Ràdio Nesbeth
A l'escoltes
Ràdio Nesbeth
Durant la víctima
Quan acaba la setmana
tot el que vols fer és desconnectar
o no
el Club Alternatiu amb paus verd
Divendres a les 9 tenim
tota la música que has de conèixer
les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc
sense oblidar-nos dels èxits
de sempre
Redescobreix la música
El Club Alternatiu amb paus verd
Divendres a les 9 del vespre
escolta'ns en directe a Ràdio d'Esvern
I sempre que vulguis
a ràdio d'Esvern un cop
Les àvies i els avis
són sàvies i savis
No deixis que ells ni les seves històries
caiguin en l'oblit
Festa de Bici Sense Edat
En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat
entre els més grans
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones
d'edat avançada
I depèn de tu
que ho facin sols
Sortides amb bicicleta
per al municipi
amb la gent gran
Acompanya'ls a veure el poble
on es van criar
Dóna'ls vida
que et tornin a sentir el vent a la cara
Et necessiten
I tu a ells
també
Des de Bici Sense Edat
et necessitem
Festa Voluntari
Més informació al portal
justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern
Avui, a les 9 del vespre
Emma de Música
Un programa realitzat i presentat
per Maria Quintana
I see trees of green
Red roses too
I see them blue
For me and you
And I think to myself
What a wonderful world
Benvinguts, benvolguts i bentrobats
Avui, en la imaginació dels estudis de Ràdio d'Esvern
olorarem a benzina
Tindrem com companys
a la pols
i a la sorra
en totes les formes i colors
A la terra
a les pedres
a les dunes
i al desert
Sentirem les temperatures extremes
Experimentarem la calor sufocant de dia
i el fred al vespre
Notarem el vent
Copsarem l'esforç
i la camaraderia
Ens envoltarem
d'ajudes altruistes
Percebrem
Les relacions intenses
Intenses
Tant personals
com professionals
Podria afegir més substantius i adjectius
per presentar el nostre convidat d'avui
Però no cal
Ja aniran sortint les substantius i adjectius
al llarg de la conversa
Tinc al meu costat
Un gent sostèn
de Socarrel
De naixement
i resident
Ell
és un participant
en el rally ride
competitiu
més famós
de tots els que avui
s'organitzen
Són
dotze etapes
infernals
Estic parlant
del rally ride
París-Dakart
Avui es diu
tan sols
Dakart
En els estudis
de Ràdio d'Esbert
Tot just
arribat de París
Un cop feta la inscripció
i haver assistit
a les explicacions
i detalls
de la propera edició
del Dakart 2022
Jordi Selma
Lluviols
Benvingut
Hola, bon dia
Com estàs?
Molt bé
content d'estar aquí
Abans que el Jordi
ens expliqui coses
explicaré
que el rally ride
o simplement ride
és una disciplina
d'automobilisme
i motociclisme
que es disputa
cam a través
A diferència
d'un rally tradicional
en el rally
generalment
no hi ha camins
delineats
sinó que es corre
sobre dunes
i estepes
Normalment
en cada etapa
del rally
els participants
han de fer
centenars de quilòmetres
entre sortida
i arribada
de cada etapa
Jordi
dona't ben
les ganes
de cor al Dakar
Bueno
això ja ve
de tota la vida
sóc un amant
dels camions
i això
és el primer inici
i ja des de molt petit
els pares
els deia
jo de gran
vull anar al Dakar
i sempre ho explico
i sempre ha fet molta il·lusió
jo de gran
vull anar al Dakar
i aniré al Dakar
i era molt petit
que ho deia
i veig que venen
els pares
et miraven
amb cara
dient
aquest pobra
noia que està dient
fins que el 2018
vaig aparèixer
un dia a casa
els pares
i els vaig anar a dir
que al final
anava al Dakar
i que
sobre contents
enfadats
clar
la mare dient
hòstia
això ja
se'ns està complicant
però bueno
en el fons
és una passió
que
que tota la vida
m'ha agradat molt
i poder complir
un somni
crec que és
un dels millors
agraïments
que et dóna la vida
però
a tot això
quina experiència
tenies tu
en el món del motor
doncs
cap
jo el 2015
em vaig comprar
un camió de carreres
molt vell
molt bàsic
i ens l'hem anat
reformant
i preparant
deixant una miqueta curiós
i
m'agradava molt
el món del motor
el que
he tingut una vida laboral
molt complexa
durant 20 anys
que ha fet
que el dia d'avui
tingui l'empresa que tingui
i gràcies
perquè he treballat molt
i m'ha prohibit
a fer coses
o m'ha limitat
a fer coses de hobby
com eren aquestes
i ara
el temps m'ho permet més
l'experiència
més adult
més madur
i fa que
que haguem pogut
introduir-nos
en aquest món
que és molt complicat
i tant
perquè
tu dius el 2015
això
fa 6 anys
i amb 6 anys
has fet
que jo sàpiga
3 de cars
4 a Baja Aragón
un rally a Andalusia
un rally a Tunisia
i el que em deia
és el camí
i tot això
amb 6 anys
que compres un camió
com tu dius
de segona o tercera
bueno
era un camió
que havia anat 20 anys
en la car
un molt bon camió
i nosaltres l'hem madurat
o sigui
l'hem ajudat
que sigui
ara
ara és una màquina
molt molt bona
no vaig comprar
una màquina
suficient
i la meva definició
de vida
és la perseverança
sé contigo
que quan se'm posa
alguna cosa al cap
poca cosa se'n paren
i és
jo diria
que tu ets càncer
no?
sí
jo soc Tauro
jo soc Tauro
això
quadra
més amb els Tauro
que som
cabuts
clar
tu dius
i és de les poques coses
que jo he pogut fer a la vida
perquè em doni resultat
insistir
insistir
persistir
però comparat amb tu
n'hi ha
les altres
sí
però jo insisteixo molt
en mi mateix
de lluitar
a la meva pròpia empresa
em vull comprar
una màquina
que em ve de gust
que m'agrada
que crec que és necessària
però val moltes desenes
de milers d'euros
i lluito
lluito lluito
i fins que varem
aconseguir-la
i a la meva vida privada
passa el mateix
bueno
sou molt perseverant
és això
insistir
insistir
persistir
tornem
si vols
després parlarem
una mica desordenaria
que també és un altre món
apassionant
però
anem al
al gra
com funciona el Dakar
llavors
bueno
el Dakar
com tu has dit
tu
és una modalitat
dintre el món del motor
que traduint-ho
a l'asfalt
és la Fórmula 1
del món del motor
la Fórmula 1
una competició
molt molt cara
molt
molt exigent
i en el Dakar
passa el mateix
l'únic que
amb pocs diners
entre cometes
pots anar a fer un Dakar
pocs diners
vol dir que necessites
uns 130.000 euros
això en el món del Dakar
són molt pocs diners
molts diners
voldria dir
que hi ha equips
que van amb 5-6 milions d'euros
després en parlarem
perquè
hi ha d'haver
una diferència
molta diferència
però amb pocs diners
que vol dir
si arribes a lograr
aconseguir
aquests 120-130.000 euros
i el vehicle
o no
a part tenint el vehicle
pots arribar a fer un Dakar
però
llavors
t'has d'introduir
trobar un equip
que t'ajudi
a fer
de suport
i el primer any
és una sorpresa
si pots anar al primer any
amb gent que ja l'ha fet
com vaig fer jo
bueno
vaig fer un màster
de 22 dies
molt molt
amb gent molt experta
que és el que has de buscar
i ja està
el primer any
va estremulant
el segon no tant
i el tercer
que va ser l'any passat
vaig anar
com si estigués a casa meva
ja vaig notar
com a persona
vaig notar una diferència
i aquest any
segur que
encara anaves amb més
amb més templesa
no?
no et poses tan nerviós
quan arribes tard a un lloc
bueno
ja intentes
muntar-t'ho
perquè es va justificar
que has arribat tard
cosa que
quan ets nou
hòstia
tu pateixes molt més
home
d'alguna manera
jo tenia preparada
una pregunta
que has respost
una part
com has aconseguit
anar ja
quatre vegades
al Dakar
jo l'any 2015
vaig introduir-me
a l'equip Epsilon
que és l'equip
de
Rally Ride
d'assistència
més potent del món
i ho justifico
i ho afirmo
perquè els conec molt
és el David Oliveras
que és qui el va formar
són de Cardedeu
que és el famós equip
que va haver-hi el problema
amb la droga
no sé si us ho vam entrar
fa uns anys
va haver-hi un problema
d'una droga
que al final
s'ha demostrat
que era mentida
tot i que van pagar
pena de presó
i tot preventiva
però perquè els van posar
droga al camión
és un cas a part
Sud-amèrica
a Sud-amèrica
això va ser l'any 2015
i jo aquell mateix any
quan el David va sortir
va coincidir
que vaig entrar
a través de mà
del Jordi Joventeny
de Sant Feliu
i com tot
doncs a poc a poc
vas entrant
a un equip
molt humilment
i a poc a poc
vas demostrant
que tens la capacitat
les ganes
la perseverança
de fer feina
i vas avançant
els vaig comprar
un camión
a ells
i bueno
tossut
tossut
tossut
i ara fas una carrera
ara fas una altra
i vas introduint
i a dia d'avui
doncs ja ets una persona
una mica valorada
amb aquests sis anys
t'has fet valorar
però sense imposar res
sinó demostrant
que vols anar a fer feina
i intentes
fer-la ben feta
després
parlarem
de l'avançant
no només personal
sinó també
de sentiments
de l'ajut
altruista
el que jo
feia a la presentació
però anem
part per part
perquè si no
ens desviem
una de les claus
d'aquest tipus
de curs
és l'orientació
i crec
Jordi
que previ
a l'aparició
dels sistemes
de navegació
satel·litzat
els pilots
i copilots
us havíeu de guiar
mitjançant
mapes
i brúixoles
amb la tecnologia
d'avui
com és que encara
us perdeu?
perquè
tu no portes
tu portes
un roadbook
que roadbook
vol dir
vinyetes
que hi ha unes senyals
que hi ha unes
no t'ho sé dir ara
unes 50 senyals
diferents
que et diuen
perills
et diuen
una forma de dunes
una forma d'un arbre
una forma d'interrogant
una forma de forat
forma d'accés
de velocitat
de menys
i tu has de seguir
aquelles vinyetes
què vol dir?
que
que tu
a cada vinyeta
et dius
que de vinyeta
a una altra
hi ha 10 quilòmetres
vol dir que
del dibuix
d'un arbre
amb una duna
a 10 quilòmetres
vista
tu no saps res
i de cop
veuràs una duna
amb una forma
de
posem un exemple
una forma de flor
un exemple
doncs tu saps
que has de passar
pel costat d'aquella duna
però això no és orientació
això et defineix
el trajecte
no et defineix
el nord o el sud
llavors portem
un aparato
que és un tipus
de GPS
que no és un GPS
d'orientació
que hi ha una brúixola
amb una fletxa
i aquella fletxa
et diu
cap a on has d'anar
però clar
potser et marca
que has d'anar
cap a la dreta
però a la dreta
hi ha una serralada
molt gran
sí, la brúixola
és una agulla
inventada
que et marca
el nord
sí, però és una brúixola
digital
però que no et diu
ni nord ni sud
et marca en una circunferència
llavors
si la brúixola
et marca el camí
o la direcció
que tens que fer
la direcció
és així
si la brúixola et marca
direcció
les dues
rellotges
direcció les dues
del migdia
per exemple
o les dues
però tu cap a les dues
potser hi ha una duna
que fa 300 metres
d'alçada
vol dir que
potser no pots pujar-la
és impossible
tu has de desviar-te
saltar aquella duna
i veus que l'agulla
que et diem al cap
t'està guiant
tota l'estona
cap a les dues
cap a les dues
i de cop et diu
cap a les quatre
vol dir que t'has desviat massa
què vol dir?
que no t'orienta
cap a nord ni cap a sud
però clar
tot això
llavors hi ha un hàndicap
és la nit
la nit
descobrir imatges
és molt difícil
llavors el sentit comú
i l'orientació pròpia
és molt vàlida
i jo com a copilot
soc molt dolent
ho he fet un any
i soc molt dolent
molt molt molt
o sigui no ho faré mai més
perquè no
no soc una persona hàbil
però sí que tinc
molta orientació
moltíssima
i jo el meu sentit
el meu cos
jo per exemple
l'any passat
anàvem amb un molt bon copilot
i un bon
jo anava de segon pilot
i vam pujar unes dunes
i el pilot va anar cap a l'esquerra
i dic
no és cap a la dreta
i el copilot
no no és cap a l'esquerra
és cap a la dreta
jo no portava ni roadbook
ni res
però jo sabia
cap a on havíem d'anar
sense tenir l'agulla del cap
perquè l'agulla del cap
en aquell moment
em va fallar
jo sabia
el meu sentit comú
em deia que havíem d'anar
a direcció a la 1
i anàvem a direcció a les 9
i això és molt important
tenir-ho
llavors com a pilot
tenir aquesta orientació
és molt necessària
perquè el copilot
en el fons
està llegint
unes
les vinyetes
o sigui
està llegint
una cosa
que t'està marcant
el famós roadbook
que la pròpia organització
ja te l'ha parit
uns mesos enrere
tu vas arribar
a córrer
amb l'època
que jo explicava abans
només mapes i bruxules
no
perquè jo
allò encara era
com diuen els andalusos
Tela
com us dic
el senyor David Oliveres
que és l'amo
i fundador d'Epsilon
aquest tio ha fet
30 decars
o 30 i alguna cosa
30 em sembla
em porta
i han fet Àfrica
i mira
i sopar amb ells
que cada dijous
sopar amb ells
m'agrada molt
sopar amb ells
són gent ja
que podrien ser els meus pares
però tots tenen
la mitjana
de sota
són joves
tenen 70 anys encara
però m'agrada molt
perquè quan t'expliquen històries
de quan ells feien el decars
de veritat
ara és dur
ara són moltes hores
tot és molt dificultós
però abans
era un decars lineal
lineal vol dir
que començaven a París
creuaven a Europa
Espanya
agafaven un barco
creuaven tot Àfrica
alguns anys
baixaven per Argèlia
i Tunísia
han anat canviant
però el seu decars lineal
encara era molt més complicat
ara estem fent
tot és un país
que és molt gran
molt maco
però acabes fent un país
la geografia
sempre és la mateixa
dunes i pedres
no hi ha massa més
quan feies un decars
i sorra i vent
i sorra per això
sí
però quan era un decars lineal
encara més dificultós
passaven Mauritànies
països
molt
molt
molt
primitius
en aquell moment
com encara ho són ara
i molt desèrtics
en canvi ara
tu allà et passa alguna cosa
i tu saps que a 100 quilòmetres
al voltant
hi ha alguna cosa
quan era a Àfrica
ahir la vida ens explicava
que els primers anys
els obligaven a portar pistola
és que a més hi havia
que hi havia el tema dels
però els primers anys
sempre l'han de far 35 anys enrere
o curant
no 35
ells fa 35 anys que hi van
els primers 4 o 5 anys
havien de portar pistola
per la seva pròpia seguretat
imagina't
tu explicaves
que només fa 6 anys
entre cometes
clar
quan munta tot el
parlo de memòria
que la puc
em puc equivocar
quan munta
el rali
i el Tierra y Sabin
la seva ideologia
per el que havia llegit
era fer el rali més dur
del món
jo no sé si encara
després parlarem
dels altres tipus de ralis
no sé si aquest és el més dur
i els que tu coneixes
o el dels faraons
després en parlarem
però l'esperit
que tu ho explicaves
de duresa
abans
poder pel territori
i a més pels mitjans tecnològics
era més dur
que ara
sí
ara és molt dur
perquè els vehicles
corren molt més
és això
vas més preparat
però el nivell d'exigència
és molt més alt
que abans
però
ara tothom dorm
en motorhomes
tothom vol dir
un 95% de gent
en motorhomes
amb autocaravanes
amb furgonetes camper
hòstia
en canvi
quan feia en Àfrica
o jo el meu primer any
era tenda de desert
i a pel al de sota
en el primer any
vaig dormir al terra
era així típico
que cada dia
et llevaves
havies anat a dormir
a les 5 del matí
et llevaves a les 7
o a les 8
i a les 5
t'havies muntat la tenda
i a les 8
havies de recollir-la
llavors
ara
jo aquest any mateix
dormiré en un motorhome
l'any passat
per dormir en un motorhome
hòstia
hòstia
quan sents parlar
a los veteranos
dius
hòstia
allò sí que era el Descartes
aquí
en canvi és curiós
perquè
avui
es mosana
amb els
amb els companys
i amics
amb el Josep
i el Joan
precisament
en parlàvem
que tenim la sensació
que abans
anava
des de la Carolina
de Monaco
que quedava molt bé
això
de córrer
al París de Car
últimament
de famosos pocs
i llavors
l'últim famós
va ser
el Fernando Alonso
o el Nando Jovany
però
el Fernando Alonso
no el conto
perquè ja està
dintre el vostre gramí
jo parlo de gent de fora
és com si
nosaltres
sí perquè Fernando
no ha tornat
no
el Fernando no
clar
però i el Nando Jovany
dubto que en torno
i el Nando Jovany
es va
bueno
amb motos
però això t'anava a dir
eh
el Nando Jovany
poca broma
perquè
ell des de petit
amb Enduro
el Nando
jo l'he vist
de forma
però el tio va patir molt
el Dakar
va ser Perú-Bolívia-Argentina
va ser el seu últim Dakar
i el tio va patir
i va patir
perquè la moto
és molt cruel
és molt
ja
i el Fernando
un tio que és el millor
del món en Fórmula 1
i en canvi
és una modalitat tan diferent
que has de ser
ja no has de ser
un bon pilot
ha de ser
a part del bon pilot
un gran aventurer
ja
perquè per molt que
vagis amb cotxes
que porten cotxes
amb un valor
bueno
incalculable
quasi
l'aventura
quan punxes una roda
quan bueno
has de ser molt guerrillero
eh
i el senyor Fernando Lonce
és un crac
donant voltes a un circuit
són modalitats
completament contradictòries
se m'acomunen les preguntes
però
pas a pas
per què t'agraden més els camions
que altres vehicles
Jordi?
doncs jo no ho sé
tinc una empresa de màquines
excavadores
de tractors
de camions
i sempre que he d'escollir
que tinc la sort
de poder escollir
quina feina fer
sempre escolleixo
anar amb camió
i m'agraden molt
les excavadores
i tinc habilitat
amb tot el que tinc a casa
sí home
però amb l'escavadora
no corres
i amb els camions
per la teva professió
tampoc corres
no
però és cosa de dificultat
quan vas en un tràiler
en una obra
i has de fer maniobra
marxa enrere
i entrar fent eslàlom
entre mig d'uns jardins
o uns arbres
però no trencar
m'agrada
i al món del Dakar
tu corres molt
però és una cosa
d'habilitat
jo per exemple
en el món del motor
a l'asfalt
no m'agrada
perquè l'asfalt
has de ser un tio
molt curós
molt cuidadors
considero'm molt intel·ligent
perquè sempre
calcula bé
per on vas
en canvi
el ride
la terra
has d'improvisar
i a mi la vida
m'agrada la improvisació
l'habilitat d'improvisar
tu pots anar a 140
com m'ha passat alguna vegada
140
per una hamada
que es diu que és
un descampat
que potser té
30 quilòmetres d'ample
i 50 de llarg
això se'n diu una hamada
i tu vas a 140
perquè pots anar a 140
i de cop et trobes
una rasa allà al mig
que llavors has de tenir
l'habilitat
de saber com reaccionar
per no fer-te mal
no trencar el camió
ni no volcar
és a dir
Indiana Jones
de cop i de cop
bueno
tenir l'habilitat
saber què has de fer
i en canvi
amb asfalt
tens cotxes al costat
que et donen
un cop i fer-te fora
però la traçada
sempre és la mateixa
o quasi sempre
és la mateixa
i en canvi
amb la terra
tu entres
i no saps
com sortiràs
jo diria
que els tipus
de vehicles
i categories
que correu al Dakar
hi ha les motos
els cotxes
T1 i T2
els camions
T4 i T5
els quadricicles
els buguis
explica'ns una miqueta
la diferència
dificultats
comoditats
si és que n'hi ha
o menys
menys
els cotxes
hi ha els cotxes
a Margot
hi ha públic
hi ha els prototips
i els cotxes
a sèrie millorats
prototips
estem parlant
de vehicles
que no poden circular
pel carrer
que estan fets
amb fàbriques
només de competició
un valor
superalt
que tens més fàcil
anar al Dakar
amb aquests
a l'hora de conducció
estan més ben preparats
després hi ha cotxes
de sèrie millorats
tipus el que ha portat
el Xavier Foch
durant molts anys
el Carlos Sainz
t'interrompeixo
és un prototip
un prototip
excel·lent
llavors
anar amb un cotxe
de sèrie millorat
que és un Toyota
150
de 200 cavalls
o 240
amb suspensions
amb una limitació
amb el motor
amb una limitació
quan arribes a una duna
de 200 metres
d'arribar dalt
doncs un cotxe
de Carlos Sainz
amb 450 cavalls
té més agilitat
que no pas un cotxe
d'una gama més baixa
això és una categoria
i amb camions
passa el mateix
tots estem dintre
la mateixa categoria
però hi ha els prototips
el T4 serien
és la categoria
T4-3
que se'n diu
però és
camions de sèrie
millorats
que és el que jo
vaig comprar
l'any 2015
o prototips
que és el camion
que ens hem fet ara
llavors
el Carlos
els de Roy
els camas
els maz
amb molts mans
tots els Ibeco
són prototips
els maz
i recordo
haver vist
les teves presentacions
era
el que sortia més
el camas
i el maz
són de la zona
de l'est d'Europa
i són marques oficials
que vol dir
que el pressupost
és molt més alt
o sigui
la marca camas
una marca
que el senyor Putin
la protegeix
com si abans
protegíem Pegaso
aquí a Espanya
llavors
són molt bons professionals
i a sobre
porten màquines
excel·lents
i els rodicicles
que són
doncs mira
és una categoria
molt econòmica
de poder anar
a dia d'avui
econòmica
vol dir que potser
sense el vehicle
també et gastes
aquests 130.000 euros
i el vehicle
en valen 70-80.000
és el més barat
de tots
tot això és el més barat
que hi ha
però pateixes
jo mai he anat
però quan els he vist
que han hagut d'ajudar
molta gent
durant aquests anys
no porten vidre
davant
la majoria
porten un casco
amb un respirador
amb oxigen
amb búmeres d'oxigen
vol dir que això
és més incòmode
són àgils
perquè per la sorra
tots són molt àgils
però es trenquen molt
perquè els eixos
els trapezis
són de tubo
són més febles
no és com un camió
ni com un cotxe
que són més robustos
i a més pensant
en la part física
tu
que malauradament
pateixes de l'escana
anar amb un quadricicle
o amb una moto
té que ser
jo quadricicle
estava parlant
de bugis
tu penses que estàs
parlant de quats
de quats
traiem la paraula
quadricicle
tot el que t'has explicat
i posem bugis
el bugi
és més barat
que els quats?
no
per això
tu anava a dir
el quadricicle
per mi són els quats
estaven parlant
de quatre rodes
jo pensava
que eren els bugis
tots dos
tenen quatre rodes
de la remesa
de vehicles
amb volant
llavors
de la remesa
de motos
hi ha les motos
i els quats
que segons diuen
els entesos
el pitjor que hi ha
a Bernal de Carre
és un quad
per això
és el que t'anava a dir
i a més
quan tu anaves
explicant
que era molt dur
jo m'imaginava el quad
només era el bugui
el quad per la sorra
és molt àgil
va molt bé
però per la zona
de pedres
tu has d'estar
controlant
el marillard
un perill
de burca
fortíssim
el quad
té moltes més
possibilitats
de burca
amb l'equip
que vaig aquest any
que el director
de l'equip
és el Padre Gà
que és el Joan Padre Gà
que va ser el primer espanyol
que va guanyar el Dakar
amb quad
ell ho diu
que el pitjor que hi ha
és anar amb quad
pitjor que amb moto
i no ho sembla
amb quad
pitjor que amb moto
no ho sembla
però diuen que és així
i no ho no he
Música
Intensa l'entrevista avui.
Intensa i el que ens queda.
Jordi, ens havíem quedat
de tots els tipus de vehicles
que segons el teu
tarannà, parer
i experiència, estaves
explicant que el més dur de tot són
els quadricicles, que jo li deia que són els quarts,
no? Que
juntament amb els buguis
han cruït més dur que les motos.
Sí. No ho he provat mai,
però he dit que... No, però per els
veus. El Joan Pedregà,
bueno, el diuen Pedregà pel Joan,
ell li va guanyar
fa molts anys el Dakar. El joventany?
No, el Pedregà. El Pedregà, sí, sí.
És de Navàs, i ell sempre
diu que ell va anar moltament duro, això,
i diu que anar amb quatre, diu que és lo pitjor
que hi ha, com a duresa.
Ja ho he dit.
Sí. Bueno, i el més còmode aquell és el camió.
Ja, ja.
És el més ferm, el més... és molt segur,
vas tres, a l'hora de ser t'enfades amb un temps
d'una altra per parlar...
Sí, exactament. Sí, a dintre del camió que aneu, dos o tres?
Tres, tres.
Sí, llavors és més...
se hace más a menos, és més fàcil.
Jordi, durant el raid, els vehicles
es poden quedar clavats a la sorra,
per la qual cosa és important
portar les eines necessàries per treure-les, no?
Tu que ets un expert,
que podries fer un doctorat
des de tipus de sorra fins a les eines adients,
d'on és més complicat treure un vehicle?
De la sorra, de les pedres, de l'aigua, del fang?
Del feix-feix.
El feix-feix és uns polvos de talco
de color marró blanc.
És com una espècie de sorra
amb molt poca...
No és sorra.
No es considera sorra
perquè la granulometria
és tan petita
que ja no entra dintre el nivell de la sorra.
Es tradueix a pols.
O sigui, la pols que treiem a casa
que dius, hòstia, fa dues setmanes
que no passo la pols sobre el moble,
doncs imagina't allò en un metro d'alçada.
Però que amb una bufada, buf!
No, però clar, que hi ha un metro d'alçada
no hi ha bufades que puguis fer.
No, ja fan sens com dir, no?
Clar, clar.
Llavors, què passa?
Tu pots anar en una zona de 100, 120, 110,
et trobes una jamada
que hi ha un mar de feix-feix
que si no te n'adones i no ho veus
caus a dintre
i el vehicle el primer que fa és
enfonsar-se com si fos a l'aigua.
Per això et preguntava jo
de la sorra o les pedres de l'aigua.
Sí, és el pitjor que hi ha
perquè llavors si tu vols anar a rescatar
o algú t'ha de venir a rescatar
s'ha de posar un vent lluny
perquè si entra dintre el feix-feix
també s'enfonsa.
Llavors, el feix-feix són zones
que són les zones més baixes
que hi ha al desert,
a una rasa,
i la pol s'ha anat corrent
i es va omplint.
Però clar, un desert no hi passa ningú
potser durant dos anys o tres o deu.
Llavors el vent va fent de les seves
i un camió de deu o onze tonelades,
nou i mitja, depèn del camió,
enfonsat en feix-feix.
Jo només m'ha passat una vegada
i és una putada.
Una putada perquè no ho entreu.
Sí.
Llavors el primer que has de fer
és donar gas i no parar.
O sigui, treure tots els 800 cavalls
que tinguis al cul
i esprimir el màxim
amb el defecte
que entremig del feix-feix
potser hi ha una pedra
de mig metre cúbic.
Que fots un cop de sal allà...
Però tu no deixes de donar gas
per poder sortir d'aquell feix-feix.
I una vegada et quedes atrapat?
Com us treu?
Doncs baixes,
t'enfonses fins a la cintura,
t'enfonses, eh?
Fins a la cintura
i llavors has de començar a tirar eslingues,
anant palman eslingues
fins que un vehicle des de fora
i en 30, 40 metres
et pugui ativar.
Què vol dir?
Que si vas dels últims
no hi ha vehicle que vingui darrere.
Llavors has d'intentar anar...
Sempre teniu algú darrere.
Això és important.
El teu primer any al decar, el 2015,
quines sensacions vas tenir
al saber que anaves al decar?
Bé, molt emocionat,
va caure alguna llàgrima,
és...
Bé, és...
Hòstia...
Era...
No, el 2015 no,
això va ser el 2018.
El 2015 vaig comprar el camió.
Sí?
Sí.
No, el 2018 vas córrer el primer decar.
Vaig córrer el primer decar.
El 2015 vas...
Però ja vas comprar el camió
amb la idea...
Amb la idea...
Sí.
Amb la idea d'anar a comprar.
Però no vaig anar amb el meu camió el 2000...
Ara.
Jo amb el meu camió
mai he fet el decar.
Sempre l'he fet amb camions altres.
Aviam, aviam, Jordi,
que em lias.
Tu el 2015 et compras un camió?
Compro un camió de carreres.
I el primer decar que vas fer?
Amb camions d'altra gent.
Però el 2015...
No, el 2018.
El 2018?
Sí.
Sí.
Sí, perquè amb el meu camió no he anat mai.
No he anat mai a fer la Baja Aragón,
però sempre he tingut la sort
de trobar gent
que t'han fitxat sense cap...
I aviam, aviam,
i què vas fer amb el teu camió del nou?
El 2015, el 2018,
la Baja Aragón diverses vegades.
Ara.
A Tunísia.
Ens amagues informació als oients.
Sí.
Sí.
I he sempre anat amb camions dels altres.
I això està molt bé per una banda,
però tens molta responsabilitat moral
que això també et bloqueja una miqueta, no?
Per si trenques el vehicle,
per l'any que vam volcar...
Bé, són vehicles que no són teus
i sap molt de greu.
Ara en quadren les coses.
És a dir, Jordi,
tu passes tres anys entrenant-te,
entre cometes,
per anar al Dakar.
Del 2015 al 2018.
Això és correcte, no?
Sí.
I d'aquí ve la primera pregunta
que t'havia fet.
Quina sensació tens el primer dia
de carrer al Dakar?
Clar.
El just sortir del dia del podi
del Dakar,
que surt d'una rampa,
allà plorant com un nen
petit de llàgrimes.
O sigui, impressionant.
Una sensació molt bèstia.
I un mes i mig abans,
quan m'ho van dir,
doncs imagina't,
jo estava...
Aquell any vaig pagar per anar-hi,
perquè el primer any has de pagar.
Sí o sí,
per començar, gratis, no.
Ningú et ve a dir
que ho ha poc eres i entres, eh?
Ni molt menys.
Però aquell any vaig pagar,
em vaig pagar el meu forfet
per poder fer el Dakar,
per donar el peu
que la gent em conegui.
i ja està.
Però l'emoció,
insuperable.
Insuperable.
La idea d'aventura
es vincula
a una experiència
que comporta certs riscos
i el protagonista
dels quals
pot estar a marxar
d'esdeveniments imprevisibles, no?
Com creus que la família
en concret,
els teus dos fills,
viuen les teves aventures?
Bé,
segons em diu l'Anna,
la mare dels nens,
que és qui els cuida
el temps que jo no hi soc,
perquè tinc sort
de tenir una exparella
exemplar,
que això és molt important.
L'Anna contenta
de poder-me ajudar
que jo vagi el Dakar,
que fa molts anys
que ens coneixem
i sap que és una mica
la meva passió,
i ell ajuda
que els nens
ho tinguin fàcil.
el Pau
és més espojarrat
i més com jo,
i la Júlia
diu que no vol
que hi vagi
i que pateix molt.
Però li encanta
tenir el Pau al Dakar,
no?
O sigui,
és un peix
que es massega la cua.
D'alguna manera,
el Pau,
amb la seva edat,
deu,
entre cometes,
farda,
aquella paraula,
davant dels...
I la Júlia...
Sí,
però la Júlia
és més jove,
clar,
el Pau té ara 12,
13,
el Pau en té 13,
la Júlia,
si per la Júlia amb 9,
com és nena,
també està...
Està més avançada que...
I lògicament,
farden del seu pare,
els agrada molt el seu pare
i com tots els nens
tenen utilitzat el seu pare,
doncs els meus fills
l'han utilitzat a mi
i en concret amb això.
I ara m'imagino
quan tornin després de Reis
el dia 9 a 10,
al col·legi,
et va dir,
eh,
el meu pare,
està,
el meu pare,
està...
Els mestres,
el mestre de gimnàs...
Què saps del teu pare?
La gent que els agrada
al Mundillo,
doncs els hi pregunta
i, bueno,
ells contents...
el primer any em va dir l'Anna
que estaven molt nerviosos,
no dormien a la nit,
els notava el primer any,
eh,
va ser...
Bueno,
era...
Ells veuen de lluny,
no s'imaginen la magnitud
tampoc quina és,
però ells sabien
que estaves molt lluny,
no?
i els vam explicar en un país,
en un altre continent,
això els impactava.
I tant.
Parlant de la família,
una de les teves germanes,
la Gemma,
farmacèutica,
analística,
analista clínica
en l'hospital,
al Brogi,
diu que ella
és una enamorada
de la feina del laboratori
i de la família
sense desconnectar mai,
això ho diu
la meva germana.
Entenc que a tu et passa
el mateix amb el Dakar,
no desconnectes mai,
correcte?
Mai.
No.
I ara,
abans que m'expliquis coses,
recordo una explicació
que,
quan anem d'una,
que se m'acaba gravada,
diu que cada vegada
que torno al Dakar,
juro,
no m'abreu a mare meu
que no tornaré més.
Durant tot un mes,
continuo jurant a mare meu
que no...
Quan passa un mes,
bueno,
no ha estat tan malament
l'experiència
i quan ja passen
tres mesos,
ja comences a donar-li voltes,
aviam la propera edició,
és correcte?
M'ho explico.
És així,
reduint dies.
Molt,
encara.
Sí,
reduint dies.
Quan tu estàs allà,
hi ha molts dies que dius
què collons fotu aquí,
això està claríssim,
perquè passes moments
molt,
molt moralment complicats
i físicament cansats,
pateixes molt de son,
que la son és molt cruel,
o sigui,
no dormir és molt,
molt cruel,
i penses
què faig aquí.
Quan se t'enfonsa
un camió,
una d'una,
a les quatre del matí,
dius,
què fotu aquí per estas tres hores
palejant,
però palejant,
però quan vas amb l'avió,
dius,
l'any que ve ja en parlarem,
això,
estic fet pols,
ja en parlarem,
però quan portes aquí un temps
aquí a casa,
dius,
bueno,
podríem començar a parlar
de l'any que ve,
que falten onze mesos,
i hauríem de començar a parlar
ja amb el patrocinador,
amb l'equip,
amb no sé què,
i ja està,
i t'enllaixes,
ja està,
ho portes a la sang.
Ja ho has explicat una mica,
però ara ens endinsarem més.
Quin grau de duresa té pel ser humà,
un ral·li com el Dakar?
El Dakar has de ser d'una pasta
que sàpigues assolir o assumir
les dificultats morals
abans que les físiques.
Se m'ha porgut la següenta pregunta,
i les podem empalmar les dues juntes,
suposo que cal preparar-se molt
en física com psíquicament,
o sigui que la part mental,
però tu ets un crac,
perquè tu m'has explicat,
que cal preparar-te físicament.
Bé, físicament no faig massa cosa,
i com que tinc l'esquena molt feta a pols,
però sí que faig estiraments,
vaig al meu quiropràctic,
que l'estima patada,
bueno, faig una miqueta de tot, una mica,
però sobretot has d'estar del cap,
has d'estar preparat
per trobar-te en moltes situacions.
I jo la vida,
doncs, laboralment he patit molt
i m'ha curtit molt, molt,
llavors jo arribava a les 4 al matí
al camion que estigui mig bolcat
i sabem que hem de posar a pelejar,
mentre d'enfadar-me,
el primer que faig és dir,
bueno, nois, el que hi ha, tu.
Fots a l'esquena i, bueno.
quan abans peleggis,
abans sortiràs i abans acabaràs.
És a dir,
que per tu,
la pregunta que t'havia fet,
el grau de duresa pel ser humà
és el que també t'havia apuntat,
tan física com psíquicament,
s'ha de ser molt fort.
O si no et prepares,
almenys has de tenir ja
unes condicions innates
que et permetin
suportar tota aquesta pressió, no?
Sí, sí.
Però jo dic,
jo no m'he preparat amb res
ni amb psicòlegs ni històries
i ja dic que...
Però potser la forma de vida
que hem tingut
i la forma de ser,
la forma de ser també influeix molt
que has d'estar preparat.
Quan hi ha un problema,
s'ha de buscar la solució.
Sí, sí.
I ja està.
Sí, sí.
Si t'enfades i t'ha problemat,
malament.
Malament.
T'has trobat
durant el rally
gent desesperada?
Sí.
Sí, sí.
Gent que han trencat el cotxe,
gent que...
Gent que estan desesperats,
enfonsats,
gent que potser
estan sense menjar,
gent que necessiten
que els ajudis a estirar,
qualsevol cosa,
això troba gent desesperada.
Gent que treu diners,
els bitllets,
els dòlars i els euros.
volen allà
perquè els ajudis.
No són els teus clients,
però et pares sempre a ajudar.
Ja, ja, ja.
Perquè després ara en parlarem,
farem una petita pausa
i la teva vessant,
a part de córrer,
és una vessant
de donar suport tècnic, no?
Jo cada any he anat a fer
assistència en carrera.
És el que ho anava a dir.
Stop.
Posem una cançó dedicada per tu,
que és una versió
de la sintonia del nostre programa.
Esperem que t'agrada.
Perfecte.
Tres de gris,
red roses, too.
I see them bloom
for me and you.
and I think
to myself
what wonderful world.
I see the sky's of blue
and clouds of white
and clouds of white
the bright, blessed day
the dark, sacred night
and clouds of white
and clouds of white
and clouds of black
and clouds of white
and clouds of white
and stains.
And I think to myself
What a wonderful world
The incredible world
The colors of the rainbow are so pretty in the sky.
We're also on the faces of people going by.
I see friends shaking hands, saying how to do.
They're really saying, I love you, I hear.
Babies crying, I've watched them grow.
They learn much more than I let them know.
And I think to myself, what a wonderful world.
Mmm, mmm, mmm, yes.
I think to myself, what a wonderful world.
Mmm, mmm, mmm, mmm, mmm, mmm.
Trees of green, red roses too.
I see them bloom.
And I think to myself, what a wonderful world.
Jordi, Thelin Dion, dedicat a tu.
Quin món més meravellós.
Busca amb el somriure la part sempre positiva de les coses, no?
Saps que sí, eh.
Aviam, quin és el cost econòmic per participar en el Degar?
Més o menys ho has explicat, però tu deies un mínim de 100 llestats, 100, 100.
Nosaltres hem en pressupost per camió, més o menys, d'uns 120.000 euros, 125, 115.
Curiositat.
El Carlos Sainz.
En quin personat?
El Carlos Sainz o el Peter Hansel, que després no prenem d'aquests.
Sí, però ells no ho sé ben bé, però segur que estem parlant de...
El seu equip que van 100 i escaig persones amb vehicles així...
100 i escaig persones, entre mecànics, assistents, advocats, fisioterapeutes, assistents personals, xòfers...
Porten un advocat deportiu, perquè si hi ha una negligència que l'organització els està eliminant per alguna cosa,
en aquell moment ho han de discutir-ho i porten un advocat esportiu.
Si tu, el vostre pressupost, són números rodons, eh? 150.000 euros...
Potser se demana 5 o 6 milions d'euros.
No, no, no pensis, no, perquè...
Home, 100 persones amb un sou...
Sí, però com que a 100 persones l'organització ja no els fa pagar el mateix cos que nosaltres, no?
És com tot, quan més diners tens, menys pagues.
Nosaltres cada mecànic costa una mitja de 10.000 euros, ells cada 10 mecànic se'ls deuen regalar 3.
Un exemple, eh?
Sí, sí.
Llavors arriba un punt que no és una regla de 3, però està clar que són molts diners.
Molts diners.
Però, bueno, són cases oficials.
Aquest any és Audi.
Fa uns anys era Pau Jot.
Primer va ser Mini.
Bueno, van...
Van jugant.
I amb el vostre cas, com cerqueu el capital necessari per poder-vos justejar la participació?
Sobretot amb patrocinadors.
A dintre de la cabina sempre busques algú que pagui.
Jo, per exemple, aquest any ve un dels membres paga molts diners per venir.
És com si ara algú de vosaltres digui, hòstia, és el som de la meva vida.
I què val venir això?
Ei, això val equips.
I llavors tu vens a fer un Dakar a dintre...
Vens a fer un viatge de luxe petit, perquè el cost és un viatge de luxe,
a veure un país que com a turista mai el veuràs.
i el veuràs.
Sí, jo vull córrer el Dakar.
Posso 50.000 euros, trobaré algú que m'hi vulgui.
I ràpid.
Sí.
50, 40.000 euros.
Jo al mateix dintre de cabina cobres uns 30.000 euros.
No, no, m'he despistat tant.
No, ja, ja, però...
Hi ha molta gent que...
Els has de saber trobar, eh?
Grans empresaris o gent que es gasten 30.000 euros, passen 20 dies fora de casa,
visquent una experiència en un del motor diferent de lo normal
i a sobre visitant un país que mai el veuràs com a turista,
i a sobre fer una gincama de nens grans.
Perquè el resum és que és una gincama, eh?
O sigui, de punto A a punto B has d'anar superant els obstacles.
Sempre m'has dit, el Dakar és una gincama de nens grans.
Una gincama de nens grans.
Increïble, tu.
Jordi, per la...
Ara sembla que és la 44è edició, no?
Sí.
Ara ve a Saudí, de l'1 al 14 de gener.
Les verificacions tècniques, m'ho explicaves,
administratives, el 30 i el 31.
A Gerà, no?
Sí.
Notícies que tinc són 430 vehicles inscrits.
Sí.
I 148 vehicles que conformaran tots el gran club, no?
De la segona edició del Dakar Clàssic.
Clàssic.
Què és el Dakar Clàssic?
Bé, és una modalitat que van treure ara fa un any
per fer anar vehicles inferiors a l'any 2000,
que hi ha molts vehicles ex-decarianos que s'han quedat més obsolets,
que amb una inscripció molt més econòmica,
i és una forma, en el fons, l'empresa ASSO,
que és l'administració del Dakar,
és una empresa que el que vol és tenir benefici.
I han trobat que és un fil que els dona pocs problemes
i els dona benefici,
i van començar amb una inscripció barata,
ara l'han pujat a un 30 o un 40% més,
van començar amb 40 vehicles,
i aquest any són 150,
i potser l'any que ve seran 200.
O sigui, un vintage, per entendre'n.
Sí, i amb vehicles molt...
Doncs a l'antic Porsche dels seus anys,
vehicles que han corregut,
el camió que jo vaig ha corregut al Dakar també moltes vegades,
i jo aquest any,
el patrocinador habitual que jo tinc aquest any,
doncs no vam voler invertir en el Dakar,
per fallos d'organització que hi ha hagut,
que cap problema.
Jo m'he hagut de buscar la vida
per poder estar entre el Dakar,
i vaig trobar l'equip Pedregà,
que ja que com a pilot tenia una mica d'experiència,
he pogut portar el seu camió,
i això ja és una cadena.
Algun patrocinador que jo tenia petit,
els hi he pogut aportar en aquest equip,
i per ajudar econòmicament,
sense jo haver de posar diners,
però ja que m'agafeu com a pilot,
almenys us ho intento ajudar,
amb la gent que confia en mi,
i els hi hem aportat uns quants diners,
i els fas un win to win.
Tu guanyes, jo guanyo, i ja està.
Sense haver de posar diners a la meva butxaca,
que ja vaig prometre que posava el primer any i no em volia posar més.
i ho has aconseguit.
Ja és el quart any i ho estic aconseguint.
Perquè si jo vull ser patrocinador,
o tu em vences a cercar al revés,
tu em vences a cercar a mi,
què em pots oferir?
Posar-me el nom del benvinguts, benvolguts i ben trobats
al llarg de la carroceria?
Sobretot es fa molt,
els patrocinadors que jo tinc
és perquè tinc un vincul personal o laboral amb ells
i t'ajuden per compromís.
A dia d'avui és per compromís.
És a dir, que si no es va amb dinars, se'n van dinades.
I si no,
això està gríssim,
que no perquè siguis un tio mediàtic,
que a poc a poc ens hem d'anar fent cada cop més mediàtics,
i és el que us ho explicava abans,
no com bon pilot,
perquè soc un pilot normal i corrent,
que defenso el que hi ha,
sinó intentant promocionar la gent que m'ajuda,
i oferir-los-hi,
que si em faci una entrevista a TV3,
que si Déu vol ens en faran,
a Teledeporte,
perquè hi ha un pilot català dintre del ral·li,
si pot sortir un dels meus patrocinadors,
que es fa ben car,
doncs millor.
Llavors, el fa ben car m'ajuda perquè és un bon amic,
i confia en mi,
i són canvis comercials, com jo dic.
A nivell de competició,
i tret una mica els abstractes
de les notícies que s'estan publicant pel Dakar,
favorits amb autos el Peter Hansel,
amb motos el Cabin Albinamides,
el Nordamerica,
l'Austin Jones,
amb el T4,
i en camions,
el Dimitri Sotnikovs.
És correcte?
Això són els favorits, no?
Sí.
A cada catàoria n'hi ha dos o tres,
o quatre,
que són els que tenen possibilitats.
En camió,
aquest any dintre d'Escuderia i Beko,
el Gerard no hi va,
que és l'amo de Roy no hi va,
té problemes a l'esquena,
però sí que han llogat el camió a gent.
Llavors, entre Cámez i Beko
serà una miqueta la seva baralla entre els camions,
i Mag,
que és un altre equip molt potent,
per motius polítics no els han deixat...
Els russos.
Els russos,
són bielorussos,
i llavors per motius polítics
es veu que tenen sancions europees
i segons van publicar fa dos dies
la Unió Europea no els ha deixat
fer cap transferència
ni fer cap acte comercial
amb una empresa europea,
que és ASSO,
llavors no poden anar al Dakar.
Han vinculat la part política amb la deportiva
i no...
Però bueno,
són els tres o quatre equips dintre dels camions,
llavors dintre de cotxes hi ha el Nasser Atillà,
que és el que t'agradaria,
aquest és molt bo,
hi ha el Carlos Sainz,
n'hi ha en tres o quatre molt potents.
El mateix que de motos,
n'hi ha en tres o quatre que ajudaran molt.
La Laia Sants?
La Laia Sants amb cotxe,
doncs aquest any ha preparat.
Ha deixat la moto que és el seu.
Sí.
És una tia que amb moto és molt molt bona,
té un físic molt molt potent i amb cotxe té mans
i farà un bon paper segur,
però és una categoria nova per ella
i com tot ha de començar a practicar.
De cop i volta,
quants catalans ara fem país?
No ho sé, però molts.
Per això t'ho anava a dir.
Molts.
Espanyols molts i catalans moltíssims.
Jo t'anava a dir en proporció,
som més els catalans que els espanyols.
Sí, sí, sí.
I en proporció hi ha més francesos que tot el resto del món.
Per això és un raid molt francès.
Sí, sí.
Però de catalans,
bueno, el món del motor,
Catalunya,
estem parlant que som una molt bona potència
en totes les modalitats.
Que és ben curiós, a vegades,
per anar amb amics molt vinculats al món de l'esport,
Devem haver fet molt bé les coses dels catalans,
o perdó,
els que s'han dedicat,
amb el motor.
Concretament, per exemple,
les motos.
Sí.
Fixa't que els catalans amb motos
són brutals en tot, eh?
Sigui amb motocross,
sigui amb trial,
sigui amb moto de velocitat,
que bé, eh?
En canvi,
mira que tenim el perineu.
Cap esquiador.
És curiós.
I t'ho dic perquè
a casa els meus fills que s'hi han dedicat.
És curiós, eh?
Escolta,
i som igual de bons, eh?
És a dir,
mira que jugadors de futbol catalans
n'hi ha, eh?
I n'hi ha...
Escolta,
per exemple, eh?
És curiós.
Amb motos, que bons.
L'única esquiadora bona
que hi ha és la Caral Castellet,
que és amb Aves Nou.
Ah, però aquesta és molt amica.
A Aves Nou,
que ha fet el que ha fet
i perquè també ha estat molts anys i vint
entre Europa i Estats Units
i no ha estat a Espanya, eh?
Per això, per això, eh?
Però és veritat que no és normalitat que no...
Però és curiós,
perquè, bueno, tornem al París de cara,
amb el motor,
ja ho veus, el que tu deies,
és que en propulsió dels catalans...
Hi ha una gran propulsió de catalans,
en el món d'assistència,
en el món de carreres,
espanyols també, eh?
Però catalans per tot, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Com veus el nivell d'aquesta edició?
Doncs, com que ser el de car clàssic no l'he viscut mai,
però la veritat és que ni idea.
El de car normal serà molt, molt difícil, molt.
Moltes dunes, molta sorra,
fan la zona d'Aràbia quan hi ha més sorra,
etapes molt curtes.
Quan són etapes molt curtes de 300 km,
vol dir que seran molt fotudes.
És fort, eh? Etapa curta, 300 km.
Sí.
Jo, a la presentació teva,
t'estava dient que la diferència entre el rali i el raid,
no sé què,
potser una etapa llarga, que deu ser.
Bueno, hem fet etapes de 500 km de terra.
500 km de terra,
el fang...
Es fa llarga, es fa peixuga, eh?
Sí.
Però etapes de 250-300 km com és aquest any,
la veritat és que vol dir que hi haurà zones
molt, molt, molt complicades.
Ai, jo m'imagino 500 km, tu encara,
a la dreta i a l'esquerra,
pots dir, hola, com esteu?
Però t'imagines amb moto.
Per això.
Hi ha algú amb mas?
És tramingo, eh?
Això.
El pitjor de la moto,
a part dels quilòmetres d'espacial,
és l'enllaç.
Aquest any que hi ha
quasi 1.000 km d'enllaç...
O sigui, entre que acabes una etapa
i comences la del següent...
Abans de començar la primera etapa,
sortim de Gerard,
farem 200 km,
farem un pròleg de 20 km,
i seguirem i farem, doncs,
600 km més o 700 km.
Això, per les motos,
pels quarts,
això és...
és pesat.
Amb camió es fa pesat.
L'altre dia vaig anar a Marsella
a deixar el camió
i vaig fer 600...
530 km o 550 km.
I jo deia, collons,
que es fa pesat, això.
Imagina't.
Dic que el primer dia,
el primer dia ens espera.
Això es fa pesat.
és pesat.
La Terra, com que s'està pensant,
però allà,
Aràbia,
són de punt A a punt B,
poden ser 300 km en línia recta.
Hi ha zones del país
que tens d'aquí a Saragossa
que no hi ha ni una corba.
O potser trobes una corba
de 90 graus
i canvies la trajectòria completament.
Però tot són línies,
tot és rectilínia allà.
Poques zones de corbes.
Hi ha alguna muntanya
potser de 200 o 300 metres que hi ha.
És desert i desert i més desert.
Zones abandonades,
que hi ha carreteres d'asfalt
que les creuen.
Famoses autopistes,
que en dius,
que hi passen 10 cotxes,
però autopistes 100% de perfectes,
que no hi ha tràfic.
Jordi,
tinc moltes més preguntes,
però els Joan i els Josep
els hi tinc que deixar el micròfon obert,
perquè crec que ells
no només estan tan interessats com jo,
sinó que tenen tanta curiositat
amb preguntes diferents
diferents a les que jo possiblement et faria.
Molt bé.
Abans de passar-los,
jo dic que també el micròfon obert,
compromís de quan tornis,
totes aquestes preguntes
que em queden més,
sobretot les teves sensacions en calents,
les tens que explicar amb els micròfonos.
Cap problema.
Moltes gràcies.
Obro els micròfonos,
el Joan i el Josep,
que et facin preguntes.
Molt bé.
Gràcies, Ferran.
Jordi, molt agraït per les explicacions.
Gràcies.
també espero ja amb ànsia
el moment que tornis.
Jo tinc molts dubtes,
clar,
perquè en certa forma
és un tema que sempre m'ha agradat
de jovenet.
El Dakar,
com passava per Barcelona,
sortia del costat de casa nostra.
Vol dir que tens,
que hi ha imatges sempre allà.
Però una és,
més que pregunta,
un dubte.
molt de les necessitats
hem de tindre diners,
normalment per fer el Dakar.
Això vol dir que una persona en diners,
encara que no tingui cap experiència
en aquest tema,
es pot inscriure.
Aviam,
estic pensant
en el fill de la Tracher,
i tot allò que va passar,
que es va perdre i tot això.
O sigui,
jo,
que no soc un cara conductor,
si tingués molts diners,
em podria inscriure.
Perfectament.
I en tindrien que acceptar,
mentre es pagui.
Si fossis motorista,
no.
Motorista et demanen un palmarès,
perquè tenen sobre,
el booking de gent.
Llavors,
demanen un palmarès,
que faci el Campeonat del Món,
algunes,
alguns rides abans,
i et facis un palmarès,
perquè volen gent més professional.
Però en el món del cotxe,
del camió,
tu pots tenir un tio que tinguis diners,
i demà et poses allà al mig.
I,
normalment,
si tens diners,
vol dir que has anat a practicar abans.
Això també és veritat.
Els que no tenim diners,
no has practicat per les dunes,
tu les fas quan les has tocat.
Aquí,
tot i poques dunes hi ha.
Pots saber portar el camió de marxa,
canviar marxes,
té 16 marxes,
l'has habilitat,
això ja la pots practicar aquí.
Però,
tocar la terra,
les dunes,
els que no tenim diners,
sí que arribem allà,
més verges.
I una altra,
que sé que és una pregunta,
o sigui,
no n'hem parlat d'aquest cas,
però, o sigui,
la vida del campament,
és una vida molt solitària?
Parlem-ho entre vosaltres?
O cadascú té el seu equip?
i fa la seva vida.
O sigui,
realment,
hi ha competència?
o tothom va la seva una mica?
És una vida molt solidària,
sobretot entre tots els equips.
si tu vols demanar un favor,
la gent es mulla una mica.
Entre espanyols,
ja no dic catalans,
sinó entre espanyols,
hi ha una mica de més de rifirrafe,
no sé si és més cultural o no,
però hi ha més rifirrafe.
Però,
la veritat,
jo aquest any mateix vaig amb un equip
que es diu Tim Pedregà,
i l'equip Epsilon,
que és el que jo sopo cada dijous,
estaran allà amb tres camions,
i el David Oliveras està supercontent
que jo vagi amb l'equip Pedregà,
que també són amics,
i ja em va dir, Jordi,
si tens un problema,
vine a casa,
o sigui, vine a preguntar,
que són molt bons mecànics,
llavors això és molt important.
Això vol dir que durant l'any
també t'has de portar bé amb la gent,
has de sembrar,
però quan tinguis un problema
puc recollir, no?
Exacte, que t'ajudi, no?
Sí,
i entre europeus,
entre...
bueno, s'ajuden,
dintre de...
els seus nivells, eh?
Kamath i De Roy en pista
no s'ajuden.
Però, en canvi,
una anècdota molt bona
és que fa...
tres anys o quatre,
allà a l'Eabre,
quan vam anar a buscar els vehicles
que venien de Sud-amèrica,
vaig veure com l'empresa
del Gerard de Roy,
que té una empresa de transports
de més de mil camions,
transportava els Kamath
fins a Rússia.
i això em va donar...
se'm posa pell d'avellina i tot,
això és molt bona sensació.
Sí.
A dintre de la pista es barallen
per ser primer, segon i tercer,
i en canvi, a fora de la pista,
l'empresa Kamath contracta
a la competència dintre de la pista
a que amb els seus trailers
el portin a...
hòstia, això...
això no té preu.
Això no té preu.
I això és una cosa
que s'ha d'intentar sembrar
aquí a casa, al nostre país.
l'empresa en aquest any,
ho demostrarem,
que ens portarem de conya
i ens ajudarem.
Com si jo vaig per la pista
i em trobo el Jordi Joventeny,
que està competint al de Gargrant,
i em demana una roda,
doncs jo faré el possible
per deixar una roda.
Tot sabent que jo potser
puc perjudicar,
però el seu nivell de competició
està molt més alt que el meu,
bueno, crec que és...
Mira, fa dos anys,
no fa tres anys,
el 2019,
el Jordi Joventeny
es va desviar tres quilòmetres,
jo estava enfonsat al feix-feix,
vaig anar corrent
perquè sabia que anava darrere meu,
i el vaig fer parar
i va perdre una hora
per ajudar-me.
Aquesta hora és molt valuosa per ell,
molt,
i va perdre una hora,
vol dir,
que no aquest any,
l'any que ve,
jo sé que a part que són bons amics,
li dec una,
esportivament,
li dec una,
a part d'humanament
que tinguem la relació que tenim.
Però no te n'has d'oblidar mai
d'on te vens.
I jo tinc clar
que vaig entrar a aquest mundillo
perquè el Jordi Joventeny
em va ajudar a entrar dintre d'Epsilon,
no?
Doncs, bueno,
és un sembrar, no?
Amor per amor se paga.
Exacte.
Sí.
Bé,
doncs,
molta sort,
que vagi tot molt bé,
i ens explicaràs les teves vivències.
Jo només volia fer-te una pregunta,
la que em faria moltes,
perquè és tot un món nou,
m'ha encantat,
doncs, aquesta explicació,
i quasi m'hi trobo
i m'agradaria,
doncs, poder anar
amb un foradet d'allà a veure'm.
Sí, però,
la plata tornillos, ni que sigui.
Ni que fos una estona,
perquè no crec que durés molt,
però bueno,
clar.
Deies que,
la preparació i tal,
quin mínim de temps necessites,
de temps per poder participar,
és a dir,
per buscar els esponsors,
és a dir,
si en menys de quatre mesos
ja no val,
que no t'hi poses,
per dir-ho.
Doncs,
jo aquest any he lograt anar
amb un equip sense haver de pagar diners,
i els he trobat diners
que els ajuden
a que estiguin més contents
que jo hi vagi.
llavors,
en dues setmanes.
Què vol dir?
Que,
que quan més vagis sembrant durant l'any,
tot això t'ajuda una miqueta,
el que,
com totes les feines,
quanta més previsió
i més temps tinguis,
més còmode ho fas.
Tu has de tenir l'antena a punt
tot l'any,
però el moment que sigui,
doncs,
aplicar les contes.
Sí.
A la meva vida,
només hi ha protecció de la família,
dels amics,
del meu entorn social,
la meva feina laboral,
que és molt intensa,
i un altre objectiu de la meva vida,
que està sempre cada dia,
és el Dakar.
No deixis de fer mai
una cosa,
pensant,
ai, no em servirà de res.
Jo he anat a fer presentacions a Andorra,
d'amics que corren al Dakar,
que no els coneixia res,
com l'Abra Llobera,
i vaig anar-hi,
em vaig pagar el meu hotel,
jo sol,
sense conèixer ningú,
doncs d'allà vaig conèixer
l'amo de Cacheciete,
de no sé què.
Bueno,
aquelles 24 hores
van ser un petit gra de sorra,
que mai t'has de rendir,
perquè qui sap d'allà
potser puc treure
una informació,
un contacte...
Bé,
no has de deixar de fer cosetes,
com avui estar aquí,
com avui tinc una reunió amb TV3,
com...
Saps què vull dir?
O sigui,
no deixis mai de moure't,
perquè aquests,
hi ha vegades que no et soluciona res,
però sembres per futures ocasions.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies,
que tinguis molta sort
i moltes ganes
de tornar a Palàtol
a la Tornada...
A vosaltres.
A la pròxima serà.
Gràcies.

A la pròxima serà
Uf, intens, eh? Intens.
Joan, cap on viatjarem?
Hem estat viatjant amb el Jordi
amb el rally de Car
i tu cap a on ens portes.
En quin rally avui navegarem?
No gaire lluny.
Gràcies, Ferran.
Ja veieu per la cançó, per la serradana,
que avui ens quedarem a prop de casa nostra.
I més que un viatge serà una mica un record
d'unes estructures econòmiques i socials
que van ser importantíssimes a Catalunya
durant bona part del segle XX
i finals del XX, també.
Les famoses colònies tèxtils, colònies industrials,
tot aquí hi havia als costats dels rius
més importants de Catalunya.
Ter, Llobregat, Francolí, etcètera, etcètera.
Aquesta estructura va ser importantíssima.
Realment, a Catalunya, a Espanya no,
a Catalunya no va haver quasi revolució industrial
i segurament va poc acabar bé
amb tot el tema del maquinari i tot això
es va concentrar en aquest tipus de colònies.
Sí que vull parlar d'un aspecte turístic, també.
Aquestes colònies hi ha moltes que són visitables.
Si no n'heu visitat cap, sisplau, aneu-hi,
perquè veureu realment com es vivia
en un lloc tan tancat com aquest,
amb una estructura social tan paternalista
i aprendreu moltes coses.
Jo us en recomano dos o tres,
n'hi ha bastantes alertes,
altres no, altres estan desaparegudes,
però aquestes que us recomano
fan visites molt, molt interessants.
Per exemple, a mi, la meva favorita
és la colònia Vidal.
Per què la colònia Vidal?
La colònia Vidal va ser una de les més importants que l'haver,
va quedar pràcticament deshabitada
al moment del tancament de les colònies,
avui en dia s'intenta recuperar,
estan oferint les cases de les colònies
a gent que vol viure d'una altra manera,
amb un poble petit,
amb una sèrie de serveis, etcètera, etcètera.
Però la visita és molt més que això,
sobretot perquè part d'explicar-te la vida
i visitar les colònies
és una visita teatralitzada.
Què vol dir això?
Vol dir que en principi et rep gent vestit de l'època,
t'ensenyen casa seva,
t'ensenyen com vivien,
la vida de les dones,
la dels homes, que era totalment diferent,
l'escola,
o sigui, com s'ensenyava l'escola
i la importància que tenia el mestre
amb aquest tipus d'educació,
com es castigava els nens,
la importància de les monges i el seu convent
per a l'educació de les nenes,
bueno, en certa forma,
l'església, lògicament,
perquè, esclar, el pàrrec era una força viva i important,
i un tema que és molt interessant
i que, a més, era vital en una colònia d'aquestes,
era el que podem dir la casa de l'amo.
La casa de l'amo,
amb un hòstruc paternalista,
encara que hi anaven de cara en quan,
era vital perquè una colònia s'aguantés
i tingués el que tenia que tenir.
Hi ha més per visitar.
Podeu visitar la colònia Rosau,
la colònia Rosau és la colònia més antiga de totes,
es va fundar el 1858,
i es diu que el moment
a l'augi d'aquesta colònia
va tenir més de mil treballadors.
Una altra qüestió interessant d'aquesta colònia
és que va ser la primera
de tota la zona aquella de Porreig i tot allà d'allà
que va tindre estació de tren propi.
Després n'hi ha de molt típiques,
vol dir, hi ha tot el que és,
totes les colònies de la família i el Viva del Mil,
la família del Viva del Mil en tenia moltíssimes,
en coneixem unes quantes,
algunes obertes,
bueno, obertes, visitables,
Viva del Mil vell,
Camp Marçal,
Viva del Mil nou,
El Guixeró,
va darrere en tancar,
Viva del Mil nou,
ho va fer el 1982.
El 1982,
que va ser el moment
en què hi ha hagut a crisi,
les colònies van baixar en picat,
aquesta colònia
i aquesta família
va intentar mantenir-ho.
Clar,
la gent ja volia
o ja preferia marxar
per anar a viure en una ciutat
encara que fossin en cases obreres de les ciutats.
Aleshores,
per mantenir la colònia oberta,
aquesta gent cada dia
carregava una sèrie d'autobusos
i portava els treballadors a la colònia
perquè continués.
Lògicament,
la crisi,
el pas del temps,
la diferent estructura,
va acabar amb tot això
i totes van acabar tancant.
Ja he dit que l'última va ser
la colònia,
la Viva del Mil,
el 1982.
Però,
ara parlem una mica més
d'història.
Què és això de les colònies tèxils?
Què són les colònies industrials?
Bé,
una definició fàcil
seria dir que
no són res més
que complexos fabrius
convertits en autèntics pobres autàrquics,
nascuts al voltant d'una fàbrica
i equipats de serveis
per a tots els treballadors.
Escoles,
església,
habitatge...
L'amo,
propietari de tot,
tenia que ser també
el propietari d'un sal d'aigua,
necessari per generar energia
i poder moure els tallers
i la resta de maquinàries.
d'aquí l'emplaçament
de totes les colònies,
sempre al costat d'un riu
d'un cel capdalt.
Una curiositat,
us heu pensat alguna vegada
per què
les colònies
o quasi totes les colònies
tenen xamanelles?
Doncs l'explicació és molt senzilla,
és que els nostres rius,
per desgràcia,
són rius que poden ser
molt capdalesos de tant en quant
i molt secs de tant en quant.
Per tant,
no podien renunciar
a l'energia del vapor
i a l'energia del carbó
perquè si no es quedava
la fàbrica parada.
Per tant,
totes les colònies,
sobretot a l'estiu
i aquests hiverns
que tenim aquí a Catalunya
que poden ser molt secs,
necessitaven aquesta part
de l'energia,
vol dir turbines,
vol dir maquinària,
etcètera,
per continuar la seva producció
i poder continuar
amb tot això.
Les colònies es van fundar
sobretot a partir del 1860.
Molts empresaris catalans,
quasi tots de la burguesia
catalana de l'època,
van optar per aprofitar
l'energia dels rius
com a recurs bàsic
per fer treballar les fàbriques.
Però es van trobar
que dins dels pobles
ja no hi havia espai
per muntar-les.
Solució,
molt fàcil,
fundar un nou establiment industrial
fora dels centres urbans,
en entorns
no habitats
i mal comunicats.
Ho tenien tot,
l'energia hidràulica,
la possibilitat
de reclutar treballadors
nouvinguts
o dels pobles voltants
amb la prometència
de feina,
habitatge,
serveis,
escola,
etcètera,
etcètera.
Tot,
propietat de l'AMU
i controlat per l'AMU.
El binomi
casa-fàbrica,
aquesta,
potser és la definició
més important
d'una colònia.
binomi casa-fàbrica.
Ah,
i una cosa molt important,
com que aquestes colònies
s'estaven fora
dels grans nuquis
de població,
per si venien temps
més en reivindicatius,
a la colònia
no se n'entraven,
allà quedava.
Un dels grans programes
de la colònia
a Guany,
segurament la colònia
més famosa
de totes,
és que estava
massa a prop
de la ciutat
i dels barris obrers
i mai van poder
controlar
els moviments
socials
que es van creant
a mitjans del segle XX.
L'invent
d'una colònia,
encara que és un invent
que ens sembra
aquesta aquí,
aviam,
no és exactament això,
o sigui,
ve una mica
de la idea
del sociisme utòpic,
o sigui,
hi havia ciutats obreres
a França,
a Alemanya,
a Inglaterra
en va haver
una de molt famosa,
i hauríem de citar aquí
un senyor
que es deia Robert Owen,
que va ser
un dels fundadors
d'una colònia
a Escòcia
que va arribar
a portar
molta producció
al seu país
i que va crear
una mica també
d'aquesta espècie
de sociisme utòpic
en què consideraven
que si donaven
tots els treballadors
aquests,
bueno,
anirien
per l'accent de recta,
no?
Hi ha una idea
molt curiosa,
una frase,
una frase,
un pensament
que tenien
els grans
industrials
de la burguesia
europea
que era
la pobresa
és signe
d'idiotesa.
Aleshores,
tot això
ho va agafar
una part
de la burguesia
i va intentar
crear uns jocs
que lògicament
no en tenien
res de rics,
però on
el repartiment
de la riquesa
no era tan fort
que amb el gran
capitalisme salvatge
que hi havia
durant la revolució
industrial.
Alguna anècdota,
un altre dia
continuarem
amb altres coses,
quan pensem
en les colònies,
pensem que totes
les colònies
són tèxtils,
no és veritat.
Hi ha colònies
que poden ser industrials,
que poden ser mineres,
n'hi ha moltes,
a Catalunya n'hi ha moltes.
Penseu que
a Catalunya
va haver,
el moment més important,
comptades i censades,
138 colònies,
138 colònies,
de tots tipus
i menes.
Hi ha un cas
que va ser,
que coneixem tots,
perquè
pràcticament
tots hem anat,
la fundació
d'un poble
actual
que és
la Torre de Capdella,
el Pallars.
Aquest poble
no existia.
L'any 1914
es va començar
a funcionar
la primera central
hidroelèctrica
a Catalunya,
que aprofitava
les aigües
dels estalls
de la Lajosca.
El projecte,
que requeria
la construcció
d'un conjunt
de canalitzacions
que permetien
aprofitar
les aigües
dels estanys,
requerien també
unes obres
d'infraestructura
que superaven
les possibilitats
tècniques
d'aquell moment.
El que va demanar
i va crear
una quantitat
ingent
d'ama d'obra.
També es parla
que en el moment
àlgid
de la construcció
d'aquestes preses
hi havia més
de 4.000 treballadors
treballant allà.
Valgui la redundància,
aquests treballadors
a part de treballar
tenien que tenir
habitacles,
tenien que tenir
llocs per dormir,
per menjar
i es va crear
un poble
que després
ha sigut
la torre de Capdella.
Aquest poble
i el Gitalet
encara continua.
Us invito
també,
us convido
a que aneu
per l'Ai Fosca,
aneu
a tota la zona
aquella
d'aigües,
pugeu
amb el telefèric
que es va crear
per arribar
a la pressa
que està
amb actiu
i veureu
que realment
primer que veureu
com era la vida
dels anys 15-20
en aquella zona
totalment apartada
de la resta
de Catalunya
i veureu
que bona part
d'aquestes construccions
arreglades
encara es conserven
per passar
uns dies
i fer turisme,
turisme una mica
en plan
de règim
colònia
o no?
Avui
continuarem amb això
perquè hi ha més anècdotes
durant el dia
continuarem,
només us voldria llegir
un poema,
un poema
del nostre gran
poeta
Martí Pol.
Martí Pol va passar
un temps
a les colònies
i va escriure
un llibre
de poemaris
que es diu
La fàbrica
on trobareu
realment
meravellosos
descripcions
del que podia ser
per la gent
que vivia
amb aquestes colònies
la vida
allà dins.
Aquest poema
és molt curtet
i es diu
Nova oració
del Pare Nostre
i diu així
Pare Nostre
que esteu en el cel
sia augmentat
sovint
el nostre sou
vingui a nosaltres
la jornada
de set hores
facis un xic
la nostra voluntat
així com
el d'aquells
que sempre manen
el nostre pa
de cada dia
doneu-nos
el més fàcil
que no pas
el d'avui
perdoneu
els nostres pecats
així com nosaltres
perdonem
els nostres encarregats
i no deixeu caure
a les mans
del director
anys
advertiu
que serà propa
amén
Martí Pol
Fàbrica
Gràcies
els nostres caní
Josep, molt bé.
Impressionant avui, eh?
Sí, sí, avui la cosa està molt interessant.
Què ens expliques?
Intentarem tancar, que havíem fet un petit parèntesi
per no cansar els oients,
a la qüestió de les eliminacions a la ciutat,
amb l'exemple de la ciutat de Barcelona.
L'últim dia que parlàvem d'això
vam quedar amb la figura d'aquell senyor
que es deia Emili Montañés,
que va tenir el somni que es podia fer tot això,
però es va trobar totes les portes tancades
perquè era un projecte tan ambiciós
que no hi creien els bancs del moment.
La situació internacional tampoc va ajudar,
però va trobar el senyor Pearson.
el senyor Pearson,
que era l'avinguda Pearson,
coneguda la floresta Pearson,
perquè va intentar fer una mena de colònies allà també.
Doncs,
aquell sí que ho va creure,
va veure claríssim que allò hi havia
negoci a fer
i s'hi va llançar.
Es diu que el va portar
al Tibidabo
i aquest senyor, el senyor Pearson,
va veure clarament
tot el potencial
d'aquell mercat amb expansió
de la indústria de Barcelona
i les Rodalies,
que compensarien,
va creixer aquesta inversió tan grandiosa.
Ambassaments, centrals elèctriques,
línies de distribució
del Pirineu fins a Barcelona
i després a tot Catalunya.
Va constituir la societat
Barcelona Atraction,
Light & Power,
coneguda popularment
com la Canadenca.
La Canadenca,
perquè es va fundar a Toronto
i és més fàcil dir-li
la Canadenca
que no Barcelona Atraction,
Light & Power & Company.
Va adquirir
la companyia de trenvies de Barcelona,
la companyia barcelonesa d'electricitat,
va fundar
una filial,
Rex i Força de l'Ebre,
va tenir participació
amb altres empreses
com Catalana de Gas,
Ferrocarril de Serrià a Barcelona,
Societat d'Aigües
i va iniciar
un ambiciós projecte
d'aprofitament hidrolètric
a la zona del Pirineu
amb el canal industrial de Serós,
les grans preses
de Camarassa i Sant Antoni
que va constituir
el primer sistema integral
d'embassaments i centrals
construïts de l'estat espanyol.
L'any 1914
aquesta empresa
era la setena productora
de l'electricitat del món
i la primera d'Europa.
Després els nodos
ens anaven explicant
que tot això
era una idea
de Pequito al Rana
que el Franco
que inauguraen els pantanos.
però la cosa
venia
una mica
de més enrere.
El mateix 1911
es funda a Barcelona
la companyia
d'energia elèctrica
de Catalunya S.A.
per a Emili Riu,
un home de negocis
i polític
nascut a Sort.
Aquest també
va haver el potencial
de la seva comarca
per a la producció
d'electricitat
i davant del poc
o nul interès
de la banca catalana
en aquest projecte
va buscar
i va trobar
socis estrangers
per tirar endavant
aquest projecte.
La companyia general
d'electricitat
francesa,
la Societat Suïs
d'Indústries Elèctriques
que van fer
la central hidroelèctrica
de Capdella.
Això que ens estava explicant
el Joan
fa un moment
aquí va per a ell.
Central tèrmica
de Santa Díaz del Besor,
central hidroelèctrica
de Molinos,
estació transformadora
de la Pobla de Segur,
etcètera, etcètera, etcètera.
Les dues empreses
van encarar
mils de problemes
de molta mena.
la Primera Guerra Mundial,
l'epidèmia de grip
espanyola del 1918,
la mort del 1915
del senyor Pearson
amb un naufragi
del vaixell canada
i tota una sèrie de coses.
La gran vaga general
de la canadenca.
Aquesta sí que va ser
molt anomenada
perquè va fer
que es proclamés
l'estat de guerra
a Barcelona
i a la vaga
va acabar guanyant
els treballadors
i van aconseguir
per primer cop
al món
la jornada
de vuit hores.
Aquesta va ser
una fita
molt important.
Les dues empreses
van començar
amb una forta rivalitat
i van acabar
col·laborant.
I l'any 1923
l'energia elèctrica
de Catalunya
va ser absorbida
per la Barcelona Traction.
Després de la Guerra Civil
tot això
va canviar,
Franco no volia
empreses
amb capital estranger
i l'estat
va posar totament
en traves
fins que va provocar
la fallida
de la companyia
el 1952
que va haver de
subestar els seus béns
que van ser adquirits
per l'empresa
Fuerces Elèctriques
de Catalunya
la FACSA
que s'havia fundat
casualment
poc abans
pel financer
mallorquí
Joan Marc.
El valor de la compra
va ser
1 per 1.000
del valor real
de la companyia.
En aquells moments
el capital
era majoritàriament
belga
i el govern
d'aquest país
va iniciar
un procediment judicial.
Va arribar
fins al tribunal
de l'AIA
que l'any 1970
va dictar sentència
a favor
de l'estat espanyol
per considerar
que en haver estat
constituïda
la ciutat
a Toronto
quan encara hi tenia
la seu
era el govern
del Canadà
i no el belga
que hi havia
d'haver plantejat
el contenciós.
I com ja vam dir
l'altra vegada anterior
el senyor Carles
Montañers
va recolzar
el seu amic
Joan Marc
en tot
aquesta feia.
Aquest don senyor
després de la guerra
es va fer
davant
del franquisme.
Tot això
va comportar
una nova manera
de produïnes
elèctriques
va suposar
un abans
i un després
no tan sols
en la qüestió
d'enllumenet
que va passar
dels carrers
a les fàbriques
i als aparadors
i a les botigues
i a les cases
particulars.
Fins aquí
la altra acció
perquè podríem parlar
moltíssim
moltíssim més
però
és una cosa
molt feixuga
i hi ha articles
molt bons
que ja en podreu
parlar.
Jo em pensava
que amb quatre pinzellades
faria
l'Udó
i l'il·luminació
de Barcelona
perquè ja heu vist
que hem arribat
al tercer programa
i podríem seguir-ne
parlant
molt i molt.
Aquestes quatre pinzellades
m'han portat
a pintar un mural
de grans dimensions
que per una banda
crec que ha sigut
prou curiós
per seguir
el desenvolupament
i per altra
intentant sintetitzar
una mica
tot això
perquè com deia abans
no ser massa pesat.
Però no em negareu
que des de la foscor
del 1599
els llums d'oli
del segle XVIII
i el gas
i la velocitat
dels XIX i XX
al final
tot se va precipitar
com una muntanya russa.
Els altres
que ara
premem un interruptor
i trobem normal
que s'il·lumini l'habitació
sense pensar en les turbines
i les preses
que fan la velocitat
que gairebé
no ens sorprèn
que amb la veu
il·luminem el menjador
amb la intensitat desitjada
o engeguem el televisor.
Quan fa quatre dies
encara ens barallàvem
amb el comandament
a distància
com si fos la vareta
del Harry Potter
doncs
això és una cosa
que els nostres avis
creurien que tot això
seria ciència-ficció
per no dir-ne
bruixeria.
Aquestes primeres
centrals tèrmiques
que havíem parlat
eren de poc abast
i majoritàriament
estaven centrades
a fer llum
doncs algunes
només donaven servei
des de la posta
fins a la sortida de sol.
Quan es va fer
que l'energia elèctrica
doncs
pogués fluir
tot el dia
doncs va donar peu
a això
que poguessin haver-hi
maquinària
que funcionés
tot el dia
totes hores
que hi haguessin
electrodomèstics
a les cases
perquè clar
si tens una
una nevera
que més funciona
a la nit
poca cosa
de poc servei
et farà.
Actualment a Barcelona
doncs
la il·luminació
i tot això
doncs ja no cal
no cal dir
que estem a l'alçada
de qualsevol
altre lloc
però
al començament
tot això
va fer que
va començar
quan Barcelona
encara estava
tancada
dintre de les muralles
la gent sortia a fora
li feien
un parc d'atraccions
un teatre
a fora
doncs
li semblava
que un esbarjo
doncs
totalment
increïble
van sortir
el poder fer
doncs
tenir capacitat
elèctrica
doncs
tenir uns motors
que poguessin
fer anar
unes atraccions
tota una sèrie
de coses
doncs
que d'altra manera
doncs
era impensable
ara actualment
a Barcelona
per exemple
només queda
el parc d'atraccions
del Tibidabo
però n'hi havia
hagut un
un grapat
van haver
els primers
els camps
al·licis
que estaven
al passeig
de Gràcia
i ocupaven
com 8 illes
de l'actual
eixample
del 1853
al 1872
va funcionar
el Tibidabo
va començar
el 901
el Saturno
Park
del 1911
al 1926
el Gran Casino
de la Rebessada
del 1911
al 1934
el Turó Park
recordem
els jardins
del Turó Park
però com a
parc d'atraccions
era molt més gran
del 1912
al 1927
després va haver-hi
el Maricel Park
del 1932
al 1936
les atraccions
Apolo
no
del 1930
perquè aquest
del Maricel Park
havia de ser
per l'exposició
del 29
però
el van inaugurar
en un any
d'enderrariment
les atraccions
Apolo
que van durar
del 35
al 1990
les petits
saltos de xoc
aquells
del Caspolino
que tots
allà a la Gala
presídia
alguna vegada
ja hem anat
que van durar
del 42
al 2005
i el parc
d'atraccions
de Montjuic
del 1966
al 1998
tot això
doncs
és
és una
va provocar
doncs
tots uns canvis
molt grans
a l'esbarjo
de la ciutat
igual que
en el seu moment
després va venir
el cotxe
va poder tenir
un cotxe
etcètera
etcètera
més coses
la primer part
d'atraccions
que us hem dit
dels camps
al·licis
doncs
hi havia un teatre
tenia sala
per avall
concerts
hivernacles
grunxadors
i cavallets
una gran esplanada
polivalent
i de la ciireta
del pastís
una muntanya russa
com mai s'havia vista
a Barcelona
i tenia un servei
de tartanes
que anava
des de dins
de la ciutat
de la Rambles
de la ciutat
emborallada
fins al parc
i tot això
hi hem d'afengir
les bombetes
de colors
que era una
de les coses
que s'anunciaven
amb aquests
tot això
i a més a més
ho veureu il·luminat
per tants milers
de bombetes
de colors
que això
era una cosa
que a la gent
els quedava
molt l'atenció
i hem dit abans
que les botigues
vam veure
que això
era un bon reclam
i ràpidament
m'han omplit
de llums
els aparadors
diferents
indrets de Barcelona
principalment
la plaça Catalunya
es van omplir
d'anuncis luminosos
molts d'aquests
encara els podem
recordar nosaltres
la gallineta
aquella de Baracrem
que la veiem moure
etcètera
etcètera
l'anunci
de l'Ollarín
de l'Eno de Pràvia
el Nescafè
etcètera
etcètera
vull remarcar
que damunt
de l'edifici
de l'estació
de tren de Sarrià
on ara hi ha
el bar Júric
l'any 16
es va instal·lar
un anunci
que funcionava
amb un electrògraf
no sé ben bé
què és un electrògraf
però
era una cosa
que permetia
canviar a voluntat
les lladres
de l'anunci
i va ser
el primer
d'Espanya
i a partir dels anys 50
per Nadal
alguns carrers
ja es van començar
a engalanar amb llums
que van donar
aquest toc d'alegria
a un país trist
i gris
que a poc a poc
sortia de la postguerra
al carrer Palai
hi havia uns magatzems
que abans de la guerra
es deien almacenes alemanes
i cap a l'any 45
es van procedir
a l'almacenes Capitòlio
i per sota
l'avivador de la llum
també
això mereix
un capítol a part
que el deixarem
per més endavant
que tot ha de veure
amb la llum
exacte
van ser les primeres
galeries soterrànies
d'Europa
i havia de ser
no l'avivador de la llum
sinó la ciutat de la llum
perquè havia d'anar
plaça Universitat
plaça Catalunya
plaça Orquinaona
i a més a més
havia de tenir
una piscina olímpica
allà a sota
o sigui que un dia
podem parlar
de...
mereix també
tot un programa
acabarem
amb els
magatzems Capitòlio
al carrer Palai
que recordo
que eren uns mestres
en aquells moments
en fer coses
amb llums
el rectangle
que van a la grande
és el almacenes Capitòlio
les bombetes
del voltant
ara se n'ensenia una
i semblava
que corrés
per tot el voltant
o se n'ensenien totes
i se n'apagava una
totes aquestes coses
que ara comprem
amb un xino
per Nadal
hi posem unes piles
i ens fa 8 coses diferents
allò ho feien
d'una manera
doncs
elèctrica
o amb corda
una cosa així
molt senzilla
aquells grans
aquells grans magatzems
o sigui que
doncs
ja veieu
tota la qüestió de la llum
fins on ens ha portat
i fins aquí
el dia d'avui
he que farà lògic
ja dient
ja dient que els bancs
haurien d'anar
i actant diners
a la guardiola
de les pensions
fins pagar el préstec
que se'ls va fer
per rescatar-los

el divendres 21 des de nit
tot just
quan arribis
d'Aràbia
perquè ens expliqui
les immediates
experiències
viscudes
gràcies a vosaltres
et llegitxem
les 3 S
Jordi
salut
sort
i sobretot
no perdis
el somriure
ben trobats
oients
fins al proper
programa
I see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
I see skies of blue
and clouds of white
the bright blessed day
the dark sacred night
and I think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty in the sky
Radio TASBET
Durant the 8.1
Radio TASBET
Durant the 8.1
Radio TASBET
Són les 9
Aquí comença el futur
El futur de la música
El club alternatiu
Amb Paus Ver
A Ràdio