Fins demà!
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
El Sagrat Cor de Jesús és una devoció que es conrea per l'Esclésia Catòlica
tots els primers divendres de cada mes.
L'origen d'aquesta devoció es deu a Santa Margarida Maria Alacoque,
una religiosa d'una congregació coneguda com a ordre de la visitació.
Santa Maria Margarida va tenir revelacions extraordinàries per a Jesucrist,
que la va instruir per difondre i propagar al món aquesta devoció piadosa.
Foren tres aparicions entre els anys 1673 i 1675.
Jesús va deixar dites dotze grans promeses als que participessin en comunions dels primers divendres de mes
i en una d'elles deia que prometia concedir a tots aquells que combreguessin els primers divendres de nou mesos seguits
la gràcia de la penitència final.
Ningú sap qui va escriure la llista amb les dotze promeses del Sagrat Cor de Jesús
ni de les revelacions de Jesús a Santa Margarida Maria de Alacoque,
però sí que alguns papes i sants han recomanat la seva devoció
i que consisteix en reconèixer i adorar en el Cor de Cris
l'amor misericordiós del Fill de Déu
que s'ofereix com a víctima a la creu per salvar-nos dels nostres pecats.
Ser devot del Sagrat Cor es tradueix en estimar el seu cor
per correspondre a l'amor que ell ens té,
reparar les offenses fetes i donar-li glòria.
En fi, després d'aquesta aproximació a una explicació teològica
dels nou primers divendres de mes segons la Iglesia Catòlica,
nosaltres prenem aquest símil per gaudir de les explicacions radiofòniques,
com cada primer divendres de mes,
de com ha transcorregut la creació de les revistes més innovadores
i de més tirada en els últims 50 anys en el Reino d'Espanya.
Avui fem el programa 63 dels Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats
i a més el nouè divendres de mes que tenim la presència
en els estudis de Ràdio d'Esverg,
del prestigiós, inafable i engenyós Josep Hilario Ifon.
Benvingut, com estàs?
Bé, doncs molt bé.
M'ha agradat molt el que has explicat
perquè jo entenc amb el que has dit
que ja tinc assegurada la penitència,
perquè si vinc nou divendres de primers de mes a Ràdio d'Esvern...
és com si combreguessis, ho has dit perfecte.
Està clar, no?
Ja ho veus, eh?
Nou primers divendres de mes.
I que gràcies a tu, gràcies a tu,
ens ha sigut concedida la gràcia a nosaltres,
als ullents, als presentadors,
de redimir-nos de la nostra incultura d'història editorial
de revistes publicades a Espanya
des de la mort del dictador.
Ep, no m'atreveixo a dir
des que s'ha instaurat la democràcia en el reino,
perquè tinc moltes dubtes de si s'ha instaurat.
Josep, en el teu últim programa
el van concloure amb la filosofia humorística
que impregnava la revista Por Favor,
que tu vas crear en l'any 74.
Aquesta filosofia humorística
consistia bàsicament,
no sempre, eh?
Però bàsicament en fer gràcia
sense humiliar al pròxim.
És correcta la meva apreciació?
Bueno, en realitat,
com tu saps,
jo he participat, sembla que,
en cinc projectes,
diguem, teòricament humorístics.
I cada un potser té una determinada...
Barrabàs no era el mateix.
Exacte, Barrabàs no és el mateix,
que Por Favor no és el mateix
que Por Favor ahir que el jueves
o no és el mateix que el...
Que el muchas gracias.
Per exemple,
ho acabes de dir tu.
Però realment amb el Por Favor,
sent una revista d'humor,
però satírica,
tu no pots evitar fer mal.
Segons per qui, evidentment.
Perquè la sàtira
segons amb quina paret
toca,
no per fora,
sinó que rebota.
I això s'ha de tenir molt amb cuidad.
Però la prova la tens,
que un dels incidents
que vam tenir en Por Favor
la vam tenir amb Emilio Romero,
el director de Pueblo.
i realment és una qüestió
que té sempre dues lectures.
Però bueno,
per nosaltres,
el fet que a la revista
sortís la secció
de senyores i senyores
del Joan Mercè
i que amb una d'aquestes...
d'aquests dos números de Por Favor
parlés de Emilio Romero
va provocar que Emilio Romero
com a director de Pueblo
anés contra nosaltres
i ens digués
sabandijas
i tingui així
en una situació...
Vale,
que aquesta situació
ens va servir
precisament
com a caldo de cultiu
per mantenir
aquesta espècie
de sàtira constant.
Però
jo et pregunto a tu,
tots ho poden
entendre així?
Jo diria
que cadascú
entén les coses
com vol
i com pot.
M'ho explicaré.
El mateix acudit
explicat a dues persones diferents
poden tenir sentits diferents.
I ja no et dic
que un escrit.
Jo diria,
no obstant,
que l'humor gràfic
és molt clar.
El que passa és que
el test
marca la diferència
perquè el dibuix
és el mateix, no?
I el que no té
una segona interpretació
pot tenir interpretació
evidentment al test.
És a dir,
en tota la història,
cada persona
entén les coses
com vol
i la revista
d'humor
amb uns
els farà gràcia
una cosa,
amb uns altres una altra
i amb alguns
no els farà
cap mena de gràcia.
Després anirem
analitzant les...
Bé, jo no sé
qui pot ofendre
si una paraula
o el traç
d'un dibuixant.
Cosa...
Una cosa és ofendre,
l'altra cosa és entendre.
Són dos altres dibuixants.
Bé, l'entendre,
l'entendre jo crec
que és molt més fàcil
amb el traç d'un dibuixant
que amb la paraula.
Evidentment.
La paraula és més ambigua.
Perquè, per exemple,
jo recordo,
sis, ara només dient-ho,
dos dibuixos.
un del 100p francès
i un del 100p francès
i un del 100p aquí.
El del 100p era
una cantonada
d'un boulevard de París,
abans hi havia un cafè,
una cafeteria,
i la gent estava allà reunida
després d'haver tingut
una manifestació
i aquesta manifestació
tots demanaven alguna cosa.
I llavors un demanava un cafè,
l'altre una Coca-Cola,
l'altre no sé què.
Bé,
hi havia 200 ratlles
demanant coses
i la manifestació
era per la igualtat.
Clar.
Vull dir,
evidentment,
no necessites cap
amb aquesta explicació,
ja ho has dit tot,
no?
o quan el Sesc
en va fer un
d'un cotxe,
un Seat 600,
baixant per una escala.
I l'A600 arribava a baix,
arribava més o menys trencat
i deia jo
i fer el que he pogut.
Saps?
Era una qüestió,
són actituds
que dius,
bueno,
és suficient.
En canvi,
moltes vegades
una paraula
és el bastant versàtil
o ambigua
o difícil
per segons qui l'escolta
i segons qui la diu.
Evidentment,
mentre el dibuixi
és el que hi ha.
utilitzar-ho,
i tu ho has tingut
sempre amb les teves revistes
d'humor,
molt sutilment
la sàtira.
La sàtira,
la definició,
és un discurs
o dit agut,
picant
i mordaç,
dirigit a censurar
o ridiculitzar
fets,
situacions,
pensaments
o persones.
Mira,
a Espanya,
la Guerra Civil
va acabar
amb una tradició
humorística
de costums satírics
segons la regió
de procedència.
Cadascuna
amb la seva escola
pròpia,
donant lloc
a una nova manera
d'entendre
l'humor gràfic.
Ara farem repàs.
La Codorniz,
Hermano Lobo,
El Jueves,
bàsicament,
i juntament amb el Papus
i Por Favor,
han sigut les referències
d'humor
des dels anys
40 fins avui.
Explica'm,
Josep,
similituds
i diferències
entre les principals
revistes d'humor.
T'he agafat
aquestes cinc?
Per exemple,
no he posat una teva,
que és el Barrabàs,
que la podíem haver posat,
però que ja era
més monogràfica
del tema esportiu,
no?
Però,
similituds
i diferències
entre la Codorniz,
Hermano Lobo,
el Jueves,
el Papus,
el Papus,
per favor,
els que vulguis.
Si tu vas a plantejar...
que eren molt diferents,
eh?
Sí,
no,
eren molt diferents,
però si el dinamí d'or
comú el situes tu
en el tipus de sàtira
que pot tenir
cada una d'aquestes
publicacions,
evidentment hi és,
perquè,
per exemple,
la Codorniz
jugava
amb la sàtira
del joc de paraules,
vull dir,
la seva forma
de construir una frase
és la que et donava
una intencionalitat
que tu la podies agafar
o passar d'ella.
En aquest aspecte,
la sàtira
del por favor
és més intel·lectual,
bàsicament més intel·lectual
i només profundissa
en grups molt elitistes,
per tant,
és evident
que la Codorniz
era més massiva
del que va arribar
a ser mai
el por favor,
a pesar
de que haver canviat
la situació
política del país
i que semblava
que ens donava
més peu
a lo segon,
però no és així.
No és així
per una raó,
perquè és el mateix
per què l'èxit
del Barrabàs,
perquè el Barrabàs
parlava de la normal,
parlava del futbol,
i la broma del futbol
l'entén tothom
i encara que tu et piqui
perquè tu ets del Madrid
o del Barça
i resulta que t'estan picant
un costat o l'altre,
estàs a l'olla,
no hi ha problema.
i el jueves,
el jueves és,
doncs jo diria
que és el final
d'una història,
no?
Doncs mira,
ens quedem
en aquest final
perquè
anem al començament,
anem al començament
i farem una mica
de retrat
de la Codorniz,
la Codorniz
que es va fundar
el 1941
i es va deixar
de vendre,
de fer
el 1978,
és a dir,
37 anys,
no?
Diuen que ha estat
la millor revista
d'humor gràfica
a l'Espanya
del segle XX
i que el seu humor
abstracte, surrealista
i intemporal
la va convertir
en tota una institució.
Només
cal recordar
el seu eslògan
fer realitat,
la revista
massa audaz
pel lector
massa intel·ligent,
no?
Jo diria
que la Codorniz
que tenia molts problemes
amb la censura
de l'època,
tu també,
incloses
moltes advertències
i fins i tot
suspensions.
Tan fort era
el seu atractiu
que la devoció
dels seus lectors
la va fer protagonista
d'articles i portades
que mai,
que mai
no es van publicar
i que van ser
tan famosos
com si haguessin
estat propis.
Va ser
en tan sonar
de les llegendes
urbanes,
especialment
les que van fer
esment
a les seves portades
que gairebé
molta gent
va afirmar
d'haver-les vist
sense ser cert
i va haver fins i tot
qui va arribar a dir
que tenia un exemplar
de la revista
mai publicada
fent córrer
la mentida
que havia estat censurada
i retirada
dels quioscos
per doble
governamental.
Tot i que
Álvaro de la Iglesia,
el director
de la seva etapa
més gloriosa,
ho ha deixat escrit
amb el seu últim llibre,
la llegenda
encara persisteix
i es pot dir
que s'ha tornat
incombustible,
no?
Són moltes les situacions
complicades
que van acompanyar
sempre la Codorniz
augmentant més
la fama
del seu humor
magistral i absurd
i per l'altra banda
l'únic possible
en un moment
en què no era fàcil
fer crítica social
i molt menys política.
amb la censura
encara que la imaginació
volava i la imaginació
volava com a boja
era difícil
colar portades
de ser així.
No obstant això,
això, la Codorniz
ho aconseguia
veia sovint.
algunes portades
eren, o algunes portades
eren veritables
obres d'art
on la censura
ni s'assabentava
dels missatges.
La Codorniz
intentava
en cada número
una nova realitat
molt diferent
i més alegre
de la que existien
aquells anys
difícils
i ho feia
com tu després
ho vas fer
amb les teus revistes
amb gran imaginació
i amb talent.
d'aquí
va venir
al seu esgló
la revista
més saudat
pel actor
més intel·ligent.
Sempre s'ha recordat
no només
pel que va publicar
que va ser molt bo
sinó
pel que no va fer
i és que
moltes de les seves portades
repeteixo
les més famoses
les que tothom recorda
i les quals encara se'n parla
van ser
les que no es van publicar.
Què faceries
tu de la Codorniz?
Bueno
el que acabes de dir
és cert
però ja
ja
m'agrada
matisos
home
tots el mestre
per mi hi ha uns punts
molt interessants
perquè per exemple
la Codorniz
vulguis que no
va estar
bordejant
com tots
hem intentat sempre
bordejar el límit
del que possible
censura
i sempre repent
a la censura
del moment
però
no oblidis
la Codorniz
va tenir la protecció
que la gent
que la feia
a Madrid
tenia
quasi
un estatus
social
polític
i econòmic
que els permetia
arribar
fins a un bon
arribar
o sigui
m'estàs dient
que l'Alba de la Iglesia
era del règim?
jo diria que l'Alba de la Iglesia
tenia la permissibilitat
suficient
per arribar
fins a on va arribar
era un bon humorista
ara que estem parlant
a veure
de Salmon Correix
en Cony
sí, realment
o era un bon director
o era moltes coses
tu pot ser
aparte una cosa
a vegades
jo no sé
fins a quin punt
l'Alba de la Iglesia
va funcionar
com a director
o com a partícip
de les contínuals
això
no ho sé
perquè no
no hi sàpiga
per exemple
tu Josep
ha sigut sempre
molt bon gestor
un gran director
però tu no eres un humorista
una cosa és que tinguis
bon humor
que és diferent
però tu no
jo suposo
si vull buscar
com no l'he conegut
no et busco un paral·lelisme
tu i a l'Alba
com no l'he conegut
i no puc crear un paral·lelisme
el que sí que puc dir-te
és que jo
dintre de les meves publicacions
en certs moments
he suggerit
seccions
o personatges
que després
ben desenvolupats
per les persones adequades
han funcionat
això
li pot haver passat
a la prova d'Iglésia
o no
o pot ser
o poder
era molt més avançat
que jo
en aquest aspecte
i era capaç
de crear
diguem
els copi
a la paraula
d'aquest personatge
això ja és
una altra qüestió
però el que jo vull dir-te
és que
quan una publicació
pot estar 37 anys
alguna cosa
alguna cosa
bona té
i implica
alguna cosa
més
vol dir que
si en aquest moment
tu tens en paral·lel
una política
que pràcticament
es mantén
pràcticament
durant aquests mateixos 37 anys
per començar
jo crec
que aquestes portades
que parlem
que no es van ser publicar
jo crec
que no han sigut mai creades
per la gent
de la Codornis
les ha creat
qualsevol imitador
qualsevol persona
que té una mica
de gràcia
perquè
perquè
és com els aforismes
o com els refrans
vull dir-te
escolta
no és tan difícil
anar
crear un paral·lel
o crear
una possible portada
mira
tens l'exemple
què vaig fer jo
bueno
què vaig fer jo no
però què van fer
la meva gent
amb el
amb el jueves
la contraportada
que deia
teníem una portada
però teníem quatre més
ja t'estic contestant
a les factícies
de la Codornis
nosaltres
les nostres
no érem factícies
les posàvem a darrere
i podies triar
entre les
les 5
quina et podia haver agradat més
tampoc és el punt de partida
però
et torno a repetir
per mi
quan una publicació
està a 37 anys
xapó
treu el sombrero
interessa't per què ha sigut
qui l'ha feta
quina progressió ha tingut
però no oblidis
que té un paral·lelisme
en la política del moment
jo no m'atreviria a dir-te
que al Franco
li agradava la Codornis
més curiosament
el que s'ha de dir-te
és que no li disgustava
però que curiosament
la Codornis surt
a l'any 41
o sigui
dos anys després
que s'acaba la guerra
i en plena
per això t'ho dic
l'afervescència fascista
estem fent una suposició
només
però vull dir-te
dins d'aquesta suposició
jo puc dir-te també
que el por favor
a certa part
de l'estament polític
de l'època
li agradava
com li agradava
Can Bissetze
en el qual
no vol dir-te
que en el seu moment
ens volguessin
diguem
perquè si no recordo malament
vas estar
4 anys
convivint
amb la Codornis
perquè
tu crees
el por favor
al 74
i la Codornis
deixa d'editar-se
al 78
o sigui
vau estar 4 anys
convivint
i a més
pràcticament
en aquells moments
quan passa això
la Codornis
ja està en mans
de la
de l'avantguàrdia
el propietari
últim
de la Codornis
és el
Codornis
i a més
que ella apostava
per la Codornis
i no apostava
per a tu
i no apostava
per a mi
per al nostre
per què?
perquè era
l'ancien regim
sí
l'ancien regim
si vols dir-ho així
és l'ancien regim
i això vol dir
que la Codornis
durant 37 anys
va ser tolerat
per l'ancien regim
o sigui
ara
si era una vàlvula
d'escape
si els anava bé
que els permetia
o no sapigués
quina era
diguem
la temperatura
del país
ja no sé
això
no crec que fossin tan llestos
mira això em recorda
quan a mi
el Manuel Vázquez Montalbán
em volia vendre
que l'imperi americà
comença
a 1900
en Woodrow Wilson
li deia
si això és veritat
jo em faig americà
demà mateix
perquè aquesta intel·ligència
mai l'he suposat
als americans
són conceptes
però
això ve
al que m'has preguntat
al que hem parlat
al principi
la paraula
té aquest problema
i es cadascú
la interpreta
en certa manera
com li convé
mira
tingue'm un exemple
que tu coneixes molt bé
comença el Covid
d'acord
comença el Covid
fa dos anys
i l'Institut Pastera
a París
diu
que la nicotina
va bé
per aturar el Covid
molt molt bé
això
se'n parla
un mes
ells posen
decideixen
que posen
com es diu
parxes
de nicotina
i al cap
d'un parell de més
d'això
no se'n torna a parlar
mai més
perquè clar
això ataca
la llei del tabaco
evidentment
és una qüestió
molt complexa
no entrem a detallar-ho
ara
però en canvi
puc dir-te una cosa
jo com soc comandor
de puros
ja m'agrada
aquesta
aquesta interpretació
per tant
em quedo
amb el que em convé
i en certa manera
és el que fem tots
que ens quedem
amb el que em convé
si volem ser positius
o al revés
o ai ai
mira ara patim
perquè resulta
que això no és
el que jo
tu mateix
cadascú
explica
com ho diuen
allò
a la fira
com li va
continuem
després de l'acodorniz
o en paral·lel
l'acodorniz
surt a l'hermano lobo
va sortir al 72
i el que estem dient
i l'acodorniz
l'hermano lobo
és diguem
la generació jove
de l'acodorniz
és el que
mira
jo diria que va ser
la revista
que va prendre el relleu
de l'acodorniz
encara que va durar
molt menys
va durar
4 anys
perquè ja en aquell moment
entra ja
un concepte
d'humor diferent
que en certa manera
a un nivell
és el por favor
és el por favor
i a un altre nivell
són el papus
i les que hi ha
que són
el preamble
al final cap
el papus
és el principi
de sortida
del que després
és el jueves
a més és curiós
perquè l'any 74
hi havia l'acodorniz
l'hermano lobo
i tu
amb el por favor
totes tres
coincidint
totes tres coincidint
per poc
però coincidint
però coincidint
per això t'hi ha agafat
l'any 75
però si tu mires
el recorregut
vull dir
evident
la que
va tenir
més gran recorregut
va ser
l'acodorniz
mira
el manolo lobo
curiosament
la van crear
part dels humoristes
més admirats
de l'acodorniz
el seu lema
era
el seminari d'humor
dentro del que cabe
i es va fer
també molt popular
em sembla que la va
la va
fundar
el xumit xumit
sí
i després
s'hi va posar
pel mig
el manolo sumer
bueno però és que aquí hi ha
hi va posar
també
hi ha un moment
que aquí és diferència
l'humor gràfic
de Madrid
de l'humor gràfic
doncs
no de Madrid
per dir-ho així
perquè en aquell moment
tampoc està clar
un humor gràfic
de Barcelona
perquè no hi és
doncs
com ets tan
tan intel·ligent
tan viu
tan audàs
m'he xafat la pregunta
perquè
la pregunta que et volia fer
era precisament
hi havia
un humor
català
i un humor
de la resta
o és el mateix
humor interpretat
de formes diferents
que és el que volia preguntar
és a dir
l'hermana Lobo
s'entén molt més
a Madrid
que a Catalunya
és correcte o no?
com la movida
va dir l'any
no t'ha de acabar
amb la nova cançó
sí
com ho va
bueno
amb això de l'hermana Lobo
se sol afirmar
que estava inspirada
en el
Charlie Hebdo
aquell semanari
satínic francès
tristament
famós
jo diria
el Charlie Hebdo
molta gent
no el va conèixer més
pel tràgic episodi
amb la publicació
de les caricatures
de Mahoma
que no
com a
com a
semanari
bueno
com ho deia
Eddo
Eddo
Eddo
Eddo
Eddo
Eddo
Eddo
Eddo
Eddo
Eddo
Eddo
Eddo
en realitat
encara que en una línia diferent
s'assembla més a la Codorniz
no en va d'aquí
però s'ho diuen
els seus humoristes
de capçalera
és a dir
l'hermana Lobo
s'assemblava molt més a la Codorniz
que en el Charlie Hebdo
ara
és que se m'obreixen
tantes preguntes
estàvem parlant
de l'humor català
i de l'humor
massatari
o de fora
de l'Ebre
de l'altre costat de l'Ebre
realment
els humoristes
eren diferents
o
el fots és
que tu l'has tingut amb tu
feia un humor diferent
quan estava l'hermana Lobo
a quan estava amb tu
feia un humor diferent
amb les vinyetes
que publicàvem
als diaris de Madrid
al País
a les vinyetes
que t'enviava
per tu
l'humorista
que troba
un filó
que troba
una forma
de fer humor
que agrada
i es queda
en aquest terreno
i no busca
inventar-se
excursions
triunfa
i això
és el que li va passar
al Forges
a Madrid
ja
dintre de
trenfar a Madrid
després
s'expandeix
això és normal
acaba agradant
hi ha molta gent
de tota
Espanya
però sempre
tots els que
de fora de Madrid
els agrada
l'humor de Forges
diuen
clar
és l'humor de Madrid
ho tenen molt clar
que és l'humor de Madrid
com a concepte
com és el que comentava
de la meva vida
ara
per exemple
és el mateix cas
tu creus
que un
com es diu
no em surt
la
el sol
el que fa
el
ja et vindrà
no et preocupis
no
estaven dient
que
per exemple
les l'humor de Forges
a mi
se m'ho corrent
tu creus
que el mort
de l'humor de Filimon
es pot fer a Madrid
la tia
pot estar més a prop
del CNI de Madrid
que no el fan
sí
sí
sí
no
no
no ho sé
no ho sé
no ho sé
però l'agència
no no
tens raó
el mort
de l'humor de Madrid
que el de Barcelona
i en canvi
el fa
el Paco Ibáñez
el fa
el Paco Ibáñez
però clar
el Paco Ibáñez
estem a lo mateix
el Paco Ibáñez
en un principi
és un seguidor
del Vázquez
el Vallvázquez
el Vallvázquez
és el gran humorista
de Barcelona
de l'època
el Vallvázquez
és el pare
de tots els que
van sortir després
del Zipi Zape
de tots els
del Penyarroia
de tots els temes dibuixants
de la factoria bruguera
el Vallvázquez
és dios
dintre d'aquest món
i el
el Vázquez
i el
i el
demortador
i Filemón
és su acolito
per això
amb la Trece Rida
per Cebe
el posa a les golfes
perquè esclar
havia estafat a tothom
des de l'editorial
hasta tots els seus amics
és un personatge
que bueno
el Vázquez
és un personatge
no sol pels seus dibuixos
sinó per ell mateix
vull dir
les hermanes Gilda
avui en dia
què farien
les feministes
amb les hermanes Gilda
és un exemple
però vull dir
és que
hi ha uns personatges
i hi ha una creativitat
en aquell moment
que no s'assembla en res
però
aquest
que no s'ha de ser
un acolito
del Vázquez
i que per exemple
per mi
sempre t'ho he explicat
que el que tenia molt bo
era
la seva forma
de crear personatges
jo sempre me'n recordaré
d'un personatge
que mai va arribar a sortir
a Bruguera
que a mi
m'hagués fet molta gràcia
que sortís
que era Marco Polo de Vainilla
i su criado Guindilla
és inefable
i això era
el típic
del creador
de Portadero i Filemon
ara
ell troba
el ninxo
o el punt
de Portadero i Filemon
s'hi agafa aquí
i li funciona
doncs com a Forges
li va funcionar
el seu humor
i a més és curiós
que tu deies
Forges
humor
madrileny
però Forges
agafa el nom de Forges
que és una paraula catalana
que és el seu
cognom
Fragues
ell es diu Fragues
Fragues
Antonio Fragues
i agafa
la paraula catalana
és Forges
sí
no no
simplement
la curiositat
home també va estar
col·laborant amb nosaltres
sí per això
evidentment

I see skies of blue and clouds of white
The bright rest of day, the dark sacred night
And I think to myself, what a wonderful world
The colors of the rainbow, so pretty in the sky
A rose on the faces of people going by
I see friends shaking hands, saying how do you do
They really say, I will love you, I will obey
This cry, I watch them grow
They learn much more than I'll ever know
And I think to myself, what a wonderful world
Yes, I think to myself, what a wonderful world
A mitzans dels anys 90, una família de rossos maranuts
que vivien com un clan d'un home de gitanos
van aconseguir l'èxit massiu a una indústria de la música
com a Kelly Family
Per dir que el que ara sembli, les seves cançons
un ensucrat batibull de pop 80 i de folk
van trobar alguna tecla del sentir dels temps
i els van convertir en un dels fenòmens més grans
de supervendes de la dècada
de la dècada i durant 20 i durant 30 anys
perquè fa més de 45 anys que es van crear
més de 20 milions de discos venuts a Europa
de Kelly Family estava formada per un grup
de nous germans i germanes
nascuts als Estats Units, Espanya, Irlanda i Alemanya
explicaria moltes anècdotes d'aquest grup
doncs el va fundar el pare
que es deia Daniel Jerome Kelly
i la seva primera dona van deixar el seu país natal
als Estats Units amb els seus fills
que llavors només en tenien quatre
i es van establir a Gamonal
un petit poble a la província de Toledo, Espanya
on Daniel va obrir una botiga d'antiguetats
i era professor de matemàtiques, de llatí, de geografia
i va, bueno, total
que cap dels fills va anar a col·legi
ell que era coneixedor de diversos idiomes
d'alemany, castellà, francès
els seus fills rebien lliçons de dansa de la seva mare
i de música
des de Gamonal se'n van anar a viure a Talavera de la Reina
però un cop a l'any els nens feien un enxament
de l'escola internacional per comprovar el nivell que teníem
la qual cosa diu molt del pare
que a part d'haver guiat els seus fills
per el seu aprenentatge a casa
volia tenir els seus fills
amb un nivell comparatiu amb la resta
bueno, total
que els 73 en van anar a viure a Pamplona
els 75 en queda a los caballeros
i així
fins que anaven de país en país
i de poble en poble
visquent
arrel de les classes que donava el pare
que també feia classes particulars
i quan van fundar el grup
van tenir tal èxit
que
es van voler ja instal·lar en un lloc definitiu
i van comprar a Estèrdam un vaixell
del vaixell
que li van anomenar Seano Kelly
en honor del seu assabir irlandès
els durien a tipar
i després de convertir
aquesta nova residència permanent
es van dedicar a cantar
a actuar per Europa
i concretament a Alemanya
van tenir molt èxit
i es van comprar un castell
i és curiós perquè
el 1998
el castell Gimnic
a la vora del riu Rhin
molt a prop de Colònia
va ser pagat
en dos concerts
en quatre concerts
perdó
que van fer
el West Fallen
a Dortmund
cosa que cap altra música ha aconseguit
que ha sigut omplir
una audiència
de 250.000 persones
durant els concerts
que van donar
en aquesta ciutat
a Dortmund
i amb això
van poder comprar el castell
bueno
no m'enrotllo més
no explico més històries
d'aquesta banda
però sí que ha sigut curiós
perquè molta gent aquí
a Catalunya
no el coneixem
de Calli Family
i han sigut
un grup
que vendrà
20 milions
de discos
a Europa només
format
per nous germans
i germanes
nascuts
per diferents països
des dels Estats Units
fins a Espanya
passant per Irlanda
i Alemanya
doncs no és una cosa
bastant
bastant normal
o bastant
usual
però
el que sí que és usual
és tornar
a reemprendre
amb el Josep
el camí
i la història
de
de les revistes
humorístiques
dels últims 50 anys
o més
des de l'any 40
fins ara
que són
ja
més de 80
que hem tingut
en el Reino d'Espanya
ens havien quedat
i Josep
amb l'Esmano Lobo
que
va tenir
un desenllaç final
que
diuen que va
afrontar
amb coratge
i molt humor
perquè
l'últim
el títol
que va publicar
que es deia
Estiu
i fascisme
verano
i fascismo
que va ser
l'últim
de la seva història
va reflectir
en el seu humor
caustic
amb el poder
irreverent
i molt crític
amb la societat
que deien
que va ser
més intel·ligent
i mordaç
que inclús
la pròpia
Codorniz
quines tu
d'això?
Bueno
jo el que crec
és que
de la mateixa manera
això ho he tret
de les hemeroteques
no, no
jo no dic que no
és que realment
és un fet
vull dir
si partim
de la base
que
l'Hermano Lobo
el fan
els humoristes
joves
de la Codorniz
ja és un salt
diguem
no sol
d'edat
sinó és un salt
ja del coneixement
de l'entorn
que tens en aquell moment
per tant
és evident
que l'Hermano Lobo
anés més lluny
o sigui
la barrera
o el punt límit
que tenia
la Codorniz
l'Hermano Lobo
se'l va saltar
ara
si al saltar-lo
la següent barrera
era permissible
o no
era el seu problema
i això
sempre és una aventura
que corres
nosaltres
la correm
per favor
i en un moment determinat
el Consell de Ministres
ens va deixar
fora de joc
durant 4 mesos
però sí
al mateix temps
de dir
que el que sí
era evident
que de la mateixa manera
que van tenir
que decidir
si castigaven
a canvi 16
o castigaven
el por favor
i els va semblar
més fàcil
castigar el por favor
com a exemple
per dir-ho així
perquè l'altra
era molt més coneguda
evidentment
doncs
també
és un fet
que dintre del to
també ens van deixar
nosaltres sobreviure
deixar-nos de fer
una altra publicació
el que vol dir
que
una cosa era el límit
i l'altra cosa
era que el substratus
ja anava creant
un poço
de
perquè si li vols dir
democràtic
doncs acceptem
encara que per mi
la paraula democràcia
si un dia vols
la discutirem
perquè
és de les paraules
més complexes
que jo crec
que
fins a dir que jo
en la presentació
no t'he volgut dir
democràcia
ni transició
he dit
el reino d'Espanya
no he dit
que aquí s'ha instaurat
ni la democràcia
perquè és molt complexa
però
t'agafo l'envit
algun dia
pararem
i desgranarem
el significat
que té la paraula
democràcia
exacte
aviam
dóna la casualitat
amb el que tu
vas relatant
que en aquell
període de temps
vull dir
els anys 70
jo diria
que
va ser
el període
més fèrtil
de la història
de l'humor
gràfic
a Espanya
els anys 70
hi havia
la Codorniz
l'Hermano Lobo
el Por Favor
i surt el jueves
que surt el 77
i jo diria
que
i surt el Papus
i pel mig
és el Papus
i el Papus
i tu imagina't
el ventall
i nosaltres
de sobre
fem
com es deia
el
Nacional Show
sí
però aquest
no va tenir
no va tenir
arraig
o si tu vols
perquè
clar
va ser
una idea
que
en certa manera
igual com
l'Iba i l'Òscar
per exemple
eren seguidors
del Charlie Hebdo
i de les revistes franceses
que això era
diguem
la referència
la referència
pel Jim
per exemple
que per mi
ha sigut
un dels millors
dibuixants
i més que dibuixant
era un artista
era un pintor
i tal
el seu humor
i el seu humor americà
i l'humor americà
i l'humor anglès
són dos humors
que aquí
n'hi havien entrat
i han tardat
moltíssim a entrar
perquè avui en dia
encara
l'humor americà
o l'humor anglès
no s'assembla
que no s'assemblen
en res
entre ells
aquí
quan
quan
ens arriba
en forma
potser
en aquests moments
a través del cine
avui en dia
cada mes
a través de les sèries
hi ha potíssima gent aquí
que no vol saber res
d'aquest tipus d'humor
no li va
és un humor
que els sembla
d'anem petit
vull dir
els sembla un humor
barrué
barato
i per canvi
per ells
del que ribe un americà
no riurem mai aquí
mai
d'un anglès
encara
però del que riem aquí
no riure mai un anglès
tampoc
aquesta és la diferència
però nosaltres sí que podem arribar
a riure d'un humor anglès
sí
però no de l'americà
però no de l'americà
i en canvi
hi ha humor americà
com tenia el Nacional Lampun
sí
o que té el New Yorker
que és un humor
molt intel·ligent
és un humor que té
però bé
clar
és una élite
dintre del que és el món americà
no és per tothom
però clar
quan una élite
en el món americà
són 200.000 exemplars
i una élite aquí
són 10.000 exemplars
i això és el que canvia
el resultat econòmic
d'una publicació
un cop més me l'estré
perquè era la pregunta
o la pregunta
era l'afirmació
que he de dir
és que el volum
de números editats
de la mateixa revista
en un país
o en una altra
és que varia molt
però
ja que dius això
m'agradaria entrar
que has obert
ara aquest meló
abans de parlar
del Juli
que m'agradaria
que ens expliqués
moltes coses
l'humor internacional
Sarrebdo
què opines?
a Itàlia tenen
no me'n recordo
tenen una revista
també satírica
que no sé
encara la tenen publicada
que té una certa gràcia
és humor més aviat
mediterrà
del que nosaltres
ens podem sentir
molt més propers
que no de l'humor americà
revistes satíriques
tipus les que hem parlat
aquí d'aquest país
a la resta d'Europa
posem la resta d'Europa
Sarrebdo
l'humor francès
té una gran personalitat
i a més
està apoyada
per uns dibuixants
d'una qualitat gràfica
molt important
i d'un savoir-faire
d'una manera
de dir les coses
que
que bueno
que és una mica
que diem
que
tens una mica
la idea
del que és
el concepte
de França
i del concepte
dels francesos
el Charlie Hebdo
el que té de bo
és que dintre
del concepte
de la sàtira política
perquè realment
el sàtira
de la sàtira política
per la sàtira
diguem
com tu diré
no, no, no
canvia per la sàtira
de les diferents
de la immigració
de la immigració
doncs mira
arrel d'això
li costa
això li costa
clar que li costa
naturalment
li costa el bombaix
perquè a veure
tu pots arribar
a un punt
de donar-te compte
que ja econòmicament
un producte
ja no té
la força que tenia
que ja no guanya
el que podia guanyar
que aquest tipus
d'humor
està ja sobrepassat
però clar
si doncs
trobes i dius
bueno
però on em ficaré
quin nitxo hi ha
on jo puc fer
d'acord
és claríssim
que la immigració
és un fons
de cultiu
que et permet
dir moltes coses
però també t'has d'adonar
que te l'estàs jugant
te l'estàs jugant
perquè
tornem al dos límits
mentre tu et fiques
en la immigració
pel color
per la procedència
per tal
funciona
però no et fiques
en la religió
que és el límit
i aquest punt
i aquest punt
tornant enrere
el té l'acordornir
mai es va ficar
en la religió
mai es va ficar
en la religió
és la línia vermella
i les creències
però la política
mira
avui pots votar
un partit
amb un altre
una creència religiosa
és difícil
això no vol dir
que tu
amb una
amb la cotornida
amb algunes portades
o amb algunes
de les coses
que portava dintre
com la carta de papel
i tal
tu no
poguessis
llegir
o creure
una inflexió
religiosa
de fons
però no te la deia
no te la exposava
per què?
perquè con la iglesia
hemos topado
la sosleiem
passem pel costat
anirem fins a on
ens permet aquesta línia
i això ens permet
37 anys
de vida
escolta
torno a repetir-te
em trec el sombrero
davant de
si ho vam fer
sapiguant el que feien
o intuitivament
m'és igual
però el fet és
que va funcionar així
quan tu segueixes
amb la resta de publicacions
trobaràs el mateix
però tornant
a la pregunta teva
el Charlie Hebdo
se la juga
però fixa't
si la cosa és forta
passa el que passa
fan un número especial
que el compra tothom
i un any després
torna a estar
amb números vermells
què vol dir?
que no
que el tema
el tema ja
està superat
està superat
perquè França
amb la immigració
té un problema
tan brutal
tan íntim
que ningú el vol tocar
és un exemple
per dir-te
tu em parles
de l'humor italià
l'humor italià
és d'opereta
l'humor italià
és igual
vull dir
és igual
és barrué
és senzill
l'humor italià
té aquest avantatge
i la paraula
i a mi per exemple
un sub
un sub
un seguiment
curiosament
a mi així
se'n va lluny la cosa
però té la seva raó
és com
dintre del món
de l'humor italià
jo me'n vaig
i agafo la mafalda
de l'humor argentí
tu
tu
et sembla mentida
que me l'hagis
és una de les preguntes
que tenia
allò del Quino
i el Quino
el Quino
jo no sé si era
ja arribarà
ja arribarà
ja arribarà
és un exemple
l'humor italià
el resto de països
escolta
jo no he sapigut mai
de l'humor alemany
mai
mai
i sobretot
l'humor dels països nòrdics
ho estaven comentant
jo que he viscut a Alemanya
l'humor no
és un humor
totalment diferent
del d'aquí
i si nosaltres
no entenem
l'humor americà
o no ens agrada
ja no he dit res
d'humor alemany
jo recordo
una vegada
una noia alemana
es pega
amb un xist alemany
i feia plorar
més que riure
no no
recordo que em diu
sabes lo que es
sip sip sip
no què és
té una mosca volant
al revés
si això és humor
és molt fort
si això és humor
clar
et quedes una mica
dient
vale
però
a l'escandinau
li passa el mateix
per exemple
jo recordo
una frase
que a mi em feia
gràcia
en aquest sentit
té un
un dit sueco
que és
que és
una persona
que li falta un bull
allò que diem
a català
li falta un bull
però als serveis
és un després
un després
un després
és un que arriba
després
sí sí
que arriba després
ja m'explicaràs
a nosaltres
aquest sentit
de l'humor
és allò que dius
bueno
són exemples
que quan els sents
alguna vegada
i et quedes
però bueno
en canvi és curiós
perquè
a nivell
de l'humor
sense paraules
els anglesos
i els catalans
sabrè
tenim uns mims
fantàstics
però els anglesos
amb el
amb el Mr. Bean
anteriorment
amb el Charlie Chaplin
han marcat
una
els americans
amb el
Wester Keaton
és a dir
l'humor
sense paraules
és molt més comprensible
per nosaltres
el Wester Keaton
el Charles Chaplin
i el Robert Atkinson
el Robert Atkinson
i el Mr. Tatí
sí
el Tatí
el Jack Tatí
aquí estem
aquí estem
un moment donat
bueno
un moment donat
algú
troba aquest forat
i s'hi apunten
a diferents països
és com els americans
els americans
el que et deia abans
de la nació
però quin és el punt
d'inflexió
quan surt el
Saturday Night Live
que són els grans
humoristes
els grans còmics
americans
del cine
dels anys
a partir dels anys
70 i 80
el Belushi
això és el naixement
d'un humor americà
però és un humor americà
sí
però un humor americà
que aquest ha agradat més
aquest ha aconseguit
entrar més
sí
però no
però poc
no
però poc
a Europa
aquest humor
per exemple
el Saturday Night Live
jo me'n recordo
que precisament
el Saturday Night Live
neix
quan s'està morint
Franco
sí
exactament
i llavors
el Saturday Night Live
té una secció
que són notícies
abdat 10
no
nitrogis d'última hora
i me'n recordo
que mentre s'estava
la mort
de la
malaltia
de Franco
anaven parlant
i durant la tarda
i al darrere
hi havia una pantalla
que deia
Franco sigue vivo
i tornava
Franco sigue vivo
clar
vull dir
però clar
això és el que ells
entenen per humor
aquí no entenen
tu Rami
quants exemplars
poden haver vengut
a Europa
no però
és una
és una
exemplars
visions
visualitzacions
home
poques
poques
poques
no sé què dir-te
però vull dir-te
el seu ægit
es basa als Estats Units
sí
per això t'ho estic dient
i a més
és un programa
de televisió
molt complex
molt
molt complex
vull dir
d'humor
en té només
una secció
una petita secció
vull dir
és un programa
de
té
mira
té
té algo
de l'hormiguero
té algo
de la noche
del tal
té algo
té algo
o al revés
tots aquests
eren algo
del Saturnal
com vulguis
la resistència
sempre hi ha un cantant important
sempre hi ha un presentador
que ve d'un estreno
d'una cosa nova
vull dir
té uns sketchs
que estan molt treballats
tot això té
aviam
tornem
tornem
el 7 de maig
del 77
el senyor
Josep Hilario
crea
el jueves
ai mira
no ho sabia
per això entens
home
jo t'ho dic
perquè jo
al cap de 4 dies
al cap de 4 dies
vaig néixer
d'un altre any
jo diria que
no diria
dic
el jueves
és pràcticament
l'únic
semanari
d'humor gràfic
que encara es manté
a nivell nacional
sí
és l'únic
és l'únic
de tots aquests
vas tenir
la intuïció
la imaginació
el que vulguis
pel teu primer número
que va sortir
al carrer
amb el títol
Espanya
va de culo
força suggeridor
el títol
Espanya
va de culo
i el seu lema
el jueves
la revista
que surt
el viernes
també és un humor
d'aquest
hem dit
com es deia
l'hermano Lobo
la codorneta
mira realment
el jueves
es diu
mira
la revista
que surt el viernes
el jueves
el parim
el gin i jo
és una idea
que el gin i jo
en parlem
ens fa gràcia
i surt el teu
de posar-li
el nom
el jueves
i a partir del jueves
clar
és el que et dona
peu
a una sèrie
de posar-li
si tu no es digués
el jueves
no se'm hagués
d'acord
dir-lo
de vista
que salen
los viernes
això està claríssim
vull dir
com a l'hermano Lobo
semanari
d'humor
d'entro
el que cabe
una cosa
porta a l'altra
per dir-ho d'alguna manera
però bueno
aquí hi ha molta influència
del gin i de la seva forma
d'entendre l'humor
i que ens enteníem
molt bé
en aquest sentit
i llavors
doncs clar
què passa
que agafem
l'Òscar
que agafem
una sèrie
de col·laboradors
que tenen
aquesta gràcia
popular
diguem
i això comença
i agrada
i al jueves
doncs sí
que influïm tots
perquè tots diem coses
per exemple
em preguntaves abans
per exemple
què vaig fer jo
al jueves
doncs jo al jueves
amb la Maruja Torres
ens vam posar d'acord
per fer
els crèdits
de la revista
perquè sempre
ens feia molta gràcia
que la gent
es mirava tots els crèdits
volia saber
qui feia les publicacions
cosa que nosaltres
més o menys
passàvem
per sobre
la prova està
que
si tu
no t'ho miris així
però si comences
a mirar
el crèdit
de moltes publicacions
el 70%
és mentida
hi ha 3 redactors
i hi ha 50 noms
són 3
que me fan
no t'ho creguis
no et creguis
la relació
de crèdits
de col·laboradores
que posen
les publicacions
entre 3
fan 50 col·laboradors
més d'una vegada
és així
saps
per donar
com diuen
jo en pac
i qui parla
i nosaltres
vam dir
nosaltres anem a fer
a veure
tu trobes els crèdits
del jueves
i tu veus
que per exemple
diu
el que trae
el que trae
el cafè
la nit
el que hace
no sé què
i me'n recordo
que quan vam passar
la revista
a Z
altra vegada
que vaig tornar a Z
l'Antoni Alcensio
volia sortir
llavors va dir
el que pone la pasta
l'Antoni Alcensio
vol sortir
doncs ja el sortiràs
no et preocupis
perquè la forma
d'en certa manera
ridiculisa
la llista aquesta
de crèdits
llavors
una pregunta concreta
com
i per què
se t'ocorreix
crear aquesta revista
bueno
jo suposo
perquè vam pensar
que
que
per favor
havíem volat
massa alt
per això
que l'Ecadonia
ja estava sobrepassada
que el Papus
era massa barrué
i que podíem fer
algo
que toqués
el carrer
sense
perquè tu
des del començament
vas renunciar
a la línia
intel·lectual
amb el jueves
sí
totalment
per això t'ho dic
aviam
jo t'estic parlant
de percepcions
de quan era
bastant més jove
que ara
no
totalment
perquè
la percepció
que jo tinc
del jueves
és que
intel·lectualment
renuncies
a altres
sí
clar
però pensa
que ja estem
a l'any 77
ja estem en plena
ja hem obert
les portes
bueno
però el por favor
el que dius al 74
hem obert les portes
sí
però el 74
el fraco
encara és bé
sí
cuidado
aquests dos anys
canvien molt tot
allò que en diuen
com en diuen
la transició
la transició
sí
la transició
digui-li el que vulguis
però amb aquests dos anys
canvia tot
no canvia una cosa
no canvia
canvia tot
es destapen moltes coses
la gent es treu
al contrari
un es treu uns complexes
i se'n posa uns altres
sí
perquè el futurs
perquè el futurs
és que
a mi
d'aquesta època
no és el que
no em preocupa
perquè no
no
no
no
no
no
no
és el que preocupar-ne
sinó
la necessitat
que tenia molta gent
d'explicar
que ell no havia sigut
mai d'allò
que ell
estava esperant
la quantitat
de gent que em deia
és que jo
cuando pueda escribir
ya verás lo que escribo
que caray
cuando has podido escribir
no has escrito nada
i aquesta és part
de la cuestión
el típico
ells sempre acabaven
les seves actuacions
durant
un periodo
de dos o tres anys
i la próxima setmana
hablaremos del gobierno
per això
vull dir-te
que clar
i parlàvem
l'actitud de la gent
es va trobar
de moment
la prova la tens
en una publicació
que va aconseguir
sobreviure amb això
que va ser l'Ola
que encara viu
per això et dic
no es va sobreviure
sinó que
el seu problema
va ser
quines van ser
ara
les figures públiques
si ja no són
les del règim
a quin coño
vamos a poner
en las portadas
y que vamos a poner
dentro
i per sort
van trobar
la gent
l'inicial
gent del moment
i tot això
hombre
per què la
l'aristocràcia
l'aristocràcia
l'aristocràcia
li va costar
molt entrar
l'aristocràcia
li va costar
molt entrar
l'Ola
perquè a principi
tampoc
s'enfriava
no li interessava
però
l'Isabel Presley
va salvar
l'Ola
i el
Gullio Iglesias
van salvar
l'Ola
la separació
aquesta
va salvar
i tots aquells
van salvar
l'Ola
en el seu moment
ara torna a tenir
aquest problema
l'Ola
ara agafarà
la generació
la paraula
el que avui
està en moda
que és el Gerard Piqué
la Victòria Federica
entrarem tots aquells
perquè esclar
això està canviant
una altra vegada
però bueno
també em trec el sombreró
per una revista
que s'ha pogut sobreviure
des de l'any 46
bueno
pues alguna cosa deuta
segur
no
jo me recordo
quan parlàvem
a la redacció
a Nueva York
del New York Times
que tenen
una de les revistas
tenen
una de les revistas
d'aquestes femenines
un semanal important
que em deien
jo no entiendo
em deien
no entendemos l'Ola
nosotros publicamos
la foto
vosotros publicáis
20 veces
la misma foto
i dic
bueno
sí
és una manera
com una altra
però això
aquí ha funcionat
i el mercat llatí
ha funcionat
el mercat americano
que ha funcionat mai
sí sí
terra
tu estàs
al Juevis
fins
fins quin any?
fins al 78
que veixo
el grup Z
això mateix
doncs
l'any 78
la meva percepció
que amb el temps
al Juevis
els seus responsables
que jo no sé
si ja hi eres tu
es van adonar
que havien de rendir-se
les concessions
baixant la qualitat
cosa que va conduir
a la vulgaritat
i fins i tot
a la grulleria
la meva percepció
eh
i que és possible
encara
que sembli una paradoxa
que hagin estat
la causa
de la seva permanència
és a dir
tu deies
el Papus
Barrué
avui
la meva percepció
el Juevis
Gruller
tu ja no hi eres
per això
t'ho he dit
per ser ben clar
es posa
es produeixen
dues qüestions
jo integro
el Juevis
dintre del món
del grup Z
abans que jo me'n vagi
després
val
i llavors
els posem
com a director
perquè no sapiguem
a qui posar
posem un personatge
que es diu
José Luis Arviti
que apareix
com a director
de la publicació
i que intervé
una mica
però el problema
es produeix
que jo me'n vaig
i el Gine
es mora
aquest és el punt
d'inflexió
del Juevis
si el Gine
s'ha vingut viu
possiblement
no sé
cap a on han anat
el tema
i no m'ha d'interromper
però és que
si no
l'única neurona
tu sempre
m'has explicat
que com a referència
dintre del món
gràfic
hi havia senyors
hi havia senyorets
hi havia noviens
però una de les teves referències
ha sigut el Quim
és correcte?
l'altra el Gine
catalans
hi havia molta diferència
però si tu dius
si el Gine
no s'hagués mort
i jo no m'hagués
anat del Juevis
possiblement
el Juevis
no hagués
caigut
en aquest humor
populat
que no popular
populat ser
és a dir
per mi
de mal gust
però molt comercial
a la vista
el resultat
tu acabes de dir
una cosa
per exemple
el Quim
és el gran dibuixant
per això
deia
però necessita
un copi
necessita
algú
que faci els textos
al Guiol
li fan
per exemple
Martínez
el faig
el personatge
és meu
però necessites
algú
que faci
el copi
tot
tot el seu punt
de partida
i la seva explicació
el Quim
necessitava
que li diguessis
el que volies
i avui en dia
encara
tu li demanes
alguna cosa
i t'ho farà
fantàstic
jo recordo
que vaig intentar
fa uns 10 anys
jo volia fer
una versió
catalana
del
por favor
que es deia
la Boqueria
es deia
la Boqueria
una revista satírica
per aquí
per Catalunya
quin era el punt
de partida
el punt de partida
era una pàgina central
de la plaça
Sant Jaume
amb la Generalitat
i l'Ajuntament
i les clavegueres
passant informació
per sota
aquesta pàgina
està dibuixada
no s'ha publicat mai
i la va fer
la va dibuixar
el Quim
jo me'n recordo
que dintre del dibuix
que vam fer
com a idea inicial
i dic
no ha sortit
no s'ha fet mai
era un moment
que hi havia
el Maragall
que per exemple
qui hi havia
de
de president
de lloguer
no
d'alcalde
abans del Maragall
abans del Maragall
el Maragall
va ser
el Nacisarra
no
no sé qui hi havia
el Nacisarra
que li deixa
no sé qui hi havia
però si va
se'n va de ministra
i el Maragall
es queda
la broma
era l'ujer
que li deia
senyor alcalde
i el decorador
del senyor Maragall
que ve a prendre mides
això era
bueno
si haguéssim pogut
fer això
la prova
és que no em va seguir
el Batlle Montalbán
que jo li vaig demanar
que em fes
el tema de futbol
i per què?
perquè ja estaven
ficats en altres coses
no vam voler
entrar en aquest joc
però jo crec
que era un moment
aquest moment
era un moment ideal
perquè t'estic parlant
de l'any 92
era un moment ideal
per fer això
i que hi ha portades
de la Codornis
mai vistes
i pàgines
entre les de la Bugaria
mai editades
mai editades
el que fa
l'humor gràfic
bueno
en l'època de Z
publicacions
que no van arribar
a sortir
n'hi ha unes quantes
perquè idees
de fer publicacions
en teníem
a cada dos per tres
si no eren meves
a l'Antoni
o tal
sortíem
i llavors deiem
no no
això no pot funcionar
però
no això fora
però torna a mi
avui es despliva
d'abans
hi ha una que es deia
etcètera
que va sortir
un número
o dos
et sembla
que era de bricolàix
de bricolàix
sí
de bricolàix
de punt
de canxillo
i tot això
bueno
això no és bricolàix
això són els barals
barmanuals
bueno
és igual
són una mica
barmanual
ja no va continuar
vull dir
clar
ens va permetre
l'èxit de l'interviu
va permetre
al grup Z
fer moltes tonteries
moltes
provatures
però clar
provatures
però jo sempre he dit
el mateix
i ho torno a repetir
no oblidis
que el grup Z
des que va néixer
fins a que ha mort
va perdre calés
algú va guanyar
però jo t'asseguro
que és així
ja ja ja
torna a mi
el jueves
tot d'esses
aquest humor
populatxe
que jo t'estic dient
de mal gust
però molt comercial
perquè
continua
sobrevisquent
es continua venent
bueno
perquè llavors
fundada el 77
quines són les figures
perquè clar
quan Z se'l treu de sobre
perquè se'l queden els dibuixants
se'l queda
el José Luis Martín
i hi ha l'Òscar
i l'Iba
bueno l'Ibaia no
és mort
hi ha l'Òscar
i hi ha
dos o tres més
clar
aquí hi ha dos o tres nivells
d'humor
mira
fins i tot
dos
tires
que en dieu vosaltres
Maquel Navaja
i Històries de la puta Emili
fins i tot
això és de l'Iba
però les han portat al cine
sí
clar
imagina't
unes tires còmiques
i això és de l'Ibaia
que dongui
i això sí que és Charlie Hebdo
això és exacte
perquè això sí que és clavat
llavors això va creant
un nou humor
i aquí s'hi apunten
els dibuixants joves
que venen del Víbora
i aquells a partir d'aquí
però el Víbora
vol dir que no
el Madri Leng
ja era un humor més
massa
no
el Víbora ja és
ja es toca a fondo
per dir-ho així
però hi ha molta gent
que li agrada el Víbora
és com
és antisistema
sí
sí
és el humor antisistema
el Víbora és la CUP
per dir-ho d'alguna manera
que és curiós
antisistema
però l'estan dintre del sistema
sí clar
tot el que és anti
està dintre
està dintre
això és com
és igual
perquè
somriu
si el teu cor
es trenca
somriu
fa mal
quan batega
si el cel
està fosc
o està trist
ja ho veuràs
si somrius
travessant el mar
somriu
veuràs com demà
el sol vindrà a brillar
per tu
per tu
la teva cara
amb tanta llum
podria amagar-nos
la tristor
malgrat els ulls
siguin plens
d'aigua amb sal
més que mai
has de riure
més que mai
no et serveix plorar
no et serveixi
no et serveixi
no et serveixi
no et serveixi
no et serveixi
no et serveixi
si tu
si tu sorriu
si tu sorrius
si tu sorrius
si tu sorrius
La teva cara amb tanta llum
Podria amagar-nos la tristor
Malgrat els ulls siguin plens d'aigua amb sal
Més que mai has de riure
Més que mai no et serveix plorar
Veuràs la vida amb molta llum
Si tú sonris
Si tú sonris
Si tú sonris
Si tú sonris
Si tú sonris
Hem escoltat una cançó
del Charlie Chaplin
Charlie Chaplin, que estem parlant d'humor
Ho feia tot, tremendo
Era l'actor, l'ionista
el director, el compositor de la música
i aquesta cançó
que es diu Smile, somriu en català
interpretada per un Sant Justenc
que forma part d'un grup
que es diu Sidoní
i avui ens quadra perfectament
amb el tema que estem parlant amb el Josep
que és l'humor
en aquest cas és l'humor gràfic
el somriu, que diu que
més que mai has de riure, més que mai
no et serveix plorar
veuràs la vida amb molta llum
si tu somrius
és el que estem intentant
transmetre a vosaltres
els ben trobats oients
un somriure amb les explicacions
que ens està fent el Josep
que estem amb el jueves
i
el micròfon tancat
em diu
escolta, has de parlar d'una revista
que potser és la que ha durat
més temps
publicada
que és una revista anglesa
que es diu Ponch
va ser entre el 1841
i el 1992
i ara el 1996
va tornar a reprendre
fins al 2002
avui ja no hi és
però una revista anglesa
amb una circulació de 175.000
i l'exemplars
a l'any 40
és a dir
que
que déu n'hi do
una revista
que reflecte
com
moltes vegades
diem que un país
queda reflectit
en poques coses
per conèixer un país
tens que anar a un mercat
i veure
què és el que estan oferint
i què és el que mengen
tens que
llegir
la premsa
tens que
veure
el seu humor
i jo penso
que aquestes tres coses
queda bastant reflectit
com
com
com
com és un país
i la seva manera
d'interpretar-se
a la vida
bueno
pensa una cosa
jo soc més seguidor
de Ponch
que de Charlie Hebdo
veus
per exemple
la prova la tens
que la meva editorial
es diu
Ponch Publicacions
sí senyor
la teva
és veritat
per tant
jo
ja
combrego
amb aquest punt
i no oblidis
una altra cosa
com a fumador de poros
és que sapiguero
hi ha un poro
que es diu
Panch
i aquest poro
és precisament
per aquesta publicació
però el Panch
és cubà
però és dedicat
a Inglaterra
això no ho sabia
és que tu ets el mestre
jo no l'imitava
a ser un fumador
i seguint
les teves
l'olor del teu tabac
és una marca
dedicada
al mercat anglès
per això es diu Panch
fantàstic
jo he sigut
seguidor de Panch
jo comprava el Panch
no comprava el xalit
no he comprat mai
el xalit
bueno sí
que l'he comprat
jo ja
un moment determinat
que no
són maneres
aviam
el jueves
ara el tema
ha canviat llesorament
ara diuen la revista
que surt el dimecres
bueno
era la variano
el viernes
el miércoles
bueno
i seguint
la teva creativitat
s'ha vist involucrat
en moltes polèmiques
i diversos processos judicials
no
va superar
els números
de la Codornit
no
des de l'octubre
del 2013
és la revista d'humor
més antiga d'Espanya
estàvem parlant del Punx
que és la revista d'humor
més antiga
entre cometes
el món
on es va viure
però tot això
avui
ja molt allunyada
dels seus inicis
en la transició
amb tu
s'ha llorat
a un humor
d'evació
més en la línia
amb la societat actual
on predomina
diuen
l'audiovisual
o sigui
la imatge
predomina més
que el text
no
aviam una mica
com a curiositat
i tenint-te tu
a l'Espanya
dels segles
XVIII i XIX
les gacetes
satíriques
costumistes
eren els que despertaven
l'interès al públic
tot això
i després de la guerra civil
el que estàvem parlant
els espanyols
van necessitar
l'humor
de la Codornit
i l'editorial
preàmbul
de Bruguera
era el Gato Negro
que era el seu pare
sí senyor
per tant
el Gato Negro
i tot allò del català
de l'esquera
de l'autorratge
i totes aquestes
hi ha un món
que no en tinc massa idea
perquè no l'he seguit
a dir-te
però
que és evident
que hi és
i aquest humor
aquest humor
és un humor
molt polític
perquè ve de les
gacetes polítiques
de l'època
que eren molt agressives
i molt demoladores
cuidado
no han fet mai tan mal
les edicions
que hem estat parlant
fins ara
del que havien fet
amb aquestes
se'ls parlant ara
en la seva època
aquestes
havien tombat governs
i s'havia
i havia matat ministres
vull dir
o sigui
cuidado
estem parlant
d'una època
que això era
aviam
hi ha tantes coses
per parlar
però mira
en broma
en broma
voltem
una hora
i un quart
quasi d'una hora
jo ja estic afònic
avui no ve
divendres
de mes
i
acceptes el repte
no
accepto
la penitència
doncs no té gràcia
divendres
primer divendres
del mes de desembre
el senyor
el jamón
l'àdio aquí
quan hi ha moltes sors
per parlar
és el dia 2
no?
sí
és el compleany
el compleany de la Vivian
sant de la Vivian
santa Viviana
santa Viviana
santa Viviana
pues el celebrarem aquí
em comprometo
vivir en un orteu
que està aquí al costat
té una escultura
té 10 metros
te puja aquella escultura
10 metros
el Vaticano
el Vaticano
dedicado a santa Viviana
santa Viviana
que era una patricia romana
ja ja ja
era tan pija
com a mi
josep
no us en aneu
però
tornaràs
el primer divendres
de mes
per celebrar
Santa Viviana
i continua
ens explicant
quantitat de coses
que ens queden
quin remei
i es
ho
Tornem a la realitat
Tornem a tocar la taus a terra
i tornem a dintre del benvinguts
benvolguts i bentrobats
Joan, tornem amb tu
que ens explicaràs
Bé, avui tornarem una mica
a temes d'història
perquè hi ha uns aniversaris interessants
i realment no us voldria comentar
Abans que res, com sempre, gràcies a Josep
Ara, com parlàvem de revistes
m'ha vingut al cap la famosa revista Cocut
que va provocar
quasi quasi un aixecament militar
Per tant
Ullens, començarem amb una cançó
És una cançó himne
potser algú la coneix
no és massa coneguda
però escolteu-la
i després parlarem una miqueta
quina referència té
i a què ve a compte
Endavant
M trail
M trail
Es m'agra, eh?
És una marxa que, bueno, que en certa forma, doncs, no ho sé, d'aquelles que dius, m'agrada sentir-la.
Bé, aquesta cançó es diu Fatxeta Nera i és la cançó de l'exèrcit i de l'allà feixista quan va i en veia Vicínia.
I va dedicat, mal dedicat, a les noies negres que hi vien a Vicínia.
O sigui, una mica, doncs, és una burla sobre elles, bueno, les tractaven com esclaves.
El que entén la lletra, doncs, ho pot entendre.
Realment, el penes d'això, aquesta cançó és molt maca.
Va estar prohibida a Itàlia durant molt de temps, que jo sàpiga que encara estava prohibida,
el que passa és que amb el nou règim la Meloni no sé què farà, perquè, esclar, ve dels seus avantpassats.
Què diu? Vaig molt ràpid, eh?
Però, bueno, pel 193, diu.
Careta negra, preciosa Vicínia.
Espereu i espereu que s'acosta el moment.
Quan estarem amb tu et donarem un altre llenç i un altre rei.
Careta negra, seràs romana.
La teva bandera només serà la italiana.
Marxarem amb tu i desfilarem davant del dutxe i davant del rei.
El 24 d'octubre de 1922, Benito Mussolini passava a revista a les esquadres feixistes
abans d'un congrés a Nàpols.
El seu crit, ho ens donen el govern, ho ho farem nostre,
nosaltres mateixos caient sobre Roma.
Dit i fet, el dia 28, milers de feixistes es van dirigir a la capital
amenaçant de prendre el poder a la força.
El govern liberal de Uitch i Fata,
veient que molts militars donaven suport als camises negres
i ja dominaven ciutats del nord,
va demanar declarar l'estat d'excepció per protegir Roma.
Però el rei Víctor Emanueva III,
tement una guerra civil
i condicionat per la reina consort Helena de Montenegro,
de clares tendències feixistes, s'hi va negar.
Significar que la reina Helena,
reina consort d'Itàlia de 1900 a 1946,
també va ostentar els títols d'emperatriu d'Etiopia,
d'aquí ve també la cançó anterior,
1936-1941,
i reina dels albanesos,
1939-1943.
El més curiós,
el 2001 va ser nomenada serventa de Déu
pel papa Joan Pau II.
Si algú vol donar-li pleitesia,
va ser la festivitat a celebre el 28 de novembre.
Bé, al cap de dos dies,
el monarca encarrega Mussolini la formació d'un nou govern.
Abans, el billet feixista va fer una afirmació de fe monàrquica,
quan el partit feixista, el PNF,
s'havia declarat sempre netament republicà.
S'estava legitimant un cop d'estat.
Era l'inici de la revolució feixista.
Josep Pla, destinat a Itàlia en aquells moments,
ens escriu la situació del nord del país.
La propaganda del partit feixista era irresistible.
El xeto medio,
la classe mèdia que diem nosaltres,
en massa entrava a l'organització.
Feien mitja vida els locals dels faccio,
oi, el faccio italiano di combatimento,
sempre portant la camisa negra.
La violència es va apoderar als carrers.
Camises roges, socialistes,
contra camises negres.
Però per a molts polítics
i per a les evitges econòmiques de l'època,
Mussolini era un bluff.
I ell sabia que per arribar al poder
només tenia un camí.
Forçava voluntat del rei Vittorio Manuola,
mitjançant un alçament controlat
i perfectament organitzat.
Senyors, la marxa sobre Roma.
Recordem el que diu
Giovanitza,
l'himne feixista
i després de la República Social Italiana.
Giovanitza
és joventut en vitalià
i en quatre frases
recorden sempre el dut,
diuen
Giovanitza, Giovanitza,
primavera de bevesa
i feixismo la salvezza
de la nostra cività
per venit a Mussolini
txà, txà, alabà.
D'acord amb els historiadors,
unes 25.000 persones
van participar directament a la marxa.
Mussolini no hi era.
era a mi va esperar en notícies.
El líder era un pragmàtic.
Inicialment socialista,
no tenia una ideologia clara.
La va anar improvisant,
era un oportunista.
De jove era republicà,
ateu i socialista.
I va acabar pactant
amb la monarquia,
l'església
i els grans empresaris.
I per què Itàlia,
que formava part
de les potències guanyadores
de la Primera Guerra Mundial,
es va sentir tant
el dret a pocs extrems,
socialistes,
després comunistes,
feixistes.
El país es va sentir enganyat
pel repartiment de territoris
fetes per a aquelles.
No acceptaven
els tractats posteriors.
No havien aconseguit
calar-se terres
que els italians
sentien seves.
Ístria
havent patit
grans derrotes
al camp de batalla,
la batalla de Caporeto.
I la desmobilització
va provocar
un atur desmesurat
amb bona part
dels aturats
i bona part dels aturats
es van inclinar
cap a postura d'esquerra.
Uns altres,
els veterans de guerra,
van buscar
líders a la dreta,
fora dels partits tradicionals,
liberals,
monàrquics,
que continuaven
controlant
tot el poder polític
i econòmic.
Un cas especial,
el cas
del novelista,
poeta i dramaturg
Gabriel Benoncho.
Ideològicament
va militar
amb partits
d'extrema dreta,
passant pel socialista
i acabant
el partit feixista.
Era un gran amic
de Mussolini.
Però a part
de la seva trajectòria
literària,
sobretot
és conegut
per ser el fundador
de l'estat lliure
de filmes.
La desintegració
de l'imperi
austral-ongaresa
a la tardor del 1918
va acabar amb la fundació
del nou regne
dels serbis,
croàcia i esolens.
Si Itàlia
va incorporar
el Tirol del sud,
el nou regne
pretenia
el territori
de l'antiga Croàcia
depenent de l'imperi.
Els límits orientals
no calaven clars
i el 12 de novembre
tropes irregulars
itaveianes,
sota el comandament
del poeta futurista
de Nuncio,
van ocupar
militarment
la ciutat,
establint
el seu propi estat
amb el nom
de regència
itaveiana
del Carnaro,
dirigida
i presidida
pel poeta.
Així,
fins al 1920,
en que mitjançant
el Tercat de Rapal
es convertia
en estat
lliure del Fiume.
Avui
seria la ciutat
de Rigeca.
Estant independent
fins al 1922,
on va ser incorporat
el regne d'Itàlia.
Curiós,
que és curiós
que, en certa forma,
durant quatre anys,
quatre anys
recents,
va haver-hi un estat
independent
que va donar
aquest temps
a una part
molt propera
a nosaltres.
La història
del Fiume
d'Anuncio
portaria
un programa sencer.
Masses arrastrades
per la seva oratòria
creadora,
culte als heroïns,
ciutat
obocaust,
el crit de guerra
anunciar
ella,
ella,
a l'alà,
ja en parlarem
algun dia.
Però és curiós,
repeteixo,
un estat independent
a Europa
entre el 1918
i el 1922.
Però tornem
al nostre amic,
en Benito.
Mussolini
va seduir
homes d'acció,
nacionalistes
decebuts
i grans empresaris
que ho van utilitzar
per assassinar
bílbers d'esquerra
pensant
que ho podrien controlar.
No va ser així.
Mussolini
estava disposat
a fer tot el gís
de guió
que fes falta
per manar
i pel camí
eliminar
alguns dels seus
antics camarades.
Aquí també
hi hauria molt
que parlar,
en certa forma
només citar
que l'estructura
del lideratge
dels camises negres
es basava
en quatre bílbers.
El Mussolini
tenia
una gran passió
per l'estructura
de l'antic
imperi romà.
Per tant,
eren els quadrombiri
que es deien.
Bé,
aquests quadrombiri
van desaparèixer,
una mica
com van desaparèixer
els que anaven
amb en Franco
els primers dies
de la Guerra Civil
o de la postguerra.
Uns van ser assassinats,
diuen que per trobar
les amigues,
segurament els mateixos
italians.
Altres van ser
fusellats
pel mateix Mussolini
o un d'ells
va ser fusellat
el mateix dia
que va fer fusellar
amb el seu gendre,
l'anciano.
Vol dir que,
en certa forma,
va arribar el moment
que el Mussolini
es va treure de sobre
qualsevol competència
que tenia
i es van convertir
en un dictador absolut.
La marxa sobre Roma
va ser convertida
en l'instant fundacional
de la dictadura feixista.
Però tan decisiva
va ser?
No.
De fet,
el govern com a tal
de Mussolini
es va establir
el 1924.
El que passa
és que la propaganda feixista
va convertir
el 28 d'octubre
en la festa nacional
i en el primer any
de l'era feixista.
S'organitzar
una nova marxa
sobre Roma
especialment
escenifical
i totalment disciplinada.
Una bona part
de les imatges
que hi ha sobre la marxa
que podem veure
en reportatges
són de la versió
feta el 1923
i no pas de l'original.
Desorganitzada
i barruera.
Feta en tren
i en camions
i en molt pocs casos
a peu.
La caiguda
del dictador
vaig molt ràpid
perquè la història
d'aquest període
és molt llarga
però en certa forma
anem al que considerem
més importants.
Bé,
el dictador
es va produir
la seva caiguda
durant la primavera
del 1943
va ser destituït
pel Gran Congrés
del feixisme
i arrestat
en un hotel
de l'àrea natural
del Gran Sasso
els apenins.
El rei
volia evitar
la invasió d'Itàlia
cosa que no va aconseguir
doncs els aviats
avançaven pel sud
i l'exercit nazi
conqueria
el nord de la península.
La història
no acaba aquí.
S'inicia
l'operació
Eiche
Roure en català.
Una operació
de rescat
executada
per un comand
de palacaidistes
de la guerra
metgelemana
dirigits
per Otto
Skorzeny
coronel
de les
Waffen
SS
i
per cert
refugiat a Espanya
sota la protecció
del govern franquista
i convertit
en multimilionàrit.
Va morir
crec
a la costa del Sol
com morien
tots aquests.
Mussolini
és recolvocat
a Sabó
una petita
viva
al costat
del llac
de Garda
i fundar
la república
social italiana
un estat
titeia
de l'Alemanya
nazi
on ostentà
el títol
de dutxe
de la nació.
Les finances
del nou estat
depenien exclusivament
i enterament
dels alemanys.
El govern
prohibir
o aquest nou govern
titeia
prohibir
sindicats
partits
vagues.
Van ser coneguts
pels seus escàndols
i la seva corrupció.
Després parlarem
d'una pel·lícula
que detecta
molt bé
aquests fets.
Finalment
el 25 d'abril
del 1945
els partisans
van impedir
que Mussolini
escapés del país.
Fautres
era a Milà
i executat
el juny
de la seva amant
Clareta Petacci
i altres membres
del partit
fagista
a la Piazza
de Boreto
de Milà.
Així
va acabar
43 anys
d'una dictadura
unipersonal
que sense ser
tan cruel
com a hitleriana
va ser responsable
de la mort
de milers
de dissidents
del genocidi
a Bílvia
i Etiopia
de la decisiva
ajuda
a les tropes
subrevades
del general Franco
de la persecució
dels jueus
no ho hem d'obrir
també.
Seria interessant
conèixer
el paper
de les dones
durant el règim
feixista
com podeu pensar
poc
molt poc
només citar
la toscana
Piera Castelli
Fondevi
una de les fundadores
del partit
postfeixista
moviment social
italià
el 1946
partit
d'on van sorgir
alguns dels creadors
dels germans
d'Itàlia
la formació
de l'actual ministre
Giorgio Meloni
que no para
de negar
el seu passat
siguen positius
siguin positius
acomiadem-se
amb un himn antifeixista
un autèntic
cana de llibertat
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Una mattina
mi sono alzato
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
Bela Chau
O ve la txau, ve la txau, ve la txau, txau, txau
Si jo, bo jo, de partitjano, tu me debis ser pelir
E ser peliré
Beba txau
O beba txau, beba txau, beba txau, txau, txau
Hi ha moltes versions d'aquest himne partitjà
Versions de gent tan coneguda com a Viv Montan
Com els qui va per lluny
I una versió que aquí a Espanya, o l'estat espanyol
Es recorda molt perquè va ser l'himne del Ma Casa de Papel
Una sèrie molt famosa que va durar 4 o 5 anys
Aquest era l'himne d'aquesta sèrie tan coneguda
Pels que estiguin interessats, us dic
En algun llibre o alguna pel·lícula
Que realment tracti el tema que entra a la marxa sobre Roma
I de l'època del Mussolini Itàlia
En quant a llibres, pel meu, el millor és un que es diu M, Mussolini
El fill del Secre
D'un italià que es diu Antonio Scurati
És d'ara, però s'ha sortit molt recentment
Després n'hi ha molts més, ja s'aniran mirant
Però també, per si algú té curiositat per saber
Quin tipus de poesia feia el Gabriel Ben-Anuncio
M'he apuntat dos títols
Era poeta futurista, ja ho he dit abans
Un és el Eu Placer, que està publicat en castellà només
I un altre, una mica més llarg, són los cuentos del río pescara
Realment difícil d'entendre'ls
I finalment us parlo de pel·lícules
Aquí és que n'hi ha moltes i n'hi ha algunes títoles sanes
Abans he dit que n'hi hauria
Per coneixer-ho que era Sabó
N'hi ha, la molt coneguda del Pierpau o Passolini
Sabó o 100 dies de Sabó
Realment tracta especialment el tema aquest
Una altra, n'hi ha moltes
Vintxere, una gran pel·lícula del Marco Bellocchio
Una jornada particular
Amb la Sofia Borreño Mastroniani
Amb una visita que fa el dutxe
I mentre ells dos estan en una habitació
Els últims dies de Mussolini
Té com Mussolini, del Sheffirabi
Dos mujeres, Vittoria Sica
I una molt divertida, que no l'he vista, però
És molt nova
Una que es diu Sono Tornato
Fa potser 10 anys
Alemanya va sortir una pel·lícula
En què era El retorn del Hitler
El Hitler apareix a principis del segle XXI
En una plaça de Berlín
Vestit com vesteix i, en certa forma
Les relacions que té el Hitler
Amb tota la gent d'aquesta època
I com a poc a poc va agafant el poder
Doncs els ciutadans s'ho van copiar
I ara fa dos anys van treure una pel·lícula
Que es diu Sono Tornato
Que és exactament el mateix
Però en versió Mussolini
El Mussolini apareix
En una plaça de Roma
I les relacions que es van formant
A la gent que va trobant
I es va introduint a poc a poc
A més jo recordo una frase meravellosa
Bueno, meravellosa
De la pel·lícula del Hitler
Que el Hitler quan veu
Que tot el que hi ha ara
Que no tenia a mitjans del segle passat
Diu
Si el Goebbels estigués aquí
I veiés els mitjans de comunicació
I les formes de comunicació
Ens haguessin fet els amos de tot el món
Va, no és això
Espero que hàgiu passat una bona estona
Fins el proper dia
I see trees of green
Red roses too
I see them blue
Aquests anys han sigut molt llargs
Hem parlat de quaranta i pico d'anys
Lògicament intentant resumir
No moltíssim
Centrant-me en la marxa sobre Roma
I una mica el que va representar
En aquests moments
Podríem parlar lògicament
De moltes més coses
És una època molt complicada
I el que estigui interessat
Els hi recomano
No les parelles que ho esperaré
Estes sempre són fàcils de veure
Sinó aquest primer llibre que he llegit
És un totxo, ja us ho dic
Quatre reflexions
O quatre sentiments
Que de la setmana passada
Amb aquesta
Doncs s'han ocorregut
Content per la victòria
De Muba de Silva a Brasil
Malgrat
Totes les paraules
Totes els intents de canviar vots
Dels Neymars, Romario, Rivaldo i companyia
Trist
Per la del Netanyahu
Decebut
Per la creació de periodistes virtuals
Na Joana Masdeu
Per defensar persones indefensables
Fins la propera setmana
Gràcies, agents
Aviam, fins ara
Fins ara
Hem fet un repàs a la història holística gràfica
El Joan has explicat la història del fàcil italià
Josep, tu quines històries has explicat?
Bé, jo acabaré
Bueno, acabaré
Continuem-ho de la setmana passada
Aquest tas d'ho diguéssim
Acabaré perquè podríem amplir programes i més programes
Amb allò que em vaig inventar de títol
La persona no ha apareguda
Com les portades de l'acodornit
Sí
Avui
Mira que no ens preparem res
Perquè el nostre equip de producció
Que és ampli
I dóna molt l'abast
I on s'ho té tot controlat
És increïble
La màgia de la ràdio
Bé, però el que dèiem això
Vaig parlar de la persona no ha apareguda
Aquells projectes que s'havien fet
Alguns s'havien posat primeres pedres
S'havien fet els plànols, etcètera, etcètera
Però alguns misteriosament
O no tan misteriosament
Perquè n'hi ha altres que només els esmentaré
Perquè dic, n'hi ha molts, eh?
Molts, molts
Doncs hi ha molts monuments
Que per un motiu ja no hi són
Però que sí que van existir
El Palau que va donar nom a la plaça Palau
Els jardins dels Camps Alicis
Amb la seva important muntanya russa
Tocava passets de Gràcia
Que només queda un passatge que es diu així
El monument Antonio López
Del cap de vall de la via de la Ietana
I molts altres
I això és la ciutat desapareguda
La no apareguda és aquesta
Que és una ciutat que podríem dir virtual
Que un bon dia trobes un llibre
O trobes un article
I dius, ostres, això com va anar, no?
És curiós, és curiós
Veiem
Projectes que no podríem seguir anomenant
Ja dic, n'hi ha molts, molts, molts
Alguns es van presentar per l'iniciativa pròpia
Algú va presentar l'ajudament
Podríem fer això
Es podria fer tal cosa, tal altra
I, doncs, passaven per alt i ja està
Altres, doncs, sí que s'havia fet
Doncs, s'havia fet un concurs
Convocat per l'Ajuntament
La Diputació
La Generalitat
I alguns, doncs, no s'arribaven
No s'arribaven a fer
El guanyador, eh?
Em refereixo
Si es presenten 12 i tal
Tens 11 persones no desaparegudes
O són els 11 perdedors
Però aquests, diguéssim, no compten
Pot sortir un dia, doncs, amb una història
O com a currículum d'aquell arquitecte
O d'aquella persona que va presentar aquell projecte
Que, doncs, mira, no va tenir la sort de guanyar
Però hauria sigut maco, potser
O hauria sigut més que no
El que es va arribar a fer, etcètera, etcètera
Aviam
Com que hi ha molt part i arremenar
Avui parlaré de dues
Que d'haver-se construït
Hauria sigut un referent i un canvi
Del perfil de la ciutat
Però primer, rematarem algunes coses
Que vam iniciar, doncs, l'altre dia
Vaig començar a parlar dels primers gratacels de Barcelona
Però què és un gratacels?
Quan podem considerar que un edifici és un gratacels?
Sembla que un gratacels ha de ser un edifici
Evitat que sobressurti entre els altres del seu voltant
Això seria, diguéssim, un mínim, no?
Una torre molt alta
Per posar-hi al cap damunt una antena
No la consideríem un veritable gratacels
Si la torre de Babel hagués existit
Seria primer gratacels o no ho seria?
Com que no devia ser un edifici habitat
Doncs segurament, segurament no
Ho seria la piràmide de Giza
Amb els seus 140 metres
Que durant 3.800 anys va ser l'edifici més alt del món
Podríem considerar un edifici habitat
Habitat per una sola persona morta
Més aviat un monument, no?
Però bé, no és igual
Podríem dir que és això
Un edifici amb un únic inclí i a més a més mort
És un poc un animal de companyia
Vull dir que...
Sí, d'entrada ens estàs transmetent
Que els primers gratacels volen ser les piràmides
I els bastant lògic
Sí, com a edifici, sí
Però ja dic, en principi
Com a gratacels
No queda prou clar
Hauria de ser un lloc on hi visqués gent
O sigui, la torre de comunicacions de Collserola
És l'edifici més alt d'Espanya
El més alt de Catalunya
És el més alt d'Espanya
Però no és un gratacels
És una torre
Perquè hi ha unes antenes i no hi viu ningú
El segon més alt d'Espanya
És, no me'n recordo
És un de Madrid
Ah, la torre de Picasso, dius?
És el segon? No m'ho crec
No, ara no
No, és la torre Caja de Madrid, aquesta
Però el més alt tenim nosaltres, aquí a Collserola
Sí, poca broma
El més alt de Catalunya
Que es veia l'alt 92
Amb els jocs olímpics
Té 288 metres
El més alt de Catalunya
Però el més alt del Reino, també
També, sí
Déu-n'hi-do
Com a edifici
Ara, no com a edifici habitat
Com a edifici habitat
Doncs seria la torre Caja de Madrid
Que llavors hi va gent a treballar
Que té 250 metres d'alçada
I va ser inaugurada el 2009
Això, doncs, com a curiositat
Tornem amb el poble animal de companyia
Em referia a això
Perquè, doncs, hi ha molta, molta discussió
Amb el temps s'han anat reformulant els conceptes
De les estructures deserts més lleugeres que la pedra
I el ferro van permetre una escalada
A l'alçada dels edificis
I el terme gratacels es va aplicar
Per primera vegada
Els edificis de construcció d'estructura desert
D'almenys 10 pisos
Al final del segle XIX
Segons aquesta definició
El primer gratacels va ser el home insurance
Originàriament de 10 pisos
Amb una alçada de 42 metres
A Chicago
El 1885
És el que dèiem abans
És un gratacel
Perquè eren més alt que els que tenia al voltant
I destacava
Ara això semblaria una joguina
Com el nostre skyline de Barcelona
Comparat amb el de
Amb el de Xangai, per exemple, no?
Que diuen, tio, però si això
És una maqueta, no?
Tep, una pregunta
Per exemple, a Washington no hi ha gratacels
No
Perquè, per lleny
Cap edifici que es faci a Washington
Pot superar l'altura del Capitoli
Es pot considerar el Capitoli amb gratacels?
Perquè és el més alt de la ciutat
Sí
Sí?
Almenys al començament
Una mica per les definicions que fa
Esclar, però no en poden fer cap més
Mentre no canvien la llei
Allò és el màxim
És el màxim
És el més alt d'allà
Seria el gratacels de Washington
Aquest gratacels
El poses a Nova York
Són aquestes coses
Ja dic, és molt opinable
Perquè després es va discutir
Si a l'alçada mínima
Havia de ser 100, 150, 200
O més metres
Si té 30 pisos
Més o una mica menys
Són aquelles coses
Que depèn de cadascú
No hi ha una llei escrita
No hi ha una formulació
Que digui això és un gratacels
Però bé
Serveix per això
Per fer una mica de controvèrsia
I anar explicant coses
Per pura curiositat
He buscat els edificis
Més alts del món
I he trobat una llista
De 75
Fins del 2020
No us els penso citar
Perquè tampoc cal que la...
Per curiositat
No tens
El més alt del món
Que són les Torres o les Petrones
O l'han superat
L'han superat, no?
Però eren les Petrones, veritat
L'any 2000
El més alt
Era la Torre Califa de Dubai
De 888 metres
I 163 pisos
Pep
Fa 22 anys
Això t'he d'haver evolucionat molt
Sí, però ja no l'he buscat
Ah, ben fet
I tot va ser l'any 2000
Ja n'hi ha prou
És que si no t'has animat
Quins és el lloc
Que té més gratacels?
La tecnologia
Deu haver canviat molt
Sí, clar
La ciutat que té més gratacels
Per exemple
És Hong Kong
Per una raó
D'espai
Necessiten espai
I llavors, per tant
Aquells són els que en tenen més
De tot arreu
I a l'últimament
Els que tenen més gratacels
Doncs són llocs molt allunyats
D'Estats Units
No?
Per això dels gratacels
Perdona que t'interrompeixi
Hi ha una sèrie
Molt, molt nova
A Movistar
Que parla
Dels grans gratacels del món
I acaba ara
Acaba el 2022
Per tant
No recordo
M'ho vaig mirar
M'ho per sort
L'altre dia
I no recordo
Quin és el darrer que han fet
Però ja sortiran tots
No sé si és Singapur
O Malàcia
O no ho sé exactament
Però us ho recomano
Perquè estava bé
Els grans gratacels del món
Per molt d'estat
Són molt interessants
Oh?
Bueno, doncs
Tornem a Barcelona
I anomenarem gratacels
Els edificis més alts
I ens quedarem tan amples
El primer gratacel de Barcelona
Va ser l'edifici Urquinaona
L'edifici Fàbregas
Que es va construir en dues fases
Entre el 1936 i 1944
És un edifici mix d'habitatges i oficines
Situat als carrers Trafalgar i Junqueras
Que fa cantonada a la plaça Urquinaona
Davant del que és el Teatre Borràs actualment
Ara ja no ens sembla un edifici tan gran
Però l'any 45
Amb 15 pisos
Era el més alt de la ciutat
I ho va ser durant uns quants anys
L'arquitecte era
Luis Gutiérrez Soto
Un jove arquitecte de Madrid
Que estava al corrent
De totes les tendències del moment
No tan sols dins de l'estat
Sinó també d'Europa
La guerra
Va interrompre l'obra
I gràcies a que ell
Va optar pel bàndol franquista
No es va haver d'exilar
I va poder acabar l'edifici Urquinaona
Anys després
L'any 45
A Madrid va fer molts edificis
Un crepat de cines
El Ministeri de l'Aire
Palauets d'habitatges unifamiliars
I grans blocs d'habitatges
També
El fet de pertany al bàndol guanyador
Doncs això
Li va facilitar l'escola
Li va facilitar les coses
Arquitectes represaliats o l'exili
Li van deixar el camí lliure
Però cal reconèixer
Que era un bon arquitecte
Que tenia una bona formació
Com a curiositat
Només us diré
Que de jove
Havia jugat el primer equip
Del Real Madrid
No sé si era
Li deien Pichichi
No era el Pichichi
Però li deien Pichichi
Perquè era el que marcava vols
Tampoc he volgut mirar
La seva història
No m'ha quedat exacte
Ja en tenim prou amb en Piqué
Ara
Els 60 metres
De l'edifici Urquinaona
Es van veure superar
L'any 50
Pels 72
De l'edifici
Del Banco Vitalicio
El Passeig de Gràcia
El Passeig de Gran Via
Davant del Cine Comèdia
I l'època Porcioles
Del 57 al 73
Va suposar
Una gran destrossa
En els edificis de l'Eixample
Amb una gran quantitat
D'àtics i sobreàtics
Que van enllitir
Molt la silueta
De la nostra ciutat
L'any 23
El dictador Primo de Rivera
Ja va donar
Alguns permisos
De remunta
Com es deia
A l'autorització
D'afegir
Un o dos pisos
Als ja existents
També va passar
Cap als anys 40
Per tal de fer contents
Alguns propietaris
Ja que no podien
Aumentar els lloguers
Que augmentessin els llogaters
Però res en comparació
De l'època de Porcioles
En aquesta època
També es van construir
Edificis alts
No només aquests àtics
I sobreàtics
Es va fer la llei
D'edificis singulars
Això amagava
O dissimulava
Que eren alts o massals
Que se saltaven
Certes normatives existents
Però com que eren singulars
Podia passar
Es va fer la torre
Alquinaona
El 71
Que té 22 pisos
I 70 metres
Tres més que l'edifici
De 1944
Aquell que està a quatre passes
La torre de Colom
El 1970
De 110 metres
I 28 pisos
Que va estar molt temps
Deshabitada
La talaia diagonal
A l'Avinguda Sarrià
El 1971
Amb 71 metres
I 22 pisos
L'hotel Torre Catalunya
A tocada
L'estació de Sants
El 1970
80 metres
Més 20 de l'antena
Que el Corona
I 25 plantes
El banc de Sabadell
El 1969
83 metres
La Caixa
85
El 1974
I molts altres
Entre el 80 i el 89
Va ser la torre
Tarragona
La torre Allianz
I els hotels arts
I la torre Mafra
Del 2000 al 2009
La cosa es dispara
I es va del rècord
Amb 13 edificis alts
Tres a l'Hospitalet
I un d'ells
A l'Esperia Tower
A l'Esperia Tower
I set més
A la plaça
De les Glòries
De la pasta de les Glòries
Enllà
La torre Glòries
Més coneguda
Com la torre Ackbar
O el Hilton
De diagonal Mars
Els edificis alts
Es van desplaçant
Cap a les puntes
Cap a la zona franca
I la zona
De la fira
D'Hospitalet
O el nou terreny
Que es va guanyar
Amb l'acabament
De la diagonal
En queden tres
El Consorci
De la zona franca
Dels 13 que he dit
El Consorci
De la zona franca
L'Hotel Vela
Dissenyat per Ricard Bufill
Que originàriament
Havia de tenir
168 metres
I l'Ajuntament
Va obligar a reduir
A 99
I la torre Mare Nostrum
Inaugurada
El 2005
En 86 metres
Coneguda també
Com l'edifici
Gas Natural
Projectat
Per Enric Miralles
Que va morir
I va dirigir
L'obra
La seva dona
També molt bon arquitecte
La Benedetta Terlebo
Aquest és l'edifici
Que en el programa anterior
Us vaig dir
Que era considerat
Pel Moma
Un dels més bonics del món
I no us vaig dir
Quin era
Perquè dir que m'ho guardava
Per avui
Doncs avui
Ha arribat el dia
Era aquest
El que tenia
La síndrome de l'edifici malalt
Alguns treballadors
Van patir
El que es va dir
En aquell moment
Bueno
És el nom
De la malaltia
Però no la coneixíem
Fins al moment
La hipotròfia semicircular
Degut als camps electromagnètics
Que s'hi generaven
I la manca d'humitat
Per la falta de ventilació
Després d'uns arranjaments
Va tornar a obrir
Sense més problemes
La hipotròfia semicircular
Aquesta
Era que
Desapareixia el greix
Sota la pell
En certes parts
Del braço i del cos
I feia com una mena
D'enfonsament
Per dir-ho fàcil
Ho he buscat una mica així
I no em vaig atrevir
A resumir-ho
De cap altra manera
Perquè vaig veure
Que la cosa era una mica complicada
I encara
Doncs ficaria de la pota
Una mica amb això
Ja s'entén el que va passar
I
Per acabar
Diré que del 2010
Al 2022
Es van construir
8 edificis
I va guanyar
La zona de la Fira d'Hospitalet
A la zona de Diagonalmar
Per 5 a 3
Barcelona
Ha intentat sempre
Preservar el seu nucli
D'edificis gegants
Per mantenir
El seu caràcter mediterrani
No sempre ha tingut èxit
Però hauria sigut
Pogut ser molt pitjor
I tornem a la Barcelona
No apareguda
El primer gratacels
Sabeu que el primer gratacels
D'Europa
Havia pogut estar situat
A Barcelona
I concretament
A la plaça Catalunya
Els arquitectes nord-americans
Howells i Rogers
Van dissenyar el 1918
El que havia de ser
El gratacels més alt d'Europa
I que es construiria
A la plaça Catalunya
Concretament
El solar que ara ocupa
El FANAC
El Triangle
El projecte arquitectònic
Una torre de 130 metres
D'alçada
I 30 plantes
No sé quins edificis alt
Hi haurien a Europa
L'any 18
El més alt a Barcelona
Era la catedral
La façana negòtica
Que es va començar
Amb motiu de l'exposició universal
Del 88
I es va enllestir
El 1913
I feia 80 metres
La torre metàl·lic
La torre metàl·lica de Jaume I
Que suporta el telefèric de Montjuïc
Ja és una torre
Ja no és un edifici
T'etre
Com hem començat dient abans
Es va inaugurar el 1931
I fa 107 metres
Doncs imagineu-vos
Totes aquestes coses
El mateix telefèric
Que havia de funcionar
Per l'exposició del 29
I que per manca de pressupost
No es va arribar a fer
Si el projecte
Hauria estat tirat endavant
No hauria estat superat
Fins a l'any 92
Amb l'Hotel Arts
I la torre Màfret
De 154 metres
Si em deixeu fer
Una mica d'aquell urbanisme ficció
Que tant m'agrada
Us diré que segurament
Un cop oberta la veda
Dels edificis
El rècord d'alçada
S'hauria batut abans
O potser hauria estat
Bombardejat durant la guerra
I segons el seu estat
Es reconstruiria
Amb un gest paternalista
De les autoritats franquistes
O quedaria com un solar
Fins als anys 60-70
D'on en sortiria una altra
Que ja ens poguessin pagar
A nosaltres mateixos
Però bueno
Tornem
Tornem a tocar de peus a terra
Tot va acabant això
En projecte
I va sortir
I va sortir
A instàncies
De Ramon Sellers Miró
El capdavant
D'un grup d'inversors catalans
Aquest promotor
Es va proposar
Comprar diversos solars
De la plaça Catalunya
I construir
Un gran edifici
Que havia de llotjar
Oficines
Un hotel
Galeries comercial
I en el subsol
Una estació del ferrocarril
El projecte
Era massa innovador
O massa car
Per una Europa
Que sortia de la Primera Guerra Mundial
Tot i que el lloc
Era l'ideal
La naturalitat
De l'estat espanyol
Doncs
Va provocar
Que a Catalunya
I a Barcelona
Concretament
Hi haguessin molts canvis
Bons i dolents
Va entrar
Va entrar
Va entrar
La droga
Que no n'hi havia
No n'hi havia gaire
Va venir una prostitució
De luxe
Que no sabien
Ni que existia
Va haver-hi
Doncs molt
Mercat negre
Però
També es van enriquir
Molts
Molta gent
Venent
Productes
A un bàndol
I a l'altre
No?
Però això
No era el concepte
De ciutat
Que es tenia
I es volia
En aquest moment
Per a Barcelona
Un gratacels
Com aquell
No hi encaixava
I menys
Al centre
De la ciutat
Els arquitectes
Que els inversors
Van escollir
Tenien tota la categoria
Per fer la feina
Per això
Hobbles
Va guanyar
Quatre anys després
Juntament amb
Raymond Hood
Un dels concursos
Més importants
De l'època
El de la seu
Del Chicago Tribune
A una impressionant torre
D'estil neogòtic
De 141 metres
I 36 plantes
Construït entre 1923
I 1926
Que va esdevenir
Una de les referències
De la ciutat
L'altre arquitecte
James Rogers
Va desenvolupar
Els seus treballs
Principalment
A les universitats
Com la de Yale
I Columbia
On va deixar
També edificis
D'inspiració neogòtica
La revista
American Architect
Va publicar
El 29 de desembre
De 1920
Un article
Amb el títol
Espanya tindrà un gratacels
I entre altres coses
Deia
Espanya i gratacels
Ens costa trobar
Congruència
En ajuntar
Aquestes dues paraules
Perquè tendim a pensar
Que aquell és un país
De patis
Edificis baixos
I terrats plants
Això vol dir dues coses
Primera
Que les converses
Van durar força temps
I semblava que aniríem
Per bon camí
Perquè fins i tot
Una revista
Al cap d'uns anys
En va parlar
I que realment sí
Som més aviat
Edificis baixos
I darrers plans
Si no fos per l'exposició
De l'any 2009
Cerdà
150 anys
De modernitat
On es va presentar
Una maqueta
D'aquest gratacel
Que va provocar
Un grapat d'articles
Com el de Llarge
Hermoix
A la Vanguardia
El 25 de novembre
Del 2009
És un dels quadres
Que he consultat
Juntament amb el llibre
La Barcelona desestimada
De la doctora
En història
Carme Grandes
Aquest solstrat gratacel
Encara estaria més
Més oblidat
La plaça Catalunya
Va tenir
Atres projectes
De grans edificis
Com per exemple
L'edifici de la Telefònica
Amb un projecte guanyador
Que no s'arribaria a construir
Que potser en parlarem
Un altre dia
Avancem 37 anys
I ens plantem
A l'any 1955
En el mateix emplaçament
L'arquitecte
Josep Maria Bosch
Aimeric
Que a més
Era enginyer industrial
I empresari
Va presentar
Un projecte
Espectacular
Per edificar
Un gratacels
Bosch Aimeric
Era un home excepcional
Amb una gran capacitat
De treball
Tenia un lema
Com més treballo
Més sort tinc
Que es va fer imprimir
En una placa
Al seu despatx
Al passeig de Gràcia
Com més treballo
Més sort tinc
Curiosament
Hi havia un jugador
De golf
Americà
D'origen spa
Que es deia
L'itrevinho
Que sempre deia
Yo contra más entreno
Mejor jugo
Más suerte tengo
Sí, sí, sí
Aquest senyor
Bosch Aimeric
Va néixer a Girona
El 1917
I va morir a Barcelona
L'any 2015
Va ser primer
De la seva promoció
D'enginyers industrials
Va fer carrera
La carrera d'arquitectura
En un temps rècord
Sembla que
Tres anys justets
L'any 1944
L'INI
L'envia com a delegat
Als Estats Units
On aprofita
Per fer un màster
De dos anys
A l'Institut Tecnològic
De Massachusetts
Però el va fer
En un sol any
Essent el primer espanyol
En obtenir el títol
I on va assistir
A classes magistrals
Que impartien arquitectes
De la talla
D'Albert Alto
La Corbusier
O en Walter Gropius
Déu-n'hi-do
Va ser propietari
De l'estació d'esquí
De Masella
Va construir
L'hotel
De Cap Sassal
Els consultoris
De l'Aliança
El Pare Claret
Va fundar
I construir
Institut d'Estudis
Nordamericans
L'edifici
De la Caixa Madrid
Instal·lacions
De les bases
Nordamericanes
Els plans
No són secrets
Ningú els ha pogut veure
Habitatges
Per als alt comandaments
De les desmentades bases
Ciutats petrolíferes
A l'Orient Mitjà
I la Clínica
Puerta de Guerra
A Madrid
Entre moltes altres coses
Gràcies a ell
Es va instal·lar
A Barcelona
I no a Bilbao
La SEAT
Va crear
Un grup immobiliari
I una fundació
Va rebre la creu
De Sant Jordi
El 2013
Això és un resum
Molt i molt resumit
De les seves activitats
Aquest home
Doncs si hagués sigut americana
Ara n'haurien vist
3 o 4 pel·lícules
Tornem
Amb el seu projecte no realitzat
En té altres
Com per exemple
Un hotel flotant
O un barri residencial
Enganxat a la muntanya
De Montjuïc
Seguint el cinturó litoral
Parlem però
Del nonat gratacel
De la plaça Catalunya
És estant
Que una persona
Amb aquest currículum
I amb els seus contactes
No aconseguís
És el seu propòsit
L'edifici de 140 metres d'alçada
I 40 pisos
En una superfície
De més de 150.000 metres quadrats
Hauria de llotjar
Unes grans magatzems
Un hotel
Oficines
Sales d'exposicions
Tres cinemes
Un aparcament
Per a més de mil cotxes
I un heliport
A la coberta
Amb espai
Per acollir
Més d'un helicòpter
Com un aparcament
De...
De helicòpters
L'Ajuntament estava d'acord
També tenia el suport
De personalitats
I empresaris
Tant barcelonins
Com estrangers
Entre ells
L'exalcalde
Miquel Mateu
Conegut com Mateu
Del dels Ferros
Tot i que va guanyar
El concurs internacional
Convocat per el Pla
D'Ordenació de l'Illa
Limitada
Per la plaça Catalunya
I els carrers
De Palai i Vergara
Els diferents propietaris
Del Solar
Van iniciar un llarg litigi
Per tal d'evitar-ho
Tot i que va fer
Alguns canvis
En el seu projecte inicial
Tot va ser en va
L'any 1968
El Tribunal Suprem
Va ratificar la sentència
Que invalidava els acords municipals
I de la Comissió d'Urbanisme
Finalment
Va desistir
La ciutadania
Tampoc hi estava d'acord
Per l'impacte visual
I la possible ombra
Sobre la plaça
També algú insinua
I suposo que tenen més raó
Que totes les altres
Però no se sap
I potser un dia
Hi haurà algun article
O algun llibre que en parli
Que tenia invenges
Per la ràpida obtenció
Del seu títol d'arquitecte
I que li van posar
Totes les traves
De sota mà
Que van poder
Ja ho veurem
Així va acabar la història
El possible segon
Gratacels de Catalunya
Podria fer un grapat
Més de programes més
Amb monuments
Com he dit abans
Com ara la font monumental
Al mig de la plaça Catalunya
D'Antoni Gaudí
Projectes per al plaça de les Glòries
La proposta del barri blau
Ictínia
Que recorda el que hem esmentat
D'aquest d'en Bosca i Marí
Que era una proposta personal
De l'alcalde Trias
La torre de la Sagrera
De frangeli
De 148 metres
I 34 plantes
Que es va anomenar
El vel de la núvia
Hi ha maquetes
I tal
Que estan molt
És maco
Què més
Projectada l'any 2009
Per l'arquitecte
Zaha Hadid
Aquest el vel de la núvia
Com a icona del campus
Interuniversitari
Diagonal Besòs
A la zona del fòrum
Tot i que se'n va posar
La primera pedra
L'edifici
Caracteritzat
Per un singular joc
De volums
No es va aixecar mai
I així
Podríem seguir
I moltes altres
Digues
Sí, digues
Ajuda'ns de Wikipedia
Que és el nostre amic
Actualment
Si no va equivocar
A la Wikipedia
L'edifici més alt del món
És la
Jedash Tower
A l'Aràbia Saudita
Que passa
Deus mil metres
Ja, m'he sentit
Doncs fixa't
El barri residencial
Seguint el
Iaillers
És el cementiri
Sí, clar
Amb uns apartaments
Hem vist els al mar
Magnifici
Fantàstic
És un barri residencial
Seguint la muntanya
De Montjuï
I tranquil
Ningú es protesta
S'està movent
Veus
El Joan té
Millor informació
Que mentre està
En l'equip de producció
M'ha dit
Que al Wikipedia
L'edifici més alt
És el Burkhalifa
A Dubai
Ja, ja
En 830 metres
I el segon
150 metres
Que en fa 680
Que el nom ja
Se l'esporta
Que es diu
Merdeca
Que està a Kuala Lumpur
Doncs el Jedash
Mil un metres
Déu-n'hi-do
El PSOE
Impedeix
Donar suport
A l'oficialitat
Del català
A la Unió Europea
Això es produeix
Després que el propi govern
Acordés en la mesa de diàleg
Amb Catalunya
Impulsar el català
Com llengua cooficial
En el Parlament Europeu
Uf
És per jugar cadires
És a dir
La realitat
Supera la ficció
Avui
Benvolguts soients
Hem fet un programa històric
Hem repassat
La història
Amorística gràfica
La història
La història del facio italià
La història dels projectes
No adults a terme a Barcelona
Tornem amb noves històries
En el proper programa
En el proper programa història
En el proper programa història
En el proper programa història
La història
En el proper programa història
En el proper programa història
En el proper programa història
Amorística gràfica
Amorística gràfica
Amorística gràfica
El proper programa història
Iscribable
Scingen
Basta
Fins demà!
Fins demà!