This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Per recordar-lo com cal, utilitzarem molt sovint la paraula volem, que en català té diversos significats, com voler i com volar, i a més totes les interpretacions i variants col·loquials.
Doncs comencem. Comencem i volem cap a Rochester, que és una ciutat de procs 225.000 habitants, ubicada en el sud del llac Ontario i equidistant de Niagara Falls i Buffalo per l'oest i Siracusa per l'est.
Està a uns 540 quilòmetres de New York City i Rochester és anomenada vila del llibre des del 2009, nominació donada per preservar i proporcionar llibres de qualitat als lectors i col·leccionistes de l'estat de Nova York.
No confondre amb la B. Capel, en New York City, la ciutat.
Faig aquesta referència a la ciutat i a la seva cultura perquè volem introduir a un artista nascuda a Rochester que en l'any 1989 s'instal·la a Catalunya.
Com diu la lletra d'una cançó que ella versiona meravellosament, jo quan l'escolto cantar sento que I believe I can fly.
Més que cantant, és artista. No he conegut, fins avui, cap cantant que sigui tan versàtil i ho faci tan bé en teus els estils.
Sempre amb un somriure. Carinyosa i atenta amb tothom. Energia en estat pur i la transmet positivament.
Viu actualment en el Vallès Occidental i avui ha vingut al Baix Obregat, acompanyada de la seva filla.
Una cantant que ben aviat serà un altre artista high level.
De Rochester a Catalunya, de 1989 a 2024.
Molt més que un artista i un referent com mare.
Mònica Grín i Mònica Roxane Rodés. Benvingudes.
Moltes gràcies, que bonic!
Com esteu? Com esteu?
Estem molt bé, moltes gràcies per l'invitació.
Estan molt contentes d'estar aquí.
És per nosaltres l'orgull, l'orgull.
Què més puc dir jo com a director d'aquest programa?
Que fa 100 anys...
Ai, 100...
Ostres, ostres, ostres, no rieu.
Que fa 100 programes que van començar tot just fa gairebé 5 anys.
i intentem compartir amb nosaltres, i en aquest cas avui amb les Mòniques,
doncs una mica d'aquest art.
Mòniques, l'art per mi és expressió i comunicació.
I repeteixo, tu, la mare, que ets un artista molt més que una cantant,
i jo deia que és expressió i comunicació perquè a tu t'agrada actuar,
t'agrada comunicar, és correcte això.
És correcte.
Podem més que cantar, t'agrada aquest contacte.
Aquest contacte amb la gent...
Jo sempre he sentit molt, molt tranquil quan tinc un públic enfrenent.
No puc dir com...
Jo crec, i crec que molta gent en el futur va saberlo també,
que és la meva filla, té la voz de grabar.
Jo no ho sé por què, però sempre jo buscava fallos en mis grabacions.
No és bo dir això, però és veritat.
Jo conozco a molts artistes que no els gusta oírsel a sí mateix.
A mí.
Jo soy una d'elles.
Però tu voz és...
Tens otro color quan estàs grabada.
A mí me gusta el directo.
El directo para mí es de tener el público cerca
y en directo yo creo que soy una de las artistas que la gente...
Porque nunca he tenido un disco número uno.
Tampoco estaba buscando tener un disco número uno
porque a mí, como los artistas de teatro,
me chifla estar en escenario.
Haciendo que yo sé hacer,
es que es cantar en directo
y mi directo siempre ha sido mi fuerte
y mi tarjeta de entrada.
Mira, com anècdota, Mònica,
jo la segona vegada que et vaig veure en directe
va ser l'any 1994,
que vas ser contractada
per celebrar el 25è aniversari
de l'empresa en la qual jo treballava,
una empresa alemana
que molt orgullós de pronunciar el seu nom,
que era la BASF,
que jo t'ho he comentat més d'una vegada.
aquella actuació teva
a les Drassanes
de Barcelona,
em sembla que era un mes de juny,
amb moltíssima calor.
Aquella energia que tu transportaves.
Jo vaig ser aquella vegada
que t'havia vist,
em sembla que una o dos vegades abans,
però t'estic parlant del 1994,
feia cinc anys que estaves tu a Barcelona,
no eres coneguda,
ja començaves a ser coneguda,
em vaig començar a enamorar de tu.
Ah, moltíssim.
Tu, no sé si te'n recordaràs,
perquè s'actuarà també.
Sí, jo he recordat.
Però a les Drassanes
no crec que hagis cantat moltes més vegades.
No, la primera vegada.
I que amb una acústica,
perquè amb els ostres tan alts,
no era la millor,
però aquella energia teva
amb el grup que portaves,
i jo que tenia bastants anys menys
dels que tinc ara,
jo em vaig quedar...
Escolta, per tu no passa l'edat.
Tu tens un pacte amb el timoni,
tu tens un pacte amb el timoni,
i jo no.
Ja, ja.
I simplement comentar-te l'anècdota
que et vaig veure ara fa poc,
fa dues setmanes o menys,
actuant amb...
Mira, la gana del pare Manel,
que cantaves una cançó
que jo ja he fet una referència,
que és...
I believe I can fly.
És que no has perdut.
T'hauràs posat molts pocs anys,
però l'energia la continues tenint.
Jo no tinc que...
No, però és que és veritat.
Tot això ve amb el que jo t'havia comentat.
La sensació que tinc
que tu ets tan feliç
dalt d'un escenari.
Jo et conec,
i tu coneixes molts més que jo.
Em preso de conèixer
una sèrie de cantants, d'artistes,
jugadors de futbol
que no disfruten jugant a futbol
i són boníssims.
Cantants,
que canten molt bé,
però no gaudeixen.
Cantant,
ja crec que ja m'enteneu.
Jo en tinc, jo en tinc.
Tu gaudeixes.
És que...
Dalt d'un escenari,
vibres.
És que jo sabia
que jo queria ser cantant
vist fa molt poc.
jo crec que de tres anys.
molts anys.
Molts anys.
Molts anys.
Molts anys.
I...
és una...
és una parte de mi
que...
és que
necessito expressar.
Jo he sido
una mujer
i una niña
molt tímida
però jo expressava
millor
quan cantava
i cantava
sempre.
Roxana, tu ets filla única,
però la teva mare
13 germans.
Tu t'imagines
a Rochester
13 germans.
Tenia que tenir
una vàlvula d'escapi
i un ídol.
L'ídol
era la seva àvia,
la teva
Bassàvia.
Exacte.
cantant,
compositora,
contadora
d'històries.
Sí que era
la seva àvia,
com la coneixíem,
elegant,
cantant,
amb una veu
suau.
La Maggie,
no?
Maggie Price.
Eh,
Maggie Price.
Maggie Price.
I el teu avi,
el motín
instrumentista
que ho tocava tot,
no?
Sí, sí, sí,
sí,
també.
També
i meravellosament.
Podia tocar
tot.
Tot, tot, tot.
Aviam,
sí que podries explicar
moltes coses,
però jo hi ha una frase
que et deia
la teva àvia,
tu,
quan tu
començaves a cantar,
que et deia,
Mònica,
has de cantar
com si
no portessis
sabates.
És correcte,
això?
Sí,
sí,
quitar los zapatos
també,
perquè,
com t'he dit,
jo era muy tímida.
Mira,
quita los zapatos,
quítalos
en escenario,
quítalos.
No estás
cantando
por ti,
Mònica.
Estás cantando
y tienes que contar
la historia
para todo el mundo.
Aprende
qué dice
la canción
y cuéntame
una historia
que tú,
o hace
como la historia
que tú
puedes hacer
la historia.
Hace
a tu manera,
como tú vivías
la historia,
no como uno
ha escrito,
como tú vivías
si pasaría
en tu vida
esta historia.
Y eso es como
lo he hecho
siempre.
Quitar los zapatos
era
para que me sentía
más cómoda
en escenario.
Para que dices
això,
jo recordo
abans
que tú
vinessis aquí
que hi havia
una cantant
anglesa
que es deia
Sandy Show.
Sí,
jo la conozco.
Que era
coneguda,
més coneguda,
perquè cantava
descalça.
Descalça,
sempre,
sempre,
sí.
Jo recordo
aquesta senyora
i su voz
maravillosa
també.
Bueno,
de fet,
també,
també vull afegir
una cosa.
Escolta,
agafa-li protagonista,
protagonista
a la teva mare.
No,
perquè,
ara,
arret del que estaves
ara explicant,
la frase,
aquesta famosa
que li deia
la meva besàvia
a la meva mare,
de fet,
ho segueix fent.
En molts
els seus bolos,
sí,
és veritat.
No,
en molts
els seus bolos
es treu els tacons
i a mi també
me'ls fa treure,
eh?
O sigui,
poca broma.
¿Por qué?
¿Así que funciona?
Sí,
però,
també perquè jo,
quan vaig començar,
també era una persona
molt tímida.
A veure,
encara ho segueixo sent
una miqueta,
però,
el que deia,
per trencar una mica
aquest gel,
no?
Tenia pànica cènica.
Sí,
sí.
Ara en parlarem,
ara en parlarem,
perquè la teva filla
té moltes amicituds
a mi,
per això,
entre altres coses.
Ja m'has xivat
una mica abans.
Ella és tauro,
ens portem cinc dies,
amb molts anys
de diferència,
però estauro,
ho dic perquè
jo també soc tímid
i també tinc por
al micro,
encara que avui
portem 100 programes,
per mi el micro
em fa
amb un respecte tremendo.
El Carlos
m'està dient
que tinc una cara
molt dura
des de la realització.
Però jo no ho entiendo.
Con la voz que tienes,
con la voz que tienes,
que no podies oír
que tu voz
ha nacido
para hacer
rádio.
Gràcies,
pues ya veus.
Jo sé que has hecho
otra cosa,
pero ha nacido
para hacer rádio.
Gràcies a no fer
la rádio
va ser la primera vegada
que vaig connectar
amb tu
a les Drassanes
fent del que vivia
a l'altra vida
que era la químic.
Bueno,
no feia químic,
treballava en una empresa
química,
jo soc químic,
però jo no em cremava,
gestionava la químic.
Però aviam,
tornem a coses sèries
que sou vosaltres,
les fotovolistes.
anem d'una cosa
de l'àvia,
doncs ara vull parlar
amb la Roxana.
Tu te'n vas
a Birmingham,
al BIM,
per què tries Birmingham
per estudiar
una carrera musical?
Bueno,
realment va ser,
no va ser de cop,
realment va ser
perquè,
bueno,
vaig acabar
el que eren
els estudis
de batxillerat
i jo necessitava
un canvi
i vaig pensar,
bueno,
on podria anar
que no estigués
molt lluny de casa
però que a la vegada
doncs fos un país
o una ciutat
que a mi m'agradés
i que em sentís còmoda.
Llavors,
buscant,
vaig trobar
Birmingham,
que realment
al principi
me'n volia anar a Londres,
però vaig trobar
Birmingham
i llavors,
com que ja tenia
gent coneguda per allà,
vaig dir,
bueno,
me'n vaig a l'aventura
i res,
buscant universitats
vaig trobar aquesta
que era,
bueno,
que era especialista
en temes de música
i em vaig llançar.
Realment,
no sabia que volia estudiar
al principi,
eh?
No,
sí,
estudiava
les relacions públiques
i volia estudiar
marketing,
i volia anar
a Nova York
i jo no volia
perquè estava
moltes coses
en aquesta época
de universitat
que la gent
va anar a la universitat
disparant
i fent daño
a la gent
i jo tenia por
i jo li he dit
quédate més cerca,
per favor,
per favor.
Ja,
ja,
però
li he preguntat això
a Birmingham
per què
quan
el centre
que està de moda
és el de Paul McCartney
a Liverpool,
el performing,
perquè allò és,
diuen,
diuen que ara
és el top a Europa
com,
igual que teniu
als Estats Units,
Berkeley,
per músic,
no?
Doncs Europa
és el performing
per les arts
de Paul McCartney
a Liverpool,
no?
Sí.
Un petit incís
que,
a més,
a part que jo
he sigut molt
de Beatles
i de Rolling Stones,
no d'un
o de l'altre,
no,
de tots dos.
admiro molt,
entre altres coses,
el que ha fet
el Paul McCartney.
Ell va comprar
l'escola
que la nevada de Ruy
era l'escola
que ell havia estudiat.
Ah!
I aquesta escola
ell la va comprar
per crear
aquest centre
que avui
segur que hi ha
molts
i molt millors,
millors no ho sé,
però tan bons com ell
per crear aquest centre
del performing
per les arts
a Liverpool.
per això
quan tu dius
Birmingham
dius
ostres,
si jo
tinc que pensar
en la terra
on tinc
d'anar
a estudiar
música
al top
m'aniria
a Liverpool.
Sí,
però perquè
la meva primera
idea
no era
anar a estudiar
música
perquè com
ha dit
mi mare
jo tenia
por escènica
però va ser
ja
quan
al cap d'un
any
d'estar allà
a Birmingham
quan ja
vaig decidir
llançar-me
i dir
mira Mònica
si realment
és el que t'agrada
la música
trenca aquestes
pors
i
vés a
per el teu somni
llavors va ser
com que ja estava
a Birmingham
vaig buscar
una universitat
que tingués
bones referències
i cap allà
que me'n vaig anar
i encantada
quants anys
vas estar?
a Anglaterra
vaig estar
4 anys
però a Birmingham
estudiant?
a Birmingham
no,
a Birmingham 3
perquè allà
les carreres
moltes
duren 3 anys
és això mateix
sí
si podeu
volver
a Liverpool
per sacar
el máster
si quieres
bueno sí
sí, sí
nunca es tarde
la verdad
i de fet
vaig tornar
pel tema
de la pandèmia
que si no
hagués allargat
l'estància allà
o sigui
sí, sí
curiosament
Roxana
la teva mare
diu que
quan era
una mica
més jove que ara
que no li agradava
ni el jazz
ni el blues
perquè deia
que aquests gèneres
eren folclòrics
és correcte això
tu ho deies
tot això és folclòric
per mi
a mi no m'agrada
ni el jazz
ni el blues
jo
mi abuela
i jo vivia
con mi abuela
i con mi abuelo
era la única
hija
de mis padres
que vivia
i va a l'escola
católica
perdona
tu madre
és musulmana
sí
pero mi abuela
mi madre
és musulmana
abierta
mi abuela
estava pagando
impuestos
en una escuela
donde no tenia hijos
para ir a la escuela
entonces me dijo
mándame una
de mis nietos
i va a ir
a colací
mi madre
me dijo
pues bueno
Mónica
quieres ir
era mi ídolo
mi abuela
tenia trezza
o si podia triar
la teva
hombre
entonces yo lo he dicho
sí
porque mi abuela
y mi abuelo
era todo
para mi
eran mis ídolos
porque yo sabia
que queria cantar
yo me puse
enfrente de un espejo
ponia una toalla
cogia
una
un peine
un peine
estaba allí cantando
como Diana Ross
o yo que se
o Patty LaBelle
y para mi
era todo
mi abuela
cantaba
las canciones
folclóricas
para mi
yo no me gusta
nada
antes
jazz
para mi
era como folclórico
y yo pensaba
yo no
ese blues
y jazz
todo es triste
el hombre pega
a la mujer
la mujer
no deja
el hombre
y el jazz
era
yo pensaba
yo no quiero
cantar esto
pero que te deia
la teva avia
te deia
Mónica
te han d'agradar
todos
los estilos
de música
todos
todos
y no me quedo
fijado
en solamente
R&B
hay muchos
y era no solamente
mi abuela
mi hermano
que Dios
que descansa
en paz
que el me dijo
tienes que escuchar
tienes que escuchar
todo
Mónica
desde
los
talking heads
que eran
casi como
alternativa
entonces
no era
punk
pero alternativa
a los punks
también
tienes que escuchar
absolutamente
los B-52
por ejemplo
y también
tienes que escuchar
Dinah Washington
que es jazz
tienes que escuchar
para tener
amplio
tu abenico
no puedes quedar
en
enfejado
en solamente
un estilo
de música
si quieres ser
cantante
música
es música
entonces
tienes que
buscar
todos
estilos
pues mira
ara
posarem
un estil
teu
de quan vas
arribar
que a mi
és una cançó
que m'agrada
molt
primer
per com la
cantes tu
i segon
per lo que
diu
ok
no es
tan triste
de viure
prínce blau
com
es
que
no
ve
quan t'es
quan ve la nit
no m'abraça
ningú
sol al meu llit
sois de manú
partú
veis la gran mentira
que es
la meva vida
prínce blau
comezca
no m'abraça
sempre
he pensat
con la
historia
d'amor
pot ser
el mío
paradis
tens el cor
al desig
que tu
pasis
l'amor
somnifeliz
quizás
si
mar
quem
tendrás
a buscar
pot ser
a las horas
vulguis
na
paia
mas
timísima
brazis
na
luz
y desprez
no
machis
prínce blau
com
es
que
no
mes
siempre
cregut
que
una
historia
d'amor
pot ser
ак
como
gran
paradis
so
hold
me
feliz
Que só se vai
Envindar-se a buscar
Puc ser a les horas
Puc ser na vaia
Mastimes e mabraces
Nanos e desprez no marches
Prinsip, prinsip, prinsip
Prinsip plow of Africa
Prinsip plow, prinsip plow
O Nasa
Prinsip plow
O Nasa
Prinsip plow
I saps per què l'he triat?
Perquè quan me la vas cantar estaves embarassada
I aquesta senyoreta de la teva filla
A mi m'hauria agradat ser el teu prinsip plow
I era un moment que era màgico
Perquè vino aquí també en el mismo momento
Que yo he firmado un contrato
Con Ricard Reguan
Para hacer esta obra de teatros
Con Angels
Y vino un señor
Que es súper famoso
Uno de los escritores
Autores de canciones
De Michael Jackson
La canción Dangerous
Y este señor se llamaba
Renee Moore
Y vino a Barcelona
Para conocerme
Porque un amigo
Un amigo mío
Llevó
Un caset mía
A Los Ángeles
Y dejó él
Oírlo
Y este hombre decía
Yo quiero conocerla
Quiero conocerla
Yo estoy buscando artistas
Para promocionar
Y para
Para hacer cosas en el estudio
Para buscar discográficas
Y todo esto
Pero yo no podía marchar
Estaba embarazada
Y haciendo
Tenía escrito
Bueno
Firmado un año
El contrato
Y no podía ser
No podía ser
Pero
Yo fui
A Los Ángeles
Y Renee Moore
Me ha hecho una gira
Para todos Los Ángeles
Conociendo gente
Y moviendo
Para decir
Y me ha dicho
Cuando terminas
De hacer
¿Qué tienes que hacer?
Llámame
Pero entonces
Cuando ya me estaba
Con un disco
Porque él también
Ha escrito por Madonna
Y estaba en el estudio
Con Madonna
En este tiempo
Y dice
Cuando termine
Bueno
Nunca ha sido
Porque seguramente
Después de eso
Eran otras cosas
Que tenía que hacer
También
Bueno
Y eso es lo
La vida
A més
Es curioso
Que después
En parlarem
S'ha anomenat
El compositor
Pues
Hi ha un compositor
Que tu versiones
Una cançó
Que jo l'he triat
Una mica
Com el leitmotiv
De la nostra entrevista
Que es diu
Robert Kelly
Que jo sàpiga
Éxits
En va tenir molts
Però sobretot
Dos
I els
Un
Que tu el versiones
Que és
I believe I can fly
I l'altre
A l'alone
Del Michael Johnson
És una mentida
Un individu
Que està a la presó
Que té 30 anys
De condemna
Per tot
El Robert Kelly
O sigui
Pedarasta
Pornografia infantil
Traficar
Bueno
De tot
Que tingui la sensibilitat
Va fer moltes cançons
Però sobretot
Aquestes dues
A la Billy Fag and Fly
I l'alone
Del Michael Johnson
I mira
I resulta
Que és com és
Ja ho veus
Sí
Un altre
Un altre
Compositor
Que deia
Que et relaciona
A tu
Que em deies
Que havia composat
També
Per Michael Johnson
Doncs aquest també
El Robert Kelly
Bueno
Parlem de vosaltres
Roxana
Por cènica
Que tu la superes
Pujant a l'escenari
Sobretot
Sobretot
El primer pas important
En el 2019
En el 30
Aniversari
De l'estada
De la teva mare
Aquí a Catalunya
Sí
A la sala bars
A la sala bars
Sí senyora
Com definiries el teu estil
Rosa
Bé
Realment
Jo tots aquests anys
He estat
En busca una mica
De
Bueno
Com deia mi mare
Al final
Si vols
Dedicar-te a la música
És a
Escoltar primer
Molts estils
Però sempre hi ha
Com estils
Amb els que tu et sents
Més còmode
I t'identifiques més
Jo en el meu cas
Tenim un en comú
Que és l'R&B
Que ens agrada molt
A les dues
A part
Ho hem mamat
Des de ben petita
I l'altre
És un altre estil
Que vosaltres
No el coneixereu
Però
És un estil
Que es diu
Afrobeat
Afrobeat
És un estil
Que té
Arrels africanes
Bueno
Si va néixer
Arrels africanes
No
I és un estil
Que ara
S'està començant
A conèixer molt
Però no està
Tant avançat
Per dir-ho
D'alguna manera
Però bueno
Amb aquests dos estils
És amb els que més
M'identifico
Realment
Jo crec que està
Muy
Sí
Aquí
La música
Donde tú me has llevado
A los festivals
De Afrobeat
Yo la vi
Chinos
Catalanes
Españoles
¿Cómo quieres decir?
Españoles
Gente de Sudamérica
Todos bailando
Este Afrobeat
Afrobeat
Tiene
Sus
Conocimientos
Bueno
Su empuje
Por TikTok
Y los bailes
Que hacen en TikTok
Entonces los bailes
Son muy africanos
Y se bailan
Y se va
Campeando los bailes
Y los bailes
Vienen de África
Especialmente
De Nigeria
Que hay muchos
Artistas de Nigeria
¿Recuerda?
Hay una canción
Jerusalema
Sí
Y tal
Va ser un gran éxito
Sí
Pero este no es Afrobeat
Afrobeat
Es más
R&B
Rhythm and Blues
Mezclado
Con música africana
Pero de ahora
Ellos ha hecho una mezcla
Muy bonito
Muy bonito
A perfección
Y suena
Una como reggae
No reggaetón
No tiene nada que ver
No tiene nada que ver
Reggae
Música latino cubano
Un poquito así
Y música R&B
Una mezcla a perfección
Una mezcla a perfección
Caray
Caray
Pues debe ser de lo poco
Porque yo sápiga
Roxana
La teva mare
Jazz
Soul
Blues
Rhythm and blues
Rhythm and blues
Rhythm and blues
Rhythm and blues
Funky
No
Romba catalana
Jo l'he sentit
Jo
Perquè no l'escolto
La sento
Veus
Ai me li fa
Jo l'he sentit
Cantar
Amb els hikus
Amb el sabor de gracia
Amb els hikus
Romba catalana
La teva mare
I amb una cobla
No, no
És que si posen tot
No, no
A part dels duets
Els duets
Que ja ho sabem
Amb el Sergio
Amb el Sergio d'Alma
Amb la Rosa
Amb el Serrat
La cobla
Fusió també
Quantes vegades t'he dit
Només et falta
Cantar un tango
Això no t'he sentit mai
No, un tango no l'he cantat
No, eh
Has cantat ranxera
És que jo també
I una cobla
Jo estic dient
I amb una cobla
No, però et falta un tango
En ingles
Sí, falta un tango
Hòstia, això
Jo no puc fer-lo, eh
És atrevida
És agossarada
Que en diem
Sí, sí
Bueno, total
Rosana
El teu estil
Què?
Doncs, bueno
El que et deia
Realment
Amb els que més m'identifico
I amb els que més còmode
Em sento
Són
L'Aphorobit
Que ja us l'ha explicat perfectament
La mare
I el Rhythm and Blues
I cantat
I en català
I en català
Bueno, o sigui
En català també, òbviament
També
Català també
Ara escoltarem la teva veu
Que ja m'explicaràs quin estil és
Sentirem una cançó
En primícia
Als estudis de Ràdio d'Esvern
Amb els micròfonos oberts
Que el senyor Carlitos Rius
Ens posa la cançó de la Roxana
I've been tried so many times about the way that I do things
Hearing people talking about me but they don't know anything
So much pain I've been through
But that pain made me grow up
Now I'm changing the view
My life it's on while it feels like a zoo
So now I'm doing things my way
And I don't care what they say
Can I follow my dreams, I'ma tell my story
Breaking the chains on my way to glory
They can call me crazy
I just gon' heal, heal, heal, heal, heal, heal
Every don't fall
Makes me stronger
And I just wanna learn from every mistake I made in my life
Music keeps me up when I'm feeling low
I gotta work hard if I wanna blow up
Be having bad years like three in a row
Now I'm dropping double six like Domino
And I don't know about you but I know I gotta make it one day
It's my life and I choose to be a better woman every day
So now I'm doing things my way
And I don't care what they say
Gonna follow my dreams, I'ma tell my story
Breaking the chains on my way to glory
They can call me crazy
They can call me crazy
I just wanna be somebody
I just wanna be somebody
But I don't wanna be like nobody
And I don't really worry
Someday I'll find myself
When I look inside
Fins demà!
And I don't really care what they say
I'm gonna follow, follow my dreams
Nobody can stop me inside
They can call me crazy
Roxana, Afrobit, explica'ns, explica'ns què és això de l'Afrobit.
Bé, realment, com ja us ha explicat la mare abans,
l'Afrobit és un gènere que va néixer fa molts anys a Àfrica
I realment, bé, les seves característiques bàsicament són els ritmes, les percussions que utilitzen
També, bé, ara com m'ha dit la mare, el tema dels valls
són uns valls molt característics, no?, que utilitzen, doncs, totes les parts del cos, és molt... estàs en constant moviment...
És com un gènere que tot el rato dóna com...
És com una competició
Cuando bailes con otra persona, estás haciendo competición y el otro hace otra cosa que tú tienes que mejorarlo...
És com una...
Entenc, Mònica, que aquest gènere no només és musical, sinó també és de ball
Exacte, sí
Que tan bon rotllo, no?, que l'únic que vols és ballar, com reflectar tota la teva energia a través del ball
I, bueno, i en aquest cas també de la música
I, bueno, sí, és això...
La percussió, sobretot, és el que més caracteritza a l'Afrobit i que el diferència de la resta
O s'ha anat com la teva mare, o s'agrada com única
Bueno, a mi crec que no s'ha donat tan bé, eh, com a la mare
La mare té molt...
Però, però, però, però s'agrada i això és...
Això és el que al final marca la diferència per mi entre ser una bona cantant a ser un artista
I amb la presentació és el que, segons el meu criteri, he explicat de la teva mare
Que per mi és un artista, comprar-te
Que, a més, és curiós perquè, parlant amb ella i explicant-me històries
Ella sempre ha tingut, com a ídols, cantants d'una veu potent
La Billie Holiday, l'Ela Fitzgerald, la Sara Bowen, que per mi han sigut les tres
Tindré discapància amb la teva mare, però les tres top a la història dels jazz
Per mi han sigut aquestes tres
I la teva mare diu, és que a mi també m'agrada l'Aleta Franklin
És igual que el jazz, vull dir, cadascú té els seus... tots són bons
Però clar, el jazz, per mi, sense el Duke Ellington i sense el Louis Armstrong
És com negar el Messi amb el futbol
O el Cristiano Ronaldo, eh, per no posar d'equips, no?
Jo recordo en aquella època que la teva mare una vegada explicava
Que la seva àvia tenia uns germans, que a mi m'agrada molt el jazz, no?
L'altra cosa és que en sàpiga, que és diferent
Que es deien els Bailey Brothers
Que eren... que eren... que eren blancs
No!
Pearl Bailey era una cantante negra
Y su hermano Bill Bailey
Sí
Era bailarín y cantante
Y actores
Y actores
Que ha salido por muchas películas de cine
Y eran íntimas amigas de mi abuela
Y entonces, yo, cuando yo era pequeña
Yo iba en los ensayos
Y Bill o Pearl estaba, señora Pearl estaba allí
Y él siempre decía
¿Qué ha hecho esto?
¿Qué ha hecho?
¿Qué ha hecho esto?
Por ejemplo, él tira un poquito de agua
¿Qué ha hecho esto?
Y yo siempre decía
No me culpas a mí
Y cada vez que me veía
Me decía
Era como un juego
Era como un juego
Pero era...
De estar en el mundo de mi abuela
De conocer a esa gente
Y hasta que mi madre
Sentaba encima de los...
De...
¿Cómo se llama?
Sí
La falda
La falda
De Duke Ellington
Mientras que él tocaba
Es que...
Conocía...
Ella Fitzgerald
Se conocía...
Billie Holiday
Diana Washington
Diana Washington
Muchísimas personas
De la época
Porque ella también era un cantante
Super...
Su grupo era un cantante muy famoso de radio
¿Cómo se llama?
¿De Cabineers?
¿Cómo se llama?
The Cabineers
The Cabineers
Exactamente
Tu que tienes una memoria increíble
Sí, porque la teva mare
Tu que has cantat cançons de la teva àvia
Jo recordo...
Sí, sí
No em diguis que no
perquè jo estava present cantant una nana de la teva àvia
Ah, sí
Veus?
Esa és una nana
Me, me, me...
Bueno, però una cançó de la teva àvia
Mi, mi, mi
Got my head
High up in the sky
And you know the reason why
I'm never blue
It's no light
Totalment improvisat.
Has vist?
Tenia una mare així.
Així espontània, eh?
Dona gust, això.
T'ho deus haver passat bé.
I a més, cantant-te'n anes d'aquestes,
deus haver...
Mare meva.
Dormit amb els àngels.
En zero coma i estava...
Rosana, què et mires més de la teva mare?
Mira, realment,
el primer,
la gran persona que és,
i tothom, vosaltres que la coneixeu,
és una persona que és bona,
és una persona que té un cor molt gran,
que sempre transmet bon rotllo,
ajuda a tothom qui pot,
i a part la seva energia positiva,
sobretot, destacable.
l'energia positiva que té,
i que desprèn a tot aquell que té al costat,
i la seva fortalesa.
Podria estar aquí dient-te una llista
de coses que admiro de la meva mare.
Què m'ha de fer?
Soc la teva mare.
Clar, bueno, sí, però...
Però, que consti,
serà la teva mare.
A mi m'ha confessat,
al darrere t'admira molt.
Està tan orgullosa de tu.
Bueno, també,
part de culpa seva,
perquè, clar...
No, va bé, sí, sí.
Però aviam,
ja ho sé que els pares,
sobretot diria que hi ha més tendència
a les mares,
a tenir una vena als ulls,
a defensar,
o a ignorar,
a amagar,
dir-li com vulguis,
defectes o posicions
que no són les correctes dels fills.
Però la teva mare,
quan ho diu,
ho diu de debò,
està tan orgullosa de tu.
Mira...
Això sí.
Perquè és una molt bona noia.
No, però, escolta,
si jo també som bon nai,
no he matat a ningú.
Però, la...
Tots tenim nostres coses,
però com jo.
Però la meva filla és bona hija.
És que me llama,
totes els dies.
Totes els dies.
Els meus fills, no.
Jo crec que és la connexió
que sempre hem tingut.
Ha sigut...
A part de mare,
també és com la meva millor amiga,
no?
Li puc explicar qualsevol cosa
i sé que al final
tot el que em digui
serà sempre
perquè vol el millor per mi.
Sí, però saps,
el que em diu a mi,
a part que està molt orgullosa de tu,
una de les coses que et mira,
la mare de la filla.
La meva filla
vol fer ella mateixa
el seu camí.
Si em demana
opinions,
jo se les donaré.
Però no fa el que jo li dic.
És ella que m'ha dit,
deixa'm fer el meu camí
i si tinc algun dubte,
jo t'ho consultaré.
És correcte, això?
És seu.
No, no, totalment.
O la teva mare em ve en piano.
No, no, no, totalment.
És així, és així.
Ella sempre m'ha deixat
prendre les meves decisions.
Quan m'he equivocat,
bueno,
òbviament una mare
sempre t'aconsella, no?
Al final tu
doncs prens les decisions
que consideres.
Però bueno,
al final...
Sempre respectant
les teves decisions.
Exacte.
I al final, bueno...
com la teva mare,
com la teva mare,
com la teva mare,
com la teva mare,
com la teva mare,
com la teva mare,
com la teva mare,
damos mucha confianza,
perquè jo sé,
nosaltres dicimos
nuestro treball
i hem de deixat
de volar
i fer el teu camí.
El teu camí
no és el meu camí.
Llavors,
ho de respectar
el que tu pensabas
que queries fer
i com ho de treinat
i com ho de treinat.
Sí és veritat
que mi filla
no volia
que la teva mare
a nadie
per ajudar.
a nadie
per buscarle
un treball.
Dice,
yo,
yo lo he dicho,
pues voy a llamar
tal y tal
para que podes...
¡No!
¡No me hagas esto!
Yo voy a hacerlo
yo misma.
No me hagas esto,
mamá.
Yo voy a...
Y todo que ella ha conseguido
de ahora
ha sido
por su propio mérito.
No porque...
Porque yo soy
una cantante,
vamos a ser
localmente conocida.
Localmente...
Bueno,
yo pararé.
conocida.
Sí,
localmente.
Eso es como me siento...
Y a Rússia,
¿y a Rússia qué?
Pero eso es como me siento...
Rússia, si es más famosa
a Rússia que aquí.
Eso es como me siento yo.
Pero esa es mi casa,
esa es casa.
Ah,
Rússia es casa teua?
No,
aquí.
aquí es casa mea.
Aquí es casa mea.
rússia.
Rússia.
Bueno,
perdón,
bueno,
hasta tan,
gen,
Rússia.
Jo he portat els mails
d'aquí
per anar
amb mi
a Rússia.
17 anys,
després parlem d'ells.
Com a història,
ben dit,
com a història,
hi ha coses de la teva mare,
no estan que no les segueixis.
Quan era jove com tu,
tenia la cara
més dura
que jo,
perquè
saltava
a les classes
de matemàtica,
saltava
per anar-se'n a cantar.
Dic mentides?
Ai,
mama.
Com saps això?
No n'has de fer res.
Com saps això?
Sí,
mama.
Però és veritat.
Oh,
clar que és veritat.
Lo odiaba,
però saps...
Odiaba les matemàtiques.
Saps una cosa?
Saps que cuida
tots els meus
assuntos
de
econòmics?
Ella,
la teva filla.
La meva filla.
Tots.
Ella és el que te porta a tots.
Jo no odiaba esto.
jo soy cantante.
Però ella tenia el coco
i el seu pare
tenia el coco
per llevar-me ben.
Leiro també,
el meu primer representant,
Joan Antonio Leiro,
que descansa en paz també,
el papà,
i el meu marit,
que tinc ara.
És fantastica.
El meu amic.
Mis socios també.
Mis socios.
Bueno, espera.
després vindran els reconeixements,
com allò es fan a les pel·lícules,
al final...
Com a anècdota,
la teva mare,
segur que ho saps,
era ben jovaneta
i per guanyar-se cèntims,
saps el que feia?
Se n'anava als bars
per la tarda
a cantar
i guanyava 200 dòlars.
Dic mentides?
No has mentit,
però jo estic flipant.
Estàs flipant, eh?
Tu saps per les tardes...
Molts saps.
Tu heu advertit.
Com saps tot això?
Per les tardes,
després de classe,
s'escapava,
clar,
com era jove,
no tenia major d'edat,
no podia cantar per les nits,
i se n'anava als bars
a fer bolos
a treure dòlars.
Clar,
Ah,
perquè hem uns 13 hermanos
i jo ganava
tots els concursos
de cantar
fins que ells
diuen,
Mònica,
no pots venir
perquè vas a cantar
sempre tu,
no pots ser,
vas a pensar
que estem fent tonga.
Sí,
però,
en el fons,
en el fons,
la teva mare
que és una
tocada pels teus
amb aquesta veu
que té,
però
s'ho ha treballat.
No,
no,
s'ho ha treballat.
Assaig
i assaig.
I hores,
i hores.
I hores.
Una cosa és
la veu tremenda
que té,
la gràcia
que té davant
de l'escenari,
com es mou,
com interpreta,
però
és això,
és això,
és això.
I d'això
puc donar a fer.
La teva mare ha passat
moltes hores a l'estudi.
Jo dic que té
una memoria meravellosa,
però últimament,
i ja veig
que quan salta a l'escenari,
necessita la xuleta
per les lletres.
De bé,
perquè...
Ho veus?
O sigui,
que a mi ja no m'enganya.
Mira,
això...
Té una memòria fantàstica,
però va amb la xuleta...
però així,
només per les ONGs
que tenen,
perquè és falta de temps
i tot el món
no pot ensajar
la mateixa vegada.
i quan tinc
les meves shows,
jo no pot sortir
con...
Bueno,
és mentira.
Bueno,
alguna vegada sí que em surt.
Una vegada sí.
Perquè me piden
una cosa especial
en un moment
i la última hora
i la última hora
i la tinc que fer-lo.
Té tinc que fer-lo.
i la tinc que fer-lo.
what a wonderful world.
I see skies of blue
and clouds of white
bright blessed day
and the dark secret night
and I say to myself
what a wonderful world.
the colours of the rainbow
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by.
I see friends shaking hands
saying how do you do
they really saying
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
they learn much more
than I'll ever know
and I say to myself
what a wonderful world
oh yeah
oh yeah
I see a breeze of green
I see trees of long
I see trees of green
red roses too
I see them bloom
for me and you
and I see them bloom
for me and you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una reputació envejable a l'escena musical sud-africana i a l'estranger al voltant seu.
T'hi sorpresa, eh?
T'hi sorpresa i tan meravellosa.
No sabies qui era el doctor Víctor?
No!
Amb un ritme que ho estàvem parlant a la Rosant.
M'encanta!
Entra una mica afrovit, una mica reggae...
Oh, Mònica!
Idea, idea!
Doncs, bueno, el doctor Víctor, ben trobats oients, avui ens ha deixat la nostra sintonia amb aquest ritme i aquest estil que és diferent al What a Wonderful World que estem acostumats.
A micròfon tancat, espero que em faci cas algun dia, he demanat a la Mònica que interpreti i si és possible que gravi la nostra sintonia amb el seu estil.
És una mentida que encara no ho hagis pogut fer, doncs des d'aquests micròfonos et diem, et dic, Mònica, grava, canta, What a Wonderful World.
Vamos a fer-ho.
Perquè segur que amb la teva versió pot ser una excitada que t'arriba.
Pero usted va a hacerlo.
Queda aquí, he gravat.
Queda gravat, eh?
Que he interpretat ara.
A Luz de Gas, espero escoltar-la.
I hacemos en Luz de Gas.
Oh, i tant, encantat.
M'ho dius?
I te interès.
Home, i tant.
I vas a gravar-lo para que puedas ponerlo como sintonia.
Aquí, aquí como sintonia.
Hombre.
Ep, a mi no se me caen els anells.
Ah, jo se me ve.
Igual que t'hi he agafat, si jo encara porto a terme aquest programa, et canviaré la sintonia de Lluís Sánström per a la de la Mònica Brín.
I queda gravat, eh?
Acosti que aquí hem tingut convidats que han cantat la seva versió.
Per aquí ha passat el Ricard Gili, d'Alcomotora Negra, molt amic meu que té una versió fantàstica perquè té una veu molt similar,
o que recorda bastant a la de Lluís Sánström, l'Alcomotora Negra, el Ricard Gili.
El Jordi Lepé, que hem tingut aquí, que ha fet una versió, però queda en preu i gravat, que si la Mònica fa una versió...
Pues vamos a hacer lo de Afrobeat.
Amb l'estir tan sabantana.
Sí, Mònica Vaz, de Lluís Sánström, serà empilotada.
La canya.
La canya.
Bona.
En l'estudio de Giorgi.
Aviam, poder després explicar-me alguna anèdota més de la teva mare, que la sorprenca, eh?
Com se soltava les coses de matemàtica, com se n'anava pels bars a cantar, eh?
A més de 18 anys.
Bé, total, que amb 18 anys, la teva mare decideix un mes de juny de l'any 84, Barcelona i no Tòquio, Espanya i no Japó.
Deixa a Atlanta, deixa a New York, i ve fent de dianarròs amb The Suprems.
Oh, bueno. Una versió. Vamos a dir las cosas.
Era el show de las Suprems.
Era el show de las Suprems.
Pues la más que en esta época yo sé que la gente...
Yo no vendía así como yo era Suprems, pero era el show de las Suprems.
Y hacemos exactamente esto, el show de las Suprems.
Y era el show de las Suprems.
Y la gente dice, pero cantas con las Suprems.
Yo le digo, no canto con las Suprems, porque las Suprems son mucho más, tienen mucho más años que yo.
Y eran canciones antes que yo nací, las canciones de las Suprems.
Y yo le he dicho, hacemos el show de las Suprems.
Pero vino aquí porque era más cerca, tenía cuñadas que eran puertorriqueñas.
A mí no me enganyis.
Et véns aquí porque la gente era más jove.
Porque al Japón, los músicos tenían todos y para que cantabas...
También.
De más de 40 años.
A mí no me enganyis.
Eran todos hombres y mayores, muchos mayores.
¿Lo veus?
Sí, muchos.
I una nena de 8 años.
Una nena de 8 años no se moría en...
No.
Y yo vino con dos mujeres de mi edad y por eso era más fácil.
Pero también la comida y todo en esta época yo no pensaba comer sushi y todo esto.
Si veus.
Pero...
Espera, espera.
Ara l'interrompeixo.
¿Qué sé?
Pero...
És que m'escalfa.
Saps per què es queda aquí, entre altres coses?
Perquè arriba i un dia la porten al restaurant d'un altre personatge musical basaloni molt maco.
Jo l'admiro també molt.
un restaurant que es deia Catalunya.
Era un xiringuito a la Barceloneta.
El Leslie.
El propietari.
Mira que ho sap.
El Leslie.
El propietari.
No, el propietari eren, si no recordo normalment, els sogres.
Els sogres.
Els sogres de l'Antoni Miquel.
L'Antoni Miquel, el Leslie, ho ha hagut per l'Anxoveta, perquè una de les coses que jo he admirat des de lluny del Leslie...
Yo quiero mucho a mi Leslie.
Que no se n'han caigut mai els anells.
És a dir, si tenia que fer de cambrer, feia de cambrer.
Si tenia que cantar, cantava.
Si tenia que rentar plats, rentava.
Bueno, total.
Que la teva mare, l'olor a mar, l'olor a sal.
Quatre peixos que li posen pel damunt de la taula.
El clima.
El clima.
I la gent.
Sí, home, clar.
Doncs tot això, diu els japonesos, que es quedi.
Jo em quedo a Barcelona.
Dic mentides.
Que fort.
Però jo encara estic al·lucinant.
No ho saps, no ho saps.
De la informació, eh?
Bueno.
Home.
Oi, no ho saps.
No ho saps, l'última, la teva mare.
A veure, a veure, sorprèn-me.
La teva mare, per sorprèn de la gent, es posava lentilles de color verd i tenia ulls verds.
Mira com riu.
Jo crec que això no ho he viscut, eh?
Per això t'explica el Ferran.
La teva mare actuant, ja ho veus, eh?
Aviam, sé que no us ofeneu perquè jo amb tots els meus amics negres parlo de negre.
Per mi, raça només hi ha una, que és l'humana.
Però el color de la pell és diferent.
Escolta, jo he tingut aquí a la Violeta Curri i ell és testimoni.
M'ha dit, no, no, a mi digue'm negre.
Negre, és que és això el que t'explica.
Perquè és negre.
Sí, sí, negre.
Doncs tu imagina't, la teva mare, negre, amb els ulls verds, espectant, eh?
I una sabata de cada color.
I li va agafar a l'època i no sé què explicava de les...
Ja veus, ara que porta trenes.
Doncs a veure'ns, trenetes com la Lucrecia, ho entens?
De color és que amb això ens va negar.
Sí, sí.
Amb això ens va negar.
Cert.
Ara, posar-se lentilles, el color verd, no.
No, los colors verdes yo la posar.
Y encima, yo recuerdo que el señor periodista Jesús Hermida me contrataba como cien veces
y me empezaba a llamar una de las chicas de Hermida porque él dice, es una guapísima negra
con ojos verdes.
Y yo con los ojos así, con la cámara siempre en mis ojos así, y yo así.
Siempre así.
Sí, sí.
Porque no se podía ver.
Tancavos els ulls perquè no es veiés.
Sí, sí, sí.
I lo ha fet aquí, també, en Catalunya, també, en TV3, jo ha fet una... con una canción
que se llamaba Sayonara.
Sí, ui, aquesta l'havia apuntat.
Lo que passa és que no ens dóna temps a...
Escolta, els meus colors estan oberts, jo hem cantat, però tinc tantes coses per poder-ho explicar
que no ens donarà temps avui.
Però los artistes podemos cantar.
T'estic sorprenent amb coses, eh, Roxana?
Estic al·lucinant.
Coses que ni jo sabia, imagina't.
T'ha agradat això de les lentilles verdes, eh?
Jo sabia allò de la sabata de cada color, però allò de la lentilla no ho sabia jo.
I les trences.
I allò de l'anxuleta sí que ho sabies, no?
Que la teva mare és molt amiga de l'Antoni, d'Antoni Miquel, del Leslie.
Clar, és que jo el conec per Leslie.
Llavors...
Es diu Antoni Miquel, jo ho dic moltes vegades, no sé si és Mercero o Tercero, una cosa així.
d'Antoni Miquel, fill d'un pescador, jo ho veieu, que no tinc cap paper, fill d'un pescador
i d'una dona de la Barcelonetra, per això els van quedar instal·lats.
Bueno, crec que el de la memòria ets tu, eh?
No, no, que va, jo, no, ell, el Joan sap que jo...
Leslie era una de les seves pares, uno de los míos amics, perquè su pare també tocava
amb el grup de los Diablos.
Sí.
Entonces, Leslie, con Santi de...
Carulla.
Santi Carulla.
Sí, Santi Carulla.
Ahm, ahm, ahm...
El marít...
De los Diablos, de...
Agustín.
Agustín.
Agustín.
Que era morta...
Todas de la misma quinta.
Ay, sí.
Era mort un...
Sí.
Al guitarista de los Diablos.
El bajista, Amado Jaén, Amado Jaén ha escrito una canción para mí también.
Bueno, ha escrito... la canción era meva, pero él ha escrito la letra en español.
I...
Perquè hem trobat suyents.
No he hecho...
La Mònica no només canta, també composa poquet, però també has composat, eh?
I tant.
Yo lo he hecho mucho de menos a mi gente.
Este año ha sido muy fuerte.
No et posis trista, per això ràpidament hi ha entrat, perquè no et vull veure trista.
Rosana, tinc de testimoni, o tenim de testimoni, d'oïda, d'enregistrat, la cançó que hem posat, l'altre que ens queda és la marató.
Però queden en peu diverses coses, aquestes compromès aquí.
I tant.
No, l'una és la versió, l'altra és el ritme a gravar un disc amb aquest ritme, aquest on tu vols introduir-te.
Aquest any ja estem posant les coses en ordre i començarem ja el projecte i espero que tirin davant.
Aviam, quan cantes al costat de la teva mare, quina sensació tens?
És a dir, hi ha una diferència de to, hi ha una diferència de registre, la sensació que jo tinc quan cantes al costat de la teva mare és que tu et superes perquè l'admires molt, saps que no arribaràs mai al seu to, però què sents quan estàs al seu costat?
Bé, mira, realment, si et soc sincera, quan vaig començar en el món de la música sí que és veritat que m'imposava molt cantar al costat de la mare.
Perquè era com, ostres, estic cantant al costat d'una dona que té aquesta potència de veu, no? I jo sí que és veritat que em sentia petita, però ella ha fet que, mica en mica, vagi agafant confiança en mi mateixa, al final no hem de pretendre ser iguals, ni tenir la mateixa veu, ni...
Al final, el que és maco és això, la diferència, no? Clar, i complementar-se bé. I al final ella el que em transmet és, sobretot, confiança. Confiança. Sí.
Jo crec que tu tens... T'has canviat molt des de tu primer disco, amb tu primera cançó, ara.
Home, sí. Has canviat. I has sido... Eres. I no és perquè eres mi hija. Tu sabes que yo soy muy justa y yo soy muy dura.
No, no, ella soy muy dura. Más dura contigo.
És molt rigorosa quan tu vagis de la escenari. És molt rigorosa.
Más con ella que ningú.
Sí. Jo, mira, abans d'entrar aquí, ho estava comentant, i és que jo recordo al principi, clar, jo tenia por escènica, però por, por.
I clar, entre...
Vols dir, por escènica o por a la Mònica?
Bueno, era una mica... una barresa, no? Però sí que és veritat que la mare, al principi, jo pensava, ai, aquesta dona només em vol punxar i punxar perquè em feia fer coses que jo per dins em pensava,
Ostres, mare, per què m'estàs fent fer això? Si saps que estic tremolant de por, no?
Però tot tenia un per què. I el per què era perquè ella el que volia era que em n'és traient aquestes capes i aquesta paret amb la que sempre em xocava perquè era constantment jo mateixa amb...
Comparant a mi o intentant ser...
A tu nivel.
Però aquest nivell, Mònica, són anys, són anys, i tu estàs començant.
No, solo quería que tu lo entendies, entendies, que cada paso que tu haces para salir de ti misma, de quitarte en medio, te vas a acercar más al público.
Y no era para pincharte y hacerte llorar y hacerte...
Yo pues yo no canto esta noche y se marcha de escenario y los músicos, oh, qué...
Uns momentazos que van durar...
O quieres cantar o te quedas o fuera de escenario.
No, y al final me enfadaba y decía, tia, me quedo.
Jo pels meus nors em quedava, eh?
Jo sé, por eso te lo pinxo.
Ho veus, no? Ho veus, eh?
Clar, tot ha tingut un per què.
Tan bona, perquè és una molt bona persona, aquest cor, que no li capa.
I amb la filla, que això també seria una teoria de psicologia, i jo no estic d'acord que tens que punxar a una persona.
No, no, per fer-te petit.
No, però no era realment per fer-me petit. Jo m'ho prenia d'aquesta manera, no?
Però per fer-te esparirà.
Però era exacte.
No, escoltar, cada cop és com aquest.
L'escenari és per desfrutar.
Ho veig també.
What a wonderful world.
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying, how do you do?
They're really saying
I love you
I hear babies crying
I watch them grow
They're like much more
Than I've never known
And I think to myself
What a wonderful world
Joan, ja veus, eh?
Quin plaer
Quin orgull
I quines gràcies tenim que donar a les Mòniques
De que ens ho passem tan bé
Elles diuen que ens ho passen bé
Però segur, segur
Que no ens superen
El bé que ens ho passem nosaltres
Amb elles
Són fantàstiques
Bé, ara tu
Tens que estar a l'alçada
Cortet
Perquè hi ha tantes coses
A parlar amb les Mòniques
Abans que res
Donar-te la raó
Jo estic
M'alucinant
O sigui, realment
Poder estar una estona amb elles
És que és un regal dels teus
Que deia jo
És que
Jo personalment
I believe
I can fly
I believe
I can fly
Jo crec que pode volar també
Ja ens agradaria
Però, de veritat
Que en certa forma
Passaríeu un picament
Ho faré molt curtet avui
Per continuar a sentir-vos
Perquè sé que té que haver
Una sorpresa final
Que és la que cantareu a cap ava
O no?
No, no facis spoiler
Jo em reservo
La teva secció
Tu mateix
Avui
Clar, jo vaig molt sèrio
Avui
Vaig d'història
Bueno, quasi sempre
Vaig d'història
O de viatges
Però avui encara més
Però, bueno
Vaig d'una història trista
Però que afecta
Amb una dona
I com que us tenim aquí
Doncs
Provarem
D'una més
D'una reina
Sé que els nord-americans
O les monarquies
Us hi teniu
Una certa
Bueno
Que us agrada
Si et diguem
Perquè existeixen
Doncs avui parlarem
D'una monarquia
La francesa
La marcellesa
L'himne de França
Que va
Es va crear
En un moment molt important
En un moment de la revolució
Abans que res
Perquè em penso que és el primer programa d'aquest any
Benvinguts
Ollens
Desitja-us
El millor 2024 possible
Parlarem de dones
De vàries
Algunes menys conegudes
I alguna altra més coneguda
Aparquem unes quantes
I
Parlem d'una
Que va tindre una veritable importància
Perquè va ser una protagonista negativa
De la revolució francesa
Anem amb any 1789
Any del començament de la revolució
I
A un instrument
Força utilitzat
La guillotina
La guillotina
És el nom
Que li dono
Amb aquesta petita intervenció
D'avui
Segons qualsevol diccionari
Una guillotina
És un instrument de tall
Consistent
Amb una ganiveta
Que cau guiada
Per dos muntants verticals
Google Dixit
Pot caure en vertical
O pot ser accionada
En diferents sentits
En un principi
El tau de la fullera
Era horitzontal
Però posteriorment
S'optà per un tall inclinat
Ja que tallava millor
I més ràpid
Visca l'eficiència
Era
No hi ha dubte
Un mètode d'execució
Inventat
Per Antoine Louis
L'any 1792
Encara que proposada
Per
Joseph Ignace
Guillotin
A l'Assemblea Nacional
De França
Per
Efectuar
Execucions
Sense dolor
Això és el que es va dir
A l'Assemblea Nacional
Per la Guillotina
Van passar
Sense personatges
Els anys anomenats
Del terror
1793
1794
De tota mena i condició
Reis
Nobles
Monàrquics
Veiavistes
Però també revolucionaris
Republicans
I un llarg estat
Fem un petit record
A la família reial
Regnant a finals
Del segle XVIII
Els burbons
El rei
Lluís XVI
Ciutatà
Lluís Capetto
Quan perd la monarquia
Va ser executat
A finals
Del 1792
La reina
Maria Antonieta
A la que va
Dedicat una mica
A aquest petit programa
Arxiduquesa d'Àustria
El 16 d'octubre
De 1793
El seu fill
El Delfí
Futur
Lluís XVII
Pels lonarquis
Morir de tuberculosi
A la presó del temple
L'any 1795
Només tenia 10 anys
Però la seva
I la seva germana
Maria Teresa de França
I duquesa d'en Golema
La més desconeguda
De tots ells
Qui era aquesta senyora?
Parlem una mica d'ella
Maria Teresa de França
Per el que hem dit
Era la germana
Del Delfí
Que va morir a la presó del temple
De tuberculosi
Tuberculosi
Maria Teresa de França
Maria Teresa de França
També coneguda
Com a madame royale
Madame royale
Madame royale
Era el títol
Que posaven
Com que les noies
No podien ser reines
Tenia que ser
El noi
El títol que es donava
A la germana
Del noi
Era madame royale
Va néixer a Versailles
El 19 de desembre
Del 1778
Sent filla
Del rei Lluís XVI
I de la arxiduquesa
Maria Antonieta d'Àustria
Fou la primogènita del rei
Esperada
En gran il·lusió
Després de 7 anys
De matrimoni estèril
Dels seus pares
Això
És una història molt llarga
O sigui
Diuen
Que la Maria Antonieta
Portava una vida
Entre cometes
Més dissoluta
Perquè el rei no servia
Per massa cosa
La veritat és que el rei
Patia fimosi
I no es va deixar operar
Fins als 22 anys
Cosa que va crear
Entre el poble
Seriosos dubtes
Sobre la seva capacitat
De generar un del fer
Va provocar
La vida
Un peu dissoluta
De la reina
I potser
Potser
Va ser un factor
De la propera revolució
Els francesos
No tragaven
A la reina
Maria Antonieta
Però bé
Estàvem
Quan el naixement
D'en Madame Royal
Títol equivalent
Al de princesa real
Mal criada
Pau seu pare
La seva mare
Intentava fer d'ella
Una princesa
Pietosa
I poc arrogant
Però
L'arribada
D'un del fi
El futur
Lluís XVII
Va fer que la seva
Educació
Estigués en mans
De tots els institutrius
La més coneguda
Un personatge
Força interessant
Va ser
Llevan
Llevan
De Pau-Bastrong
Més coneguda
Com a contesa
De Pau-Binyac
Una dona
D'extraordinària
Bellesa
La revolució
Esclatar
La família
Reial
Fou traslladada
Del Palau
De Versalles
Al Palau
De Bastilleries
Arran de la seva
Fustrada
Fugida
L'any 1791
A Berencs
Els revolucionaris
Els arrestaran
I traslladaran
El temple
Maria Teresa
Veu desapareixer
Els seus pares
I la seva tia
I tutora
La princesa
Elisabet
Germana del rei
També guillotinada
I el seu germà
Aldolfi
Mort
A la mateixa presó
Diuen
Que és quan va escriure
La vida és tan cruel
Oh nostre senyor
Perdona aquells
Que ja han fet
Que la meva família mori
Va escriure unes memòries
Aquesta senyora
Però ella encara té molta vida
Per endavant
Després de la caiguda
Del gran terror
El govern revolucionari
Permet a la princesa
A canvi de presoners
Republicans
Traslladar-se a Viena
On visqué
Durant un període
Al costat
Del seu cosí
L'emperador
Francesc II
No acostumat
Al protocol
De la corte austríaca
L'any 1798
Es traslladava
A Vituània
Al costat
Del seu oncle
Al comte
De Provença
Que vivia
Sota la protecció
Del zar
Pau I
De Rússia
Al comte
I futur rei
De França
Planificar
El casament
De Maria Teresa
Amb el seu nebot
Diareu
El príncep
Lluís Antoni
Fill del seu germà
I també futur rei
Era el comte d'Artois
Vol dir
Aquesta senyoreta
Que va néixer
Pràcticament
No va viure
Molts anys
En una presó
Per uns moments
Va ser reina
De França
Convertida
En duquesa
L'enguema
Estrasllà
D'Anglaterra
Però aquí
No acaben
Els seus passejos
En la restauració
Monàlica
De 1815
El comte
De Provença
I nou rei
Lluís XVIII
I tota la seva
Família real
S'hi estaven
A París
La mort
D'aquests
El germà petit
Comte d'Artois
Rebrava corona
Com a nou rei
Carles Deser
Quin canvi
En pocs anys
D'estar empresonat
Al tempra
I compartir-se
En vereu
A consorts
Del tronc francès
Nora
I neboda
Del rei
Carles
Del finat
De Vienuà
I reina
Consort de França
Durant
20 minuts
El 2 d'agost
De 1830
Entre l'abdicació
Del seu sogre
Carles Deser
I la del seu marit
Fill de l'anterior
Pressionat
Per l'Assemblea Nacional
Francesa
Més canvis
L'any 1830
El rei Carles Deser
Hauria d'abandonar
El país
Arran d'una
Revolució
Liberal
I deixa pas
Al duc d'Orleans
El nou rei
Lluís Felip
I de França
Fi
De la dinastia
Dels Capets
Únic monarca
De la dinastia
Dels Orleans
A França
La família
S'instal·la
A Edimburg
Al palau
De Joderud
Avui seu
Del parlament
D'Escòcia
Però per poc temps
Accepten
Una invitació
De l'emperador
Francès
Primer d'Àustria
Els ducs d'en Golema
Decidiran
Tresgedar-se
Primer a Praga
Després a Gorícia
Avui ja és
La Mènia
A una finca rural
I finalment
El 1844
A la mansió
Froisdorf
A les proximitats
De Viena
On passar
Els darrers
Set anys
De la seva vida
França
Escòcia
França
No França
Alemanya
Àustria
Escòcia
Esglònia
Ucraïna
Rússia
Com una altra
Que després en parlareu
I això
Bueno sí
Però aquesta noia
S'incomer
Unió de Verbo
Perquè va ser
L'única supervivent
De la revolució
De la família
Reial
Per dir alguna cosa
I va donar
Moltes voltes
Bueno
Acabem ja
Des d'allà
Veurà la caiguda
Definitiva
De la monarquia
França
I es dedicarà
A l'educació
Dels fills
Lluïsa de Bourbó
I Enric de Bourbó
Comte de Chambord
I pretenent
El tron
Com a Enric V
Sí
La família
Anava per aquí
No
Encara que hi anava
Més monarquia
França
Ja veieu
Una mallà
Marcada
Per la revolució
Francesa
Supervivent
De la mateixa
Viatgera
Sense
Govern
I una de les persones
I dels capetos
Més desconeguts
De la història
Maria Teresa
Moria
L'any 1851
De mort natural
Una neumonia
Està enterrada
L'església
Del monarquia
Franciscà
De Constangevica
En l'Ovo
Orica
Esglomènia
Per cert
Ell es deu
L'exhumació
Dels cossos
Dels seus pares
I les tombes
Reiaus
Que avui es poden veure
A la basílica
De Saint-Denis
I una sorpresa final
A la vocabalitat alemanya
De
Hittburghausen
Vivia la contesa
Wawel
Aïllada amb la seva parella
El castell
De
Eichhausen
La misteriosa parella
Va despertar
Va despertar un gran interès
Gràcies a la similitud
De la dona
Amb Maria Antonieta
Podria ser
Maria Teresa
Que una vegada
Alliberada
Però molt traumatitzada
Pels fets ocorreguts
Hauria rebutjat
Tornar al món exterior
Sent substituïda
Per Ernestine
Van Bricke
Una de les seves
Sets germanes
Adoptives
Els reis van adoptar
Dues noies
I dos noies
Si voleu saber més
Busqueu les investigacions
Realitzades
L'any 2023
ADN
Reconstrucció facial
De la novenada
Contesa oscura
Sigueu bons
Moltes gràcies
I ara
Un petit comiat polític
Dels que faig sempre
Molt petit
Que són similituds
Perdó
L'any 1933
Adolf Hitler
Guanya les eleccions
A Alemanya
De la República
De Weimar
L'any 2023
Miley
Guanya les eleccions
A la República
Argentina
A principis
De 1934
Hitler
Demana
I obté
Poders extraordinaris
Per actuar
Sense control
Del rei estat
A principis
De 2024
Miley demana
Poders extraordinaris
Per actuar
Sense el control
Del Congrés de la Lació
Alemanya
Es converteix
En una dictadura
Argentina
Segueix
A les seves passes
I després
Pulsius Penseus
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
Enorme
Enorme
Saps què, Joan?
Que continuem
amb les monarquies
i els burbons
No, no
I parlarem
rei Melchor
rei Gaspar
No, no
rei Melchor
rei Gastar
No, no, no
volia dir
rei emèrit
Joan Carles
Que ha decidit celebrar
el seu 86è aniversari
el passat 5 de gener
amb un auto-homenatge
en la seva residència
a Abu Dhabi
en els Emirats Ares
Però quina és la seva residència
a Abu Dhabi?
Doncs es tracta d'una mansió de luxe
abrorada en uns 11 milions d'euros
situada en una perigriciaca íria
la illa de Norai
d'un quilòmetre quadrat d'extensió
i a 15 minuts amb vaixell
de la capital
En un primer moment
quan Juan Carlos
va arribar als Emirats Àrabs
en el mes d'agost
l'emèrit es va allotjar
a l'oxós hotel Emirats Pales
quan va sentir que la seva peribadesa
podia veure's enveïda
l'avi de Leonor i Sofia
va decidir canviar d'allotjament
i va ser quan es va tragedar
a la mansió
que és una propietat
de la família real de Abu Dhabi
i en la que l'emèrit
compta amb almenys
5 persones espanyoles
al seu servei
3 ajudants de cambra
i 2 escorts
Aquests dos últims
són en realitat 4
perquè fan torns
de dos en dos
cada 15 dies
A més
de les visites
del seu metge de capçalera
el doctor Manuel Sánchez
qui és qui més vegades
ha estat amb Joan Carles
als Emirats
ja que té a la seva disposició
un fisioteropauta
i un entrenador personal
que l'ajuden a mantenir-se
el més en forma possible
L'emèrit
estaria també sent cuidat
i atès
pels metges
del príncep
Mohammed Bin Zayed
al-Nayan
un dels homes
més rics
i poderosos
dels Emirats
àrabs units
i que han tingut
sempre molt bona relació
amb la casa real espanyola
La casa
amb vista al mar
i piscina
compta amb
1.050 metres quadrats
construïts
i 4.150 de parcel·la
és un habitatge
de dues plantes
amb sis dormitoris
set banys
i amplis salons
la residència
ubicada en un palet
segí
i l'hílic
compta amb tota mena
de comoditats
està marcada
en un luxós resort
i la menció
compta amb tota mena
de detalls
destinats a l'entreteniment
una taula de billar
un futbolí
i fins i tot
una sala
fins i tot
una sala de cinema
encapacitat
per 18 persones
Aquesta
fastorre
d'automenatge
restitució
de la seva imatge
per mi
provocació
més que res
fan que
aquesta informació
vagi dirigida
als partidaris
tant sí com no
del vell
rei
de 86 anys
del vell
rei
de 86 anys
i va dirigida
als que no s'adonen
que la seva falta
de crítica
a l'emèrit
i els seus
accessos
sense cap actuació
per part
de la justícia
espanyola
faci més
per la causa
de la república
que unides
podem
mantenir econòmicament
una família real
per decret llei
que ningú ha elegit
democràticament
és de les coses
més medievals
que es practiquen
actualment
a l'estat espanyol
tot plegat
em fan dir
que a enyi
amb la monarquia
la justícia
i el periodisme
la realitat
supera la ficció
l'estat espanyol
mor
la primània
i la gent
que la gent
Deixem els burbons i les monarquies.
Avui, 12 de gener,
és el 12è dia de l'any de calendari, Gregorià.
Queden 355 dies per finalitzar l'any.
No, perdona, queden 354 perquè aquest és un any de tal espàs.
Mòniques, sabeu que avui és el dia internacional
de vessar un pèl roig, és una de les coses al·lucinants.
Avui és el dia internacional per donar petons a un pèl rojo.
Entens?
Un bon dia internacional.
Anem a buscar pèl roig.
I mira, esdeveniments, curiós,
el dia que vosaltres veniu per primera vegada aquí a la Ràdio d'Esverro.
Doncs mira, avui, un 12 de gener del 1970,
van haver inundacions generalitzades
per desbordament dels rius a l'Ebro,
al Tajo, al Duero, a Guadalajara, a Guadalquivir.
Un inundacions terribles, el 1970.
Avui, un 12 de gener,
els diputats de la Mancomunitat de Catalunya
són destituïts per un dictador, com parlava el Joan.
En aquell temps es deia Miguel Prima de Rivera.
El 2016, un dia com avui,
el Parlament de Catalunya embesteix Carles Puigdemont i Casamajú
com a 130 president de la Generalitat.
I el rest del món,
coincidint una mica amb el que explicava el Joan,
el 1816,
el govern,
a França,
desterra la família Bonaparte del país.
El 1897 Estats Units,
al vostre país, Mònica,
Nikola Tesla inaugura
la primera central hidroelèptica del món,
molt a poc de casa teu,
a les cascades del Niàgara.
I el 2010,
encara me'n recordo,
i vosaltres també,
perquè ser terrorífic,
un terratrèmol de manitud 7
que va devastar Haití.
Encara estan pagant les conseqüències.
Naixements,
aquí hi ha una part personal.
El 1948,
un dia com avui,
neix a Palma,
a Mallorca,
una escriptora mallorquina
que jo he admirat i admiro.
Es diu Carme Riera,
que va escriure dos llibres
quan jo era adolescent,
que em van impactar molt.
El primer,
Te deixe amor la mar com a penyora,
el 1975.
I el segon,
Jo pos per testimoni les gavines,
el 77.
Van ser dos llibres
que van capgirar
la literatura catalana
i concretament la mallorquina
amb aquesta nova visió
de literatura
que té Carme Riera
que avui és una catedràtica
de literatura a Mallorca.
Bé,
avui va néixer,
el 1995,
un pilot
de motociclisme català
que ja el seu nom
diu que és fantàstic,
que es diu Màbrich Pinyales.
A la resta del món,
Mònica,
avui va néixer
un contista francès
que ha sigut
la referència
en els contes.
Es deia Charles Perroul.
I Charles Perroul
va escriure un llibre
que era Contes de la Marocca
que va inspirar
els germans Grimm
i d'altres
amb els contes.
Perquè et faig una petita idea,
Mònica,
aquest home,
Charles Perroul,
el 1628
ja va escriure
Polset,
és a dir,
Polgacito,
Barba Brava,
és a dir,
Barba Azul,
la Ventafox,
és a dir,
la Cenicienta,
l'Avella Adorment,
la Caputxeta Vermella,
el Gat amb Botes,
tot això el 1628.
El que passa és que després
el van saber vestir molt bé
els germans Grimm.
Què més han indut?
Se'ns van passar
un 12 de gener.
i, doncs, mira,
que va néixer
que algun dia
m'agradaria fer un programa
en recordatori
de les reporteres de guerra
dones
que han sigut importantíssimes.
Doncs avui va néixer
a Oyster Bay
Mary Colvin,
la reportera de guerra
de The Sunday Times,
especialista en el món àrab
i que va ser assassinada
a Síria
i en totes coses
per ser dona
i en totes coses
per ser Mary Colvin
el 22 del 2012.
Era coneguda
aquesta reportera
perquè
va fer,
si no recordo malament,
el reportatge
a la guerra dels Tamils
a Ceylan
i una bomba
li va esclatar un ull
i era com el Moser Dayan,
és a dir,
que anava sempre
amb un parche a l'ull.
Increïble,
aquesta dona.
Bé,
el 1964
Mònica,
neix al Burkerque,
a Nou Mèxic,
Jep Bezos,
empresari
estudienc,
fundador
d'Amazon.
Tal dia com avui,
el 2011,
va morir
una pintora
que jo
he admirat sempre molt
i per això
la recordo,
que és de tota una família
en signes,
que es diu
Núria Llimona.
i a la resta del món,
a Nàpols,
va morir un altre pintor
que a mi també
sempre m'ha agradat molt,
un pintor barroc
que es diu
Luca Giordano.
Per finalitzar,
Anglaterra,
un dia com avui,
el 1978,
va morir
Agatha Christie.
Amb honor teu,
Mònica,
avui,
el 2000,
un dia com avui,
el 2007,
a Detroit,
va morir
Alice Coldran.
la dona
del John Coldran,
que jo sàpiga,
és de les poquíssimes
arpista,
a part de pianista,
a l'arpa,
traslladada
al jazz.
Sí, senyor.
L'Alice Coldran.
Superfamosista.
Un dia com avui.
Sí, sí.
I un dia com avui,
una altra,
una altra americana,
actriu
i cantant,
l'Isa Maria Presley,
la filla
de l'Alves Presley.
Tot això,
va passar
un 12 de gener,
el dia que
Mònica
Grin
i Mònica
Roxanne
Rodés
estan al meu costat.
I la vida sigue.
I continuem.
I amb aquest somriure,
amb aquest somriure,
de veritat.
i amb aquest somriure,
mòbil,
amb aquest somriure.
Continuem amb el voler
Continuem amb el volar
Voler, voler és
decidir tenir una cosa o fer una activitat
fer el possible per aconseguir
una cosa, necessitar o requerir
una cosa, provocar una resposta
o una reacció, estar a punt
d'esdevenir-se un fenomen meteorològic
Sembla que vol ploure
Tenir la intenció de procurar una cosa
o una persona, només et vol bé
I volar
Volar és moure's per l'aire
fent servir ales o un mitjà artificial
He viatjat en avió
Anar per l'aire un objecte que ha estat
llançat amb força, durant la baralla van volar plats
Moure's per l'aire
a causa del vent
I també volar significa
col·loquialment desapareixer una cosa
amb molta rapidesa, inesperadament
I volar també significa
desplaçar-se molt ràpidament
Haureu de volar per arribar a temps
Doncs bueno
Heu de volar per arribar a temps
per poder finalitzar
l'entrevista amb vosaltres
Perquè jo encara tinc moltes coses
i encara tenim una mica de temps
per acabar l'entrevista
Mònica
17 anys amb els mateixos músics
Us ho deu haver dit tot
Ho deveu haver tocat tot
Com són els teus músics?
Molt
Mai m'he deixat sola
Sols
Mai m'he deixat
Sempre estan buscant
A millorar
La música
La música
Però amb 17 anys
tu ho deus haver dit tot
T'ho deuen haver explicat tot
Amb una mirada
ja deus saber
Sí
El toc que tens que cantar la cançó
Sí, sí, sí
Com una mirada
La connexió que tenen
Es impresionante
I see the blue
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark sacred night
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
I hear beggars cry
I watch them grow
They're like much more
Than I'll never know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes
I think to myself
What a wonderful world
I see trees of green
Red roses too
I see them blue
Amb la presentació
Ben trobats urgents
He dit
Que com diu la lletra
De la cançó
Que la Mònica versiona meravellosament
Jo quan l'escolto cantar
Sento que
I believe I can fly
Doncs en primícia
Tindrem
La veu de la mare i la filla
De la Mònica i de la Roxana
Per primera vegada cantant juntes
Aquesta cançó
Mònica, Roxana
Vosaltres mateixos
I used to think that I could not go on
And life was nothing but an awful song
But now I know the meaning of true love
I'm leaning on the everlasting arms
If I can see it
Then I can do it
And if I just believe it
There's nothing to it
I believe I can fly
I believe I can touch the sky
I think about it every night and day
Spread my wings and fly away
I believe I believe I can soar
I see me running through that open door
I believe I can fly
I believe I can fly
I believe I can fly
I believe I can fly
I believe I can fly
I believe I can fly
Yeah
Ooh, see I was on the verge of breaking down
Sometimes silence can seem so loud
There are miracles in life I must achieve
But first I know it starts inside of me
Oh, if I can see it
Then I can be it
And if I just believe it
There's nothing to it
I believe I can fly
I believe I can touch the sky
I think about it every night and day
Spread my wings and fly away
I believe I can soar
See me running through that open door
I believe I can fly
I believe I can fly
I believe I can fly
I believe I can fly
Yeah
Cause I believe in me
And if I can see it
And if I can see it
Then I can do it
If I just believe it
There's nothing to it
Oh, I believe I can fly
I believe I can touch the sky
I think about it every night and day
Spread my wings and fly away
I believe I can fly
I believe I can soar
I see me running through that open door
I believe I can fly
I believe I can fly
I believe I can fly
I believe I can fly
And if I just spread my wings and fly
I believe I can fly
Oh, I can fly
If I just spread my wings and fly
I believe I can fly
I believe I can fly
I believe I can fly
Thank you
Sense, sense, sense, sense, sense paraules
Gràcies
Oh, vaga, vaga, vaga, vaga
Moltes gràcies, molt bé, vaga, vaga
Moltes gràcies, molt bé, vaga
Moltes gràcies, molt bé
Mònica, que bonito, eh
Que maco
Moltes gràcies
Moltes gràcies
M'heu deixat sense paraules, eh
Els sentiments no es poden explicar
Les sensacions encara menys
Tan orgullós de tenir-los a vosaltres al costat
Tan tremendament cofoi
Que la primera vegada que heu fet aquesta versió
Ha sigut aquí, als estudis, amb nosaltres a Ràdio d'Esverb
Que només us puc dir, com diu la cançó, que al vostre costat
I believe, I can touch, the sky
I és veritat, m'heu fet tocar el cel
I continuo toquen el cercant, que no s'ha acabat
El programa
I...
Mònica
Onze
Que jo sàpiga
No, set
Set LPs
O CDs
Digue-li com vulguis
L'últim
És una mica el recopilatori, no?
Sí
Explica'ns una mica
De quin
Em diràs de tots
Et sents més orgullós
Em diràs que de tots
De quin
Has trobat tu
Què és més Mònica Green
En la...
En el registrament d'aquest set
CDs
O LPs
O digue-li com vulguis
Ui...
Això és molt difícil
Oh, per això et faig
Comences amb els souxos
Eh?
Amb les sabates
Ok, els souxos
Jo he fet
En el estudi
Souxos
Aura
Això va ser el 88, no?
Con Tulio Tonelli
Y su hermano Mauricio Tulion
Que no está con nosotros
Un beso
Nen
Ha sido mi primer
Ha sido Sayonara
No, Sayonara és el 92
Sí
Y también
Vas fer dos de souxos
Si no ho sé malament
Em vas fer l'u i el dos, no?
Que yo tingui...
Souxos
Souxos dos
He sido
Dos
El 88
Y el 89
Sí, sí
Souxos
Me recuerdo todos
Uh, qué malo
Soxos
Y el Soxos
Colors
Colors
Soxos
Sayonara
Sayonara es posterior
Colors
Natural Thing
Oh, Natural Thing
Hay que...
Yo creo que Nacho
Era uno de mis favoritos
Porque...
Porque
Lo ha escrito casi todo
Yo creo que todos los temas
Son nuevas
Natural Thing
Project Soul
Yo...
También tenía...
También tenía...
Tenía...
Colors
Sayonara...
Ay, falta uno
No, son...
Son...
Son los siete
¿Son los siete?
Con...
Es natural thing
Ben trovats, oyents
Ya veieu que tot és en directe improvisat
Sí, sí, sí
Natural thing
Que la Mónica s'expressa tal com ell
Sí, sí, sí, sí
Que m'estranya molt
perquè té una memòria prodigiosa
Bueno, yo estoy pensando porque...
Todos son mis bebés
Per això que he dit jo abans
Es que es...
Es muy difícil
Pero, home, perquè em responguis això
Ya et faig la respuesta
Y también...
También era otras épocas
¿Estás d'acord amb mí?
Totalmente
Totalmente
Épocas
Y diferentes sonidos de voz
Registros
Registros
Que yo
Por mí
Era mejor o peor
Pero...
Yo lo he hecho
Discos también fuera de esto
Estoy hecho dos discos de...
Con Blanco y Negro
De...
De Música House
Yo lo he hecho Música House
Dos de Música House
Con Mario Balaguer
Que era...
Y también con...
Un Dr. Baker
En...
En...
En Scandinavia
En...
En Sweden
En Sweden
Sí
Y también con...
De Menero
En...
En...
En...
En...
En...
En...
En...
C...
En...
En...
En...
En...
Enetzung...
En...
En...
En...
En...
En...
En...
En...
En...
En...
En...
En...
són les teves memòries
l'acció teva
ja he escrit tot
ben trobats ullens
aquesta senyora
que està centrada al nostre costat
al costat de la Rosana
filla encantadora
com a premis, millor artista revelació
de l'any el 1994
per la cadena CER
premi Butaca
per la seva actuació a Cues de Panza
Cues de Panza, la memòria
el 1997
a la millor actuació en directe
que això va ser fantàstic el 2002
el que jo et deia
veus com no només sóc jo
que et dic
que quan tu estàs en directe
el públic es transforma
els ullens
aquesta màgia que tens
ens impregnes
escolta que no tinc que fer la pilota
no miris amb aquests ulls
que jo sóc un admirador teu
no sé què puc dir
jo sóc que jo sóc
jo sóc m'agradiciu de
este maravilloso país
me ha dejado gozar
me ha acceptat
com que jo sóc
com que jo sóc
amb els braços abiertos
tengo els amics
que són més
que me ha
que tienen
de cuentos bancarios
que no haces falta
dinero
porque tengo unos amigos
que son
todo
no lo cambiara
mi familia
aquí en Catalunya
para nada
de mundo
sigue teniéndolo
hace
40 años
que estoy viviendo aquí
y
aquí
voy a pasar
esto de mis días
no me mandas
a Estados Unidos
yo aquí
exacte
de fet
siempre que li pregunten
¿tornaries a Estats Units?
no
rotundamente no
no
sí
de visita
de visita
sempre
visita la familia
mis hermanos
mis germans
mis germans
a Estats Units
ara que et queden
9 germans
11
11 perdona
que heu 13
sí
se van morir 2
sí
i a part de tios
i nebots
uff
quan entres a Rosester
bueno
tios i tios
no molts
no no
perquè
no perquè
la teva mare
era filla única
sí
i el teu pare
i és curiós
el teu pare
el teu pare de Harlem
la teva mare de Brooklyn
de Brooklyn
i no vols fer la teva filla
va així
Anna i jo
Anna
jo crec que l'excusa
és que en vol tenir a prop
és que sí
ja ja ja ja
ja ja ja
ja ja ja
ja ja ja ja ja ja
ja ja ja ja ja ja
ja ja ja ja ja
ja ja ja ja ja ja ja ja HY country
ja ja ja ja ja Ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja jaiciency ältali
Estados Unidos me ha dado mi cultura en la música
y mi cultura como afroamericana, orgullosa,
orgullosísima de serla.
Y me ha aprendido mucho de eso,
pero también he aprendido bastante
porque estoy más aquí que en Estados Unidos.
Vino aquí con 20 años.
Y no voy a decir cuántos años tengo.
Miren Wikipedia.
Y no está en Wikipedia.
Y no está en Wikipedia.
¿Qué te parece?
Porque no me da la cara.
Pero estoy aquí más que en Estados Unidos
y no podía venir a un país mejor.
Es más, mira, pels oyentes, una premisa.
Pues yo diré que vas néixer un 11 de juliol.
De fa molts pocs anys.
Que ets un càncer.
Es veritat, eh?
Me equivoco, eh?
No has d'equivocar.
Esto es verdad.
Es veritat, es veritat.
Es veritat, es veritat.
I que busquen quien quiera.
A mí me da igual que soy muy orgullosa,
que he llegado a la edad que he llegado
y pienso estar, si Dios lo quiere,
muchísimo más.
Sense empenya.
Però quan me'n vas a l'altre barri,
tu em fas el responsable.
Hombre, solamente si...
No, no, eh, eh, eh.
No vamos a...
Saps què et dic?
Què?
Si no véns el meu enterro,
jo no aniré al teu.
Eh, que Dios, que Dios,
yo quiero ir a tu cumple,
quiero celebrar la vida,
home, que Dios.
Aviam, aviam,
que se m'ocumulen les coses.
¿Yo puc dir una cosa?
Totes les que vulguis,
el microfono.
Si esteu, si estén enamorats de tot.
A Ràdio Desbén,
moltes gràcies a aquest programa en concreto
per deixar i ser...
Ferran.
Jo a tu.
No.
Per ser el padrí de la meva filla
en la seva primera entrevista de su vida en ràdio.
I no podia fer la mano mejor que vosotros dos.
Uau.
No podia ser...
No podia ser...
Fantàstic.
El teu padrí.
El teu padrí.
A la vida real, el Fede.
Exacte.
Sempre va ser el padrí.
A la ràdio.
Sempre.
Ale.
Ja en tinc dos.
Dos padrís.
Ai.
Por favor.
Sí, sí, jo emocionada i molt agraïda.
Tu encara, encara no,
perquè no estàs a dintre d'aquest món
que aviat estaràs.
Esperem.
Mònica, Spotify us fa mal?
Spotify fa mal als artistes?
Sí.
O us ajuda.
O us ajuda.
Home, si no paga els artistes que té que fer.
És que...
No, ho pregunto perquè amics meus diuen,
coi, a mi Spotify m'ha ajudat a que em coneixin.
Home, sí, per una banda, sí.
A tu, per això t'he preguntat, Mònica.
A tu, evidentment,
tenir un enregistrament teu a Spotify
significa que no venguis TEDx.
Això d'entrada.
No venguis TEDx.
Ho veus, no?
Per això t'ho dic.
Ja.
Però sí que, d'alguna manera,
fan que a la teva música pugui arribar més gent.
Diria, eh?
Sí, és possible, és possible.
Sí, sí, sí, sí.
Però hi ha tans diferents aplicacions ara
per a què, d'un moment,
tu pots pujar el teu music.
Spotify sí és important.
Claro que sí.
Si tens un nivell.
Jo ha sigut,
i sempre ha sigut que vendia mi directe.
Sí.
Nunca era un artista de grabaciones.
De grabaciones.
De grabaciones.
Yo ha fet las cosas cuando yo quería hacerlo,
no estaba...
Es que no empezaba a cantar para ser la más famosa.
Solo quería cantar.
Y seguir cantando.
Y seguir aprendiendo de mi arte.
Y seguir abriendo y intentando...
y haciendo diferentes estilos,
porque eso me aprende,
me hace sentir...
Y sigue siendo joven.
Ajá.
Y entonces,
si estás con un discográfico,
te enganchas en un estilo,
no puedes moverse de ahí.
Y eran compañías fuera de España
que quería que luego entrara a España.
Yo podía hacer cosas.
Pero serás cinco años.
Y yo qué sé.
Tenían artistas súper más que yo.
porque yo sabía que yo voy a hacer
y el estilo que ellos querían para mí
no era el estilo que yo quería hacer.
No porque yo no quería
un contracto discográfico.
Es que no era estilo para...
No me sentía cómoda.
Entonces,
yo he hecho...
Yo he hecho al revés.
Yo he hecho...
Mi directo va a ser
la más de lo más que puede ser.
Pero, mamá,
también tú tienes un mérito al final
para mi gusto.
Hoy en día,
si hablamos de hoy en día,
obviamente,
cantantes,
puede serlo,
ahora básicamente,
con mucha facilidad,
mucha gente,
mucha gente que quizá,
para mí,
hablando ya como yo,
persona individual,
quizá no tienen tu talento
y han llegado mucho más alto.
Pero no es quien llega antes,
sino al final es mantenerse en el tiempo.
y tú has podido vivir de la música
toda tu vida
y eso es un orgullo para ti.
Yo tengo...
No me caen los senillos
y gracias a Dios
a la gente que me viene
a mis actuaciones
y me apoya
a los teatros,
a los auditores,
gracias a ellos
que yo puedo estar aquí todavía
y ellos lo saben
como lo quiero.
Y no tengo ningún disco.
y pero no puedo decir
quien nunca pueda tenerlo.
Tienes, pero no lo veo.
Tengo que hacerme,
tengo que hacerme.
Mònica,
Roxana,
quina pena que se cargui.
Ai, sí.
Ens ha passat volant.
Sí, divertidíssima.
Que bé s'estan vosaltres.
Igualmente.
A mi,
el Joan,
m'he posat a pel davant,
com un burro.
Però estic segur
que els soñents també
ens heu demostrat
que l'art
és expressió
i comunicació.
Tenir-vos al nostre costat
ha fet palès
el que és art.
Per això us he dit,
artistes.
Sobretot la teva mare,
tu estàs en camí.
Deu menys cantant,
arribaràs a ser artista.
Un plaer.
Un plaer.
Un plaer és nostre.
Per finalitzar,
diem-lo de sempre.
Hem començat el nou any
i perseguim aquí,
des dels benvinguts,
benvolguts i bentrobats,
amb la idea de la creació
d'un museu
per Sant Just d'Esferro.
Salut i bona ràdio.
Ens retrobem
en el proper programa.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Fins demà!
I love you so, baby, and I can't let you go, no, you are the one who makes me feel so real, ooh, what am I supposed to do when I'm hooked so on with you? Then I realize just somebody else has got, oh, I can't get off my horse and I can't let go, you are the one who makes me feel so real, ooh, what am I supposed to do when I can't let go?
Somebody else is, somebody else is, God, somebody else is, somebody else is, God, somebody else is, somebody else is, God, somebody else is, God, I can't let you go, no, no, you are the one who makes me feel so real, ooh, what am I supposed to do when I'm hooked so on with you?
Ràdio Desbert
Ràdio Desbert
Cada setmana us aportem
Recordeu, els dimecres de 10 a 11
I els dissabtes de 12 de la nit
A una de la matinada de diumenge
Music Club Sessions
Que la disfruteu
Bona nit
Music Club
Que la...
Que la...
I know there's just things you could do
Makes me wanna see that it's true
Know that I'm gonna leave in you
Something's got me going that I'll fade
But I can't find
Someday I'm gonna leave
This all behind
I know there's just things you could do
Makes you wanna feel this way
I know I got a chance to choose
You know that I'm always here
Cause you're beating out like a drum
Do you wanna fade
Oh, I feel the love
It's it at night
Love, don't make excuses
Don't let me down
You're beating out like a drum
I can hear that sound
Cause you're beating out like a drum
Do you wanna fade
Oh, I feel the love
It's it at night
Love, don't make excuses
Don't let me down
Cause you're beating out like a drum
I can hear that sound
You, so what you gonna do?
It's on you, so what you gonna do?
It's on you, so what you gonna do?
It's on you, so what you gonna do?
It's on you, so what you gonna do?
It's on you, so what you gonna do?
Cause you're beating out like a drum
Do you wanna fade
Oh, I feel the love
It's it at night
Love, don't make excuses
Don't let me down
You're beating out like a drum
I can hear that sound
Cause you're beating out like a drum
Do you wanna fade
Oh, I feel the love
It's it at night
Love, don't make excuses
Don't let me down
You're beating out like a drum
I can hear that sound
Cause you're beating out like a drum
Do you wanna fade
Oh, I feel the love
It's it at night
Love, don't make excuses
Don't let me down
It's on you, so what you gonna do?
It's on you, so what you gonna do?
It's on you, so what you gonna do?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!