Title:

Mònica Green i Roxane: directe, Afrobeat i arrels — ‘What a Wonderful World’ i ‘I Believe I Can Fly’; guillotina, efemèrides i monarquia

## Panorama general Dues veus, una mateixa passió. L’episodi reuneix **Mònica Green** i **Mònica Roxane Rodés (Roxana)** per parlar de trajectòries, estils i valentia sobre l’escenari, amb moments musicals en directe i una secció històrica amb mirada crítica. ### Moments clau • **El directe com a essència:** Mònica reivindica el directe com la seva carta de presentació. No busca números u, sinó la connexió amb el públic. • **Arrels i ofici:** família musical (àvia Maggie Price i avi multiinstrumentista), consell vital de l’àvia — > “Canta com si no portessis sabates” …que esdevé ritual d’escena per trencar la timidesa. • **Roxana: de la por escènica a la identitat pròpia:** Estudis a **Birmingham (BIMM)**, aposta per *R&B* i *Afrobeat*, i estrena d’un tema inèdit als estudis. • **Afrobeat avui:** ritmes i percussions africanes actualitzades, influència dels balls virals a *TikTok* i fort arrelament nigerià. • **Anècdotes de carrera:** de les Drassanes (BASF, 1994) a la crida de **René Moore** (autor de “Dangerous” de Michael Jackson) i el leitmotiv “I Believe I Can Fly” (R. Kelly), assumint la separació entre obra i autor. • **Barcelona com a casa:** l’arribada el 1984, el “Supremes Show”, el xoc entre Japó i Barcelona, el restaurant del **Leslie** a la Barceloneta i la decisió de quedar-se. • **Secció d’història:** passeig per la *guillotina*, **Maria Teresa de França** i la Revolució, amb paral·lelismes polítics contemporanis. • **Indústria i model de carrera:** debat sobre **Spotify** (visibilitat vs. remuneració), i la tria de Mònica: viure del directe, mantenir-se en el temps i preservar l’eclecticisme. ## Moments musicals (en directe) • “**Príncep blau**” — rescat d’una etapa clau dels 90. • “**What a Wonderful World**” — diversos fragments interpretats amb sensibilitat i swing. • “**I Believe I Can Fly**” — duet mare-filla en primícia a l’estudi: culminació emotiva de l’episodi. ## Temes principals ### 1) L’art del directe i la versatilitat • Mònica es defineix com **artista total**, amb domini de *jazz, soul, blues, R&B, funky, rumba catalana* i cobla-fusió. • Defensa un recorregut **eclecte** i treballat: hores d’estudi, interpretació i memòria escènica. ### 2) Arrels, identitat i autonomia • L’ànima musical ve de casa: *The Cabineers*, amistat de l’àvia amb **Pearl Bailey** i **Bill Bailey**, i una **nana improvisada** a l’estudi que il·lumina la transmissió generacional. • La relació mare-filla combina **exigència**, **confiança** i **autonomia**: Roxana tria el seu camí, demana consell quan cal i se sobreposa als límits propis. ### 3) Afrobeat i nova onada • Explicació clara de l’*Afrobeat* contemporani: hibridació *R&B + ritmes africans*, accent en la percussió, el ball com a llenguatge i una comunitat global que el fa créixer. ### 4) Història i crítica • “La guillotina”: context de la Revolució Francesa, **Maria Antonieta** i **Maria Teresa de França**, exili, restauracions i fi de la dinastia Capet. • Paral·lelismes polítics actuals i crítica a la **monarquia espanyola** (residència de **Joan Carles I** a Abu Dhabi) i el seu impacte en el debat públic. ## Cites destacades > “Jo mai he buscat un número u; el meu fort és el directe.” > “Canta com si no portessis sabates… explica la història a la teva manera.” > “No és qui arriba abans, sinó **qui es manté** en el temps.” ## Efemèrides i curiositats • 12 de gener: inundacions (1970), destitució de la Mancomunitat (1925), investidura de Puigdemont (2016), exili Bonaparte (1816), Tesla al Niàgara (1897), terratrèmol d’Haití (2010), naixements (Carme Riera, Jeff Bezos…) i defuncions (Agatha Christie, Alice Coltrane…). ## Highlights finals • Compromís de Mònica per **gravar la sintonia del programa** amb el seu estil (proposta Afrobeat a l’estudi de Giorgi; possible estrena a Luz de Gas). • Discografia i reconeixements: dels “Souxos” i “Sayonara” a “Natural Thing” i “Project Soul”; **Premi Butaca** i guardons a millor directe. • Tesi artística: **l’art és expressió i comunicació**; la vida a Catalunya, casa definitiva.

['Mònica Green', 'Mònica Roxane Rodés', 'Roxana', 'Afrobeat', 'R&B', 'jazz', 'blues', 'soul', 'What a Wonderful World', 'I Believe I Can Fly', 'René Moore', 'Michael Jackson', 'R. Kelly', 'Sayonara', 'BASF Drassanes 1994', 'Rochester', 'Maggie Price', 'Pearl Bailey', 'Bill Bailey', 'The Cabineers', 'Duke Ellington', 'TikTok', 'por escènica', 'Birmingham BIMM', 'Liverpool LIPA (Paul McCartney)', 'Supremes Show', 'Leslie (Barceloneta)', 'Els Diablos', 'Amado Jaén', 'Luz de Gas', 'Doctor Victor', 'Maria Antonieta', 'Maria Teresa de França', 'guillotina', 'monarquia espanyola', 'Joan Carles I', 'Abu Dhabi', 'efemèrides 12 de gener', 'Spotify', 'Barcelona']