Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
La ceguesa, ceguera o ceguetat, és una discapacitat física que consisteix en la pèrdua total o parcial del sentit de la vista.
L'Organització Mundial de la Salut estima que hi ha al voltant de 170 milions de persones en el món que presenten deficiències de la visió,
vora el 2,2% de la població mundial, que avui hi ha xifra en 7.900 milions de persones.
I d'aquests, uns 133 milions, és al voltant del 1,7%, tenen una visió disminuïda.
I 37 milions, és al voltant d'un 0,5%, són secs.
La societat actual sol assignar a la població discapacitada visualment un rol i basa la seva experiència en les creences, mites, generalitzacions i actituds que envolten a cada condició particular de la minusvalidesa.
Hi ha moltes creences sobre les persones discapacitades visuals, com per exemple, que són músics o que sempre han d'ésser dependents d'algú.
En temps antics, es veia a les persones cegues com profetes, com intèrprets de somnis i com a savis.
Avui, moltes persones creuen que la falta de visió dota l'individu amb sentits més desenvolupats, com l'oïda i el tacte, i majors habilitats, sobretot, per la música.
De fet, però, no hi ha tota l'evidència que les persones cegues tinguen especialment més desenvolupats la resta dels sentits,
ni més habilitats per la música que les persones sense dèficits visuals.
Avui, en el programa 78 del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, parlarem amb la primera persona a Espanya que, amb ceguesa, ha fet tota la seva escolaritat inclusiva.
Actualment, realitza i presenta un programa setmanal a Ràdio Gabà, amb l'objectiu de donar a conèixer la discapacitat visual i malalties pocbiciplits.
Ha vingut acompanyada per un guia voluntari de l'ONSA, des del 2009, i que porta més de 45 anys exercint la docència a Gabà.
Sandra Jiménez i Gil, Paulí, Castelló i Pinyol, benvinguts. Com esteu?
Bon dia.
Bon dia i moltes gràcies.
Gràcies per convidar-nos.
Al contrari. Les gràcies per part nostra que heu volgut venir.
Aviam, hi ha molts temes a parlar. El programa, com us deia abans, a la prèvia, serà el que vosaltres vulgueu.
Jo ja, aquella dita que us he comentat una mica, mai diríem humor negre, perquè no és humor negre,
jo mai havia fet amb 78 programes un programa tan a cegues, si s'entén programes a cegues,
que no tinc guió, que sou vosaltres que teniu d'explicar el per què.
Més o menys tinc una idea, però sou vosaltres els protagonistes.
És que a cegues, no, Ferran, que s'ha de veure.
Evidentment.
Clar.
I aquí ve, Sandra, el programa radiofònic vostro...
Correcte.
...es diu S'ha de veure.
Per veure millor.
S'ha de veure per veure millor. Molt bé.
Sí.
Sí, sí.
Sandra, comencem, ja que tu has dit el programa radiofònic, sense cap ordre.
Comencem pel programa radiofònic, després sobretot parlarem de tu.
Bé.
Què significa, què és, què pretén, i més o menys ho hem explicat, de què es tracta el S'ha de veure?
L'objectiu és el que comentaves, és donar visibilitat a la discapacitat visual, bàsicament, perquè m'afecta a mi directament,
però també, com que estem ficats, coneixem alguns familiars de nens amb malalties poc conegudes,
doncs també donar visibilitat a tot allò que la gent no coneix i que existeix, no?
Aquest és l'objectiu inicial. Bé, inicial no, és l'objectiu del programa.
I tant.
Sandra, amb la teva deficiència visual greu, hem parlat del S'ha de veure. Com s'ha de viure?
Doncs, viure. Viure.
Sobretot, viure el moment i el millor que puguis.
I amb totes les maneres de percebre la vida, no?
O sigui, amb la vista, amb l'oïda, amb el tacte, amb el silenci.
La més meravellosa de les músiques, el silenci.
Sí.
Parlem de la teva persona.
Amb sis anys...
Explica'ns, com se't desenvolupa la malaltia?
Jo vaig néixer en glau com a congènit i molt agressiu.
Aleshores, fins als sis anys vaig tenir resta visual que em permetia veure els colors i les formes.
no al detall, perquè per mi tots els homes eren el meu pare, evidentment que no, però els confonia.
però si veia els colors, si veia el cel, el sol, el mar, tot això ho podia distingir.
i als sis anys ja perdo totalment la visió, però no, això no m'impedeix de fer una vida normal com qualsevol altra.
Més o menys.
O sigui, tothom té limitacions.
Jo vaig conèixer les meves limitacions a la vista, entre altres també, evidentment.
i a partir d'aquí, doncs, vas adaptant-te i vas fent via.
Fantàstic.
Ara ho estaves parlant, el dels colors.
Si jo et parlo del color vermell...
El conec.
Tu el coneixes?
Sí, el conec i la relació no...
Ah, això mateix. Veus?
Veus com, en certes, abans que et faci la pregunta, és el que es tracta, no?
Per nosaltres, els que, d'alguna manera, també tenim un dèficit visual, però el tenim corregit,
perquè portem ulleres, per exemple, no?
Sí.
Encés, almenys per mi, és difícil arribar a entendre o a pensar com es pot imaginar una persona amb ceguesa,
el tipus de colors o els números, com els pot veure.
Mira, jo també, o sigui, jo em pregunto que com li podria explicar a una persona, i conec gent, eh, que no ha vist mai,
que no ha vist mai com és el color vermell, com és el color groc.
És que és impossible.
Ho pot percebre, doncs, segons, jo què sé, m'invento, eh?
Si té un jersei blau que li agrada molt, doncs, per la sensació que li doni.
Però, clar, com li expliques com és el color?
Jo perquè l'he vist.
Sandra, tu has treballat durant 31 anys en una empresa?
Sí, correcte.
Explica'ns la teva experiència.
Doncs, mira, vaig entrar com a telefonista, i vaig estar anys com a telefonista,
però després, doncs, mira, la tecnologia ha ajudat moltíssim, ens ha obert moltíssimes portes,
i també van creure en mi.
Aleshores, van dir, bueno, doncs, anem a provar a fer alguna cosa amb ordinador.
I com que vam veure que aquesta cosa funcionava bé, doncs, ja vaig començar a fer altres gestions.
Vaig entrar al que era la gestió de serveis generals, del Departament de Serveis Generals,
i allà vaig estar fent, portant, vaig, o sigui, anàvem agafant més tasques, tasques, tasques, tasques,
i m'ho passava genial, feia de tot, des de portar la telefonia fixa, portar la telefonia mòbil d'oficines,
o els trasllats d'oficines interns, era molt divertit, perquè m'explicava al meu cap com era el mapa de les plantes,
per a més, eren plantes no gaire grans, eren més fàcil, i eren taules, o sigui, grups de taules de quadra,
en el qual era molt fàcil.
Ella m'ho explicava, tinc molta memòria geogràfica, moltíssima,
i aleshores jo feia que aquell plànol tingués forma i es fes realitat, no?
I em passava molt bé.
Com per exemple, tu destinaves als jocs on havien d'anar ubicades les taules i les cadires, suposo, no?
Sí, sí, exacte, un cop ja estaven, bueno, jo no m'encarregava de destinar-ho,
però un cop ja estaven destinats i ja estaven tots els plànols,
on, qui anava al seu lloc, a cadascú al seu lloc,
doncs jo m'encarregava que els nois que feien la feina la fessin correctament,
i si tenien dubtes o si tenien...
Clar, sempre surten imprevistos, no?
Doncs d'això també m'encarregava i m'ho passava molt bé, m'ho passava genial, em reia molt.
I després...
Pels oients que ens escolten i tenen que visualitzar la feina que feia la Sandra,
com podríem explicar tota la teva trajectòria o la manera que tu tenies per comunicar-te?
Per exemple, quan tu deies que tenies cap informes, com ho traslladaves, això?
A veure, quan dic que les tecnologies ens han ajudat i ens ajuden moltíssim,
és perquè als anys 90 apareix, al principi, jo crec que va ser al principi del 90,
no sé, perquè jo em vaig enganxar una mica més tard.
L'ordinador en les empreses entra a partir dels anys 80.
Sí, sí, per això dic que suposo que seria al principi del 90 apareix un lector de pantalla,
que s'ha anat desenvolupant i encara ara s'ha de desenvolupar perquè pugui reconèixer més gràfics i més imatges, no?
I funcionar més correctament.
Un lector de pantalla com?
Un lector de pantalla vol dir que a través de veu, d'una veu sintetitzada,
et llegeix tot el que hi ha a la pantalla.
Aleshores, si tu entres al programa òblog, doncs et llegirà els correus,
o els d'entrada, els de sortida, el que escriguis, o les notes o el calendari.
O te'ls llegeix sonorament.
Sonorament, sí.
I, a més a més, també hi ha la línia brall que connectes amb USB a l'ordinador
i tot el que està reconeixent la veu, tu està escrivint amb brall.
Aleshores, tens les dues opcions.
Jo, de fet, quan escrivia en anglès, sempre corregia amb línia brall
perquè, per mi, el brall és la meva manera de llegir i escriure, no?
Però, o sigui, avui dia també llegeixo amb veu, perquè, si no, em limito més.
I, aleshores, si havia de corregir, ho corregia sempre amb la línia brall.
I encara ara, vull dir que...
Sí, sí.
I, clar, aquest programa permet, doncs, tot el que és l'office,
l'Excel, el Word, el PowerPoint, l'Outlook, tot això està adaptat.
El PDF, que ja no pertany a l'office, però el PDF també el pots llegir sempre que sigui text.
Aleshores, clar, les tasques a l'oficina no teníem, en aquell moment, programes més específics, no?
Clar, treballàvem, doncs, això, amb l'office.
I era fàcil poder treballar i poder fer, no?, comunicar-me amb els meus companys i seguir el dia a dia.
I és el que vaig fer, no?
Està de serveis.
I després sí que ja em van passar al departament de flota, que duia la flota executiva de direcció.
I, bueno, era molt divertit també, no?
Clar, hi havia gent que no em coneixia, els proveïdors, no?
I el que té temps de tractar-me en veia i deia...
Anda, però si tu no hi veus, i què fas portant cotxes?
Doncs mira, pregunta'm el que vulguis.
Sempre quan siguin de cama alta, eh?
Si no, no m'hi sabeu res.
Bueno, aclarim portant cotxes, no conduint-los.
No, clar, no conduint-los, no, no, llàstima, eh?
Perquè hi havia algú que... un Tesla no m'importaria.
I si em permeteu...
Ah, mira, dintre de l'Esser...
No, no, és que una de les coses que fem, i si vols, definitivament en parlem,
és anar per les escoles i fem tallers pels nois de l'ESO i nois de batxillerat
i desigues formatius explicant, doncs, intentar sensibilitzar la gent, no?
Els alumnes, perquè el futur està de l'educació.
I quan ell explica que s'encarrega de flota, molts alumnes, lògicament, diuen això què és, no?
Jo s'hi explico, doncs, que ho heia, que és, doncs, comprar els cotxes que porten,
els cotxes d'empresa que porten els directius.
I són cotxes tots de gama alta.
I, clar, com parla de cotxes, i sap molt de cotxes,
sempre, sempre, quan acabem i dient, va, pregunteu el que vulgueu,
i hauríeu de veure noies de 16...
És que l'última vegada m'ho vam preguntar i no tenia 17, era una miqueta més gran.
Que era el bon soleil, no?
Sí, però era una professora.
Ah, bueno.
I, clar, i diu, i com condueixes?
I, clar, i diu, bueno, acabem de dir, al començament de la xerrada,
que la Sandra no hi veu, que la Sandra és cega total, no té ni resta visual.
I, clar, jo feia broma, una vegada, si vaig dir a una aula, a una classe,
dic, no, és molt fàcil, diu, treu el bastó per la finestra,
i amb una mà porta el volant, i l'altra el bastó, i va conduint, no?
Però, clar, els nois i noies, quan parlen tant de cotxes, relacionen que, clar, per, no sé, ha de veure.
Sí, no, però, a més, a més, tinc una anècdota que no té res a veure amb la meva feina,
perquè jo tenia 14 anys en aquella època,
i vaig anar a fer-me un certificat mèdic que me'l demanaven a una escola.
No sé ben bé, no me'n recordo perquè el necessitava.
El cas és que arribo, entra el metge, era un metge, perquè allà sí que és un metge qui fa el certificat,
entra la consulta i em diu, necessites el certificat per fer, per trobar-te el carnet de conduir?
Sí.
Ja m'he esagradat, però...
Ja, ja, ja. Aviam, ben volguts, oients,
qui ens ha parlat és el Paulí,
que s'ha entretuït ell mateix abans que li faci la presentació.
Per tant, Paulí, qui és en Paulí, Castelló?
Ui, això que m'ho expliqui millor la Sandra, no? Potser...
Bueno...
Potser alguna mica hem tingut aquí esmorzant i tal, també hi podria parlar, no?
Però no, sóc un...
Docent.
Un docent.
Docent de tota la vida que ho porta a la sang.
Sí, això sí que ho porto, m'agrada molt donar classe.
45 anys.
Només, a més, adolescents,
que és l'etapa que ningú vol.
La gent, doncs, vol, amb els infants,
es treballa molt bé,
amb els que ja tenen 17, 18, batxillerats,
psicosomatius de l'hora superior,
també es treballa, es pot treballar,
però, en canvi, aquesta edat...
Que surten les hormones per tot arreu,
la rebondia...
13, 14, 15 anyets,
que ho passen malament,
perquè a l'adolescent ho passa malament,
és realment una etapa apassionant.
i sempre m'he dedicat al món de l'adolescència,
fins i tot ara que estic de voluntari
en una fundació que coneixeu vosaltres,
doncs, també estic amb adolescents,
perquè no es troben voluntaris per adolescents,
es troben per infants
i es troben per gent més gran,
però per adolescents
és realment difícil.
Però, bueno,
i a part, doncs, qui soc?
Doncs, doncs, que m'agrada molt la ràdio
i que vam començar una aventura
fa allà dues temporades
a la ràdio Gabà,
precisament perquè,
ara que tinc més temps,
en teoria,
no més en teoria,
perquè estic jubilat,
doncs, volia pensar
que era un moment de dir
va, anem a fer soroll,
perquè m'encanta fer soroll.
I quan dic fer soroll
vol dir, doncs,
tocar una mica els nassos a la gent,
sobretot els polítics,
que és que poden decidir
i a vegades tots en van paraules, no?
És a dir,
ara vindrem en campanya electoral,
i sortirà molt la paraula inclusió,
seguríssim.
Totes les ciutats són inclusives.
No.
I podríem, també,
demostrar que realment
s'han de fer encara moltes rampes,
encara s'han de fer moltes coses
per la gent que va encàrida de rodes,
per la gent gran.
Per mi, un encís,
sí és cert que s'ha de fer moltíssim,
però també és cert
que tenim molta sort,
moltíssima sort,
de viure on vivim.
Perquè,
tant vas,
o sigui,
jo que he viatjat,
no gaire,
però he viatjat una mica,
i conec altres països
suposadament desenvolupats,
no viuria allà,
no podria viure.
Perquè soc molt autònoma
i als carrers,
o sigui,
la gent està conscienciada
i és impossible
anar sola
per segons quins llocs.
I això estàs parlant
fins i tot d'Europa.
Així que, realment,
s'ha de fer moltíssim encara,
però tenim sort
d'estar on estem.
i més,
en el cas concret vostre,
que l'Ajuntament
del vostre poble
o ciutat
o vila,
com li vulgueu dir,
Gavà,
us recolza...
Totalment.
Això ho hem de dir,
en compte de dir pública.
per molt que no reneguis
dels polítics.
No, no, però...
En aquest cas,
sempre, sempre...
En l'emissora municipal.
En l'emissora municipal,
ens ha obert les portes,
totes les facilitats
que hem volgut,
és a dir,
que realment...
Però, clar,
jo quan parlo l'altre dia
tenia una reunió
amb l'alcaldessa,
no?
I ahir també la vam veure.
Ahir la vam veure, sí.
Ahir també la vam veure
en un acte
que és de sororitat,
paraula que no m'agrada gens,
però, bueno,
s'ha de dir sororitat.
I ahir vam veure en un acte
i quan vam anar a saludar,
ja sé que em diràs,
dic, vale,
no dic res,
perquè estic reivindicant
que l'emissora municipal
de Gavà,
on també tenim
la revista del Poble
i tenim també Gavà Televisió,
doncs no és accessible.
És a dir,
té una rampa molt...
Aquí com aquí
tenim unes escales.
Teniu ascensor
per baixar aquí baix?
No.
Per tant,
si ve una persona
en carrer de les rodes
podria baixar?
Sí,
però entrant
per un altre costat.
És accessible.
Sí.
En canvi,
però no pas
des de Can Gent
està directament aquí.
Però hi ha
un camí.
Sí,
hi ha un camí
per l'altra entrada
que és per on està
tant la Guàrdia Urbana
o la Guàrdia Municipal
o la Policia Municipal
com l'entrada
als estudis
de Ràdio d'Esmero.
O sigui,
que hi ha.
Hi ha.
Exacte,
hi pot venir aquí
una persona
en carrer de les rodes.
Aquí hem entrevistat,
mira,
si ens n'hi ha més lluny,
els ulls recordant
l'Àngel Casas.
Exacte.
Sí,
sí,
sí.
Doncs clar,
una de les lluites
que tinc
és que l'emissora
sigui accessible,
no?
i aleshores clar,
l'alcaldessa sempre que em veu
ja sé que em diràs,
ja sé que em diràs
i també la regidora
d'Inclusió i tal,
no?
Però bé,
és cert el que diu la Sandra,
no?
És a dir,
nosaltres si sortim d'Espanya,
sortim de Catalunya,
és a dir,
realment aquí hi ha una cosa
que es diu la ONCE,
la Fundació ONCE
que realment ha fet
moltíssimes coses
pels invidents
i realment,
doncs,
s'ha d'agrair
que la ONCE realment
és pionera
arreu del món.
Sí,
sí,
arreu del món.
És a dir,
això s'ha de dir,
s'ha de dir,
és a dir,
quan les coses fan bé
s'han de dir,
és a dir,
la ONCE no existeix
ni a França,
ni a Itàlia,
ni a Alemanya,
estem parlant
de paris desenvolupats.
Tenim,
sí,
sobte'lament,
sense pensar-ho,
tenim dues coses
que ens marquen la diferència
amb la resta del món,
el sistema sanitari
i el voluntariat.
Exacte.
i l'ONCE,
l'ONCE no és tan voluntariat,
és una...
No,
no,
l'ONCE no és voluntariat,
és una empresa.
No,
però jo dic,
en general,
el voluntariat,
el voluntariat,
avui ja està,
sobretot en els països
desenvolupats,
bastant,
bastant a l'edat.
Però l'ONCE
és típic
d'aquest país,
per a dir-ho,
del que en diuen Espanya,
i el sistema sanitari,
això és increïble.
Sí,
sí,
quan dic que és increïble
és que no està
en altres països del món.
podria explicar moltes coses.
Poli,
com t'introdueixes tu
en l'ONCE?
No sé què anava a dir,
encara li falta...
Ah,
li falta moltes coses.
Li falta,
li falta,
perquè,
clar,
per arribar a la ràdio...
Explica'ns,
Poli.
Doncs,
jo no recordo,
és a dir,
bueno,
sí que recordo.
Jo també,
això,
aquest senyor que hi ha per aquí darrere
també avui escoltant-se,
ho sap,
que jo portava ulleres
i vaig arribar a portar
17 dioptries.
I clar,
17 dioptries són moltes.
I jo estava sempre
molt,
molt sensibilitzat
per problema de la visió.
Em feien bromes,
em feien bromes
quan era adolescent,
que em treien les ulleres
i lògicament,
si ja tenia 10,
11,
10 tries,
doncs no hi veia.
La gent que som miopia,
doncs sabem el que és
veure 5,
6,
7,
8,
10 dioptries.
Jo vaig arribar a 17.
I estava molt,
molt sensibilitzat
per problema de la visió.
Molt.
i m'agrada molt caminar,
fa ja molts anys,
i un dia caminant
per la cartera de les aigües
vam trobar
una cursa,
anàvem caminant
i vam veure
3 nois
amb una barra
que deu fer,
quants metres deu fer la barra?
3.
3 metres de llarg.
I aquestes barres
que serveixen per caminar
i per córrer
gent invident,
una barra direccional.
Es diu una barra direccional
de 3 metres
i davant va un guia,
al mig va el que diem
un B1,
és a dir,
una persona
totalment invident
i darrere
doncs un B2.
Un B2
és una persona
que té una resta visual.
Si a vegades
doncs el de darrere
també és un guia,
doncs perfecte,
dos guies
i el del mig
és un invident.
I em va sorprendre
com corrien per la muntanya.
Però corrien
però,
però corrien
i posava el logotip
de la ONCE
a la barra.
Quan vam acabar la cursa
i vam acabar
la caminata nosaltres
jo vaig pensar
ostres,
que maco,
és a dir,
poder sortir a la muntanya
i gaudir de la natura
i a més a més
portar gent
que gaudeix
de la natura
d'una altra forma,
escoltant les olors,
escoltant el solí
dels arbres
i
avui hem dit
que tenim internet,
coordinador,
voluntari,
ONCE,
ONCE,
plas d'Espanya.
Vaig allà baix,
el de seguretat,
escolti,
per informació,
per ser voluntari
de la ONCE,
tercera planta,
ascensor,
tercera planta,
i allà trobo un noi,
que després vam també
fer amistat,
que era el Jota,
i
estava davant d'un ordinador
d'aquells que també
com es diu això,
una amplificació de...
No,
clar,
perquè tens,
o sigui,
jo treballo
amb un lector de pantalla
però abans,
si tens resta visual,
hi ha les lupes,
telelupes,
que amplifiquen
la lletra,
però és una altra aplicació
i fins i tot
amb un monitor diferent.
Clar,
i aleshores tenia
un ordinador
i la lletra molt gran,
no?
I dic,
mira,
que vull ser voluntari,
que s'ha de fer i tal.
Ah,
doncs has de fer un curset.
Diu,
però mira,
aquest dissabte,
si vols,
la Bernatresca,
aquestes sortides
que fan per Barcelona
cada mes,
diu,
anem a un grup
d'aquí de la ONCE,
si vols venir.
I sí,
sí,
a més era nocturna
i jo vaig presentar-me,
ho vaig buscar,
era molt fàcil trobar-los
perquè portaven les barres
d'aquestes direccionals,
clar,
i quan estan dretes
doncs fan tres metres
i en seguida es veu.
Em presento,
començo a caminar amb ells
i un,
el Josemi,
diu,
no t'apuntes
que estan locos.
I el Josemi té
resta visual,
molt poca,
perquè era sec
quasi total,
no?,
el Josemi.
Sí,
i anaven operant.
I enganxat unes operacions
ha aconseguit una mica
de resta visual.
Bastant,
Déu-n'hi-do.
I,
no t'apuntes
que estan locos.
I clar,
efectivament,
aquells no caminaven,
aquells corrien.
Segueixen corrent,
per la muntanya.
Segueixen corrents
per la muntanya,
no?
Jo vaig arribar a casa
desfet, no?
Però amb una sensació
de dir,
ostres,
que interessant,
no?,
això de poder sortir
amb gent invident
i tal.
Vaig fer el curset,
tothom aprova el curset,
lògicament,
perquè falta gent
per portar
a la muntanya,
a la natura,
els camions de Santiago
i tal.
I aquí vaig començar
a conèixer gent,
a conèixer gent
d'ells, no?
Això va ser el 2009,
no?
Va ser el 2009,
per tant,
ja fa 14 anys.
I després,
doncs, bueno,
vam fer un camí a Santiago,
també amb invidents,
i va ser una experiència
molt maca,
molt maca,
molt maca,
i el segon camí a Santiago
que vaig fer també
amb la ONCE
vaig conèixer
aquesta senyoreta
que té aquí
al costat.
I aleshores,
clar...
Que li va fer
la guitxa una mica.
I aleshores,
bueno,
d'aquí va començar
la meva col·laboració
amb la ONCE,
ara també faig de guia,
és a dir,
per exemple,
si hi ha alguna invident
ha d'anar al metge
i estar sola,
és a dir,
que per exemple,
no té familiars,
o no té un veí
que la pugui portar,
perquè clar,
quan van a l'hospital
necessiten una persona
que s'acompanyi.
Un acompanyant.
Un acompanyant.
I aleshores,
doncs,
per exemple,
ahir o abans d'ahir
vaig haver d'anar al jutjat,
al jutjat
de la ciutat de la justícia,
una amiga
que en lloc de trucar
a la ONCE
per dir
que vingui un voluntari,
doncs,
si sap que jo soc voluntari
i estic disponible,
doncs,
vaig acompanyar-la
i aleshores
ets els seus ulls,
clar,
perquè,
per exemple,
la ciutat de la justícia
no és accessible.
Comencem pels ascensors.
Pels ascensors,
per exemple,
no?
Perquè,
clar,
quan entres et diuen
a la dretres ascensors
hi ha un teclat
i piques...
Teclat tàctil.
Tàctil.
I aleshores et diu
el 3
i aleshores diu
vaig al pis 3
i diu
agafa l'ascensor
H
o la F.
Hi ha 8 ascensors
amb lletres
A, B, C, D, F
i aleshores
et diu
en quin ascensor
has de pujar
per anar a la planta 3.
Per tant,
no és accessible.
Clar que no.
És a dir,
necessita una persona
acompanyant, no?
I és una altra
de les feines
que faig
molt, molt a gust
perquè m'ho passo molt bé.
Ara que ets això
és curiós
perquè parlant
amb amics arquitectes
sense anar més juny
per parlar
al Ministeri Ara del Barça
dissenyat
per arquitectes
però
no en saben
els usos
que el nostre
veí,
company
i admirat
Ricard Bofill
va dissenyar
a l'aeroport
de Barcelona
i en sap
molt d'arquitectura
però els usos
com estan?
Ho han tingut
que modifico
no sé quantes vegades.
Parla de Barcelona.
Sandra.
Barcelona, mira.
Nivell zero, nivell zero.
Barcelona...
No, per ser-hi que els arquitectes
tindrien que tenir dintre del seu equip
per exemple
tant per la part
dels dèficis visuals
com auditius
com...
Cadires de rodes.
M'explico, no?
Gent gran, sí senyor, sí senyor.
Té que ser un equip
jo diria que cada vegada
més multidisciplinar
i tant
jo diria que els estudis
d'arquitectes
sobretot d'empreses
ai d'empreses
de construccions
aquestes ja
públiques
per entendre'ns
jo diria que cada vegada
ho tenen més en compte
però fins i tot
mira
estem parlant
de la ciutat de la justícia
i l'aeroport
de Barcelona
és el més lluny
Sí, sí, sí, recent fets
però deixa'm que et digui
que sí que estic molt orgullosa
de viure en Bisc
i que és molt accessible
però amb una cosa
s'hi han tirat enrere
a Barcelona
i és
amb els carrers
de plataforma zero
de nivell zero
Explica què és el nivell zero
El nivell zero
ja, no m'explica
és
per exemple
si us heu fixat
al passeig de Gràcia
el lateral
que abans era
baixaves la vorera
creuaves el lateral
pujaves la vorera
i creuaves el central
ara el lateral
està
o sigui
el terra
està nivellat
al nivell de la vorera
i sí que tens
ho hauries de tenir
no sé el passeig de Gràcia
perquè ara no recordo
sé que un dia
gairebé m'atropellen
perquè vaig anar
al semàfor
i clar
ostres
no t'adones
que aquell
tros
perquè sí que és
terra una mica diferent
és calçada
però
no sempre tens
ni sempre és calçada
ni
ni és fàcil
reconèixer-ho
amb el bastó
o amb el peu
aleshores
això per nosaltres
és un perill
és un perill
vull dir
i l'única vegada
que he anat
pel passeig de Gràcia
sola
l'única no
però
de les últimes vegades
i gairebé m'atropellen
el tema és que no està pensat
o dissenyat
està dissenyat
per les cadires de roda
que està genial
però no pel sexe
exacte
aleshores
el que deia
el multidisciplinar
correcte
aviam
vull fer un petit incís
en recordatori
a una persona
aludida
pel paulí
un parell de vegades
que és aquest senyor
que està al darrere
el Josep
Via
i Déu
que gràcies a ell
gràcies a ell
podem estar aquí
perquè és un amic comú
i un cop més
ho he dit abans
amb el telèfon tancat
i ho dic ara
que gràcies al Josep
i moltes gràcies
puc haver conegut
tant al paulí
com a la Sandra
la Sandra i al paulí
la seva tasca
per tant
aquest senyor
que està aquí al darrere
mereix que se l'anomeni
Josep Via
i Déu
que no parlarà
perquè vosaltres
sou els que teniu que parlar
però Josep
moltes gràcies
nosaltres li donem la paraula
si vol
no
no
Josep
no
perquè ens amenaça
que se'm va
aviam
havíem fet aquest petit incís
de qui és el paulí
tornava a reemprendre
amb la Sandra
un apartat de la seva vida
molt important
les aficions
ui
tinc moltes
tinc i he tingut
perquè
no en caurà mai
el sostre a casa
per començar
si jo dic els oients
que la Sandra
aficions
llegir
és molt entenible
perquè pot
senderisme
ceràmica
l'esport
pilates
natació
el camp coral
has realitzat
que jo sàpiga
dos vegades
els camins
de Santiago
el camí de Santiago
el tercer no compta
perquè em vaig lesionar
de seguida
però
sí
sí
però
va haver la intenció
d'un tercer
i
em consta
que vas començar
a fer
o a donar
classes de piano
sí
bueno
fins al quart
de migdor
i més coses
que no t'he dit
però ara
mira
ara
ara
ara s'ho explicaràs
ara s'ho explicaràs
la introducció
que jo he fet
que
els sex
tenen
el sentit
de l'oïda
del tacte
musical
més desenvolupat
que jo també
he explicat
això és una carència
que no està
totalment
constatada
no
jo m'imagino
perquè vosaltres
teniu aquest sentit
perquè us manca
el sentit visual
teniu els sentits
de l'oïda
del tacte
més desenvolupats
que nosaltres
però jo soc
o estic en contra
de dir
no no
és que
els sex
tenen
un
no sé
un privilegi
entre cometes
per la música
perquè tenen
més
no
jo crec que no
per començar
sí tinc la oïda
molt sensible
molt desenvolupada
però
em va dir el metge
que això
simplement era
perquè la meva natura
doncs mira
m'havia dotat
d'una oïda així
vull dir
perquè li vaig dir
precisament per això
és possible
que es desenvolupi
més
o tens oïda
o no tens oïda
o vas perdent
en tot cas
i tu tens una oïda
molt sensible
perquè la tens
no perquè
l'hagis desenvolupat
tu
i
pots desenvolupar
el tacte
això sí
perquè al final
de fet
quan t'ensenyen
el brall
primer t'ensenyen
si més no
quan em van ensenyar
a mi
això fa molts anys
però
t'ensenyen
línies
de punts
perquè puguis anar
distingint
i a partir d'aquí
si és possible
no és possible
no és segur
que el tacte
es desenvolupa més
però l'oïda
jo crec que no
t'ha de veure
el que dèiem
dels músics
mira
sí
sense tenir
preparat
bàsicament
són pianistes
l'Ignasi Terrasa
el Tete Montoriu
i l'Ignasi Cambra
i l'Ignasi
aquesta música
clàssica
sí correcte
músics negres
el
el Ray Charles
l'Estiu Wander
l'Louis Armstrong
no
l'Louis Armstrong
no
l'Louis Armstrong
no
l'Louis Armstrong
no era sec
no, no
no, no
no, no
el Pepe Felicitat
el Pepe Feliciano
aquest sí
el Pepe Feliciano
a eso
José
que és l'únic
músic sec
que jo sàpiga
l'únic
segur que en deu haver més
que toquin la guitarra
perquè normalment
els músics secs
l'instrument és el piano
nosaltres
vam fer una entrevista
escudiosament
és el piano
bé els t'he parlat
no l'estic d'acord
no l'estic d'acord
no, no, jo dic
els que jo conec
l'Ignasi Terrasa
el Tete Montoriu
el Ray Charles
l'Estiu Wander
aquests
són pianistes
has d'escoltar
un programa
dos programes
bueno, no
els ha de veure
el vostre
obre, clar
sí, sí
l'estic pensant
l'any passat
el febrer
el 9 de febrer
vam entrevistar
efectivament
l'Ignasi Terrasa
però també va entrar
el David Vinyolas
i el David Vinyolas
és músic
de jazz
també
però toca la bateria
és
bueno
si més no
el territori espanyol
no hi ha cap
que toqui la bateria
sec total
i després
també li vam fer
una entrevista
al setembre
al Martí Batalla
i és molt divertit
perquè va venir
a l'estudi
explica-ho
perquè era digne
de veure
el Martí
toca la guitarra
toca l'harmònica
alhora
i també porta
com una pandereta
el peu
el peu
i aleshores
clar
el nostre estudi
de Ràdio Gabà
més o menys
és com aquest
una mica més petit
no
sí
més o menys
com aquest
i
el Ferran
doncs
es va posar
el Martí
i clar
el Martí
entre els cascos
la harmònica
aquí davant
el coll
la guitarra
i el peu
defen el fluir
la pandereta
doncs clar
problemes del directe
doncs
si li vaig caure
els cascos
si li va caure
la guitarra
es va posar nerviós
i vam continuar gravant
perquè creiem que
això era la màgia
també de la ràdio
no
és dir
que hi ha moments
que són irrepetibles
no
és que la ràdio
per mi
té molta similitud
amb les persones
de defici visual
sobretot
el que escolta
s'imagina
és sec
excepte per la oïda
ell
els oients
que ara ens escolten
i que físicament
no ens coneixen
ni a la Sandra
ni al Paulí
ni al Josep
ni a mi
tenen una imatge
que
si ens veiessin
doncs dient
doncs
us imaginava
totalment diferents
o no
la màgia
de la ràdio
com
d'alguna manera
posar-se
a dintre
de les neurones
d'un sec
i com
s'imagina
una de les primers preguntes
que l'he fet avui
a la Sandra
ha dit
el color vermell
jo he tingut la sort
de saber
com és el color
doncs
la màgia de la ràdio
és una mica
com el sec
és imaginatiu
en resum
que
per molt que em digui
la Sandra
i jo
el meu petit
coneixement musical
la majoria
de músics
secs
són pianistes
que no són els únics
però
és que el piano
és fàcil de tocar
el piano
jo
disquepo de tu
qualsevol
qualsevol instrument
qualsevol feina
al món
no és fàcil
hi ha uns
que tenen
més habilitat
però no és
de fàcil
a la terra
la filla de Paulí
toca el violí
i jo seria incapaç
de tocar el violí
perquè
tu has proposat
no
perquè a més
al principi
durant molt de temps
sona tan malament
que no tindria paciència
per aprendre
això és una altra història
el guó del piano
és que encara que t'equivoquis
no sona malament
sona diferent
però no malament
jo
lligo
lligo
lligo
exacte
aleshores
el piano és fàcil
ja t'ho dic
només per això
ja és fàcil
ja
fem una petita pausa
i continuem
molt bé




l'escripció
és un duet de música
electrònica anglès
format el 2014
a Londres
integrat per
James Hatcher
que és el productor
i Andy Clotterberg
que és el cantant
i també productor
han gravat
quatre àlbums
aquest grup
ha aconseguit
disc d'or
de platí
i multiplatí
a diversos països
del món
Clotterberg i Hatcher
es van conèixer a la universitat
i van començar
a fer música junts
sota el nom de Hone
Hone
és una paraula japonesa
que significa
sentiments veritables
l'estil musicat de Hone
ha estat descrit
pel diari
The Telegraph
com l'ànima futurista
destinada
a reinventar
la música
doncs aquest duet
ha sigut
l'intèrpret
de la nostra
sintonia
avui
en el programa
que la Sandra
i el Paulí
ens acompanyen
en el Sal a Beure
continuem
Sandra
havíem quedat
amb les teves aficions
que tu
m'has dit
ho ja en tinc moltes
jo ja he nominat
unes quantes
sí
bueno
amb l'edat que tinc
que ja tinc una edat
que va
però si és jove
ben trobats oients
aviam
diré coses
i més ara
amb el tema feminista
tinc que anar molt en compte
i tant
la Sandra
és una
una dona guapíssima
gràcies Ferran
molt maca
malauradament
no
no té
desenvolupat
el sentit
de la vista
però sí que
tinc que dir
que ets molt agradable
de veure
oi gràcies
et trobes els colors
eh
no
no
els oients
veuen els colors
però és la veritat
amb el cabell
risat
roset
natural
fantàstic
aviam
perdona
Ferran
vés amb compte
que estem
la setmana
del dia
internacional
de la dona
jo ho he dit
a veure què dieu
amb compte
que aquests
adjectius
en teniu
perquè ara
no no no
perquè la Sandra
m'estima
i no em denunciarà
perquè si no
em dirà
tu que m'estàs
aquí intentant
aquí no hi ha parietat
avui
que sapigueu
perquè clar
estic jo sola
sí
avui no hi ha
bueno
mira
això és una de les
moltes discussions
la tenia
abans de dir
ho tenia
la discussió
a la meva dona
quan li deia
això de la veritat
i mira
i jo som
encara dels que penso
que en una empresa
el govern
tenen que estar els bons
si hi ha més dones
homes
més dones
homes
llavors ella
em va respondre
i em va dir
si no ens passem
de frenada
sempre tindreu
vosaltres
el peu
al coll
jo sóc els que considero
que això la veritat
que és fantàstic
però
en una empresa
tenen que estar els bons
siguin homes o dones
el govern
tenen que estar els bons
siguin homes
els consells
del que vulguis
de dir
d'administració
tenen que estar els bons
si hi ha més dones
homes
fantàstic
i si hi ha més homes
que dones
doncs bueno
és el que hi ha
bueno
això és un altre tema
és una altra història
però si amb aquesta llei
ho normalitzem una mica
després això ja quedarà
com una neta
t'acordes
quan van tenir
que fer això
però la gent
s'ha d'acostumar
que hi hagi dones
per tot arreu
perquè som així
dic som així
perquè els que tenim
una edat
i intentem
reconduir-nos
fiquem la pota
cada dos per tres
sí home
bueno
a poc a poc
exacte
però vull dir que
s'ha de reconèixer
s'ha de reconèixer
Sandra
les aficions
a veure
a nivell
tot el patí
llegir el senderisme
sí
de totes
amb sobte
el llegir
és entendible
el senderisme
el que dèiem
amb la
amb la barra aquella
o de la mà
o de la mà
o de la mà
de la mà
del paulí
fantàstic
o de la corda
o de la motxilla
si vas amb un
o de la corda
per un corriol
sí
però hi ha
hi ha una
que amb sobte
quina
la seràmica
ui
mira
jo no tinc paciència
i amb la seràmica
t'asseguro
que és com si
hi ha una altra Sandra
perquè la gent
fins i tot
els meus companys
que fan seràmica
em diuen
però com tens tanta paciència
dic no ho sé
perquè em veus
i no la tinc
però faig seràmica
i la tinc
doncs és curiós
perquè
ha sigut a nivell
ha sigut intermitentment
durant el llarg de la meva vida
que he anat fent seràmica
vaig començar de petitona
i vaig veure
que se'm donava bé
de fet
l'amo del taller
el ceramista
em deia
fes belles arts
jo t'acompanyo
t'ajudo
i on no arribis tu
perquè clar
belles arts
no només és ceràmica
però al final
no em vaig animar
després ho vaig deixar
al cap d'uns anys
vaig tornar
també vaig tornar a deixar
i ara ja porto
5 anys
però m'encanta
m'encanta
em relaxa molt
i bueno
hi ha coses que
filigranes de colors
no em faig
bàsicament
perquè és molt divertit
quan vaig pintar
coses molt petites
cada vegada sí
que li dic a la ceramista
que m'ajudi
i ens passem molt bé
riem molt
sí perquè de tots els arts
o totes les arts
ara ja no sé
si és l'art
o la art
però en qualsevol cas
de totes les arts
fa venir
l'art
és el que tenim aquí
el corrector
a mi
el que em costa imaginar
és com tu pots imaginar
en la ceràmica
o en la pintura
els colors
clar
i jo puc entendre
que siguis
una gran pianista
o un gran
músic
no no no
que la persona cega
canti molt bé
el que deies
al canc cultural
puc entendre
el sanderisme
puc entendre
el llegir
però
els colors
de la pintura
de la ceràmica
em costa arribar
a assimilar
com els pots entendre tu
bueno perquè és el que parlàvem abans
els he vist
i m'he t'explicat
que a Madrid
a la 11
bueno hi ha diferents centres
de la 11
a Madrid
però crec que és
la delegació territorial
no me'n recordo
crec que és la delegació territorial
hi ha un museu
hi ha un museu
i això vol dir que
un museu
amb maquetes
fins aquí
tot bé
vull dir
tot normal
perquè
bueno normal
hi ha maquetes molt maques
d'Espanya
i del món
que clar
fas la idea
de com és
la catedral de Burgos
o com és
el Taj Mahal
i és molt interessant
i hi ha una altra zona
que són
escultures
i pintures
de gent
amb discapacitat visual
i és molt interessant
de veure
la veritat
perquè
mira la ceràmica
al final
ho fas amb les mans
i els colors
doncs més o menys
tu pots imaginar
però
que una persona
que té discapacitat visual
o que no hi veu
pinti un quadre
i tu
què en penses?
és el que jo deia
que jo que
entre cometes
no tinc aquest problema
com vosaltres teniu
costa arribar a entendre
com sou capaços
de pintar
ara estic veient
una
una peça teva
de ceràmica
l'estàs ensenyant
com no em veus
com no em veus
això
això ho ha dit
el Pauli
un bas
un bas
molt ben dissenyat
un gerro
un gerro
un gerro
amb un tall al mig
amb colors
lilosos
fantàstic això
fantàstic
a més
haig de dir
que aquest gerro
el vaig fer pensar
en ell
perquè
en ell
és el Pauli
sí
sí
perdó
perquè
no li agrada
un gerro convencional
i li agraden molt
les flors
i vaig pensar
no tenim gerros
a casa
perquè
a més a més
de ser guia
és la meva parella
i és que no tenim gerros
a casa
li faré un gerro
però un gerro
diferent
i aleshores
el vaig fer
no és
simetri
ni molt menys
i mira
hi vaig pensar
en ell
i vaig pensar
el lila
m'agrada a mi
així que el vaig pintar
de lila
sí però
el pintar de lila
ho vas pintar tu
o vas tenir algú
que t'ho s'hi veus
no no
justament
el seu color únic
t'explico
com ho vaig fer
més a més
però és una tècnica
no és la més convencional
però és una tècnica
que a mi em resulta
molt còmode
perquè és
és monococció
aquest gerro
aleshores
vaig fer el gerro
el vam aixugar
bueno
el deixes secar
una miqueta
o l'aixugues
amb secador
i quan ja està
el que és
el fang
no tan humit
pots pintar
sobre
mengobe
que és
un tipus de pintura
però és una pintura
que queda
com més gruixuda
aleshores
vaig pintar
queda tot llist
però vaig agafar
un
un
un escuradents
sí
un escuradents
bueno
més o menys
una miqueta més gran
que és
o com has fet
el relleu
que és
sí
però de fusta
i vaig fer
tot el relleu
del gerro
i queda xulo
queda molt bé
i aleshores
a sobre
sí que poses
el vernís
i és monococció
i quan està tot
pintat
ho cous
bueno
ho cou
la ceramista
claro
al forn
al forn
sí sí
i
però
molt bé
continuem amb les teves aficions
que tu m'has dit
ui
em dit moltes més
bueno
quines més tens
que no hagi jo anomenat
vaig fer
però vaig fer
ja no
fa
fa molt de temps
i ho vaig deixar
perquè vaig passar molt de fred
vaig fer
tàndem
ciclisme en tàndem
que és molt interessant
també el ciclisme en tàndem
perquè
clar
tu vas
la gent et diu
ah però si tu vas darrere
no pedaleges
mentida
mentida
clar que pedaleges
i
i es fa un
bueno
si més no
quan estava jo
es va formar un equip molt maco
un grup molt maco
perquè clar
al final
no deixen
clar
són voluntaris també
no
el teu pilot
no
i
i també vas
bueno
depèn de la bici
no
nosaltres feien bici de carretera
en aquella època
però clar
vas una mica
carreteres
secundàries i tal
i
i vas coneixent
altres paratges
no
i
alguna vegada muntat a cavall
això sí que m'agradaria repetir-ho
però no he pogut encara
que em va costar molt
me'n recordo la primera vegada
que vaig anar a Núria
i
no
la primera vegada que vaig anar a Núria
no
la primera vegada que vaig anar a Núria
vaig voler muntar a cavall
no
que no
que és que si no hi veus
a Núria a cavall
sí
que no
que si caus
que no volem
que tal
va deixa'm provar-ho
que no
és que em diuen
era un xavalet pobret
era molt jovenet
és que em diuen que no
és que no sé
que al final
bé i em diuen
bueno va
anem a provar
i al dia següent
vam sortir
ja a més
a una excursió llarga
i tal
i a més a més
vaig tenir la mala fortuna
de caure
perquè
una altra euga
li va espantar la meva
i es va aixecar
i em va tirar
no
no vaig caure
de cop
però sí
vaig anar caient
i al final
em va tirar del tot
però
el noi em va dir
aixeca't
puja
i segueix
i sí sí
cap problema
però
vull dir
després pensava
ostres pobra
ell que no em volia treure
i al final
em va treure
i a sobre ha caigut
no sé si ho va arribar a dir
o no
al seu cap
jo crec que no
que no van arribar a dir
que havíem caigut
havíem per referències
al Paulí
comentava
la resta visual
nosaltres explicarem
que un deficient visual
és una persona
amb una visió
que no arriba
malgrat les correccions
òptiques avients
al 100%
de resta visual
la resta visual
la formen
dos paràmetres
de definició visual
l'agudesa
i el camp
l'agudesa visual
és la capacitat
de distingir
les formes
dels objectes
a certa distància
i es mesura
amb la prova
de les lletres
o formes geomètriques
de
diferent
de gran d'àrea
és aquelles proves
que et fan
quan
vas a graduar-te la vista
cap a on estan
obertes
les lletres
i les formes
etc
i el camp visual
és l'angle
que l'ull
veu
corresponent
a 90 graus
a cada ull
en total
180 graus
és una mica
l'aclariment
del que el paulí
parlava
la resta visual
és correcte això?
Sí, i tant
Ja en sap més que allò
No, no, així és
Així és
Tenim molts companys
i que anem a excursions
i tots tenen
i sempre li pregunto
a la Sandra
a veure
aquest quant veu
d'aquest veu per lateral
aquest veu
una miqueta
un 5%
aquest veu un 2%
La retinosi pigmentària
poc que conec
tampoc és que conegui gaire
la més típica
que no vol dir
que sigui l'única
és com si
és vista en túnel
o sigui
perden camp visual
però no perden
agudesa
en un principi
i després acaben
perdent tot
El que expliquem
a les aules
a les classes
és que
si agafem un bolivic
triem la mina
o foradet
que aquí
del bolígraf
doncs això
és el que veuen
els que tenen
aquesta malaltia
que es diu
retinosi pigmentària
hi ha molts tipus
però a més
com un és aquesta
només veus
el que veuen
al foradet
i pes tot el camp visual
és el que jo explica
això
sí
és a dir
i hi ha gent
també jo conec casos
que no sé quina malaltia
tenen
però que no tenen
visió frontal
i en canvi
si tenen lateral
és curiós
sí
és a dir
que hi ha
tantes malalties
o que només veuen
llums
o sombres
és a dir
és molt curiós
nosaltres sortim
cada 15 dies
amb un grup de gent
i cadascú té una cosa diferent
i sempre li pregunto
però
no no
veus sombres
no aquesta veu
veu llum
no aquesta veu
una miqueta
però molt poquet
pel costat
i carai
en canvi és més fàcil dir
no no veu gens
així és més fàcil
però ja està
és més fàcil
sí
sí
perquè a més
una de les coses
que hem de dir
és que
som molt valents
bé
no no
som molt valents
molt
parlo una mica ja
amb l'experiència
i els records
de la infantesa
jo la sensació que tinc
és que fa 50 anys
eh
sense
hi havia molts més secs
que ara
havia
perdó
més persones
al carrer
amb els bastons
ara
no sé si és que
degut a la formació
a la tecnologia
us atreviu
més al sex
a sortir
sense acompanyar
o sense el bastó
però jo em veig
molt poc
des que a mi he jubilat
passejo bastant
per Barcelona
i
i no em veig
no saps què passa
el que sí és possible
estic parlant per parlar
perquè no tinc estadístiques
però
que potser
la gent jove
no perd la vista
tan jove
no?
o gent jove
vols dir que hi ha
menys malalts
visuals avui
o més tractaments
que el puguin
que li puguin aguantar
la resta visual
que fa 50 anys
no?
sí
és possible
el que sí que hi ha
és això
el cas del noi
que coneixem
no?
el José
un de tants
però vull dir
veia menys
el van operar
i ara per exemple
ell no porta bastó
clar
hi ha molts discapacitats
visuals
però que
van sense bastó
perquè
durant el dia
sobretot
es poden orientar bé
van veient
més o menys bé
aleshores van sense
alguns
després pateixen accidents
però
sí
però d'alguna manera
la sensació que jo tinc
i que el Josep
que té la mateixa edat
em corregeixi
jo tinc la sensació
que hi ha
menys persones
amb bastó
no diria cecs
menys persones
amb bastó
pel carrer
que fa 50 anys
però els que hi ha
desenvolupen
d'una altra manera
jo visc
visc al costat
molt a prop
de l'actual
seu de l'11
i molt a prop
d'on havia estat
al carrer Calabria
havia treballat
al costat mateix
tenia molts clients
de l'11
i clar
n'he vist de tota mena
i tant
de tota mena
i gent que
no ho diries pas
i gent que
estaves allà parlant
amb ell
el primer dia
que el veies
i si no es mirava
el rellotge
que aixecava la tapeta
per allò
no sabies
que estaves parlant
amb un invident
però també hi havia això
que sé que invident
no sé les paraules aquestes
ara que tot és
políticament incorrecte
no sé com va això
no no al final
és el que m'he dà
és el que hi ha
sí
el que diu el Josep
també té raó
perquè aquí tenim
que anar en compte
i entre cometes
que han portat
persones negres
i van dir
escolta
no no a mi diguem negre
no em començis a dir
persona de color
no no
sóc negre
a mi no em diuen descolorit
a mi no em diuen descolorit
a mi no em diuen això
sí clar
és veritat
per això que aquí tens
no no no em diguis sec
que sembla com
diguem invident
no no
aquí dieu sec sec
ja està
sí
és el que hi ha
vull dir
és així
es diu així
punt
doncs
si tornem a
bueno no sé si vols
no no
tot el programa
el programa
el programa és vostro
ets tu que tens que parlar
ets tu que ens tens que explicar coses
les teves sensacions
les teves aficions
el dia a dia de la Sandra
bueno
el dia a dia
ara que tampoc treballo
que
però si ets molt jove
ah
però mira
qui treballarà en aquest país
ah
tinc un avantatge
dels pocs que tenim
perquè
que sapigueu que
quan hi ha
quan hi ha
una catàstrofe
un incendi
el que sigui
jo surto l'última
eh
això és
normativa internacional
ah sí
sí
allò de les mujeres
i els enyes primero
no no
aquí
els taraditos
els últimos
ostres
doncs
és nou això
no no no
de nou res
per mi
no per nosaltres
hi ha un accident
amb un avió
bueno és més
jo no puc estar
en una porta d'emergència
mai
em tiren enrere
i a més és que literal
et posen els seients
de darrere
que dius
a veure
posa'm al davant
però no em posis al darrere
i
sí sí
però mira
avantatges que tenim
és que
si has treballat
mínim
26 anys
i
arribes al 52
et pots jubilar
al 100%
jo ara
no estic
jubilada encara
però em falta
menys d'un any
aleshores
em jubilarem
52
i tu has treballat
més de 30 anys
per això
per això
aleshores
em puc jubilar
al 100%
veus com ets jove
veus com jo et deia
però bueno
m'ha donat temps
de fer moltes coses
i ara que suposadament
hauria de tenir més temps
no parem
no parem
per tant
explica'ns
a part de
totes les aficions
que jo he anomenat
aquí als micròfons
les que tu no has explicat
bueno no
bàsicament era això
era el ciclisme
muntar cavall
per això et deia
un dia a dia
de la Sandra
no
ara un dia a dia
seria doncs
o anar a fer pilates
o anar
entreno personal
que també faig
entreno
s'ha de dir
que faig
entreno personal
o sigui
que tinc entrenador personal
perquè no
em deixaven
anar a un gimnàs
sola
això ho hem de dir
ben fort
sí
i al barri
vull dir
vam anar a diversos
gimnàsos
no no no
no no
tu sola
no
i al final
vaig haver de buscar
un entrenador personal
és el que dèiem
que sí
que tot va molt bé
que som una ciutat
accessible
però el dia a dia
doncs
vam anar
a buscar
un gimnàs
i clar
ella no podia anar sola
sempre havia d'anar
acompanyada d'algú
per qüestió de la dutxa
per qüestió de
de fet
sí que anem
amb un gimnàs dels gos
i ara sí
en tenim un
en tenim un
però
i a més
clar
valent molt bé
doncs
és municipal
i ell no paga
perquè és el meu acompanyant
i tu pagues?
sí
sí
tu pagues
i el teu acompanyant no
exacte
i tu te'n facin
nàssia
puc dir?
sí
m'aprofito la piscina
i tu dono la sauna
i el que faci falta
clar
veus
veus com té avantatge
ser la parella
de la sauna
bueno sí
també té la targeta
bueno
ell ja té la targeta dorada
sí perquè ja té una edat
exacte
però la targeta dorada
la meva
és amb acompanyant
també
perquè el meu acompanyant
pugui dir
també del descompte
fantàstic
sí
sí
hi ha coses
agência
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit