Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Per entrevistar la nostra convidada ens hem de situar en el municipi de Riner.
Per si alguns oients no saben de què parlem i on està ubicat,
explicaré que Riner és la capital d'un municipi format per 5 entitats de població,
que són Freixenet, Su, Santa Susana, Riner i El Miracle,
que és on hi ha la seu de l'Ajuntament.
I aquest municipi, que pertany a la comarca del Susonès, província de Lleida,
compta amb una població al voltant dels 300 habitants.
El centre de major atracció i conegut és el conjunt del Santuari del Miracle.
Dir que en l'any 1459 s'autoritzà la construcció d'una capella
sota l'advocació de Nostra Dona del Miracle.
I en el Prat de la Bassadòria,
que avui acull una petita comunitat benedictina provinent del monestir de Montserrat.
Els monjos tenen cura del Santuari, de la seva missió, de la seva promoció,
i posen tot l'interès en l'acolliment dels visitants
i dels que s'hi allotzen la recer d'aquest lloc de pau.
Si tenim temps, explicarem l'estat del Santuari,
i per avui parlarem d'una cooperativa creada en l'any 2016
i ubicada en les dependències del Santuari del Miracle,
més concretament en les cuines.
Aquesta cooperativa, que va ser fundada 557 anys després de la construcció de la capella,
es va crear per desenvolupar un obrador de productes làctics
elaborats de manera artesanal.
El projecte col·labora amb la dinamització del Santuari,
buscant crear nous llocs de treball en una zona amb poca sortida laboral
i amb la intenció de contractar persones amb risc d'exclusió social.
Tinc al meu costat l'Alma Màter,
la creadora i sòcia de la cooperativa formatxera,
conjuntament amb altres dos socis,
Sílvia Soler i Torres.
Benvinguda a Ràdio Esver. Com està, Sílvia?
Molt bé.
Sílvia, com va començar tot?
Bé, nosaltres fa quasi 20 anys que estem vivint per la zona,
fa quasi 20 anys que estem vivint per la zona
i vivim amb una masia
i érem així una colla d'amics que vam anar a viure allà al Solsonès.
Llavors jo sóc, jo estava treballant d'educadora social
en un centre de menors a Berga
i sempre el tema dels formatges ens ha motivat molt, ens ha agradat.
Els nostres viatges sempre eren en busca de buscar un formatge,
d'anar a buscar una formatgeria, i així va començar.
Llavors vam tindre la sort que allà al costat de casa tenim el monestir del Miracle
i és un lloc on estàvem molt en desús.
viuen tres monjos només, i estava tot com una mica precari i la voluntat
que allò tornés a viure, no?
i vam demanar aviam què es podria fer, amb els monjos vam estar parlant
i els va interessar molt la idea d'obrir una formatgeria artesanal
a les antigues cuines del Miracle, i allà estem.
Ajudem amb els monjos, amb la seva vida,
nosaltres per exemple ens encarreguem dels jardins de davant de la formatgeria,
ara també han cedit un espai del monestir per fer vinyes
i fan un celler de vins, i bueno, de mica en mica anem dinamitzant la zona
perquè estava...
Ara en parlarem, en parlarem.
Tu expliques que tot va començar l'any 2002
quan tu, juntament amb un grup d'amics, vau decidir anar a viure de pagès, no?
I vau jugar a una gran massia.
Sí.
I amb el temps, m'expliques que vam passar de la massia a un veïnat
on vas poder formar una família pròpia, cadascú a casa seva, però sempre a prop dels altres, no?
Vau mantenir la idea de comunitat, o la vau crear, no?
D'alguna manera, una mica com un monestir.
Tu estaves parlant que hi ha tres monestirs...
Fins on jo sé, tres monjos és el mínim per crear una comunitat
i jo sé per amics que tinc dintre de Montserrat, monjos,
que recordo que m'explicaven que a Sant Pere de Rodos, que els havíem brindat la possibilitat,
diu, però no vam trobar tres monjos, que és el mínim per fer comunitat.
I per això, el Santuari del Miracle, ho estic bé clar, tres monjos, és el mínim.
Tres monjos, sí.
I també expliques que així va començar tot, no?
Primer que amb quatre ovelles.
Sí, teníem...
Bé, teníem cabres, però vam començar amb quatre cabres...
Explica, explica les coses, perquè el que jo vaig explicar ja ho sé.
Bé, érem uns amics que ens vam com ajuntar, també treballàvem molt al Port del Comte,
perquè som molt esquiadors, i llavors ens vam ajuntar a una colla d'amics amb vintanyets
i res, vam anar enreglant la casa que ens van llogar.
A la zona que vivim és la zona de les Mil Masies, se'n diu així,
i llavors hi ha moltes masies.
I llavors la comunitat va anar creixent, però quan et vas fent gran,
doncs allò, els fills...
I llavors, doncs, anaven agafant la nostra casa, vam fer casetes, però al costat.
I llavors, doncs, no vius a la mateixa casa.
Però bé, la gent Masies del costat, i llavors vam fer una petita comunitat, però allà mateix.
I llavors la feina, allà, és molt difícil.
Si no treballes del camp, de...
Vull dir, la feina és una mica així.
I llavors jo, per exemple, sóc educadora i treballava a Borradar,
que tinc molta estona de cotxe.
I llavors ara estic superfeliç perquè puc anar en bici i tot, de treballar.
Sí, perquè ara ja no fas d'educadora social,
fas de formatgera major.
De formatgera, de formatgera, sí.
Que el que jo et deia abans, que vau començar amb quatre ovelles,
i m'has corregit, perquè em vas dir que eren quatre cabres.
Cabres, sí.
Però recordo que expliques que tenies que regalar la llet que et sobrava, no?
Perquè vau així...
Vaja, va ser així com vau començar a aprendre a fer un formatge, no?
Sí.
Bueno, sempre anàvem...
Sempre, ja et dic, hem estat viatjant i sempre hem anat a obradors,
a aprendre a fer formatges, sempre hem anat visitant.
I llavors a casa fèiem, doncs, per nosaltres.
Per nosaltres fèiem el nostre formatge,
i llavors, clar, les ovelles també, o les cabres,
si les deixes de munyir també perden la llet.
Fèiem el cabrit...
Bé, ho hem anat fent nosaltres fins que ens va sortir la possibilitat
de fer la formatgeria dels somnis.
Clar, si ja et dic que si hagués tingut d'obrir una formatgeria a casa meva,
no ho hauria fet.
Ben bé perquè era el monestir, les antigues cuines,
i el lloc és idíl·lic per...
Bé, és que el lloc, si no sé si hi heu estat, però és preciós.
Tenim el retau, la més important...
Després en parlarem, després en parlarem, perquè avui tu vas brindar la possibilitat
que vingués el Manel, que és el cuidador, el que més se'n sap de...
Al final no ha pogut venir, però avui tenim la Sílvia.
La Sílvia ens explicarà els oients i els que fem aquest programa amb el Josep i el Joan.
Realment aquest històric, Antòria del Miracle, que té molta tradició i molta curiositat per aprendre.
Deies, els viatges que s'han ocorregut, ho anticipem als oients, acabes d'arribar de Londres.
Acabes d'arribar de Londres.
Després en parlarem, després en parlarem.
El teu formatge ja... tremendo, eh?
Sí.
Obre les fronteres ja només a Catalunya i a la resta de l'estat, això on diuen l'estat espanyol,
sinó només per tot Europa, el teu formatge és tremendo.
Aviam, la vida tal com és avui, tu dius que s'ha encenat,
revelant a poc a poc amb cada nova decisió i també amb cada accident.
I finalment ha pres forma, i és aquesta, un projecte cooperatiu i social.
I el miracle, el miracle, dius que és això, la vida al camp,
una nova professió que ens permet viure i treballar com ens agrada,
a prop de casa, en un entorn meravellós,
i sentint que el que fem és una contribució que va més enllà del propi producte.
Ets una poetesa.
I d'alguna manera també ja ens ho has dit, no?,
que ara t'ha canviat d'alguna manera la vida,
que pots desenvolupar la teva història amb bici.
Abans tenia que agafar el cotxe per anar-te'n a horadar,
i ara és des de casa teva a la formatgeria.
Sí.
Saluda els monjos, pot dir.
Exacte.
Algun anys a l'ús pel mig, si hi ha anar...
Bé, ara comencem a tindre bastant moviment,
gent que s'interessa pel monestir,
que ens ve a visitar,
vull dir que comencem a tindre moviment.
I com tens que parlar tu,
acabo de parlar,
si no després em ranyen, que diuen que parlo més.
La formatgeria del miracle
és un ecosistema que convida a tots a formar-ne part.
És un món petit,
que es pot fer tan gran com es vulgui,
repartint trossets d'història i natura en cada formatge.
Això ho vols dir tu, eh?
Sí, sí.
O iens, no és meu, eh?
És correcte, això, no?
Sí, sí, tant que és correcte.
Explica'ns coses de la formatgeria.
Bé, la formatgeria, com he dit,
està ubicada a les antigues cuines del monestir.
Llavors, és una formatgeria artesanal,
de poca producció encara,
però és molt gran.
Bé, com tot en un monestir,
els espais són enormes.
I llavors tinc una formatgeria,
per cert, artesanal,
estava acostumada a veure formatgeries superpetites,
que en un espai tens la cuba de coallà
i tot ho tens allà.
I jo, bé, és gran.
Llavors, nosaltres ara allà fem quatre formatges diferents.
Ah, no, no, no, no.
T'agrada això perquè té molta gràcia.
No, t'he interromput,
perquè els soients sàpiguen
que la formatgeria del Miracle,
abans de parlar dels formatges en concret,
teniu dos signes
d'identificació que us caracteritzen
respecte a qualsevol altra formatxeria
un és el signe
d'identificació amb la comarca
que els teus elaborats són amb la llet d'ovella
bàsicament provida pel ramadès de la zona
recordo que
t'havia dit fa un mes per venir
vas dir no puc perquè entenen que portar la llet
estic esperant el pagès
i l'altre signe d'identificació
amb el santuari
els noms de cada modalitat del formatge
tenen a veure amb els detalls, història
o part del miracle, és correcte
la llet, tenim ramat
que és de la cooperativa
i està en un poble del costat
de Sant Climents
o sigui que teniu ramat propi
que el porta el pastor
però tenim ramat propi
ara tenim unes 200-250 ovelles
i també
hem anat creixent
hem començat ara de nou
a vegades hem de comprar llet
en un altre lloc
perquè encara estem
perquè us manca
no us manca
exacte
ara sí
ara comencem
els formatges que he detectat
vostres
no sé si en teniu més
comencem pel primer
la gàrgola
la gàrgola
la gàrgola
començant que tot treballo
amb llet crua
no pasteuritzo res
sóc una fanàtica
no crec amb la llet pasteuritzada
llavors tots els formatges
són de llet crua
la gàrgola
la gàrgola és una
quallada làctica
que és una altra manera
de fer un formatge
que tu deixes
que s'edifiqui la llet
i és una pasta tova
i àcid
i bueno
és peculiar
normalment
les
aquestes pastes
són
normalment són més de cabra
d'ovella
en trobes poca
però la gàrgola teva
és d'ovella
la gàrgola meva
és d'ovella
sí
i bueno
i té
bueno
és així
cremós
és com molt mantecós
molt afrancesat
sí sí
i a més em fa gràcia
perquè
el que dèiem abans
el signat d'identificació
amb el santuari
no la gàrgola
la gàrgola
és aquell ser mitològic
que surt d'una canonada
i que recull l'aigua
dels taulats
i l'escup
per la boca
són mitjors raros
sobre els camps
i els carrers
li vam posar la gàrgola
perquè just
quan obres la porta
de la formatgeria
a dalt
en tenim una
que
tota l'aigua
i és com
bueno
li vam posar la gàrgola
hi ha famoses
i el Pep
algun dia
ens podria parlar
de les gàrgoles
de la Catalana
de Barcelona
que són
curioses
doncs
per aclarir una mica
i resumir
tal com deia
la seva
la gàrgola
és un formatge
que conserva intactes
les seves propietats
nutricionals
i manté la diversitat
de la flora bacteriana
del miracle
única i repetible
alçà
això és una mica
bueno clar
això és perquè
és llet crua
no pasteuritzem
i el
el ser llet crua
manté molt
les seves propietats
de la pròpia llet
perquè aviam
el producte
que ha d'estar
que les ovelles
han d'estar superbé
ben cuidades
i això és per la llet
llavors et surt
un bon formatge
si tens una bona llet
sinó
un formatge
de textura cremosa
i crosta rugosa
de 3 setmanes
és curiós
perquè només
de 3 setmanes
de decoració
és curiós
és poca
perquè ja et dic
quall
per ella mateixa
no li poses
gairebé
bueno
és que no n'hi poses
de quall
llavors està 24 hores
acidificant
i la crosta
és així com
lletja
així rugosa
així
però també
li queda bé
la gàrgola
i tu recomanes
recomanes
Sílvia
que s'ha d'agostar
sol o bé
acompanyat
amb un vinagre jove
i una malmarada
no gaire dolça
com la malmarada
de carbassó
i de la llimona
així és com tu
la teva nota
de cata
recomanable
pels que ens agrada
tastar
el formatge
a la gàrgola
el següent
les cuines
les cuines
bueno
les cuines
va ser el primer
formatge
que vam fer
i és
com el que
ens ha portat
més mal de cap
li hem posat
les cuines
perquè estem
a les cuines
del monestir
i
i bueno
i llavors
també li vam posar
les cuines
perquè justament
on vam fer
la formatgeria
hi havia el pare
Xavier
que guardava
els tomàquets
allà
sempre
i quan vam dir
no que fem
la formatgeria
aquí
estava superindignat
perquè no sabia
on posar
els tomàquets
i mira que és gran
i llavors
bueno
li vam fer
aquest
amb honor a ell
el Xavier Morell
i aquest
aquest formatge
és una pasta
enzimàtica
és pasta tova
i llavors
aquest està
cendrat
també perquè
com és a les cuines
aquest és a les cendres
perquè quan tu
li poses la cendra
surt un fong
que m'agrada molt
i li dona
un gust així
bueno
m'agrada
el fong
que li surt
això és un amic
que dius
sobre el formatge
com
quan vam començar
amb el Joan
i el Josep
que ens van convidar
a Ràdio Esberra
a fer un programa
i la primera cosa
que vam tenir clar
és que farem un programa
que ens agradés a nosaltres
perquè
igual que tu fas el formatge
el primer
és que t'agradi a tu
i algú pel mig
agafarem
que també
tingui el mateix gust
que nosaltres
a diferència
d'aquest formatge
de la gàrgola
la gàrgola
hem dit que tenia
una curació
de 3 setmanes
aquest ja
entre 2 i 3 mesos
perquè el procés
de saló
és estar
i l'individualitzes
peça a peça
o sigui
té més feina
i salem
amb aigua
i amb sal
de cambrils
allà al Port del Comte
tenim unes salines
les salines de cambrils
que és sal de muntanya
i llavors
pugem a dalt
la muntanya
a buscar la sal
i salem amb aquesta sal
que és
bueno
no és
no és tan agressiva
i llavors
a l'escorça
li queda
li va molt bé
perquè és una sal grossuda
i bueno
i intentem fer
tot el producte
de la zona
doncs la sal
la llet
tot el
tot el que
és d'alguna manera
el signe
d'identificació
de la comarca
el que dèiem
la llet
de les ovelles
que us pasten allà
la sal
de les salines
de prop
i les cuines
del monestir
exacte
are also on the faces
of people going by
i see friends shaking hands
saying how do you do
they really say I love you
I hear babies cry
I watch them grow
I watch them grow
they're like much more
than I
Sílvia
el formatge
les cuines
tu recomanes
d'agustar-te
t'agustar-lo sol
o bé acompanyat
amb una cervesa
i un bon pan
tomàquet
exacte
és correcte
és el del pan
tomàquet
aquest és el del pan
tomàquet
l'altre
era el de la malmelada
aquest és el del pan
tomàquet
i ara anem
al barroc
al barroc
en homenatge
al famós rota
a la taula
del santuari
que tu en parlaves abans
i si tenim temps
després en parlarem
explica'ns coses
el barroc
doncs
el barroc
és un
bueno
els dos últims formatges
aquests són com pastes toves
més
més pocs
els altres dos
i el barroc
i el claustre
que bueno
el barroc
aquests són pastes
més dures
és un formatge
més sec
és una quallada
enzimàtica
i aquesta és la peculiaritat
que tenen
és que estan curats
en cava natural
cava natural
allà
allà
el monestir
com ja us he dit
és molt gran
i hi ha tot de caves
coves
passadissos
està tot ple de
llavors vam trobar
on antigament
era el rebost
del
del
del
del monestir
i és un lloc
que és
sempre hi ha
la mateixa temperatura
hivern
estiu
12 graus
10
pot variar
2 graus amunt
2 baix a baix
i llavors
tot el que és
el rebost
estem a sota
del claustre
del monestir
i és un dipòsit
de no sé
quants milions
de litros
d'aigua
llavors
totes les parets
donen la humitat
als formatges
que llavors
no cal ni que li posi
humitat
ni
temperatura
i vam estar
fent proves
vam deixar
formatges allà
i bueno
va sortir
el barroc
i el claustre
però llavors
hi ha una cosa
que no entenc
la gàrgola
i les cuines
tu dius
que el barroc
és cava natural
i la gàrgola
i les cuines
cava natural
és la cambra
on la maduració
del formatge
és una cambra
artificial
la gàrgola
i les cuines
les tens
com una espècie
de nevera
de nevera
exacte
que és una cambra
que tu poses
l'humitat
que tu vols
en el formatge
i la temperatura
i aquí
amb aquest
no cal
perquè hi ha
el lloc
on estan posats
a la cava
on estan posats
és totalment natural
les pedres
curats
amb fusta
també
d'aquest
dius
que
aquest és
de 3 mesos
de curació
i a més
3-4
són unes peces
de 400 grams
mínims
o sigui
que ja
ja és serio
pasta
autoprensada
i escorça
bellotada
amb un sabor
elegant
i equilibrat
amb notes
de mantera
i de fruits
torrats
és correcte
això
i tu recomanes
que això s'ha de gustar
a temperatura ambient
o sigui
tal com reja
per tal de percebre
tot els seus mateixos
aquest ja
ni tonteries
de pantomac
ni malmelades
o sigui
tal com reja
tots els formatges
com
si els tens més
amb ambient natural
a l'hora de menjar
tots tenen millor gust
que no freds
jo sempre recomano
que tots
fora la nevera
els formatges
i ara
anem al
l'estrella
al claustre
estimats oients
la convidada
que tenim avui
va guanyar
la medalla d'or
en la catoria
de formatges
de llet d'ovella
enquallada en simàtica
en el concurs
de formatges
artesans del Perineu
en la 25ena
fira de Sant Armengol
que es va celebrar
a mitjans d'octubre
de l'any passat
a la Seu Dujell
exacte
el teu també va
entre santuaris
la Seu
les caves
estàs a prop de Déu
també
el claustre
és
és un formatge
de més de 5 quilos
dèiem que
el barroc
de 400 grams
i mig quilo
aquest de 5 quilos
que en fas poquíssimes peces
ho guanyes tot
i contra més premis
et dóna
menys a la hora
no
bueno
és que és la llet
que tenim
i llavors
només puc fer
de 6 peces
a la setmana
d'aquests
però bueno
són peces
de més de 5 quilos
i sí
i aquest
aquest sí que és
són 9 mesos
de curació
i aquests
estan a la cova
allà
a la cava natural
exacte
sí
estan a la cava natural
9 mesos
i és anar voltejant
llavors el fong
amb aquests
és el fong autòcton
que hi ha a la cava
que vam trobar
i allà
doncs
fiquem cepes
que agafem el fong
que ens interessa
i els anem cultivant
i no és el mateix fong
el del barroc
que també està
la mateixa cava
el barroc
sí
el passa que són maneres
de curar diferent
i llavors són dos formatges diferents
aquest
el claustre
és com més
més dolcet
al passar
més temps curant-se
els bitxos
es van menjant
una mica
les
la lactosa
i és com més dolcet
l'altre és més
té un curs
més fort
és sèrio
guanyes
premis
reconeixen
la teva feina
això té que ser
un orgull
bueno
jo dic que encara
estem començant
encara
ha sigut com una mica
la sort de
perquè vas començar
perquè vas començar
el 2000
el 2002
vas començar
a dir
a veure si fem
algun formatget
per consum propi
el 2016
és quan comences
a fer
quan comencem
a fer
la formatgeria
tu imagina't
en 3 anys
guanyar
la medalla
el millor formatge
seriosa
sí
sí
sí
bueno
ho hem de conservar
això
ho hem de conservar
i a part
home i tant
i a part
que diem
que és un formatge
especial
que fas poquíssimes peces
dius que té
un sabor
dolç a nous
amb aroma
de mantera
veianes
torrades
i tofi
exacte
i aquest com s'ha de menjar
aquest
el pots menjar
bueno
a mi
sol m'agrada molt
però
sol
sol
o amb pa amb tomàquet
també
vull dir que
aquest
és per degustar
és un
és molt finet
és un
és un sabor així
fi
a més
parlant amb tu
i mirant dels ulls
em fas
recordar
que som
i visquem
visquem
en un país
que mai hem tingut
nosaltres
una tradició formatgera
a Catalunya
formatges catalans
no
és veritat
no és
no ha sigut mai
un
un producte
un aliment
que tinguem
com a referència
com a França
o Suïssa
o la resta d'Espanya
el formatge de Cabral
és el Queço de Burgos
vosaltres no
aquí a Catalunya
heu sigut
tu
pots dir
ets l'última
a arribar
però ha sigut
amb els últims
mira
estem dient
la 25ena
fira
de formatge
farà 30 anys
que Catalunya
ha començat
una mica
el coneixement
i l'elaboració
de formatges
sí
realment sí
hi ha també
com una mica
de buit
legal
amb la llet crua
ara estem batallant
molt amb la llet crua
els teus formatges
ho has dit ben clar
només tu veus
llet crua
i d'ovella
i d'ovella
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
Sílvia
tens previstos
més tipus
llet de cabra
llet de vaca
aviam
de moment
de moment estic
bueno, faig aquests
sí que m'agradaria
incloir-hi un cabre
cabre
i llavors estic treballant
el que passa és que per crear un formatge
passen un any o un any i mig
perquè entre que fas la prova
prova, error, prova, error
si són de molt decoració
imagina't el claustre
clar, el claustre és nou aquest formatge
perquè són nou mesos de decoració
fa dos anys que l'estic provant
fins que no m'ha sortit que has d'esperar nou mesos
que estigui al punt
i ara vull incloure un altre
i ara estic fent proves per un altre
però no vull ser una formatgeria
amb molt producte, vull tindre els meus
ben fets
amb tres anys, quatre, eh?
sí, però faré cinc com a molt
de moment
quatre d'Ogaia i aquest cinquè que dius
que possiblement serà de cabre
no, el que vull fer és que els que ja són
siguin de cabre, també
que els puguis trobar de cabre
o sigui, fer el claustre, el barroc
les suines
tant d'Ovella com de cabre
en alguns, sí
tant d'Ovella com de cabre
això és novedor, eh?
jo no havia sentit
jo almenys el meu dos coneixements
soc molt formatger
a la vegada de menjar
el meu formatge no ho sé
però tenir un mateix tipus de formatge
amb una llet amb una altra
jo no l'havia escoltat mai
però perfecte
coses novedoses
sí, i queda un formatge totalment diferent
vull dir, és molt diferent
i també es treballa molt diferent
la cabra que l'Ovella
ja veig que uns inspiren els aires
sí
bueno, allà estem molt tranquils
molt tranquils
és...
home, és el que havíem dit
al municipi de Riner
tot dispersat
que sou poca gent
molt poca
després parlarem de la teva història personal
però el Joan m'està demanant
que vol fer un tastet
més que del formatge de l'entrevista
diga Joan
gràcies
si ho havia
felicitats
no sóc pel premi
sinó per la vida
que, bueno
que has escollit i has agafat
realment
poca gent seria capaç de fer això
eh...
m'ha agafat molta gana
no ho puc evitar
sóc un gran formatger
i en aquests moments
em menjaria un formatget
però, bueno
però això és igual
com que pujarem
algun dia
els provarem
però volia parlar-te d'això
has parlat
que has estat a Londres
recentment
eh...
com comercialitzeu
els vostres formatges
m'imagino que
una cosa és allà
sempre en tens
i es poden comprar
directament a casa
no?
però la part externa
per exemple
el tema aquest d'exportació
a Londres
un país complicat
o una ciutat complicada
com ho esteu fent?
ara
jo he anat a mirar
vull dir
no he anat a...
una mica de prospecció
exacte
jo he anat a mirar
he parlat
vaig anar
amb molts xismai
mercat aquests
vam anar
bueno
vaig fer una mica de ruta
i he anat a mirar
llavors
coneixia un noi
també
que ell ven allà
i ven molt de
tot el que és producte espanyol
i llavors
ell es va interessar
pel formatge
i més que res
per la història
que portem nosaltres
del monestir
i tot això
i bueno
i vaig anar a parlar
encara no
hem comercialitzat
però jo treballo molt
amb distribuïdor
amb distribuïdor
que clar
tampoc no sé
on va parar
el formatge
un cop
tu li dons
al distribuïdor
llavors ja perds el fil
si no ho fas tu directament
perquè
a part de
de les botigues
i
com som un programa
independent
podem fer propaganda
només faltaria
de Vilaviniteca
on es poden comprar
els teus formatges?
aquí
Vilaviniteca
per exemple
els barcelonins
els del Baix Obregat
no els de la teva comarca
ni el Solsonès
ni el Berguedà
on
on poden comprar
formatges de la Sílvia?
clar
ja et dic
com
té distribuïció
jo perdo
una mica el fil
vull dir
a vegades
potser te'n pots anar
al Llobet
i en la zona
de formatges catalans
hi és
però tampoc et sé dir
però per exemple
Vilaviniteca
durant aquest any
com faig
molt poca producció
de claustres
té la
té l'exclusivitat
s'ho queda tot
sí
s'ho queda tot
perquè quan faig
ells s'ho queden
i llavors té l'exclusivitat
Vilaviniteca
curiositat
i tu li poses el preu?
o és Vilaviniteca
que posa el preu?
no
i t'explicaré
el per què
digues digues
cuiden molt
el productor artesà
i jo hi poso el preu
ara
m'entens no?
sí
perquè si una
botiga
que més que botiga
ara ja és una empresa
t'agafa tu
l'exclusivitat
sabent que tens poca producció
que tens molts premis
que estàs
puc posar el preu
un formatge teu
a mil euros
per dir-ho
o cent
o el que sigui
entens no?
doncs perquè
se mantenen
els oients
que encara avui
el petit productor
encara domina
en el cas teu
el seu producte
no?
no sempre passa
però en aquest cas
és depèn també
per això també
tries tu
amb qui te'n vols anar
que això també està bé
tu pots triar
i dir
mira no m'interessa
m'interessa
total
es deixes
sense saber
on podem comprar
el teu formatge
bueno
sí això
jo sempre convido
a que pugin
al miracle
aviam
que tothom ens entenguem
com està molt a prop
també
dels aires celestials
i està molt a prop
també de Déu
doncs qui té
que comercialitzar
els formatges
jo he detectat dos
que són
els monjos
el monestir de Montserrat
i el santuari del miracle
és correcte?
exacte
allà es poden comprar
els teus formatges
a Montserrat també
és el que he dit jo
al monestir de Montserrat
sí
canviem
canviem
de terres
com transcurre
una jornada
la Sílvia?
doncs mira
em llevo
a dos quarts de set
cada dia
als meus fills
a escoles
i a les vuit
estic a la formatgeria
i a les vuit
ja a les dos quarts de nou
em porten la llet
el Joan
em porta la llet
i ja començo a produir
normalment produeixo
dilluns, dimecres i divendres
300 litres
que el dilluns
300 litres al dimecres
i 300 al divendres
el que passa
que clar
si tu produeixes
l'any demà
has de salar
has de girar
i llavors treballes
de dilluns a dilluns
no pots deixar
els formatges
els caps de setmana
doncs ja veus
d'aquella vida
hipiosa
d'alguna manera
existencialista
quan t'agrada
evidentment
a tornar-te
a un horari
no que depenguis
de ningú
sinó de tu mateixa
per autogestionar
un projecte teu
exacte
com evoluciona
la vida
i llavors també
treballem molt
amb tastos
gent que ve allà
amb empreses
i això
llavors també fem
allà els jardins
fem molts tastos
per la gent
és maco
home
en un indret
en què els habitants
esteu tan dispersats
entenc que
l'organització
comunitària
i d'ajut
entre vosaltres
entre les famílies
deu ser bàsica
no?
com us urbanitzeu?
tu deies
jo
sí que
els teus fills
un dia els porten
al col·legi
d'una família
un altre dia
el recull
d'una altra
suposo
no?
anem amb
una escola rural
això és el que te n'ho va dir
en un terreny
tan dispers
o sigui
tan gran
amb les cases
tan disperses
les criatures
tenen que també
tenir una pauta
marcada
de formació
bueno mira
els meus fills
han anat
a una escola
al Freixanet
una escola rural
que només hi ha una classe
hi ha els nens de 12
amb el de 3
vull dir són
ara
a augmentar la població
n'hi han 18 nens
però quan va començar
la meva
amb tota l'escola
la meva filla
eren 8
8 nens
i llavors teníem
el professor
que vivia a dalt
de l'escola
viu a dalt de l'escola
el Manel
ara l'any passat
es va jubilar
i molt fàcil
perquè Manel
necessito deixar-te el nen
i eren les 8
dos quarts de set
li deixaves el nen
sempre
i llavors
amb les masies del costat
avui et toca a tu
l'altre
no tenen auto
si se'n van d'excursió
de colònies
no tenen un bus
perquè clar
tants pocs nens
llavors has de ser tu
els que les has de portar
bueno
coses així
però és
Silvia
trobeu a faltar
activitats
productes
objectes
coses de la ciutat
no
el que ens costa
nosaltres
nosaltres estem
ara
hi ha territori de masies
que és una associació
que ens hem ajuntat
una mica
tots els productors
d'allà
i el que ens costa
una mica
és la distribució
des d'allà
la distribució
a nosaltres
és un tema
que ens costa
distribuir
els nostres productes
perquè Solson és com una mica
penso
com una mica oblidada
que ningú
quan fas fires
el Miracle
el Miracle
que coneix això
coneix com poca gent
i llavors ens costa
molt la distribució
doncs els suients
si volen anar
a veure el Santuari
del Miracle
trobareu
que
a part del Santuari
que paga molt la pena
visitar-lo
compta amb un restaurant
una botiga
una més
dels formatxes
i iogurts
de la Sílvia
es poden trobar
altres productes
elaborats
per altres sants
de la zona
és a dir
que paga la pena
i em poso
dintre del territori
del Joan
dels Viatges
fer una excursió
al Santuari
del Miracle
no hem parlat
dels iogurts
els teus iogurts
són fantàstics
què passa amb els teus iogurts
els iogurts
ara s'han deixat de fer
per això
s'han deixat de fer
per això
mira
que m'ho he esperat
al final
els iogurts
s'han deixat de fer
perquè
m'he concentrat
amb els formatges
i llavors
se'm començaven
a contaminar
massa d'hora
i llavors
vaig decidir
parar la producció
de iogurts
fins que els formatges
ja estiguessin
consolidats
exacte
perquè ja estic
fa dos anys
que hem començat
allò
a fer formatges
formatgeria
el Miracle
doña Sílvia
Soler
produeix
només quatre formatges
i cap iogurts
correcte
correcte
dintre de
la teva
filosofia
de vida
jo t'abans
preguntava
si trobaves
a faltar
activitats
i productes
jo m'imagino
que vivint
en la zona
rural
on viviu
amb
cap comunicació
entre cometes
cultural
a nivell
del cine
a nivell
del teatre
tot això
us teniu
que desplaçar
és el que jo
et deia
un llibre
sí
perquè el compres
i el llegeix
és el millor lloc
sigui
al santuari
sigui a casa teva
al potxo
sigui on sigui
però tot
al voltant
suposo
de l'enquant
et deu fer
grima
el pensar
en tinc
que desplaçar
en tinc
que moure
cada cop
em costa
més moure'm
i llavors
allà
ja agafes
altres
costums
al viure allà
anar al cine
per nosaltres
és
anar al cine
perquè ja
has d'agafar
el cotxe
baixar a Manresa
que a Solsona
hi ha un cine
però
és un cine
de poble
que tens
a la pantalla
però bueno
agafes altres
costums
fem molt
això
d'avui dinar
a casa
de
i fem dinars
a casa
allò que dèiem
allò de la comunitat
exacte
fantàstic
i ara
per acabar
l'entrevista
no et moguis
perquè
veuràs l'altra part
del programa
que té molta gràcia
què creus
que t'agradaria
Soli
ara dintre
de la teva vida
perquè hem parlat
dels formatges
però al darrere
hi ha la Sílvia
que s'hi ha dedicat
tot a una vida
o ha canviat
un sistema de vida
i que li van sortint
com ella diu
accidents a la vida
però accidents positius
no?
Què t'agradaria
ara Soli?
Una persona
com tu
que ho deixa tot
per anar-se a viure
al camp
què creia això?
Bueno
jo
mentre es visqui
tranquil·la
amb el que m'agrada
i pugui anar fent
jo en tinc prou
i els meus
m'agrada molt
viatjar
aprendre
vull dir
bueno
mentre es pugui
tindre tot això
jo soc feliç
ho dic
perquè és una
de les
dels objectius
o de les metes
que un ser humà
pot anhelar
és ser
el propi responsable
del seu
dia a dia
del seu futur
i tu lo reúns
encara que et poses
les manilles
perquè cada dia
tens que anar
fent formatges
i cada dia
sempre tinc el pare Jordi
que sempre em diu
Sílvia
mira
jo baixo
a ajudar-te
a girar formatges
quantes persones
tens a la formatgeria?
ara mateix
ara mateix
estic jo sola
ara mateix
o sigui
la Sílvia
Soler
i Torres
ara mateix
som tres socis
per això
el Marc
el teu home
però
els altres
són socis
exacte
però ara mateix
soc jo
i llavors
tinc ajudes externes
ja en tens prou
ja en tinc prou
i per això
els clients
i els fidels teus
estem sense formatge
perquè
perquè clar
no hi ha prou mans
no hi ha prou mans
Joan
no fa falta presentar-te
cap on viatgem
bon dia
bon dia a tothom
això
abans que res
mira que venim d'aquí
relativament a prop
dels altres
i com sempre
no hi ha llocs massa agradables
jo soc bastant pessimista
en els viatges que explico
però bueno
és mira
són els més interessants
també
avui ens anem
a una ciutat
que es diu
Eumina
Eumina
és una ciutat
de Gana
que té un fort
que és la construcció
europea
que es va fer
i més antiga
d'Àfrica
anomenada
també
Sant George
of the Moor
era una fortificació
portuguesa
a només
tres hores d'acre
a la capital
de Gana
enclavada
a la costa
del Dols
de Guinea
una costa
amenitzada
per palmeres
i embarcacions
de fusta
d'escolorides
i cremades
al sol
o sigui
d'entrada
una mica
un paisatge
autòntic
ara
el moment
en què es va crear
aquesta fortavesa
no hi havia tanta utopia
al món
es va fundar
com un centre
d'explotació
de recursos
com l'Òrdia
o Marfil
però ben aviat
es va convertir
en el primer centre
comercial
de tot
l'oceà
aglàntic
dedicat
al tràfic
d'esclaus
els esclaus
eren capturats
per tot el centre
del continent africà
entregats
els europeus
i enviats
a centes negrers
a tot el llarg
de la costa
és a dir
algunes tribus
africanes
com per exemple
els Ashanti
de Gana
o els
Invegava
d'Angola
controlaven
el tràfic
des de l'interior
cap a la costa
vol dir
els europeus
els comerciants
d'Estats Units
no es dedicaven
a caçar
els esclaus
es dedicaven
tribus
lliures
o en principi
lliures
del centre
d'Àfrica
els europeus
només es limitaven
al seu control
una vegada entregats
amb aquest tipus
de ports
i el embarcament
posterior
els capturats
esperaven
setmanes i setmanes
malvivint
en llocs
com aquest
el fort
del Mina
fins que el nombre
és suficient
perquè els negres
es permetessin
llogar
vaixells
que els hi sortia
rentable
per torpar-los
als Estats Units
o Europa
amb aquest fort
com a tots els forts
similars
amb aquest
encara que ja hem dit
que aquest és el més antic
existia
el que se'n diu
la porta
del no retorn
era el punt
abans d'arribar
l'embarcament
amb els vaixells
on en principi
els africans
es claus
es tenien que despedir
de la seva terra
i el seu tercari
una vegada
dins dels vaixells
la travessia
podia durar
entre 3 i 4 mesos
molts morien
durant el viatge
violacions
per part
de la tripulació
escassa dieta
pallisses
enfermetats
sobretot
i quan el vaixell
s'aproximava
al seu destí
els supervivents
eren preparats
per a la seva venda
i posterior trasllat
a les plantacions
en el cas
del sud
dels Estats Units
a mines
o altres
destinacions
de nou món
aquesta preparació
volia dir
que els esclaus
supervivents
els netejaven
els retiraven
les lligadures
els afeitaven
en el cas
dels homes
i els embadurnaven
amb oli de palma
per entrar
a fortalesa
i bona salut
i lògicament
tots aquests
tenien més bon preu
al mercat
d'esclaus
de destí
un escriptor
de l'època
un senyor
que es deia
William Wilberforce
va fer una frase
que ha quedat
una mica
a la història
que va dir
que mai s'ha vist
tanta misèria
concentrada
en un petit espai
com en un vaixell negre
les estadístiques
parlen
de més de 12 milions
de persones
que van ser víctimes
de l'esclavisme
encara que segurament
es queda curta
l'esclavitud
va ser avui
de la Gran Bretanya
el 1807
Brasil
va ser el darrer país
a prohibir-la
el 1888
recordem
que per exemple
doncs bueno
hi ha molt
esclavisme
hi ha molta gent
d'aquí
del nostre país
que es va dedicar
al transport
d'esclaus
perquè era
un gran negoci
entre ells
bona part
de la noblesa
dels grans d'Espanya
alguns historiadors
opinen
que gràcies
als grans beneficis
del comerç
d'esclaus
va ser possible
la revolució industrial
mal d'obra barata
va ser possible
l'acomobació
de la riquesa
i l'evolució
d'Europa
i dels Estats Units
justificacions
que crec
que són
per segur
la cara
del primer món
ja ho he dit
a casa nostra
en tenim uns quarts
d'aquests
bé
tot això ha canviat
encara que l'esclavisme
lògicament dura
d'altres formes
i maneres
però bueno
si avui ens anem
a Eumina
veurem que és molt fàcil
arribar-hi
des de Gana
a Eumina
és un paisatge
molt agradable
pel costat del mar
replet de palmeres
cocoters
plantacions de mangos
i una incomptable quantitat
de vedadors embobans
que ens porten
a impressionar
amb fortavesa
de diverses plantes
avui
reconstruïdes
en museu
vol dir que és una visita
que la gent que va
a aquella part
de la costa de Guinea
és una visita fàcil de fer
es poden visitar
les muralles
els patis interiors
i les estàncies
aquestes són realment
impactants
de pedra
sense cap tipus
de ventilació
i amb els grillets
oxidats
on eren encadarats
els esclaus
durant setmanes
i setmanes
amb perfecte assinament
i com no
podem creuar
la porta
del no retorn
una porta
que s'obre el mar
i on encara es palpa
el trist pes del passat
com a curiositats
a partir del tema
que han de les esclaus
un dels pocs
estats independents
de l'Àfrica
a part d'Etiopia
va ser l'Iberia
l'Iberia
es va crear
a l'any 1922
per enviar
a tots els esclaus
afroamericans
que eren alliberats
als Estats Units
la idea
era que no es quedessin
als Estats Units
i que una vegada
alliberats
els portessin cap allà
com allò que es diu
que el Hitler
volia portar els joves
a Madagascar
no és una cosa similar
d'aquí hi ha el nom
d'aquest país
terra dels lliures
val a pera recordar
finalment
que avui en dia
es calcula
que més de 45 milions
de persones
viuen en condicions
molt properes
a l'esclavitud
realitzant treballs
forçats i degradants
amb bordells
contra la seva voluntat
la majoria
dones i nens
i la humanitat
no iran
cap a una altra
altra
moltes gràcies
Joan
impactant
menys mal
que hem tingut
a la Sílvia
i ens ha donat
aire espirituals
amb el Santuari
del Miracle
Josep
què ens expliques tu
alguna cosa
més animosa
expliquem una mica de
barregem avui
història
i llegenda
dues cases
del Calle de Barcelona
que vam començar
a parlar-ne l'altre dia
mentre estem buscant
a la gent
per anar al Miracle
atestar els Miracles
likes
que ens prepara la Sílvia
doncs parlarem
d'això
la casa dret
i la casa
de l'alquimista
història
i llegenda
el carrer
que dèiem l'altre dia
parlant de Sant Domènech
del Calle
la història
del nom del carrer
que va
Salomó Benadret
en aquest carrer
número 6
hi ha una casa habitada
que és la casa
habitada
més antiga
de Barcelona
o sigui
malgrat que van fer fora
els joveus
i aquestes coses
d'una manera o altra
sempre hi ha anat
visquent gent
fins a l'actualitat
aquesta casa
era propietat
d'un comerciant
que es deia
jueu
que es deia
Estruc
Isaac
Adret
possiblement era
parent de
la veritat
o potser Adret
és un nom com
Pérez
amb els jueus
de l'època
no ho sé
no sabem si
la va abandonar
això sí
dos anys després
de la matança
de jueus
i quan la va vendre
ell ja no es deia
Adret
es deia
Lluís Junyent
o sigui
li feien canviar nom
cognoms
costums
els hi feien
canviar tot
parlàvem l'altre dia
era de fer dissabte
i totes aquestes coses
aquests canvis
tan brutals
renegada a la seva religió
de la seva vida
del seu nom
etc.
Aquesta casa
ha sobreviscut
700 anys
tota mena de vicissituds
com a residència privada
aquesta família
era una família
benestant
comerciants
exactament
però no sabem de què
però a la sinagoga
de Cerveda
hi tenien
tres seients
que això vol dir
que un estatus
força alt
que no era
una cosa habitual
a final del segle XIV
la planta baixa
la tenia llogada
hi havia dos obradors
segurament dues famílies
ja que s'han trobat
els dos forats
de mesos A
que dèiem
aquells forats
que hi havia
a les portes d'entrada
que cada família
en tenia
el seu
per tant s'hi n'hi ha dos
que hi havia allà
dues famílies
es perd la pista
de la gent
que hi veieu allà
i segueix vivint
però no se sap ben bé
aquí
fins al segle XIX
a la mitat del segle XIX
hi havia una funerària
a la Palma
jo teníem que preguntar
a l'embalista
que no ho sava
si Palma
ve de Palma
això ja
no hi puc posar
la mal foc
jo el que sé
ho dic
i el que no
també aviso
doncs
la funerària
a la Palma
a la planta baixa
després hi va haver
una escola de música
i el 1918
es va convertir
en una casa de barrets
que va estar activa
fins als anys 70
li deien
la casa dels Canonges
perquè està
a prop del catedral
no penseu
perquè la freqüentessin
els Canonges
i si ho freqüentaven
doncs tampoc ho sabem
no aixequem falsos testimonis
finalment
la va comprar
la família
i ara
després
han fet
una restauració
molt interessant
està molt bé
molt acurada
ha tingut
premis
etcètera
i ara
ocupen
tres associacions
que treballen
per recuperar
el patrimoni
joveu
investigar el passat
i acostar
la cultura joveu
al gran públic
de tant en tant
hi ha visites
guiades
que ho recomano
vivament
si passem a la llegenda
molt a prop d'allà
a la plaça
Manuel River
que també ha parlat
el senyor Call dels Coloms
que vam estar explicant
allà hi vivia
el teixidor
Josep Boniac
i després de molt temps
deshabitada
que això és el que va
donar peu a la llegenda
ara pertany
al Museu d'Història
de Barcelona
que hi ha ubicat
el centre d'interpretació
del Call
que també
recomano que el visiteu
diu la llegenda
que en aquesta casa
hi vivia un conegut alquimista
i la seva filla
era una de les noies
més boniques
de Barcelona
tota la llegenda
és més o menys
així
aquesta noia
tenia un pretendent
un cavaller cristià
que feia molt temps
que la festejava
però que no es decidia
demanar la mà
al pare de la noia
en canvi
ella doncs
sí que volia
volia casar-se i tal
però no hi havia manera
i en canvi
li demanava la mà
a ella
i tot el que venia darrere
d'aquesta bonica extremitat
que ell volia tastar
tant va ser així
que ella cansada
doncs va
va tallar
va tallar amb ell
el cavaller despietat
i amb ganes de venjança
doncs va veure
l'alquimista
per demanar-li
un potent berí
per venjar-se
de la
de la seva
estimada
per dir-ho així
ell que no sabia
que estava parlant
amb el pretendent
de la seva filla
ell no sabia
que estava parlant
amb el seu
possible sogre
etcètera
etcètera
van fer tractes
i el cap de tres dies
va anar a buscar
el berí
li va donar una flor
preciosa
que portava unes gotes
d'un berí
que només ensumant-lo
la noia
doncs va quedar
exacta
morta
van tancar el tracte
i així va ser
li dona allà
com a penyora
de l'amor
trencat
i agraint-li
etcètera
i ella la vol voler
i és mort
torna l'alquimista
a casa
i es troba
la noia morta
amb la flor a les mans
i evidentment
doncs ja va entendre
doncs què és el que
què és el que havia passat
la va trobar així
d'aquesta manera
i el bon home
doncs desesperat
va abandonar la casa
malaguint-la
a quedar deshabitada
fins al dia del judici final
sembla ser que la planta baixa
del suposat laboratori
de l'alquimista
va remandre molts
i molts i molts anys
deshabitada
que això potser és el que ha donat
lloc a la llegenda
i poc temps abans d'adquirir-la
el Museu d'Història de la Ciutat
havia sigut utilitzada
com a gratja
o sigui que
600 anys de maledicció
no és el judici final
però sí que costa bastant
no està malament
i fins aquí la història
i tal
una última cosa
els jueus
que van sortir de Catalunya
van sortir tants
que
els que van anar a Roma
al lloc on es van rodir
hi ha un carrer
que es diu la via
via catalana
o sigui que
doncs com aquí
queda l'última equitat
sobre el call
i canviarem de tema
la setmana vinent
moltes gràcies

sense consultar-ho
ni els compromissaris
ni els socis
és el primer club de futbol
que forma part d'una patronal
una patronal
que agrupa les principals empreses
que van marxar de Catalunya
amb la història del procés
segon punt
es fa públic
que el Barça
contrata
a una empresa
a l'I3 Ventures
per fer campanyes
de prestigi
a les xarxes socials
de persones
entitats
estaments
etc
tercer punt
fa 15 dies
aquesta junta
signa un acord
de patrocini
a la plataforma
Broxain Chilis
que fomenta el joc
per mitjà
d'una moneda virtual
el Barça
fan tokens
en la qual
es pot comprar
l'opció de votar
enquestes
respondre a sondesos
i guanyar premis
i per si fos poc
per fer la presentació
de l'acord
el directiu
que representa el Barça
ha fet entrega
d'una samarreta
amb el número 88
al representant de Chilis
casualment
el 88
és el símbol
utilitzat
pels neonazis
arreu del món
i jo pregunto
Barça
no caldria més
invertir en una empresa
des de la imatge
o més ben dit
en sentit comú
i culer
la realitat
supera la ficció
no, no
no ens oblidem
de recordar
la vengança
d'un museu
per Sant Just
benvolguts
oients
ens retrobem
en el proper
programa
I see trees
of green
red roses too
I see them bloom
for me and you
and I think to myself

what a wonderful world
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
I see friends shaking hands
saying how do you do
they really say
they really say
they really say
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
I watch them grow
they learn much more
than I'll never know
and I think to myself
what a wonderful world
yes
yes
I think to myself
what a wonderful world
oh
oh
oh
yeah
I want to thank the storm
that brought the snow
thanks to the strange lights
that make it glow
but I want to thank you
but I want to thank you baby
you make it feel
like Christmas
it barely took a breath
to realize
we're gonna be a classic
for all time
I want to thank you baby
you make it feel
like Christmas
sweet ginger brandy
with malasses
my heart skipped
and I reacted
can't believe
that this has happened
like a present
sent from God
sleigh bells singing
hallelujah
stars are shining
on us too
I want to thank you baby
you make it feel
like Christmas
thought I was done
thought I was done for
thought that love
had died
but you came along
I swear you saved
my life
and I want to thank you baby
cause you make it feel
like Christmas
you make it feel
like Christmas
sweet ginger brandy
with malasses
my heart skipped
and I reacted
can't believe
that this has happened
like a present
sent from God
sleigh bells singing
hallelujah
stars are shining
on us too
I want to thank you baby
you make it feel
you make it feel
like Christmas
I never thought
I'd find a love
like this
but I'd find forever
in that very first kiss
I want to thank you baby
you make it feel
like Christmas
Benvinguts a Babilònia
Un espai de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres