logo

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu. Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

Transcribed podcasts: 139
Time transcribed: 10d 15h 38m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Vestmişter, honger, flot!
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquestes festes omplim de música a les vostres llars.
Escolta a Ràdio d'Esvern les Nadales de sempre i la millor música.
Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener
us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre.
Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern, els 98.1 de la FM.
Bones festes!
A l'escolta a Ràdio d'Esvern,
sintonitzes Ràdio d'Esvern,
la Ràdio de Sant Lluís,
i l'escolta a Ràdio d'Esvern,
i l'escolta a Ràdio d'Esvern.
A la Ràdio d'Esvern,
i l'escolta a Ràdio d'Esvern.
i l'escolta a Ràdio d'Esvern.
i l'escolta a Ràdio d'Esvern,
i l'escolta a Ràdio d'Esvern.
i l'escolta a Ràdio d'Esvern,
i l'escolta a Ràdio d'Esvern.
Bones festes!
Fins demà!
And I think to myself
What a wonderful world
Benvinguts, benvolguts i ben trobats en bona ràdio.
És temps de Nadal, és temps de tradicions ben marcades.
En parlarem d'algunes d'elles.
Però començarem canviant la tradició de la gent del nostre programa radiofònic
i avui serà en Josep Capellades que comença a explicar-nos les seves històries sempre tan reixides.
Sense més presentacions.
Josep, explica'ns coses.
Molt bé.
Molt content d'una vegada més estar aquí fent el programa.
I per aquestes dates, aquesta vegada, l'últim dia estàvem parlant de les residències reials
i dels que manaven a la ciutat de Barcelona des d'antic.
Vam quedar a la meitat.
Ens quedava a parlar de moltes coses.
Volíem parlar dels dos vellaures, etcètera, etcètera.
Però ho deixem al parcat per després de festes.
Ja ens parlarem.
doncs coses de Nadal.
Crec que és més de l'època.
Començarem amb un recordatori lingüístic.
Això cada any amb aquestes dades últimament es va repetint.
I com que gairebé ningú en fa cas, tornem-ho a dir.
Reïm o reïms? Nadal o Nadals?
Fem cagaltió o fem el cagatió?
En català, el reïm és el fruit de la vinya.
I si mirem el dicionari, diu que el reïm és una influtascència
formada per l'agrupació de valles, els grans de reïm.
Per tant, doncs els grans de reïm.
Si en castellà diuen les uves, que ho diguin com vulguin,
cada llengua evoluciona a la seva manera, ni millor ni pitjor, a la seva manera.
I Nadal o Nadals?
Originariamente Nadal es refereix al dia 25.
però si diem, no sé què faré per Nadal.
Què vol dir això?
Vull dir que durant aquestes dades, doncs no sé si aniré a casa dels parents,
mirant a casa, faré tal cosa o faré tal altra, aniré a esquiar o jo què sé.
Això és una mica la manera que ens pot ajudar a recordar, no?
I si ja diem, jo he passat uns Nadals molt diferents.
Potser el que hauria de voler dir és que potser un Nadal el vaig passar a casa,
un altre Nadal el vaig passar viatjant, un altre Nadal el vaig passar
amb uns parents que ja no hi són, etcètera, etcètera, no?
Una mica, doncs això, el caga tió.
Caga tió no és res, no és res, pot ser la festa, pot ser el que fas en aquell moment,
però en realitat el que diem vol dir és el, fem cagar el tió.
Hi ha dues paraules, dues paraules que sí que em posen bastant nerviós, ja de sempre.
És la nit bona i la nit vella, no?
De nit bones n'hi ha moltes, sobretot si estàs ben acompanyat.
En canvi, de la nit de Nadal és la nit de Nadal, la nit del 24.
Després d'un sopar, anar a la missa al gall, o no anar-hi, o fer el que sigui,
però és la nit del 24.
I la nit de cap d'any, doncs, és allò, la nit vella, la noche vieja.
El que dèiem abans, cada llengua, doncs, evoluciona de la seva manera, doncs, així.
Doncs no hi ha cap problema.
Vam dir una vegada que nosaltres tenim el cap d'any, el cap de setmana,
que una mica, doncs, comença i acaba amb cap,
perquè tenim un vocabulari, un vocabulari potser molt mariner a Catalunya.
I si el cap d'any realment vol dir el dia 1, el dinar del dia 1, per exemple,
o el dia 1, per no confondre-sí que diem la nit de cap d'any.
És l'altre cap, l'altre cap de la corda, no?
Bé, doncs amb això, dit aquestes coses, així és una mica recordatori,
i, doncs, parlarem una mica, doncs, de tradicions.
El sopar que he dit de Nadal, doncs, en alguns llocs es feia un pastís,
unes pastes, es menjaven abans o després de missa del gall,
es menjaven fruits secs, les panxes, les figues,
la cançó del noi de la mare, també l'amèl i mató, etcètera, etcètera.
Si agafem el costumari d'en Joan Amades,
veurem que de les festes de Nadal
hi dedica més de 250 pàgines.
val a dir que, en aquell temps,
quan ell va fer aquesta recuperació,
doncs, no, els mitjans de comunicació
no són el que són,
no eren els que són ara, no?
I va recollir moltes variants,
que d'un poble a l'altre, doncs,
cantaven la cançó d'una manera diferent.
Uns feien un pastís que se'l menjaven
abans de la missa del gall,
altres se'l menjaven després.
Uns, una cosa que en un poble
ho feien la nit de Nadal,
i altres coses ho feien al migdia de Sant Esteve.
Incluso s'ensenien fogueres a la porta de l'església
que duraven, algunes, més d'un dia.
Eren tots uns símbols i unes coses
que s'han anat perdent
i han anat canviant, etcètera, etcètera.
Si busquem algunes tradicions, doncs,
que potser, doncs, perdudes,
del Nadal barceloní,
una d'elles és la festa de Sant Nicolau,
el dia 6 de desembre.
En alguns països europeus,
Sant Nicolau és un bisbe
que venia de Turquia o d'Espanya
i que porta llaminadures
o joguines als nens.
Sant Nicolau de Bari.
És que és l'origen de Santa Claus.
Una de les múltiples
llegendes que hi ha, diu,
que Sant Nicolau tenia uns veïns
que eren molt pobres
i perquè poguessin comprar alguna cosa
pel dia de Nadal,
aquella nit els hi va tirar
per la Xemeneia
unes monedes
perquè poguessin, això,
poguessin comprar
algunes coses especials
pel dia següent.
I, com que tenien la roda estesa
a la vora del foc
perquè s'aixugués,
aquelles monedes van quedar
dins d'uns mitjons.
Aquest mitjó que veiem
en moltes coses,
aquests mitjons de colins,
de coladines,
allò, doncs,
aquest és un dels orígens.
Dic que és un dels orígens
perquè n'hi ha
coses de Nadal i de tot,
podríem estar només parlant
de varietats,
hores, de tot, no?
Però aquí, aquest Sant Nicolau
de Barcelona, diguéssim,
era el patró dels estudiants.
I per celebrar el seu dia,
els escolars de la ciutat
cantaven pel carrer
una cançoneta
que no sé quina música tenia,
però també deia això.
Sant Nicolau, bisbe de la Pau,
panxes i figues,
nous i olives,
tantes com vulgueu,
si no m'endonau,
escales avall, caigau.
I no s'hi mataven molt amb la rima.
Déu-n'hi-do, eh?
Però, vull dir-ho,
i la gent els obsequiava
amb aquests fluits secs.
Sant Nicolau,
com a patró dels estudiants,
va ser sustituit
per Sant Tomàs de Quino,
i la festa, doncs,
es va perdre.
Una altra festa
que s'ha anat perdent
era la festa de Santa Llúcia,
la festa de les modistes.
hi ha la fida de Santa Llúcia,
etcètera, etcètera.
Però les modistes
necessitaven tenir bona vista
i per enfilar les agulles de cosir
s'encomanaven a Santa Llúcia.
Aquí, segons la tradició,
li van treure els ulls.
Vull dir,
no sé ben bé
si hi ha d'allò,
però, bueno,
aquesta és la cosa, no?
I fins no fa gaire
totes les noies
sabien cosir i brodar
i moltes havien fet
aquells corsets
que se pronunciaven
per ràdio
del corte i confecció
en Sistema Martí.
Ha desaparegut,
aquesta història,
ja no es veuen.
Sí, no,
no, perquè,
també la gent tenia
gairebé la seva modista
de capçalera.
També.
La gent
es comprava roba,
anaven a la modista,
a vegades els hi embastava,
tocaves de cosir tu,
jo què sé.
Però ha canviat tot,
ha canviat tot.
També és cert que
un d'aquests motius
és que abans la dona
doncs no treballava.
No treballava fora de casa,
vull dir,
seria un fart de pencar.
Però vull dir,
realment,
que allò,
doncs,
semblava que
quan una dona es casava
l'honor del marit
era retirar la dona.
La dona,
doncs,
si treballava,
el marit feia que
parés a treballar
i ella,
doncs,
tenia hores
per tenir la casa a punt,
etcètera,
etcètera,
i cosia i cuinava
i tota una sèrie de coses
que ara,
doncs,
amb prou feines
la gent té temps,
no?
I nosaltres,
doncs,
tampoc hi col·laberem gaire
perquè molt de cosia
a part de fer algun botonet
si et cau,
jo poca cosa més,
eh?
Bé,
doncs,
dèiem,
Santa Llúcia,
les famílies
tenien la seva modista,
com hem dit,
més d'una,
i les modistes
aquell dia
sortien en grups,
anaven a prendre
xocolata amb nata
o melindros
al carrer Petitxol
o qualsevol
de les múltiples granges
que hi havia a Barcelona.
I era típic
que les perseguissin
per la Rambla
els estudiants.
També,
en aquells moments,
doncs,
les noies,
doncs,
com a gran cosa
era això,
estudiaven
el corte confecció
en Sistema Martí
i poca cosa més,
alguna secretària,
alguna coseta,
però molt poc,
i no diguem,
doncs,
a la universitat.
Encara recordo
que hi havia
alguna de llances,
alguna pel·lícula
de les modistilles,
hi havia una cançó,
Batalló de modistilles,
de Romarra,
que té bonita,
o què passia
per Madrid?
Una cosa així.
vull dir que
això de les modistes,
doncs,
aquí acaba.
El 21 de desembre,
la festivitat
de Sant Tomàs,
aquí començaven
les grans fires
d'hivern de Barcelona.
N'hi havia moltes,
n'hi havia
per tota la ciutat,
i de totes aquelles,
avui només
en queden dues,
i potser una tercera
que no n'ho sé segur,
ara ho diré.
La de Pessebres,
el Pla de la Catedral,
coneguda amb el nom
de Fira de Santa Llúcia,
i la Fira de Joguines
de la Gran Via.
Aquestes dues,
que sí que encara funcionen,
han canviat molt.
La Santa Llúcia
anava del dia 13,
dia de Santa Llúcia,
fins al dia 24,
a la nit,
després de la Missa del Gall,
o sigui,
ja ha entrat el dia 25.
Ara,
amb tot aquest afany
de començar les coses
tan aviat com sigui possible,
i allargar-ho tot
i que la gent,
doncs,
surti,
gasti,
faci coses,
la Fira de Santa Llúcia,
doncs,
comença,
doncs,
a l'1 de desembre,
i de vegades,
si el 30,
31 cau en cap de setmana,
doncs,
ja comença,
doncs,
aquell divendres,
dissabte,
diumenge,
encara que sigui 29,
30 o 31,
ja comença.
Això sí,
s'acaba el 23,
el 24,
ja no hi ha Fira de Pessebres.
La de Sant Tomàs
també ha canviat molt.
la Fira de Pessebres
va passar uns anys
de decadència
amb figures de plàstic,
tot molt,
molt deixat i tal,
però després
s'ha revisculat molt.
La Fira de Joguines
de Sant Tomàs
sí que es fa a la Gran Via,
encara,
és una Fira d'artesania,
més d'artesania
que de Joguines,
ara,
perquè hi ha alguns artesans,
entre cometes,
que tenen,
que tenen dos o tres
o quatre parades
a la Fira.
Vol dir que de Joguines
cada cop n'hi ha menys.
I abans,
els patges dels Reis
anaven a buscar les Joguines
que a Can Jorba
o a l'Àguila
al Siglo
s'havien exaurit
i els Firaires
encara en tenien algunes.
I com que és una nit
molt màgica,
la nit del Nidà 5,
el preu d'aquelles Joguines
anava pujant
a mesura que passaven les hores,
perquè els patges
veien que
els faltaven
algunes cartes
per acabar de complertar
i no trobaven
la Joguina,
dient.
Què dius això, Pep,
i que tu no saps molt,
com canvien
o com ha canviat
el ventall
de Joguines
dels que ja tenim
una edat
a l'Às d'ara?
Que pocs escalèstrics
es deuen prendre
i trens elèctrics
quan eren dos Joguines
màgiques
per a nosaltres,
oi ja eren top,
eh?
Sí, sí, sí.
Jocs de taula.
Te recordes?
Jocs de taula?
Jocs de taula
encara s'han venit.
Sí, sí, però
dels monopòli
que es venien
i els Jocs Reunits
de la nostra època,
quants monopòli
i els Jocs Reunits
siguin estatistes?
És que, a més a més,
aquestes coses
van canviar.
Va començar,
més o menys,
que jo recordi,
molt i volen
si trobem païà.
Perquè quan érem petits
només hi havia
els Joguines Heipel,
era l'única Joguina
que tenia marca.
Sí, sí.
Ara,
tu busques un ninot
que diguis,
mira,
jo vull regalar-li
doncs al meu net,
al meu nebot,
a qui sigui,
doncs un ninotet
que sigui un pagès
que no sé què,
no sé quantos.
Doncs,
si no has sortit
amb una cosa de la tele,
amb una sèrie de televisió,
un ninotet que sigui
un pagès o així,
que no sigui
algun famòbil
o alguna cosa d'aquestes,
no trobaràs res
d'aquestes coses.
En canvi,
abans,
hi havia els soldats.
Hi havia soldats
de la Segona Guerra Mundial,
hi havia els indis
i els americans,
que ara també
és políticament incorrecte,
perquè quan es poden matar indis,
evidentment,
però ho he dit
ni en broma.
Jo recordo,
ara fem una mica de memòria,
volia ser un programa
molt distès
i
Juegos Reunidos Hiper,
l'escalèstric,
els
los castillos
de Exyn,
te recordes?
Ho dic en castellà
perquè és el que
és com a dir.
El tren elèctric
que bàsicament
era Marc,
bàsicament,
no era l'únic,
però era la marca
de referència.
Els jocs de taula.
I el
el Sinenic,
aquell més primer
que anava
amb la manibaleta
aquella tant d'allò
i després ja parla
el Cine Exyn,
el Cine Sinfini.
Jo entenc
que el Cine Exyn,
la tecnologia
hagi canviat,
però jugar
damunt d'una taula
això no ha canviat.
Però avui la gent jove,
pocs,
pocs juguen
amb una taula.
Que poca gent jove
juga al domino,
per exemple.
Sí.
poquíssima.
La botifarra
quedem
a les quatre grans.
I amb les tablets
i totes aquestes coses,
que poca gent
juga pel carrer.
No veus nens jugant
pel carrer
com abans?
Millor perquè et fotien
un pilotasso.
Però veus que
era molta menys gent.
Perdona, Pep,
continuem.
No, no.
Fem un break.
Quan tu vulguis,
quan tu vulguis.
És un moment
i així s'acabo ja
amb la fila de Sant Tomàs.
Volia dir
que aquestes parades
que també
la nit de Sant Tomàs,
ai,
la nit de Sant Tomàs,
la nit de Reis
pràcticament
tancaven totes,
en quedaven un parell
que el dia següent
feien
l'agost,
que es diu,
no?
eren les que venien pila.
Perquè al començament
no hi havia el costum
que les cases de joguines
portessin la pila incorporada
i molts nens
a l'obrir la joguina
veien que
faltava la pila.
I doncs demà
pares, tiets
i avis
a córrer cuita
a comprar piles
a la fila de Sant Tomàs.
Doncs sí,
després seguirem més.
Canviem una mica,
si vols.
I see trees of green
Red roses too
I see the blue
For me and for you
I like to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
And the clouds of white
The brightness there
The dark green night
I like to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
I'm also on the faces
Of people in my eyes
I see friends singing her sing
How do you do
They really say
I love you
I hear babies crying
I'll watch them grow
They learn much more
Than I ever know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes, I think to myself
What a wonderful world
I think to myself
I think to myself
Hem escoltat la nostra sintonia a ritme de Nadala
Amb una veu molt semblant
Al que avui portem de convidat
Fa dos programes
En el programa número 97
El vam dedicar a la nostra sintonia
Avui, en el programa número 99
Del 22 de desembre del 2023
Tot desitjant
Que sent avui el dia del sorteig de la loteria més famosa a Espanya
Toqui algun premi
A qui formem part d'aquesta comunitat radiofònica
Començant per vosaltres, oients
Passant pels convidats
Que ens han acompanyat
En aquests 99 programes
I acabant per tots els membres
Que treballen i col·laboren a Radio Desver
Que tinguem sort
Doncs bé
Avui repetirem la presentació
Que vam fer per aquell programa
Tot canviant de protagonista
No tindrem convidat
Que estigui físicament present i assegut
En una de les cadires que integren el mobiliari
D'aquest petit estudi
On gravem el benvinguts, benvolguts i bentrobats
Avui, el convidat serà d'intèrpret
En cada programa
Hem escoltat la nostra sintonia
Interpretada per diferents músics
Cantants, solistes, instrumentistes
Conjunts, grups
Conjunts i orquestres
Avui farem un homenatge
A l'intèrpret que tenim de referència
Per la nostra sintonia
Parlarem del Luis Daniel Anström
De mal nom Satsmo
El sobrenom Satsmo
És un abreujament
De Sachtel Mouth
Que significa boca de bossa
O boca de sac
Tenia una boca molt grossa
El Luis Anström
En el 1932
El llavors editor de la revista Melody Maker
El senyor Mr. Percy Brooks
Va saludar Armstrong a Londres
Dien
Hello Satsmo
Abreujament del Sachtel Mouth
Que he dit
I probablement ho va dir
Sense mala intenció
Però aquest sobrenom
Va tenir èxit
I a partir d'aquell moment
Ja va quedar lligat per sempre
A Luis Armstrong
Abans de parlar
D'Anström
De Luis Anström
M'agradaria comentar
Arrel del que ha explicat el Josep
Coses que ens passen a Catalunya
Una d'elles són les tites
Que a mi personalment
Em fan molta gràcia
Comencem a fer una mica d'història
Cagar el tió
Cantant la missa del gall
Fent uns quants galls
Sembla coral
Ens atiparem
Amb l'escudilla de galets
La cardolla
El capó i els torrons
I encara ens quedarà molta feina
Sant Esteve i els canelons
El dia dels innocents
Que alguna innocentada caurà
Fi d'any i cap d'any
Que el Pep ens ho ha explicat ben clar
La nit de reis
I el dia de reis
Així doncs
Un munt de festes
Per Nadal
L'equinoci
Es produeix
En entrar la primavera
I la tardor
Mentre que el solstici
Té lloc amb l'arribada
De l'estiu i l'hivern
Es tracta de fenòmens
Astronòmics
Que determinen la durada
Dels dies i les nits
I la llum solar
Que rep
Cada hemisferi
De la terra
Mentrestant
Des del solstici
D'hivern
El dia es va allargant
I hi ha moltes dites
Populars
Que es fan referència
A aquest fet
I potser
Potser
Ben trobats
Sollens
En trobareu alguna
Que no coneixeu
Mira us presento
Les dites més populars
Que jo he anat cercant
Que he anat trobant
I he anat preparant
Per explicar-les
Sobre l'allargament del dia
Des del desembre
Fins al juny
Aquí a Catalunya
El nostre refrener
És molt ric
En dites
Sobre el creixement
I l'escorçament del dia
Sobretot
Els mesos
De desembre
Jan i febrer
Mira
He triat
Una quincena
Aprocs
No els he comptat
Però no sembla
Que són una quincena
Al final
Les que he triat
Com deia el Josep
Per Santa Llúcia
Doncs per Santa Llúcia
Un pas de puça
És la dita popular
Que diu
Que el dia comença a créixer
És el 13 de desembre
I al matí
El dia es continua escurçant
El sol surt a les 8
Diuen que a les 8.09
Un minut més tard
Que no pas
El dia abans
Però al vespre
S'allarga un xic
El sol es pon
A les 17.23
Un minut més tard
Que no pas
El dia abans
Comptat
I debatut
Doncs encara no creix
Allargament
És més perceptible
Des de Reis
Des del dia de Reis
Endavant
Quan la gent
Diu aquella frase
Ara ja s'hi coneix
Amb el dia
Dius, dius
Que el pas de puça
De Santa Llúcia
Ha variat
Ara no hi ha pas de puça
Encara
Perquè Santa Llúcia
Celebra abans de l'Equinosi
Abans Santa Llúcia
Celebrava el dia 23 de desembre
I ara és el 13
Encara no ha començat
A allargar-se el dia
Clar
Llavors sí que ja començava
A canviar-se
Molt bé
Molt bé
Molt bé
Bueno doncs mira
La segona que he triat
Per Nadal
Un pas de Pardal
Em sembla que el Josep
També havia fet
Algun comentari
El 25 de desembre
Al matí
El dia encara
S'escurça
Es fa de dia
A les 8.16
Però
El sol guanya
Caterrany al vespre
Ja que es pon
A partir de les 17.28
El Carles
Que és el meteoròleg
Quibruxot d'aquesta casa
Em deu saber molt per això
Però hi ha variants
Sobre aquest
Per Nadal
Un pas de Pardal
Per Nadal
El dia s'estira un pam
Per Nadal
Creix el dia
Un pas de gall
El dia no creixerà
Fins que Jesús
No naixerà
El dia creixerà
Quan Jesús naixerà
Com veieu
Contradictoris
El dia següent
Per Sant Esteve
Un pas de Llebre
26 de desembre
Segons el calendari
Dels pagesos
No hi ha diferència
D'insolació
Entre Nadal
I Sant Esteve
Per Ninou
Un pas de bou
Ninou és el primer de gener
És a dir
L'any nou
El dia
Encara s'escurça
Al matí
Però ja creix força
Per l'altre cap
El sol surt
A les 8.18
I ja es pon
A les 17.33
Hi ha variants
Variants d'aquesta dita
Per cap d'any
El dia s'allarga un pan
Per Ninou
S'allarga el dia
Però no s'allarga el sou
Per l'any nou
El dia s'estira un sou
El dia no es mou
Fins per Ninou
Bueno, són variants
Que per any nou
Un pas de bou
I per Reis
Un pas de vell
6 de gener
Al matí
El dia no va
Ni endavant ni enrere
Però el vespre
Continua avançant
El sol surt
A les 8.18
I es pon
A les 17.37
Hi ha variants
D'aquesta dita
Que diuen
Per Reis
Un pas de nyells
Per Reis
Un pas de camell
Pels Reis
El dia creix
I el ruc
Que no hi coneix
Pels Reis
El temps creix
I el fred
I el fred neix
Un altre és
Pel 17 de gener
Sant Antoni
Per Sant Antoni
Un pas de dimoni
El dia ja ha guanyat
Una mica de terreny
Al matí
I molt al vespre
Variants
A Sant Anton
Un pas de bou
Per Sant Anton
A les 5 i a sol
Per Sant Antoni
Abat mitja hora
Per cap
Per Sant Antoni
De gener
A les 5
El sol
Veuré
Per Sant Antoni
El porquet
A les 5
I es veu solet
Déu-n'hi-do
20 de gener
Sant Sebastià
Per Sant Sebastià
Un pas de marrar
No acabem de saber veure
La diferència
Entre els passos
Dels dimonis
I els dels marrans
Però el cas
És que en 3 dies
S'han guanyat
5 minuts de claror
El sol
Com diuen els meus amics
Valencians
El sol
Ix
A les 8
13
I es pon
A les 17.52
Hi ha variants
D'aquesta dita
Que diuen
Per Sant Sebastià
100 passes
De K
Per Sant Sebastià
Un pas
De Milà
Per Sant Sebastià
Una hora més
De dia
Ja
Per Sant Sebastià
Rucsarà
Que no se n'adonarà
El dia següent
El 21 de gener
Sant Agnès
Per Sant Agnès
Una hora més
La percepció popular
És que el dia
S'ha allargat una hora
Però segons
El calendari dels pagesos
Tan sols dura
27 minuts més
Com més enrere
És a dir
El sol surt
A les 8.13
I es pon
A les 17.54
El dia següent
L'endemà
22 de gener
Per Sant Vicenç
De la Roda
Creix el dia
Una hora
És a dir
En un dia
Guanyem dos minuts de sol
Sant Vicenç
Màrtirs
O de la Roda
O de la Mola
O d'Osca
O de Saragossa
És el patró
De València
Morir martillitzat
En aquesta ciutat
El 22 de gener
No se sap si
De l'any 304
O 305
Hi ha variants
Que diuen
Per Sant Vicenç
De la Roda
El dia
Llarg una hora
Abans jo he dit
El creix
El dia
Una hora
Per Sant Vicenç
El sol
Entra pels torrents
I a la comarca
De la Ribera
Tenen una dita
Pròpia
Per aquesta diada
Per la fireta
Una horeta
La fireta
És la fira
De l'aguà
De suar
Que es fa aquest dia
En honor
Del Sant Vicenç
Màrtir
El 25 de gener
Ja es demà
3 dies
Per Sant Pau
Una hora
I cau
Un mes just
Després de Nadal
El dia
S'allarga
38 minuts
Ara el sol
Surta a les 8.09
I es pon
A les 10.59
Aviam he dit
Sant Pau
No és el Sant Pau
Tradicional
És una excepció
D'aquest nom
Que és un nom
Ben català
Que es diu
Pol
I un fill meu
Es diu
Per això ho conec
També
Es diu
Pol
Darrer dia de gener
Una hora més
Ja té
Qui la vulgui
Ben comptar
Hora i mitja
I trobarà
Això és el 31 de gener
Sant Joan Bosco
Aquesta nit
Apalesa
Que a l'hora
De comptar
El temps del sol
Guanyat no ve d'aquí
Que no cal mirar prim
Que el dia
No ha crescut
Pas una hora
Però si ho volem
Ben comptat
I veurem
Una hora i mitja
I tot
En poques dites
Com aquesta
Transportant la ironia
Refrenyera
A darrers de gener
Una hora i mitja
I si ho mires
I si ho mires bé
Una hora i mitja
Una i mitja
També
Hi ha el 2 de febrer
Una data
Ben catalana
Per la candelera
Una hora entera
El 2 de febrer
És el dia
De la presentació
Del senyor
O la purificació
De la mare de Déu
És el que diuen
Els cristians
O els catòlics
M'ho dic
Que s'escau
40 dies
Després de Nadal
La tradició
Diu
Que s'ha de desmuntar
El pessebre
I és quan es tanca
El segle
Del Nadal
El sol
Continua
Avançant
Iix
A les 8.02
I es pon
Ja
A les 18.09
Variants
Per la candelera
Una hora sencera
Per la candelera
Una hora endavant
I una hora enrere
No ho entenc
Ben bé
Què significa
Però
És una dita
Que he trobat
Que es remarca
La importància
D'aquest 2 de febrer
Suposo que debo
Que dir
Una hora per davant
I una hora per darrere
Ja
Sí, sí
Que són les dues hores
Que abans
Sí, sí
A vegades dèiem
Una hora
O una hora i mitja
També
Moltes hores d'aquestes
No s'ha de buscar
La cosa exacta
Sinó que rimi
Perquè com que
Abans
Majoritàriament
La gent no sabia
Ligir i escriure
Això era una manera
De memoritzar
La gent sí que tenia
Memoritzat
El Sant Oral
I sabien que
Santa Llucia
Era el 13
I Sant
Sant Sebastià
L'Indefebrer
Etc, etc, etc
Ara doncs
Però feina
En sàvem 3 o 4
Igual que
Abans
Sabíem molts números
De telèfon
I ara en sàvem 3 o 4
2 o 3
Com a molt
Però ho he dit
Tenim altres coses
Que fan la feina
Per nosaltres
Una anècdota
És que
De ben petits
Sabíem el telèfon
De casa
Per trucar
Ara costa
Perquè com
Tot va amb mòbil
No ens trucavam
A nosaltres mateixos
A més
Abans trucaves
En una casa
I després
Que hi ha folanet
Ara com que truques
A la butxaca
Ei tio, què fots?
On tens?
Amb tota la confiança
Del món
Però la pregunta
Ha canviat
Per Sant Blai
Un pas de cavall
Ja ho veus
El 3 de febrer
De la puça
De Santa Llúcia
Al cavall de Sant Blai
El dia s'ha allargat
55 minuts
I abans parlàvem
Si ho sabem
D'una hora
Una hora i mig
Ja ho veus
I una a la pel davant
I una a la pel darrere
Però ara
Concretament
Per Sant Blai
S'allarga 55 minuts
El dia
Entre Santa Llúcia
I el 3 de febrer
Per Sant Maties
Iguals
Són les nits
Que els dies
Antigament
Es celebrava el 24 de febrer
Ara és el 14 de març
I també
És anomenat
Macià
Tant l'un nom
Com l'altre
Han donat
Refrenys semblants
Aquest dia
El sol
Ja surt
A les 7.34
I es pont
A les 18.36
De manera que
La dita
No és exacta
La nit
Encara és una hora
Més llarga
Que no passa el dia
Perquè si no
Ja passaríem
Del sortici
A l'equinoc
Que és el que he explicat abans
Per Sant Maties
Tant de nits
Com de dies
Per Sant Macià
Tant nit
Com dia
Hi ha
Els mesos de març
Abril i maig
Quan el dia
Es va llarga
Es va llarga
Han deixat
Pots refrenys
D'aquest àmbit
I pels vols
De Sant Joan
La nit
De Sant Joan
La més curta
De l'any
Ja comencem
A veure dits
Que parlen
De l'escurçament
Del dia
Com ara aquesta
En què tanquem el recull
Del juny endavant
El dia
Es va escurçant
Té com a variants
Del juny enllà
El dia comença a baixar
Del juny enllà
El dia es comença a escurçar
Juny acabat
Dia escurçat

Déu-n'hi-do
No
També
I això només
Amb la durada del dia
Que si agafes
Amb les collites
Si agafes
Amb
Amb el clima
Agafes
No sé què
Vull dir
Tens aquí
Vull dir
No t'ho acabes
I watch them grow
Till I watch more
Than I never know
Jo sóc el petit bailet
Cançadet de ton camí
Vinc amb el meu velletet
Per veure Jesús diví
Xerampic, xerampic, xerampia
Xerampic, xerampic, xerampic
Xerampic, xerampic
Josep i Maria
Tenen un petit pinyó
He portat la carmanyola
Tota plena de vi blanc
Et melles mel i formatge
Per Jesús el diví
Fan
Xerampic, xerampic, xerampia
Xerampic, xerampic, xerampic
Xerampic
Sí, les cançonetes
Cançonetes de Nadal
Aquestes cançonetes
Que quan érem
Nosaltres petits
Ens les ensenyaven
A casa
Els avis i les àvies
I els pares
Ara doncs
Hi ha disc
Hi ha
Tens el Super 3
Hi ha gent que canta
Pels carrers
A la nostra època
Tot això doncs
No passava
A més l'idioma oficial
Era el castellà
I a part del
Noche de paz
I a Cia Belén va a una burra
I a les peces en el rio
Aquestes coses així
I un any llatí
Te recordes
A la d'Este Fidelis
A la d'Este Fidelis
Per això d'aquesta
Ja també
Incluso va venir
Un mica més tard i tot
Però sí, sí
Després doncs hi ha això
I ara doncs
T'ho estaves per tot arreu
I abans era
Tothom se la sabia
Les cantaves a casa
I anava passant
De pares a fills
Jo recordo
Que em vaig trencar el braç
Per aquests voltants
De festes
I em van posar
Per posar-me els rossos bé
Em van adormir
A la Creu Roja
I no és com ara
Que vaig estar 14 hores dormint
Ara s'ho diuen espantat
En aquella època
Es despertarà el nen
I el taxista
Es veu que
Aquell bon senyor
Era català
Hi havia taxistes catalans
Aleshores
Molts
I
Segons em diu el pare
Que em va cantar
Doncs la mare de Déu
Quan era xiqueta
A veure si em despertava
Jo tenia 10 anys i tal
Però com que eren aquelles dates
Així
I dic això
Perquè aquesta cançó
És una cançó
Doncs que me l'ensenyava l'àvia
L'àvia va morir
La mare del meu pare
Que jo tenia 4 anys
Acabats de fer
Però recordo perfectament
Que m'ensenyava
Doncs aquestes cançonetes
Com a anècdota
Benvolguts oients
El Josep
Degut a que es va trencar
El braç dret
Va aprendre
A escriure
Amb l'esquerra
I avui
El nostre
Estimat Josep
I col·laborador
Indispensable
Del benvinguts
Avui escriu
A les dues mans
Indistintament
I a més
Igual escriu
Amb les dues
Endavant
Que enrere
Una cosa de cirque
Bueno
Deixem anècdotes personals
Però no he explicat
Com mentida
No, no, no
El que passa
Que no és que n'aprengués
Vaig poder desenvolupar-ho
Perquè clar
A la nostra època
No estava ben vist
Tu eres un escarrà contrariat
Jo era escarrà contrariat
Jo em ve de família
El meu pare era escarrà
I m'amenaçaven
En ligar-me
A la mala esquena
Però jo recordo
El teu pare
Escriu sempre a la dreta
Sí, perquè també
El van obligar
Pobre home
I a més a més
Ell era d'una època
Que va començar
També sent escrivent
En un despatx
I ell va anar
En una acadèmia
De reforma de lletra
I inclús la primera
Que li van ensenyar
Ell m'ho explicava
Després vaig trobar
Un dia uns quaderns
Que tenia
I em vaig guardar
Un o dos
Perquè corren per casa
Li van ensenyar
De sortida
A canviar
La manera d'agafar el llapis
Per poder corregir
Des de zero
La manera
I tingués més bona lletra
Per poder, doncs, escriure
I quan a mi
A per volari
Em van dir
Que em lligarien
La mala esquena
Es va passar
El meu pare
Allà ha fet una fera
A veure que el meu pare
Era un senyor pacífic
I va dir
Que si li lligaven
La mala esquena
El canviau del cul
Que se'n sentiria
De parlar
I, bueno
Doncs això
Doncs jo escrivia
Amb l'esquerra
Tenia que fer els deures
Amb el quaderno de borrador
Perquè el feia amb olígras
Perquè, esclar
La pluma
Se't clavava
Però no ens deixaven
Escriure fins als deu anys
Bé, tornem a Nadal
Que és més divertit
Abans
Acabam de parlar
De la Fira de Sant Tomàs
I m'he deixat de dir
Que una de les paradetes
Que hi havia
Encara en queden
Un parell de paradetes
D'aquestes
Però hi havia diverses
I moltes
Que venien
Figuretes de maçapà
Us ferrats
Bistecs
Tot estava molt ben fet
Pollastres
Pollastres a l'ast
I després hi ha
Les típiques
Les monedes
Les cigarretes
I els abans
Que ara evidentment
Està totalment prohibit
I els de cigarretes
Són capsetes
Teòricament
De llapis
De colors
I hi havia
Emplut estrella
Eren les tifes
De xocolata
Que estaven
Fastigosament
Ben fetes
Ara encara
Amb el seu
Amb el seu
Orinalet
Amb la mel
Groga
Etc
No cal
Seguim d'allà
Ja us podeu imaginar
Tots
Com anava la cosa aquesta
Encara se'n troben
Encara se'n troben
Però no
Vuit o deu paradetes
Com hi havia abans
Sinó que em sembla
Que en queden
Un parell
L'altre dia
Em vaig passar
I en vaig veure una
Em sembla que això
Amb això
Sí que ja
Acabo la fira aquesta
Abans deia que hi havia
Una tercera fira
Que era la fira
De capons i galls indis
Que es feia
A la Rambla a Catalunya
Que
Als anys 40
Encara sobrevivia
Jo aquesta ja
No l'he vista
No la recordo
Que jo soc més endavant
Però
El que sí que
Abans va passar
Al parc de la Ciutadella
A la parc que dona
De dalt
Que dona
Diguéssim
Al passeig Lluís Companys
I aquesta sí que fa uns anys
Encara vaig veure
Molt minsa
Però encara tenien
Galls indis
I quatre galls
I gallines
I tal
Ara com que també hi ha
La fira del Prat
De Potablava
I aquestes coses
Tot això suposo
Que ja ha canviat
I no crec
Que encara funcioni
No he comprovat
Però aquesta encara
Encara hi era
No
La fira de la Potablava
Aquesta sí
No, no
Jo deia
La de Barcelona
Aquesta sí
I tant
I cada vegada
Hi va més
Hi ha dues fires
D'animals
Vius
Una és
La Potablava
Dels galls
D'aquesta raça
I l'altra és la de l'anachmut
Del Penedès

Aquestes coses
Ha de recuperar tot el que es pot
I ben fet que es fa
Una tradició medieval
Que també
Es havia perdut
Era la carassa
La carassa de Barcelona
Es va recuperar
Poc o molt
I va tornar a desaparèixer en sec
Les carasses eren unes figures
Que de l'edat mitjana
Es penjaven els orgues
De les catedrals
I d'algunes
Esgrègies catalanes
I solien representar
El cap dels enemics
Que en aquells temps
Eren els serraïns
O els
O els pirates
Per Nadal
Les carasses
Llençaven carmels
Per la boca
I feien
Enganyotes
Els menuts
La carassa que sortia
Cada any a passejar
Pel barri gòtic
De la segona època
Vull dir
Era una figura
Que es va crear
L'any 1988
I que recordava
L'antiga carassa
De la catedral
Aquest ressortiment
Es va tallar en sec
Per no
Ser políticament incorrectes
Amb el gran nombre
D'immigrants
Que tenim
I a part de la carassa
En molts llocs
Era associada
Directament a la figura
De Mahoma
Era un coll tallat
Etc
Etc
I la por dels atemptats
Islamistes
Va ser determinant
Per tallar
Aquí sí
La tradició
En sec
Sembla que ara
Vol tornar a ressorgir
I hi ha com una mena
Com un ninot festiu
Sense més connotació
Tinc la cara de mort
Tinc la cara de pirata
El que tu vulguis
Però sense
Sense donar-li
Més importància
A veure si se'n surten
Faran que passa
Com amb el tio
Altres s'han mantingut
I han transformat
I han millorat
O han canviat
Jo què sé
Digue-li com vulguis
El caganer
La figura del caganer
Doncs últimament
Té un èxit brutal
Hi ha botigues
Especialitzades
En caganers
Cada any
Surten uns quants caganers
I no ets ningú
Si ets una mica famós
I no han fet el teu caganer
Vull dir
Taves el del sant pare
El del jugador de futbol
Que ha destacat aquell any
Etc
Etc
Qui vulguis
N'hi ha molts
El fet de ser una cosa
Doncs que als nens
Els hi agrada molt
Aquestes coses
Categorògiques
De pipí
Caca
Els nens
Els hi encanta
I això
Doncs de fet
Que molts nens
Vullin fer el pessebre
Pràcticament potser
Pel caganer
Si tu tens
Fas el pessebre a casa
I bé
Canalla
El primer que et pregunten
És pel caganer
I si us dius
Que no el tens
L'interès pel teu pessebre
Amb aquells nens
Ha perdut un 80%
Fins i tot
Aquest any

Però aquest any
El pessebre
De la oció de pessebristes
Allà al museu
Mares té el seu caganer
I fa uns anys
Si tu participaves
En un curs de pessebres
De la oció de pessebristes
El fet de tenir el caganer
Era motiu
De descalificació
Vull dir que
Les coses
Han anat canviant
No està malament
Tampoc
La figura del caganer
Doncs té unes connotacions
De fertilitzar la terra
Coses ancestrals
Etcètera
Etcètera
Però tampoc cal buscar
Tres peus al gat
I ja està
Un altre
Que també ha canviat
Va desaparèixer

De fet jo tampoc
Que no l'he conegut mai
Més que com a broma
Pels nens
L'home dels nassos
Em deien quan és petit
No has vist l'home dels nassos
Quan surtis
Fixa-t'hi bé
Que veuràs un home
Que té tants nassos
Com dius
Que queden a l'any
I tu sorties pensant
Que volies un home
Tant 65 anys
I no pensaves
Que a l'any
Li quedaven més un dia
Ara doncs sí
S'ha fet també
Com un cap gros
A diferents llocs
Que va repetint
Carmels
I promociona una mica
Doncs les botigues
Del barri
O de la zona
Per on
Per on
Corre
O sigui que
És una tradició
Que bueno
S'ha mantingut una mica
A la seva manera
Però bueno
No està malament
La que s'ha perdut del tot
Pràcticament
Era la dels sants
La dels sants innocents
La innocentada
En els seus moments
Vaig a la llufa
Exacte
Va tenir moltes
Moltes varietats
El dia dels sants innocents
És una tradició
Que se celebra
El 28 de desembre
Com es recorda
La matança dels innocents
Que és una narrada
L'Evangeli
Segons Sant Mateu
I la tradició
És un dia
On es fan bromes
A familiars
Semblant
Al dia
Al dia dels folls
O a França
Al dia del peix
Que es tenen el primer d'abril
No sé ells
Per què ho fan el primer d'abril
No ho he buscat
Però vull dir
És una cosa semblant
I aquí
Doncs se celebra
A Catalunya
Se celebra
Tot l'estat espanyol
I alguns països
Sud-americans
Aquí la més coneguda
Era això
Penjar la llufa
Com has dit abans
Ferran
La llufa
Algú
Sense donar
Que se n'anés
I la més lluint
Doncs durant
Una part del matí
O del dia
Nés amb la llufa
Penjant
La llufa que hem conegut
Nosaltres era aquella silueta de paper
Un ninot de paper
Però en altres moments
Havia sigut una fulla de col
Una fulla d'arbre
Qualsevol cosa
Que es penjava
O bé amb una agulla de cap
O bé amb un cel·lo
Amb un cel·lo
I en llocs més
Tens més antic
Amb alguna d'aquestes
Herbes
Que feien com de velcro
Que llavors
Amb un jersei de llana
S'enganxava perfectament
A veure
De vegades tornes del camp
Encara amb algunes coses
Enganxades als mitjons
I tant
Sí, sí
Bé, doncs el nom
El nom del llufa
És evident
Es porta al darrere
I té poc pes
Per tant
El nom és molt encertat
I com que les víctimes
Eren principalment
Persones grans
Va anar de caient
Perquè calen els més fàcils
D'enxadar
La desaparició
De la figura d'aprenent
O del grup
El botón és
Que eren també
Les víctimes principals
De tot això
També va ajudar
Que desapargués
La inocentada
Alguns
Alguns aprenents
Que venien de fora
I no dominaven la llengua
Doncs se'ls feien
Anar a la farmàcia
O a qualsevol botiga
A comprar
L'ongüent d'estar cam aquí
L'ongüent?
L'ongüent d'estar cam aquí
Estar cam aquí
Vol dir lligam aquí
Era una paraula així
Que el nal no entenia
I anava
I preguntava com podia
L'ongüent d'estar cam aquí
I la gent que estava
Ai se'ns ha acabat
Però mira
Si vas a la farmàcia
D'altre
Ai no
Però escolta
Aquella botiga de mitjons
Avui en tenen
Perquè tenen una oferta
I aquell pobre noi
Anava amunt i avall
Fins que
A algú
Li feia pena
Li deia
No torna, torna
Que és una broma
O ell s'adonava
Que li estaven prenent el pèl
Per la cara que feien els altres
I en el cas de la banca
El que dèiem abans
Els grups
Els botones
Doncs
Això es feia
Evidentment
Normalment
A l'oficina principal
Perquè és clar
Allà els podies fer
Anar amunt i avall
Sense sortir del lloc
Li enviaven a buscar
La màquina
De quadrar els comptes
I aquell pobre nano
Anava allà
Ves al setè
Que si no
Avui no sortirem mai
Perquè no podem quadrar els comptes
Si no tenim la màquina aquí
I aquell noi pujava allà
I aquests que estaven
Ai quina llàstia
Se l'ha endut
Em sembla que la tenen el cinquè
I el cinquè
Però si l'hem tornat
A posar el sisè
I aquell pobre nano
Doncs li passava el mateix
Fins que ell deia
Bueno
Ja n'hi ha prou
M'esteu pres al pèl
Vull dir
Tio
Baixa cap avall
Que ja n'hi ha prou
Traumatitzat
Entre una cosa i l'altra
Després
Sí que la tenim molt èxit
Això doncs
Els diaris
I les emissores de ràdio
Em feien moltes
D'inocentades
I eren divertides
I de vegades
Doncs ja procuraves
A veure quina era
I tal
I a última hora del dia
Normalment
Explicaven
La que havien fet ells
I la que havien
I la que havien fet
Altres
Atres emissores
Encara surten als diaris
No?
Però molt poques
Ara molt poques
Si tenim uns diaris falses
Tot l'any
Perquè ja no cal
Algo deuen això
Fakes

Però abans eren
Aquelles molt divertides
Que deien
I que si un jugador
Can Reixac
Estava a punt de fitxar
Pel Real Madrid
Que pràcticament
Els passants reis
Ja hi anava
I o coses d'aquestes
Així
En plan bèstia
Bueno
A Viquipèdia
Es diu que
La oració entre les bromes
I burles generalitzades
I la llegenda
Dels infants d'agullats
Té el seu origen
Amb les enganyifes
Que els pares dels infants
S'haurien hagut de pescar
Per l'hora de protegir
Els seus petits
De l'assassinat
I eliminar-los
Per seguidor
Etc
Jo crec que la cosa
De més senzilla
Els nens són innocents
I se'ls pot enganyar fàcilment
I sense pensar
En l'acte d'assassinar
Nens innocents
Vull dir
Això sense més coses
Ara seria políticament incorrecte
I no es podria dir
No acabaríem mai
Podríem passar hores i més hores
Parlant de coses que es feien
I ara no es fan
O a l'inrevés
Tenim encara per exemple
La missa del Gall
I el cant de la Sibila
La missa del Gall
És la missa que es fa
El 24 a les 12 de la nit
O a la missa de matines
Que es diuen més a les illes
És una missa
I després també
Amb altres endrets
En altres moments
S'ha fet una de la missa més d'hora
Cap allà a les 8 del vespre
Perquè hi pogués anar a la família
Amb canalla
O amb avis grans
Que tenen poca mobilitat
Etc
I se'n deia la missa del Pollet
Una mica així
En broma
També
Hi ha moltes varietats
Gent feien uns pastissos
Abans de començar
Altres ho feien després
Etc
Etc
I tal
I bueno
Després podem seguir
Continuant amb altres coses
Si voleu
I see trees of green
Red roses too
I see them blue
For me and you
And I think to myself
What a wonderful
Luis Daniel Armstrong
Va néixer el 4 d'agost
Del 1901
I va morir
El 6 de juliol
Del 1971
Això que va néixer el 4 d'agost
Del 1901
És
Una
Una mentida
I després ho explicaré el per què
O no és la realitat
També
Luis Armstrong
Com m'ho explicava abans
Va ser conegut com
Sachmo
I va ser
Un dels grans músics de jazz
Del segle XX
Armstrong
Que va ser un personatge carismàtic
I un músic innovador
Amb el seu talent musical
I la seva personalitat
Va transformar el jazz
En un estil de música popular
Tot i que primer
Va guanyar fama
Com a trompetista
També va ser
Un dels més influents cantants
De jazz
Conegut per la seva presència carismàtica
I una veu profunda
I fàcilment identificable
Com també per la seva manera
De tocar la trompeta
És
Tothom
Cancelà del jazz
La imatge de Luis Armstrong
És amb un mocador
A part de la trompeta
Amb un mocador a la mà
L'influència d'Arstrum
Es va entendre
Es va estendre
Molt més enllà del jazz
I al final de la seva carrera
En els anys 60
Va ser ampliament reconegut
La seva gran influència
En la música popular en general
Diversos crítics
Han dit que potser
És el músic nord-americà
Més important del segle XX
Altres que
Luis Armstrong
Va ser probablement el músic
Que si volia
Podria tocar
10.000 milions de notes
Però només una simple nota
Ja era una cosa molt vella
Aviam, faré un petit resum
Del nostre intèrpret
De la nostra referència
Amb la sintonia
Del benvinguts
Dels primers anys
Una petita biografia
Armstrong
Que és el que jo us explicava abans
Ell afirmava
Que havia nascut
A l'1 de gener
Del 1900
Una data que s'ha reproduït
A més en moltes biografies
Tot i que va morir
El 1971
No va ser fins
A mitjans
A mitjans de la dècada
Dels 80
Del 1980
Quan la seva veritable data
De naixement
Es va saber
Ell va néixer
El 4 d'agost
Del 1901
Que és el que jo us comentava
Al començament
I va ser descoberta
Per l'examen
Dels registres
De baptisme
Va néixer
En una família
Molt pobra
Molt pobra
I va viure
La seva infantesa
I joventut
En un barri marginal
De New Orleans
El seu pare
William Armstrong
Que tot just
Va morir
Va néixer
El 1921
Però just
Va morir
Quan
Començava
L'èxit
Del seu fill
Va morir
El 1922
Van abandonar-los
Van abandonar
Tota la família
Quan
Quan
Lluís
Era
Era un nen
La mare
Maria
Mayan
Albert
Que aquesta
Sí que va conèixer
Més
Perquè va morir
El 1942
20 anys
Després
Del pare
D'Arstrum
Total
El pare
Els va deixar
Lluís
I la seva germana
Beatriz
Armstrong
Collins
A cura
De la seva
Àvia
Josefina
Armstrong
Personatge
Que va tenir
Molta influència
En ell
I
De vegades
Tenia un oncle
L'Issac
Que
Els ajudava
En resumint
Lluís
Ats 5 anys
Va tornar a viure
Amb la seva mare
I els seus parents
I veia el seu pare
Que vivia
Amb una altra dona
Només
En les desfilades
Famoses
De New Orleans
Siguin per Carnaval
Siguin pel Sant Terro
Siguin per
Les festes
A New Orleans
La gent
Sortia
Encara surt
Però abans
Sortia molt més
Al carrer
Anècdotes
I resums
De la biografia
De petit
Va assistir
A una escola
Que es deia
Fisc
En que probablement
Va tenir els seus primers contactes
En la música criolla
Va portar
Una mica de diners
A l'economia familiar
Fent repartidor diaris
I també recollia
Aliments descartats
I els venia
Als restaurants
Imagineu
Però no va ser suficient
Per allunyar
La seva mare
De la prostitució
Es quedava
Fora dels salons de vall
En particular
Del Funky Watt
Molt famós
En aquell temps
En New Orleans
Que era el més proper
A casa seva
On hi havia
De tot
Des del vall
Llicenciós
A la quadrilla
Que em deien
Diferents
Tipus
De valls
De les
Prostitutes
Per atreure els clients
Arrossegava
Carbó
Per Estor i Vill
El famós districte
De la prostitució
De New Orleans
Que encara existeix
I escoltava
Les bandes
Que tocaven
En els bordells
I salons de vall
Sobretot
Hi havia un saló de vall
Que era molt famós
Que era el Peter Laila
On Joe
King Oliver
Actuava
Personals important
Aquest Oliver
Total que
Ell anava sentint
Aquests músics famosos
Que es trobaven
Per tocar junts
Amb el Joe
King Oliver
Allò que anomenaven
Ragtime
Un nom
Molt emblemàtic
I de referència
Dintre el jazz
Ja que encara
No es deia jazz
A la seva família
No existien
Antecedents musicals
I el seu interès
Per la música
Va sorgir
Veient i escoltant
Aquestes bandes
De música
Que habitualment
Desfilaven
Per les avingudes
De Neville
De Neville
A Strunk
Seguia amb atenció
A totes les desfilades
D'aquestes bandes
I sempre que podia
Escoltava
Els músics
Veterans
De llavors
I aprenia
Es deien
El Buddy Petit
O el Bob Johnson
Especialment
De Joe
King Oliver
Que jo hi fes referència abans
Els 11 anys
Ara ja
Hem passat
Des de que va néixer
Fins als 11 anys
Després
De desertar
De l'escola
Aquella escola
El FISC
Que era una escola
Escocialment per a nois
A Strunk
Amb uns anys
Es va unir
A un quartet
De nens
Que vivien
En condicions similars
I cantaven
A els carrers
Per guanyar diners
També
També
Va començar
A ficar-se en problemes
El cornetista
Buck Johnson
Que ja hem parlat abans
Va comentar
Que ell
Havia ensenyat
Armstrong
Aleshores
Amb uns anys
A tocar
D'oïda
El dago
Tony Stonk
A New Orleans
Encara que
En els seus últims anys
Armstrong
Va donar els mèrits
A Oliver
No al Buck Johnson
La seva primera corneta
Va ser comprada
Amb diners
Que li van prestar
Una família
d'immigrants
Rusos
Jueva
Que eren molt amics
Els
Jo tinc aquí apuntat
Per el que m'han explicat
Els Karnovskis
Imagineu-vos
Una família
Jueva
De russos
Que tenia un negoci
De ferraia
D'atracció
I li van donar feina
Per expressar
La seva gratitud
Cap als Karnovskis
El van
Que el van tractar
Gairebé
Com a un membre
A la família
I li donaven menjar
Armstrong
Portar un
Penjoll
Un half
resta de la seva vida.
Va començar
a aprendre a tocar
la corneta en la banda
de New Orleans Home for Colored Waves,
que era
un reformatori per a nens negres
abandonats, on
l'havien enviat diverses vegades per
delictes menors, com per exemple
haver disparat a l'aire durant la celebració
d'un cap d'any, fet que
els registres policíacs confirmen
que era
veritat. Després,
aconsellat pel director del reformatori
i per un professor
que tenia, va optar per la trompeta.
Va canviar
la corneta per la trompeta.
Davis, que era
el professor, el Peter Davis,
que el va orientar a la disciplina
i al treball musical,
va influir en el seu desenvolupament
com a trompetista
i com a música.
Malgrat els duríssims primers anys
que us he fet un petit sinopsis,
Astrum poques vegades
va recordar la seva gent
i en guantut com una època dolenta
i fins i tot
s'hi va inspirar.
Ell deia
Cada vegada que tanco els ulls
i bufa la meva trompeta
veig el cor
del bo,
de la vella,
Neuorreans.
Em va donar alguna cosa
per viure.
Entre 1918
i 1919
ja havia guanyat reputació
com a corneta
i va ser contractat
pel director d'orquestra
Ori,
gràcies a una recomanació
del Joe King Oliver,
que ja n'hem parlat.
Doncs el kit Ori
deixava el seu lloc
de corneta.
Luis va tocar
en algunes orquestres
de New Orleans
i fins i tot
en aquelles que tocaven
en els vaixells
del Mississippi.
A tots els que us agrada
del cinema
i en saga del cinema
hi ha diverses pel·lícules
referides
a aquests vaixells
de vapor
que anaven
navegant
pel Mississippi,
com per exemple
l'anomenada orquestra
Faith Maribel,
la qual va
realitzar una gira
en el vaixell de vapor
al llarg de tot
el riu Mississippi.
Va ser
una travessa
per tot el riu
amb una orquestra
que bufava
sense parar
de
tot el que era
navegable
pel trajecte
del Mississippi.
Armstrong
definiria
més tard
aquesta època
en la Maribel,
aquesta que jo us deia
la Faith Maribel,
Fatima Maribel,
com la seva estada
a la universitat,
ja que va
proporcionar-li
una enorme experiència
en el treball
amb arrenjaments
escrits.
Quan Joe Oliver
abandona
New Orleans
l'any 1919,
Armstrong va ocupar
el seu lloc
a la banda
de Kitori,
que llavors
era el grup
de swing
més important
de la ciutat.
Fem una petita pausa
perquè
hi ha tantes coses
i anècdotes
per explicar
del que
per mi
és una opinió
personal.
Ha sigut
juntament
amb
Cannington
els dos
meravellosos
referents
dintre
de la música
del jazz.
Sense aquests dos
no hi hauria hagut
ni un abans
ni un després
en el jazz.
I see trees
of green
i see trees
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Josep!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ára!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
C:"Ed room in the bar!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Em Koll!
li sembla estrany, doncs li pot semblar estrany
que fem cagar el tió,
que és una cosa que ara
és una tradició que s'ha tornat a posar de moda,
que venia de pagès,
la gent posava el tronc i aquest tronc es cremava.
Aquí, doncs, a ciutat,
doncs, poca gent
tenia un allar de foc
per cremar un tió
a la nit de Nadal, no?
Però després, com que és una cosa alegre,
una cosa que a la canalla li fa gràcia, etcètera,
doncs, s'han traduït molt
i ara veus tions per totes les cantonades,
mai més ben dit, perquè, a veure, se'n veuen moltíssims
a tot arreu, eh?
Doncs, mira, doncs, a Portugal,
per exemple, mengem panxes.
No sé si se'n mengen
12 de la canalla o es fan un mengem panxes,
això no ho és vinat, però vull dir,
és com a curiositat, no?
A Polònia fan 12 receptes diferents.
Suposo que tampoc es menja
una cullerada en cada cantonada,
però podem fer un sopar
amb 12 plats
diferents, un per més, no?
A Itàlia mengen llenties.
i tot això, doncs, ja dic,
han anat evolucionant
i, mira, i les qüestions
que tinguin un sentit
per a la gent que ho celebra
i les tradicions és això,
no tenen més, no?
A Sud-Àfrica
mengen arugues fregides
per tenir sort l'any següent.
Aquesta potser ens costaria
una mica més
a alguns de nosaltres,
però, de totes maneres,
no em seria greu
tastar una aruguesa fregida.
Que consti una cosa, eh?
Aquesta història de la gastronomia
és un tema d'ensenyances,
és un tema de tradició,
perquè si des de petits
ens han ensenyat
que menja
orugues, com tu dius,
és fastigós,
doncs, eh?
No estem acostumats,
però sí, des de petits.
I si hem nascut
en una tribu,
us trobaríem
el més normal
cruspir-se
una serp,
menjar-se
una formida...
Jo he vist
a Indreix de la Xina
i del Vietnam
gossos
com una carreceria
penjats
amb la seva formeta
forma de gos i tal,
i un dia
que no ens van voler dir
que havíem dinat,
estic segur que vaig menjar gos.
Escolta,
i em va fer profit.
I em tens de guerra, què?
Donar gat?
Sí, per llebre.
Sí, sí.
Però,
i tot això sí,
jo tinc estomac aventurer
i he provat
moltes coses,
he provat, doncs,
serp,
he provat tortuga,
he provat els xapolines
que en diuen a Mèxic
que són els saltamontes,
els llagostes,
els saltamartins,
etcètera, etcètera.
I el que dius tu,
vull dir,
nosaltres per què mengem cargols?
Perquè tenim més cargols que serps.
Sí, això, sí.
Així de senzill,
si tinguéssim més serps que cargols
ja t'asseguro que nosaltres
menjaríem serps
i menjaríem cargols els xinesos
o qui fos.
Fins no fa molt,
fins que va ser, doncs,
un animal protegit,
samadurament ja veiem llangardalls,
inclús els bars feien tapes de llangardalls.
Jo vaig llegir una vegada,
se'm va acudir a preguntar-ho,
amb un bar si el tenia,
una mica més en foten fora.
Però jo vaig dir
tota la bona feia,
no feia cap tipus de bublar i tal,
i el barri,
oh, por Dios,
si està prohibido,
vull estar antes,
nuestros abuelos.
Sempre tenen agosserat, tu.
Bueno, mira,
jo tinc un estómac aventurer
i m'agrada provar coses.
Vaig provar la serp,
ja en tinc prou,
no em va agradar.
En canvi,
el cocodril sí que em va agradar
i la tortuga també
i altres coses.
Va com va.
Doncs això,
dèiem els de Sudàfrica
que mengen
aquestes abugues.
Per Sant Esteve,
era típic
els canelons,
que tampoc no es pensen
que els canelons
és una cosa
que ja els menjava
en Jaume I,
perquè els canelons
van venir al segle XIX
que els van portar
els cuiners italians
que es van venir
a establir a Barcelona.
La segleada
és un plat
que va tenir
molt d'èxit
i aquí s'ha quedat
i aquí,
i ben bons que són
i ben que els gaudim.
Doncs ara,
després d'això,
després explicaré
a dintre
dels esdeveniments del dia
un menjar
estrambòtic,
estrambòtic.
no usual
i després en parlarem
i ho recordaràs.
Ho recordaràs.
Doncs això que dèiem
els canelons
de Sant Esteve,
el que es menjava
per Sant Esteve
tradicionalment
era l'anomenada
arròs catedral
o arròs de colls i punys
que en deien,
que s'aprofitaven
les restes
del capó de Nadal.
En lloc de picar la carn
i fer-ne canelons,
doncs en feien un arròs.
Així de senzill, eh?
El cant de la Sibila
també és una de les d'això,
que s'havia perdut
i torna
i torna, doncs,
a arrolar.
Però, bueno,
estàvem amb les de fora, eh?
A la República Txecca,
que no sé
si té gaire a veure amb Nadal,
però a Txèquia,
en aquesta dada
hi ha una edició
molt popular.
Les noies solteres,
per prediciar
l'any que venen
es casaran,
sorten de casa,
es col·loquen d'esquena
a la porta
i tiren una sabata
per sobre l'espatlla,
com les núvies
fan amb els rams de flors,
doncs aquests
fan amb una sabata
sobre l'espatlla dreta.
Si la sabata
cau amb la punta
cap a la porta,
vol dir que es casaran.
Si la part del taló
mira cap a la porta,
s'hauran d'esperar
un any més.
No sé si és molt nadalenc,
això,
però ho fan
per aquestes dates,
o sigui que,
escolta,
cada u fa el que vol,
el que dèiem abans,
no?
a Noruega
per Nadal
amaguen les escombres.
Un guarrindongus.
I ho fan
perquè sembla
que la visita de Nadal
és quan totes les bruixes
i els esperits diabòlics
surten de l'amagatall
i es acaben
a renovar el material.
Les bruixes
busquen escombres noves
i així,
per protegir-se
de visites estranyes,
les famílies,
doncs,
opten per guardar
les escombres
abans d'anar-se'n al llit
i d'aquesta manera
no vingui una bruixa
els dirremeni la casa
i se'ls endugui l'escombra
a més a més deixar-ho tot
fet un fàstic.
Al Japó
també s'haurà de dir
que...
Bueno,
no és una qüestió rara
però ho vull dir,
és el motiu.
El dia 23
és típic
menjar
pollastre fregit.
No és que siguin
molt medal·lecs
perquè els japoneses
diuen que neixen
neixen
sintovistes,
viuen com a cristians
i moren com a budistes
o l'inrevés
perquè
neixen,
doncs,
això,
es fan com cristians
perquè els hi ha de vestir-se de blanc
i fer unes cerimònies
amb núvies i tal
i llavors
llavors es moren
doncs també
llavors els cementiris
i tota la cosa aquesta.
Són tres tipus de
religiosos
que ells també van aprofitar
en el que els sembla.
I tant.
Pues sembla que el
Kentico Freya Chicken
va llançar l'any 74
una campanya
de publicitat
per consumir
pollastre fregit
i des d'aleshores
els hi va fer gràcia
i molts japonesos
queden amb familiars i amics
per menjar pollastre fregit
doncs,
el dia 23 de desembre.
Si tampoc he anat a buscar
una cosa així
molt,
molt encessual.
Nosaltres també
un,
el que passa és que ara
la gent ja va
massa tipa
poder però
el capó
era ben català

el dia Nadal

però aquest també
té una història
vull dir
hi ha
hi ha
además que parlaves
del...
sí però la pluma
vull dir
que la pluma
per Nadal
aquí a Catalunya
té molta més tradició
que no
el peix o la carn
sí, sí, sí
perquè també es menjava
gall d'indi
que també
el gall d'indi
també ha vingut d'Amèrica
vull dir que
tampoc
en Jaume I
tampoc se'n feia
gaire cips
no, no
però bromes a part
vull dir que
el capó
té una altra cosa més
vull dir
les festes de Nadal
eren com
la Setmana Santa
Dijuni i Abstinència
per això deien
quan Nadal
cau en divendres
festa grossa
perquè llavors
quan que era el dia de Nadal
es feien l'excepció
llavors no calia fer
Dijuni i Abstinència
el dia de Nadal
però quan encara
totes aquestes coses
anava així
ja fa molt de temps
estic parlant
de fa
moltíssims anys
aquest sí que potser
d'haver abans
en Jaume I
que l'Església
en bon dia
va decidir
que el capó
no era carn
i així
el dia de Nadal
es podia menjar carn
és una mica com la bulla
fer de l'aire
i fer de la trampa
que honestament
s'inventi
aquestes històries
i boles
per poder
comprar carn
aquest va ser
el motiu
de l'Uter
que fes
la reforma
perquè deia
que això era poc sèrio
però bueno
deixem-ho córrer
una altra cosa
això són figues
d'una altra parella
i tant
a Venezuela
doncs és costum
anar a missa
el dia de Nadal
amb patins
els carrers
són pont de feligresos
que a mi cap a missa
i fins aquí
doncs res és estrany
si passa
que la majoria
hi van patinant
s'ha fet tan popular
que alguns carrers
estrenen al trànsit
perquè tothom
petits i grans
hi puguin anar
tampoc no sé
des de quan
s'ha fet
ni el motiu
perquè ja em diràs
però bé
doncs és així
i així es fa
i és més
diu que hi ha nens
que quan van a dormir
es lliguen un cordillet
al dit gros del peu
i el deixen per la finestra
i llavors
la gent que passa patirant
si veu el cordillet
dona una amistosa estirada
al dit de gros del nen
que està dormint
per què?
no ho sé
haurem d'anar un dia a Venezuela
i us li preguntarem
i tant
una altra així divertida
o estranya
és la nit dels raves
de Mèxic
és un concurs
que s'errebra
el dia del mercat nadalenc
el 23 de desembre
a la ciutat d'Oaxaca
i tant tot el dia
es creen figures
i escenes tallades
amb raves
que compiteran
diverses categories
una mica com aquí
la fira de l'espàrrec
que també es fan
doncs figures
i coses així
doncs
doncs
allà ho fan
pel dia 23 de desembre
va ser
el 1897
va ser declarat formalment
com un concurs
i actualment
té un fort atletiu popular
i aplega centenars
de concursants
i milers d'espectadors
que és una cosa
que ha fet
ha fet forat
a Ucraïna
els arbres de Nadal
decorats amb taranyines
no taranyines
de veritat
actualment
jo sé que bé
sinó
amb uns ornaments
en forma una mica
que recorden la taranyina
ve també
d'una llegenda
d'una dona
pobra
que
tenia l'arbre
però no tenia
no tenia cèntims
per comprar
ornaments
i posar-lo ben bonic
i els nens
se'n van a dormir
tots tristos
i aquella nit
les aranyes
amb les seves taranyines
els van decorar l'arbre
aquesta és una
aquesta
sembla que sí
que és una cosa
més nadalenca
aquesta sí
a Filipines
a Filipines
també es fan
un concurs
de fanalets
de fanalets
el dissabte
abans de la nit
de Nadal
a la regió
de Luzón
es reuneixen
les persones
a veure qui fa el millor
fanalet
i la festa
se celebra
des de fa
més de cent anys
primer es feien
amb bambú
i amb paper
japonès
etcètera
i ara
es fan molts materials
inclús
n'hi ha alguns
que arriben
a mesurar
sis metres
una mica
espectacular
s'il·luminen
i au
i salten
i bueno
i podem acabar
aquesta
aquesta
d'allò
de costums
una mica
més de fora
que s'han incorporat
aquí
els grans
de raïm
perquè mengem
els raïm
hi ha moltes
moltes
diferents
algú es diuen
que hi ha
l'amades
que
els pagesos
tenien raïm
perquè aquella nit
de Nadal
de cap d'any
menjaven
menjaven raïm
sense
ni les 12
campanades
ni romansos
sembla que es va
popularitzar més
arrel de la televisió
i donar les campanades
per televisió
que es va començar
a celebrar
més això
altres diuen
també
que va haver-hi
un any
que hi va haver
una collita
de raïm
espectacularment bona
i
per treure-se-la
una mica
del damunt
doncs
se'ls va acudir
i fer això
dels 12
dels 12
grans
de raïm
i sembla
que va tenir
bueno
sembla no
té èxit
perquè encara
se segueix fent
però només
només es fa aquí
diguéssim
a fora
a l'estranger
no
també diuen
que
les famílies
benestants
bevien
xampany
i raïm
perquè potser era una cosa
una mica
més exòtica
i algú va
voler-ho imitar
diuen
diuen que
a l'any 1882
arrel
d'unes disposicions
municipals
a Madrid
que
regulaven
l'ús del carrer
grups de medilenys
de les classes
populars
es van concentrar
a la Porta del Sol
en senyal de protesta
i en desacord
amb la mesura
van dur raïm
per enfumbre-se
de les classes altes
de la ciutat
i amb aquest gest
es començava
una de les tradicions
més arrelades
de cap d'any
quina és la bona
la que vulgueu
si aquesta edició
ja d'entrada

alguna cosa màgica
exacte
per això dir
per això dir
que heu triat
la que li agradi més
i a celebrar
amb el cap d'any
el desembre
congelat
confós
es retira
abril
de flors
coronats
tot el món
et mira
quan en un jardí
d'amor
vejo
una divina
flou
d'una ror
ror
ror
d'una zaza
zaza
d'una ror
d'una zaza
d'una rosa
vella
facunda
i punzella
que el primer
dia
arriba
la nit
tan
neblosa
que tot
el món
ofuscat
la vista
penosa
veja
en una
mitja nit
brilla
el sol
que anés
així
d'una ve
ve
ve
d'una llalla
d'una ve
d'una llalla
d'una vella
aurora
que el cel
enamora
que el cel
enamora
vella aurora
que el cel
enamora
vella aurora
que el cel
enamora
vella aurora
que el cel
enamora
el mes
de matja
fluït
sense
ser
encat
un
llair
i blanc
tot
olí
de
fragrància
rata
que per tot
el món
s'estén
tallauant
fins a
podent
d'una ve
ve
d'una llalla
llalla
tota sa
sa
sa
tota
dul
dul
dul
tota sa
dul
dul
dul
dul
dul
olor
aventura
llengua
lenta
vella aurora
que el cel
enamora
vella aurora
que el cel
enamora
vella aurora
que el cel
enamora
vella aurora
El cel enamora
El desembre congelat
El desembre congelat
Nadalenca tradicional catalana
Ens ha fet una adaptació, una interpretació fantàstica
La nostra estimada i benvolguda Judit Nederman
La temàtica de les cançons de Nadal
No podem dir que sigui precisament variada ni ric en arguments
La tradició no podia donar l'esquena a un esdeveniment
De tan gran magnitud com ho és el naixement del nen Jesús
I són moltes les Nadales que relaten aquests fets
En aquesta ocasió tornem a comprovar com el famós naixement
Revoluciona tots els esdeveniments
Fins al punt d'alterar el curs natural de les estacions
I les lleis més sagrades de la natura
L'arribada del naunat aconsegueix convertir
Les baixes temperatures del mes de desembre
En florida primavera
El nen Jesús convertit aquí en divina flor
Fa oblidar la cruesa de l'hivern entre una població resignada a la pobresa
El primer pare, que és Déu, va causar la nit tenebrosa
I ara Jesús fa sortir el sol provocant una vella aurora
Els versos finals de la cançó ens indiquen
Que aquells que adoren el nen Jesús
Els mateixos pastors, pagesos i filadores
Que ara protagonitzen els nostres pessebres
No tenen on caure morts
Si no tenim més tressor, oferim-li el nostre cor
Que és la gran finesa de la nostra pobresa
La llei del naval, i més concretament del naixement
Fa brotar i capgirar la natura
I no podem fer altra cosa que pensar
Que la confusió del desembre a l'hora de retirar-se
Està produïda per aquesta alteració de la lògica natural
El desembre es retira confós
Perquè encara no ha arribat la seva hora de marxar
Però les flors broten
El sol brilla amb força
I encara que la cançó no ho digui
Segur que els ocells ja canten
Les Nadales catalanes
Acostumen a ser més brillants
Pel que fa a les melodies que no pas als textos
En el cas del desembre congelat
Tot apunta que la música
Està inspirada en una cançó de taverna francesa
Del segle XV
Josep Carné
El gran Carné
En va fer la seva particular adaptació
A un poema
On la ciutat de Barcelona
I la seva extraordinària bellesa
Són les responsables de les alteracions estacionals
I de la prematura arribada de la primavera
I aprofitant aquesta Nadala
I en record
D'un altre convidat que hem tingut aquí molt estimat
L'Àngel Casas
Que malauradament va morir el 20 de maig de l'any passat
20 de maig del 2022
Perdó, a l'1 d'octubre del 2022
Que nosaltres el vam tenir de convidat el 20 de maig del 2022
Que possiblement va ser la seva última entrevista
Que se li va fer en vida
Sí, clar, en vida
Perquè hem mort no crec que li facin entrevistes
Bueno, ens va deixar
Espiritisme
Espiritisme, no?
Però ens va deixar
El desembre congelat
Interpretat per ell
En el llibre
Que ens fa dedicar
Que es deia
Nadal?
No, gràcies
Doncs el seu record
D'aquesta Nadala
Diu el següent
El desembre congelat
Confús es retira
Perquè el té desconsertat
El que pronostica
Tot mirant el meteossat
Un sol de justícia
Un cel desennubulat
Un hivern de fira
I un Nadal tan rascalfat
Que sembla mentida
El desembre despistat
Prou que reivindica
El temps del Nadal nevat
I el pobre sumica
L'abril
De flors coronat
Ja ve a Correcuita
Habitant febrer i març
I és que s'embolica
Amb aquest món desglaçat
Que l'intranquilitza
El desembre congelat
És una enganyifa
Va per tu, Àngel
Portem una hora i quart de programa
I mira, avui
22 de desembre
Ja ha sortit la grossa
No, la grossa no, perdó
El primer premi de la loteria d'Espanya
El Gordo
El Gordo
Doncs avui
Avui
Vintre vats oients
Queden nou dies
Per finalitzar l'any
I tal dia com avui
Van passar diverses coses
Pel món
Pels països catalans
Com que el 1898
A Barcelona
Un pedagog
Que no se li dóna molta importància
I en va tenir molta
Que es deia
Francesc
Flors
I Calcat
Va fundar
L'Associació Protectora
De l'Ensenyança Catalana
Amb l'objectiu
D'impulsar el model
D'escola catalana
Segons els corrents
Pedagògics
Moderns
El 1979
A Madrid
El butlletí oficial
De l'Estat
Va publicar
Una llei orgànica
Del 18 de desembre
Del 1979
Sobre l'Estatut
D'Autonomia
De Catalunya
Així va començar
El que avui encara
No s'ha finalitzat
Ni de bon tros
Pues a la resta del món
Important
Un dia com avui
El 1808
Es va estrenar a Viena
La cinquena
I la sisena sinfonia
De Ludwig van Beethoven
El 1849
L'escriptor rus
Fyodor Dostoyevsky
Va ser indultat
Moments abans
De ser executat
El 1872
Es va completar
La publicació
Per capítols
Amb un diari francès
L'Etham
De la novel·la
De Just Verne
La volta al món
En 80 dies
Important
Un dia com avui
El 1933
Es va permetre
Per primera vegada
El vot
A les dones
A Espanya
I aquí ve la referència
Que jo deia abans
El 1972
Josep
Es localitzen en vida
16 dels 45 passatgers
Que viatxaven
En un avió uruguayà
I que s'havia estavellat
Als Andes
Dos mesos abans
Molts
Entre jo
Vam conèixer la tragèdia
Per una pel·lícula
Norteamericana
Que es deia
Viven
Del 1993
Basada en el llibre
Que porta el mateix nom
I que només dos anys
Després de la tragèdia
En el 1974
Va publicar
L'escriptor britànic
Pierce Paul Reed
El 1972
El vol 571
De la força aèria uruguayana
Que portava
Un equip de rugby
A Xile
S'estaveia en una glacera
Al cor
Del Sandes
Només 16
Dels seus 45 passatgers
Van sobreviure
Els 72 dies
Que van transcórrer
Des de l'accident
Fins que els van trobar
Atrapats
En un dels entorns
Més inaccessibles
I hostils
Del planeta
Es van veure obligats
Se recorren mesures extremes
Per mantenir-se en vida
Aquestes mesures
És una elementícia
Doncs
Netflix
Ja ha anunciat
La data d'estrena
De la Societat de la Neu
Una nova pel·lícula
Dirigida pel barceloní
Nascut i criat
A la Trinitat Vella
Juan Antonio Bayona
I que arribarà
A la plataforma de streaming
El 4 de gener del 2024
Però abans
Abans
Avui
Ja està
No
Sí, ja està
Avui ja està en els cinemes
Des del 15 de desembre
Podeu veure la Societat de la Neu
Que explica
Aquest accident
Avui
El 1990
Un 22 de desembre
A Polònia
L'Ec Valessa
És nomenat president del país
Sent el primer president polonès
Per sufragi universal
I avui
Curiosament
I recordant
El nostre últim convidat
El 2014
En la República Popular de la Xina
Científics
Anuncien
La troballa del material orgànic
En un meteorit
Procedent
De Mart
Però
Va néixer gent
I es va morir
I mira
Naixements
A baixos catalans
El 1874
Va néixer
Josep Maria
Cert i Badia
Pintor
I decorador
Català
Que va morir
El 1945
Les pintures de cert
Famoses a la Català de Vic
El 1927
I el vaig conèixer
Va néixer
Josep Esparitico
Empresari
Polític
I activista cultural
Català
Que va morir
L'any passat
El 2022
Un dels catalans
De Pedra Picada
Avui
El 22 de desembre
Del 1951
Arropit
I pruit
Ossona
Va néixer
Un polític independentista català
Dit
Els Cisales
Àngel
Colom
I Colom
A la resta del món
El 1858
A Lucca
Lucca
Lucca és una
Una
Ciutat petita
Encantadora
Que pertany al Gran Ducat
De la Toscana
Va néixer
Giacomo Puccini
Compositor
D'òpera italià
El meu compositor
D'òperes
Favorit
Compositor
De 12 òperes
Poques
Una d'elles
Turandot
Actualment
Fantàsticament
Representada
En el Liceu
T'hi van desfassat
El 15 de desembre
Vaig assistir
A la representació
Número 100
Tot un luxe
El 1949
Un 22 de desembre
A la illa de Man
A l'Ellamit
Van néixer
Els
Bessons
Dels Vigis
Maurice
I Robin Gip
Cantants
Compositors
I productors anglesos
I que
Enjuntament
Amb el seu germà petit
Van fundar
El grup de Vigis
I curiositat
El 1959
A Augsburg
Alemanya
Va néixer
Bern Schuster
Futbolista
I entrenador d'Alemanya
I també va morir gent
I també va morir gent
Mira
El 1995
Va morir un periodista
Gastrònom i escriptor català
També de referència
El Néstor
Lugan
Cunyat de l'Espina
Cunyat de l'Espina
Cunyat de l'Espina
I el 2006
A Barcelona
Va morir
Un dibuixant i pintor
Fantàstic
Molt amic
D'un convidat
Que hem tingut aquí
La Josep Hilario
Que el pintor
Es deia
Sesc
A la resta del món
Mira
El 1879
Va morir
Un poeta espanyol
Conegut
I
Que s'estudiava
El batxillerat
Gustavo Adolfo Becker
Curiosament
Dintre de totes les coses
I morts i naixements
He trobat un
Que se'n parla poc
El 1965
Va morir
Richard Denville
Que va ser periodista
I locutor anglès
Que va ser el primer
Corresponsal de guerra
De la BBC
Va començar a ser corresponsal
Ell va néixer el 1913
I va ser
Al cap de 20 anys
El primer corresponsal de guerra
Que va tenir la BBC
El 2014
Un cantant
Que a mi sempre m'ha agradat molt
Va morir
A Estats Units
Joe Cooker
Era anglès
Era músic de rock
I blues
I com a anèndote
Ja estem parlant avui
De sants
I esdeveniments
Etc
Avui
22 de desembre
I a la roteria
Aviam si aquests sants
Fan alguna cosa
Per fer més alegre la vida
Sobretot els que estem aquí
A la ràdio
Avui
Mira
Santurals
Honorat de Tolosa
Bisba
Caramó de Nilòpolis
Màrtir
Francesca
Xaviera Cabrini
Bueno avui
Sortets de la loteria
Han de fer molt per mi eh
Perquè no tinc ni un número
Per això
I ho tens fotut
Sortets
Avui
Sortets de la loteria
De Nadal
Perdó
De Navidad
Que em diuen
El Gordo
El Gordo
Molt bé
Bueno
Aviam
Moltes més coses per explicar
Estàvem amb el
Amb el Luis Armstrong
I estàvem amb la que
Va ser
L'aventura seva
Pel Mississippi
On va
Ell
Començar
A dir que va ser
La seva escola
Amb aquell vaixell de vapor
Que va ser
No la seva escola
La seva universitat
Estem ara
El 1922
Recordem que aquest
Aquest senyor
Va néixer
Al començament
Del segle
Del segle XX
Armstrong
Junts amb el també
Un trompeta
Que es deia
Tommy Lanier
Es va unir
A l'èxode
De músics
Del delta
Del Mississippi
Cap a Chicago
Va anar convidat
Per aquell famós
El joc
King Oliver
Per incorporar-se
A la seva
Creole Jazz Band
Com a segon
Corneta
L'orquestra d'Oliver
Era
A inicis dels anys XX
La millor
I la més influent
Agrupació
De swing
De Chicago
En una època
Del delta
Del Mississippi
En que aquesta ciutat
Ja la senta
Les jazz
Va ser
En aquest moment
Quan la popularitat
D'àstron
Va començar
A incrementar-se
De manera exponencial
Penseu
Ben trobats
Oients
Que
De New Orleans
A Chicago
És a travessar
Tots els Estats Units
O sigui
Si el jazz
Neix a New Orleans
Però realment
S'expandeix
I es fa famós
A Chicago
Justament
Al nord
Quasi ve
Tocant
Al Canadà
I quan
New Orleans
Està
Totalment
Al sur
Amb el
Caribe
A l'antic
A l'antic
Sur
Total
Que el 1923
Armstrong
Que debuta
En l'orquestra
D'Oliver
I les seves primeres
Grabacions van incloure
Alguns solos
Com a segona
Corneta
De la banda
I el 1924
En canvi
Ja era el solista
Més important
I més creatiu
Del grup
Com l'hem dut
El 1924
Es va casar
Amb Lilian Harding
Que era la pianista
D'aquesta orquesta
La pianista
De l'Oliver
Que el va animar
A abandonar el grup
Per intentar
Aconseguir
Majors objectius
Artístics
Realment com diuen allò
Que jo trobo
Una machistada
Però
Dintre del machisme
És la realitat
Davant de cada
Gran home
Hi ha una gran dona
Doncs mira
Ella va ser
La que el va empènyer
A que
Ja seix l'orquesta
I començés
La seva carrera
En solitària
Però mira
Així tot
Es va separar
Pocs anys després
D'Oliver
I va començar
A treballar
Amb un
Amb una altra orquesta
Cap a Nova York
Amb un club
I se'n va anar
A Nova York
Contractant
Aviam la seva fama
Va ser coneguda
Per ser el millor
Director d'orquesta negra
Del moment
I va ser coneguda
Pel millor director
D'orquesta del moment
Que es deia
Fletcher Henderson
Que li va oferir
Un contracte
Per unir-se
A la seva banda
La Fletcher Henderson
Orquesta
És referent
A aquesta orquesta
En els anys 20
La principal
Bando afroamericana
De l'època
Armstrong
Es va canviar
A la trompeta
Va deixar la corneta
I va
Es va canviar la trompeta
Per harmonitzar millor
Amb els altres músics
De la seva secció orquestal
Si no encara
Estaria togant la corneta
Com a la mili
El quinto
El sèptimo
Que veuria
I va debutar
En aquesta orquesta
El 29 de setembre
Del 1924
Al Rosalem
Ballroom
De New York
Després
I això
Demostra també
La grandesa
De la grandesa
Dels llenis
Després
Quan tenia 24 anys
I de començar
Amb aquesta orquesta
Es va decidir
Aprendre
A llegir música
Fins a llavors
Com ho he explicat abans
Només era tot
Durides
I
Només un any
Es va
Aprendre tot el solfet
O sigui
Va fer tot el solfet
I va revolucionar
L'estil
I la manera de tocar
Dels seus companys
Va gravar
Amb els millors cantants
De blues
De l'època
Com per exemple
Bessie Smith
Que és una referència
Estem parlant
De fa cent anys
I poca broma
El 1925
A més
Durant aquest període
També va fer
Moltes grabacions
De manera independent
Amb els arranjaments
D'un vell amic
De Nova Orleans
Un pianista
Que també ha sigut
Una referència
Clarins Williams
En fi
Uf
I
Explicaia tantes coses
D'aquest individu
Perquè és tan
És una paraula
Que
No m'agrada utilitzar
Però
Que utilitza molt
La gent
Refinada
I que es vol d'una pistola
Una personalitat
Polièdrica
Entens?
O sigui
Que té moltes
Moltes areistes
Aviam
Estem al 1925
I
Louis Armstrong
Després del període
De
De New York
Després de tornar a Chicago
Per unir-se
A l'orquesta
En el Dreamland
Bellroom
Que era una altra sala de ball
Una orquesta
Era la de Lille
Lille
Era una orquesta
Que també tenia
Molta
Molta
Fama
Però que li va permetre
Gravar
Sota el seu propi nom
Gravar
Registraments
Discos
D'aquella època
Per un jagell
Que ja no existeix
Però que dintre del món del jazz
Va ser molt important
Que era l'Oke Records
I acompanyant
Dues formacions
Creades per ell
Anomenades
Els Hot Five
I els Hot Seven
Aquests dos individus
Aquests dos grups
Són també
Una altra gran referència
És que tot el que va tocar
Armstrong
És referent
Perquè
Va ser innovador
Va ser creador
I va produir
Èxits com
Potato Head Blues
I Muggles
Muggles és una referència
Al marihuana
En la qual
Armstrong
Tenia tendència
A consumir

Dintre de tot
No era droga dura
Però
En aquella època
La marihuana
Era considerada
Una droga
Totalment punible
Total
Que el seu treball
Dins
Amb dos grups
Es convertiria en clàssic
Dins la història del jazz
I fou
Enormament influent
I reinterpretat
Tal com us explicava abans
Per exemple
La introducció
Que va fer
Amb la trompeta
De Wasem Blues
Roman com una de les més famoses
I celebrades improvisacions
De la història dels jazz
Bentrobats
Soients
No us perdeu
Aquesta interpretació
Del West End Blues
De Luis Armstrong
Increïble
Improvisat
Però tan ben fet
Que jo a les improvisacions
Moltes vegades penso
Que tot està molt treballat
O sigui
Improvisat
A la música dels jazz
I els genis
S'ho poden permetre
Però
Quan les coses surten
Tan bé
A mi
Moltes coses
A la vida
Em costa
Entendre
Que ha sigut
Improvisat
Fora de l'estudi
Va continuar tocant
Amb big bands
Com per exemple
La del Carl Dickerson
I altres
El seu repertori
Va començar
A canviar
Cap a cançons populars
Com
Eind
Eind
Miss
Miss
Behaving
Eind
Miss
Behaving
Regulsat ara
Per la seva prestigiosa banda
De Dickerson
Que abans hem parlat
Anunciada com la seva pròpia orquestra
Armstrong aplicava la seva virtuosa manera de tocar la trompeta
I la seva inconfusible manera de cantar
En gran efecte en les melodies populars de l'època
Ell
El seu estil vocal anomenat escat
Armstrong el faria famós
És un solo instrumental cantat metges en sons o paraules sense cap sentit
Bambam
Bambam
Bambam
Doncs Armstrong
Això de l'escat
Ho dominava perfectament
Diuen que va ser el creador
Total
Que després de Chicago
Decideix tornar-se a Nova York
L'any 29
I es va trasllar de Nova York
A Los Angeles
Al 1930
Paralitzar una gira per Europa
Perquè amb tot això havia esclatat la llei seca
Als Estats Units
I a partir del 1972
Va aconseguir un èxit espectacular a París
L'aparició de Joe Glaser
El 1935 com el seu representant
I la contractació de l'orquestra d'Eloi Russell
Com a formació de suport d'Astron
Van establir el curs dels esveniments
Durant la seva
Durant la resta d'aquesta dècada
En què Astron va passar de ser
Una simple figura de jazz
A ser un destacat membre de la indústria de l'entreteniment en general
Per acabar amb aquest tema
Glaser
El seu representant va trencar la seva relació comercial
En la big band de l'Oi Russell
I va contractar nous músics
Aquesta unitat va ser el principal suport
Amb què va comptar Armstrong fins al 1947
I pot després enregistraria la banda sonora de la pel·lícula
New Orleans en què apareixia Lewis i un petit grup
Que interpretaven obres del repertori clàssic de jazz
Després de passar molts anys de gira
En el 1943
Es va establir permanentment el barri de Queens
A New York
D'allà ja no la sorti més
Encara que no vivia allà
A les vicissituds del Timpang Halley
I el negoci musical controlat pels Sánsters
Lewis va continuar desenvolupant la seva tècnica
I la seva carrera musical
Durant els següents 30 anys
Armstrong va arribar a actuar una mitjana
De 300 actuacions per any
Es diu aviat
365 dies
Descansava 65
I bufava tren
300
En els anys 40
Les big bands van entrar en decadència
A causa dels canvis en els gustos del públic
Moltes sales de ball van tancar
I en l'arribada de nous mitjans de comunicació
Com la televisió
I els nous tipus de música
Les big bands i el swing van passar a un saló enlloc
Es va fer impossible mantenir financer
Orquestres itinerants de 16 músics
Jazz, Nadales, esdeveniments, enèndotes, tradicions
Un popurri avui
Però tot està
Jo tinc la sensació que va bastant lligada
El jazz va una mica
Plàcida que em toca per aquestes dates
A més a més
Bé, doncs
Jo volia acabar amb la meva incursió en el terreny
Més o menys d'en Joan
Explicant una cosa que vaig descobrir ahir
La llegenda o la tradició del cogombret
El papinillo
Es veu que a Alemanya, molts llocs, l'últim ornament que es posa a l'arbre
És un
Dono-fé
Dono-fé
És un cogombret
I sembla ser, doncs, que
El deixaré de posar-lo una mica amagat
I les criatures que van a veure l'arbre
El primer que el troba
Doncs té un premi extra del pare Nadal
Perquè això, per la novel, en català hauria de ser pare Nadal
Deixem-ho així
Tampoc ara entrem aquí en una polèmica nova
Que ja n'hi ha prou
No, no, no
Però, això
I ara, doncs, mira
Em pensem una mica de llista d'altres tradicions
Més que tradicions, sí, d'algunes tradicions que s'havien fet tradició
Perquè són coses que es van repetint i tal
Algunes que encara hi són
Algunes que ja no, etcètera, etcètera
Si les desmenteixin només com si féssim el 1, 2, 3
Podríem començar, doncs, mira
La missa del Gà i el camp de la Sibila
I obsequiar els guàrdies urbans
I anar a veure la cavalcada de reis
El rei del Sepo, etcètera, etcètera, no?
Doncs passem llista amb unes quantes d'aquestes coses
Fins que se'ns acabi el temps
Qui no recorda els urbans de Barcelona
Amb aquell salacot
I aquell uniforme tan característic
Que per aquestes dates
Doncs es va començar que algú els va fer algun obsequi
I les marques comercials es van adonar
Que allò, doncs, era un reclam
Llavors, la Coca-Cola els deixaven a caixa allà
Amb un globet
Que es veigés ben bé que posava Coca-Cola
Perquè no, les caixes eren massa baixes
I després la dam, etcètera, etcètera
I era una cosa molt típica
Perquè a aquestes dates veuen els urbans
I deies, mira aquest tu, aquest deu ser molt simpàtic
Fins si li han deixat coses
Jo que des del balcó de casa en veia un
Doncs, generalment, doncs, se'n anava carregat cada dia
I han parlat de la missa del Gall
El camp de la civila que torna
El reïm, etcètera
Una cosa que s'ha perdut
S'ha perdut pel que el lloc amenaçava ruïna
I està tancat i l'han d'arreglar
Anar a veure els diorames de pessebres a l'església de Batlem
Ara se'n fan amb altres llocs
Aquest any encara més
Perquè estem al 800 aniversari del pessebre
I n'hi ha encara més que a 3 anys
Però, vull dir, els diorames de l'església de Batlem
Era també una cosa molt típica
Allà al mig de la Rambla, doncs, per tant, venia de pas
El que passa és que el local aquell era molt vell
Amenaçava alguna mica de ruïna
Tenia una mica de perill i es va decidir tancar
Però els pessebres segueixen fent-se amb altres endrets
Una altra cosa també era quan et tocaven al timbre
I et venia el sereno, el vigilant, l'esculanet, etcètera
A felicitar-te al Nadal
Amb aquelles felicitacions
Amb el verset darrere, etcètera, etcètera
Per obtenir l'estrena
En castellà la Guinaldo
Sí, sí
Que al final, doncs, també la cosa es va anar
Va anar una mica
Doncs
Abusant-se
Perquè et venia gent que no havies vist mai
Igual era el ferrer
Que el lampista
Que el manobra
Que potser no l'havies vist mai pel barri
Però aquell senyor s'havia fet imprimir un grapat de felicitacions
I anava passant per les cases a veure què que hi ha, no?
Dues coses que també la gent anava a veure i esperava d'encandaletes
Els arbres
L'avet
L'avet de Can Jorba
I l'avet de l'Ajuntament a la plaça Sant Jaume
Aquells avets tan grans
Que tothom esperava i els anava a veure
Clar, era una època
Ara estem acostumats
Molt mal acostumats
Enviar amb la televisió
I aquestes coses
Perquè tenim coses immenses
Pantalles de grans i tal
Però aquelles il·luminacions
Doncs eren espectaculars
I era, doncs, una sortida de tard de nit
D'aquestes dates nadalenques
Amb la família, no?
El façana de l'Àguila
Qui no recordava el façana de l'Àguila
Que eren espectaculars
Va conviure un temps amb una altra façana
Que també li feia una mica la competència
No era tan espectacular
Que el cort anglès
El cort anglès
I amb el cort hillàndia
Que tenien animalets que també que es movien
I coses d'aquestes
També era una cosa que s'havia de veure
Mira, ara em fas
Treure el record de quan érem nens tu i jo
Hi havia reis a l'Àguila
A la cantonada aquella
Hi havia el rei del Sapo
Hi havia el rei del Siglo
O el Can Jorba
No, el Can Jorba
El Siglo també hi eren
El Can Jorba
Jo he anat a tots
És que sí, jo recordo
Carà en Junge
I el cort anglès no el recordo
Ah, sí, sí
El tenien a baix
Els altres estàvem penjant
Per dir-ho d'una manera
I el cort anglès el tenien a baix
I el cort anglès
Com que també es va especialitzar
Ja més cap aquí
Amb el cartero real
El cartero real
I el Papa Noel
El carter real també era tot un espectacle
Venia amb helicòpter al mig del plaç de Catalunya
Un carter real
Poca broma
Es gastaven els calés
I la cavalcada de Reis de Barcelona
Que és espectacular
Espectacular
Jo trobo que
Jo tinc un record molt maco
D'aquestes cavalcades
Tota la vida
La cavalcada havia passat
Per davant de casa
O sigui que
N'he vist moltíssimes de cavalcades
N'hem vist
Vaja
Totes vegades
Ho he vingut moltes vegades
I fins i tot he vingut amb els nanos
A casa
A casa dels meus pares
Vull dir que realment
Però és una festa
Valmà
Que és molt lluïda
Érem joves
Encara continuant sent
Però ara ja d'esperit
Ara d'esperit
Ara som joves per dintre
Però bueno
Què hi farem
La qüestió és tenir mort
I aquestes coses
No diem que no
Però la cavalcada de Reis
És espectacular
A tot arreu
Però a la de Barcelona
Trobo que
A més a més
Quan nosaltres érem nens
I quan nosaltres érem joves
Doncs les festes
No és com ara
Que hi ha les festes de la Mercè
Amb coses a tots els barris
Barcelona
I en general
Tot el país
Era un país avorrit
Un país que venia de la postguerra
I tal
Les festes de la Mercè
Jo recordo
Doncs el festival de bandes
Alguna sortida dels gegants
El dia de la Mercè al dematí
I després
La rua
Una rua
Primer pel passeig de Gràcia
I després ja per l'exposició
Etcètera
Etcètera
I ara doncs
Les festes de la Mercè
No te les acabes
Hi ha també la travessa del port
De natació
Per el cap d'any
O per Sant Joan
Ai, per Nadal
No recordo bé
Sabeu que és per Nadal
La travessa del port
Jo diria que és el dia de Nadal
El dia de Nadal
Sí, sí, sí
El passebre
Que passa a l'en Jaume
Últimament per anar-lo a criticar
Perquè de vegades
Sembla que ho fa gent
A veure quin ajuntament
Aconsegueix fer-lo més lleig
Però bé
O més estrany
I aquest any
No està a la Col·la
Ha creat escola
Desgraciadament
Ha creat
Tenim una cosa
Que ens va agafar
Ja una mica justet
A nosaltres
I ha anat pujant
I baixant
Però encara es fa
El festival de la infància
El festival de la infància
A Montjuí
Aquests dies
Hi ha moltes coses
La campanya
La tombola
La campanya benèfica
Del senyor Dalmau i Vinyes
Aquella famosa tombola
Que posava
A la plaça Catalunya
O al capdamunt de la Rambla
I tothom anava allà
Doncs a col·laborar
I a veure si tocava alguna coseta
S'han fet nous mercats de Nadal
A diferents barris
Les llums de l'Espiral de Sant Pau
És nou de fa dos o tres anys
Potser
Molt maco
I ara faig un petit
Em van convidar
A veure els jardins il·luminats
De Torre Girona
Allà just a redue
El quartel del Bru
Com s'estan
A la feina
Fan pagar
16 euros
No vull dir res en contra
Però ho trobo
Excessiu
Triem una paraula
No ofendre ningú
No sé si el següent
Pagar
Per veure
Que està ben fet
Però
És massa
Es passa
Es passa
Sí, sí, sí
T'ho dic com a cosa nova
Sí, sí
Els pastorets
Els pastorets
També han mantingut
Les seves pujades i baixades
Etc, etc
Però els pastorets
D'en Folk i Torres
En principi
I després hi ha altres versions
Inclusa ara
Doncs més modernes
I arreglades
Però vull dir
Els pastorets
També eren una cosa molt típica
Igual que la passió
L'esparreguera
O d'Ullacona
O d'Olesa
Per Sant Mena Santa
No?
Menjar neules i torrons
El que dèiem també
El...
Els canolons
Que hem parlat abans
Una altra cosa
Que també torna a tenir
Una mica més
Sobretot als pobles
Ja fa temps
No s'ha deixat de fer tant
Sembla que a algun lloc
Volen fer alguna empè
Alguna entitat
La Quina
O el Quinto
Que només és
Quan teníem
És que parlàvem
Dels jocs reunits
Hi havia el juego
De la loteria
D'una bosseta
Amb uns números
Després va sortir
Una altra que anava
Amb un petit bombo
Que com a juguina a part
També la tenies
Que és ni més ni menys
Que el bingo
I la primera vegada
Que vaig jugar
Amb el bingo
Va ser a l'Institut Americà
I es pensava
Quina cosa tan avorrida
Sí, sí
La Quina
O el Quinto
Te tenia la gràcia
Que potser
Tocava un pollastre
O ho trobava
Sí, sí
Però ho vull dir
Però realment
Anava posant coses
Més que ella
Ara quan es fas
Per Nadal
Que vas
Amb colla
A la Quina
Aquesta o el Quinto
Llavors
És la gràcia
El que canta
Els números
Les dues banderes
Del 77
La niña bonita
El 15
I altres
Que no volem dir
Exacte
I bueno
Acabaré només
Recordant
Una figura
Molt emblemàtica
Era el rei del Sèpo
Que tu t'has dit
Fa una estona
Aquell rei
Enfilat allà
Aquell rei blanc
Amb la seva
Barba
I quan assenyalava
Que va avall
Es veien assenyalats
Amb 50 metres
Quadrats
Veies aquell dit
Que et assenyalava tu
Tothom
Estava metemorits
Tots els nens petits
Que es quedaven allà
Sota
Jo recordo
Haver-hi portat
Una veïneta
Que m'estava explicant
Que aquesta nit
Aquest cap de setmana
Farem amb el papa
Farem la carta
I no sé què
I el rei va assenyalar
Cap allà
Cap a baix
I ella es va veure assenyalada
I va dir
I el rei sap
Que no he fet la carta
I em va apretar la mà
Que no em circulava la sang
I aquella nit
Aquella carta
Va estar feta
L'endemà
Va explicar
Ja he fet la carta
Doncs aquest és un record
Era un record maco
Perquè ara deia que sigui
I després deia que no
I tenies el nen
Que tenia al costat
Veus que no es devia referir tu
Perquè tu ja saps
Que tu no ets així
Que no sé què
Et diu que no
Perquè estiguis trànquil
Folgi Torres
Això diria
Històries viscudes
Pàgines viscudes
S'acosta
No, no
Digues
Per mi no
Jo per mi
Amb això
Ara ens despedirem junts
Jo volia dir que
Benvolguts oients
S'acosta a Nadal
I com cada any
Moltes persones
Unes per creença
D'altres per tradició
Ens preparem per celebrar-lo
Aquest any, però
Sembla que una boillina
Estigui enveint l'espai
I no permeti veure i viure
En claredat
Tot el que això representa
Estic parlant de les guerres
I dels engolteixements
Que ens està passant al món
Des de les sequeres
Fins a aquest conflicte
Sense piedat
És cert
Que no tothom està
En la mateixa situació
Personal o laboral
Hi ha persones
Amb malalties greus
D'altres
Que els hi fa falta
Algú molt estimat
Els que han d'emigrar
Per culpa dels conflictes polítics
Les dictadures
Malestar social
I pobresa
En molts països
Malgrat tot
Podria ser
Un bon moment
Per reflexionar
I retrobar-nos
Amb l'autèntic esprit de Nadal
No calen grans regals
Ni suculents menjars
L'essencial està
En el nostre cor
En el compartir
En el recuperar
La il·lusió
De que
Quan érem infants
I vivíem les festes
Estàvem feliços
D'estar junts
De cantar a bales
De gaudir
Tota la màgia
D'aquests dies
És important
Tenint en compte
Que encara que hi hagi boira
Per sobre
Sempre hi ha
Un cel
Completament
Blau
I resplendent
Cerquem-lo
Compartim-lo
Fem arribar
La bona nova
A tot el nostre entorn
A mobilitat i alabria
Tal com varen fer
Els pastors
Esperem
Esperem
Que aquesta realitat
Hagi superat
La ficció
Avui
Avui
No hem pogut
Tenir la companyia
Ni la secció
D'en Joan Mateu
Però si ho sou
Capellades
I jo
I en nom de tots els que fem
Els benvinguts
Benvolguts
I bentrobats
Us desitgem
Un bon Nadal
Unes bones festes
I un 2024
En salut
I ple de bons moments
Per gaudir
I compartir
Us esperem
El 12 de gener
Per celebrar
El centenari
Del benvinguts
Benvolguts
I bentrobats
Molt bones festes
A tothom
I see trees
Of green
Red roses
I see them blue
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Radio 1 des veu
Radio 1 des veu
A les totes
Radio 1 des veu
98.1
Radio 1 des veu
98.1
Music Club
Molt bona nit
I benvinguts
I benvinguts a una nova edició
De les sessions
Del Music Club
Aquest programa
Que us acompanya
Els dimecres
De 10 a 11 de la nit
Avui us tenim preparada
Una sessió
De Deep House
Una miqueta de New Disco
A càrrec d'un DJ
De Nassau
Aquest DJ es diu
DJ Marcus
I ens porta
Una sessió realment espectacular
De temes
Que han sonat molt aquest estiu
I que teniu un fet durant aquest 2013
Així doncs us deixàvem una sessió espectacular
D'aquest gran DJ
I a més a més
Us donem aquestes gotetes de house
Que cada setmana us el portem
Recordeu
Els dimecres
De 10 a 11
I els dissabtes
De 12 de la nit
A una de la matinada de diumenge
Music Club Sessions
Que la disfruteu
Bona nit
Music Club
Gràcies
Bona nit
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit