Title:

Entre dunes i feix-feix: Dakar en camió, colònies tèxtils i la llum de Barcelona

## Panorama general del programa • Programa magazine amb una primera hora d’entrevista esportiva i, després, dues seccions d’història i patrimoni català. • Obertura amb falques i música, entrevista central a un pilot del Dakar, i tancament amb dues peces divulgatives sobre colònies tèxtils i l’electrificació de Barcelona. > "El Dakar és una gincama de nens grans." ## 1) Dakar en camió amb Jordi Selma Lluviols ### Perfil i trajectòria • Convidat: Jordi Selma Lluviols, pilot de camió al Dakar, de Socarrel. Somni d’infantesa complert el 2018 després de comprar un camió el 2015 i fer proves com la Baja Aragón, Tunísia i Andalusia. • Valor clau: **perseverança**. Ha progressat dins d’equips com Epsilon, aprenentatge intensiu i consolidant-se per mèrits. ### Com funciona el Dakar i costos • El Dakar és a l’off-road com la **Fórmula 1** a l’asfalt: molt exigent i car. • Pressupost mínim “low cost” (entre cometes) per a un camió competitiu: **120–130 mil €** (sense comptar vehicles top). Equips oficials (Audi, Mini en el passat…) poden moure **centenars de persones** i pressupostos multimilionaris. • Primera edició millor amb equip veterà per “fer un màster” pràctic d’organització, ritmes i imprevistos. ### Navegació: *roadbook*, brúixola digital i sentit comú • Es guia amb *roadbook* (vinyetes i símbols de perills/accents) i una brúixola digital (no GPS “turn-by-turn”). • L’agulla indica direcció, però cal buscar passos possibles entre dunes/serralades. De nit, la dificultat s’accentua. • El “sentit d’orientació” del pilot és crític: Jordi relata una **anècdota** on, sense *roadbook*, va corregir la direcció encertadament per intuïció. • Comparativa històrica: l’antic **París–Dakar lineal a l’Àfrica** (amb mapes i brúixoles) era més hostil logísticament; avui hi ha més mitjans, però la velocitat i l’exigència són majors. ### Vehicles i categories • Cotxes: prototips vs sèrie millorats (ex.: Toyota de sèrie preparat vs prototips de 450 CV). • Camions (T4/T5): prototips (Kamaz, Iveco, MAZ…) vs camions de sèrie millorats. • *Buggies* vs *quads*: els *quads* són percebuts com a **el més dur i perillós** (més risc de bolcada), tot i ser molt àgils a la sorra. El camió és el més “ferm” i segur a la cabina (3 persones). ### Terreny i perills: el *feix-feix* • El *feix-feix* és una pols finíssima (com “talc”) que forma “mars” on els vehicles s’enfonsen com a l’aigua. • Per sortir: **gas constant** per no quedar-s’hi, sabent que pot haver-hi pedres amagades. Si t’hi encalles, caldrà **eslingues llargues** i rescat des de fora del “mar de pols”. ### Duresa i preparació • Duresa principal: **mental** (gestió de son, frustració, imprevistos). La son és descrita com **molt cruel**. • Preparació física bàsica (estiraments, quiropràctic), però clau l’actitud: “problema → solució”, sense bloquejar-se. > "Quan abans palegis, abans sortiràs i abans acabaràs." ### Patrocinis i finançament • Mix de patrocinadors, contactes personals i, sovint, **places de pagament a la cabina** per a aventurers/empresaris que volen viure el Dakar des de dins. • Estratègia: visibilitat mediàtica per retornar valor als patrocinadors (premsa/TV), relacions de **win-win** i constància tot l’any. ### Edició a Aràbia Saudita i Dakar Clàssic • Edició 44 (1–14 de gener) amb **etapes curtes (250–300 km)** però molt tècniques, i **enllaços molt llargs** (fins a ~1.000 km acumulats per a motos/quads). • Dakar Clàssic: format “vintage” (vehicles < any 2000), inscripció més econòmica i creixent (de 40 a ~150 vehicles en un any). • Favorits per categories: noms com Peterhansel, Nasser Al-Attiyah (autos), Austin Jones (T4), Sotnikov (camions). • Presència catalana molt destacada al món del motor; menció a **Laia Sanz** (pas de moto a cotxe) i a la forta tradició catalana en motociclisme. ### Família i cicle emocional • Primera sortida al podi: **emoció i llàgrimes**. • Els fills ho viuen amb orgull i nervis; l’exparella hi dona suport i facilita logística familiar. • Cicle clàssic: durant el ral·li jures no tornar; un mes després “no ha estat tan malament”; als tres mesos ja planificant el següent. ### Vida al bivac i cultura d’ajuda • Ambient generalment **solidari** entre equips, amb exemples concrets d’ajudes importants entre pilots catalans. • A pista, els grans rivals no s’ajuden; fora de pista, hi ha col·laboració logística fins i tot entre “competidors” comercials. ## 2) Colònies tèxtils de Catalunya (Secció del Joan) ### Què eren i com visitar-les • Les colònies industrials eren **complexos fabrils autàrquics** (fàbrica + poblat) amb serveis: habitatge, escola, església, etc., propietat i control de l’amo. • Recomanades: **Colònia Vidal** (visites teatralitzades molt completes), **Colònia Rosau** (la més antiga, 1858, fins a 1.000 treballadors). • Context: situades al costat dels grans rius (Ter, Llobregat, Francolí…) per aprofitar l’energia hidràulica; **xemeneies** com a backup de vapor (rius irregulars). ### Marc històric i social • Expansió des de 1860 amb burgesia catalana i energia de riu; entorns aïllats per **reduir la conflictivitat** laboral. • Inspiració parcial en el *socialisme utòpic* (Robert Owen). Model paternalista amb “casa de l’amo” com a eix de poder. • Diversitat: no només tèxtils; també **minerals** o altres indústries. Fins a **138 colònies** censades a Catalunya. • Exemple: **Torre de Capdella** (Pallars) neix amb la primera central hidroelèctrica (1914) i grans obres; avui visitable (Aigüestortes/La Vall Fosca). > Martí i Pol – “La fàbrica”: poesia per comprendre la vida quotidiana i les aspiracions dels treballadors. ## 3) De la “Canadenca” a la llum de Barcelona (Secció del Josep) ### Empreses clau i la vaga • **Barcelona Traction, Light & Power** (la “Canadenca”), impulsada per H. Pearson: grans preses (Camarassa, Sant Antoni) i sistema integral d’electrificació. • **Energia Elèctrica de Catalunya** (Emili Riu) i la central de **Capdella**; col·laboració i absorció progressiva. • **Vaga de la Canadenca** (1919): fita històrica que aconsegueix la **jornada de 8 hores**. • Postguerra: caiguda de capital estranger, subhasta d’actius i concentració (FECSA); litigis internacionals i reordenació del sector. ### Impacte urbà i cultura de la llum • De la il·luminació pública i aparadors als **electrodomèstics** i oci modern. • **Parcs d’atraccions** històrics: Camps Elisis, Tibidabo, Saturno Park, Turó Park, Montjuïc, i altres; la llum com a reclam festiu. • **Anuncis lluminosos** icònics (Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia), primers sistemes dinàmics amb “electrògraf”. • Tradició de **llum de Nadal** i la ciutat com a escenari il·luminat. Avui, control de llums “per veu” com a culminació d’un llarg procés tecnològic. ## Idees clau • **Perseverança i orientació** marquen la diferència al Dakar: pressupost, logística i cap fred. • El **patrimoni industrial català** mostra com energia, treball i societat s’han entrellaçat: de les colònies als eslògans lluminosos. • La llum és tecnologia i cultura: de turbines i preses a la **vida quotidiana** i l’oci urbà.

['Dakar', 'rally-raid', 'camions', 'orientació', 'roadbook', 'brúixola digital', 'feix-feix', 'Epsilon Team', 'Team Pedregà', 'pressupost', 'patrocinadors', 'Dakar Clàssic', 'Aràbia Saudita', 'Laia Sanz', 'Nasser Al-Attiyah', 'Peterhansel', 'Kamaz', 'Iveco', 'colònies tèxtils', 'Colònia Vidal', 'Colònia Rosau', 'patrimoni industrial', 'Torre de Capdella', 'electrificació', 'Barcelona Traction (Canadenca)', 'vaga de la Canadenca', 'parcs d’atraccions', 'Tibidabo', 'Ràdio d’Esvern']