Title:

Sàtira i revistes d’humor (La Codorniz, Hermano Lobo, El Jueves…), la Marxa sobre Roma i els gratacels — i no-gratacels — de Barcelona

## Panorama del programa > "La revista más audaz para el lector más inteligente" Programa miscel·lani amb tres eixos principals: - **Història i pràctica de la sàtira i l’humor gràfic a Espanya**: de La Codorniz a El Jueves, passant per Hermano Lobo, Por Favor i El Papus, amb la mirada privilegiada de Josep Hilario Ifon. - **Història contemporània**: la **Marxa sobre Roma** i el feixisme italià (context, propaganda, declivi i memòria), conduïda per en Joan, amb interludis musicals (*Faccetta Nera* i l’himne partisan “Bella Ciao”). - **Arquitectura i ciutat**: **gratacels i projectes no construïts de Barcelona**, del primer Urquinaona a les torres del 2000, i els gratacels “que podien haver estat” a Plaça Catalunya (1918 i 1955). També hi ha interludis musicals que accentuen els temes (Louis Armstrong “What a Wonderful World” i “Smile” de Chaplin) i una peça de cultura pop: la sorprenent trajectòria de la família musical The Kelly Family. --- ## 1) Sàtira, humor gràfic i revistes a Espanya ### Filosofia de la sàtira - **Sàtira ≠ humiliar**: tot i l’aspiració a “fer gràcia sense humiliar”, la sàtira és, per definició, aguda, picant i mordaç; pot fer mal segons a qui interpel·la. - **Rebuda diversa**: la mateixa broma pot ser **entesa de formes radicalment diferents**. El dibuix és menys ambigu que la paraula: el text té segones lectures que desplacen el sentit. ### La Codorniz: llegenda, estil i censura - Revista (1941–1978), **surrealisme i humor abstracte**; va esdevenir institució cultural durant el franquisme. - **Censura i protecció**: malgrat suspensions i avisos, va navegar el límit amb habilitat. Segons Ifon, també **beneficiada per un cert estatus/proximitat** de la seva redacció a Madrid. - **Llegendes urbanes**: portades “famoses” que mai es van publicar, mites que apuntalen la seva aura (“la revista más audaz…”). ### Hermano Lobo i els setanta efervescents - Hermano Lobo (1972–1976) com a “generació jove” de La Codorniz: va **anar més lluny** en el to i en el risc amb la censura. - **Els 70**: període més fèrtil de l’humor gràfic a Espanya: **La Codorniz, Hermano Lobo, Por Favor, El Papus i El Jueves** convivint i dialogant. ### Territoris i escoles d’humor - **Madrid vs. Barcelona**: diferències d’ecosistema i recepció. Forges com a paradigmàtic “humor madrileny”. - **Bruguera** i l’escola catalana: Vázquez (germinador de personatges), Ibáñez (Mortadelo y Filemón), Penyarroya… *L’ofici de crear personatges* com a nucli. ### El Jueves: naixement, línia i evolució - Fundat el **7 de maig de 1977**: “El Jueves, la revista que surt el divendres”. Primer número: “Espanya va de cul”. - **Viratge popular**: renúncia deliberada a l’elitisme intel·lectual per tocar “el carrer”. Innovacions meta (crèdits humorístics). - **Canvis i polèmiques**: sortida d’Ifon (1978), mort del Gin, noves direccions; crítica a una **deriva més grullera però comercialment efectiva**. - Ecosistema: **El Víbora** i la línia antisistema, adaptacions al cinema (“Makoki”, “Històries de la puta mili”), i la compra per part dels autors. ### Panorama internacional de l’humor satíric - **França**: *Charlie Hebdo* com a sàtira política dura, excel·lència gràfica; límits en temes com la religió i la immigració. - **Itàlia**: humor més d’opereta, mediterrani i directe. - **Anglaterra i EUA**: del **Punch** clàssic a l’**humor sense paraules** (Chaplin, Mr. Bean, Tati). **Saturday Night Live** com a matró del “humor d’actualitat” (el gag “Franco sigue vivo” com a iconografia global). > “Con la Iglesia hemos topado”: línies vermelles històriques de la sàtira a Espanya. --- ## 2) Interludis culturals i pop ### The Kelly Family (fenomen europeu) - **Fenomen de supervendes** als 90 (origen als 70), 20+ milions de discos a Europa. - **Clan familiar itinerant** (EUA, Espanya, Irlanda, Alemanya), educació a casa, vida en vaixell i posterior **conquista d’Alemanya** (macroconcerts a Dortmund). ### Música que il·lumina temes - “**What a Wonderful World**” (L. Armstrong): pausa evocadora entre blocs. - “**Smile**” (Chaplin) — versió Sidonie: pont cap a la reflexió sobre l’**humor sense paraules** i la cultura del gag visual. --- ## 3) Història: la Marxa sobre Roma i el feixisme italià (Joan) ### Del mite a la propaganda - **28 d’octubre de 1922**: “Marxa sobre Roma” — milers de camises negres pressionen el rei **Vittorio Emanuele III**, que evita l’estat d’excepció i obre la porta a Mussolini. - **Propaganda**: moltes imatges icòniques són, en realitat, de la **“marxa” del 1923**, ja escenificada. - **Mussolini, l’oportunista**: de socialista i anticlerical a pactista amb monarquia, Església i empresariat. ### Context i genealogia del feixisme - **Traumes de postguerra** (Caporetto, atur, “victòria mutilada”), veterans i classes mitjanes radicalitzades. - **Gabriele D’Annunzio** i l’epopeia de **Fiume** (1919–1920): preludi estètic i polític del feixisme. ### Caiguda i epíleg - **1943**: destitució; **rescat de Gran Sasso** (Skorzeny); **RSI** (República Social Italiana) titella dels nazis. - **1945**: captura i execució de Mussolini a **Milà**. - **Responsabilitats**: repressió, guerres colonials (Líbia, Etiòpia), suport a Franco, persecució de jueus. - **Memòria i política**: genealogies del **MSI** i connexions amb l’actualitat (referència a Meloni). > “Giovinezza… per Benito Mussolini!” — l’himne com a engranatge de mobilització i culte al líder. - Tancament amb **“Bella Ciao”** com a coda antifexista i referents culturals: - Llibre recomanat: **M. Mussolini. El fill del Segle** (A. Scurati). - Pel·lícules: de **“Una giornata particolare”** a **“Salò”** (Pasolini) i **“Sono Tornato”** (joc ucrònic amb el retorn del dictador). --- ## 4) Arquitectura i ciutat: gratacels (i no-gratacels) de Barcelona ### Què és un gratacels? - Debat obert (alçada, pisos, ús): **edificis habitats** i que **destaquen en l’skyline**. Antenes i torres de comunicacions, fora. ### Cronologia essencial - Primer “gran” a BCN: **Edifici Urquinaona/Fàbregas** (1944, 15 pisos). - **Banco Vitalicio** (Passeig de Gràcia/Gran Via): anys 50. - **Porcioles** (1957–1973): permissivitat de “remuntes” i **edificis singulars** — *skyline* més dens i discutible. - Segona onada (70s–2000s): **Torre Colom**, **Torre Tarragona**, **Hotel Arts** i **Torre Mapfre**; - **Torre Mare Nostrum (Gas Natural)** (Miralles-Tagliabue) — considerada pel MoMA; casos de **“síndrome d’edifici malalt”** ja resolts. - **Desplaçament** cap a **Diagonal Mar**, **Fòrum** i **Fira/L’Hospitalet**: reequilibri territorial del vertical. ### Els gratacels que podien haver estat - **1918 (Plaça Catalunya, solar avui Triangle/Fnac)**: projecte **Howells & Rogers** (130 m, 30 plantes). Hauria estat el **primer gran gratacels d’Europa**. Va quedar en paper (context econòmic i resistències). - **1955 (Plaça Catalunya)**: projecte **Josep M. Bosch i Aymerich** (140 m, 40 plantes, usos mixtos, **heliport**). Guanya concurs i té suports, però **litigis de propietat** i oposició ciutadana l’aturen (sentència del Suprem, 1968). - Altres “fantasmes” il·lustres: - **Font monumental de Gaudí** a Plaça Catalunya; - **Plaça de les Glòries** inacabable; - **“Vel de la Núvia”** (Zaha Hadid) a la Sagrera; - Propostes d’**hotel flotant** i **barri penjat a Montjuïc** (Bosch i Aymerich). ### Clau de lectura - **Barcelona protegeix el centre**: aposta per **concentrar l’alçada a perifèries recents** per mantenir el caràcter mediterrani del nucli històric. - **Política, mercat i litigis** han estat decisius per al skyline tant com l’enginyeria. > “Com més treballo, més sort tinc” (Bosch i Aymerich) — el mèrit no sempre és suficient davant la fricció urbana. --- ## Idees força - **La sàtira és lectura contextual**: depèn de qui mira, d’on es publica i del clima polític-cultural. - **La memòria del feixisme és també memòria de la propaganda**: desmuntar mites (Marxa sobre Roma) és clau per entendre’n la pervivència. - **L’skyline de Barcelona és fruit d’equilibris**: creativitat i límit, centre i perifèria, projecte i realitat.

['Sagrat Cor de Jesús', 'Santa Margarida Maria Alacoque', 'primers divendres', 'sàtira', 'humor gràfic', 'La Codorniz', 'Hermano Lobo', 'El Jueves', 'Por Favor', 'El Papus', 'Barrabás', 'censura', 'Emilio Romero', 'Forges', 'Bruguera', 'Vázquez', 'Mortadelo y Filemón', 'Ibáñez', 'El Víbora', 'Charlie Hebdo', 'Punch', 'humor anglès', 'humor americà', 'Saturday Night Live', 'What a Wonderful World', 'Smile (Chaplin)', 'The Kelly Family', 'Mussolini', 'Marxa sobre Roma', 'Faccetta Nera', 'Bella Ciao', 'Gabriele D’Annunzio', 'Fiume', 'Otto Skorzeny', 'Giorgia Meloni', 'gratacels', 'Barcelona', 'Porcioles', 'Torre Mare Nostrum', 'Torre Glòries', 'Hotel Vela', 'Bosch i Aymerich', 'Howells & Rogers', 'Plaça Catalunya', 'projectes no construïts']