I see trees of green, red roses too, I see them bloom for me and you, and I think to myself...
Benvinguts, benvolguts i bentrobats. Bon migdia.
Fa un mes vam tenir en aquests estudis de Ràdio d'Esbert un col·leccionista de ceràmica tradicional i popular.
Especialitzat en peces entre els segles XVI i XX, avui tenim de convidada a una ceramista contemporània,
filla de Sant Just, pertany a una saga històrica i sempre molt involucrada en el terrenat del poble.
Filla d'un alcalde emblemàtic i ha realitzat fa quatre anys una escultura que s'exposa en la plaça que porta el nom del seu pare.
Carme Malaret, com estàs?
Bon dia.
Benvinguda i moltes gràcies per venir al programa.
Carme, la teva formació acadèmica en el coneixement de les tècniques ceràmiques la compagines amb els estudis de Biologia.
El 1990 et llicències en ciències biològiques per a la Universitat de Barcelona i el 1981 acabes els teus estudis de ceràmica a l'escola Robert Brilles d'Esplogues de Llobregat.
Deu anys més tard, en el 91, et llicències en vella sars per a la Universitat de Barcelona en l'especialitat d'escultura.
Carme, com et va començar a interessar el tema de la ceràmica?
Bé, jo crec que no hi ha un moment que diguis vaig veure una obra que em va impressionar o vaig conèixer un artista que em va motivar.
Crec que va ser un descobriment pausat, sense donar-li massa importància.
Vaig demanar, quan era molt jove, als meus pares que em matriculessin amb unes classes de ceràmica el dissabte al dematí,
que era quan jo podia, encara estava estudiant, em sembla, a l'institut, per aquí al Baix Llobregat no es feia res,
i jo me n'anava cada dissabte al carrer Enamorats, al Clot, amb l'autobús, i allà em va començar a atrapar,
perquè la ceràmica, sobretot el descobriment del fang i de les seves tècniques,
si t'atrapa és que t'atrapa per sempre.
I a mi em sembla que va ser en aquell moment que m'anava bé, sense cap mena de pretensió,
més enllà de passar-m'ho bé, doncs començar a descobrir la tècnica.
Mentrestant estava estudiant, vaig fer la carrera de Biologia,
però sempre em va acompanyar aquest cuquet que em va agafar,
i fins ara jo crec que encara sóc com aquella noia que s'apassiona quan obre el forn.
Ara, per exemple, abans de vindre aquí, tenia com un neguit per obrir el forn
i no he pogut perquè havia d'estar aquí.
És una cosa que no t'abandona mai, i fins ara.
La Carme Malaret comença a exposar la seva obra, sis anys més tard,
quan acabes els estudis a l'escola Robert Brillas.
Però si tu comences a exposar la teva obra, precisament en el casal Robert Brillas,
desplogues, no?, i des del 1987 fins al 97, durant deu anys,
formes part d'un col·lectiu de ceramistes que es diuen un reflex del Baix Llobregat.
Es poseu a molts municipis de la comarca,
i tu, paral·lelament, vas fent exposicions individuals.
Per recordar una mica els oients,
destaquem que el 94, en el vestíbul de la Facultat de Biologia de Barcelona,
es poses, igual que el 95, en el Temple Romà de Vic,
i en el 1998, a Sant Anderó la Barca.
En el 1999, entre s'ha format part del grup d'artistes de la galeria EUDE de Barcelona,
amb una intervenció, que es titula Reducta de Mirades,
i a la cambra de bany de l'Hotel Barcelona Sants, dins del New Art.
Com et vas preparar, Carles?
A veure, a mesura que vas treballant, també va sorgint oportunitats.
Està bé treballar amb col·lectius,
perquè treballar amb altra gent que també té les teves motivacions artístiques,
doncs és enriquidor,
però a la vegada, poder fer les col·lectives et suposa un repte important.
La galeria EUDE, per mi, va ser un punt d'inflexió en la meva obra
i en la meva activitat artística,
perquè allà em va donar visibilitat, sobretot, a Barcelona,
i poder estar en el New Art,
i vaig fer com tres intervencions,
una que, com bé has dit, Reducta de Mirades,
l'altra, més ambiciosa,
i em van donar el dormitori,
que es deia estar sobre un llit de roses,
i després una altra que vaig tornar a l'espai del lavabo.
Sí, era interessant,
perquè a mi sempre m'ha motivat molt a l'espai,
i em parla,
i depèn d'on es poso,
doncs faig una presentació
o en faig una altra de les meves obres.
Les meves obres, la majoria són intervencions,
instal·lacions,
això vol dir que no estan acotades
i que es desplacen per l'espai
segons el lloc on s'hagin d'ubicar.
En el 2000,
participes en estar sobre un llit de roses,
que n'estaves parlant,
i en el 2002,
hem enrejolat de preguntes.
Aquest mateix any,
ets relacionada per l'Ajuntament de Tarragona
per exposar l'edifici gòtic
de l'antic Ajuntament,
i si no recordo malament,
i l'hemeroteca no falla,
fas dues instal·lacions,
l'home trencat,
i 25 vats.
Correcte?
Sí, molt bé.
Home, ja ho veus,
que intento documentar-te.
En el 2004 es poses topografies
a la Galeria Eude,
que en parlaves,
i en el 2006 a la col·lectiva
el paper com a espai íntim
a Can Negre de Sant Joan d'Espí.
Carme, per què amb la teva obra
sempre utilitzes els fangs?
Perquè per mi el fang
és el material que em parla,
que em puc expressar
tot allò que vull dir,
que no necessito
cap més material.
Si utilitzo altres materials,
que de vegades,
per la pròpia obra
es necessita altres materials,
potser més rígid,
més de suport,
sempre són per ajudar
en els fangs.
El fang
és una descoberta contínua,
hi ha quantitat
de tipologies.
Dintre de la ceràmica
també hi ha els fangs
de baixa,
d'alta temperatura.
Després tu pots anar investigant,
anar descobrint.
És que no me'n canso.
Quan me'n cansi,
potser tindré una altra...
El deixaré una miqueta més arraconat
i agafaré un altre material.
Sí que hi ha moments
de les meves obres
que si necessito treballar
amb fotografia
o amb llum
o amb ferros
o amb vídeo,
tampoc estic tancada.
Les teves últimes exposicions
han estat
Art en Memòria,
el Museu d'Història
de l'Hospitalet,
i la participació
en el Cornellà Ruïlla
amb magma de paisatges.
Dones construint cultura
a Can Ginestà de Sant Just
el 2007,
Mirades de Dona
al Palau Falguera
de Sant Feliu
el 2009,
Arbes a Can Ginestà
del 2011,
Escudallà,
l'Arabisme,
una altra vegada
el Castell de Cornellà,
una altra exposició
a Can Ginestà
i en Veí,
etcètera.
Carme,
a l'exterior,
tu participes
en el pavelló espanyol
de Cerámica
Arte Fiera
a Bolonia
en el 1990.
i quina relació tens
tu amb els materials
que treballes?
Bé,
com jo he dit abans,
a mi em va atrapar
la matèria.
És a dir,
tinc una relació
de vegades
allò d'estimació
i d'odi
perquè
és un material fràgil,
és un material trencadís
i a més,
l'última paraula
sempre la té
al forn.
Jo puc fer
una obra
però no està acabada
fins que no passa
pel forn
i al forn
és molt senyor
i dona
l'última paraula.
Llavors,
és això
d'obrir
i dius
hòstia,
doncs,
no era el que m'esperava.
Ha donat
la pàtina
i després
t'has de
tornar
a reconciliar
amb el que trobes
perquè
hi ha hagut
un altre element
que és el foc
que ha acabat
de modelar
la teva obra
i ho has d'acceptar.
Llavors,
sí que hi ha
una relació
que et dona
complaença
però que de vegades
també te'n rebies molt.
i
Seeing trees
of green
Red roses too
I see them bloom
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Estem escoltant la relació i les explicacions de la Carme
amb la matèria i els materials
La Carme, l'any 92, l'any olímpic
guanya el concurs de la Universitat de Barcelona
per fer una obra pública
que es titula Porta i la seva ombra
El 95 es posa a Sabarona
el 2010 a Itàlia i a Montreal
dins la mostra del New Art
Tens obra pública teva, Sant Feliu, de Llobregat
amb cadires i taula
a Sant Just d'Esvern, amb 5x5x5
i a l'escultura amb la qual et presentava
el teu pare, el Porta Cadira, el 2015
que per cert, i ho faig públic
la Carme em va cedir
que plasmés la meva palma
el meu palmell de la mà
a dintre d'aquesta escultura
Carme, ara públicament, moltes gràcies
per haver comptat amb mi
i deixar-me posar a dintre del nostre poble
el palmell de la meva mà
ets membre dels col·lectius
d'Ibagàries i a Sant Just
i ara començarem la segona part de l'entrevista
amb la professora
Carme, des del 2000
ella és professora de Ceràmiques, Cultura i Torn
dels cursos municipals d'Arts Plàstiques
de Sant Just d'Esvern
Carme, com entens la pedagogia
de la tècnica ceramista?
Per mi aquesta faceta de professora
és molt important
perquè jo crec que complementa també
la meva activitat artística
i aprenc molt
jo ho entenc com un acompanyament
és a dir, l'ensenyament de la tècnica
en aquest cas ceràmic
és a dir, la manipulació del fang
amb la seva diversitat manual
amb el torn
o més conceptualment
amb l'escultura
l'entenc com un acompanyament
a l'alumnat
a la persona que ve allà
i que sempre li pregunto
com és que has arribat aquí
i no vols fer pintura
perquè, clar, la tridimensió
a les escoles
és bastant frustrant
primer perquè
es fa poca incidència
amb el volum
és molt més fàcil
en una aula
que hi ha 30 alumnes
un paper i un llapis
i quatre colors
que no pas
l'embargadura
que vol dir treballar
el fang
o qualsevol altre material
en un sentit volumètric
jo ho entenc
com un acompanyament
i un aprenentatge
per part d'ells
i per part meva
i en acompanyar-los
en el seu descobriment
propi
del seu llenguatge
i jo també
amb l'aprenentatge
que trec
i també ho dic aquí
públicament
ja que se'm permet
tindre el micro
de tots els meus alumnes
que han passat
que jo els he pogut ajudar
perquè jo crec que n'he pres
molt d'ells
no ho entenc
com una
jo soc la professora
sinó que jo
us acompanyo
jo tinc
més tècnica
tinc més coneixement
del material
i en qualsevol moment
estic al vostre costat
per explicar
quina és l'eina
que us pot ajudar més
el que vosaltres
podeu aconseguir
cuidat-ho amb el material
si està molt to
doncs no facis això
però
en el fons
el descobriment
el fem conjunt
ara que deus
això
és curiós
ressaltar
pel que expliquen
altres pedagogs
d'altres matèries
que
hi ha
un nexe comú
entre vosaltres
els bons pedagogs
que dieu
que apreneu
tant
com ensenyeu
o sigui
que dels alumnes
també
entreieu
evidentment
no n'apreneu
la tècnica
perquè la tècnica
la teniu vosaltres
possiblement
no els coneixements
però sí que
entenc
que vosaltres
els pedagogs
capteu
o teniu
la sensibilitat
d'apreciar
i valorar
aquests detalls
que us transmet
una persona
entre cometes
naïf
cap a vosaltres
els pedagogs
els ensenyants
fantàstic això
poder compartir
és que
a veure
com tu deies
una persona
que ve allà
que no té cap coneixement
et fa unes preguntes
que tu pensaves
que ja les havies
respost
i que dius
escolta mi
per què no fem
una altra mirada
i segur
que allò
és un fil
que vas estirant
i que et permet
obrir una porta
d'investigació
que potser
la tenies tancada
perquè tu ja t'havien explicat
que allò no era possible
i llavors ja no
però quan
des de la ignorància
i des d'aquest esperit
naïf
et fan la pregunta
per això
n'aprens tant
perquè
dius
home
doncs
fem aquesta mirada
i
de vegades
surten coses
que no t'haguessis
esperant mai
i aquí és
l'aprenentatge
crec que és
l'interessant
i ara dius
això
jo diria que
si hi ha alguna cosa
comuna
en la ceràmica
contemporània
i també
en l'art actual
és la seva
transversalitat
transversalitat
que és fruit
dels molts camins estètics
que es creuen
constantment
en diferents direccions
i sense ordre
ni tendència
aparent
contemplant
qualsevol
mostra col·lectiva
de l'art ceràmic
recent
té de palès
que les vostres obres
els ceramistes
contemporanis
tenen poc
o res en comú
i és precisament
doncs
Carme
que la gran diversitat
i riquesa
de tècniques
i materials
que estàvem parlant
d'estils
i influències
el que més
destaca
de la ceràmica
creativa
actual
tota aquesta
diversitat
i barreja
entre cometes
és correcta
aquesta pensació
Carme?
sí
corregeix-me
perquè tu ets la professora
jo
jo també
quan m'ho vas dir
parlarem de la ceràmica
contemporània
dic home
jo puc parlar
per ser contemporani
però
és que hi ha
hi ha molt
eclecticisme
hi ha moltes tendències
a veure
la ceràmica
no deixa de ser
el seu inici
va ser
un inici
de funcionalitat
de donar una funció
a uns
a unes necessitats
que tenia la gent
és de les tècniques
més antigues
i a la vegada
és tan apassionant
llavors hi ha
una corrent
que seria
doncs
donar una funció
que
hi ha gent
que es dedica a això
després hi ha
un altre corrent
que és més
d'artesania
d'anar
a una repetició
de les obres
que també
és molt correcte
i després també
hi ha aquesta gran diversitat
com que el material
ho dona
d'una gran diversitat
de tècniques
també hi ha
molta diversitat
de llenguatges expressius
i
i bueno
i
hi ha corrents
no?
ja
en un moment
hi va haver-hi el corrent
els corrents
les marquen una mica
els concursos
no?
la gent
jo ja fa molts anys
que no em presento a concursos
perquè ja no m'interessen
però sí que és veritat
que quan comences
doncs
una manera
també
de ser visible
i de veure
si el que tu fas
funciona
doncs
és presentar-te
a concursos
que n'hi ha forces
cada
cada any
doncs
depèn del jurat
també
doncs
prima
una tècnica
o
una
concepció formal
durant
fa anys
doncs
es primava més
si eres
un gran
especialista
amb els esmals
no?
amb la
amb la cobertura
i trobar uns esmals
que la gent digués
ostres
però que interessant
perquè
la part dels esmals
és molt complicada
és pràcticament
química
i un control
molt precís
de la temperatura
i això
o t'hi dediques
molts anys
per trobar
el punt exacte
de fusió
i aquell
perquè clar
nosaltres
pesem
amb
balances
de precisió
i ve
de 100 miligrams
doncs
fins que no trobes
aquella fórmula
que és la que tu vols
doncs
pots passar molts anys
i en aquests concursos
doncs
hi va haver-hi una temporada
que es primava
el saber
trobar aquests esmals
tan complicats
després es va passar
al contrari
és a dir
que es va primar
al material
a les textures
al deixar
el descobert
al fang
i ara
per exemple
les últimes tendències
són
les filigranes
i les fragilitats
de la porcelana
i fer coses
increïbles
que abans
no es podien fer
però que ara
han sortit
uns nous materials
que ho permeten fer
així com
les impresores
3D
que també
poden fer una peça
injectant fang
i llavors
fent-ho
en 3D
és un altre corrent
oh i a més
curiosament
tu ho has dit
i amb el
amb el
Sergio Sabini
i l'altre convidat
de ceràmica
tradicional
i
ja ho havia definit
i jo ho vaig compartir
i veig que tu estàs
en la mateixa història
que per vosaltres
els artistes
en aquest cas
dintre del món
de la ceràmica
la ceràmica
a vosaltres
és l'art
de lo necessari
o sigui
la ceràmica
surt
com un element
necessari
per facilitar
la vida
quotidiana
des dels plats
la soia
la gerreria
és curiós
després en pararem
clar
com a bona professora
i com a bona pedagoga
t'anticipes a les preguntes
jo en tenia aquí
que me les ha xafat
que com veies
la ceràmica
que es fa avui
les diferents
ceràmiques
contemporànies
entre els diferents
països i cultures
aquesta sí que és vàlida
jo tampoc
sóc una experta
però per exemple
t'has mogut
i veus
la ceràmica
que es fa
a veure ara
cada vegada
la ceràmica
a través de la xarxa
d'informació
és menys
determinant
pel país
sinó
una miqueta
per la tècnica
que es fa servir
és veritat
que el Japó
és capdavantera
a tractar
el ceramista
no com un artesà
sinó com un artista
és a dir
que té la mateixa
categoria
com pot tindre
un pintor
i és molt reconegut
i molt venerat
també
a Inglaterra
o als països
nòrdics
també
hi ha una gran valoració
de la ceràmica
contemporània
la gent
no li espanta
comprar una obra
a un preu
que posa l'artista
i no es posa
les mans al cap
perquè
entenen
i estan
educats
en
valorar
aquella feina
des dels Estats Units
també
va ser
bastant
transgressor
però ara
potser
s'ha quedat
en un segon nivell
i també
és molt interessant
la ceràmica
que es fa
a Sud-amèrica
perquè
enllaça
una miqueta
la ceràmica
tradicional
i s'han recuperat
tècniques indígenes
amb una mirada
com més actual
i més contemporània
el que passa
és que
amb la globalització
i sobretot
amb les xarxes
a mi
per exemple
els meus alumnes
abans jo
mira els llibres
és que ara
ja tothom ve
amb el mòbil
i diu
vull fer això
dic bueno
parlem-ne
perquè clar
això no és tan fàcil
però
l'àlbum d'imatges
està a internet
i llavors
amb els m'agrades
i els no m'agrades
jo com que no tinc mòbil
doncs no estic a dintre
d'aquesta
d'aquesta idea
no?
jo potser
m'interessa
no?
quan la gent porta
però el que no m'interessa
és que copin
llavors els he de donar la volta
de dir
vale
tu
t'has quedat
amb aquesta imatge
però ara
fes la teva aportació
això ja algú ha fet
ara tu
com
porta'l al teu camí
i així anem
negociant una miqueta
aviam
de tota l'explicació
aquí amb la boca oberta
em quedo en dues coses
que m'agradaria matitzar amb tu
la primera
ja que la pregunta
te l'havia fet
la teva opinió
de les diferents ceràmiques
contemporànies
entre els diferents països
bàsicament
em parles de tres
vull dir
de Sud-amèrica
d'Europa
i d'una part d'Àsia
ni de Nord-amèrica
ni
Centro-amèrica
jo suposo
que deu ser també important
no?
pel llegat
que tenim històric
però d'Àfrica
no en parles
és curiós
ja no parlarem
d'Austràlia
que és una altra història
i
i d'Àsia
no de l'Orient Mitjà
tu has parlat
de l'altra part d'Àsia
vull dir
del Llunyà
de l'Orient Llunyà
vull dir
des de la Índia
fins a la Xina
no?
el Japó
què passa?
que els altres continents
o els altres...
no home
clar
no no
i tant
a veure
potser m'he deixat
la Xina
també és molt important
perquè té una cultura
ceramista
i de porcelana
que és espectacular
la Xina
ja l'incloc
l'Àfrica
l'Àfrica
per exemple
aquí arriba
clar
jo que coneixi
ceramistes
contemporanis
africans
doncs no puc parlar
perquè no en conec
però sí que
sí que conec
tècniques africanes
de cuites
sobretot
que sí que ens han arribat
són cuites
molt primitives
que
que es poden fer
d'una manera
molt simple
i això sí que ho apliquem
i ho ensenyem
en els nostres alumnes
que és fer un forat a terra
llavors es posen
les peces
es cobreixen
de troncs
i
de fusta
es fa
com una xamaneia
perquè tingui tiratge
es cobreix
i el que fa
és que el fum
decora
la superfície
del fang
i són aquestes
ceràmiques negres
o fumades
això
són tècniques
africanes
molt primitives
però a la vegada
també tenen
un resultat estètic
molt interessant
i d'Amèrica
sí que he parlat
dient que potser
els anys 70
60
70
80
sud-amèrica
no
nord-amèrica
o nord-amèrica
potser van ser innovadors
però ara jo crec
que s'han quedat
una mica
parats
i una mica
no han
anat una miqueta
més enllà
clar que hi ha
personalitats
segurament
punteres
i que jo
tampoc
les conec
no?
però
ho deia
perquè el Joan
fa un parell
de programes
va tornar
de Jordània
i ens va explicar
històries
de Jordània
per això es deia
a l'Orient Pròxim
no?
a Llunyà
que
per a l'escomptat
la Índia
a la Xina
al Japó
que tenien
un paper rellevant
i l'altra història
abans de fer
una petita pausa
per no
intentar
avorrir
els oients
que no els agradi
la ceràmica
has fet
una diferenciació
entre artesà
i artista
quina diferenciació
hi ha per tu
entre un artesà
i un artista?
a veure
jo crec que
un artesà
també és un artista
un artesà
també és un artista
això és la
a l'artesà
el que passa
és que
ell
té una producció
i normalment
hi ha una reproducció
de la seva obra
o de la seva col·lecció
de formes
però també és un artista
deixant clar
aquesta primícia
això
hi ha gent que és artista
però que no són artesans
perquè
fan obra única
i potser
necessiten expressar-se
a través d'aquesta obra única
no els diguis
que facin
aquella peça
50 vegades
perquè
diran que
són incapaços
de fer
en canvi
un artesà
sí que ho pot fer
i a més
té un valor
que
jo no dic
un artesà
no té tant de valor
com un artista
sinó que té
potser més valor
perquè té la capacitat
de reproducció
que
La Carme diu que el volum
és espai i només materialitzant
aquest espai podem visualitzar
el volum. Gran frase,
Carme. Això és el
leifmotiv de l'espai de lliure
creació. Espai
independent, expressiu i reivindicatiu
que la Carme obre al debat,
la creativitat, la innovació i la
participació. És un espai
on el pensament, la reflexió,
les emocions i les idees es materialitzen
en propostes actives,
tant individuals com col·lectives.
És un lloc dinàmic i canviant
on poder estimar, aprendre,
descobrir, escoltar i parlar sense
etiquetes ni condicionants establerts
amb l'objectiu de cercar un llenguatge
propi. Un lloc respectuós
amb les idees on l'art, la ciència
i el pensament dialoguen
amb la mateixa igualtat.
L'espai de lliure creació Carme Malaret
s'inaugura l'11 de maig
del 2013
gràcies a la col·laboració i participació
d'amics, veïns, familiars, professionals
i artistes d'arreu.
Parteix de la idea base promoguda
per la Carme.
Professionals de diferents sectors
es reuneixen per anar acotant
i dissenyant el que és ara
un espai multidisciplinari,
una il·lusió i un repte fets
realitat.
Tu que ets l'autora
de tot això, i la creadora,
què és?
Què ha sigut? A part de tot el que jo he explicat
i el rotllo.
Espero que continuï sent.
A veure, que jo sigui l'autora
tampoc és cert.
L'espai, si està, funciona,
és perquè hi ha hagut un col·lectiu
que hem cregut
en què tot això
que s'explicava ara per antena
era important.
I era important en uns moments
que vam inaugurar
el 2013,
però això pertanyes a finals de 2012,
en què hi havia qui
estàvem submergits
en una crisi econòmica
molt important.
Sempre hi hagi crisi
o no hi hagi crisi,
la cultura, i sobretot l'art,
és com alguna cosa marginal
i que ja s'ho faran.
Sí que quan les coses van millor
les administracions
aposten més,
però si no hi ha diners
hi ha altres prioritats.
Llavors vam creure
que en aquests moments
en què hi havia tanta poca inversió
en l'art,
doncs es podia fer
d'una manera autogestionada,
independent,
és com un petit laboratori
que la gent
ens aporta idees
i nosaltres
donem,
les potenciem
i donem un espai
perquè es puguin expressar.
Per això es diu
espai de lliure creació,
perquè mai hem posat,
si aquella persona
que ens porta un projecte
ens interessa
endavant amb el projecte
i per això és tan ric,
perquè hi ha des de propostes
de nanos molt joves,
grafiters,
que no troben espais,
la gent ja molt reconeguda
i que,
doncs, bueno,
que li fa una certa gràcia,
venir en un espai polivalent,
molt dinàmic.
Ara, per exemple,
ahir vam inaugurar
una mostra
que es diu
Sigues Original
i que és una mostra col·lectiva
oberta a gent
que en algun moment
ha participat
en algunes d'aquestes línies
que impulsem des de l'espai
i hi ha peces
de 38 artistes
diferents
en un format
a més a més
com molt tancat
de 13x13
que hi ha alguns
que, ostres,
que jo no sé què,
però al final
és com una pastanaga
que ens posem
i que és un repte
de dir, bueno,
jo el meu format
és un metro per un metro
però què passa?
Vull participar,
què passa?
Si sóc capaç
de resumir
tota la meva
iconoclàstia,
no?
Tots els meus pensaments
en un format petit
i per això
és tan dinàmic
i tan interessant.
I a més,
a mi em fa gràcia
perquè has d'adquirir
una clau d'accés,
no?
Que és la que et vincula
a l'espai
que de manera simbòlica
adquirint aquesta clau
entres a formar
part de tot aquest repte.
Sí,
bueno,
és una metàfora,
és una manera creativa
que hem tingut
per poder-se
subvencionar
perquè, clar,
nosaltres no tenim
cap mena,
ni demanem
cap mena de subvenció,
és a dir,
som autogestionaris,
ens ho fem
i, per exemple,
ahir també es va presentar
la clau
que demanem
a un artista,
que em sembla
que aquesta ja és
la sisena edició,
que demanem
un artista que d'una manera
generosa
ens faci
uns petits objectes
i llavors la gent
adquirint
aquesta clau
es vincula
una miqueta
en el projecte
i així podem pagar
l'aigua
i la llum
perquè, clar,
nosaltres ho fem
d'una manera
voluntària
i la generositat
de tots els artistes
que els hi hem demanat,
tothom ha cregut
que valia la pena
i ens cedeixen
el seu treball
i això
és molt interessant
també
per resumir
ja no diguem
el teu espai
l'espai
de lliure creació
encara que tu ets
la creadora
tu dius que l'espai
de lliure creació
el que em porta
el teu nom
que està obert
a tothom
que creu
que la cultura
és ara
més necessària
que mai
fantàstic
molt senzill
però molt
clarificador
que la cultura
sempre ha sigut
necessària
però hi ha moments
que encara
és més necessària
quins canals
tens Carme
per fer-te conèixer
això és una pregunta
que com que
és que no
quins canals
doncs
a veure
jo
no tinc
ni Facebook
ni Instagram
ni mòbil
per això
per això
et fes la pregunta
no m'interessa
llavors
quins canals
doncs
a veure
sí que a l'espai
hi ha Facebook
hi ha Instagram
jo porto el blog
el que més
ho porta
una altra noia
la Olga
és que tots
treballem molt
de manera cooperativista
jo sóc bona
amb això
doncs faig això
jo sóc bona
amb això
aporto
els meus coneixements
jo
no sé
jo crec que
fent la feina
ben feta
sent coherent
el boca a orella
el
el
el
el que la gent
parli de mi
potser amb les seves xarxes
perquè jo
no
no tinc
no tinc
un perfil públic
i no estic allà
bueno
és que no tinc res
però en canvi
la gent em coneix
no veus?
sí
artesana
artista
eremita
quins són els tres projectes
propers?
bueno
els meus projectes
és
continuar amb la pedagogia
uns quants anys més
tirar endavant
si és possible
aquest espai
que no
no s'acabi
que crec que
té un llarg recorregut
i després també
tinc moltes ganes
de
de tenir una mica
de temps per mi
per fer obra
jo sóc lenta
pensant
i executant
les meves obres
són molt grans
i necessito temps
ara per exemple
inaugurarem una col·lectiva
a les Bernardes
de Salt
a Girona
juntament
amb altres artistes
d'aquí Sant Just
i tinc temps
tinc ganes
de tindre temps
per elaborar
també
una nova proposta
i que la pugui presentar
aquí a Sant Just
o a qualsevol altre lloc
la meva activitat artística
potser ara l'he deixat
perquè materialment
no arribo a tot
però sí que tinc ganes
una altra vegada
d'explicar coses
i quan tens ganes
llavors tens
el cuquet aquest
que trobes el temps
d'on te no en tens
Carme
fantàstic
moltíssimes gràcies
per estar amb nosaltres
i
fent una mica
al final
de l'entrevista
a la Carme
recordarem
que el Sergio Sabini
ens va explicar
el 15 de novembre
el com
el què
la varietat
el qui
i el per què
de les més
de les 7.800 peces
que té catalogades
des d'aquest programa
de ràdio
vam llançar la idea
de poder crear
un museu
pel nostre poble
en l'exposició
d'aquesta col·lecció
de terrissa
ceràmica
rejureria
rejureria
i ulleria
el que parlava
en la Carme
l'art
de lo necessari
continuarem persistint
per consolidar
aquesta idea
amb l'objectiu
de fer realitat
la creació
d'un museu
per senjus d'esbert
en diverses mans
siguin privades
o en entitats
disposaríem
de moltes peces
i objectes històrics
objectes variats
i valuosos
en diversitat
de materials
i diferents
èpoques
siguin
amb pedra
ferro
ceràmica
o fusta
siguin
com terrissa
o com eines
estris
o utillatges
de treball
utilitzats
en el conreu
dins la nostra
Vall d'Avers
siguin com fotografia
o en format
de documents
catalogats
tot aquest
comut d'història
és fonamental
que sigui disposat
en un museu
per retenir
el passat
i mostrar
el present
la nostra
entrevistada
d'avui
forma part
d'aquest present
en forma
de ceràmica
contemporània
doncs com ella
diu
la cultura
és ara
més necessària
que mai
i watch them grow
they're like much more
than I'll never know
and I think to myself
what a wonderful world
yes
I think to myself
what a wonderful world
doncs
després d'haver
entrevistat
parlat
i comentat
amb la Carme
una mica
donant-li voltes
a lo que és
la ceràmica
i la seva
visió pedagògica
de la ceràmica
contemporània
tenim el Pep
que ens parlarà
també d'altres històries
ens parlarà
d'altra
d'altra forma
d'entendre
doncs no ho sé
les tradicions
una és la part
artesana
artística
i el Pep
que ens explicarà
avui
avui seguirem parlant
que havíem començat
l'altre dia
de les places
de Braus
entroncant
amb el que vam dir
l'altre dia
que havíem parlat
de la
de la monumental
doncs
de les places
de Toros
però a veure
tu em vas posar
uns petits deures
l'altre dia
però primer
volia fer un petit
un petit
un petit
incís
la temporada passada
quan parlava
dels carrers
vaig buscar
a través del centre
d'estudi
Sant Justens
informació
sobre els carrers
d'aquí
i vas trobar
l'origen
de la història
dels carrers
de Sant Justens
va donar
i vaig veure
que el senyor
que havia fet
això
era un senyor
que deia
Antoni
Maladet
i Amigó
exacte
primer
el pare
d'aquest
primer
alcalde
democràtic
d'aquí
que era de Sant Jordi
no els diré res més
perquè el coneixeu més bé
que jo
però és d'aquí
un petit homenatge
a pare i filla
doncs
ara seguirem
amb això
tu em vas dir
a veure
que
quina tradició
taurina
hi havia aquí
si hi ha hagut
places de toros
cap al Baix Llobergat
i tal
no
no n'hi ha hagut mai
places de toros fixes
no
hi ha hagut
potser
entre aquí
l'Hospitalet
és la part més taurina
de Catalunya
però
bàsicament
de la gent
que ha vingut de fora
no vol dir que
no hi hagi gent
que aquí els agradi
ni tal
però
la cosa
doncs
és així
hi ha hagut
als anys 80
places de toros portàtils
hi ha hagut
hi ha un programa
a Ràdio Sant Boi
que fa més de 30 anys
que es diu
Tendido Cingo
en un programa de toros
vull dir que
de Déu-n'hi-do
i
per aquí a la zona
doncs hi ha més o menys
hi ha unes
unes cinc
cinc penyes taurines
dues a l'Hospitalet
una a Sant Boi
una al Prat
i una a Vila de Canes
o simplement
una petita interrupció
Pep
Sant Justencs
ja tota la vida d'aquí
recorden
festejos
que se'n diu
fer celebracions
en Sant Braus
aquí a Sant Just
és possible
però plaça de toros portàtil
perquè potser
això ens ho dit
un ullet
segur
però
degut tot això
ho preocupa
de la proximitat
de Barcelona
si tens una plaça de Braus
en tota
aquí aquest vindran
més
coses
del bombero torero
o el rejoneadores
d'aquests així
de poca
tal
perquè
inclús els últims temps
a Barcelona
s'omplia la plaça de Braus
a la meitat
tot i que el 90%
eren turistes
excepte
doncs el José Tomás
tot el més
doncs
que
no
no omplia
carai Josep
que et veig ben posat
amb els braus
que ho anava a dir
no mira
és que no buscava això
però clar
ha sortit
també em vas dir
allò de la plaça de toros
de Madrid
a Madrid
només han tingut
sempre una plaça de toros
una de l'altra
han tingut més que Barcelona
però sempre una de l'altra
o sigui
l'únic que ha tingut
més d'una plaça de toros
funcionant alhora
ha sigut Barcelona
la ciutat antiteorina
de Barcelona
ha sigut la que n'ha tingut
en un moment
han anat tres
i entre els anys 50
60
i potser 70
va tenir
doncs més força
els toros
a Barcelona
que potser
doncs a Madrid
i a Sevilla
Déu-n'hi-do
una mica la cosa
doncs era
era aquesta
jo volia parlar
de les places
d'Abraus
les places d'Abraus
que hem dit
que a Barcelona
n'hi havia tres
la més
la més antiga
és el Torín
de la Barceloneta
aquesta és la més antiga
aquesta es va
es va inaugurar
l'any
1834
l'iniciativa
va ser
per captar
recursos
per mantenir
els asilats
de la Casa Caritat
a Barcelona
era molt normal
fer coses d'aquestes
es van fer
durant molts anys
es feia una mèrie de rifes
per obrir un carrer
per fer una plaça
per ajudar un hospital
tota una sèrie de coses
que un dia
doncs potser
doncs també
serà motiu
de fer-nos un comentari
perquè també és una
una curiositat
almenys d'aquí a Barcelona
aquí doncs
en temps
de Ferran Setè
era
el
el
Charles d'Espanyà
comte d'Espanya
que era el governador militar
de Catalunya
que se li va acudir
això
a fer una plaça
de braus
i amb
aquests beneficis
doncs
ajudar doncs
a la Casa Caritat
aquest bon home
era un tio
un assassí
tal com sona
era un home
doncs
que li agradava
torturar la gent
que les dones
portessin
a l'època
portaven una trena
al cap
una mica
com abans
les mallorquines
i tal
doncs
els hi arrencava
els feia tallar
rebentava una porta
per fer-les baixar
una persona
doncs
al final
el van acabar matant
els seus mateixos
perquè ningú el podia
ningú el podia veure
però això també són altres
són altres coses
total
l'any 1834
s'inaugura
la plaça
aquesta plaça
de braus
que d'aquí
el Torín
va ser projectada
per l'arquitecte
Josep Fonseret
i Domènech
aquest bon senyor
el seu fill
va ser
va ser mestre
d'en Gaudí
ell també va fer
coses i tal
però encara no va ser
tan important
ni com a Gaudí
bé bé
ni potser tampoc
com el seu fill
però bé
ell era
això
al cap d'un any
l'any 1835
el 25 de juliol
va haver-hi
una cursa de braus
desastrosa
desastrosa
la gent
es van pipar molt
van envair
la plaça de braus
van esquartar
els toros
van sortir al carrer
i van cremar
un grapat de convenys
sí
vull dir
una cosa
vull dir
no és que sigui
ben bé
una cosa
per culpa
ja l'explicaràs
els braus
som a les monges
i els capellans
era una època
de descontentament
obrer
i una cosa
evidentment
va dur
va dur
a l'altre
però
sempre tothom
recorda
això
inclús es va fer
com una meia cançó
el que deia
el dia de Sant Jaume
de l'any 35
i va haver-hi
gran broma
dintre del Torín
van sortir
set toros
tots van ser dolents
això va ser la causa
de cremar els convents
es va fer
com una
una cançoneta popular
sobre això
però realment
si així es va arribar
i es va cremar
fins al
al mercat
de Sant
el convent de Sant Josep
quan ara hi ha
la bocadia
moltes places
de Barcelona
són producte
de coses d'aquestes
i deien que
el millor urbanisme
és l'anticlericalisme
per Barcelona
la plaça
Reial
era un convent
la plaça
el mateix mercat
de Sant Josep
a darrere
la plaça
de la Gardunya
n'era un altre
la plaça
de la Vila de Madrid
n'era un altre
etcètera
etcètera
l'altre mercat
el de Santa Caterina
també era un altre
convent
etcètera
tot això
doncs així
doncs
a part de les curses
de Braus
aquí al Torín
era l'època
dels globus
els globus
l'orestàtica
doncs era una novetat
molt gran
suposo que d'aquí uns anys
la gent dirà
que anaven a fer cua
a Barcelona
l'any 2019
per veure
unes coses
en tres dimensions
i dirà
quina tonteria
però en aquells moments
els globus
era una cosa
que movia
molta massa
de la plaça
de Toros
del Torín
se levava
se ho facin
80 anys
i llavors
clar
feien coses
espectaculars
des d'una plataforma
amb un cavall
amb els ulls
enmanats
perquè no saltés
per veure
i s'espantés
evidentment
on va bujar
amb una dona
perquè les dones
tenien de ser tan fràgils
que no podien
no podien anar
a dalt d'un
d'un globo
perquè aquestes alçades
no els seria bona
després d'això
també una cosa
molt militar
després de la crema
de convents
la plaça de Toros
va estar arrestada
15 anys
la culpa dels Toros
van ser dolents
però la plaça de Toros
es va carregar
aquesta va ser
una de les coses
més curioses
sobre aquesta
plaça
doncs
si voleu
l'altre dia
parlarem ja
de les altres places
aquesta doncs
és la més important
és aquesta
que és la primera
més antiga
que després
doncs
ja va desaparèixer
moltes gràcies Josep
com sempre
les teves explicacions
tan interessants
tan anecdòtiques
t'esperem
si deus
l'any proper
i ara és el temps
del Joan
Joan
cap on viatgem avui
bon dia a tothom
gràcies Ferran
bé
ja que estem a l'hivern
anem a l'alta muntanya
ens n'anem
cap a la Transilvania
i aquí ens podem trobar
a la Transilvania
doncs
amb un personatge
novel·làsticament
molt conegut
que és el comte de la Cua
parlarem una mica d'això
però en principi
sí que voldria
fer una petita distinció
aquí hi ha una confusió
aquesta és una família
la família aquesta
és bastant llarga
hi ha dos personatges
el que en diem
Blat Dracul
i el Blat Tepes
que és el comte de Dracua
i l'emplegador
que nosaltres coneixem així
Dracul vol dir
drac en romanès
vol dir que en certa forma
en principi
el pare de l'emplegador
simplement era un senyor
que pertanyia
al borde del drac
que era un ordre militar
germànica
que lluitava
contra els odons
però bé
aquest senyor
que és el conegut
per Dracul
doncs va tindre un fill
que era el Blat III
que és el que coneixem nosaltres
com el Blat
a l'emplegador
diu una cosa curiosa
en principi
el escriptor
el Bram Stoker
el que va escriure
la novel·la Dracua
no mai
va pujar els peus
a Romania
vol dir
no ho ha conegut mai
o no ha conegut mai
ni Transilvània
ni cap cosa
que s'assemblés
el castell
que turísticament
et presenten
com el castell
del comte Dracua
no és el castell autèntic
d'aquest senyor
és un castell
de la mateixa època
però que realment
en principi
està millor situat
des d'un punt
de vista geogràfic
i turístic
el castell real
de l'emplegador
està a dalt
d'una muntanya
amb una carretera
infernal
de 3.000 curbes
i que en principi
per visitar
només s'hi pot
no vestir-ho
i es té cara a peu
dit això
veurem una mica
aviam qui era aquest senyor
aquest senyor
el blat tercer
o el blat
avantpavador
era el príncep
de Balàquia
tots aquests
eren reis de Balàquia
i va viure
entre 1431
i 1476
el seu país
el va considerar
un heroïn nacional
hem de pensar en compte
que en aquells moments
Balàquia
boquera en Romania
fronterem Bunglí
etc.
estava a la frontera
o sigui
els otomans
els tenien al costat
i els otomans
lluitaven
contra tots aquests regnes
que hi havien el que era
l'Europa Central
aquest
príncep
tan terrorífic
té una història
que potser
el va ajudar
a ser tan terrorífic
valgui la redundància
els príncep
de Balàquia
tenien els turcs
tan a prop
els otomans
que en principi
tots els fills varons
de la noblesa
d'aquelles terres
tenien que anar a passar
una temporada
a Constantinople
i aquest noi
va estar
des dels 7
fins als 16 anys
a Constantinople
i allà
li van ensenyar
una mica
el que era
la cultura
automana
de l'època
perquè una vegada
fos rei
subsidiant el seu pare
imposés una miqueta
aquest tipus
de cultura
diferenta
inclús la llengua
automana
que portaven
des d'allà
bé
als 16 anys
torna al seu país
i el primer que veu
és que tant
el seu pare
com el seu germà
els havien assassinat
els havien assassinat
de forma
bastant cruel
el germà
el van cremar
els ulls
el van enterrar viu
una sèrie de barbaritats
doncs bastant importants
això va fer que la reacció
del nostre amic
fos bastant
bastant
dolenta
en aquest aspecte
i no el van assassinar
els otomans
el van assassinar
els bullars
o sigui
les altres
fèries aristòcrates
que vivien
per aquelles terres
en el fons
una lluita pel poder
com hi ha hagut sempre
al llarg
de tota la història
això va fer
que
el nou príncep
doncs
començés
a assassinar
de forma
absolutament generosa
per fer sobre
aquesta paraula
i el que veia
d'a més
era això
amb
ja ho diré
de mà
empavada la gent
aleshores
diuen
mig rumor
mig agenda
mig història
que feia uns camps
de gent empavada
però calms
de molta superfície
camps realment
de quilòmetres
de quilòmetres
de superfície
amb tots els seus enemics
aquí hi havia igual
o sigui
aquí hi havia
bullars
hi havia
otomans
inclús hi havia
tot
els serps
de la gleba
que no pagaven
els impostos
que hi volia
que també
acabava així
vol dir que
en principi
no sabien com
devia ser
de jove
aquest senyor
però
quan va ser
príncep
de Baladi
es va dedicar
a venjar-ho tot
d'una forma
molt
curada
i molt
salvaig
si empalava
la gent
hauria de tenir
parets
importants
també
per empalar
el personal
era un reina
que es podia considerar
un reina
ric
lògicament
tothom
que estava
per allà
treballava
pels senyors
faudals
d'aquesta època
bé
simplement
per acabar
com va morir
aquest senyor
aquest senyor
va morir
en una lluita
contra els otomans
en una de les moltes
guerres frontereres
que hi havia allà
la seva
molt real
és un misteri
hi ha algú
que creu
que van ser
els mateixos otomans
hi ha altres
que creuen
que va ser
el seu propi
exèrcit
alguns altres
pensen
en els seus
guardaespaldes
degut
al clima
de terror
que havia provocat
i el que
sembla més cert
és que
ell
es va salvar
de la batalla
es va vestir
d'hotomà
i aleshores
quan s'escapava
els soldats cristians
que havien per allà
confondre-ho
amb un membre
de l'exèrcit contrari
ho van matar
el cert
és que els turcs
se'l van trobar
se'l van emportar
a Constantinople
també el van empelar
i el van passejar
pels carrers
de Constantinople
com un no pre-cristia
ha mort per ells
i finalment
per acabar
on està enterat
aquest senyor
una altra
un contejament
d'aquests
que no està clar
com va anar
algú opina
que està
en un monestir
de Romania
que es diu
monestir
d'Esnagov
però altra gent
diu que està
a una església
de Nàpols
curiosament
l'església
de Santa Maria Nova
de Nàpols
per què?
perquè ja hi ha
enterrats
el seu fill
i el seu ennegra
el futur rei
està enterrat allà
i
hi ha alguna tomba
desconeguda
que només hi ha
una inscripció
la inscripció
és el drac
i el drac
era el símbol
de la dinastia
dels Brats
hi ha tants dracs
al món
que no sé pas
com ens ho fem
però tot país
té un drac
com a símbol
d'algú
moltes gràcies
i continuarem
després de festes
bones festes
a tothom
moltes gràcies
Joan
moltes gràcies
i ja veieu
benvolguts
urgents
avui
amb el
fort
de la
Carme
hem cremat
convents
hem cremat
la ceràmica
hem cremat
de Dràcula
hem passat
els braus
hem après
que és un artessar
que és un artista
i per finalitzar
no penso celebrar
Nadal
com a bon patriota
em nego
celebrar
el naixement
d'algú
que se saltava
a les lleis
incitava
a la sedició
fracturava
la convivència
i pretenia
trencar
la unitat
de Roma
em sembla lamentable
que els seguidors
d'aquest culpista
es rebelessin
en contra
de la sentència
que li van aplicar
d'acord
amb les lleis vigents
i aplaudeixo
que els perseguessin
per trencar
l'ordre constitucional
romà
d'haver viscut llavors
possiblement
jo hagués anat
a la cacera
dels legionaris
romans
a dir-los
vives
i a cridar
a por a ells
avui
la realitat
ha igualtat
a la merda
avui
la realitat
ha igualat
a la ficció
Sabien
how do
you tell
they're really
saying
I'm
de
de
Estimats oients, en nom de tot l'equip del programa
i del Carlos Rius en el muntatge,
del Joan Mateu, del Josep Capellades i jo, Ferran Carreres,
tots junts preparant i presentant el benvinguts, benvolguts i ben trobats,
us desitgem un bon Nadal i tot el millor pel 2020.
Ens retrobem el diumenge 12 de gener a la 1.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Bones festes.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya