T'he dit una cosa, la premsa però no estava autoritzada,
havia fet aquest vol.
Però els aficionats sí, que en el vol del masculí
tampoc hi poden anar.
No, no, és que just no va dir això,
que en el masculí
primer van tancar-ho a periodistes,
que això va ser l'època de l'Uxell Enrique,
jo crec que aficionats...
Música
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
El periodisme és l'activitat de compilar
i publicar informació relativa a l'actualitat,
i especialment amb fets notables.
Com que els fets simultanis són infinits,
el periodista està obligat a triar-ne només alguns,
sempre amb la intenció d'atendir a l'objectivitat.
Hi ha un codi deontològic que s'hauria de complir,
contrastar les informacions amb fons fiables,
donar veu a les parts,
però no pas donar parer en les informacions.
El periodisme pot adquirir diferents formes
i transmetre la informació per via de diferents mitjans.
Així existeix el periodisme gràfic,
que és la premsa escrita,
però també oral,
que és on estem ara,
que és la ràdio,
visual,
la televisió,
o multimèdia,
com pot ser l'internet.
André Gitt va resumir bé
aquesta activitat i a més negoci.
Es diu periodisme
el que serà menys interessant demà que avui.
Dins del periodisme
hi ha diverses branques especialitzades
en matèries o temes concrets.
Un d'ells és el periodisme gastronòmic.
En l'actualitat,
es fa estany
trobar un mitjà de comunicació
que no tingui una secció dedicada al menjar,
sigui amb receptes,
crítiques gastronòmiques,
entrevistes a celebritats del món culinari,
curiositats i últimes tendències.
Escriure sobre el menjar
no és res de nou
i es remunta probablement
a l'inici de l'escriptura
o fins i tot abans,
ja que els primers gargots
dels homes prehistòrics
eren dibuixos de bissons
o d'altres plats de l'època.
Els historiadors grecs i romans
escrigueren sobre els seus propis hàbits alimentaris
o el de les poblacions veïnes,
per exemple,
compilant receptes
o promocionant certs tipus de diates.
A més d'historiadors i filòsofs,
poetes i escriptors de ficció,
també han escrit sobre el menjar
al llarg de la història
quantitat de periodistes.
Exemples clàssics
són les descripcions
dels esmorzars
d'Ulisses en l'Odissea d'Homer,
els bancats romans
en el Satéricon de Petronio
o la célebre Madeleine de Proust.
El nom prové del record
que li provocà el sabor
d'una madalena sucada en te
al protagonista
de Ducoté de Chez Cézouan,
que va ser el primer volum de la sèrie
a la rexerxa del temps perdut.
Escrita per Marcel Proust al 1913,
en les següentes 3.000 pàgines del llibre,
l'autor es sumerceix en el record
abocat en provar la madalena amb te.
Es caracteritza per ser un fenomen involuntari
relacionat sobretot amb la memòria olfactatòria.
Es creu que aquesta relació olfacta-memòria,
aquesta memòria olfactòria,
es deu al fet que les emocions
i el processament de les olors
es troben en la mateixa zona del cervell,
a l'interior del sistema límbic.
L'expressió Magdalena de Proust
ha passat de ser un recurs literari
a ser utilitzat en altres camps
com el màrqueting o la neurologia.
Però parlar de periorisme gastronòmic,
tal com ho entenem en l'actualitat,
potser hem de dirigir-nos a la França del segle XIX,
que és justament quan sorgeix el terme gastronomia.
Es va utilitzar per primera vegada
per Josep Berchut en el llibre Gastronomí,
un poema en quatre cans
sobre la història de l'alimentació
i el plaer del menjar.
Aquest interès emergent per les arts culinàries
s'ha d'entendre en el context
d'efervescència cultural i bonança econòmica
que vivia a França al segle XIX,
època en què les converses sobre el gust,
l'etiqueta i els plaers del bon menjar
ocupaven un lloc destacat
en els salons de la burguesia.
El desenvolupament de la premsa
i l'emergència d'una classe mitjana
àvida de novetats
portaria la gastronomia al gran públic.
L'almenac dels Gormans
o l'almenac dels Jaminers
és possiblement la primera revista gastronòmica
de la qual es té notícia.
Publicada entre els anys 1802 i 1823
per Alexandre Grimot de la Rinière,
incluïa receptes de cuina,
crítiques de restaurants,
classificacions de botigues de menjar
o tipus d'aliments.
A més, d'escrits que tenien com a finalitat
educar el públic sobre el que llavors
es considerava millor o més elegant.
Estem parlant de fa 200 anys, eh?
Fem ara un salt present
i en l'any 2001
i de la mà d'edicions 62
surt el primer número d'una revista
originalment anomenada
Descobrir cuina.
Descobrir cuina és una revista mensual catalana
especialitzada en gastronomia
i publicada en català.
Es difon arreu dels països catalans.
Definida com revista de gam alta
per assegurir els plaers de la bona taula,
es presenta amb una edició acurada
i unes fotografies de gran qualitat.
L'agost del 2009
va passar a anomenar-se cuina
i va renovar el seu disseny.
En el 2011
va estar guardonada com a millor revista
en els premis de l'Associació
de Publicacions Periòdiques en català
i segons el baròmetre de la Comunicació i la Cultura
Cuina
és la tercera revista més llegida a Catalunya
amb una mitjana de 75.000 lectors mensuals.
Assentada al meu costat
tinc una igualadina
i és...
Bueno, més que igualadina és la mascafa,
però viva igualada.
i essenciada en periodisme
amb àmplia experiència en el sector editorial.
Interessada en l'estudi d'estratègies
a les xarxes socials
per a diferents productes editorials.
Especialitzada en obres de no ficció
i il·lustrades,
ja siguin de temàtica infantil,
cuina, història, viatges.
Últimament especialitzada en temàtica gastronòmica.
Apassionada per la seva feina,
engrescada en divulgar la nostra cuina
i tots els productes que l'envolten.
Té una figura atractiva
i envejable,
tastant i bevent de tot
i tot,
jove,
subadament preparada
i sempre amb un somriure encissadur.
Judit, Càlix i Pinyero.
Benvinguda, com està?
Moltes gràcies.
Quina benvinguda tan maca.
He dit alguna mentida.
Veus?
Ja he negat, eh?
Això sense paraules.
Perquè saps que m'he quedat curt.
Aviam, la Judit
és la directora de la revista Cuina
des del número 252.
Aquest mes d'abril
s'ha publicat el 258.
Tu ja vas ser la primera directora de la revista
i ara,
en Tomàs de Nou,
el repte a dirigir la revista Cuina.
Com han transcorgut
aquests primers sis mesos?
Doncs,
bé, ja farà gairebé un any.
El mes de juny,
el mes de juny,
farà ja un any
que vam celebrar
l'aniversari de la revista
i, per tant,
més o menys
i jo una mica després
va ser com...
Jo tenia sis números
o set.
Sí, sí, sí.
Bé,
jo no podia estar més contenta.
Ja és una...
Clar,
jo era una publicació
que la portava al cor
perquè...
Tu vas ser la primera, no?
Clar,
jo vaig ser la primera directora
però més
vaig ser...
vaig participar
en el projecte
de fundacions
i quan encara no existia
la revista
vam un equip de gent
tant dissenyadors
com gent de la casa
que llavors
estàvem a 62.
Després de l'èxit
del Descobrir Catalunya
vam pensar
d'aquesta gent
que són suscriptors
i lectors
del Descobrir Catalunya
hi ha un percentatge
molt gran
d'ells
que estan molt interessats
doncs
en la gastronomia
i vam pensar
potser
aquí la publicació
una publicació
gastronòmica
doncs
és necessària
i
també en aquell moment
hi havia
començava a eclosionar
la cuina catalana
així és a nivell mundial
llavors
hi havia com un interès
per
la matèria
que fins llavors
no havia existit
i nosaltres penso
que vam néixer
en el moment
doncs
oportú
i
bueno
han anat passant el temps
jo vaig estar
al meu començament
dos anys i mig
després
han estat directors
la Trinitat Gilbert
doncs
que
ara està al diari
ara
també fent
temes de gastronomia
el Josep Socarrats
que hi ha estat
15 anys
i la Clàudia Pujol
que ara és directora
dels Sapiens
que també hi va estar
hi un temps
després a mi
m'ho vam proposar
doncs
que si em venia de gust
la veritat és que
no és de les coses
que m'esperés
a la vida
de tornar
a una
a una publicació
doncs
que
que jo ja havia estat
però és que
tots aquests
tots aquests anys
he estat
tan vinculada
amb el sector
que ho vaig
no sé
em va fer molta il·lusió
va fer molta il·lusió
Judit
i per què
t'has dedicat
professionalment
com a periodista
a la temàtica
d'astronòmica
doncs una mica
la
la meva trajectòria
m'ha anat portant
on
on
soc ara
perquè jo vaig començar
jo vaig estudiar
periodisme
perquè m'agradava
escriure
no perquè
tingués
una especial
vocació
periodística
però
després
de passar
per
institucions
i per
per
per
gabinets
de comunicació
que és una
de les basants
del periodisme
doncs
vaig tenir
l'oportunitat
d'entrar
doncs
en les publicacions
doncs
que feia
Edicions 62
i
i vaig entrar a una revista
que ja no existeix
que es diu Península
que era una visió
molt romàntica
que explicava
proposava viatges
per Espanya i Portugal
per això es deia Península
no?
era com una visió així
que
no ho sé
ara
s'assembla com una mica
que estava
una idea una mica boja
no?
però era un projecte
molt maco
que
unia
doncs
viatges
amb literatura
i
i
bueno
és una aposta
que vam fer
des de 62
per tota Espanya
i
que bueno
que és una experiència
que
que bueno
vaig
vaig
vaig conèixer
un equip de gent fantàstic
que
som amics des de llavors
i
i a partir d'aquí
doncs
em van proposar això
fer el projecte
del
del cuina
després de deixar
el projecte
del cuina
vaig dedicar-me
bueno
vaig estar molts anys
doncs
treballant al sector editorial
i
sobretot
doncs
he fet moltes coses
molts projectes
molt
des de
col·leccions
doncs
per diaris
de tot el món
doncs
de
bitllets
i
i
segells
del món
fins a
col·leccions
de sants
he fet llibres
de
de
de
de
temàtica
molt diferent
però
sobretot
sempre que
entrava un projecte
de cuina
o de gastronomia
a
a l'empresa
doncs
me l'intentaven
com que sabien
de la meva
passió pel tema
me l'intentaven
passar llavors
he fet llibres
doncs
amb
els llibres
de l'Albert Adrià
o dels
Hermanos Torres
o amb el
Jeroni
de les Moles
amb el
Marc Escons
els Tinars
llavors tot això
m'ha fet
anar coneixent
doncs
les interioritats
de les cuines
de molts restaurants
del país
bueno
expliques
el que t'he fet
a la presentació
poques coses
no has fet
ja
dintre del sector
clar
és que
tu m'has dit
que era tan jove
però ja tinc una edat
i llavors
els anys van sumant
experiència
no intentis
dissimular
perquè ets
tremendament jove
no només d'edat
sinó també d'esperit
que tu t'has trobat
i et deus trobar
la quantitat de persones
al transcurs de la vida
que poden ser joves
d'ADNI
i que malament
ho porten
mentalment
sí
i vosaltres
també sou l'exemple
del contrari
gràcies
Judit
tu has declarat
que el projecte
cuina
el projecte
de la revista
hi pot suportar
una curiositat
infinita
pel món
de la gastronomia
què vols transmetre
doncs a mi
a banda d'anar
a menjar
els restaurants
i
i
conèixer
i descobrir
productors
a casa nostra
és que a mi
m'apassiona
el cuinar
o sigui
el fet
l'acte de cuinar
en si mateix
ets una bona cuinera
sí
et t'he apretat ara
a veure
clar
és allò
em diran
modestia part
a part modestia part
però
home
jo penso que he tingut
he tingut
grans mestres
que eren la meva iaia
i la meva mare
que aquí he vist cuinar molt
i llavors
que si tu has vist
has tingut
doncs
això de la cuina
al final
és que
molta gent diu
no és que la cuina
avui dia
s'ha perdut la transmissió oral
de la cuina
però tampoc no és oral
és visual
o sigui
abans
les generacions
a les cases
vivíem
doncs
potser més
més junts
no
i jo venia de la piscina
i la
quan estava ja
amb Esquefa
i la meva iaia
doncs
estava acabant
un plat
doncs
és això
és visualment
quan tu aprens
a cuinar
més que amb una recepta
o sigui
a tu et poden cantar
tu pots trucar
a la teva mare
i dir
mama
dona'm una
mare
dona'm una recepta
aquesta que fas tu tan bona
però si no l'has vist
a fer mai
és molt difícil
que amb una recepta
et pugui sortir
igual de bé
has de veure més
el fet
o sigui
l'acció
m'ha agradat molt
aquesta frase teva
me la guardo
la cuina
no només
és transmissió oral
és transmissió visual
sí
doncs
ben trobats
oients
no poden veure
en directe
a la Judit
però us asseguro
que la Judit Càlix
jo és
un tipus
fantàstic
que deu ser
protegida
pels déus
i el seu ADN
perquè
en tot
els menjars
les invitacions
les teves obligacions
com a professional
mantenir aquesta figura
això és de luxe
és pecat
és pecat
a vegades
ho parlem
amb amiques meves
i jo sempre dic
que és que
és
és
és genètic
no puc dir res més
perquè
jo com
quan menjo
menjo
la que més
el que passa
que sí
que
també
em sé
una mica
equilibrar
autoequilibrar
que si
per exemple
ahir
vaig tenir
un sopar
a Manresa
que presentaven
un llibre
molt interessant
que si voleu
després us ho explico
perquè també és de cuina catalana
i és
és un projecte molt maco
em vaig quedar a sopar
avui he fet un extra
perquè
aquests senyors
m'han convidat
a la Granja Helena
i
Carbonell
ai Carbonell
perdó
ara em mirava
pensava
m'ha vingut
és de la zona franca
sí
exacte
sí
sí
sí
el circonsident
jo m'ha
m'ha traït
m'ha traït
i
i m'he menjat
una enciamada
també
podem explicar
explicant
els soients
el gran esmorzar
de forquí
avui de la Judit
ha sigut una enciamada
amb un cafetllet
eh
imagina't
tots els estres
que fan
no
després del Tiberi d'ahir
avui una mica
d'autoregulació
exacte
exacte
escolta'm
la següent pregunta
me l'has brindat tu
explica'ns el llibre
que pel qual vas anar
ahir
al sopar
doncs
sí
vaig anar a la Juviat
a l'escola d'hoteleria
presentaven un llibre
que es diu
Àpats
que l'ha fet
l'Alba Sunyer
que és una cuinera
que viu a Detroit
als Estats Units
i que
ella
ho va fer
perquè fa molts cursos
i fa com
accions
per difondre la cuina catalana
i es va donar
doncs
del poc coneixement
que té la cuina catalana
doncs
sobretot als Estats Units
i d'un llibre
que se li va acudir fer
que era
un projecte
modest
doncs
ha anat involucrant
a cuiners
dels
bueno
molts xefs
molt importants
de tot el país
el llibre és una
una recopilació
de
de
ja
receptes
apadrinades
doncs
per
per gent com
la Carme Rusca
del Ferran Adrià
no sé
els hermanos Torres
la Maria Nicolau
que va notar
llibres
aquest Sant Jordi
i a més
és autora
de la casa
perquè ara
llibres
també és
de
casa nostra
i
bueno
i ahir
el vam presentar
i
bueno
em va fer molta il·lusió
perquè després
a més
va haver un sopar
que
part d'aquest llibre
de
de les receptes
d'aquest llibre
doncs
les vam poder
degustar
i
cuinades
doncs
evidentment
per alumnes
de la Juviat
hi havia des de
plats emblemàtics
de la cuina catalana
com el pollastre
amb
llagosta
hi havia
doncs
un escabeig
de
conill escabetxat
de conill
que més vam menjar
bueno
no sé
un munt de
crema catalana
un munt de plats
que tu podies trobar
en aquest llibre
que al principi
era només
per ser
un receptari
en anglès
però al final
s'ha traduit
al català
també es pot
comprar aquí a Catalunya
i són d'aquests
projectes
que
jo per
a vegades
no tinc tot el temps
que voldria
per
recorzar-los
em van demanar
col·laboració
jo he portat
un petit
gra de sorra
però
jo penso
que
tot el que
sigui
per
difondre
i donar
conèixer
el nostre patrimoni
culinari
doncs
jo em considero
que ho he de fer
ja com a
personalment
i des de la revista
mira
la següent pregunta
va totalment lligada
amb això
20 anys
d'història
de la revista
20 anys
d'història
de la cuina
com vaig-ho
sí
com ha anat
evolucionant
explica'ns una mica
doncs
sí
l'evolució
és
jo com vaig
crear la revista
si tu les compares
evoluciona moltíssim
vull dir
és una revista
diferent
ja no només
el nom
jo soc
i tu he demostrat
i tu ho saps
soc suscriptor
des del número 1
les tinc totes
des d'aquella coberta
de la 1
de la xocolata
sí senyora
també tinc que dir
que
no les guardo
és a dir
m'he retallat
els articles
o les receptes
o les curiositats
que he trobat
més adients
sinó que
així com
una revista
del teu grup
les tinc totes
que és el Descobrir
a Catalunya
perquè això
és
aviam
més atemporal
no és que la cuina
la cuina també
sempre pots tornar
al pallar
i revisar-ho
el resum
és que és una revista
és el que dèiem
una revista de cuina
a Catalunya
75.000 exemplars
tinc
anomenades per aquí
les revistes
per exemple
els Sapiens
155.000 exemplars
la revista
també és tirada
a Catalunya
perquè
sabent que venies tu
i fet una mica
de tastolletes
curiosament
saps qui és la revista
més tirada
a Catalunya
deixant a part
la revista
de l'Ola
i deixant aquestes
això ja és superior
deixant de banda
el cor
el muy interesante
404.000
però 404.000 a Espanya
o només a Catalunya
o només a Catalunya?
Catalunya
però això són
lectors
lectors
lectors
nacional geogràfic
de la segona
i la carcera
és curiós
mi bebé
i jo
és curiós
a més
a més és
aquestes revistes
que només
les llegeixes
en moments
molt puntuals
de la vida
però escolta
150.000
la data
en diu
158.000
lectors
mensuals
després ve
sàpien
155
descobri Catalunya
en 80
i després
tot el tu
som la primera
en cuina
gastronomia
som la primera
això sí
és que l'ha ajudat
això
el grup
al qual
pertany
cuina
que formeu
part d'àbacus
parles
d'altres
revistes
del grup
sí
com tu ben bé
has dit
hi ha el
Sapien
revista d'història
el Descobrir
hi ha la RELS
que és un projecte nou
que fa
un any
llescat
és on el teu ex
exacte
l'ex director
de cuina
doncs el Josep Socarrat
doncs ara està al cap
davant d'aquesta
publicació
que és una publicació
trimestral
i que a més
està vinculada
a un mercat
que és el mercat
de RELS
que és un mercat
de productes artesans
de Catalunya
o sigui
que tu tens
la revista
però a més
pots comprar
o sigui
és una experiència
doncs total
no?
pots assegurir
doncs tot
el millor
de l'artesania
catalana
i després
també
que hi ha altres
que no tens aquí
però també tenim
el món d'ahir
que és
és una revista
dirigida
pel Toni Soler
i
que també
és superinteressant
pels amants
de la lectura
doncs
ara dels darrers números
no sé
si era la dedicada
a la infància
perquè són
números temàtics
però
l'altre dia
estava llegint
un article
per exemple
de l'Albert
Tom
doncs
que escrivia
sobre el Pancho Villa
i és superinteressant
és una revista
que a mi m'encanta
hi ha nivell
de disseny
i de continguts
i
i després també tenim
vinculat el Sapiens
el Petit Sapiens
que és per un públic
doncs
pel públic infantil
pels lectors amants
de la història
però
per llegir-ho en família
jo crec que
soc lector
i m'agrada llegir
però també m'agrada
observar
les tendències
avui
de llegir revistes
cada vegada
són menys
i jo et miro
tu deies
a mesura
de la cuina visual
o jo també
admiro
la cultura
visual
i la cultura visual
és poder-te assentar
la prova
és que cada vegada
es venen menys diaris
diaris
visuals
no diaris
aviam visuals
totes
físic
i té molt mèrit
perquè
és el que jo et deia
amb la presentació
la vostra revista
està molt acurada
està molt cuidada
bueno
totes les revistes
del grup
les teniu molt
molt acurades
molt acurades
no sé
com surten els números
perquè
el cost de producció
té que ser important
si recordeu
quan
quan va començar
a sortir
els llibres
doncs
per llegir
així
amb les tablets
l'ebook
l'ebook
doncs
es va parlar
no
desapareixerà el llibre
no
jo penso que
que mai
ja s'ha demostrat
que no desapareixerà
mai no
que hi ha gent
que prefereix
l'activitat aquesta
més romàntica
doncs
de tocar
i
i de
i poder-te'ndur
un llibre a satonar
exacte
exacte
que després també
hi ha gent
que em diu
al contrari
que amb un ebook
també ho posis
si per exemple
tens la vista cansada
tu pots augmentar
la
la
la
la lletra
el cos que vulguis
també és veritat
pots llegir
amb totes les llums apagades
així no molestes tant
si comparteixes llit
doncs
o sigui que té
tot té pros i contres
no
però
sí que és veritat
que
que el
romanticisme
de tocar el que llegeixes
això no
no es pot substituir
i després
aquest tipus de publicació
que són
doncs
més
més
acurades
doncs
la gent
té aquest sentiment
que li agrada
seure
llegir-les
és un
nosaltres sempre diem
no
moltes vegades
potser no
potser hi haurà
algun més
que no es cuina
cap recepta
però tu t'ho mires
i t'ho imagines
no
és com aspiracional
no
que dius
quantes idees
i quantes coses
que jo puc fer
quants llocs
per visitar
i és com
que tu ja viatges
o fas accions
només
fullejant
les pàgines
diguem
allò de
menjar
beure
i viure
siguen
que no
es
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
bé, com la nostra convidada.
La Sara Breiman va debutar
teatralment amb 13 anys
en la producció d'I and Albert
al Picadilly Teatre de Londres.
Després
de diversos triomfs,
Sara va tornar
als seus diferents
triomfs, tan ballant
com fent d'actriu,
però, sobretot,
es va atrevir en un musical
que va batre rècords
del compositor Andrew
Lloyd Webber.
El musical es diu Cats.
Ella va ser la primera
i la més, d'alguna manera,
emblemàtica o referència
actriu que va assolir
el musical
com a protagonista de Cats.
Curiosament,
el compositor, posteriorment,
va ser el seu marit, Joan Casas.
Judit,
tornem a lo nostre.
Estàvem parlant
del grup
la cuina catalana
aquests anys,
20 anys,
posem els 20 anys
des que
cuina va sortir al mercat.
Com has vist l'evolució?
No de la revista, eh?
Ara parlo...
I a tu ja s'ha explicat
l'evolució de la revista.
Ara parlo
l'evolució de la cuina catalana.
Doncs, a veure,
nosaltres hem viscut
el moment gloriós
de la cuina catalana
perquè,
quan nosaltres naixíem,
doncs, van...
Ferran Adrià
començava
a ocupar portals
a mitjans
de tot el món
i amb ell,
doncs,
el Germán Roca,
la Carme Ruscallera
també van tenir
una gran projecció
internacional.
O sigui,
que ells van ser
els
instigadors,
no?
Doncs,
que la cuina catalana
doncs,
es situés
en el...
en el cinc culinari mundial.
Clar,
a partir de llavors,
doncs,
nosaltres hem dit
moltes vegades
que aquesta revolució
catalana
tampoc no s'ha aturat
perquè després
han vingut,
doncs,
la generació,
doncs,
del disfrutar
els de...
I avui dia
gent molt jove
que hi ha restaurants
per tot Catalunya
que tenen un nivell
de cuina
impressionant.
Ara,
també us he de dir
tot això
ha fet que una mica
doncs ens despistéssim
de...
o deixéssim
una mica de banda
la cuina
tradicional nostra,
no?
Del que és el...
Perquè són com...
Són dues coses
diferents.
Una cosa és la cuina
d'avantguarda
i una altra cosa
és la cuina
tradicional
o la que fem
normalment
a casa nostra.
I,
bé,
jo penso que
passat aquest
moment,
doncs,
que ens vam potser
despistar una mica
que ara està tornant
una mica
a tenir el pes
que sempre
n'ha tingut,
però vull dir,
més en els mitjans
han sortit autors,
han sortit cuiners
que,
que,
bueno,
que...
que no defensen,
sinó que
tornen a parlar,
doncs,
de la importància
de salvaguardar,
doncs,
el nostre patrimoni
culinari.
Judit,
que t'agrada cuinar,
que t'agrada cuinar,
tu?
A mi m'agrada
cuinar de tot,
els guisats
m'encanten
perquè,
a més,
els trobo
que són una opció
superfàcil
de...
de...
de fer
i que,
i que,
encara que no siguis
molt destre
cuinant,
és difícil,
doncs,
que un fricandot
quedi horrible.
A més,
la cuina del xup-xup.
Clar,
la cuina del xup-xup,
tot ho,
més o menys,
pot estar més o menys,
a veure,
hi ha coses més complicades,
no?,
si en dius un arròs,
però,
ja la tècnica
ja és una mica...
Però les coses així
de xup-xup
és veritat,
vull dir,
no...
A vegades no ho fem
perquè,
doncs,
perquè,
perdut,
a més,
són plats que aguanten
diversos dies a la nevera.
Sí,
digues-li.
Ah,
val.
I,
i,
i llavors,
doncs,
a mi m'agrada molt això,
doncs,
cuinar guisats,
també m'agrada molt,
doncs,
utilitzar el forn,
és un...
Ho trobo un...
un...
un aparell,
doncs,
que,
que et salva de més
d'una ocasió
i a més que té una versatilitat,
doncs,
impressionant,
i,
i,
bueno,
plats freds,
també,
soc molt...
Bueno,
és que m'agrada tot,
m'agrada cuinar tot.
A més,
soc atrevida,
no...
no he triomfat,
però és igual.
Jo trobo que la cuina és això.
I tampoc no m'atabalo.
Si em falta una cosa,
doncs,
no és igual,
ho canvio.
Home,
ho serà d'entrada,
a nivell professional,
mira si ho ets,
mira com estàs,
i de sempre,
des que vas sortir a la universitat,
la quantitat de coses que s'ha arribat a fer.
No t'ho deia perquè fora de micro
parlàvem,
que per exemple,
ahir et deia un poble,
que després en parlarem,
la cuina més senzilla,
que la brassa no n'hi ha cap,
o sigui,
la planxa és el més senzill.
No només has de tenir un bon producte,
això per de sota,
o has de saber fer-ho bé.
Clar,
aquí a la cuina,
cadascú té el seu lema,
i a la cuina hi ha dues coses,
no només s'ha de fer bé,
s'ha de fer bo,
m'he dit,
primer s'ha de fer bo,
després s'ha de fer bé.
No només s'ha de fer,
el primer és bo,
i després s'ha de fer bé.
I bé que és,
ben cuinat,
perquè tu pots tenir
el millor producte del mar,
que si no el saps,
mira,
et poso un exemple,
jo he tingut molta relació amb Itàlia,
i durant vuit anys vaig ser
director d'una empresa d'Anàpols,
del sud d'Itàlia,
i quan m'assageraven,
quan anava allà em volia assajar,
i sabien que a mi m'agrada més el peix senador,
i em portava,
clar,
dos vegades,
després vaig dir,
aviam,
deixeu-me que jo li digui al cuiner com ho vull,
perquè el millor peix,
sec,
passat,
recremat,
quina pena,
ho entens?
O sigui,
que no només s'ha de saber fer bé,
o no només s'ha de ser el producte vol,
sinó s'ha de saber fer bé.
Sí,
en aquest sentit,
per això,
la cuina japonesa té tant,
perquè ells mimen el producte,
o sigui,
ells...
Sí,
i ells ja,
ni braça,
perquè ells ja és cru,
o sigui,
encara és més enzit.
No,
però bueno,
també tenen diferents tècniques,
també ho couen,
però tu vas als mercats i tenen,
que bé,
jo considero que els nostres mercats són meravellosos,
però al Japó està tot pulcrament posat,
col·locat,
i llavors tenen,
és com si mimessin,
doncs,
el producte fins que la gent el compra.
Perdona que t'he tallat.
No,
al contrari,
però si ets tu,
no li talla,
perquè ets tu el que tens que parlar.
Fes-me tres menús,
Judit Càlix.
Tres menús?
Tres primer?
Tres segons.
Ah, val.
A veure,
de primers,
l'ensaladilla russa,
però,
com la fan a casa meva,
que...
Ensaladilla Càlix,
vaja,
no russa,
sinó Càlix.
Sí, exacte.
Doncs que li posen,
doncs,
tant jagustí,
doncs,
aquest salat,
doncs,
com pernil del bo,
com...
I després no ens agrada
amb la maionesa barrejada,
sinó que cadascú us posa
la ioli o la maionesa que vulgui.
I tot allà a fer de mà
i tot re congelat,
tot amb cura i mimo.
Després,
els fideus a la cassola,
trobo un plat que...
Bé,
a part complet,
que li pots posar,
doncs,
les verdures,
que a vegades dius,
ah,
tinc a la nevera
un pebrot perdut
i un...
Si tinc un carbassó,
doncs l'hi poso.
Si tinc un...
I bé,
fem una mena de...
s'enfaina
i després li poses
la carn que vols
i tan contents.
I després també m'agrada molt
els arrossos,
com el de l'últim número de...
Que surt la coberta
del número de maig
de la revista Cuina,
sobretot aquests que diuen...
Que els dediquem
que són els arrossos secs,
aquells que tenen el sucarrat.
Saps el...
Que pots anar amb la cullera
i rascar una mica,
a mi aquests són els arrossos
que m'agraden.
I és...
T'ho dic per l'experiència.
Jo soc...
Més que amb el cuiner,
poc cuiner.
Faig cinc o sis plats
que els tinc per molt per la mà
i llavors no en surten malament.
Però fer un arross molt complicat.
I aquest és un dels plats que faig.
La gent...
No, no.
L'arrross no és una barreja d'ingredients.
No és el mateix fer un arross
que fer un peix a la planxa.
Com el ben, com el maldo.
Vull dir que és...
No, no.
Si fas un peix a la planxa
és el que tu deies abans.
Vull dir,
el secret és no passar-te de la cocció.
Un arross té més
que el brou sigui bo,
el temps de cocció de l'arròs,
que sigui l'has d'anar a cara abans,
que hi ha tota una sèrie de passos
que no és un tema...
Jo per això...
O sigui, tu a casa pots fer un arross
molt bo.
Vull dir que el que jo no entenc
és que a vegades vagis a restaurants
i que et trobis...
Un emplàstir...
Exacte, exacte.
Que tu dius,
hosti, jo a casa ho faig millor.
Potser no tindrà aquesta profunditat
els fons d'un restaurant bo.
Et fan uns fons molt potents.
És el secret.
Clar, clar, clar.
Tu potser no el sabràs fer,
però el gra almenys jo el faig.
Sencer i tot té una...
Que no es trenqui.
Serà, exacte, exacte.
I, bueno, m'has dit els tres primers,
que, curiosament,
fins i tot són pràcticament...
Tres, no,
perquè, diguem,
si l'encaledia russa
ja no s'encaledia de pasta.
Però dos m'has triat de pasta,
els fideus i a la rosa.
Sí.
I dos segons?
Bueno, i també, mira,
ara estava pensant que...
Estira't, estira't, va.
Fes el quart.
Si em sentissin a casa meva,
m'agrada molt una cosa molt senzilla
i, a més, molt saludable,
que són els cigrons amb espinacs.
Cigrons bullits...
Ni després saltats, eh?
O sigui, tal qual bullits amb espinacs,
doncs és un dels meus plats
que més disfruto.
A més, si és el cigronet,
el petit, eh?,
el de l'alta noia,
és el que jo compro...
A més...
La teva terra.
Exacte.
I, a més,
que hi ha igualada,
hi ha botigues de llegums cuits
que ja són molt bones
i ho fan molt bé
i llavors és una cosa
que quan no tens temps
passes per allà,
compres un quilo de llegum
i, ahum,
ja tens l'àpat,
el primer fet.
Doncs mira,
dos de pasta,
un de llegum
i de segons, què?
De segons.
M'agrada molt
l'espatlla d'aixai al forn.
M'agrada molt
el pollastre rostit,
així a la cassola.
I...
Estava pensant
per dir-te un peix.
Agafa'm un peix, clar.
Sí, sí, sí.
és que m'agraden tantes coses.
Mira,
doncs una...
La sarsuela mateix
m'agrada molt.
És un plat d'aquest
una mica de modern,
no?
Potser no.
Ara els restaurants...
No, la sarsuela
nosaltres veiem un suquet d'això.
No,
però és diferent el suquet.
Sí, no és ben bé,
no és ben bé,
però bueno,
té una certa similitud.
Sí,
però la sarsuela era allò de
avui és festa,
posem-hi de tot
i bo,
i a més,
bueno,
el peix va així esfregit,
la salsa queda més
lligadeta,
el suquet,
doncs,
els feien...
Però fixa't que a Catalunya
la sarsuela
et costarà trobar restaurants
que posi el plat de la sarsuela,
eh?
Et sortiran suquets,
eh?
Sí, sí, sí.
Però sarsuela costa...
No, no,
és el que et dic,
és un plat que es continua fent
a les cases,
però és un plat que és veritat,
és...
Bueno,
però bé,
passen altres plats,
com per exemple,
africandó,
costa molt de trobar restaurants...
En fi,
en comptes se'n troba més,
però costa que el facin bo.
Bo.
El que dèiem allò de bé,
fer-ho bo.
Ostres.
quina,
a la revista,
quina especial predirecció
teniu?
Pel producte de proximitat,
per la cuina tradicional...
Sí, sí, sí.
Les directrius que tu marques
com a directora del cuina,
perquè d'alguna manera
el director marca
el tarannà de la publicació.
I tu què marques els teus reporters?
Ja, nosaltres sempre
ens confessem oberts
a totes les cultures
gastronòmiques del món,
perquè a més,
de les coses que penso
que tots hem de lluitar una mica
és en la diversitat culinària.
O sigui,
en un moment que tu vas
a qualsevol ciutat del món
i podries menjar el mateix
a Barcelona com a Hong Kong,
com a tot arreu d'aquests jocs,
podries trobar un tataki
de tonyina,
o sigui,
uns plats que els trobes
per tot el món.
No cal anar-te'n un McDonald's, eh?
Hi ha restaurants,
un tipus de restaurants,
que fan una sèrie de plats
que són com universals.
I llavors,
això,
difundir les diferents cultures
gastronòmiques del món,
penso que és el que hem de fer,
igual que fem amb la nostra.
Però clar,
si nosaltres som aquí a Catalunya,
doncs donem especial importància
a la nostra cuina
i també, evidentment,
el producte de proximitat,
encara que som conscients
que, no sé,
que la gent té curiositat
pels productes
i que,
no curiositat,
i que també,
doncs bueno,
que si ho trobem al supermercat
està bé que ho puguem fer servir.
I llavors,
doncs que nosaltres,
doncs si expliquem
en una secció,
doncs,
què és el llavarat nutricional
i per què s'utilitza
i com ho pots fer servir a casa,
doncs també
contribuïm una mica
a evitar el malbaratament,
no?
Moltes vegades
fem una recepta,
no sé si us ha passat mai,
no?
Fas una recepta,
dius això no en tinc,
ho compres
i ja no tornes a fer servir
mai més a la vida
i et queda ja el rebost,
doncs bueno,
potser vas fer,
vas agafar el llavarat nutricional
per posar-lo sobre uns canelons
perquè algú et va dir
que quedava bé.
Però bueno,
què més en pots fer, no?
Doncs també una mica
la funció, no?
de, bueno,
el llavarat nutricional
evidentment no s'utilitzava
traducionalment
a la cuina catalana
però és igual,
igual que el cuscús.
La meva mare
quan jo era petita
no tenia cuscús a casa
i ara jo en tinc
habitualment.
Doncs la cuina
també és un,
és un,
és un,
està en constant evolució.
Sí,
hi ha una sèrie
de productes
que recordo
quan era,
quan era més jove,
que estava molt més
a l'ús
que no ara.
Per exemple,
això que tu dius
de productes
que en compres,
les coques de recapte
que era,
diria,
tu és la que en saps,
era
el sac
de malsandresos
d'alguna manera
on es posava
tot el que anava sobrant
i es posava
en una massa
de pa
i posaves arangades
i posaves
els llegoms
i posaves
la sortellera,
bueno,
el que trobessis,
i el coques de recapte
avui costa,
no,
a trobar.
Sí,
sí,
com que no te la faci
un forn,
una cosa especial.
Sí,
tinc la sort
que el meu marit
és a Targa
i llavors treballa
molt per la zona
de l'Urgell
o de les Garrigues
i a vegades
van fer feina
i jo li dic,
bueno,
ho fem sempre,
si passa per un forn d'allà
en compra molta
i la congelem
i la tenim a casa
perquè,
però sí que és veritat,
a fora d'aquests,
d'això
hi ha alguns forns
que si hi ha sants
a prop de la feina
doncs hi ha un lloc
que en fan,
però bueno,
tots aquests plats
són això,
en el moment que hi ha
sobreabundància
d'un producte
la gent abans
ho aprofitava,
cosa que ara
no fem,
perquè s'havia inventat
la santa feina,
perquè en el moment
que hi havia
molt pebrot,
molta albergínia,
molta ceba
i molt tomàquet
havíem de dir
escolta,
fem una salsa
i ho aprofitem
tot això,
aquests excedents
que tenim
de l'or de casa nostra.
Malbaratem
molts aliments.
Sí,
sí,
és una llàstima.
Malbaratem
molts aliments
i
que això també
és per culpa
nostra
i dels que
els venen,
també fem servir
molt
material
que podríem
prescindir
perfectament.
Sofistiquem
la cuina.
Sí,
perquè això
dels plàstics
que tot
t'hagi d'anar
forrat
amb el film,
o tots els envassos
compres maduixes
i que
cada potet
de mig,
ai,
cada mig quilo
de maduixes
que vagi
amb el seu
receptacle
de plàstic
i després
tapat
amb film,
doncs,
hosti,
malbaratem.
quan diu
producte
no només
producte alimentici,
sinó
producte
general.
Ai,
aviam,
se m'ocorreixen
tantes preguntes,
estàvem parlant
dels teus primers,
dels teus segons
i els postres,
perquè torno a repetir,
per tercera vegada,
ben trobats
oients,
és
envajable,
menys
primer,
menys
segon,
menys
postre
i està
amb una figura
increïble.
I de postres,
què?
Doncs,
a mi m'agrada molt
que,
més que postre,
potser seria més
un esmorzar,
però sóc amant
dels pans de pessic,
de tot tipus
de coques,
d'òlges.
Quant costa
trobar un pan de pessic?
Això.
No, no,
jo parlo del Baix Obregat,
eh,
i en Croc Barcelona.
Digue'm,
forns,
digue'm,
pastisseries
que facin
pa de pessic.
Un pa de pessic
és un bicic,
cotxo.
Sí, sí, sí.
Pa de pessic.
Inclús,
jo dic ben clar,
mira que tinc amics
a Vic,
i em diuen,
en Ferran,
avui el pa de pessic
de Vic.
No és el que era.
No,
i em porten,
pensaven que a mi m'agrada molt,
i és que no té gust de res,
i a més,
és un o dos
obradors industrials
que serveixen,
com és tradició,
els forns de Vic
i les pastisseries de Vic,
però tots tenen el mateix gust,
perquè ja no fan
aquests forns
i aquestes pastisseries,
sinó que hi ha un obrador
industrial
que els serveix
amb el nom de forn sant
no sé què,
forn can no sé què,
i...
Sí, sí,
tu a cada lloc
has de trobar el...
Sempre hi ha l'establiment
que jo dic
com la baula,
no sé si la baula perduda
o l'excepció
que confirma la regla,
però sempre
hi ha algú
que es manté fidel
a fer un producte
doncs bo
i ara estava parlant
bueno,
estaves dient això de Vic
no ho conec tant
però per exemple
a Montblanc
hi ha un forn
que fan uns pans de pessic
boníssims
allà a Sants
s'han trobat
un temple
dels pans de...
bueno,
del que diríem
bizcotxos,
pa de pessic
o com li vulguis dir
però fan cocs
des de...
amb nous
amb virutes de xocolata
a l'altre dia
de pastanaga
i és com el meu oasi
dins d'allà...
Reus
Sí, sí, comptats
i llit Vic
perquè Vic
d'alguna manera
és referència
pel pa de pessic
independentment
que el facin
és com les avellanes
a Reus
i hi ha avellanes
per altres ingressos
igual que les coques de forner
també seria una altra...
I les coques de forner
la coca de vida
és trobar una coca...
Una coca de vidre, eh?
Mira el que et demano
ja no la coca de forner
la coca de vidre, eh?
Quant costa de trobar?
Sí, sí
Aviam, estàvem parlant...
De les postres que...
De les postres, això
També m'agrada molt
la crema catalana
i després...
És que m'agrada molt la fruita
llavors
podria dir
a mi
amb una...
amb pares
una safata de fruita
a més aquest temps és...
ara comença
per mi
el temps
millor
per menjar fruita
jo quan ja n'hi ha
cireres
maduixes, cireres
tota...
a mi em torna boja
i més que
prefereixo abans
un pastís de xocolata
jo personalment
em menjaria
una plata
de bona fruita
i jo soc com tu
i és curiós
perquè és un plat
que sempre he pensat
si jo
algú ha de tenir
a un restaurant
seria un plat
que el tindria
com emblemàtic
i com oferta
un plat
de fruita pelada
molta gent
no menja fruita
per la mandra
però tu
brindes
un plat
de fruita
pelada
estic segur
que tindria èxit
si tu qualsevol nen
tu li dius
vol fruita
diuen no
sí
el màxim
que menjar
serà un plàtan
sí
sí
perquè és així
però si tu els dius
acte seguit
vols que peli
un kiwi
o una pera
una poma
d'acord
llavors sí
i és el que tu dius
és la mandra
de vegades
de pelar-lo
és ben curiós
però de les coses
que em va pensant
dic ostres
com és possible
que els restaurants
no sé inventar
la sopa d'all
que els postres
tinguin com a plat
un fruita pelada
un assortiment
clar
ventalladet
segur que tindria
èxit seguríssim
sí sí
del mateix parer
soc
aviam
el proper número
de cuina
del mes de maig
d'aquí a una setmana
el dediqueu
als arrossos secs
sí
bueno
nosaltres sempre
a les revistes
surto una setmana abans
d'acabar el mes
o sigui
la de maig
no però jo et dic
el mes de maig
que falta un mes
sí
una setmana
però vull dir
que ja està als quioscos
aquesta revista
jo encara no l'he rebut
que costi
sí
te l'he tingut
te l'he tingut
que pispar abans
sí sí
doncs l'hem dedicada
això
als arrossos secs
perquè
és un
és un tipus
de
no l'hi podem dir
paella
perquè a vegades
sí que l'hi podem dir
jo a casa faig paelles
quan faig servir
la paella
però vull dir
si hem de ser així
puristes
et diria
un valencià
que la paella
ha de portar
uns ingredients
específics
i aquí proposem
doncs
arrossos
doncs
per exemple
aquest que
de la coberta
doncs porta
ceps
porta ànec
i porta
fruita
fruita
de temporada
així com
per decorar
que el contrast
és
bueno
saps que
el magret d'ana
que el serveix
molt
amb la
marmal
amb una salsa
de fruits vermells
doncs això és com
sí
exacte
doncs això és una mica
com la
la versió
en arrossos
i ens va semblar
doncs una coberta
molt primaveral
i que
i a més una de les gràcies
per allò que es veu
a la foto
el grasolt
que és una de les gràcies
que no és un empasto
el que ara hi va
abans
exacte
no és allò que
no és un risotto
no
no no no
que costi
el risotto
que és un empasto
d'arròs
però un bon risotto
també es fa
dir si senyor
és un empasto
però té el gras
sencer
no és allò que
jo quan veig
aquells arrossos
que el gras s'ha obert
sí
llavors ja
dius
aquest no
el de la foto
està super bé
per això t'ho dic
sí sí sí
fantàstic
aviam
cap on va la cuina
seria la pregunta
però jo m'anticipo
i et dic
dos punts
de cuina
que observo
una és la cuina
amb el producte
de proximitat
i
doncs es fa
el que tinc de ser
al costat
i a més fres
i en directe
etc
i l'altra
que per mi ha sigut
o és
encara incipient
però una revolució
amb el món de la cuina
i a més
d'una persona
veïna
de la meva terra
que és la cuina
de les flors
amb la Iolanda Bustos
ah la Iolanda Bustos
és de Reixancós
jo
que l'he de per la Fusell
ah
molt bé
molt bé
està Reixancós
està Reixancós
i el restaurant
a Girona
sí
que sí
però dic
hem de controlitzar
una mica
que van
que van dir
l'any passat
ara no recordo
el mitjà
que Reixancós
era el poble
més bonic
d'Europa
és igual
discutirem això
que és molt maco
per l'escompte
molt maco
hi ha un bon restaurant
on treballava la Iolanda
la Calèndula
la Calèndula
no però ara es diu
el teatre
sí
però era
molt bé
la Calèndula
era el que tenia
a Girona
a Girona
per això tinc
bueno
en deixem acabar
l'entrevista
amb la senyora Judit
simplement
ens rectifiquem
perquè
bueno
però veus
que no dic cap mentida
podem matitzar
ahir vore'ns
la pregunta seria
la cuina de flors
per exemple
una altra persona
que conec molt
que va ser
un innovador
fent pizzas
que és el Fabián Martín
que feia pizzas
de flors
tu creus
que això
arrelarà
o serà
d'alguna manera
una cosa més
així
t'ho dic
perquè
els arrossos
la cuina de l'arròs
molt bé
la cuina
amb producte
també
la cuina
la cuina de la flor
mira
hi ha una tendència
clar
això el temps dirà
si
si reixirà o no
però hi ha una tendència
hi ha moltes associacions
i col·lectius
doncs que
lluiten
per aprofitar
doncs
les espècies silvestres
que tenim disponibles
a Catalunya
doncs
que tu
puguis anar
pel
pel camp
i si coneixes
no en conec gaire
jo plantes
que el jetçó
ara se m'acut
doncs
que
les pots fer servir
per amanides
i és una forma
d'aprofitar
els recursos
de la natura
que no en faríem res
perquè són plantes
que creixen espontàniament
i
igual passen
les flors
llavors
aquesta tendència
doncs
que hi hagi més
diversitat
del que es pot comprar
perquè nosaltres
ens pensem
que tenim
molts productes
al supermercat
però al final
al supermercat
hi ha el mateix
aquí
que
qualsevol país
d'Europa
no trobes
en el supermercat
habitualment
varietats
locals
tant si busques
tomàquets
a un super
no trobaràs
uns tomàquets
del Parabenet
que n'hi ha
per allà
a la meva zona
o els tomàquets
dels del Pebrot
de Girona
doncs sí que
en trobes
ara més habitualment
en alguns
llocs així
grans
però vull dir
al final
si sabem
com aprofitar
tot aquest
tot aquests
productes
que estan
a l'abast
nostre
també és una forma
d'evitar
el malbaratament
de protegir
el nostre paisatge
i de
d'una mica
d'ampliar
doncs
la diversitat
del
del que en mengem
no?
llavors és una tendència
que ho estan treballant
diferents col·lectius
jo trobo molt interessant
però bé
també requereix
això
que
que el consumidor
ho conegui
i que ho tingui
doncs
a l'abast
jo estava pensant
doncs
allà a prop de
D'Igualada
i a Jorba
els de la Xarcolan
que si ho busqueu
per internet
ho trobareu
i doncs
ells aprofiten
tots aquests productes
els donen a conèixer
però és que a més
han fet un forn
i tu per exemple
pots trobar un coc
una coca
d'aquestes salades
amb etres silvestres
doncs que
com una espècie
el que parlàvem abans
de coca de recapte
exacte
doncs ells també ho fan
i són projectes
molt interessants
i n'hi ha en diversos llocs
i diferents
per Catalunya
d'alguna manera
entenc
que de les dues
entre cometes
propostes que t'he fet
de la cuina
de flors
serà una cuina complementària
i la cuina
de producte a proximitat
potser aquesta sí
que vindrà per quedar-s'hi
aviam
cada cop el seu punt
en què penso
nosaltres que vivim
i som d'un país privilegiat
que tenim de tot
tenim
Sacà
i tenim
Zagadiu
tenim mar
i tenim muntanya
i tenim neu
i tenim
bé
podem cuinar de tot
no tinc res
a l'Extremadura
tenen productes fantàstics
però
a l'Extremadura
la cuina del peix
no crec que tingui
no crec eh
ho desconec
però no crec que tingui
molta tradició
nosaltres
Catalunya sí
encara que té més tradició
a Girona
que no a Lleida
perquè és més
a Lleida
tu veies més
la cuina del bacallà
que és un especialista
per això t'ho estic dient
però per exemple
això no
però té més tradició
amb tota la varietat
de producte
a Girona
que no a Lleida
què vull dir-te amb això
que la cuina
de producte
de proximitat
jo sí que crec
que serà
sí
i a més proximitat
implica sostenibilitat
perquè
doncs no
no hi ha
no gastes combustible
doncs per distribuir
doncs els aliments
com més pròxims són
doncs
més sostenibles
són tots plegats
també és una manera
de defensar el territori
el nostre paisatge
això que tant diem
no?
de
bueno
doncs hem de ser
una mica
reivindicatius
en aquest aspecte
en aquest sentit
quin ha sigut
l'últim restaurant
que has estat?
doncs
bueno mira
ahir vaig estar
precisament
a la boqueria
i vaig anar
volia anar
al quim
de la boqueria
però estava tot ple
impossible
seure-hi
i vam
seure-hi
i vam anar
al bar boqueria
la sort
d'anar a un mercat
com
com aquest
és que
com que el producte
és bo
i el tenen allà al costat
allò
arreu on vagis
ens vam fer
unes navalles
a la planxa
uns
uns calamars
doncs
a l'Andalusa
i
què més vam menjar
i alguna cosa més
no mira
hi havia unes mandonguilles
de pop
molt bones
és que ja fas
saps
quan el producte
és això
tenim la sort
que tenim uns mercats
a Catalunya
ja només a Barcelona
i dintre de Barcelona
la boqueria
és increïble
però veus
són de les coses
que crec que algun dia
crec que algun dia
mentre funcionen
doncs no hi haurà manera
que es pugui regular
que tu estiguis
en un dels restaurants
de dintre de la boqueria
de dintre del mercat
penjat
com una gallina
amb un galliní
i que ve la senyora
amb el monadero
la senyora o el senyor
i et dóna
trompada a l'esquena
doncs què passa
d'això
corrents d'aire
i que no vagis
dels 50 euros
és fort
per això
jo de torres de la boqueria
i totes coses
perquè és molt amic meu
però amb el que em trobo
més a gust
és un restaurant
que precisament
i fent honor
amb el vostre
nou número
del mes de maig
que es diu Paella
que és del grup Pepa Tomati
almenys allà
estàs assentat
i no et donen
calç de bolso
i es cuina
amb producte
de proximitat
a mi m'agrada
anar al mercat
perquè
jo reconec
que no s'està cómoda
però si tens un sopar
un nàpat
o que has quedat amb algú
i no tens gaire temps
és el lloc ideal
perquè tu
a més a mi m'agrada
jo sempre dic que
a mi si hi ha l'opció
de taula
si vaig jo sol
taula o barra
a mi
jo estar a la barra
m'ho passo molt bé
jo veu a la gent treballant
i jo també
i els comentaris
i com
totes les experiències
que m'anima més
que m'anima més
l'ànima de la vida
sempre i quan
no et trompegin
no tinguis corrent d'aire
això sí
no és veritat
és un lloc còmoda
però ahir s'ha de dir
que feia molt bon dia
a Barcelona
i no vam tenir
ni corrents
ni res
fantàstic
que és un lloc còmoda
un lloc còmoda
i no tinguis
un lloc còmoda
i no tinguis
un lloc còmoda
i no tinguis
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
I see friends
Sotit, és un plaer parlar amb tu
se m'han quedat moltes preguntes
per fer-te
un altre dia
un altre dia
quan no tingueu
quan us fa algú
m'ho dieu
i ja vindré
mai seràs tu
un plat de segona taula
Bona mà
els plats de segona
també estan
No un segon plat
que és diferent
Un plat de segona
Ara, escolta
el que ens explicaran
ara el Joan i el Pep
Aviam que et sembla
Estic molt atenta
Canviem de registre
Joan, tu mateix
Bon dia a tothom
En principi
jo encantat també
de tindre-ho ajudit
Jo a mi faria moltes preguntes
però com que no hi ha temps
m'ha de reservar-ho
per una altra dia
Aleshores
quan ens posi una mica
una música adient
per el que vull dir
Doncs
Bona J remarkable
Mujeres
Pona Jerel
Pona Jol
Estimats soñents, després d'una setmana buscant nous llocs per explicar,
bé, això ho dic jo però no és veritat, simplement que tenia coses personals,
us voldria portar a una ciutat que a mi m'encanta.
M'encanta per la seva història, m'encanta per la seva curiositat,
per la seva situació geogràfica, per la seva gent, voldria anar al pròxim Orient, a Istanbul.
Istanbul té moltes coses que dir, per tant, potser li dedicaré dues sessions,
una avui i una altre dia. Avui només parlaré de curiositats
i no entrarem en detalls de la ciutat d'Estanbul.
Curiositats. Com tots sabem, és una ciutat situada entre dos continents, Europa i Àsia,
separades per l'estret de Bòsfor.
El llarg de la història ha tingut tres noms diferents.
Bizanci, a l'any 667 abans de Crist, fundada per colons grecs en honor del rei Bithes,
Constantinople, el 330 d.C., capital de l'imperi romà d'Orient, fundat per Constantia el Gran,
i capital de l'imperi otomà a partir de 1453, amb el sultà Mehmet II.
i Estambul, 1930, república de Turquia.
Sobre aquest nom d'Estanbul existeixen dues teories.
Una diu que era el nom turc del líder i fundador Kemal Ataturk.
En turc és Istanbulin.
Una altra teoria és que és una expressió grega del medieval Istenpoi, la ciutat.
Hi ha diferents opinions sobre això.
A partir del darrer canvi de nom, a Turquia no es va acceptar mai més correu Destinació Constantinople.
Ataturk va voler imposar el nou nom, Istanbul.
Per tant, no acceptava que vinguessin coses amb aquest nom tan diferent.
Com bé sabeu també, no és la capital de Turquia.
La capital de Turquia és encara, situada al centre del país,
des de l'any 1923.
La ciutat té actualment 3.113 mezquites.
Bé, potser avui alguna més.
Estambul té temperatures molt variables.
No és estrany veure neu a l'hivern,
i temperatures per sota dels 10 hores o de verbo.
És una ciutat de gats.
Tranquils, nets i ben alimentats.
Poblen per tot arreu sense que ningú s'empipi.
L'amor per aquests salins sembla que veia dels temes de la pesta negra,
per la seva persecució de rates i ratolins portadors de l'enfermetat.
Actualment hi ha una discussió important a aquells països.
És cafè versus te.
De tots és conegutó el cafè turc,
però a poc a poc va imposant-se el te o cai.
El seu cultiu és molt més fàcil,
a la vora del Bòsfer,
i al Mar Negri hi ha moltes plantacions.
Sabeu que el cafè va estar prohibit
durant bona part de l'imperi otomà?
Es considerava una beguda estimulant
i prohibida per la llei del Corà.
Aquesta prohibició es va aixecar a finals del segle XVII.
Istanbul té el tercer metre més antic del món, del 1875.
Només Londres 1863 i Nova York 1868 la superen.
Els habitants de la ciutat tenen una gran afició per a la pesca.
Al pont Gàbata els trobareu des que unta el dia fins que es fa de nit.
Bones converses, aire lliure, menjar, beguda, paisatge urbà...
També són uns grans amants dels jocs de taula.
Els veureu jugar a l'hockey o al backgammon,
per tots els cafès, tateries i jardins.
Ah, i també el rosari, que el porten sempre a sobre.
Una curiositat,
les tulipes són originàries d'Estanbul.
El seu itinerari va ser Estambul, Viena, Ánsterdam.
La religió musulmana és majoritària a la ciutat.
Primer per l'exili dels grecs ortodoxes
i més recentment per la civilització de la mateixa.
I us preguntareu,
en un lloc campobolós,
més de 15 milions d'habitants,
com tenen clar les hores de les cinc plegàries diàries?
Ah, la religió no està enfrontada amb la tècnica.
Existeix una aplicació,
Muslim Pro App,
que us indica perfectament l'hora del pleg,
malgrat les diferències que es van produint pel moviment del sol.
Temel Ataturk és el pare de la pàtria,
el pare de tots els turcs.
El seu retrat és omnipresent.
Ell va crear la república,
va donar el vot a les dones,
va provocar la separació, esglés i estat.
Era vaic.
Quant de temps durarà això a la nova Turquia?
Ciutat higiènica.
Quan Europa no tenia cap bany ni font,
Estambul en tenia 14 mil.
Bé, era l'imperi otomà.
I si voleu un trasplantament de cabell,
no ho dubteu.
Estambul és el vostre lloc.
I diuen que ho fan força bé.
Constantinople,
la ciutat on Agatha Christie
va es creure assassinat en l'Orient Express
des de l'Hotel Pere Pales.
el tren va circular
des del 1883
fins al 1977.
Vicenç,
on encara es poden veure
les restes del front de Teodosi.
On va existir l'antiga Caladònia,
destruïda per l'emperador Valente.
Amb les seves pedres
es va construir l'aquaducte
situat al barri de Fatih,
del setle IV.
Istanbul,
on encara podem prendre un té
a les antigues tateries del pati
de l'antiga mesquita
de Corcubo a Vipassà,
totes adornades
amb miralls i vàmpares.
Un lloc màgic.
I com a comiat,
una xixa o pipa a l'aigua,
encara que no ho recomanin els metges.
Un altre dia parlaré
de llocs interessants
o imprescindibles
d'Estanbul,
dels barris,
dels Serrallos,
Sultanamet,
la mesquita azul,
etcètera, etcètera.
Deixeu-me que acabi
amb un compte,
si és que ho trobo,
perquè no sé on ho tinc.
Aviam, ja està.
Un compte que ve
de les mil i una nit.
No podíem despedir-nos
sense aquest tipus de compte.
És un compte que realment
el nou acabaré,
l'acabament el feu vosaltres,
segons el que pensi
que pot passar
o el que sabreu
que passa realment
amb el compte anat.
És així.
Cada nit,
xerazat,
comença un nou relat
per aconseguir
que el rei Xerxer
s'emocioni
i en vulgui
conèixer més.
D'aquesta manera,
farà que la seva
ejecució
vagi ajornant-se
dia darrere dia.
Per intentar
salvar-se'n,
xerazat
en narrarà
tots comptes
tan coneguts
com Abadí
o Abadí Babà
i els 40 lladres.
Així com històries
noves
que fascinaran
tant
els oients
com el mateix
rei
Xerxer.
Pregunta.
Ho aconseguirà?
Es salvarà?
Busqueu-ho
el compte.
Si el trobeu,
sabreu la resposta.
I després,
una cosa d'aquestes
que m'agrada fer
a mi al final,
amb temes
d'actualitat,
que encara que sigui repetitiu
em posa bastant nerviós,
que és el següent.
Ja tenim
l'extrema dreta
dins de les institucions
i amb ells
les mentides habituals.
Diuen allò
que no pot haver
pactes
amb separatistes
que menyspiren
els infants
que parlen castellà,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
A força de repetir
la mentida,
principi d'orquestració
de Goebbels,
es justificaran
determinades decisions
si arriben a governar
a nivell nacional.
Sabíeu,
però,
que el nou
conseller de Cultura
de Castellà ió,
de Vox,
naturalment,
el senyor
Gonzalo Santolla,
era el gendre
d'en Joian Grimau,
assassinat
pel franquisme
als anys 60?
El senyor
Gonzalo
també era
membre
del Partit Comunista
i va ser
processat
pel top.
Quina espècie
d'esperit sant
se li va
aparèixer?
el del poder,
el dels diners,
potser el de la saviesa.
Per sus actos
ho es conecereix.
Fins al programa.
un dia.
Sempre,
sempre tan interessant
les històries del joc.
Pep,
tu què?
Què ens explicaràs avui?
Més històries
de Barcelona
cap a casa.
Bé,
doncs,
tornem cap a Barcelona,
deixem Istanbul,
que és un lloc
molt interessant,
encantador,
i avui parlem
de Barcelona
i el metre,
el metre,
la unitat de mesura,
no el metro.
no fa gaire
parlàvem
de la doble cana
de Barcelona,
la falsa doble cana
aquella que trobem,
o que es deia
que estava
a la paret
de l'església
de Santa Lúcia,
i la diversitat
de mesures
en ciutats
o pobles propers,
algunes amb el mateix nom
i amb diferents
quantitats,
no?
És una cosa
molt curiosa
i molt empipador
en el seu moment.
El transport va anar
millorant,
sobretot en rapidesa,
els productes
i la informació
arrivan cada cop
més lluny
i més ràpid,
i aleshores,
doncs,
aquesta barreja
es feia més patent,
si la gent anava
amb carro
en lloc o altre
i així,
doncs,
les distàncies
no eren llargues.
Recordem encara
alguns de nosaltres,
depenent de l'edat,
d'anar a comprar
amb la mare,
un o d'altres mateixos,
mitja terça de carn,
una lliure de lluç,
un patricó de vi.
Els més joves,
a part de les pel·lícules
si han batxat
als Estats Units
o Anglaterra,
han recorregut milles,
han begut pintes de cervesa
en un pres dipòsit
amb galons de benzina
i tornant a casa
s'han comprat
una tele d'X polsades.
Els tres mosquatets
recorrien a cavall
toeses,
Miquel Estrogóf
recorria a verstes,
el capità Nenmo
feia 20.000 llengües
de viatge a submarí,
igual que el gat amb botes,
el feia de 7 en 7.
Com que tot això
per nosaltres,
si era lliure
no hi havia cap problema,
toeses,
verses,
mides a molta distància
i para de comptar.
Però, clar,
va arribar això que era
un problema.
Per a viatgers,
comerciants,
militars o científics,
doncs,
clar,
aquestes coses,
doncs,
costava fer els canvis,
etcètera,
etcètera.
I el 1791,
l'Acadèmia de Cències
de París
va proposar l'adopció
d'un nou patró internacional
per simplificar
tot aquest caos.
Per donar una solidaritat
a tot això,
fer una cosa ben seriosa
i que la gent
ho acceptés,
va buscar
que fos possible
comprovar
aquestes mesures fetes,
que tinguessin
un origen
a la mateixa
planeta
i va decidir
que el nou patró
procedís
de la natura.
El nom
metre,
provint del grec
metron,
que vol dir
certament
mesura.
Seria
la deu milionèsima part
del quadrant
del meridió terrestre
que passa
per l'Observatori
de París.
Fins aquí,
res a dir,
això ho havíem
ja més o menys estudiat
i vam arribar a veure
alguns canvis
en aquesta mesura.
Mesurar el meridió
sencer
era una gran dificultat,
sobretot
a l'any 1791,
i es va optar
per fer una mesura
parcial
i extrapolar-la.
El tram
escollit
va ser
de Dunkerque
a Barcelona,
passant naturalment
per l'Observatori
de París
per dos motius.
Un,
era millor
començar
i acabar
el mar
per qüestions pràctiques
i segona,
si a més a més
involucraves Barcelona,
era una ciutat
prou important
i un altre país
que també donava
més prestigi
a la mesura.
El treball
el van dividir
entre dos astrònoms
i de Dunkerque a Roders,
es va assignar
a Jean-Baptiste de Lambre
i de Roders
a Barcelona
a Pierre-François
André Mechand.
Seguiré amb la pista
d'aquesta part
que és la que
ens afecta més
a nosaltres.
Pierre-Mechand
va arribar a Barcelona
el 10 de juliol
de 1692
i es va instal·lar
a la Fontana d'Or,
el que ara seria
el carrer d'Iñor
número 39,
llavors era
carrer Escudelles,
i potser era
l'hostetgeria
de més prestigi
de la ciutat.
Però,
què feien
i com ho feien
la Mechand
i el seu equip?
Les relacions
entre França
i Espanya
mai han estat fàcils
i malgrat
que amb dos estats
eren governats
per la dinastia
burbònica,
sovint
estaven en guerra.
Un cop solventat
dels problemes diplomàtics,
Carles IV
va designar
uns col·laboradors
de l'estat espanyol
per dissenyar
el pla de treball
i un punt importantíssim
era establir
els llocs idonis
de medició.
La tècnica
que s'havia d'utilitzar
era la triangulació
geodèsica,
un procediment
consistent
en una cadena
de triangles,
els vèrters
de la qual
haurien de ser
muntanyes
i punts de referència
al llarg del medidià.
La mesura
que s'empraria
com a patró
era la toesa
de l'acadèmia,
considerada
la més exacta
França
fins que va aparèixer
el metre.
Aquests càlculs
trigonomètrics
no eren fàcils
de fer
i menys
amb els mitjans
de l'època.
Els cims
no eren punts
d'esbarjo
com ara
i per tant
el camí
per arribar-hi
tampoc era fàcil.
El material necessari
es transportava
fins on era possible
amb mules urrucs
i després a coll
fins al punt
escollit.
Les condicions
atmosfèriques
a la muntanya
solen ser canviants
i no sempre,
només ben dit
gairebé mai,
des del punt
de medició
eren visibles
als altres dos.
Calia tornar
o fer un estat
a dalt de la muntanya
amb unes condicions
més aviat precàries.
A més,
les mesures
no les podien deixar
en mans de qualsevol.
Havia de pujar
un expert
per fer-les
de la manera
més precisa possible.
Per si tot això
fes poc,
les medicions
eren nocturnes
ja que per fer-les
més exactes
es dirigien
als telescopis
situats en un aparell
que es deia
cercle de borda
a uns punts de llum
situats
als altres dos cims.
El cercle de borda
dit així
pel seu inventor
consistia
en dos cercles
situats
sobre un eix
i cada un
portava un telescopi.
S'enfocava
cap als altres dos cims
que feien de vèrtex
del triangle
i es mesurava
l'angle
que formaven
els dos telescopis.
Aquesta medició
es feia
unes quantes vegades
i després
es buscava
el promig
per fer-lo
el més exacte possible.
És fàcil
d'explicar
però
més tan complicat
de fer.
Inicialment
aquest era un aparell
per observar
les estrelles
però aquest
en borda
parlant així
col·loquialment
va fer les adaptacions
per fer les medicions
terrestres.
La llum
es feia
des d'uns fanals
especials
que no podien ser
massa petits
que farien poca llum
ni massa grans
que no es podrien
transportar
i en lloc d'oli
com a combustible
es feia servir
greix de balena
que fa
una llum
una llum
molt més brillant.
Alguns dels cims
escollits
un cop passat
del Pirineu
van ser
el Puigsecamp
la Mareu del Món
Rocacorba
Matagalls
Puigrodó
Amoyà
Montserrat
Vallvidrera
i Montjuïc
i dintre
de la ciutat
de Barcelona
es va utilitzar
la torre de Guaita
del castell
de Montjuïc
el far del port
l'actual torre
del rellotge
i el campanar
de Santiu
a la catedral.
Ara no podria
ser possible
perquè
amb la fesana
que es va fer
doncs haurien
de prendre
com a mesura
suposo que
Santa Helena
a dalt
de l'agulla
principal.
El 21 de gener
de 1693
i també
va tenir
que fer servir
el terrat
de la Fontana d'Ora
on estava llotjat
quan per motius
polítics
no el van deixar
tornar a pujar
al castell
de Montjuïc.
El 21 de gener
de 1693
Lluís XVI
de França
el qual la revolució
ja l'havia deixat
gairebé sense poder
mor a la guillotina.
Aquest fet
va produir
l'augment
de les desconfiances
entre la monarquia
burbònica espanyola
i el govern
de la flamant
república francesa.
Maixent
com a ciutadà francès
llavors va veure
perillat
les seves investigacions
a terres catalanes
i a partir d'hora
no es va permetre
que s'acostés
a les muntanyes
de la frontera
no fos cas
que amb aquells llums
envies algun senyal
a l'altre cantó.
El dia 7 de març
es decala la guerra
entre Espanya i França
fet que s'afegia
encara més problemes.
Tot i que se li va
donar llibertat
per realitzar els càlculs necessaris
se li va haver de passar
a la frontera
i a més a més
a Barcelona
no se li va permetre
que tornés a entrar
al castell de Montjuïc
que era una dependència militar.
Així doncs
va haver de conformar-se
amb pujar al terrat
de la Fontana d'Oro
com dèiem abans
i intentar calcular
la unió
amb la fortalesa
que no podia
tornar a trepitjar.
Els col·laboradors espanyols
havien proposat
també fer medicions
utilitzant punts
de les Illes Balears
en Barcelona
per millorar els càlculs.
No va ser possible
ja que amb el telescopi convencional
sí que es va poder fer
contacte visual
però amb el cercle de borda
no hi va haver manera
i això ho van desestimar.
Ell més tard
sí que va continuar
com ja ha calculat el metro
va intentar
fer
aquestes medicions
que no s'havien pogut fer
i va arribar fins a Castelló
i tot això.
Li va costar la vida
perquè però
va morir de febres
a Castelló.
Déu-li-ho.
Sí.
A part dels militars
van tenir problemes
amb la gent del país
la primera
per ser francesos
durant
és que des del 1600
cada estiu
perquè abans les guerres
anaven d'una altra manera
hi havia guerra
acabaven les collites
no tenien res més que fer
i ja ho vinga
a donar
a donar guerra
a donar guerra
exactament.
per tant
la gent
els venia
per presumptes espies
ja que creien
que enviaven senyals
a l'exèrcit francès
des de dalt
de les muntanyes.
Altres creien
que feien
algun culte satànic
i també
quan deixaven coses
preparades al cim
i tornaven
al cap d'uns dies
a veure si la visió
era més bona
doncs
la gent
de la zona
els havia destrossat tot.
Un altre
que ha xocat
va ser que en un lloc
es van trobar al cim
tot de gent
amb siris
que volien ser partícips
d'una possible
aparició mediana
que creien
que els francesos
no la volien
només per ells
que a tot arreu
hi ha gent per tot.
Aig més tard
un cop establert
el metre
va tornar
i des de Castelló
sí que es van poder
fer les mesures
amb les illes
però ell va morir
el 1804
víctima de febres
com us he dit.
Van seguir els problemes
per ser francesos
la col·laboració
ja de l'estat espanyol
va ser més
més laxa
i deien
sí, sí
ja us poden
donar amb un vaixell
i no sé què
i el vaixell no arribava
etcètera
etcètera
un dels seus cotidinadors
en Francesc Aragó
és un prestigiós
científic
nascut a la Catalunya Nord
per allà
a la Catalunya Nord
trobareu carrers
places
i monuments
a ell
per tot arreu
es va lliurar
d'un possible
llinxament
a les illes
gràcies
a que parlava català
i va despistar
els seus perseguidors
ara és el revís
ara
ens estomac
per parlar català
però els hi va
els hi va dir
que sí, sí
que els havia disparat cap
a l'altre cantó
i que ell
ara perquè tenia molta pressa
si el pescaven
que hi haguessin un parell
de cops de puny
de la seva part
i era ell
el que estàvem buscant
tornem endarrere
finalment
el 10 de desembre
de 1699
Napoleó Bonaparte
un mes després
del seu cop d'estat
va signar la llei
amb la que s'aprovava
la mesura exacta
del metre
ha plogut molt
des d'aquell mes de desembre
i la definició de metre
ha canviat diverses vegades
el metre
unitat bàsica de longitud
en el sistema internacional
d'unitats
equival
actualment
a la distància recorreguda
per la llum
en el buit
durant un espai de temps
igual a 1
partit per 299 milions
792 mil
458 segons
facilíssim
aquesta definició
adoptada pel Congrés
de Pesos i Mesures
de 1983
remplaça la definició
del 1967
que deia que
un metre
equivalia
a un milió
650 mil
763,73
vegades
la longitud
dona en el buit
de la radiació
que correspon
a la transició
entre els nivells
2P12
i 5D5
del nucli
de Crypto86
molt més fàcil
encara
el 1967
aquesta definició
havia desplaçat
una de prèvia
que considerava
el metre
com la distància
entre dues marques
d'una barra
de platí i didi
aquesta és la nostra
la que havíem estudiat
a escola
dipositada
en certes condicions
a les oficines
de la seu
de pesos
i mesures
de París
i la primera
definició
del metre
que hem dit abans
era la 10 milionèsima
part del quadrant
del mediat terrestre
que passa per París
la Tuesa
que es va fer servir
per tots aquests càlculs
va quedar establerta
com a 1,949.396 metres
avui en saclapares
és curiositat
no cal que ningú
memoritzi
no cal que ningú
memoritzi
però
és curiós
de com ha anat
de passar
no m'estranyaria
que actualment
encara hi hagués
alguna
definició nova
més precisa
segons
però no sé
sembla que hem arribat
a un final feliç
després de 9 anys
de càlculs
i peripècies
Napoleó aprova
la mesura exacta
del metre
i ja està
ja es poden eliminar
totes aquestes mesures
que dificulten
càlculs
i transicions
i el món
es ve de cop
de cop i volta
molt millor
però
les persones
són molt recargolades
i quan intervé
la política
i l'economia
encara més
els francesos
amb tota aquesta feinada
feta
volien que a partir
d'aquell moment
el meridià de París
fos considerat
el meridià zero
i simplificar els càlculs
ja que cada país
feia servir el seu meridià
per calcular una ruta
i per calcular una ruta
s'havia de saber
quin mapa
s'havia utilitzat
per fer les correccions
corresponents
i adaptar-les
al teu mapa propi
Espanya
sempre al capdavant
de les innovacions
tecnològiques
tenia mapes
que utilitzaven
cinc meridians
diferents
Cadi
Sant Fernando
Salamanca
Madrid
Toledo
i segurament
n'hi havia d'altres
també es feia servir
molt el meridià
que passava
per la punta
d'Orxilla
a l'illa de Guerra
a les Canàries
que es considerava
que era el punt
més occidental
que dividia
el vell nou
i el vell món
i el nou món
n'hi havia més
per exemple
els holandesos
preferien utilitzar
el meridià
que passava pel Teide
el 22 d'octubre
de 1884
es fa a Washington
la conferència internacional
del meridià
i s'imposa
el meridià de Greenwich
com a meridià zero
França
veient perduda
la seva opció
del meridià de París
va intentar defensar
la del Hierro
que ja havia defensat
anteriorment
el cardenal Richelieu
el 1634
hi ha molts més fets curiosos
França
que aprova el 1799
el metre
no l'aplica
fins 1840
i Espanya
que havia tingut
un protagonisme
en aquest fet
no li va fer gaire cas
i van perdre
en un naufragi
la rèplica
de la barra
de platir i didi
del metre
que es guardava
per París
i que els hi havia
obsequiat
com a país
col·laborador
fins al 1849
no s'assigna
el decret
adoptant el sistema mètric
que s'hauria d'aplicar
a partir de 1853
tot i així
no es va fer efectiu
fins al 1880
de mica en mica
tots els països
han anat adaptant
el sistema mètric decimal
alguns fins a molt avançat
del segle XX
i actualment
només n'hi ha tres
que no l'hagin adoptat
l'Ibèria
Birmània
i Estats Units
ja us explicaré
un altre dia
moltes més
curiositats
perquè n'hi ha moltes
ara nosaltres
sí que hem de medir
el temps
perquè ens queda
un parell de minuts
amb honor
de la nostra convidada
avui he triat
un comentari
tal com hem parlat
en l'entrevista
de la cuina visual
és un comentari
dedicat
al davantal
antic
el primer propòsit
del davantal
de l'àvia
era protegir
la roba de sota
però a més a més
servia com un guant
per treure la paella
del foc
per aixugar
les àgrimes
dels nens
per netejar
les cares brutes
i també
per transportar
els sous
des del galliner
i moltes vegades
els pollets
quan venien
venien visites
també protegia
i els nens
i els nens
vergonyosos
i els nens
i els nens
i els nens
i els nens
i els nens
t'abraçava
t'abraçava
el davantal
també servia
per portar
les patates
i la fusta
seca
a la cuina
com un cistell
per a les verdures
pesos
cols
etc
i quan acabava
la temporada
per recolectar
pomes caigudes
també
quan els visitants
arribaven
sense avisar
era sorprenent
el ràpid
que aquest davantal
podia treure
la pols
quan els homes
estaven al camp
sabien que tenien
la taula posada
quan l'àvia
des de l'escala
es polsava
el davantal
passaran molts anys
abans que algun invent
o objecte
pugui reemplaçar
el davantal
en memòria
de les nostres àvies
la realitat
supera la ficció
avui
avui
hem cuinat
un programa
de ràdio
amb el xuxu
percepcional
de la presència
de Judit Càlix
Judit
moltes gràcies
fins la propera
estimats oients
i pensi
a mi
què vull
que vull
que vull
que vull
que vull
que vull
que vull
que vull
que vull
que vull
que vull
que vull
Fins demà!