Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
L'últim programa que vam emetre en el 2019 vam tenir com a entrevistada a una Sant Justenca de naixement que ens va parlar del món de la ceràmica contemporània.
Avui, en el primer programa del 2020, i que a més és el 25è del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats,
tenim amb els estudis de Ràdio d'Esvern a dos Sant Justenques d'adopció,
cap si farem l'entrevista com mestres d'escola perquè ens expliquin la realitat i la seva visió de l'escola Canigó en particular
i de l'ensenyament en el nostre país, tant als nivells infantils com de primària en general.
L'escola Canigó va començar a funcionar com tal en el curs 69-70,
per tant, està commemorant el seu 50è aniversari.
Pilar Jiménez i Núria Buissan, benvingudes i gràcies per venir al programa. Com esteu?
Hola, bon dia. Molt bé. Estem molt bé. Una mica sorpreses, però molt bé.
Molt bé. I tant.
Doncs comencem per la Pilar. Qui és Pilar Jiménez?
Qui soc jo? Com a persona?
Clar, que ens expliquis la teva història.
Una simple mestra que va aterrar aquí fa 40 anys i realment m'he vaig trobar molt bé i he continuat aquí vivint i estic molt a gust al poble.
I per tant encara estic voluntària a l'escola per intentar fer coses positives i explicar una mica la història que és de l'escola.
L'escola Canigó va ser fundada l'any 69, inicialment en quatre aules dependents d'un altre centre del poble, que era l'escola Montserrat.
La primera part va ser construïda, va ser l'edifici on es troba el menjador actual.
I l'any 75, sis anys més tard, es va construir l'edifici ubicat al carrer Sant Ferran.
Un any més tard s'inicien les obres d'ampliació de l'edifici del carrer Canigó.
És correcte això, Núria?
Sí, és correcte.
Qui és la Núria Buissan?
La Núria Buissan, persona penso que senzilla, no sé, a nivell emocional bastant lligada a les persones i als llocs on visc i no sé, estimació per tot el que faig.
Vaig venir a Sant Just una mica de casualitat, la meva germana havia vingut, vaig fer una primera substitució l'any 74 i he de dir que en aquell moment hi havia l'edifici construït, però no hi havia parets ni el pati.
És a dir, pujaven els nens per la muntanya i d'alguna manera era com allò com molt de poble, no?
Era un ambient molt proper, molt fàcil, molt familiar i aquí ja, doncs, Sant Just em va enganxar.
D'alguna manera, quan va néixer la meva filla gran, doncs vaig poder tenir la sort de tornar a venir a fer de mestra d'interina
i a partir d'aquí, amb el creixement del Canigó, vaig tenir una mica l'estrella positiva posada i vaig poder continuar fins al dia d'avui.
És a dir, que portem tots aquests 40 i escaig d'anys lligada al poble, lligada a la situació, doncs, que he viscut i a tota la gent que m'he estimat
i rodejada d'una feina que sempre m'ha encantat i que, per tant, doncs, superfeliç en aquest sentit, no?
I, bueno, i embolicades ara, doncs, això, amb el 50è aniversari de l'escola i ahir vaig estar amb el 25è i vam estar-hi en el seu moment
i ara, doncs, bueno, ho estem fent des de l'abassant, diríem, de persones jubilades, però amb tota la il·lusió de retrobar
i saber tota aquesta informació i reviure tota aquesta vida que hem passat a l'escola, no?
Mira, t'anticipes a la pregunta que tinc preparada per fer-vos, no?
Perquè ens expliqueu com es desenvolupa la idea d'iniciar el projecte de la història de l'escola Canigó.
Bueno, una mica la culpa és aquesta part emocional meva, no?
Vull dir, amb una conversa familiar amb les filles a casa, d'una manera molt, no ho sé, molt espontània,
parlant de l'escola i de tot el que havien viscut i el que havien crescut i tot plegat, doncs, a mi, vas,
però seria xulo, seria maco de conèixer o de recollir la informació de la vida de l'escola, no?
I allò que em va quedar a dintre i donant-li voltes, i no, no, això serà molt complicat, això serà, no sé, no sé...
Total, que després un dia, lògicament, truco a la Pilar, trobem-se un moment i, doncs, parlem-ne, no?
I dir, bueno, si proposo això, ens hi posem i seràs, vull dir, ens hi podem posar les dues juntes i tirar-ho endavant
i, bueno, lògicament la resposta va ser que sí, no?
I la següent, doncs, va ser anar directament a direcció, a l'escola, que en aquell moment hi havia l'Eloi Sala
i li van plantejar a l'equip directiu d'aquell moment, doncs, que volien fer això
i que a veure com ho veien, no?
I que, res, que portes obertes per consultar el que volguessin, per fer el que d'allòs i que cap problema
i que, per tant, endavant, no?
I estem parlant de l'any 17, és a dir, el 2017, comencem, és com aquell que diu, va ser quan vam embolicar-nos amb això
i encara ho estem tirant endavant i a veure com ens n'acabem sortint, no?
Però així va ser, tan fàcil com això, no?
Segur que us no sortireu bé, perquè l'escola Canigó actualment és un centre d'educació infantil i primària de doble línia.
Això comporta que el centre tingui 6 unitats d'infantil i 12 unitats de primària, no?
La distribució d'aquestes unitats entre els dos edificis, jo diria que a l'edifici del carrer Canigó
hi ha l'infantil i el segle inicial, no?
Hi ha l'edifici del carrer Sant Ferran, el mitjà i superior, no?
Com organitzeu vosaltres el vostre grup de treball amb les diferents tasques de recopilació d'informació i de materials?
Estem parlant que ara hi ha 6 unitats d'infantil i 12 de primària, quan es va inaugurar, fa 50 anys, hi havia una.
Sí, bé, això de totes maneres, quan vam trobar-nos a la Pilar i jo una mica, vam fer una mica de recull de què podíem fer i de com podíem començar
i vam pensar també en aquestes persones que ja portaven molts anys a l'escola i que ens podien ajudar, no?
Un grup de companyes que podien en el seu moment donar-nos un cot de mà i ens vam organitzar de forma de poder veure
què és el que havíem d'esbrinar i com havíem de tirar endavant i llavors, doncs, primer de tot és la documentació escrita,
després tota la part, diríem, de fotografia, de recull d'informació que ja hi havia el 25 aniversari,
de tot el que pogués venir de fora, no? Tant de l'Ajuntament com de l'Arxiu Històric i tot això
i així ens vam organitzar. O sigui que nosaltres estem, diríem, en la part més de documentació escrita
però en canvi hi ha 3 o 4 persones o 5 que estan vinculades a buscar la informació tant de fotografia
i de tota aquesta tasca i també, doncs, de tot el tema de tota la quantitat de recursos humans
de totes les persones que han passat per l'escola, no?
que és el cas de promocions d'alumnat, de tota la relació de mestres, de tota la relació de gent personal no docent, no?
Monitoratge, gent d'administració de menjadur, AMPA, és a dir, que estem amb aquesta història, no?
d'intentar fer el ventall al màxim d'ampli possible per aconseguir la màxima informació possible, no?
D'una manera molt per sobre, perquè no es pot aprofundir molt, però sí que és el que estem intentant.
a partir d'aquí, l'escola com a escola, com s'organitza amb la vivència que nosaltres tenim
doncs és complicat amb dos edificis perquè a vegades la relació de coordinació de professorat
i això, doncs, era complexa, però sí es feia de manera, doncs, que es pogués tenir les coordinacions de grups de mestres
amb els horaris suficientment organitzats com perquè pogués haver-hi aquests espais de comunicació fàcils, no?
entre cicles de professorat, en els dos edificis es feien reunions de tot tipus
de manera que es pogués tenir aquesta unió.
I després també facilitant tasques entre els alumnes i projectes entre els alumnes
que donessin relació entre els nens més grans de cicle mitjà i superior
amb els nens petits, no?, de l'edifici de dalt.
Per tant, és així, fom es fa.
La Núria ens està explicant que aquesta recerca de l'evolució de l'escola
buscant informació en actes i documents archivats a l'escola
té una tasca i una feina al darrere important.
Es necessita una infraestructura física, uns recursos humans
per part tant de l'alumnat com mestres, com personal o docent
i a més, Pilar, duríeu cercar un arxiu fotogràfic, audiovisual, etc.,
per donar una imatge a tota la història, no?
Explica'ns com ho feu, això, uns 50 anys.
Bé, a veure, el que hem de fer és que al moment que fem un escrit o alguna cosa
sempre buscarem un suport visual, més entenedor per a les persones que va dirigit
i després, perquè a vegades una imatge val més que mil paraules, no?
Llavors, quins llocs fem, doncs, o d'on ho busquem?
De l'escola, per això, com deia la Núria, hi ha una sèrie de persones
que es dediquen a buscar tot aquest material.
L'arxiu històric també que tenim aquí a Can Ginestar
i tot el que puguem aportar, inclús en famílies, persones,
que ens poden aportar una foto o ens poden aportar qualsevol cosa.
Llavors, també hem anat a buscar, a part d'això,
totes les actes que tenim de l'escola,
que és la part més escrita o més ben documentada.
L'escola Montserrat, que va ser la primera
o que nosaltres es vam deslligar,
per tant, allí també tenim una informació.
I després, qualsevol cosa també que tinguem de l'Ajuntament,
que també ells ha aportat molt de material i molta documentació.
No sé si queda ben descrita tota la part
o el que m'estàs preguntant.
Pot quedar alguna cosa més, per dir alguna cosa, pendent,
però el que hem fet nosaltres ha sigut això, buscar.
I aquí hi ha un grup de mestres
que no som nosaltres, però que es dediquen només en aquesta part.
I quan puguem ho ajuntarem tot,
perquè pugui quedar un escrit més maco.
Bé, perquè les notícies que tinc
i la meva pròpia experiència,
l'escola canicó sempre s'ha anat anticipant
a la normativa oficial en molts aspectes.
En el curs 82-83
es va començar el procés de catalanització de l'escola.
Exacte.
I diria que tres anys més tard,
del curs 85-86,
ja es va iniciar un programa d'introducció a la informàtica.
d'alguna manera una escola pública
que s'ha anticipat i que ha sigut pionera
en molts moviments i recursos
que brinden l'ensenyança i la tecnologia.
Si no recordo malament,
una de les fites també importants
va ser, quan va obrir el 88-89,
una biblioteca escolar per la tarda.
va ser també una història innovativa.
Jo recordo, quan era petit,
hi havia una cosa que es deia les permanències,
que era que després del col·lègic
o després de les classes lectives
et brindaven la possibilitat
de tenir reforç tutelat
per fer els deures al propi col·lègic,
i no en casa.
Doncs, d'alguna manera,
el salt endavant va ser substituir
aquestes permanències
per la decisió del nen
de poder anar a una biblioteca
i que ell sigui suficientment lliure
per fer els deures
sense haver d'estar tutelat.
O sigui, que d'alguna manera
vosaltres esteu fent la història
d'un col·lègic
que per ser un col·lègic
municipal, nacional,
com li voleu dir,
ha sigut pionera en moltes coses
i vosaltres heu tingut
molta part a veure amb això.
O sigui, que d'alguna manera
us deu ser més senzill
explicar la història
d'aquest projecte educatiu
que és l'escola Canigó
que no una altra persona
que no ho hagi viscut.
Sí.
Quan creieu que tindreu
el volum?
La publicació feta
intentarem aquest curs.
A veure, d'entrada...
A veure, a l'escola
actualment ja s'estan fent
també diferents activitats, no?
Els propers nanos
que també estan fent investigació
sobre la seva escola.
Participarem en aquesta informació
que anem traient també
en algun moment
en fer alguna trobada a l'escola
i a la presentació.
La intenció és fer-ho
a final d'aquest any.
Si tot funciona...
Ai, de final d'aquest curs.
Si tot funciona bé
i podem tenir un petit esborrany,
doncs probablement
es podrà fer la publicació,
diguéssim,
dintre del mes de juny,
o així, si no,
potser la deixaríem
pel setembre-octubre.
Però sí que realment
necessitem acabar-ho.
Primera,
perquè és el moment,
és el 50 aniversari,
i segona,
perquè des del 2017
que estem...
Esporteu tres anys, eh?
...inmerses en això,
dius, doncs,
ja potser serà...
ja va ser en hora.
Jo sí que,
si em permeteu,
dos minuts,
vull especificar una cosa.
Aquesta escola,
per quina raó
és innovadora,
per quina raó
té aquest sentiment,
diguéssim,
de lluita
i de sempre mirar endavant.
és una escola
que creix
i l'edifici es construeix
per una reivindicació
de famílies
nouvingudes,
immigrants,
a Sant Just,
que aquelles famílies
venien a treballar
a fàbriques
de Sant Joan d'Espí
i d'Esplugues
i que realment
van anar a parar
a la zona
de la miranda
de Sant Just
a viure
i els nens
havien d'anar
a l'escola pública
a la nostra senyora
de Montserrat,
Escola Nacional,
va arribar un moment
que van dir
que havien de tenir
un lloc més proper.
Com s'ho van fer?
Això no tinc massa idea,
però sí que al final
va acabar construint-se
aquest edifici
de dues plantes
amb el menjador escolar
i que va començar
a treballar
el 69-70
però no el setembre
quan es va acabar.
Llavors,
a partir d'aquí
ja veiem una pressió
familiar important.
Les famílies
sempre han estat al darrere
i sempre s'han tingut
molt en compte,
però sempre han sigut
el motor
de veure realment
les necessitats
i les direccions
de l'escola
i els mestres
de l'escola
sempre han estat
molt pendents
del que es movia
al rededor
i, per tant,
del que s'havia
d'oferir
en cada moment.
I les ampes
han sigut potents
i l'escola,
o sigui,
el professorat,
la direcció de l'escola
sempre ha estat
darrere
de millorar
tant l'ensenyament
com les instal·lacions.
O sigui,
un gimnàs,
per exemple,
reivindica
10 anys abans
i s'aconsegueix
fa molt poc temps,
o una aula de música
s'aconsegueix
fa 3 o 4 anys
reivindicada
des de fa
no sé quant de temps.
Unes millores
d'infraestructures,
una plaça
del Canigó,
tot això
és un moviment
de constant reivindicació
i de constant insistència.
I això,
el professorat
a vegades
et venia
amb mestres nous
i et deien
escolta,
és aquí no parem,
és que aquí
o et poses les piles
o aquí no.
Llavors això és
una innovació
a nivell
d'escola catalana,
d'immersió del català,
una innovació
a nivell
de noves tecnologies,
una innovació
a nivell de llengües,
una innovació
perquè
en projectes
de relació
amb l'estranger,
amb escoles
estrangeres,
totes aquestes situacions
s'han portat
per inquietuds
de tirar endavant
i de millorar
l'ensenyament
dels nanos
i la complementació
molt potent
del que és menjador
i activitats
extracolars,
que hi ha unes activitats
extracolars
amb molt bona qualitat.
Per tant,
buscar recursos econòmics
d'on sigui,
avançar diners
com sigui
i l'Ajuntament
al darrere
donant un suport
també que ha sigut
molt important.
L'Ajuntament pagava
professorat
d'educació física
i música
perquè el demanaven
els pares
i l'escola
que encara
en aquell moment
l'ensenyament
el de generalitat
no els aportava
perquè no hi havia
especialitat
i ja es va començar aquí
i el servei
de l'EAP
de psicòlegs
i tot això
també són gent
vinculades a Sant Just
i que també van començar
des d'aquí
i pagats
i aportant
aquests recursos
l'Ajuntament
que després ja va ser
els centres
pedagògic
d'Espluga
Sant Just
etcètera
i el departament
a vegades ha anat
darrere
de totes aquestes inquietuds
perquè ha estat
constantment
insistent
i amb això
tampoc no volem deixar
de banda
les altres escoles
del poble
ni molt menys
perquè també
ha sigut un motor
diguéssim
generat
entre les escoles
l'Ajuntament
les ampes
i les inquietuds
educatives
del poble
vull dir que
tot ha n'hiat
una mica lligat
i per això
hi ha aquesta qualitat
que hi ha
en l'ensenyament
de la població
Sí
Núria
un poble
com el nostre
amb tres col·legis
un institut
i que sembla ser
que dintre
del rànquing
i de les persones
que esteu dintre
l'ensenyament
doncs està
no només consolidat
sinó
molt ben considerat
el sistema
d'ensenyament
Sant Just
un poble
de
19.000 habitants
que quan es va
fundar
quan es va crear
l'escola Canigó
doncs
d'haurien haver
el poble
10.000
si és que arribaven
o menys
Hi havia
Nostra Senyora
de Montserrat
i l'escola
d'Escola Núria
això
ja hi havia
però
dic de població
sí
molt poca gent
perquè és el que estem parlant
fixa't que ara
les 6 unitats d'infantil
les 12 de primària
del Canigó
com ha evolucionat
de quan es va crear
que només hi havia
una línia
i el que estàvem parlant
fora del micro
que el Montserrat
només té una línia
el Canigó
en té dos
paral·leles
molt bé
molt bé
m'agradaria
que expliquéssiu ara
una mica
l'evolució
de la línia pedagògica
durant aquest període
i faig un petit
parèntesis
quan jo dic
molt bé
molt bé
és que
és tan orgullós
per mi
un habitant
un resident
de Sant Just
d'adopció
com vosaltres
perquè
érem
barcelonins
i venir aquí
i trobar
un poble
que estigui
tan basat
amb el sistema
cultural
i sobretot
en aquest cas
el que parlem avui
al pedagògic
que dóna gust
explicar-ho
també
per antena
dóna gust
explica'm un amic
us volia dir
abans
que
entréssim
la música
del nostre programa
que m'agradaria
que ens expliqués
l'evolució
de la línia pedagògica
durant aquest període
això que estava jo
posant pels núvols
i l'orgull
d'aquest projecte educatiu
en aquest cas
del Canigó
tant des de la pedagogia
de l'esforç
fins a la creativitat
i pensament crític
la col·laboració
amb les famílies
etc.
com ho veus
això Pilar?
A veure
jo penso que
la base de tot
hem de fer persones
hem de fer
caps
que van directament
a fer una carrera
determinada
jo crec
més en formar una persona
llavors
el principal de tot
és
una educació en valors
si tu tens una educació
en valors
i
amb els nens
fomentes
amb les famílies
i per tant
tot això
tot el que l'involucra
que és
una coeducació
una escola
molt més inclusiva
que estiguen tots
per igualtat
tant nens com nenes
i part social
una gestió democràtica
que tothom
pugui participar
una escala oberta
un entorn
molt més solidari
molta més llibertat
amb un criteri personal
una educació
per la pau
una educació ambiental
tot això
el que comporta
llavors jo penso
que això
és molt important
per formar persones
després de ser persones
podrem decidir
si volem ser
enginyers
si volem ser
no ho sé
persones que treballarem
a una fàbrica
o el que sigui
però ser persones
concretament
aquesta escola
penso que
és molt important
tot el tema
de les llengües
vam fer una inversió
lingüística
molt bona
al moment oportú
que justament
vull afegir
que voluntàriament
els mestres
sortíem a les 5
de l'escola
i anàvem
a investigar
a Cornellà
i a altres escoles
a veure com
fer una inversió
lingüística
per introduir
català
en aquells moments
que no
havien
apenes
ensenyament en català
després d'aquí
paral·lament
sempre hi haurà
el castellà
perquè és una zona
que tenim les dues llengües
i a poc a poc
hem anat introduint
sempre l'anglès
i penso que ara
és una escola
que està molt forta
en quant a llengua
estrangera
perquè abans
feia els cursos elevats
i ara es pot dir
que està a la cuna
en el que és
ja P3
en l'ensenyament
de l'anglès
tot això
que ens comporta
que clar
també la societat
ens ha obligat
a aprendre molt
l'anglès
perquè tenim
totes les noves tecnologies
si no tenim
un vocabulari bàsic
en anglès
no podem saber
ni utilitzar l'ordenador
ni utilitzar el mòbil
ni utilitzar res
per tant jo penso
que això ha sigut
molt important
les noves tecnologies
què passa
que també tenim
unes pissarres digitals
tenim totes unes eines
per això ser
molt més fort
i a més
fomentar
i tenir
uns coneixements
que si no foren
per a les tecnologies
no els tindríem
per tant
per a l'escola
també tenim
molts projectes
d'innovació
aquests projectes
també
no són només
el que és
la informàtica
sinó que a més
tot el tema
que ens podem connectar
fora
hem tingut
contactes
en diferents països
de l'exterior
en diferents projectes
i per tant
sortim
de Catalunya
de Catalunya
també
sortim
a Alemanya
a diferents llocs
que ens aporten
coses de fora
i nosaltres aportem
a ells
noves experiències
després
també una altra cosa
que penso
que és molt important
són activitats
i sortides
que s'han fet
per reforçar
tots aquells
coneixements
diríem
que tenim
per dir alguna cosa
si teníem
el projecte
que érem aus
a cicle inicial
doncs a més
les anàvem fora
Sant Feliu de Codines
perquè allí
treballàvem les aus
a Pinaires
llavors són sortides
i activitats
que es fan
a nivell
diríem
del currículum
a nivell
del que és
el dia a dia
però a part
també hi ha sortides
i coses
a nivell d'estes escolars
que també és molt important
perquè complementa
tot el tema
del que és
l'ensenyament
des de l'escola
i per tant
també
si no fora
pel menjador
i activitats
d'estes escolars
que es fan
fora
de l'horari lectiu
no podrien
tampoc ser
tan important
l'ensenyament
per tant
jo penso
que tant
a nivell
d'escola
com a nivell
d'estes escolars
que complementem
és molt important
per al nen
perquè per tant
ell
al formar-lo
més com a persona
no només veu
l'àmbit
que és l'escola
sinó tot el que envolta
i per tant
també tot el que és
el poble
perquè també
hi ha activitats
que munta
l'Ajuntament
per complementar
tot el que és
l'escola
i per tant
també
sortim
de l'àmbit
escolar
i relacionem
en altres escoles
per exemple
les jurades esportives
fem intercanvis
en diferents escoles
al poliesportiu
per tant
tot això
va a un lligam
que penso
que com a
personal nen
és molt important
que puguem formar
no?
T'ha fixat la quantitat
de coses
Pilar
que s'estan explicant
exactament
és que hi ha molt
per poder parlar
només aquí
però això
són pinzellades
ja ja
però concretant
concretant
amb l'ensenyament
de les llengues
l'any 2007-2008
vosaltres
comenceu
el projecte
d'innovació
de llengues
estrangeres
amb el pilotatge
al portafòli
fins que
arribeu
al curs
2010-2011
que participem
al projecte
del Sharing
Tuler
amb la col·laboració
amb l'escola americana
i a l'institut
de Sant Jús
per millorar
la competència
en llengua anglesa
tot això
és pioner
com tu deies
hi ha hagut altres centres
que us han copiat
o que s'han mirat
com evolucionava
la posta en marxa
de tots aquests projectes
de l'escola Canigó
i jo entenc
que el llibre
que esteu fent
no només
serà una mica
d'història
sinó que pot ser
també una mica
la pauta
i jo no us tinc
que fer la pilota
per res
simplement dic
el que crec
i m'agradaria
que fos
que sigui
una mica
la pauta
amb una història
d'ensenyament
d'escoles
d'un poble
com ha anat evolucionant
i gràcies
a vosaltres
els mestres
i bàsicament
i tota la gent
que us ha envoltat
jo que parlàvem
de la infraestructura física
i els recursos humans
l'alumnat
els mestres
el personal no docent
que fan
que l'escola Canigó
sigui un projecte
que es puguin
emmirar allà
altres projectes educatius
jo penso que sí
i a part d'això
hi ha també projectes
que s'ha relacionat
amb les matemàtiques
amb la lectura
amb l'expressió oral
etc.
és molt
molt
el ventall
és molt gran
i sobretot
també tot el tema
d'inquietuds artístiques
deixant-nos
en gent
amb una experiència
a nivell plàstic
de centres d'aquí
de Sant Just també
amb professorat
molt format
i per tant
que d'alguna manera
hem tingut també
suport d'altres persones
que són exteriors
externes a l'escola
i d'entitats del poble
que també han ajudat
en tot això
Podríem resumir
que com a projecte educatiu
del centre
abans ho estàvem
enumerant
però ara
els podem dir
tots els punts
perquè quedin
ben clars
i palesos
des de la pedagogia
de l'esforç
les metodologies actives
la competència digital
l'autonomia personal
i social
l'aprenentatge
i els serveis
sobretot
l'educació en valors
l'ensenyament
en la diversitat
l'enfocament
en l'olingüe
que és el que estava
parlant ara
la Pilar
la col·laboració
amb les famílies
i el que jo deia
al començament
una de les coses
característiques
de l'escola Canigó
és la creativitat
i el pensament crític
com a activitats
extrascolars
dins i fora
de l'horari lectiu
la Pilar
ens comentava
des de la visita
a Sant Fridu de Codines
per veure
el Parc de les Aux
per la Pinyaires
fins
què més
que tu recordis
amb 50 anys
de l'escola Canigó
que heu arribat a fer
com a activitats
moltes les
sobretot
per exemple
les sortides del mar
m'encantava
també
a Arenys
a veure
com
el fil conductor
de tots els peixos
i tot el tema
del mar
perquè s'encantava
els nens
i podien
després
anar al mercat
i preguntar
o demanar
o demanar
un peix
que no coneixia
després
no sé
el cicle mitjà
com fer ceràmica
a la Bisbal de l'Empordà
també em va agradar molt
a veure
hi ha moltes sortides
durant els anys
tant de colònies
com sortides complementàries
per la línia
o pel tema
que estàvem treballant
o pel projecte
a nivell de petits
però també
si anàvem a veure animals
en un lloc determinat
vull dir
i després
un record que tinc molt gran
que això va ser
quan vaig arribar
a l'escola
me va impactar
perquè clar
jo arribava de fora
i em veig
que els nens
de vuité
en aquell moment
marxaven
al Tibidabo
caminant
això me'n recordo molt
a l'Emilio
i llavors
la il·lusió
és que en aquell moment
que no hi havia
tanta tecnologia
anaven caminant
participaven
al Tibidabo
i baixaven
i era la clau màgica
llavors aquells nens
estaven tan motivats
perquè a peu
podien anar a estar allà
estar tot el dia
i tornar
que llavors també penso
a veure
també estem ubicats
en un lloc molt bo
del poble
que podem anar
a estar caminant
hasta el Tibidabo
ara avui en dia
tothom va en cotxe
i és diferent
però en aquell moment
fa 40 anys atras
era molt divertit això
i quan parlàvem
per exemple
d'això
d'educació ambiental
el tema
el tema
per exemple
aquest és
aquest ender
intentar que totes les activitats
durant tot el temps escolar
es pogués conèixer
en les diferents comarques
de Catalunya
diferents activitats
en diferents llocs
molt diversos
vas des de la Cerdanya
a les zones de Berga
a les zones del Montseny
al Garraf
a la pròpia Barcelona
a museus
a museus
nens petits
per exemple
anar al Museu Picasso
anar a la Fundació Miró
o anar
vull dir
en aquest sentit
intentar que les activitats
siguin molt diversificades
ho continuen fent ara
de manera que
des que el nen
entra a 3 anys
fins que surt
que ara en aquest moment
a 6a
abans era 8a
doncs tenir la possibilitat
de fer activitats diferents
que no es repetissin
i que cada any
tinguessin una situació nova
que coneguessin un espai nou
que poguessin fer una activitat
en un lloc nou
ens hem oblidat
que en la primera època
del Canigó
es feia francès
es van anar molts anys
de viatge
als nens de 8a a París
després per començament
de l'anglès
doncs es va potenciar
demanda de famílies
i de l'escola
d'anar a Anglaterra
es va anar a Londres
diversos anys
fins que al final
acabant a Gb
doncs els nens eren més petits
i es va optar
per la zona de la Cerdanya
i els nens de 6a
doncs ara estan fent
un viatge de 14 dies
a la Cerdanya
coneixen tota la zona
d'entren
entren a la part
de la França Sud
etcètera
és a dir que
el que s'intenta
és que a part
de tot aquest coneixement
dintre de l'escola
i que els dona ara
aquesta possibilitat
el tema de tenir
aquest suport
de noves tecnologies
tan a prop
que pots anar
a qualsevol part del món
per dir alguna cosa
també físicament
visitar
i veure
i conèixer
i tenir activitats
de tot tipus
des de música
musicals
artístiques
de medi ambient
etcètera
etcètera
vull dir que
que d'alguna forma
el que s'intenta
és això
que hi hagi aquesta inquietud
per part dels nens
i de les famílies
de poder viure
hi ha famílies
que tenen la sort
de poder
accedir-hi
particularment
perquè
hi tenen
aquesta possibilitat
altres famílies
que potser
no la tenen
però els seus fills
sí
i llavors aquí
hi ha una part
d'associació
de pares
i d'ajuntament
amb beques
amb ajudes
amb el que sigui
perquè cap nen
cap nena
es pugui quedar fora
d'aquesta
educació
al màxim
d'amplia possible
i això penso
que és un valor
molt important
en aquest sentit
em fas venir
a la memòria
realment
l'enveja
juntament
amb el Josep
i el Joan
els meus amics
i col·laboradors
que fem el programa
que m'han anat
al col·legi junts
des que teníem
sis anys
que els tenim aquí
tot això
nosaltres
el màxim
que fèiem
era una visita
al zoo
cada dos anys
és que
això de les colònies
com a màxim
ens portaven
un dia
a calzetes
i la retenció
de la Coca-Cola
això sí
això sí
que hi ha d'estar
escolar anual
el concurs
de retenció
de la Coca-Cola
el Pep
ens està
explicant coses
i ens està
retornant a la memòria
de fa 60 anys
en el sky
o alçó
en los faces
de la gente
que van a por
i veen
amigos
shaking hands
saying
how do you do
they're really saying
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
they'll find much more
than I'll never know
and I think
you must say
Retornem
les explicacions
la història
i l'interessant
del sistema
educatiu
concretament
amb l'escola Canigó
amb la Pilar
i la Núria
quina previsió
de treball
teniu
per aquests pocs mesos
de la història
de l'escola
bé
ara estem
acabant
la redacció
diríem
final
de diferents
apartats
intentem
veure
que es doni
la informació
per blocs
de manera
que sigui
més entenedor
llavors
ara
estarem
en el moment
de buscar
com
hem d'organitzar
tota aquesta informació
la part
diguéssim
física
de fotografia
etcètera
per poder
donar
una
una
vivesa
i una
que sigui
un text
diguéssim
que sigui més entenedor
i més fàcil
i que cridi
més l'atenció
que pugui ser
el públic
que pot tenir
aquesta
producció
és des de nens
ben petits
fins a gent ben gran
vull dir que has de buscar
un tipus de format
que pugui ser
molt
fàcil
i que cridi
a llegir-lo
o a mirar-lo
i ara
en això estem
ara
ens posarem
també en contacte
també tenim contacte
amb aquestes companyes
que també estan
amb el tema
de les fotografies
i dalt
buscar
tot aquell material
que ens interessi
i veure després
tot això
com acaba sent
si és que pot ser
una publicació
senzilleta
perquè no tenim
gan
vull dir
no tenim
tampoc expectativa
que sigui res espectacular
però sí que realment
recull aquesta vida
aquesta vida
de l'escola
durant tants anys
a partir d'aquí
tota aquesta
informació
que unirem
hem recollit
intentar
arxivar-la a l'escola
perquè quedi com a història
del centre
i bé
acabar la feina
intentant fer-ho
el millor que sapiguem
i recollir
el màxim
d'informació possible
aquesta és la nostra
la nostra idea
i en això estem
és a dir
a veure com
acabem sortint
tenim encara il·lusió
encara que portem
un parell d'anys i pico
ja comença a ser
una mica més
més feixuc
però ara ja estem al final
i bueno
és una mica allò
de veure realment
acabar d'aquesta tasca
i sentir-nos satisfetes
d'haver fet
bueno
donar aquesta petita ajuda
per celebrar
aquest 50 aniversari
que per l'escola
és molt important
i tu Pilar
què ens dius?
Sí
a veure
el que ha dit la Núria
i resumint
que realment
hem estat molt a gust
a l'escola
i penso que
inclús preguntant
a gent coneguda
o a fills
que diuen sempre
és que ens ho ha passat
tan bé a l'escola
hem estat tan bé
o famílies
que com a anèdota
em deien a mi
jo no sé si aprenen
o no els meus fills
però estic tan a gust
quan t'esdeixo a la classe
perquè sé que
més cuidaràs tant
llavors què vol dir?
que a veure
hem estat pensant
molt en persones
més que en res
llavors penso
que això és molt important
i molt positiu
i per tant
voluntàriament
la Núria
ja hem volgut fer això
una mica de recollida
i de donar
a conèixer
a moltes famílies
tot això
tot el seguiment
de com va sortir
d'escola
i com continua
i continuarà sent
penso molt maca
perquè jo confio
que es mos
n'estan a l'escola
o sigui
que tinc esta
previsió
i res més
estem en una zona
de la població
una mica alta
sempre tothom
que parla
no?
de parlar al Canigó
és una pujada
és que és difícil
és que és complicat
és que
bé
doncs
l'escola Canigó
haurà de continuar
funcionant
molt potent
la gent
de l'equip directiu
i els mestres
que hi ha en aquest moment
són gent
molt professional
molt preparada
i ho hem de fer
molt bé
perquè
tothom tingui ganes
de continuar pujant
a la muntanya
no?
perquè aquesta
sempre ha sigut
la lluita
és a dir
els que ho tenen
a peu pla
sembla que
doncs
ho tenen més fàcil
l'escola Canigó
va sorgir
d'una lluita
d'unes famílies
senzilles
i ha de continuar
lluitant
per tenir
el seu espai
tenir el seu
reconeixement
i que la gent
se senti orgullosa
d'haver-hi pogut
treballar
o d'haver-hi pogut
estudiar
i que continuem
tenint promocions
any darrere any
no?
i que això
realment és
el que a nosaltres
com a persones
que hi hem estat
vinculades
tants anys
doncs
ens és molt
agradable
i aquí
hi som la Pilar
i jo
però
tota aquesta gent
que sortirà
també reflexada
amb qui ha col·laborat
en aquesta petita publicació
totes les persones
que se senten
vinculades
i que han estat
vinculades
al Canigó
estan com nosaltres
totes les dos
que potser donem veu
a tota aquesta situació
però que se senti tothom
que hem representat
que hem representat
amb nosaltres
amb una entitat
que és important
i que està fent
i que està fent una molt bona tasca
per tant
felicitats per tots
i aquest 50 aniversari
que sigui el més lluit
que es pugui
i que quedi en el record
de tots
totes les vivències
que hem viscut
i que estan vivint
encara molta gent
al Canigó
i més promocions
que en vinguin
segur que sí
Núria
Pilar
estimats oients
avui hem tingut
dos mestres
d'escola
dos mestres
de pedra picada
dos mestres
involucrades
en l'ensenyament
no només
en el nostre poble
sinó també
com pioneres
i com punt de partida
igual que surten
els cars
des de l'esplanada
del col·lègic
doncs el col·lègic
possiblement
o casualment
està situat
amb el punt de sortida
de l'ensenyament
en el nostre país
Pilar
Núria
Núria Pilar
moltes gràcies
per estar amb nosaltres
a vosaltres
canviem de registre
i tenim
i tenim d'excusar
avui el Joan
que està al meu costat
però degut
a una maleïda
afonia
avui no podrà
presentar
el seu espai
de viatges
em comentava
amb la poca veu
que té
que es prepara
un especial
pel proper programa
perquè vol recuperar
el temps
que avui
la seva veu
no l'ha deixat
participar
en el nostre programa
però sí que tenim
el Pep
tenim el Pep
que de ben segur
ens explicarà
moltes històries
que avui tens més temps
no en podràs criticar
per la mancança de temps
estimat Pep
bon any
benvingut
i explica'ns coses
bon any també
per tots els oients
bé
deixem aquesta sana enveja
que ens fan els nens
i les nenes
de Sant Just
amb tots aquests programes
i aquestes coses
que deien nosaltres
que no havíem pogut
gaudir
a la nostra època
aquesta vegada
doncs
encara teníem coses
per parlar
de les places de Braus
que havíem parlat
de les places de Braus
de Barcelona
vam parlar
al Torí
de la Barceloneta
passa que
ho deixem aparcat
una mica
per donar una mica
de variedat
al programa
sí que voldria dir
una cosa
sobre els Braus
que no vaig dir
l'altre dia
perquè és una cosa
que suposo
que és una mica
és una cosa
que és més
tan espanyola
o més espanyola
que els toros
és passar-se pel foro
a les lleis internacionals
i aleshores
doncs
va haver-hi
un papa
el papa Pius V
l'any 1567
que va promulgar
una bulla
per la que es promulgava
els que organitzessin
o assistessin
a les festes taurines
deia que era una cosa
pagana
bàrbara
cruenta
i vergonyosa
no era d'home
sinó de dimoni
contra la pietat
i la caritat
i que les persones
que fessin això
no podrien ser
enterrades
en terra cristiana
en Felip II
evidentment
es va publicar
tota la cristiandat
i això que anava
dedicat a Espanya
doncs Felip II
va fer que
aquí ni tan sols
es publiqués
doncs dit això
canviarem de tema
deixarem els places
de Braus
per un altre dia
per donar una mica
de varietat
a les xerrades
aquestes
hem passat
les festes
de Nadal
hem fet cagar
el tió
qui més qui menys
ha buscat
un caganer
amagat
amb un pessebre
o hem vist
alguna botiga
d'aquestes
especialitzades
a veure
qui eren
els hits
d'aquest any
de la Rosalia
i la Greta Thunberg
són dos personatges
caganers nous
que s'han incorporat
i això m'ha fet pensar
en una part molt important
de tot el poble
i de tota la ciutat
que són
les clavegueres
Barcelona
com a bona ciutat
romana
tenia un bon
clavegueram
i en presumia
la ciutat
va créixer
els carrers
es van fer
més estrets
els edificis
es van fer
més alts
i les clavegueres
van esdevenir
un riar
els pudents
que circulaven
pel mig
dels carrers
l'ufemisme
aquell d'aigua
va
quan algú
abocava
l'orinal
per la finestra
doncs
era un fet
molt normal
era normal
aquí
però també era normal
a Londres
a París
o a Toledo
que era una cosa
Barcelona
no era una ciutat
més potent
que qualsevol
altra ciutat
de la Mediterrània
o Centra Europea
perquè tothom
en aquells moments
doncs feia
més o menys
el mateix
durant la
primera meitat
del segle XIII
fins al segle XIV
es van habilitar
unes rieres
com a clavegueram
que el seu nom
també ja ens dona pistes
es deien
el Mar d'Ençà
i el Cagalell
vull dir
eren
això
doncs
al capdavall
de la Rambla
al costat del Cafou
la Forneria de Canons
i més tard
al Banc de Barcelona
hi ha un carreró
sense sortida
que està tancat
per una reixa
i ara no té nom
però que la gent
em deia
el carrer de Cagall
no cal dir
que s'hi anava a fer
allà fins al segle XIX
és una
són coses
que han anat
gràcia
d'avaluació
evolucionant
actualment
les clavegueres
de Barcelona
són modèliques
són enveja
d'altres
d'altres ciutats
del món
però reculem
una mica
cap a l'edat mitjana
les cases
que podien
que no eren totes
tenien els anomenats
pous negres
on s'acumulaven
els exclaments
ja que no hi havia
un bon sistema
de clavegueram
que només
estaven
en certes parts
de la ciutat
doncs
s'havien de buidar
periòdicament
això era
doncs
un problema
tant higienic
com de
com de pestes
i malalties
que això
doncs
va anar originant
durant el temps
i això va donar
origen
a un ofici
un ofici
que no era
mal considerat
entraven uns operaris
amb carros
buidaven els desmentats
pels negres
i pagaven
perquè els deixessin
fer això
això vol dir
que el negoci
era vendre
aquest producte
als pagesos
de la Rodalies
els fem
els fem
exacte
sí
com a curiositat
diré que no tot el que recollia
tenia el mateix preu
existia
existia
l'ofici de provador
de pous
que era doncs
un bon senyor
que passava per allà
i amb el dit
feia un petit tast
espero no haver esgarrat
el permut a gaires persones
però
però
era
són coses
que
que anaven
sí
sí
sí
això ho feien també els metges
a l'època
vull dir que era una cosa
molt
molt normal
no hi havia
aquest paper
tornaçol
per mirar el PH
i aquestes coses
totes aquestes coses
no existien
el negoci
doncs era prou
productiu
no es va erradicar
fins passat
del 1860
vol dir que
esclar
Barcelona
ara costa
imaginar-te
Barcelona
rodejada
de camps de Conreu
però esclar
ara només queda una mica
per la part del Prat
podríem dir
la part
de l'altre cantó
del Besòs
tenia una horta
que deien que no tenia res
a envejar
sinó que encara era millor
que l'horta de València
i tot això
ha anat desaparegent
i tot està encimentat
com qui diu
són coses que han anat
al fer en Barcelona
el que donava
sí
i tant
sí
sí
i ara
anava a dir dues coses
però val més
els romans
ja feien servir
l'orina
com a blanquejant
per la roba
si juntament
amb la roba
portaves l'orina
el servei
era més econòmic
va haver-hi
fins i tot
un emperador
em sembla que era
Vespasià
que va posar un impost
a l'orina humana
perquè la feien servir
per això
i per altres coses
que donar de l'hora
no explico
doncs
algunes cases
van estant
tenien darrere la porta
inclús més cap aquí
no només
amb Epeco Román
unes gerres força grans
per si algun vianant
passava
i tenia una urgència
doncs
i això doncs
aconseguim l'excusa
de fer un servei públic
doncs
una quantitat extra d'orina
per a verratir
el preu de la bogaderia
són petites coses
Bé
passem a coses
més curioses
per
estar a veure
més curioses
això sí que és curiosa
però curioses
però més divertides
menys
escatològiques
això mateix
menys podents
això mateix
el pla d'en Cerdà
ja figurava
la construcció
d'una xarxa
de vocació
això va haver d'esperar
uns anys
fins al 1885
perquè fos una prioritat
municipal
aquell any
hi va haver
la darrera gran epidèmia
de còlera
amb més de 1300 morts
i aleshores
van decidir
d'una vegada
per tot
exposar-se a les piles
hi havia l'enginyer
Pedro García Fària
que se l'ha arribat
a qualificar
el Cerdà del subsol
que es va oferir
el governador
per posar mesures
que eren una comissió tècnica
que va dissenyar
el modern
que l'apagaran
Barcelona
i tot això
té un carrer
a prop del cementiri
del Poble Nou
però Pep
vols dir que aquell
no és el carrer
del Cap Treira
de la Pau
que jo el coneixia
el García Fària
que es deia García Fària
no, no, no
és aquest
sí, sí
no, és aquest
doncs total
el company del Chirenar
sí, sí, sí
no, no
aquest no
doncs
Barcelona disposava
llavors
de 31 quilòmetres
de clavegueres
i el projecte aquest
volsar allargar-lo
fins a 212 quilòmetres
el pla
es va aprovar
l'any 1891
però un empresari
mai identificat
va aprovar
de sobornar
amb en García Fària
per aconseguir
la concessió
de les obres
ell s'hi va negar
van haver-hi presons
a l'Ajuntament
i va acabar saltant
el pobre García Fària
no seria
fins a l'arribada
de l'Ajuntament
de la Lliga
l'any 1901
llavors
les obres
sí que es van posar
es van posar en marxa
ja seriosament
es va posar en marxa
això
i es va posar en marxa
l'obertura
de la Via
a la Ietana
això també donarà
el dia que en parlarem
per molts capítols
que va ser una cosa
molt important
el sistema romà
no es va tornar
a recuperar
tímicament
abans ho hem dit
que als segles XIII-XIV
que es va fer
doncs
unes clavegueres
medievals
situades
a les rodalies
del Rec Contal
allà hi havia
el carrer de la claveguera
avui està dedicat
als mestres
casals i martorells
perquè el carrer
de la claveguera
no els semblava
prou important
a la gent del barri
tot i que sí que ho era
perquè eren
les primeres clavegueres
que es van fer
a l'època medieval
per solpentar
un problema
de la ciutat
l'any 1905
la policia
va descobrir
un túnel
que anava
cap a una coneguda
armeria
del carrer
el carrer Ferran
si recordeu
l'armeria
Beristain
des d'allà
de les clavegueres
havien fet
allà des d'un túnel
per intentar robar
robar armes
no se'n van sortir
era una armeria
molt coneguda
l'any següent
hi va haver-hi
la persecució
d'un lladre
per les clavegueres
l'any 1911
les clavegueres
ja tenien
90 quilòmetres
els anys 20
el senyor
Alejandro Lerruz
baixava
a les clavegueres
per barrejar-se
allà
amb els treballadors
i donar
una sensació
de populisme
que a ell
li va donar
molts fruits
durant uns anys
i els anys 32
33
es va fer
una remodelació
molt important
i la xarxa
ja va arribar
a 200 quilòmetres
en la guerra
les clavegueres
van ser refugi
van ser refugi
antièri
l'any 33
estava prevista
ja
la
depuradores
però la primera
la del Bogatell
es va inaugurar
l'any 1968
i la segona
la del Besòs
del Besòs
fins al 1972
és a dir
que les coses
han anat
una mica
a poc a poc
l'any 78
600 presos
de la model
van fer un túnel
i es van escapar
per les clavegueres
això també
és una curiositat
i l'any 85
hi va haver
l'atracament
del banc hispano
americano
no el del banc central
del banc hispano
el carrer Fontanella
que una banda
que sembla
que eren
d'italians
es van introduir
per sota
a través de les clavegueres
van fer tot un sistema
de túnel
enzigasaga
etc
amb llum
ventilació
aigua
i van buidar
més de mil caixes
de seguretat
sembla que hi havia
molt menys
del que es pensaven
però tot i així
mai sabrem
perquè les caixes
de seguretat
són coses
que ningú li interessa
que sàpiga
el que hi ha allà dintre
i ves a saber
el que es van arribant
hi ha la llegenda urbana
de Nova York
que diuen
que a les clavegueres
de Nova York
hi ha cocodrils
i tal
aquí també ens la van fer
nostra una mica
aquesta llegenda
i en lloc de cocodrils
perquè no en tenim tants
deien que hi havia serps
però les rates n'hi ha
eh
sí
però això d'aquesta llegenda urbana
va passar a ser certa
una vegada que es va escapar
una boa
del zoo de Barcelona
i es van a refugiar
les clavegueres
per tant
s'ha trobat
una boa
i algunes serps
també s'hi han trobat
els animals més perillosos
que ara s'hi troben
són gats
algun gat que cau
a les clavegueres
llavors està espantat
suposo pel tamany
de la rata
que veu per allà
que no se les pot acabar
i espantat
per no poder sortir
que llavors
han arribat
a atacar
doncs
amb algun
amb algun empleat
que estava allà
amb algun funcionari
sí que hi ha
és una
una
com em diríem
això
uns habitants
propis
uns escarbats
de color rosa
degut a les
els productes químics
i els sabons
que circulen
per allà avall
doncs es veu
que s'han fet
unes colònies
d'escarbats
rosats
no n'he vist mai cap
no n'he vist cap foto
no l'he trobada
Pep
estàs donant idees
a l'Estivina Spielberg
que ens faci una
una pel·lícula
una pel·lícula
escarbats rosa
del clavegaram
de Barcelona
exacte
i va sortir un de Gerari
que treia el cap
per aquí
i ves a saber
això amb gats
també d'una rata
a les rates
s'havia dit
que hi havia una rata
per cada habitant
no és veritat
a les rates
doncs
hi ha unes 200.000
s'ha fet uns 100
no fa gaire
són moltes
la veritat
és que són moltes
però no és allò
d'un milió
800.000
si Barcelona té un milió
600.000
i dius
hi ha 200.000
una per cada 8
ja està
un quarto de rata
per cadascú
actualment
la xarxa
de clavegaram
Barcelona
ja té una longitud
de 1.693
quilòmetres
com d'aquí a Berlín
si posessin tots els quilòmetres
de la veguera
un darrere l'altre
sembla mentida
però és tot un món
inferior
que tenim
ja sense comptar
doncs els cables
que eren
enterrats
al metro
etcètera
i pels canals
hi corren entre 5.000
i 7.000 litros
d'aigua
per segon
amb 21 estacions
de bombeig
i 136 punts fixos
per mesurar el nivell
vull dir que això
més o menys
ens hem fet
tota una sèrie de dades
una mica així
distretes
per treure'ns
una mica
el mal record
del començament
del que hem anat explicant
però sí certament
Barcelona dona molt de si
per qualsevol cosa
que remenis una mica
i pots anar
doncs esbrinant coses
això més o menys
doncs és el que
ens volia dir
Pep
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
per els teus comentaris
i esperem
el proper programa
que ens continua
s'expliquant coses
molt bé
ment
no
La Pilar, fora el micròfon,
s'explicava que ella amb bicicleta
fa el recondal, no?
Que hi ha una excursió,
ho dic per desconeixement propi,
que pugui servir per algun oient
si està interessat en fer
el recondal amb bicicleta.
Jo l'he fet, eh, des que vas
per tot el Bassos, no?
És preciosa. I és de les curiositats,
possiblement algun dia el Pep
ens ho explicarà,
veure aquella aigua tan cristal·lina
i és de les coses que em sobten,
bé, també és l'avantatge de poder anar amb bici
que vas per llocs que
o vas a peu, o si no, ja no
pots fer-ho, un peu amb bici, no?
És curiós, no?
Bé, ja està.
No, per finalitzar,
estimats oients,
recordo que avui fa 25 programes
del Benvinguts, benvolguts i ben trobats,
i que jo tinc
un dubte
i...
a veure si ho he entès bé.
Segons la justícia europea,
mantenir Junqueras en la prensó
és il·legal.
Però segons la justícia espanyola,
cal mantenir Junqueras en la presó
i cal inhabilitar Torra
per penjar un llaç groc
per denunciar que Junqueras
estava injustament en la presó.
la realitat supera la ficció.
recordar-vos que no ens oblidem
de recordar la mancança d'un museu
per cent just.
Fins el proper diumenge.
Adeu seu.
que no ensignó.
I never know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes, I think to myself
What a wonderful world
A l'escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
A l'escoltes ràdio d'Esbert
98.1
A l'escoltes ràdio d'Esbert
98.1
Music Club Selecció
La ràdio d'Esbert