logo

Benvinguts, Benvolguts, Ben Trobats

Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu. Amb Ferran Carreras, en Josep Capellades i en Joan Mateu.

Transcribed podcasts: 139
Time transcribed: 10d 15h 38m 35s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
El terme gastronomia deriva del grec antic gaster, que significa estómac,
i nomos, que significa lleis o normes.
Literalment podria traduir-se per les normes de l'estómac.
Gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments
per tal que siguin més nutritius i més agradables de menjar,
així com més atractius i desitjables.
Definida a forma senzilla, la gastronomia és l'art de menjar i veure bé.
En un sentit més universal, la gastronomia és el coneixement ordenat
de tots els aspectes que es relacionen amb el menjar.
Aspectes teòrics, científics, filosòfics, històrics, pràctics i socials.
Una persona que pugui considerar-se practicant i experta en gastronomia,
un gastrònom, difícilment pot dominar tots els aspectes de l'art.
I en restauració? Restauració és una paraula que té diverses excepcions.
Des de l'acció de tornar a posar una cosa o una persona en un estat anterior,
que seria una restitució, una reparació d'una obra d'art deteriorada
perquè torni a semblar nova, un restabliment en un país de règim polític
que abans existia i que havia estat substituït per un altre,
l'exemple de restauració, fos restabliment de la monarquia espanyola
per l'Alfons XII de Borbó i després la Primera República.
Restauració també és un període històric que comença amb aquest restabliment.
Però avui, avui ens interessa el significat de restauració
com activitat professional que s'ocupa de la preparació
i el servei de menjars i begudes.
En resum, avui, ben trobats sojents,
parlarem de gastronomia i restauració.
I per parlar amb profunditat i amb detall,
per parlar amb coneixement del tema i amb entusiasme,
no hi ha res més adient que tenir com a convidat
a un professional de la restauració.
I que a més sigui un apassionat per la recerca de matèria prima de qualitat
i de com aquesta s'ha de tractar en la cuina.
Jugador de bàsquet que apuntava alt.
El destí el jugo una mala passada.
En 18 anys, i començant a entrenar amb el primer equip
del club bàsquet hospitalet,
que llavors militava en primera divisió,
es trenca els lligaments crevats del genoll,
primer d'una cama,
i quan torna a jugar es trenca els lligaments de l'altra cama.
Total, que en 21 anys es retira forçosament de la pràctica
com a jugador i es dedica a fer d'entrenador de diferents equips.
Així es va guanyant la vida
fins que entra en el món de la gastronomia
a través del vi i el cava,
degut a la coneixença que ell tenia del senyor Ezequiel Ferret,
el propietari de Caves Ferret.
Aquest és un fet que el marca personal i professionalment
en el seu devenir professional.
En la mort del senyor Ferret,
el nostre convidat, ja amb 33 anys,
decideix crear la seva pròpia empresa
amb caves i vins astrac,
nom que prové del seu lligam amb caldes d'astrac,
poble usualment conegut com caldetes.
Total, que l'any 2011
comencen el món de la restauració
creant el restaurant Lola
en el centre comercial Les Arenes.
Avui és propietari i director del grup Pepa Tomate
amb 5 restaurants i un fordapà.
Nacho Prats i Lara, benvingut.
Ben trobat, Ferran.
Com estàs?
Jo molt bé.
Nacho, per començar i anar-nos entrant,
parlarem d'on som i del que tenim més pròxim.
Rasicurt,
explica'ns la teva visió
de l'estat actual,
de la restauració.
Per exemple, a Barcelona,
t'és el cotxe qualsevol anys.
Bé, en Ferran,
primer,
encantat d'estar amb vosaltres en el programa
i gràcies per la convidada,
però em fas una pregunta molt, molt genèrica
amb la qual crec que
amb els temps que corren
amb, no sé si post-pandèmia
o pel que són les últimes notícies
que potser tenim una mica de perill
del retorn de la pandèmia,
ja veurem el que passarà,
però ha fet un canvi,
no dic que del que estava passant
abans de la pandèmia,
però sí que
han hagut tancaments de restaurants,
han hagut molts canvis a Barcelona,
temes polítics,
el tracte del polític
cap a la nostra ciutat,
de Barcelona,
vull dir,
hi ha molts canvis, no?
El que passa és que la gastronomia,
actualment jo penso que
estem en un moment,
en principi,
això m'ha sigut un moment dos,
no?
Jo sempre dic que
avui en dia
la restauració,
els cuiners,
són una mica els artistes
dels segles anteriors,
no?
Vull dir,
qui no li agrada anar a restaurant,
qui no li agrada menjar bé,
el que passa és que,
bueno,
les coses han canviat una miqueta,
perquè
hi ha potser
un abús
amb repeticions de plats
en molts restaurants,
en modes,
que sempre ha passat
amb les modes de restauració,
però, bueno,
el moment actual,
com dèiem,
és que,
bé,
penso que
és un moment important
per tornar
a gaudir de la gastronomia,
de la restauració,
sembla que la pandèmia,
com dèiem al principi,
no sabem ben bé per on anirà,
però almenys,
de moment,
estem oberts als restaurants,
cosa que,
com sabem,
tots ha estat molt dificultós
econòmicament
i per seguir molts projectes endavant,
però crec que és un moment boníssim,
no?
Ara estem
a Barcelona,
hauríem de tornar a recuperar
una mica
el sortir,
el gaudir de la nostra ciutat,
el gaudir dels nostres restaurants,
a l'intentar que la gent,
la gent pugui tornar a sortir,
puguem gaudir,
al fi,
al cap de l'amistat,
dels amics,
d'anar a parlar,
de fer un bon àpat,
i tot això és el que crec
que és el moment important
per fer-ho,
no?
I Barcelona crec que és una ciutat
meravellosa,
sempre hem tingut
molt bona restauració,
hem sigut un referent
a moltes parts
de,
no solament del territori català
i espanyol,
sinó del territori mundial
i crec que
és un moment dolç,
un moment per fer coses
i un moment perquè la gent
tornem a recuperar
la nostra gastronomia
i el nostre plaer
d'anar a restaurants.
Sí,
però per recuperar
hi ha un tema
urbanístic,
arquitectònic,
digue-li com vulguis,
d'espai
que per vosaltres
és fonamental
per poder
gaudir
de tenir
més clients
en terrasses
que sembla ser
que el consistori
barcelonès
us ho posa
una mica difícil,
no?
Ens ho ha posat
molt difícil, Ferran,
vull dir,
l'alcaldessa actual,
la senyora Ada Colau,
no és una gran amant
d'això de les terrasses
i que puguem gaudir
de la nostra ciutat
i que ningú oblidi
que Barcelona
no és de la senyora alcaldessa,
és dels barcelonins.
Per molt que ella
sigui la que ha representat,
que ens representa a tots,
que ha escollit el poble,
que no,
recordem,
que no les va guanyar
a les eleccions,
es va ajuntar
amb un tal senyor Baix
que no sé ni on està ara
i li va donar l'alcaldia,
hem de recordar tots
que Barcelona
se n'ha sigut una ciutat
pel clima meravellós
que tenim,
per la bellesa
de la nostra ciutat,
perquè als barcelonins
ens ha agradat
sempre estar en una terrassa,
tan esmorzant,
prenent un aperitiu,
prenent un vi,
una cerveseta,
un berenar,
un dinar,
un sopar,
és la nostra ciutat
i crec que als restaurants
fem una tasca boníssima
amb tot això,
amb recuperar la gent,
l'amistat,
les famílies,
units,
els amics,
que puguem gaudir
d'un bon sopar
i realment ens ho posa
molt,
molt,
molt,
molt difícil
aquests polítics
que tenim avui en dia,
però molt complicat
fins al punt
que tenim
controls constants
de la Guàrdia Urbana.
Tampoc em volia allargar
molt un tema aquest
perquè anem a parlar
de gastronomia
si no anem a parlar
de l'alcaldessa
i si no,
solament jo sempre dic el mateix,
fem referència
a les grans capitals
europees,
anem a París,
anem a Londres,
anem a Roma,
anem a grans ciutats,
és increïble
el que està en les terrasses
amb un clima molt pitjor
que el nostre,
hi ha moltes més terrasses,
moltes més aglomeracions,
tot amb més ordre
i clar que s'ha de fer
amb un ordre
i que s'ha de fer ben fet
i que s'han de fer maques
i que hem de tenir
cuidat per una mica
de cura
pels nostres veïns
i tot això,
però no ens poden
prohibir la nostra feina,
les nostres ganes
de treballar
perquè si no,
els negocis,
a part de l'important
que és pel PIB català
que ocupem,
és la professió
que més feina
dona a la gent.
Si ens traieu terrasses,
ens trauen
ocupacions,
no podem treballar
i el negoci
no funcionarà
i per tant
l'atur pujarà.
Vull dir que és molt,
molt important
dintre les terrasses
ben acondicionades
i que ens deixin
una certa,
certa comoditat
per poder treballar.
Aviam,
jo que sóc
barceloní de naixement,
barceloní d'acord,
des de fa 30 anys
sóc un Sant Justenc
i orgullós
de residir
i viure
en aquest poble,
Sant Just d'Esbert,
però vist
des de l'òptica
de 9 quilòmetres
de la meva
ciutat de naixement,
recuperar
els estropicis
que ha fet
l'alcaldessa actual
costarà
tota una legislatura,
perquè a part
de les terrasses
com ho s'ha maltractat
el sector
de la restauració,
com maltracta
començant
pels violants,
també,
perquè
amb aquells
pilons
de formigó
més d'una trencadessa
de tornell
o de braços
ja n'ha hagut.
Jo que vaig
en moto
i vaig en bici,
en bici
i vaig molt sovint
a Barcelona,
ens ho posa molt fàcil,
però a costa de què?
Hi ha vegades,
hi ha vegades,
per exemple,
que li ho dius
i acabarem de parlar
perquè no és aquest el tema,
i jo és de les coses
que preveig
que alguna vegada
ens farem mal,
perquè posa
el Rick Show,
que són els taxis
aquests
a anar a pedals,
pel mateix lloc
que el carril bici,
quantes vegades
hem hagut
de sortir
del carril bici
perquè
no passem
el Rick Show
i nosaltres,
els ciclistes,
amb tot el perill
que vingui un cotxe
i se'n emporti
pel davant.
Però bé,
temps hi haurà
amb les noves seleccions,
amb els nous pactes
i espero
pel bon gust
i sobretot
per vosaltres,
pel bon fi
de la restauració,
que aquesta senyora
deixi pas
algú que tingui
que arreglar
els seus estriquicis.
Llassem el tema
aquest polític
perquè ens interessa
la restauració.
Nacho,
i com veus tu
la restauració a Catalunya?
Com has contit abans,
és que Catalunya
sempre ha sigut
un bresol
amb la cuina,
nosaltres tenim
una cuina riquíssima,
tenim
el gran mestre
Josep Pla
que
tota la seva
literatura
que ha fet
amb la gastronomia
i tenim,
és que tenim
un país
que és espectacular,
tenim mar,
tenim muntanya,
tenim camp,
és que
si comencem a pensar
que els aviants
tots pensem una mica
trobem algun país
més ric
en matèria prima
que Catalunya?
Què ens manca a Catalunya?
No ens manca res.
Tenim bestiar,
tenim verdures,
tenim un mar
amb un producte
espectacular.
Tenim secà,
tenim horta,
tenim fruita.
Tenim arrossers
boníssims,
tenim els lletatams
a les fruites,
tenim un mar mediterrani
que dona
coses extraordinàries,
les millors gambes
del món
es fan
a Catalunya.
Tenim vi i aigua
i l'aigua
és molt important.
Tenim uns vins
que potser
són també una mica
fallo nostre
però
comparativament
no ens poden,
no som menys
que ninguna regió
d'Espanya
ni del món.
Tenim uns caves
extraordinaris,
fruits secs,
és que quan ho penso
és que tenim de tot.
Hem de ser capdavanters
com hem sigut sempre
a Catalunya.
Catalunya és un país
extraordinari
i que amb la gastronomia
és que quanta gent
ens recordem plats
de grans cuiners
de tota l'època.
Abans en parlàvem
tu i jo
amb els teus amics
vull dir
és que
estem en un moment
que podem fer
el que vulguem a Catalunya.
Si tenim la matèria prima
que tenim,
si el més difícil
del món
és tindre matèria prima
i tenim una matèria prima
que és extraordinària.
És un moment
que podríem
i hauríem
de defensar
més el nostre producte.
Nacho,
gastronomia moderna
versus
gastronomia clàssica.
Explica'ns.
El teu paret
cap on veus
que va això
que es recupera
que desapareix?
El paret just
seria una combinació
de les dues
perquè
curiosament
el número 1
el geni
el Dalí
a l'Einstein
el com li ho vam dir
de la nostra època
amb una gastronomia
ha sigut el senyor
Ferran Adrià
un número 1
la gent pot discutir
el que vulgui
però aquest senyor
ha revolucionat
la cuina
la gastronomia
i després
tot això neix
de les nostres mares
àvies
de la cuina tradicional
vull dir
la cuina tradicional
no l'hem de perdre mai
és la base
de qualsevol cuina
la base
de les salses
dels xup-xups
dels forns
de cuinar
d'estar temps
a la cuina
de buscar el producte
de temporada
tot això
ha de ser un mix
Ferran
vull dir
no hem de despreciar
la cuina moderna
ni hem de despreciar
la cuina tradicional
hem d'intentar
per què no
combinar les dues
un dia et vindrà d'ús
una cuina molt més moderna
més espumes
més acidificacions
més coses diferents
i un altre dia et vindrà
un guisat espectacular
que tots el trobem a faltar
trobar un pa com Déu mana
fer un pa en tomàquet
com Déu mana
coses simples
i coses
jo crec que és una combinació
de les dues

el que passa és que
s'ha de continuar fent bé
la cuina moderna
s'ha de continuar fent bé
sobretot la cuina tradicional
perquè jo aquesta història
de la fusió
que no només ho respecto
i hi ha coses
que sí que m'agraden
però majoritàriament
m'agrada
la cosa indefinida
sigui
amb música
per exemple el jazz
que a mi m'agrada molt
això del jazz fusion
la cuina fusion
què vols que et digui
jo t'entén perfectament
però així és com el que vulguis
escoltar
estem en un món globalitzat
que la comunicació
i el moviment
avui
és
no té res a veure
en fa 30 anys
30 anys
és a dir
avui tenim molta més immigració
amb unes cultures diferents
siguin d'Àsia
siguin d'Amèrica
llavors
però
aviam
el que et vull dir
és que
és important que no és per dir
la cuina peruana
ha de ser peruana
clar
si en el moment que tu
poses ja una barreja
del ceviche
en un estofat
penso
bueno
s'ha de saber
fer les coses
ja ja
de dues coses bones
potser em fas una dolenta
és que s'ha de fer bé les coses
això no vol dir
que puguis fer el que et doni la gana
jo sempre dic el mateix
a tothom li agraden unes bones llenties
tradicionals
ben fetes
i a qui no li agrada un bon hummus
amb unes llenties
amb una magrana
amb el que sigui
pots combinar
les llenties
fer-les de dues maneres diferents
amb dues cultures diferents
i s'ha d'anar
amb compte
amb el que barregem
i amb el que fem
amb un ceviche
no el pots enfonsar
amb una altra cosa
ceviche és un ceviche
dic tu el mateix
uns escamarlans a la planxa
amb un raig d'oli verge extra
és una meravella
és una meravella
després
després
després
després
em parlarem
perquè m'agradaria explicar
els ullens
una anèdota
que tenim tu i jo
ja des de fa
des de fa temps
en una lluita
però quan toqui
quan toqui
estàvem discutint
o estàvem millor dit
escoltant
la teva versió
i la teva lliçot
de la gastronomia moderna
versus
la gastronomia clàssica
i el resum
entenc que tu dius
tot és bo
si es fa bé
i jo soc dels que penso
que a la cuina
no només
s'ha de fer bé
sobretot
s'ha de fer bo
que molta gent no ho entén
es pensa que
això et deia la fusió
no perquè tal
un plat espectacular
presentat
primer s'ha de fer bo
i després s'ha de fer bé
i fer bé
és tot l'embolcall
que jo crec
que jo crec
que si més no
no l'hem mantingut
com quan jo era jove
a nivell de la restauració
que vull dir
el tema
de
servei
jo recordo quan era jove
amb això no significa
que ara
tots els cambrers
tenen que anar uniformats
però era el cambrer
te'n recordes
que portava
que anava
uniformat
amb la seva camisa blanca
amb la seva armilla
amb la
amb el mocador
penjant del braç
i que
avui
et trobes cambrers
amb les ungles brutes
sense feitar
podria formar part
no
no
no forma part
de la fusió aquesta
no
no
ja no
ja no
deixa-ho
les segures
altres
a l'aspecte
jo el que et dic
és que
això és una cosa
que no veig
a l'astronomia
ho hem parlat
tu i jo
particularment
algunes vegades
això és un tema educacional
està canviant molt el món
jo reivindico
moltíssim
jo
amb l'edat que tinc
permeten
que sóc bastant més jove que tu
permeten
però
el tema educatiu
i l'educació
és una cosa
que no s'hauria de perdre mai
això passa en tots els àmbits
de la vida
hem canviat moltes costums
i una primera costum
la primera cosa
a les escoles
que jo no ho vaig estudiar
els meus pares
i el tema de l'educació
en les labores
que feien les dones
jo crec que hauria d'haver
una assignatura
que també es deia
a nosaltres
en la nostra epa de l'ètica
que tingués de parlar
una mica d'educació
i hauria de posar gastronomia
com parlar
com fer
com posar una taula
els cambrers
han de ser educats
jo quan veig un cambrer
dels meus
que amb una persona
molt més greu
els parlen de tu
i els tracten
com si fos un col·lega
totes aquestes coses
hauríem de recuperar
el respecte
educació
el bon servei
el bon servei
perquè ha d'haver-hi
un bon servei
a la taula
és el que tu estàs dient
i tot és més agradable
perquè tu vas a un restaurant
que et serveixin
nosaltres estem fent
un servei
cap al nostre client
i una persona
quan va a un restaurant
té ganes
d'estar ben atès
ben menjat
i ben trobat
i llavors és això
que dius
escolta
anem a fer-ho tot bé
que tampoc costa tant
bueno
és que tindria
hi hauria molta guerra
aquí de parlar
Ferran
vull deixar ben clar
sempre ha sigut
molt guapo
ets més jove que jo
però tant de bo que arribis
a l'edat que aparentes
Nacho
aviam
parlarem
de l'evolució
i formes diferents
de menjar
hem passat
del primer
al segon
i postres
el plat combinat
i ara
estem amb un pica pica
que els francesos
ja el van instaurar
fa 30 anys
amb menús de degustació
que deien
en peditú
cap on anem
pregunta
molt llarga
però bé
aviam
els menús d'agustacions
com tots sabem
ho feia la gran alta gastronomia
normalment
i feien un tastet
de molts plats
que havien a la carta
a Catalunya
Espanya
permeteu
però abans que els francesos
fèiem el tapé
o no
la gent
anàvem a fer de tapes
o fer unes tapes
que també es feia
a Catalunya
fem molt vermut
que era una cosa
que s'està perdent
que es feia molt vermut
i moltes vegades
el vermut era tan llarg
que no sé si no tenies
ni ganes de dinar
però normalment
el vermut a Catalunya
ens recordem uns camarons
unes cloises
uns cargols
unes escopinyes
unes cloises
fèiem molts aperitius
on va ara?

ens hem acostumat tots a
quan anem a un restaurant
per exemple
jo
als meus restaurants
el Pepa Tomate
jo intento que la gent
pugui tastar una mica
tots els plats que hi ha a la carta
i a la carta
i a la carta
i a la carta
nosaltres sempre diem
tenim un lema
que és la cuina de Barcelona
i fem una mica
que són platillos
diem
que podem anar 4 o 5 persones
i puguem demanar
8 o 9 plats
i els puguem compartir
és cert que també
hi ha plats únics
que pots menjar tu sol
o pots escollir
menjar-te'ls tu sol
però
la cuina també s'ha anat
jo recordo que
com bé dius
abans
hi havia un primer
un segon
i un postre
després vam passar
fa 30 anys
amb un pica-pica
d'una mica de qualitat
i cada u escollir un segon
i ara segurament
hi ha molts llocs
que fem
pica-pica generalitzat
que prenem de tot
és una mica el desig
que vulgui cada persona
hi ha restaurants
el que sempre dic jo
és que s'ha d'escollir
que el que fem
fem-ho bo
unes simples patates
que no són tan simples
les patates
s'ha de comprar
una matèria prima
que suposo que em preguntaràs
i em diràs
no sé si allargar-me
amb això o no
però
tens tot el temps que vulgui
dic
facis el que facis
compres el que compres
sigui un producte barat
ha de ser producte de qualitat
i per arribar a una qualitat
s'ha de buscar
i s'ha de trobar
arribarem
arribarem
arribarem
llavors no m'allargo amb això
la cuina arribarà
tu em feies la pregunta
escolta
que cada u faci el que vulgui
que mengi com el que vulgui
però sempre
escollim
producte de temporada
producte de proximitat
i
si pot ser
que sàpiguem
el que mengem
i com mengem
perquè després hi ha
malament
hi ha moltes coses
que deriven
del menjar malament
ja parlem
parlem
doncs ves tu
no no
simplement
quan et feia la presentació
abans de fer-te la pregunta
l'exposició
per poder-te fer la pregunta
jo et deia
que fa 30 anys
que van ser
els menús
d'agustació
que els van començar
a implantar els francesos
amb el Raúl Xong
amb el Pierre Canyat
etcètera
i tot això
jo diria que
el que ho va
llançar
universalitzar
posar-ho en solfa
va ser el Ferran Adrià
amb el Bulli
que era el menú
de degustació
o va ser dels primers
és a dir
poder
abans que ell
va ser a l'Arzac
és el que anava a dir
el País Bas
el José María
poder va ser el primer
que va instaurar
el menú de degustació
el País Bas
com saps
el Subihana
a l'Arzac
tots els cuiners
de casta
per dir d'una manera
del País Basc
amb l'afluència
que hem tingut francesa
i nosaltres catalans
també hem tingut molta influència
de la cuina francesa
però sí
hem fet
per què no dir-ho
també
ens hem mirat molt
amb el mirall dels francesos
llavors hem agafat coses
dels francesos
ells també han agafat coses
com la nostra
perquè
la gran truita de la francesa
nosaltres fem la truita
patata i ceba
i jo dic amb ceba
perdoneu els que no us va de la ceba
però a mi m'agafat patata amb ceba
escolta
és una delícia
i jo sempre dic el mateix
fer una truita de patata amb ceba
no es pot fer
en menys d'una hora
o una hora i quart
perquè la gent que fa truites
de patates amb ceba
en deu minuts
com explica com ho fa
a casa parlo
estem parlant amb oients de casa
llavors dius

els francesos
van funcionar
els de Nobel Cusín
va ser una cosa
brutal
són uns mestres
i s'ha de reconèixer
que han fet coses brutals
que curiosament
com sempre dic jo
els dos cuiners segurament més importants
un dels rebuixons
són famosos
per plats molt senzills
el rebuixons
per una
el nostre puré de patata
que els francesos
és una parmentier
i es va fer famosa
en una parmentier
una altra cuina molt francesa
va ser famosa
pel seu colant
que és un postre
que encara es ven
com a
l'expressió típica
com a xurros
és curiós
perquè ells van
innovar
aquesta cuina
que va ser
amb la crema de llet
és la mantega
i la crema de llet
tota la cuina francesa
la gran revolució
dels anys 80
evidentment
però ells
a més
són els reis del màrqueting
són els que ho saben
vendre millor
tenen un vi infecte
que això ho dic jo
tu dintre de gastronomia
com a gastronom
podria no ho podràs dir
tenen un vi infecte
i em fan
el millor vi del món
que és el bujolet
le bujolet
nouveau set arribe
i allò
un vi novell nostre
que ara ja desapareix
el vi novell nostre
i ara ja el deixen ja per criança
és que ja ni es comercialitza
el vi novell
un vi novell nostre
li donava 10.000 voltes
al bujolet nouveau
evident
però els franceses
ho saben fer bé
sí i els italians
i s'haurien de dir una cosa
tothom és pel món
i trobes
el fast food
trobes
la cuina francesa
la cuina italiana
i la cuina asiàtica
la cuina
no entrarem en qüestions polítiques
catalana-espanyola
ara cada dia més
cada dia es veu més
arreu del món
però és molt més difícil
i amb tots els respectes
tots els respectes
els francesos i els italians
que són dos països
que la gent que em coneix
que jo adoro molt a Itàlia
i soc un amant
i tinc un restaurant italià
soc un amant de la cuina italiana
i un amant de la cuina francesa
però no tenim res que envejar
la nostra cuina
amb la cuina d'ells
res és res
llavors dius
què hem de fer més
perquè la gent
pugui veure
com nosaltres fem la nostra cuina
hi ha un tal
José Andrés
com tots coneixem
que és un asturià català
és un asturià nascut d'Astúries
i té aquí
que ho està petant
i el tio
és un número 1
és una de les persones
més influents
segons els americans
ha tingut un premi Nobel
és un number one
i ell ho diu
l'anunci que fa
ell defensa moltíssim
la cuina d'aquí
moltíssim és moltíssim
vull dir que
no tenim res que envejar
a la cuina dels altres països
ni els menús d'agustació
que els fem els pica-piques
cada un li pot dir
com el doni la gana
però crec que nosaltres
estem en una cuina
de primeríssim nivell
ara que
fora del guió
què n'opines
de la transcendència
de l'Andrés
a Estats Units
amb la truita de patates
brutal
que els americans
prenguin truita de patates
brutal
és valent
no
el José
ha arribat a fer
embotits
lluny-anissa de Vic
amb una fàbrica allà
ha portat pollastres
criats com els crem aquí
ha fet cuina
catalana
espanyola
historiana
és una cuina molt senzilla
no és de producte

però el José
és un gran comunicador
un gran comercial
és això
i és un número 1
ja ves com a cuina
és un número 1
també
és un tio excel·lent
i ha posat la cuina
com no l'havia posat ningú
o sigui
jo per mi
és tan important
la figura del Ferran
ha sigut brutal
la figura del senyor Zag
ha sigut brutal
però
i la figura del José
és que és increïble
el que ha fet
ens ha anat a conèixer
a tot arreu del món
arreu del món
és un número 1, José
i veja
grans
rosos
i lots
le viewen
***
i veja
i feet
i veja
van
mi
lua
i veja
i veja
a
llu�
se electronics
других
ha
hi
i veja
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornen carxofa!
i que la veus allà fresca que la ve de fora del nostre Prat Gabà d'aquí del Besòs del Baix Llobregat!
i dius com és possible!
No!
Tindria estar prohibit!
Prohibit!
O sigui que vol dir una llei que es tindria prohibit menjar carxofa al mes d'agost!
Home!
I la carxofa congelada!
El que tu vulguis!
Però que se la mengi una altra!
I la carxofa al buit!
Escolta!
Que se la mengi una altra!
La carxofa s'ha de menjar!
No!
No desprecio res!
Un producte que pot estar molt ben treballat a nivell de congelació!
Molt ben fet el buit!
Que sí collons!
Però estem parlant de producte!
O sigui!
La gent hem de comprar als mercats!
A les nostres botigues de barri!
Intentar defensar la nostra gent del barri!
Perquè la gent es guanya la vida!
I per tant comprar producte de proximitat!
I com em sembla que t'he explicat alguna vegada!
Les verdures!
Tu vas a una verduleria a comprar les verdures que necessites per casa!
Tots ens pensem o sabem!
Que anem a la nostra verduleria de referència!
Tots tenim la nostra verduleria!
La persona de confiança que anem a comprar!
La gent no sap que la verdura que nosaltres comprem superfresca dintre d'aquella botiga
porta entre 5 i 8 dies fora del seu hàbit natural!
Perquè com sabem hi ha una regió al sud d'Espanya que és on es criden les màximes verdures!
Llavors jo el que dic és per què no comprar la verdura de proximitat i per tant la verdura que toca en el temps!
O sigui és una cosa tan senzilla com això!
S'ha de menjar verdura!
S'ha de defensar els pageros de la nostra terra!
S'ha de cuidar la nostra salut!
S'ha de cuidar el nostre món!
El nostre planeta!
Menys transport!
Més proximitat!
Menys gasos!
Menys cartrons!
Menys plàstics!
Menys tot!
Si ho aconseguim des de casa serem!
Millor pel nostre preu!
Ara parlem solament del vici de gaudir del menjar!
O sigui, tindrem més plaer!
Menjarem millor!
Després, tindrem millor salut!
Millor salut!
Millor salut!
Perquè és una cosa evident!
Tindrem millors recursos pel nostre planeta!
No sé per què hi ha tant dubte!
No sé per què no busquem!
No sé per què!
També és que és culpa, jo el primer, eh!
De les restaurants!
Volem tindre tot ja!
Volem tindre les primeres carxofes abans de temps!
Volem tindre les esbergines quan encara ja no en toquen!
Volem tindre tomàquet madur quan ja no toca!
Escolta, doncs donem una altra cosa!
Hi ha molt de producte al mercat!
Llavors jo defenso al màxim, al màxim, la proximitat, el producte de temporada.
Per mi ha de ser bàsic en qualsevol restaurant, gran, petit, familiar, bar, bar d'entrepans...
Tot, tot, tot, tot!
Per mi és vital el que et dic!
A més, jo diria que el producte de proximitat, tampoc és tan excessiva la diferència de preu amb el producte que no és de proximitat.
El que passa és que tu estaves comentant que, clar, al sud d'Espanya, que ens venen, clar, també hi ha un tema, que ens venen els productes, també hi ha un tema de climatologia.
I és a dir, la Horta de Múrcia, i almeria amb els vivers, i tenen una climatologia i una estacionalitat diferent de la que podem tenir aquí.
Poso el Baix Obregat, eh?, perquè és el que tenim ara més a prop aquí, però podíem parlar de Girona, de...
Entens? De productes... La poma de Girona...
Són productes que l'estacionalitat influeix molt, i evidentment la proximitat, però nosaltres no tenim les condicions climatològiques que tenen el Múrcia i elmeria.
Perfecte, eh?, però és que les condicions que m'ha dit que també les creen els hivernacles de tota la història aquesta.
Nosaltres, torno a repetir, doncs el temps és el que tens. O sigui, mira si és senzill que, com et deia, si tu agafes una carxofa ara d'aquí del Prat,
o de Gavà, o de la regió nostra d'aquí de la carxofa, mira si és tan senzill que ara si la compres,
quan és pitjor la carxofa, val quasi el doble o tres vegades més el preu.
Quan la compres en plena temporada, la compres als desembre, al gener, al febrer, que és quan fa més fred,
és quan encara és més barata i encara és més bona. O sigui, estem tarats.
O sigui, hem d'intentar buscar el millor producte i, a més, encara és més barat.
I després, el tallen de la planta i t'almenys el cap de tu dies a casa teva.
L'altre ha de vindre un camió de fora. Han d'anar a recollir un dia, dos dies de viatge,
arriba a Mercabarna, el guarda l'empresari que es dedica a les verdures, el guarda la seva càmera,
jo li faig el pedido, llavors arriba el pedido, el dia següent el preparen,
i arriba a casa meva, el 6è, 7è dia, no és més fàcil deixar i menjar carxofa quan toca.
És el que dic, és que no sé, és que a més és més econòmic i és més saludable.
És que tan senzill, crec jo, és impossible.
Mira, que dius això, i jo tinc molta relació amb una comunitat que l'admiro i me l'estimo per moltes coses,
però que tenen un producte genial, brutal.
El millor producte d'horta, entre cometes, que jo conec, és Navarra.
Navarra, els cogollos famosos...
Capdells.
Els capdells, sí.
Els anciams...
Els espàrrecs.
Els espàrrecs.
Els espàrrecs.
I és brutal.
Curiosament, la gran indústria d'embàs, de llauna,
ells compren producte de Múrcia i d'Almeria,
però les grans indústries d'enllaunatge estan a la comunitat Navarra.
Sí, però si t'hi fixes...
Perquè hi ha els pèsols, que nosaltres tenim uns pèsols sensacionals, eh?
Escolta, el meu poble...
A Caldetes.
Jo soc de Barcelona, però jo estimo Caldetes com meu.
Sí, sí.
I tinc un cava i tu saps que es diu Estrac,
amb el qual és un homenatge al poble.
Tenim el millor pèsol.
Es fa la festa del pèsol.
Sí.
Tenim un pèsol...
És que és extraordinari.
Doncs, escolta, tu te'n vas al mes d'agost i no pots menjar pèsol.
Per molt que te'l congeli i te'l guardin, vale?
Que pot ser.
Però no serà millor, quan toca menjar-te'l,
i disfrutar de la festa del pèsol, quan toca.
I a Navarra, si t'hi fixes, hi ha les dominacions d'origen.
I llavors ja ho veus tot,
perquè hi ha molt espàrrec que ve de Perú
i també en fan empreses navarres,
però el que posa dominació d'origen hi ha els piquillos.
No posa dominació d'origen, tiquillos.
És a Navarra.
Tot això és d'on és?
Doncs com els formatges a diferents parts d'Espanya,
com l'oli català o a Jaén
i amb diferents tipus d'oliva.
Vull dir, és que...
i els italians venen oli per tot el món com si fossin els números uns,
i els números uns som nosaltres.
És que...
Parlaríem tanta estona i tant de producte i tant de producte,
i després tu parles amb un metge
i el metge et dirà, escolti,
faci vostè servir oli verge extra.
Mira, mira, ho has tret,
perquè ara la pregunta que et volia fer
o el tema que et volia treure
són els aliments sants i no tant sants,
que abans l'he anomenat.
Tu que ets un i a mi m'has...
sempre m'has dit, m'has explicat...
Escolta, la diferència és molt poqueta.
Oli de verge extra.
Res d'oli.
Ous ecològics.
Clar, perquè...
Mira, jo vaig tindre la mala sort
que tenia una germana que com tots els germans,
o en principi tots els germans,
estimem molt els nostres germans
i també tenia una germana que l'estimava molt, no?
I l'Eva va morir amb 50 anys.
Una noia brillant, una persona brillant.
La seva feina estava dedicada al periodisme, a més, no?
estudiant, una persona increïble.
La Eva, quan estàvem amb els oncòlegs i parlàvem,
els oncòlegs a mi em van...
tot el dia em deien, si us plau,
verge extra a l'oli.
Verge extra a l'oli.
No mengin una altra cosa.
És fonamental.
A part, que quan t'ofereixes una cosa amb verge extra,
molta gent diu que la furtó,
l'acides del verge extra, pot ser de 0, 1, 0, 2 a 0, 4.
D'acord? Vull dir que...
condeix molt més.
Tu fas un ou ferrat amb un ou ferrat, eh?
Un ou ferrat, eh?
Quina meravella del món.
Del món.
El tio que no li agrada l'ou ferrat que el matin.
O sigui, un tio que no li agrada un ou ferrat que no mengi,
que no mengi.
O sigui, un ou ferrat.
Però s'ha de saber fer l'ou ferrat.
S'ha de saber que l'oli et condirà més.
o sigui, i no paraven de dir-me els metges a mi, per favor.
Els ous tenen una porositat brutal.
Qui no ha agafat, o la gent que pot,
agafar una tòfona i deixar-la dintre d'una caixa amb ous
que després et queda tot impregnat a l'ou de la tòfona.
La closca de l'ou és extremadament porosa.
Llavors, quan les gallines ponen,
tots sabem que quan hi ha molta distància d'on ponen la gallina
o d'on està empresonada al terra,
l'avortícia és de tan gran calibre,
la quantitat, perdó, l'expressió de merda que hi ha,
que els ous no són iguals.
Compreu ous ecològics o amb llibertat,
que són criades les gallines,
menjant blat de moro, menjant verdures,
que corren, que campen felices i tranquil·les,
com la gallina feliç, però ecològics.
Perquè per la nostra salut i pel nostre paladar
és que és incomparable.
És que la gent ho ha d'entendre, això ha de posar al cap.
és que la gent, els càncers,
que tristament és una gran pandèmia d'aquest món,
si menjéssim...
Per què agafem càncers?
Pel que mengem i pel que respirem, eh?
Vull dir, quan millor mengem i com més saludable mengem,
menys possibilitats tindrem d'agafar alguna malalt.
Llavors, sí, és més car l'ou ecològic, sí, és veritat.
Però per què és més car?
Perquè per mi és més barat.
Per què? Perquè potser que posa més diners.
Però si és més barat, et dóna més salut i més plaer.
És que és molt més barat.
La gent ho ha d'entendre, això.
Que els ous no són cars.
És un producte extraordinari.
Si l'ou valgués a preu de caviar,
m'agradaria de sàpigar la gent que menjaria.
Perquè per mi és millor un ou ferrat, un ou que un caviar.
Per mi, eh?
Però molta gent segurament no.
Per mi ho és.
I el preu és incomparable.
Els pollastres.
Els meus avis, el pollastre de Nadal era un luxe.
Escolta, ara torna a ser una mica els capons de Nadal
que valen uns preus, les polardes.
Però on va un pollastre de pagès?
Escolta, és que és un caprici, és una exquisitesa.
És una exquisitesa.
És una exquisitesa.
Els de Vilafranca.
Podríem parlar molts pollastres.
Un pollastre com Déu-me'n ha criat en llibertat.
Ben criat.
Escolta'm.
Ben alimentat.
És que, bueno, si un li agradarà més el pollastre, l'altre li agradarà el caviar, l'altre
li agradarà les gambes, l'altre els camarlans, l'altre li agradarà la llenguanissa.
I a mi m'agraden les catxafes.
Jo què sé.
Cada un que li agrada el que li agradi.
Però intentem buscar-ho de la proximitat d'on són natius aquests productes i d'on es
crien i creixen de la terra o del camp o de la persona que els cuida.
Natxo, per acabar el tema d'aquest apartat del producte, tu li tens un odi a un producte actual
top de moda, que és l'odi a l'oli de tòfona barat.
És horrorós, perquè cada vegada que parlem...
Perdona'm, però no estic d'acord amb el que m'has dit.
Odi no li tinc.
Odi a l'oli de tòfona barat...
No li tinc, no li tinc, perquè jo em gasto molt.
Jo em gasto molt.
Jo em gasto molt.
Jo em gasto molt.
Ah, perdó.
Tres vegades.
Tres vegades.
I posat l'adjectiu qualificatiu després del nom.
Com sempre, l'oli que ara molta gent està fent servir perquè hi ha unes modes amb...
Ara és un dels productes de moda, l'oli de tòfona.
Sí, molta gent condiciona i fa molts plats amb qui posa una miqueta d'oli de tòfona, no?
Com tots sabem, hi ha dos tipus de tòfona, la blanca d'alba.
De ningú enlloc més és la blanca, encara que surtin parts del món, inclús a Itàlia, a Romania.
No més.
La tòfona blanca és alba.
És alba, sí, sí.
I després, la tòfona negra i després també la tòfona d'estiu, aquí a Espanya, a Sòria, la part de Sòria, la part d'Aragó, es fa molta.
Són molt diferents i els preus així ho indiquen, molt diferents.
Llavors, hi ha molta gent que s'ha notat aquesta moda de l'oli aquest i llavors agafen un oli de baixa qualitat i una tòfona, que no sé si és tòfona, derivat d'un component del petroli.
Tu, que ets químic, saps d'aquest parlo.
Llavors, a mi em va passar.
Jo al restaurant, faig d'una manera crudités que es ven moltíssim, al qual hi tiràvem un raig d'oli, no?
Jo tinc un soci que em va dir, no em vull.
I dic, però per què?
Perquè em senta molt malament.
I va haver començat a haver-hi molta gent al restaurant que ens deia que no els sentàvem massa bé, no?
Bé, vam averiguar el per què.
Era l'oli de tòfona i era un oli de tòfona de molta baixa qualitat sense jo saber-ho, la veritat.
Llavors, jo soc un amant, com sabeu d'Itàlia, i he anat a buscar, jo vaig coincidir a l'època on la tòfona blanca va pujar el preu més alt
i vaig estar amb un amic meu restaurador comprant tòfona a la pròpia Alba
i vam estar aprenent i estudiant i mirant i parlant amb moltíssima gent, no?
Llavors, és com tot.
L'oli ha de ser bo i ha de ser tòfona bona.
I, per tant, aquest oli és caríssim.
O sigui, quan la gent vagi a un supermercat i vegi que l'oli de tòfona a una botelleta petita
val dos o tres vegades el que val una ampolla d'oli normal, que no el compri.
Ho sento dir-ho.
Però que no el compri, perquè se li sentarà malament.
Vull dir, la propulsió de la propulsió, collons, és que és tan fàcil.
És que, escolta, anem a comprar un pernil ibèric de ballota a 40 euros al quilo?
No el compreu.
Perquè estan enganyant.
Vull dir, que dures o 4% no n'hi ha.
És que no...
Això no és així.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Continuem amb el nostre convidat, en Nacho Prats.
Nacho, moltes vegades parlant amb tu,
rememorant un dels temes que hem tret,
que és la cuina de proximitat,
em deies, sí, sí, Ferran, tu ho has explicat,
és que m'on tenim que anar,
però aquí, amb una expressió teva,
diu, marca la puta pela.
Com ho veus, això, la cuina de proximitat?
Tothom en parla, però és que al final,
l'expressió teva, la puta, pela.
Jo soc el primer, tinc un negoci,
tinc una passió que és la gastronomia,
com es diu el bàsquet,
però també és un negoci,
em guanyo la vida amb això, no?
No hem d'oblidar-ho també,
que s'ha de fer restaurants i intentar fer-los rentables.
El que passa és que jo crec,
amb tota la meva modestia,
que tinc un grup d'uns restaurants,
que en relació prou qualitat,
estan en un molt bon nivell, penso,
penso en un molt bon nivell,
jo no soc ningú per dir-ho,
però penso que en un molt bon nivell.
Perquè he intentat aproximar el que ens agrada,
el que a mi m'agrada,
a tot el màxim públic possible,
condició social, econòmica i la que sigui.
I per tant, tinc uns restaurants
que el meu preu mig és molt baix,
i crec que dono molt bona qualitat.
És evident que a casa meva
no et podes menjar els escamarans,
i les gambes que a tu ja ni ens agraden.
Però sí que hi ha de vegades
que el mateix peixater em pot dir,
escolta, Nacho,
que hi ha una gamba de la Barceloneta,
una gamba que no es coneix,
que és com mi Roseta,
que sembla que sigui la de Huelva,
que no té res a veure,
que es crida solament davant de la costa,
que és una gamba mitjana petita,
que pot haver-hi a vegades
que la pots comprar
20 o 25 o 30 euros al quilo,
llavors, que és petitona,
no ens pensem que aquí
no té res a veure amb la gamba
que coneixem d'Arenys,
de Palamós o de Vilanova,
o de Dot a la costa catalana,
perquè és la mateixa.
Llavors, dono algun producte
de realment qualitat
i que la gent no coneix,
perquè jo també,
com que m'ha anat en la matèria,
intento buscar productes
que la gent no conegui.
Ara, per exemple,
a la carta nova d'hivern de les Pepes,
tenim el Tupinamba,
que és conegut també
com la carxofa de la terra
o la carxofa de Jerusalem, no?
Tupinamba no és una marca de cafè, eh?
Sí, no, Tupinambas.
Tupinambas.
Llavors, és un tubèrcol, no?
I llavors, que té gust a carxofa.
I es diu la carxofa de Jerusalem
o la...
Té diversos noms, no?, com t'he dit.
Llavors, vull dir,
s'ha d'intentar donar
un preu just a les coses,
però també hem de pensar
que és un negoci, no?
Llavors, tots jo el primer,
a vegades,
encara que jo vulgui
donar la màxima excel·lència
en un producte,
mira, jo ara, per exemple,
amb els calamars,
que parlàvem amb el Joan i amb el Josep,
els calamars,
els calamars andalusa
o romana,
que són diferents, eh?
Com sabem?
Però calamar o fi al cap.
Jo intento buscar
un calamar de qualitat.
Llavors, jo quan vaig a un restaurant
o a un lloc
i veig calamars a la romana
o a l'Andalusa
a 6, 7, 8 euros,
dic, caram,
el calamar no és barat.
I llavors,
jo ara he fet un canvi
de calamars a la carta
amb el mateix proveïdor,
intento ser fidel als proveïdors,
i no tinc un marge
que a mi m'ha deia tindre'l
perquè em venc molta quantitat,
però crec que és un molt bon calamar,
perquè és un calamar fresc
i un calamar tendre,
perquè ara sé tendre
en el calamar,
si no tenim un xiclet
i els que apareixin
de la dentadura,
per exemple,
tu amb l'edat que tens
pots patir una miqueta
amb la dentadura
i anar fotudet
amb els calamars.
Però, clar,
què vols que et digui?
S'ha d'intentar buscar
el màxim qualitat de producte,
però, clar,
el preu et prima,
perquè la gent no pot menjar
cada dia els productes
que tots coneixem cars,
tofones blanques,
caviars,
llagostes,
escamarlans d'un cert tamany,
gamba d'un cert tamany,
hi ha productes
pernil,
ibèric,
de bellota,
espectacular,
com a tots ens agraden,
però bé,
hi ha altres productes
igual de meravellosos
molt més barats.
Igual de meravellosos,
repeteixo,
que hi ha productes
que per mi són igual
o més bons
que els productes
més elitistes,
que tots coneixem elitistes
de preu,
llavors,
jo intento que a casa meva
es doni una cuina
de molta qualitat,
lluitem molt per això,
perquè lluitem molt,
encara que la gent
no s'ho imagini,
i tinc moltes errades
perquè cada dia
és un dia nou
en un restaurant
i el meu personal,
que tinc un personal
extraordinari,
però no tots tenim
el millor dia,
això passa com que
el Messi no sempre està tan bé,
i ara des que no està el Barça
doncs tampoc està tan bé,
doncs això és el lògic,
llavors vull dir,
no tots tenim el nostre millor dia,
però jo intento fer les coses
tot el bé que puc
i en sé,
perquè hi ha gent
que en sap molt més que jo,
però jo intento donar
que la gent
pugui vindre als meus restaurants
molt sovint
per tindre una qualitat
i un producte
a un preu correcte.
Canviem de tema,
tu les has buscat abans
amb el record
cap a la teva germana,
el tema de les malalties,
Nacho,
el que respirem
i el que mengem
són el primer esgraó
en la construcció
de la nostra salut.
Tu creus que la major part
del ser humà
és conscient d'això,
del que menjàm
i que el respirem
és tan important
per a la nostra salut?
Jo crec
que molta gent ho sap
però no sé per què
el dia a dia
és el dia a dia
i el dia a dia
no pensem massa
quan anem a menjar,
no?
Escolta,
avui tu i jo
heu mosat
un entrepà de xistorra
que feia bastants anys
que no menjava
perquè m'encanta la xistorra.
Saludable és?
Què vols que et digui?
Entraríem aquí a discutir
perquè si no els de la xistorra
o mataran,
els navarros
els que fan xistorra
i llavors també s'ha de menjar
aquestes coses, no?
Aviam, quant seix feia
que no menjaves xistorra?
No ho sé,
no ho sé
perquè de quan en quan
els dos ferrats
són una pressió
però un altre pare de xistorra
feia de veritat
molt de temps, eh?
Per això que no passa res
si un dia amb el menjo, no?
Però és que jo m'adavia
menjar-me més.
Un dia ni un cop al mes.
No, evident,
tots els productes.
Jo el que dic
és que hem de vigilar molt
el que em deia abans
amb la cura.
Tu deies-ho dels congelats.
Clar que hi ha congelats
molt bons
i clar que es poden congelar coses
i clar que
als restaurants
no fem les coses al moment
i hem de guardar
algunes coses
i preparar
els sofregits
gran paraula catalana
el sofregit.
Mira-lo,
el Josep Pla,
el sofregit.
Entres en una casa,
obres la porta de casa
i saps aquella olor sofregit
i la gent diu
fa olor menjar.
No, no, fa olor sofregit
que és diferent olor menjar.
No fotem.
Olor sofregit
és un olor acollonant,
boníssim.
No és l'olor de fritanga
que a vegades
no entres a un restaurant.
No, no.
Que olor de fritanga
Llavors,
és que,
Ferran,
la gent hem de ser conscients,
una mica més conscients,
que tornem a la proximitat,
tornem a l'estacionalitat,
tornem al producte fresc.
És tan maco,
tu que ets un jubilat jove,
perquè ets un jubilat jove,
tens una sort
que tens una dona meravellosa
i llavors què passa?
Tens el temps
d'agafar-la al dematí
i és un ple dir
me'n vaig al mercat
a veure què vaig a dinar avui?
És que això és un luxe
que la gent
hauria de permetre's fer.
L'altre també
és que els mercats municipals
a Barcelona
obren solament
els divendres a les tardes.
Podríem obrir alguna tarda més
per la gent que no treballa.
Ai, perdó,
per la gent que treballa.
I llavors
puguin anar a les tardes
als mercats.
Les botigues de barri.
Està molt bé
els supermercats,
perquè jo tinc amics
que tenen supermercats
i no els vull cap mal.
Però defensem
la botiga de barri
que ens ajudarà
la senyora Maria,
el senyor Joan,
que ens ajudaran
a escollir producte,
que els ha arribat avui això,
com abans
com quan hem petits,
que arribes a la botiga
i et coneixien.
Escolta,
que avui m'han arribat
no sé què.
Escolta,
tot això
tindríem de recuperar-nos-ho.
És que a més
fa barri,
fa amistat,
fa alegria,
fa salut mental.
És que
jo no sé la gent
com anem com a robots
a certs llocs
a comprar certs productes,
el fast food dels nassos
en comptes del slow food,
que tots els que sàpiguen
el menjar l'havent
el fet de xup-xup,
la proximitat,
el no comprar
tants plats preparats,
que n'hi ha de gent
que ho fa molt bé,
perdoneu els que fan plats preparats,
que hi ha gent
que ho fa boníssim,
però no en un supermercat
i comprar coses
que li diuen menjar,
que jo tinc unes dubtes
brutals
que allò se li pot dir menjar,
vull dir,
ostres,
és que
la salut és que
sense salut
no podem fer res,
no podem ser feliços,
no podem menjar,
no podem fer moltes coses.
Com ho diuen,
la salut és el primer,
el segon
i el tercer
a la vida.
Aviam,
que ens queda poquet temps,
en Nacho Prats
ens ha explicat
les normes i conceptes
que s'han de respectar
en l'astronomia,
però abans d'acabar
l'entrevista,
tinc un tema
que m'agradaria abordar amb ell,
aviam que opina,
cap on va la nova gastronomia.
Jo penso que
Nacho,
la nova gastronomia
ja comença a ser científica,
que es basa
en la ciència
i en les noves tecnologies,
però també
amb el que
dieu vosaltres
als gastrònoms
del nivell,
les 6 S's.
Les 6 S's
són el sabor,
el gust,
el sabor,
la salut,
la seguretat,
la solidaritat,
la sobirania alimentària
i la sostenibilitat.
Incluent el concepte
de preu just,
el que produeix
i per qui compra.
I a mi m'agradaria
explicar als oients,
hi ha dos termes d'aquests,
els altres són claríssims,
però que es podien portar
a no entendre'ls
si no els expliques
com és la sobirania alimentària
i la sostenibilitat.
La sobirania alimentària
diuen que és el dret
dels pobles
a determinar
les polítiques
agrícoles
i alimentàries
que els afecten,
a tenir dret
i accés
a la terra,
als recursos naturals,
a poder alimentar-se
de forma sana
i saludable
amb aliments
lliures
de transgènics,
a protegir
i a regular
la producció
i el comerç
agrícola interior
amb l'objectiu
d'aconseguir
un desenvolupament
sostenible
i garantir
la seguretat alimentària.
Llavors,
en el marc
del dret
de l'alimentació
són nombrosos
els projectes
cooperatius
i de producció
sostenible
que recuperen
les varietats
de fruites,
hortalisses,
cereals,
oblidades
i que a conseqüència
de l'actual
indústria agrícola
hegemònica
amb el propòsit
de preservar
la diversitat
biològica
aquestes varietats
locals
a punt de desaparèixer
no els interessen
i no els interessen
perquè no s'adapten
a la seva agricultura
industrial
i de les quals
multiplicen les llavors
per posar-les
a l'abast
de la pagacia local.
Què significa?
Avui,
en comparació
a farà 15-20 anys,
hi ha moltes més
per a les tomàquets.
Nacho,
hi ha moltes més
classes de tomàquets
que quan...
Jo tenia pèl,
ho dic.
Bé,
però això és una mica
tot això que sé clar.
Perquè s'estan recuperant.
Això és per a mi
la sobirania alimentària
i en quant a la sostenibilitat
i és per finalitzar
la teva entrevista
que m'agradaria
que tornés un altre dia
perquè hi ha moltes coses
que ens han deixat
i m'agradaria
aprofundir
i continuar parlant amb tu.
la responsabilitat
la responsabilitat vostra
de cuiners,
restaurants
i productors
com a agents socials
actius
s'està fent important.
Vosaltres,
tu has començat
dient que avui
els cuiners
ja semblen
com estrelles
de la societat,
com...
Per mi és magnífic, eh?
Ja, ja, ja.
Aviam,
després
d'una pandèmia
que ha afectat
i ens afecta
a la salut global,
els xefs,
jo sóc dels que penso
que reivindicareu
el producte de proximitat,
l'alimentació saludable
i la cura
del medi ambient.
Vosaltres
formeu part
d'aquest esgregó
que estàvem parlant abans
de...
amb la malaltia, no?
De...
que és important
per la salut
el que respirem
i el que mengem, no?
Natxo,
un plaer estar-te tu.
No te'n vagis,
no te'n vagis,
que el Joan i el Josep
segur
que et voldran fer.
Ha sigut un plaer, Ferran.
Gràcies.
Aviam, Joan Josep,
preguntes pel nostre convidat?
No, Natxo,
moltes gràcies
per estar aquí.
Gràcies, sisplau.
Jo, que sóc un amant
de la restauració
i he disfrutat moltíssim
de les teves explicacions
de la teva conversa
i te'n faria moltes de preguntes.
Te'n faré una
que s'aparta una mica
de tot això
però que sempre
m'ha estranyat
o sigui
per què
tu ho has dit
en algun moment
de la conversa
per què la restauració
espanyola
de tots tipus
i menes
no ha triomfat
a fora.
Jo recordo
a l'època
que va sortir
aquesta gastronomia
d'avantguàrdia
copiada dels francesos
que molts restauradors
i restauradores
van intentar-ho.
Em ve al cap
perquè hi havia anat
alguna vegada
a la Montse Guillén
per exemple, no?
Em ve al cap
quan vam estar
peguint
que vam buscar
un restaurant
no sé de qui era
del Pellicer
o no sé què era
que ens va costar moltíssim
i no el vam trobar.
Al final el vam trobar.
Però no triomfen
en canvi
això que has dit tu
cuina francesa
de tots tipus
i menes
cuina italiana
més barateta
cuina asiàtica
per descomptat
però per què
aquest tipus
de pas
que han fet
molts restauradors
o José Andrés
deixeu-me'ho part
no ha collat
hem tingut
que tornar
una mica
entre les cames.
Bueno
ara Joan
hi ha un augment
important
jo ho dic
quan ho hem comentat
durant l'entrevista
amb el Ferran
tot el que diu
sense tota la raó
perquè les altres cuines
estan molt més endavant
que nosaltres.
Jo crec que és una qüestió
de marketing
i de saber vendre'ns
perquè no hi ha cap mena
de dubte
que la nostra cuina
és
posem ja
no discutirem
de la mateixa qualitat
i creativitat
que la d'ells.
Però no hem sabut vendre'ho
tampoc hem invertit
tant en fer-ho
tampoc hem sortit
a fora o a fora
jo vaig estar a punt
de fer una cosa a Londres
ara tinc algunes ofertes
per sortir del territori
de la península ibèrica
i la veritat
és que no ens hem sabut vendre
ni hem sigut tan empresaris
com els francesos, italians
o els asiàtics
i aquesta potser és la paraula
no hem sigut tan empresaris
hem sigut més cuiners
més de casa
més del nostre restaurant
i ells han sigut més empresaris
que nosaltres
jo no sóc cuiner
jo sóc més empresari
que cuiner
llavors
bueno
és qüestió
de donar el pas
i si donem el pas
s'ha demostrat
que n'hi ha molts
que ho fan molt bé
com tot anem
de bons i de dolents
però crec que és una qüestió
d'arriscar
de ser empresari
de màrqueting
de dolents
de conèixer
simplement
ells han sigut més empresaris
que nosaltres

suposo que sí
i per exemple
en certa forma
jo he tingut un fill
que ha viscut
molts dones als Estats Units
i quan anava a beure-ho
entrava
en tendes
sobretot
en vinoteques
i llocs d'aquests
i trobava
cava català
i com que volia parlar
amb el venador
de la tenda
li deia
escolta
deixa'm beure
aquesta botella de cava
i diu
no, no
esto es vino espumoso
bé, mira
et m'ho has trobat a la boca
perquè els espumantis
ja no els xampany
els espumantis
els espumantis
anaven abans que nosaltres
i són incomparables
amb tot el respecte
dels italians
i jo estimo molt Itàlia
tinc un restaurant italià
al carrer Manduri
vull dir que
jo defenso molt
la cuina italiana
però és que hem anat
sempre enrere
no hem sigut empresaris
no hem sigut gent
que ens hem
hem mirat més enllà
i llavors
quan hi sortim
i quan ho fem bé
som boníssims
perquè
som creatius
som molt bons
el que passa és que
torno a repetir
no hem sigut empresaris
com els altres empresaris
ni hem apostat per això
hem apostat per només
aquesta casa

és una forma de fer
una forma també
del català
gran producte
i poca visió

és així
moltes gràcies
Pep
crec que també
jo
més que dir-li
de fer-li cap pregunta
perquè ell s'ha
m'ha deixat en boca oberta
i amb ganes d'anar
a un dels seus restaurants
perquè me l'ompli
un dia o altre
quan tu vulguis
sí home
molt de gust
ja vindrem
doncs no
jo volia dir d'això
que has dit que hem sigut
sempre un país
capdavanter
amb moltes coses
el vocabulari nàutic
estallà
és el 50%
de paraules catalanes
el famós
bajel pirata
més que un vaixell pirata
hem sigut capdavanters
amb telefonia
amb trens
amb electricitat
amb totes aquestes coses
i ara que es menlleven
tantes paraules
de l'anglès
hi ha una paraula nostra
molt senzilleta
menjar
que en castellà és manjar
quina diferència
el manjar
com una gran cosa
el menjar
el més quotidià
potser perquè menjaran més bé
brillant apreciació
brillant
brillant apreciació
hòstia que bona
me l'apuntaré
moltes gràcies
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies

que ens explicarà
suposo
pel que m'ha explicat abans
la continuïtat
de l'esbós
que ens va fer
amb l'últim programa
Joan
el micròfon
tot teu
Fuyents
Fuyents
bona tarda de nou
aquí estem
una altra vegada
per intentar explicar-vos
coses interessants
i que puguin servir
per tot
per viatjar
per pensar
per veure
etcètera
etcètera
ho tindria
us vaig estar parlant
d'una ciutat
que a mi m'entusiasma
m'entusiasma
molt més
per la seva història
que no pas
per la seva actualitat
que és
Tanger
Tanger
que avui que estem parlant
d'idiomes
és
Tanja
amb màgic
ja us vaig dir
també
que hi ha una famosa frase
sobre aquesta ciutat
feta per un francès
que deia que
és la ciutat
més europea
d'Àfrica
i la més africana
d'Europa
és una gran veritat
com a mínim
durant la seva
època internacional
avui no parlarem
massa d'història
l'altre dia
potser vam parlar
una mica
de la història
del Rif
del Marroc
dels Reis
de batalles
de coses d'aquestes
avui voldria parlar
més
de Tanger
i dels seus voltants
aviam
Tanger
té moltes coses
el que passa
és que s'ha convertit
en una ciutat
pràcticament marroquí
amb tota la
vindició en gràcia
del poble marroquí
però xins i tot
conserva
una sèrie d'atractius
tenint en compte
que Tanger
ha sigut tot
Tanger ha sigut
fenícia
romana
vàndava
àrab
portuguesa
anglesa
amàgic
europea
francesa
espanyola
alemana
etc
etc
per tant
en principi
és una ciutat
que té una miqueta
de tot
i conserva
una miqueta
de tot
jo us voldria
parlar
de 4 o 5 llocs
de Tanger
que són
molt interessants
de veure
i que
val la pena
perdre

un
és un famós
cafè
un cafè
que té
un segle
de vida
que és el
Cafè
Haffa
el Cafè
Haffa
a Tanger
durant l'època
internacional
era el lloc
de reunió
de tots els
intel·lectuals
escriptors
tota la generació
bit
val
tots
anaven allà
John Lennon
els Robins
perquè
tenien
deien
la millor grifa
de tot Tanger
i allà
l'especialitat
era
anar a fumar
grifa
tot això
ja ha desaparegut
lègicament
va estar
una època
en què va caure
moltíssim
ara
els mateixos
hereus
dels primers
propietaris
d'aquest cafè
l'han tornat
a reconvertir
però clar
s'ha convertit
valgui la redundància
en un lloc
bastant més
turístic
ara
has de canviar
la grifa
pel teu
a menta
això sí
té unes vistes
a l'estret
que és meravellós
el lloc
és meravellós
us recomano
perquè val
molt la pena
un altre lloc
també
famosíssim
estava considerat
el millor hotel
de Tanger
ara ja no ho és tant
perquè esclar
ara tenim molt turisme
és l'hotel
Minzab
l'hotel Minzab
que està al centre
mateix de Tanger
era el lloc
de reunió
de tota aquesta gent
i durant
l'època internacional
Tanger
era una ciutat
d'espies
al lloc
de reunió
de tots els espies
del món
ara
sobretot destaca
perquè té
un jaman
que realment
val la pena
anar a passar
unes voretes allà
bastant sorprenent
el jaman
del Minzab
una altra cosa
també interessant
per destacar
poques coses
una de les persones
que va fer més
no que va fer més
que va estar més
a Tanger
era la milionària
i excèntrica
la Barbara Houghton
la Barbara Houghton
va comprar
una part
d'un pavau
de Tanger
i el anava fent
gran
i gran
i gran
fins que es va convertir
en un lloc meravellós
que avui és museu
que és el pavau
Siddhosni
també un dels llocs
a visitar
a Tanger
què més?
bueno
cementiri anglès
els bazars
els bazars
continuen sent
molt importants
i el bazar
Tinduf
que és com una petita
cova
de Bavà
no és el més gran
però és el nostre
en les coses
més interessants
i on el regateig
que lògicament
forma part
del món de Tanger
és més important
una petita anècdota
i una vegada
que estava avorrit
em vaig aixecar
molt d'hora
i em vaig ficar
en aquest bazar
i vaig entrar
a la primera tenda
que vaig trobar
clar
lògicament
em vaig acostar
amb una espècie
de pistola
d'aquelles típiques
dos pirates
llarga
i bueno
em vaig acostar
per mirar la pistola
el venedor
al cap de dos segons
ja ho tenia a sobre
després de parlar
i dir que no m'interessava
i regatejar
i tot això
vaig comprar la pistola
per què
vaig comprar la pistola
perquè em va dir
una frase
que ja em va deixar
destrossat
em va dir
és que si per un marroquí
o per un àrab
el primer client
que entra
no compra
aquell dia està perdut
doncs bueno
jo vaig sortir
a la pistola
molt interessant
si us perdeu
per Tanger
no aneu
al hotel
minzap
i podeu anar
per aquesta boxa
però hi ha un hotelet
que és una
hotelet
a la Tangerina
que és típic d'allà
és
un del típic
de construcció
marroquí
i allà
estareu
molt molt molt
molt millor
no sóc a Tanger
però sí que voldria
parlar una mica
de la importància
que van tindre
els jueus
al Marroc
o sigui
quan Isabel
i Ferran
van expulsar els jueus
bona part
se'n van anar
al nord del Marroc
van anar
a tota la zona
del Rif
i van haver
molts
que es van instal·lar
a Tanger
Tanger va tenir
més de 18 sinagogues
actualment
només en queden 4
i en queda
només una
que encara serveix
els poquíssims
dic poquíssims
perquè a Tanger
queden 108 jueus
doncs
els poquíssims jueus
que queden a la ciutat
però bueno
és història
és història
també
no ens quedem
només
amb Tanger
Tanger
és una ciutat
però és clar
Tanger
està ficat
a la cordillera
del Rif
des d'aquí
sempre pensem
en el Marroc
com un lloc
molt sec
poca aigua
poca vegetació
bueno
perdeu-se
per la cordillera
del Rif
trobareu
que hi ha
unes valls
en què
en principi
hi ha una quantitat
d'aigua
rius
llacs
verd
que realment
sembrarà
que no esteu al Marroc
no us ho perdeu
i la gent
hi va molt poc
penseu que
a la cordillera
del Rif
hi ha tres parcs
naturals
i que hi ha
uns indrets
preciosos
per estar-hi
per acampar
poca gent
el tracte és molt bo
no ho desperdiceu
i dins de la cordillera
hi ha algunes ciutats
que val la pena
com a mínim
mencionar
tres sobretot
una
Tetuán
Tetuán
capital del
protectorat espanyol
al Marroc
conserva
tot el barri
conserva
la millor medina
que segurament
pot haver
en bona part
del Marroc
és patrimoni
de la humanitat
des del 1976
crec
i està
molt ben conservada
i a part d'això
conserva
molt edificació
hispano-marroquí
del temps
del protectorat
que com tots sabem
va ser molt llarg
una altra ciutat
és
Escil·lar
Escil·lar
és una ciutat
que està a la costa
fundada pels portuguesos
una ciutat
que a més
la gent
que té una mica
de cultura
hi ha molts pintors
bueno
han volgut convertir
aquesta ciutat
en un paradís
per la gent
que busca tranquil·litat
ara no n'hi ha
perquè hi ha molt turisme
i per la gent
que busca això
una mica de pau
i escriure
i pintar
ho han aconseguit
i sobretot
jo
de Sil·lar
recordo
que
hi ha milions
no milions
no ho vull exagerar
i hi ha mils
i mils
i mils
de devines
ara
per mi
la ciutat
més interessant
de la zona del Rif
és
Chauen
Chauen
o Chetxauen
Chauen
és una ciutat
absolutament blava
totes les parets
de totes les cases
estan lacades
amb un blau intens
i és una meravella
de ciutat
o sigui
per mi
de totes
les ciutats
del nord d'Àfrica
és la més impressionant
també s'ha convertit
en una ciutat
molt turística
però s'hi pot anar
a més
té una història
molt particular
quan van expulsar
el 1492
els jueus
i després
el 1500
i escaig
els moriscos
bona part
d'aquesta gent
va anar
amb aquesta ciutat
o sigui
que eren
la ciutat
que el 90%
per no dir
gairebé
el 100%
estava
aprovada
per jueus
i moriscos
això va provocar
que fins a principis
del segle XX
els cristians
tenien prohibit
entrar en aquesta ciutat
té una arquitectura
endavusia
increïble
que van portar
els mateixos moriscos
i els mateixos jueus
i bueno
i en certa manera
vaja
és quasi obligatori
si aneu
per aquella part
de la cordera
del rift
arriba aixeu

acabo només
amb una cosa
us voldria llegir
un poema
amàsic
traduït al català
per què?
perquè bueno
perquè a més
l'amàsic
ara no el vaig a comparar
amb el català
però no deixa de ser
una llengua
que té una tendència
a desaparèixer
està molt poc defensada
i la seva gent
la gent rifenya
la vol defensar
com sigui
i aleshores
no és que n'hi hagi masses
però algun poema
he trobat
i els ho vaig a llegir
és molt curtet
diu
la nostra llengua
màsic
l'escric
en la meva mà
l'escric
en la sang
de les meves venes
l'escric
en fobis
per no obrir-la
l'escric
a la terra herma
perquè es torni verda
i creuat
en les muntanyes
i tiradesat
en tota la mar
titobrida
i en rebutja
anànim
i simplement
per despedir-me
ja que parlem de viatges
i hi ha molta cosa
sempre a les viatges
d'imaginació
hi ha una frase
d'un senyor
que jo no correc
però bueno
m'agrada la frase
la imaginació serveix
per viatjar
i costa menys
Josep
què ens expliques avui
de Barcelona
continuarem una mica
amb la il·luminació
de Barcelona
vam acabar l'altre dia
que l'any 1599
es van posar
les primeres talleres
a Santa Maria
Santa Maria del Mar
imagina't
des que
van fundar
els romans
Barcelona
al segle
un més o menys
abans de Crist
i tal
doncs les primeres
llums una mica
així
no anava a vincar
a llum
perquè era molt poca cosa
vull dir
no s'havia avançat molt
a partir d'aquí
la cosa comença a canviar
comença a canviar
llavors
l'any 1752
passem del 1599
per celebrar l'aniversari
de l'en Ferran 6è
es van instal·lar
els primers fanals d'oli
que penjaven
d'una corda
lligada
a banda i banda
del carrer
evidentment
no se'n conserva
cap d'aquest
queden restes
d'algunes politges
en algun lloc
i ganxos
que d'abans
veus pels carrers
i coses aquests
que són
de diferents tipus
de llum
fins i tot l'elèctrica
que ha anat canviant
a través del temps
això ja tenia
una altra funcionalitat
no calia un funcionari
o més
per cada fanal
que un cop encesos
tenien més autonomia
i eren molt menys perillosos
una flameta
que no pas
era les flames
d'unes teies
que podrien produir
les prunes
etcètera
25 anys més tard
d'aquests fanals
ja n'hi havia
2.280
de ferro
de vidre
i una plantilla
de 60 fanals
que en tenien cura
anaven amb una escala
per poder penjar
a una certa alçada
perquè no els penjessin
un setrill
i una llanterna
per omplir-los
i vigilar-los
evidentment un setrill
i una llanterna
que no tenen res a veure
amb els setrills i llanternes
que veiem
a les nostres cases
a l'any 1826
Josep Roure
un catedràtic de química
va ensenyar
el primer llum de gas
a la llotja
per il·luminar
unes habitacions
unes classes
i els estudiants
feien classes de dibuix
amb llum de gas
i s'hi veien
la mar de bé
i fa 200 anys

1826
i sí
pràcticament
abans d'ahir la tarda
com qui diu
si ja
estirem el temps
d'aquesta manera
en Josep Roure i Estrada
va ser un químic català
que va introduir
l'enlluminat públic
amb gas
a tot l'estat espanyol
havia nascut
amb una família
benestant
de Sant Feliu de Guíxols
i es va doctorar
en química
a la Universitat de Montpaller
l'any 1820
i el 22
va ingressar
com el professor interí
a l'escola de química
de la Junta de Comerç
de Barcelona
compaginava docència
i investigació
va començar
a experimentar
amb destil·lació
de carbó
per obtenir
un gas inflamable
que es va denominar
hidrogen
bicarbonatat
l'acetilè
i que es podia
utilitzar
per l'enlluminat
la demostració
que va fer
l'any 1826
amb gran èxit
i que ja hem esmentat
li va valdre
obtenir en propietat
la plaça
catedràtic
de química
sense haver
de fer oposicions
l'any 1832
l'Ajuntament de Madrid
li va encarregar
l'enlluminat
amb gas
de la Puerta del Sol
per celebrar
el naixement
de la infanta
Luisa Fernanda
filla d'en Ferran Cetè
com a curiositat
esmentarem
que entre les coses
que va fer aquest bon senyor
en Josep Robre
va inventar
la pólvora blanca
que era
menys
menys
hidroscòpica
feia menys fum
que la negra
això la feia millor
pels canons
de la Marina
i el fet
de fer menys fum
feia més difícil
de localitzar
els canons
i el més important
aquesta pólvora
era 4 o 5 vegades
més potent
malgrat tot
el Ministeri de la Guerra
no la va considerar
com a reglamentària
per les forces armades espanyoles
bàsicament
en fos cas
que una cosa
que l'aví
l'exercit
doncs
la va fer servir
la família
d'en Josep Robre
guardava un tub
amb una mostra
a dins
d'aquesta vòlvora
i un paper
amb la fórmula
que malauradament
es va perdre
en unes obres
de remodelació
de la Casa Pairal
el 1988
el llum de gas
va ser una autèntica
una autèntica
revolució
al moment
i quan es va poder
fabricar
a gran escala
i distribuir-lo
per tota la ciutat
va il·luminar
carrers
va il·luminar
paradors
va il·luminar
indústries
cases particulars
va canviar
va canviar
la vida
i l'arribada
a la ciutat
del francès
Charles Lebon
que va obtenir
l'any 1841
el primer contacte
d'enllumenat públic
de gas
amb l'Ajuntament
de Barcelona
i va crear
la Societat Catalana
per l'Enllumenat de Gas
que posteriorment
es va convertir
en la Catalana de Gas
l'any següent
es va construir
la fàbrica de gas
a la Barceloneta
on avui hi ha
la seu de gas natural
i encara per aquella zona
es queden vestigis
hi ha una torre modernista
i l'estructura
d'un dels gasòmetres
que hi havia allà
i l'any 1894
es va construir
un edifici emblemàtic
que encara existeix
a la cantonada
de Carre Balmes
en Gran Via
era l'edifici
del Gas Lebon
que actualment
és la seu de la moto universal
que és la propietària
segur que tots
heu passat per davant
més d'un cop
i no ha passat inadvertit
perquè aquest és un edifici
que es fa mirar
l'any 1896
aquesta societat
juntament amb Charles Lebon
decideixen entrar
en el mercat
de la generació
i venda d'energia elèctrica
i creen
la Societat Catalana
de la Electricitat
aquest edifici
va ser el seu
de la nova companyia
fins al 1923
tornem amb el gas
el 1842
davant de Santa Maria
al mar
allà on van posar
aquelles talleres
el 1599
es van encendre
els dos primers fanals
de gas
i al cap de molt poc
els de la Rambla
i la gent
ho anava a veure
com un espectacle
amb un tipus de llum
brillant
i una cosa
i feien proves
i es posava llum
i jo llegeixo el diari
des de tant
no sé què
jo podria cosir des d'aquí
feien comentaris
que feia la gent
van a venir
molts tipus de fanals
i bueno
el gas
ha arribat fins a nosaltres
però ja no ha arribat
com a enllumenat
sinó com a calefacció
o per cuinar
els fanals de gas
molts encara funcionen
convenientment
reciclats lògicament
alguns van ser dissenyats
per arquitectes
com Pere Falquers
o Passeig de Gràcia
Puig i Cadafalc
al cap damunt de la Rambla
o Gaudí
a la plaça Reial
els llums d'oli
van anar desapareixent
ràpidament
i on mai arribava el gas
encara van haver-hi
llums de petroli
el primer carrer
que va ser il·luminat
amb llum de petroli
és el carrer
Amargós
no sé per què
va ser aquell carrer
però encara hi ha
unes rajoles
que ho diuen
la electricitat
encara van evolucionant
i encara ho fa
bombetes de filament
elògens
leds
etc.
i van destornar
tots els altres sistemes
d'enlluminats
el 1865
l'Ajuntament
va decidir
seguir majoritàriament
amb els carrers
il·luminats
amb gas
i altres
amb els arts
voltaics
alimentats
per les dinàmos
de la fàbrica
Tomàs del Mau
i Narcís Xifra
que tenien
a la Rambla
des de 1860
aquest senyor
Narcís Xifra
va ser amic
personal
d'Edison
i va fer experiments
amb els voltaics
abans que Edison
inventés la bombeta
tot i que la testa
era millor
que el gas
el gas
era més econòmic
Tomàs del Mau
i Narcís Xifra
van ser oblidats
com a pioners
de l'enllumenat elèctric
l'any 1833
a Barcelona
hi havia 30
d'aquests llums
i l'any següent
es va encendre
la il·luminació elèctrica
de la Rambla
els barcelonins
i els visitants
de la ciutat
anaven a veure
els diferents fanals
no per l'interès artístic
sinó com ja he dit abans
pel llum que feien
i es devenien
un espectacle
digne de menció
l'any
a l'exposició
de 1829
va donar
una empenta definitiva
a la llum elèctrica
i com a veritat
direm que es conserva
un únic fanal
Art Deco
a l'inici
de la Rambla
dissenyat
per un Puig i Cadafal
de tots els que havien
d'il·luminar
la plaça Catalunya
que no sé
per quin motiu
aquest projecte
no va tirar endavant
he volgut remarcar
l'aportació
d'en Tomàs Dalmau
i Narcís Xifrà
a l'anyomenat
de Barcelona
ja que molta gent
jo mateix
fins que no vaig
aprofundir en aquest tema
creiem que tot va començar
amb l'arribada
a Barcelona
de l'enginyer americà
Pearson
el 1911
convidat per l'enginyer català
Carles Emili Montañers
si bé tot no va començar
amb l'arribada
de Pearson
a Barcelona
sí que va ser
un punt d'inflexió
perquè va ser
una cosa
doncs a grandíssima escala
qui era aquest
Carles Emili Montañers
i criquillón
aquest senyor
va néixer a Barcelona
en 1877
i va a Madrid
el 1974
va ser un enginyer industrial
que va treballar
en dues companyies
de tramvies de Barcelona
i va tenir un paper important
a la fundació
de la Barcelona Traction Light
en Power
coneguda
popularment
com la canadenca
allà
les famoses treixemeneies
del Paral·lel
també
a la fundació
dels ferrocarrils de Catalunya
fou president
del ferrocarril de Serrià
a Barcelona
en 1911
va ser governador civil
en 1919
diputat
del Congrés de Diputats
durant la guerra
estigui en el Banc
del Franquista
i a la dècada de 1940
va recolzar
Joan Marc
en el seu assalt
a la Barcelona Traction
també fou president
del Cercle Català de Madrid
durant els anys 70
aquest bon senyor
quan finalitza
els seus estudis
d'enginyeria
s'incorpora a l'empresa
Barcelona Tramway Company
com a enginyer en cap
va mantenir el càrrec
quan es crea
la seva successora
l'Estramway de Barcelona
no li va agradar
la gestió
de la nova empresa
que la trobava massa
centralitzada
a Brussel·les
i va plegar
el 1907
va passar a treballar
com a enginyer en cap
i director de l'empresa
Tallers Alexander
la segona empresa
barcelonina
dedicada a la construcció
de màquines de vapor
va deixar aquesta feina
en 1911
per anar a col·laborar
amb Frederick Stark Pearson
per construir
el grup
Barcelona Traction
la visió que tenia
Carles Montanyers
era crear centrals
hidroelèctriques
que permeteixin
la substitució
de les màquines de vapor
de les fàbriques
de Barcelona
per motors elèctrics
així com el trasllat
de les fàbriques
de Barcelona
cap al Vallès
el canvi d'ubicació
seria més fàcil
amb una línia ferroviària
directa entre les dues zones
travessant la serra
de Collserola
va dirigir
els seus esforços
a crear una via
de comunicació
que travessés
la serra de Collserola
i a projectar
una central hidroelèctrica
va estimar
que la demanda
de potència
de les fàbriques
de Barcelona
podria ser
de 110.000 cavalls
de vapor
per cobrir
aquesta demanda
amb energia elèctrica
només l'Ebre
i els seus aflants
pillinents
eren els rius
amb cavalls suficients
per construir
una central hidroelèctrica
va calcular
que el pressupost
per fer viable
aquest projecte
era de 500 milions
de pessetes
250 per la central
hidroelèctrica
150 per la comunicació
ferroviària
i 80 per comprar
el sol
i fer les vies
de comunicació
que facilités
el trasllat
de les fàbriques
el projecte
era tan faraonic
que va espantar
els banquers
de l'època
que el van fer
inviable
només diré
que el banquer
Manuel Arnús
no va creure
viable
el projecte
tot i que ell
era fundador
de la companyia
barcelonina
d'electricitat
que tenia
tres màquines
que podien produir
fins a 9.000
cavalls
de potència
i només en feien
funcionar
un o dues
si comprem
això
amb la 110.000
que li va explicar
aquest bon senyor
doncs
es va pensar
que estava parlant
de la lluna
i tampoc
hi va creure
la banca
Marsans
ell creia
cegament
amb el seu projecte
i va començar
a cercar
finançament internacional
i va contactar
amb un financer
britànic
el qual
assessorat
per una enginyer
que havia dissenyat
la primera presa
de Swan
es va interessar
en el projecte
va pagar
1.000 lliures
esterlines
per fer una opció
de compra
i preparava
una missió
d'obligacions
per valor
de 3 milions
de lliures
esterlines
a la borsa
de Londres
per finançar
el projecte
es va produir
un fet inesperat
el govern espanyol
va fer una guerra
amb Àfrica
i es va desformar
la setmana tràgica
i tot això
va enviar
el projecte
en Londres
un altre dia
tirem endavant
i parlem
de la borsa
en una altra acció
però donarem
un espai
per anar
variant de temps
fantàstic
fantàstic
el rei
utilitza
un carrer públic
per obtenir
un benefici privat
i d'aquesta actuació
es diu
robar
es diu
que la democràcia
es basa en un estat
de dret
i que no hi ha impunitat
perquè hi ha unes lleis
que tots
devem complir
els jutges
diuen que no es pot
jutjar el rei
perquè la figura
del rei
és inviolable
és a dir
que la monarquia
pot fer el que vulgui
i la resta
hem de callar
políticament
no se'l pot fer fora
resulta que el rei
pren decisions polítiques
i no es pot votar
ni la seva figura
ni la persona
que ha d'ocupar el tron
jurídicament
té impunitat
resulta que el rei
assalta les lleis
i no se'l pot jutjar
en resum
el rei no s'omet
ni a responsabilitat política
ni jurídica
d'això en diuen democràcia
la realitat
supera la ficció
il·luminats pel Josep Capellades
viatjats pel nord d'Àfrica
amb en Joan Mateu
continuarem cercant
amb en Nacho Prats
aquest nou crustaci
amb cap de gamba
i cos d'escamarrà
mentre no el trobem
anirem a menjar
el pepa tomate
de Gràcia
el paella bar
de la Boqueria
el pepa tomate
del carrer Parlament
el pecat a pizza
del carrer Mandri
o el senyor Fàbara
del Clot
i per últim
comprarem el pa
de The Forner
ben trobats
sullents
gràcies per la vostra companyia
ens retrobem
en el proper programa

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!