,
bueno...
Bueno...
Com ho aguantem això?
Com ho aguantem?
Doncs 20 minuts
vam estar,
que si això,
que si l'altre,
vam baixar amb unes llanternes,
a veure,
vostè,
o sigui...
I això que era la cubana,
que era el teatre que a mi m'agradava,
que era
l'Ai Carmela de turn,
no?
És...
És...
Jo crec que és allà on em trobo més bé,
que és amb la comèdia,
però...
Aquest tipus de comèdia.
Aquest tipus de comèdia,
però que a mi m'agrada...
No tant,
d'obrir i tancar portes
i en res.
No, no,
a mi m'agrada molt
explicar coses a públic,
aquestes coses.
I m'agrada també
aquesta comèdia
que és el dramedi,
no?
Que és la comèdia,
la tragicomèdia,
que seria...
Bueno,
Ai Carmela,
per exemple,
no?
Sí, sí.
Que hi ha...
Quina pena,
el Teatre Català.
Hem sigut pioners,
la cubana,
el tricicle,
el de Guell de Bom.
Bueno, clar,
Marisa en Pere,
els comedians,
això del Sardà.
La Sardà també,
clar.
Bueno, la Sardà ja està.
Però tots els altres
és que han de ser pergut
ja com a companyia.
Sí.
Ja, ja, ja veus?
Bueno.
Joan,
és el teu temps, eh?
Em venen d'altres,
em venen d'altres.
No, no,
per res comptar.
Però no és una època
per sostenir companyies,
aquest és el drama.
Aquest és el drama.
Intenta continuar així, eh?
Gràcies.
Bé,
avui vaig a parlar una mica,
però vull posar un himne abans
que ens ho soltem,
ja posarem un...
No, no cal,
no cal.
No,
volia posar l'himne de la Champions,
sí,
però perquè vull parlar,
bueno,
vull fer un homenatge a la dona,
millor dit.
I buscant un tema
que sigui un homenatge a la dona
però que no siguin aquells
realment més tristos
i pensat en el futbol formany.
Molt bé.
Aleshores,
volia posar l'himne de la Champions
per veure que fins que la Champions
poc ha tingut que dir
amb el futbol formany
fins a l'actualitat.
Deixem-ho
i després posarem una altra cosa.
Aquests dies,
clar,
entre pandèmies
i tot això
han passat moltes i moltes hores
mirant a la tele.
I bé,
també he vist
i m'he fixat
en el futbol femení
que tinc que dir la veritat
fins a aquests moments
no m'havia interessat massa
potser perquè estava
molt pot desenvolupat.
I clar,
a mi m'he fet
una sèrie de preguntes
unes preguntes
que són,
per exemple,
què el mateix tracta
el futbol femení
que el masculí?
La resposta és
evidentment no.
parlem d'alguna cosa
d'aquestes.
Curiositats
o no tantes curiositats.
El salari mínim
a la primera divisió espanyola
és de 155.000 euros
pels homes
i només
20.000 euros
per les dones.
El traspàs masculí
més car de la història
va ser el del Neymar,
el PSG,
222 milions d'euros.
El femení,
el de Keira Wash,
una anglesa
que ha anat al Barça,
400.000 euros.
El futbolista
més ben pagat,
el client Mbappé,
del PSG,
cobra
105 milions d'euros.
La futbolista,
Sam Kerr,
del Chelsea,
0,5 mil euros.
Un àrbit de primera divisió
de la Lliga Espanyola
Masculina
cobra,
ojo,
4.200 euros
per partit,
més un salari
de 12.500 euros
mensuals.
Collant.
Les seves homòlegues
femenines,
1.666 euros
per partit
i sense sal mensual.
Un record
pels àrbits
i el que cobraven abans.
Sí,
per això,
un petit incidiu.
Simplement,
si amb la societat
que vivim
va amb la relació
ingressos-despeses,
no són els mateixos
ingressos
que et dóna el Messi,
que et dóna
les sols on siguin.
Però no,
jo el pensaré
sempre a les dones,
però els ingressos
que provoca el Messi...
Jo no puc estar d'acord
amb tu,
perquè simplement
és que el futbol femení
ha tingut quantitat
de pegues
a un llarg de Bachelors.
No ho nego,
però avui...
Em permets continuar,
sisplau?
Subita.
Gràcies.
Podem pensar,
per bocadíu el Ferran,
que clar,
el futbol femení
és un esport
molt modern,
molt actual.
La història
desmenteix
aquesta afirmació.
El futbol femení,
igual que el masculí,
té les arrels
de la Gran Bretanya,
a la segona meitat
del segle XIX,
en plena revolució industrial.
Els partits inicials
eren activitats
circunscriptes
a l'esfera social,
enfrontaments
entre solteres
i casades,
que,
dins de les classes
altes britàniques,
més aviat servien
per buscar parella.
Per tant,
no podia ser
un altre
que un membre
de la noblesa
britànica
la que fos
la promotora
del futbol femení.
Són l'aristòcrata
Florence Dixi,
marquesa de Queensberry,
esportista activa,
afamada viatgera,
escriptora,
corresponsal de guerra
i feminista
de l'època,
juntament a
Nettie Holbo,
jove de classe mitjana
lluitadora
pels drets
de les dones,
les que publiquessin,
l'any 1894,
un anunci
al The Daily Graphic
amb l'objectiu
de reclutar jugadores
per formar
el primer club femení
de tota la seva història.
La resposta
ha de ser molt positiva.
I,
malgrat la pressió social,
més de 30 joves
van contestar
l'anunci.
Així,
l'1 de gener
del 1895
va néixer
el British
Ladies Football Club,
el primer club
totalment femení
de la història.
D'existència efímera
va desaparèixer
un any després
de la seva creació.
Manca d'ajudes,
crítiques viscerals,
falta de recursos
econòmics,
van acabar
amb l'aventura.
Per tant,
hagués pogut tirar endavant.
Continuem.
l'engratera victoriana
no veia
amb bons ulls
la pràctica femenina
del futbol.
La premsa
retreia
les jugadores
l'aspecte,
la forma de vestir,
el baix nivell
de jocs,
amb raonaments
com que aquest esport
podia afectar
la fertilitat
de les vores.
I,
per tant,
posava en qüestió
el rol reproductiu
de la societat
que la societat
les assegnava.
Molt desenvolupament.
Continuem.
Més pressions.
l'any 1902,
la Federació Anglesa
va prohibir
que els equips
masculins
es poguessin
enfrontar
amb equips
de dones
i batava
que aquestes últimes
poguessin
entrenar
els clubs
o els estadis
on jugaven
els homes.
Com amb altres
situacions històriques,
la represa
del futbol femení
va arribar
el 1914,
el mesclat
de la Primera Guerra Mundial,
que va provocar
que els homes britànics
fossin reclutats
per anar a la guerra
i que les dones
ocupessin
els seus llocs,
tant a les fàbriques
com als terrenys.
Tot va ser
molt efímer.
Acabada la Primera Guerra Mundial,
la Federació Anglesa
va tornar a reconar
el futbol femení,
prohibint-ho
definitivament
el 1921.
Aquesta prohibició
va durar 50 anys
i va ser replicada
per altres països.
Així,
el règim de Vichy
va votar
el futbol femení
el 1941,
quan estava
mig ocupat
per en Hedwig.
Països com
tota la nova
veïmània federal,
que ja era un estat,
va fer el mateix
l'any 1955.
Sota l'argument
que aquest esport
de combat,
com ho definien,
era l'havia naturalesa
de la balona.
El Beto
inclús va arribar
al Brasil,
on aquest joc
és una autèntica religió.
No va ser
fins la segona
meitat del segle XX
en un context
de revolta
contra el tradicionalisme
a Europa
que va provocar
el despertar
de noves formes
de lluita,
de càrrega,
lliberança sexual
i de gènere.
Benvingut
al maig de 1968.
Dins del futbol femení
van sorgir
competicions nacionals
inspirades
en el model masculí.
L'any 1969
es va celebrar
la primera Copa
d'Europa
femenia
dels nacions,
seguida
el 1970
pel primer
Mundial Femení.
Cap d'elles,
però,
va comptar
amb la complicitat
ni de la UEFA
ni de la FIFA.
Tant reaccionades
i corruptes
com ho són
amb la toida.
El futbol femení
també ha emergit
amb força
en països
que encara
restringeixen
els drets
de les dones.
Al Sudán,
el 2018,
Sauma al Magiri
es va convertir
en la primera dona
ara
per entrenar
un equip
mascové.
I el 2019
es va crear
la selecció
femenina
de futbol.
A l'Aràbia Saudita,
on fins fa poc
les dones
no podien
ni entrar
als estadis,
s'està celebrant
la primera
lliga
nacional
femenina.
Imagineu-vos
ara
amb l'arribada
d'en Cristiano
el 2019.
Però tots
no són
flors i veïles.
A l'Afganistan,
els talibans,
amb la seva
tornada al poder
el 2021,
van tornar
a prohibir
el futbol femení.
Les integrants
de la selecció
van haver d'exxiver-se.
En fi.
Vull recordar
unes paraules
d'Henri Desgrange,
director
del diari
esportiu
Ootó
i pare
d'autor
de França.
Són
del 1925.
que les noies
facin esport
entre elles
en un terreny
rigorosament
tancat,
inaccessible
al públic,
sí,
d'acord.
Ara bé,
que facin
un espectacle
alguns dies
de festa
amb públic
convidat
o que gogin
córrer
darrere
d'una pilota
per un prat
que no estigui
envoltat
d'espesos
murs
és
intolerable.
No hem parlat
de casa nostra
i també tenim
la nostra
història
de prohibicions,
insou,
crítics,
polítiques,
burles,
amenaces.
L'any
1914,
amb Espanya
fora de la
primera guerra
mundial,
es funda
l'Spanish
Gorbs Club,
impulsat pel
futbolista català
Paco Bru,
que va ser
de més
el primer
entrenador.
El juny
del mateix
any,
l'Spanish
inicia
una gira
per Catalunya
disputant
diferents
partits,
això sí,
sota l'excusa
de la recollida
de la fons
per lluitar
contra la
tuberculosa.
l'Spanish
Gorbs
van
suscitar
un fort
rebuig
en una societat
marcada
pel pasclisme
i el
tradicionalisme.
Bona prova
de això,
n'és la crónica
del primer partit
recollida
por el
mundo
deportivo,
l'arri
d'actualitat.
Us situo
en castellà
tal
i com
va estar
escrita.
Esta
primera
actuación
de la
mujer
en el
viriu
futbol
no nos
satisfizo.
No só
por su
poco
aspecto
deportivo,
sino
también
porque
a las
descendientes
de la
madre
Eva
les
obliga
a adoptar
tan poco
adecuadas
como
inestáticas
posiciones
que
eliminan
la
gracia
femenil.
I
arriba
l'època
franguista.
Una
cosa,
contraint
una mica
el fet
que
el
Ferran
diu
l'any
1970,
jo no
ho
recordo,
potser
el
Pepsi,
on a l'au
del
1970
es va
celebrar
un partit
femení
de
futbol.
Es
van
enfrontar
la
selecció
de la
ciutat
de
Barcelona
contra
la
Unió
Esportiva
Sant
Celles.
Per
cert,
el
Camp Nou
va
plegar
més de
60.000
espectadors.
Ara bé,
aquest partit
va rebre
múltiples
crítiques
i burbes
masclistes.
Escolteu,
escolteu,
Mundo
Deportivo,
estem
en 1970,
fa quatre
dies,
una gran
acogida
en las
gradas.
Claro,
se explica
porque
las señoritas
eran muy
monas.
Muy bien.
De
fútbol,
nada.
Dicen,
un diario
también
de la
época,
el
partido
ha
demostrado
la
incapacidad
absoluta
de
aquellas
voluntariosas
muchachitas.
inclús
el progre
Pedro
Ruiz,
que era el que
retransmitia el partit
des de la
magafonia
de l'estadi,
va deixar
comentaris
com
aquest.
se ha
producido
la
primera
lesión
de
ligamentos
de
Cruzado
Májico.
En
qualsevol
cas,
el
futbol
femení
havia
iniciat
el
llarg
camí
que
ho
va
portar
a la
crux
actual,
com a
mostra
al
Barça
femení.
El
que era
la
penya
femenina
barcelonista
va
passar a
ser
el
Club
Femení
Barcelona,
acabant
integrant-se
al
Barça
com a
secció
oficial.
Però
no
tots els
presidents
de
l'entitat
creien
en
ella.
Oi,
senyor
Laporta?
Va
estar
ben a
prop
de
la
seva
distribució.
Pocs
anys
després
es va
subir
la
progessa
de
conquerir
el
Tripet,
temporada
2000-2021,
de
rebre la
pilotador
o la
exepotella,
sinó
comprovar
com el
Camp Nou
batia
en dues
ocasions
el
rècord
d'assistència
mundial
a un
partit
femení.
Acabem,
però,
com
hem
començat.
L'any
2022,
en l'àmbit
de clubs,
els
submovistes
cobren
de mitjana
27
vegades
més
que
elles.
No
molts
diners,
ja ho sé,
però és una
gran,
gran,
gran
moralitat.
Mous
èxits
al
futbol
femení.
Encara
queda
molta
feina
per
fer.
I
molts
èxits
a la
igualtat
de
general.
Gràcies.
Moltes
gràcies.
Em falta
una cosa, eh?
I ara
per
acabar,
doncs,
bueno,
algo que
per ser
actual també
tinc que dir
perquè és que
cada setmana
ho posen en
mandeja de
plata,
és que no sé
què farem.
El govern de
Castilla y León
hombre,
preu mesures
antiagurtistes,
pressionant de
forma
intolerable
a les dones,
posant
sempre
per davant
la paraula
llibertat.
Senyors
del PP
i de
Vox,
els que
manen
a la
comunitat.
I és
hora
que
entenguin,
sàpiguen,
valorin,
apliquin,
deixin de
manipular,
deixin de
mentir,
abans de
fer servir
la paraula
de
llibertat.
La paraula
de
llibertat
és una
paraula
que no
coneixeu.
No
digueu més
la paraula
de
llibertat,
en va.
Vinga.
Molt bé,
jo m'aixeco
i aplaudeixo.
Josep,
ja veus.
Molt bé,
molt interessant,
molt interessant tot,
molt content de tenir aquí la Clara
entre nosaltres,
però jo puc estar a costat d'ella,
és l'important.
Doncs,
sí,
això que ha dit el Joan,
totes aquestes coses,
recordem,
per exemple,
els partits de tenis,
que posaven
el moment del servei
les cambres més baixes.
El moment de servir
s'aixecava la faldilleta
i es podia veure
el culet de la tenista.
Ara que dius això,
no?
Clar.
Avui
anem rarà
i és una mica bé de temps.
Hi ha dues coses
amb el tractat
de bones costums
que són les úniques
dos moments
que l'home
ha de passar
per damunt de la dona.
I m'has fet pensar
en el que tu has explicat.
una és quan es pujen
les escales
perquè la dona
fins fa 50 anys
anava amb faldilles
i primer
hauria de passar
a l'home
que no passes la dona
perquè no la veiessin
les calces.
I l'altra,
quan baixes les escales
perquè si tu tropeces
que caiguis
damunt meu.
Són,
dintre del
del costumari
i de bona educació
els únics dos moments
que l'home
té que passar
per damunt
per davant
de la dona.
Pujant
i baixant
les cales.
Curiós,
clarament.
I jo et diré
que baixant
segurament és perquè
com que anaven
amb talons
o es va amb talons
que el taló
el va inventar l'home
que això ho dèiem
a Mossbank
també
i la cotilla
també.
Sí,
ho dius a Moss.
A Moss vengu a dir
la Cristina
el taló
és el símbol
de la fragilitat
perquè no sé
si ho he provat mai
de caminar
sobre uns talons
d'agulla.
Doncs us recomano
un dia
si trobeu un 42
veureu que és un drama
veureu que si perds
l'autobús
és un drama
i clar
això dona
molta inestabilitat
i llavors
qui és la persona forta
que pot donar
estabilitat?
Un braç masculí.
Per això
baixant
i pujant
les cales
és en teoria
els únics
dos moments
d'una vida
quotidiana
que l'home
té que estar
al davant de la dona.
Imaginat.
Ja ho veus.
Pep, perdó.
No, no, molt bé
ja ho també
volia dir això
els uniformes
també
de vegades
de segons quins
voleu i platja
el Humble
que sembla que vagin
amb calcetes
no poden portar
uns pantalons
una mica folgats
i patinatge
també, no?
Tot aquestes coses.
Clara
t'has adonat
els uniformes
de les noies
de les nenes
són minifaldes
és una cosa
és tremendo
però no ara
però passen molt
i hi ha patinatge
també
hi ha vole
i que dic
però cal que porteu
aquests culots
que són de noves sexualitats
hòstia, no, tio
per què?
i si a mi no m'agrada
vull anar amb pantalons llargs
hòstia, nois
que us veig els testicles
vosaltres
quan salteu
per a veure les natges
hi ha una escola
que és que Sosí i Maria
la que hi ha
un pacient de la Vora Nova
sí, Ivana
és un dels col·les
que aquelles nenes
sempre han portat
una foldilla així
a quadres
que es cosseja
però jo m'hi fixo
i no sé per què
la tenen que portar
tan corta
tan corta
no, no
però normalment
els uniformes
els col·les
que encara queden avui
que encara queden
col·les amb uniforme
els uniformes
de les noies
són benifalda
és terrible
és que sí
el xalet
es feien posar
de genells a terra
i si la faldilla
no tocava a terra
cap a casa
o sigui
encara que ells
eren poderosos
estem parlant
també d'uns anys
que Déu-n'hi-do
suposo que és clar
eren els anys
seixanta i pico
i tenien nenes
que s'ho pujava
una miqueta
perquè fos més alt
clar
en tot això
t'estem provant
el teu temps
hem parlat
una mica de Barcelona
allò que dèiem
abans del teatre
i tal
perquè podríem
inclús un dia
parlar
d'un precedent
del paral·lel
que ningú pensa
la plaça Catalunya
havia la pajadera
el cirque cuestre
una pintura circular
que em sembla
que era la batalla
a Baterló
tot una seta
de coses
que hi havia hagut
quan
en prou feines
s'havien enderrocat
les muralles
o tot
encara no
no estaven
del tot
i el paral·lel
encara no
en d'aquí
però bueno
això
ja m'ho buscaré
i potser en dia
enxerrarem
una miqueta
avui volia parlar
de la plaça Universitat
de la Universitat
més que reparlant
dels voltants
perquè hi ha tantes coses
que sembla que no
però
la plaça Universitat
el nom ja no ens dona
per omplir
massa coses
va passar
de Universitat
a Universitat
i de Plaça
a Plaça
això no
se'ls va acudir
els franquistes
van posar a la plaça
de l'estudiante Caído
que de ben segur
que n'hi va bé
però com que la cultura
no era un estudiant
no ve d'aquí
dic jo
recordeu si no
el canvi de nom
del carrer dels Ases
pel calli de los Ases
ai m'encanta
va ser tot un autoamenatge
que es van fer
i com el carrer Perill
i el carrer Pellegrino
em sembla que era
el carrer Peligro
sí
Pellegrino
van fer Perill
hi havia moltes coses
d'aquestes
i en Primo de Rivera
que va canviar
el carrer
Mare de Núria
per Virgen de Covadonga
deu ser més miraculosa
una que l'altra
bueno
tornem-hi
la plaça
la plaça ha tingut
com és natural
diferents canvis
de plaça verda
a plaça dura
el primer canvi gros
va ser entre el 23 i el 26
però de qual pas sota seu
de la línia del metro transversal
que ara és la línia 1
després encara va ser pitjor
perquè la línia 1
passa el de nada
i el de tornada
un sota l'altre
i després la línia 2
i la línia 3
o sigui passen 3 línies
per allà sota la plaça
la plaça Universitat
i com a plaça dura
doncs qui no
m'ha veïn més d'una vegada
aquells skaters
que ens esquiven
quan passen
i que també
impedeixen
que ens asseguem
els bancs
perquè salten allà
com llagostes
amb un llavall
per tot allò
però què hi farem
si mirem fotos antigues
veurem que abans de la guerra
a la plaça
hi havia un monument
un monument dedicat
al doctor Robert
que va ser alcalde
de la ciutat
Bertomeu, Robert
i Arzabal
que va néixer
a Tampico
a Mèxit
el 1842
pare català
de Sitges
i mare basca
de Passàlia
el llicenciat
en medicina
a Barcelona
el 1869
va ser metge
de l'Hospital
de la Santa Creu
i el 1875
va guanyar
la càtedra
de patologia interna
a la facultat
de Barcelona
com a curiositat
us diré
que va contribuir
a que Camprodon
fos un centre
d'estiuets de qualitat
ara en diríem
d'all standing
ell recomanava
pel seu clima
a molts dels seus pacients
que anessin
estiuets allà
que era bo
que anava molt bé
sí, sí
el 14 de març
de 1899
va ser anomenat
alcalde de Barcelona
i entre les coses
que va fer
com a alcalde
hi ha dues
que destaquen
va depurar
el cens electoral
contra les pràctiques
del caciquisme
que feia votar
al seu favor
els ciutadans morts
i va encablar
el tancament
de caixes
el tancament
de caixes
va ser una protesta
dels botiguers
i petits industrials
de Barcelona
contra l'alça
dels impostos
uns impostos
molt alts
i mal repartits
per compensar
el dèficit
de la pèrdua
de les colònies
d'ultramar
Puerto Rico
Cuba
Filipines
i casualment
aquests impostos
eren més alts
a Barcelona
que a Madrid
una sorpresa
sí, sí
com la dada
dels 30 milers
dels 51
etc.
hi ha coses
que són mentides
la lliga
de defensa
industrial
i comercial
formada
per persones
rellevants
de la ciutat
i encapçalada
per l'alcalde
Bartomeu Robert
es va oposar
al gabinet
de Francisco Silvela
i el ministre
d'Islanda
Raimundo Villeverdi
el conegut
tancament de caixes
va consistir
en donar
de baixa
establiments
indústries
per tal
de no pagar
els nous
i abusius
impostos
amb aquesta
rússia
deixaven de pagar
les contribucions
sense que es pogués
considerar un fet
il·legal
6.000 botiguers
van tancar
les portes
Déu-n'hi-do
l'estat
va declarar
l'estat de guerra
va ilegalitzar
la lliga
que s'havia creat
la premsa estatal
va aplaudir
aquestes mesures
dient que
l'acció
dels empresaris
brasil·lins
era un moviment
separatista
que s'havia de
combatre
duresa
també això
també es ve de nou
i que sí
alguns comerciants
van ser empresonats
i els van confiscar
els establiments
per atemorir
els que encara
es n'acaben a pagar
finalment
els baguistes
van desistir
al cap d'uns dos mesos
a mitjans de novembre
del 1899
el tancament de caixes
va fracassar
però com ens diu
el periodista
i història
Enric Alpena
l'opinió pública
va tenir la sensació
de victòria
s'havia plantat
cara al govern
i a més
s'havia fet
una protesta transversal
que va arribar
a totes les classes socials
l'alcalde
Bartomeu Robert
va dimitir
per tal de no signar
els embargaments
i també dos ministres
del govern
buscant paral·lismes
uns mesos abans
de tot això
va venir
una banda
militar
de mariners
francesos
que va desfilar
per la Rambla
i van oferir
un concert
i va passar
com quan van tancar
el camp del Barça
es va tocar
l'himne espanyol
una gran xiulada
es va tocar
la marcellesa
uns grans aplaudiments
els cors d'en Clavé
que havien dit
que no cantarien
els segons
el van cantar
i els cors d'en Clavé
que havien de cantar
una cançó
que es deia
a Espanya
una cosa així
feta per en Clavé
no la van cantar
o sigui que
va ser molt divertit
i després la policia
va carregar
contra la gent
també coses noves
que no passen mai
ni se'n repartien
però abans la gent
dimitia
avui no li mitia
no saben
això no saben què és
bueno
veiem això
el doctor Robert
amb només set mesos
d'alcalde
set mesos va ser alcalde
el doctor Robert
va aconseguir
dedicar el fenomen
del que sigui
però el cavall de batalla
el seu mandat
va ser aquest tancament
de caixes
no es va negar
a col·laborar
amb la manià
del govern
que havia aplicat
un càlcul tributari
cinc vegades superior
al de Madrid
sinó que va estimular
la vaga fiscal
i va liderar
el moviment de protesta
el tancament de caixes
seria la primera
revolta fiscal catalana
i una demostració
de força social
que marcaria
l'inici
del moviment
polític catalanista
la bolsagia
la bolsagia
barcelonina
va evolucionar
cap al regionalisme polític
que va desembocar
amb la creació
de la Unió Regionalista
i aquest grup
fundat l'any 1899
i presidit
pel doctor Robert
va esdevenir
dos anys més tard
la Lliga Regionalista
que seria el nucli
del catalanisme polític
que marcaria
el segle XX
tot allò
que va tecinar
a la premsa de Madrid
va començar
a esdevenir
gràcies a fer les coses
amb els peus
com van fer aquí
quan van retallar
l'Estatut
i aquelles coses
vull dir que tot això
és un cercle viciós
l'any 1902
el doctor Robert
va morir
de forma sobtada
i immediatament
va sorgir la idea
de fer un monument
al seu honor
el qual va ser encarregat
a l'escriptor
Josep Llimona
i el seu disseny
hi va intervenir
també l'arquitecte
Domènech i Montaner
els treballs
van durar sis anys
i finalment
fó inaugurat
el 13 de novembre
de 1910
el monument
té al peu
una font
on hi figura
un nom
Bertomeu Robert
i els anys
de naixement
i de funció
1842
1902
conjunt escultòric frontal
estar realitat
de bronza
presenta una sèrie
de figures
de tots els estaments
socials
com camperols
obrers
polítics
intel·lectuals
i clergues
surgi a Simberteguer
amb la bandera catalana
i a més
alegories
de música
i la poesia
i així com referències
a la medicina
i per damunt
hi figura
el bus
del doctor Robert
realitzat en pedra
juntament amb una alegoria
de la glòria
que li fa un petó
malauradament
hi falten dues figures
que es van fondre
als anys 40
juntament amb altres estàtues
de caire catalanista
que estaven
a l'actual passeig
Lluís Companys
que aleshores es deia
Salon Víctor Pradera
per fer l'estàtua
de la Mare Déu
de la Mercè
que es veia fos
també perquè necessitaven
per fer bales
etcètera
que corona
la basílica
del mateix nom
malgrat
de perdre aquestes figures
un camperol
que dona la mà
a un altre home
i li llibre una bandera
hem de dir
als empleats municipals
que de manera anònima
van guardar
i més o menys
camuflar
alguns monuments emblemàtics
que anys més tard
es van poder recuperar
ja que les autoritats franquistes
les donaven per destruïdes
L'any 1940
aquestes autoritats
van fer retirar
aquest monument
de la plaça
de la Universitat
fins que l'any 1985
es va reposar
però no al seu emplaçament
original
sinó a la plaça de Tatuant
ja que el pes
diuen
era massa gran
per una plaça
com la Universitat
foradada
per tres línies de metro
Bueno
Tatuant
també déu-n'hi doni
Sí
però queda més
més apartat
Com que ningú
Ningú passa
però
Igual
Tatuant
passen dos
no passen tres
Sí, sí
La inauguració
va ser presidida
per l'alcalde
Pasqual Margall
i l'actual
emèrit
i la seva esposa
Remarco
això de emèrit
perquè
m'han dit
que sembla
que a ell
no li agrada
per tant
emèrit
Sí, bueno
és igual
però
la plaça
és un punt de pas
és un punt de pas
més que un punt de trobada
a metat del segle passat
sí que va viure
moltes manifestacions
però generalment
estudiants
quan encara no sabien
tallar les facultats
jo recordo
des del balcó de casa
jo n'havia vist moltes
i veies els camions
amb els sorros d'aigua
i inclús aigua de color
per embarcar-los la roba
i poder-los distingir després
i com que el terra
estava amb llambordes
si hi havia un lloc
que feien obres
posaven un gris
amb el seu casc
i tota la cosa
de la guàrdia
perquè la gent
no anés allà
arrencant llambordes
perquè era més fàcil
si estaven fent obres
per tirar-los
amb ells
jo ho he vist jo
des del balcó
de casa meva
aquesta plaça
va ser urbanitzada
cap al 1872
sobre els terrenys
del baluart de tallers
en enderrocar-se
les odiades muralles
que encotillaven
la ciutat
en lloc de defensar-la
en aquesta plaça
hi confleixen
el barri de Sant Antoni
l'esquerra de l'Eixample
i Ciutat Vella
actualment
entre
ella i la universitat
hi passa la Gran Via
ella vull dir la plaça
comença
i ho acaba
tant li fa
la ronda universitat
que ens porta
a la plaça Catalunya
també acaba
per raó de numeració
la ronda Sant Antoni
que ens porta
cap al mercat
del mateix nom
i més enllà
ens comunica
amb la ronda Sant Pau
i el paral·lel
excepció de la universitat
no s'ha construit
al seu voltant
edificis molt i molt importants
de totes maneres
en podem parlar
d'uns quants
tocant el carrer Palai
l'any 1925
teníem els grandes almacenes
de l'Àguila
que havia començat
com a sestreria
el 1880
a la plaça
de la Verònica
que era un eixamplament
del carrer Vinyó
i d'allà va passar
allà
allà
el que es deia
el Bolsín
i allò
doncs
d'allà va passar
a la plaça Reial
que durant uns anys
va ser un centre important
de la ciutat
i finalment
l'any 25
va ocupar l'edifici
de 5 plantes
que tots recordem
a la plaça Universitat
bé
tots els que tenim
una certa edat
ja van parlar
al seu dia
de les fantàstiques
il·luminacions
i decoracions
nadalencas
i del seu espectacular
i sospitós incendi
el 6 de juny
del 81
quan ja feia temps
que havia tancat
i n'era de propietari
aquell oscur personatge
Julio Muñoz Ramonet
del qual també
em van parlar
aquí
aquest petit espai
entre el carrer Palai
de Lleig
hi va haver
un altre comerç important
Vahils Vidal
si us recordem bé
Vahils Vidal
era una sestreria
camiseria
a mida
i llàneres de punt
van tenir un gran prestigi
com a sestreria a mida
en una època
en què no existia
la confecció en sèrie
el que aniríem
el pret a porter
que queda més bé
feien vestits
i camises
molt apreciats
per la gent adinerada
de la ciutat
el 1908
es funda l'empresa
amb seu
al portal de l'Àngel
cantonar de carrer Comtal
i el 1925
obre la sucursal
aquí a la plaça Universitat
número 7
agafa importància
perquè l'any 37
l'empresa té 450 treballadors
que fabricaven
i venien camises
no tots estaven allà
de cara al públic
sinó que tenien
fàbrica de camises
etcètera
i tota aquesta roba
que es feia en vida
molta camisa
sí, sí, sí
es portava molt
l'any 38
una bomba
ensorre a l'edifici
i moren sis treballadors
i als anys 40
es reconstrueix
l'edifici
i Veïls Medial
continua
50 anys després
el 1998
la botiga
de la plaça
tanca
i és adquirida
per la Mallorquina
que ja tenia
el local contigu
des del 1961
bona manta
va conservar
part de la luxosa
i emblemàtica
decoració
de l'anterior
establiment
aparadors de fusta
una escala
de cargol
de caoba
a l'interior
i altres coses
que encara
és bonic
si un dia entres
val la pena
remenar
per allà
i el que deies tu
qui no recorda
la falca publicitària
de la ràdio
que deia
en mantes
i colxes
i ropa de cama
la mallorquina
tiene fama
la mallorquina
es va fundar
l'any 1947
i tenia
un petit local
a les galeries
Molda
i d'allà
doncs va passar
cap aquí
també recordo
la botiga
de novedades poc
novedades poc
jo la recordo
com
per les joguines
també venien guants
i ara
veig els ulls
de la Clara
n'hi havia nascut
no
però jo ho he sentit
això
algú diferent
però
però són curiositats
aquí
la
també se n'ha dit
que el Pep vivia
al costat mateix
però vivia
a Ronda
Sant Antoni
i Tallers
a la plaça
Universitat
jo a les novedades
poc
perquè allà
anava a comprar
peces pel Mecano
perquè aquells
van importar
el Mecano
van fer un plagi
del Mecano
i tot una sèrie
de coses
i van tenir
una temporada
els famosos
d'inquitois
aquells cotxes
que es compraven
la gent
els portava
d'Andorra
perquè eren més baratos
els tinguitats
es compraven
que eren cotxes
petits
però aquells
eren més grans
però després
van venir els minicars
i els Eco
els Eco
no pesaven tant
però estaven molt ben fets
i eren de tamany
l'escala
HO
que és
la dels trens elèctrics
llavors
si tenies dètic
podies posar aquells cotxes
al costat
i no cantava
i no cantava
no serà un cotxe gegat
és que si no es rebento
perquè si em trauré anys
del damunt
jo recordo
amb tu
concretament
farà més de 60 anys
a l'àguila
a prop de casa teva
que hi havia
aquella àguila
no sé si era de bronç
que era tremenda
que es va veure a caure
l'insec
i recordo que l'àguila
fèiem el paral·linatge
l'àguila
el cèpo
el siglo
anaven a veure els reis
te'n recordes
que estaven els reis
allà al davant
un hi havia el rei blanc
l'altre hi havia el rei
el rei negre no
sempre el blanc i el ros
però normalment
hi havia els tres
el que hi havia el blanc
era el del cèpo
que estava allà
i assenyalava
si no es rebentava
per mi
360 anys
del damunt
que sortien
al balcó
no, no, no
estaven a les façanes
ah, posaven un ninot
de reis
no, no, no
fèiem com un embalat
o com una cosa de tretzo
els nens pujaven per l'escala
li donaven les cartes
el dia de reis
no, no
abans
home, però això hagi n'haurit
durant totes les festes
aquí venien a les patges
quina sort que teniu
els de Barcelona
veiem el rei directament
hòstia tu
tot el Nadal
venia esclar
del 22
al 5 de gener
el 22
teníem un rei
cada dia
el rei del sepo
hi havia el rei blanc
el rei blanc
que estava
m'acanyalaves a veure
perquè ell assenyalava
quan assenyalava allà
les 50 portones
que estaven allà baix
es veien assenyalats
jo recordo
haver-hi portat
una nena
d'uns veïns
que li deia
encara no he fet
la carta als reis
llavors el rei
assenyalava cap avall
i dir que no
i ella es va sentir
eludida
no circulava la mà
la sang a la mà
sap que no he fet
la carta
sap que no he fet
la carta
tres anyet
l'havia de fer dissabte
tranquil·lament
amb el seu papa
aquella nit
abans de sopar
la carta estava feta
clar
quin poder
paciència amb nosaltres
ja veus
repitgem
i ens recordem
jo penso que són coses curioses
clar
jo soc filla
d'aquesta
generació
tu ets una pipolina
també hi havia allà al costat
l'alciateria fillol
que era d'origen
badaloni
que va obrir
el 1929
i va tancar
a finals del 90
i a la cantonada
amb tallers
del 1951
el 2014
un altre comerç emblemàtic
la cava de los faros
que després va dir
los faros de la fuente
amb uns aparadors
atapeïts de conserves
i licors
i quan venia també
a l'època de Nadal
aquells
aquelles serps
de massapà
i tant
que anaven
amb caixes rodones
com les d'enseïmades
i tenia forma de serp
era massapà
sí, sí
era massapà
competència entre cometes
de l'enseïmada
com a curiositat
doncs us diré
que el nom
los faros
de la fuente
era un homenatge
del fundador
als seus quatre fills
que per ell
eren els fars
que il·luminaven
el negoci
un senyor
que estava molt content
dels seus nens
en Jubilassa
la darrera propietària
del negoci
el negoci va tancar
i actualment
està ocupat
per Torrons Vicenç
bueno
encara
es manté
es manté
el dolç
Pep
i aquella casa
que encara hi és
a davant de casa teva
que tenien
o tenen
mitjón
perquè és l'única
que veig
que hi ha
encara calçutets
de l'època
sí que té
això és de color
granate
sí
molt bé
jo he anat a comprar allà
una samarreta
abanderat-ho
falpats
doncs ara
mira
com a curiositat
com a última cosa
us diré que allà
també
amb aquest tros
d'entre els faros
i tot això
hi va haver
una oficina
de la caixa
una oficina gran
de la caixa
sí que hi va treballar
la teva d'això
molt bé
doncs
com a curiositat
també va fer
una entrada
per cotxes
en sortir del carrer
Tallers
on sense baixar
del cotxe
podies fer
les teves
transaccions
bancàries
a l'estil
dels McDonald's
aquests que veiem
amb les pel·lícules
avançat
avançat a l'època
sí però espera
una curiositat
dins de la curiositat
aquest servei
no es va inaugurar mai
perquè la vorera
del carrer Palai
era massa ampla
i les normatives
no permetien
doncs
que
amb una vorera tan ampla
hi hagués una entrada
i una sortida
d'aquesta manera
o sigui
el problema
va ser aquest
sí però són
aquestes normatives
hem vist que
fa molt de vent
han tancat la reixa
aquí perquè el vent
com que hi ha reixa
no passa
les coses van així
i així sí
doncs ja veus
la Caixa
malgrat tot el seu poder
i les seves influències
es va quedar
amb un pam de gàs
molt bé
l'altre cantó
la Gran Via
Gran Via
ronda
hi havia el bal estudiantil
i tant
encara hi és
des del 1930
i el porten
a les nens del fundador
ah sí
carai
i l'altre cantó
entre la ronda Sant Antoni
i la Gran Via
trobem una escola
de monges franciscanes
misioneres
que hi són com a mínim
des de després de la guerra
abans suposo que també hi eren
però jo no hi era
i no me'n recordo
a la cantorada
amb la ronda Sant Antoni
tenim aquesta bodia
que parlàvem
gèneres de punt
La Torre
la va obrir
Daniel Carreras
eh
poca broma
l'any 1900
i sempre s'ha mantingut
a la família
actualment porta el negoci
el net
i ja s'ha incorporat
la seva filla
a la botiga
això vol dir
que la quarta generació
continuarà al peu del cron
Carreras Power
Carreras Power
tant per fora
com per dins
han conservat tot al màxim
per fora
el rètol de vidre negre
amb lletres daurades
posa els gèneres de punt
en lloc de gèneres de punt
però amb el mateix tipus
i de lletra
i tot igual
que el que posa
la Torre
o sigui que això
ho havien canviat després
suposo que és l'única cosa
que han canviat
i l'interior de la botiga
també és tota una joia
val la pena anar un dia
a comprar mitjons
per fer el nas
té una altura
d'uns 5 metres
o sigui
aquesta cosa
amb unes festatjaries
amb unes festatjaries de pi
amb el gènere perfectament col·locat
unes escales aquelles amb canxos
per assegurar-ne l'estabilitat
dos taulells de fusta
de noguera envernissada
que semblen acabats d'estrenar
i que el propietari explica
que els aprenents
que venien de fora
vivien a la botiga
i dormien damunt
d'aquests taulells
damunt?
damunt
sí
en altres llocs
ho feien dormir sota
aquest
mire encara
una mica dur
però bueno
devien posar uns calçotets
uns mitjonets
ell ho explica
amb notaritat
explicant que era
el que es feia normalment
l'any 1900
és el que hi havia
i davant dels taulells
12 cadires de fusta
perquè davant la gent
anava i s'asseia
i es feia ensenyar les coses
etc.
encara les guarda
i també
el propietari
ensenya orgullosament
l'espai dedicat a la caixa
amb la finestreta
la reixeta
al costat
i explica també
que es fan
tots els tiquets a mà
i es calculen
els preus
doncs
amb el coco
sense ni calculadora
suposo que per la pandèmia
deu tenir
targeta
el de tafon
però si no fos per això
segurament que no ho tindria
o sigui que ja dic
val la pena
doncs un dia
que aneu a comprar els mitjonets
però només per tornar a entrar
en aquesta botiga
al costat
hi havia
els calzadors cadira
calzadors cadira
calzadors cadira
ha tancat aquest any
a la cantonada
una mica més cap allà
més cap amunt
jo encara recordo
quan anàvem allà
et compraves els calzadors gorila
les sabates gorila
que et donaven una pilota verda
això ho van fer com a màrqueting
perquè van sortir
ells no feien propaganda
i van sortir unes sabates
molt semblants
doncs perquè fossin les d'ells
calzadors gorila
i el que em parava
els calzadors gorila
el nen sortia amb una piloteta verda
i tots volíem calzadors gorila
t'ho diràs
si jo no recordo malament
que el calzadors gorila
tenia l'exclusiva
de les botes de la jarset
no era
cansegarra
era cansegarra
era cansegarra
segur
sí, sí, sí
no, no
és que jo per això dubtava
no, cansegarra
que estava al carretallers
jo sabia que era per allà
al costat hi ha un edifici
que data dels finals dels 70
té 8 plantes
hi ha la façana
i predomina el vidre
i és la propietat de finques
folcadell
però el que en realitat
ens interessa
és l'edifici que hi havia abans
eren les galeries
d'universitat
juntament amb l'esmeldar
van suposar una novetat
que consistia
d'agrupar en un lloc interior
una certa quantitat
de botigues diferents
no han sigut les úniques
la més gran i coneguda
va ser l'avenia de la Luz
però hi ha hagut altres
de galeries
van passar de moda
i al cap d'uns anys
van reneixer d'una altra manera
més grans
amb espais interiors i exteriors
tots aquests centres
que hi ha ara
als afores de la ciutat
diguéssim
però
ara parlem
de les galeries d'universitat
es van inaugurar
l'any 54
tenien dues plantes
una a nivell de carrer
on hi havia més de 30 botigues
i la superior
la que s'accedia
per una escala de marbre
on hi havia
8 seccions
previstes
per fer exhibicions
de moda
artesania
i altres coses
a poc a poc
l'interès del públic
va anar minvant
els grans magatzems
especialment
la corta inglès
m'encanta l'atenció
de la clientela
i les botigues
de les galeries
van anar tancant
les que es anaven reobrint
tancaven
al cap de poc temps
i així fins que
l'any 77
va tancar
però
anteriorment
del 50
al 54
hi havia hagut allà
un cafè
que deia
el Tostadero
Tostadero
Salon Tirolès
que precedia
del Tostadero
que ja funcionava
als anys 20
del segle passat
el Tostadero
era un cafè
que desposava
de billars
i que no tancava mai
únicament
el dia de Nadal
i Divendres Sant
el meu pare
m'explicava
que com que
no tancava mai
no tenien portes
i aquests dies
que tancava
doncs
apilonaven
a la porta
les taules
i les cadires
i aquell dia
doncs allò
allà no s'entrava
això funcionava així
a dir que això
era una cosa
que em va quedar
perquè el meu pare
m'ho explicava
de petitella
nen aquí
que hi ha
aquestes galeries
abans hi havia això
ara que dius
això de les galeries
i et fot un minut
dels meus
Pep
hi ha anat
aquest Nadal
per exemple
a Barcelona
a les galeries
molt d'album
increïble
perquè ara s'han remodelat
l'altra cosa
és que hi hagi
botigues
que dius
aquí han tornat
els paquis
amb souvenirs
però recordo
fa 3 anys
només
eren mortes
eren mortes
ara no hi ha
una sola botiga
que no estigui ocupada
hi ha botigues
botigues dedicades
només al Harry Potter
sí
han fet una botiga
del Harry Potter
que hi ha cua
per entrar
en aquella botiga
no no
perquè mira que hi ha botigues
perquè el pandemi
està de boter en boter
sempre ho van anar
i passem
perquè
tu havies actuat
al teatre mal
el teatre
el cinema
no
el cinema
no ho sé
no ho sé
bueno
qualsevol cas
allà
hi havia un cine
un teatre
si tant
allà feien
Bollywood
fa 10 anys
el cinema
era Bollywood
les botigues
no hi havia ni una
havien de saber
van anar
tot
no pots ni entrar
l'altra cosa
hi havia una botiga
capis
paquis
si recordeu
hi havia
com a curiositat
també
hi havia una botiga
d'articles
de bany
saboneres
sí
hi havia comprat aquí
que es deia
Montmer
i el número 2
és a dir
Montmer 2
quines coses
no els hi havíeu fixat
jo aquestes coses
els noms que estan
esquits al revés
i aquestes coses
jo m'hi fixo
el paral·lel
tenia un club
al costat
d'algun ja vivia
hi havia el 567
que era una P
una K
i un 2
el P.K.2
sí
P.K.2
doncs estaves
a prop de casa
la vida
el que dèiem abans
que parlàvem
del
del
del tostadero
que no tancava mai
i tal
la vida de Barcelona
als anys 20
era molt disbaixada
altres cops
ja n'hem parlat
els canvis van produir
en el període
de la primera guerra mundial
Espanya era un país
neutral
espies dels dos bàndols
prostitutes
especuladors
burgers
on enriquits
més o menys ràpidament
obrers mal pagats
anarquistes
pistolers de la patronal
i molts altres
no?
lo millor
sí
doncs aquesta vida nocturna
tan agitada
propiceva
l'existència
de locals
que tancaven
altes hores
i altres que senzillament
no tancaven
n'hi havia algú
que tancava
i llavors la gent
que no tenia on anar a dormir
posaven una corda
i la gent
s'apullava la corda
dormien
i al dematí
el que arribava
primer
desfeia la corda
es posava un cop de cap
contra la taula
es llevaven
i se n'anaven
això
el casc antic
de Barcelona
Salvador Seguí
conegut com el noi
del sucre
va ser un dels líders
més destacats
del moviment
anarcosindicalista
de Catalunya
i va ser assassinat
el 10 de març
de 1922
al carrer de la cadena
actual
Rambla del Raval
en totes les ressenyes
i de fet
amb les diferents
biografies
consta
que venia
del tostadero
on s'havia reunit
amb companys seus
on s'havia pres un cafè
i havia
i s'havia
i havia jugat
al billar
després de la guerra
tot va canviar
el tostadero
va haver de reinventar-se
oferint espectacles
de varietats
a preus més econòmics
que els altres establiments
del ram
que tenia a la vora
com ara l'Empòlium
el rio
que estaven allà
al carrer
Montaner
i finalment
va tancar l'any 54
i l'immoble
es va reformar
per acollir
les galeries
universitat
d'això
quan es va dir
tostadero
salón
tirolès
perquè llavors feien
aquests espectacles
de varietats
i explicant
tantes coses
del voltant
de la plaça
però no hem tingut temps
d'entrar a la universitat
que ja hi entrarem
un altre dia
per cert
que al costat
del tostadero
hi havia
i encara
diria que existents
un col·legi
de monsos
ja t'ho he dit
ja hi ha
això et dic
d'aquestes
que també et fan
anar
a l'anà
si tot està connectat
tot està connectat
molt bé
doncs avui
hem acabat així
això d'organitzar
una cimera
ostentosa
en la capital
del territori rebel
per intentar
fer veure
arreu
que ja està
pacificat
és més vell
que l'anà
a peu
França
volia fer la cimera
a Màlaga
Andalusia
però el govern espanyol
va imposar celebrar-la
a Barcelona
a Catalunya
i el que no és tan normal
és que el president
de la Generalitat
i a més
d'un partit
que es fa dir
independentista
es deixi humiliar
d'aquesta manera
limitant-se
a donar la benvinguda
a Sánchez
i a Macron
quina pena Catalunya
un dividit país
amb un govern
tan gris
ni oblit
ni perdó
la realitat
supera la ficció
a Sánchez
en blu
Clara
He estat aquí a la Mar de B
amb unes classes d'història
recordant
Veus que bé
Tu dius que
ja no sabem
caminar amb nosaltres
els mateixos
que ens posem
la màscara
d'an expressivitat
Tenim pànic
al ridícul
Què creus?
Tenim pànic al ridícul
Dius aquestes coses
com si les hagués dit
una gran pensadora
i això ho he fet
per fer cursos
però sí
Per això
Tenim pànic
al ridícul
Per això m'agrada a mi
seguir
el ridícul
és la connexió
amb la humanitat
i tots caiem
tots
se'ns escapa
un pet
quan no volem
vull dir que
aquestes coses
i a mi sempre
per mi
la connexió
amb el ridícul
és la connexió
amb l'essència
de l'actor
de l'actriu
i amb l'essència
del clown
també
i per això
m'agrada
quan
jo he fet moltes vegades
el ridícul
i sempre
parteixo
amb els alumnes
dient-los
i això
en plan
aquí hem vingut
a fer el ridícul
i jo sóc la primera
que l'he fet
per tant
traiem-nos
aquesta por
al ridícul
tu a les teves classes
ensenyes
ensenyes
la suavitat
agressiva
l'emoció
estructurada
la tècnica
improvisada
la seguretat
vulnerable
és en aquestes
oposicions
on resideix
la comèdia dramàtica
sí
tot
fins que t'he dit
oposat
tot
tot està
tot té el seu oposat
i aquí és on a mi m'agrada
per això m'agrada
el pallasso
que està trés
i que fa riure
per això m'agrada
ara que el seu pallasso
ho t'ho diguen
però a mi si
prou que ho digui
perquè no ho pugui
estic intentant
portar el programa
a la pallassa
per mi
que és la Pepa Plana
home però jo crec
que estarà intentada
de venir
jo també
però bueno
tenim que lligar dates
que ja pugui
és com un tur
tampoc és fàcil
fa molt poc
va venir Sant Just
sí
que la vam veure
com ens podem reinventar
com a actors
no ho sé
però suposo
que necessitem
temps
per
estar
amb nosaltres mateixos
per això que dèiem abans
de quan vas tan
tan
tan
sobrepassat
o vas tan de cul
tampoc
no tens gaire temps
per
per parar
i dir
on soc
i què vull fer
o
o què és el que m'interpel·la
però sí que és veritat
que
jo ara que m'adono
que ara portem
cent i poques funcions
a la trena
i així
que la gent em pregunta
però no us avorriu
de fer sempre el mateix
i jo penso
sí però vosaltres
o tu
potser també
la teva feina
segurament
que acabes
no fent el mateix
però acabes
seguint al mateix lloc
veient una mica
les mateixes persones
potser fent trucades diferents
per nosaltres
també hi ha un punt
que és costós
no?
de reinventar-se
en aquests paràmetres
però alhora
quan ho fas
és com el joc dels nens
els nens cada dia
juguen al pati
i cada dia es barallen
o ploren
o un altre dia riuen
vull dir que
el joc
quan el jugues
amb perillositat
que també
és una altra contradicció
una altra oxímor
no?
el joc perillós
acaba sent
interessant
o acaba sent
t'atrapa
com a espectador
quan el joc
és perillós
no?
doncs jo crec
que aquest és el repte
de l'actor
i de l'actriu
no?
de poder
perillosament
jugar cada nit
és que Clara
tu ens atrapes
és un plaer
parlar amb tu
és una classe
magistral
escoltar-te
carai
a mi m'agrada molt
escoltar-vos també
ets la transmissió
de sensacions
emocions
i sentiments
i avui
a la ràdio
Clara Segura
molt més
que teatre
un llet
ara escoltes
Ràdio Desvent
sintonitzes
Ràdio Desvent
la ràdio
de Sant Just
durant el 8.1
Ràdio Desvent
98.1
Ràdio Desvent
98.1
Look at my lips
you will see
I have drawn
from the rhythm