Despern la ràdio de Sant Junts, 98.1.
Un club molt replegat per...
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
I see trees of green, red roses too.
I see them bloom for me and you.
And I think to myself
What a wonderful world
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed day
The dark sacred night
Benvinguts, benvolguts i ben trobats.
Científicament, la malaltia de l'Alzheimer
la causa una sèrie de mutacions d'un sol gen
en els cromosomes 21, 14 i 1.
Cadascuna d'aquestes mutacions
fa que es formin proteïnes anormals
i cadascuna d'aquestes mutacions
exerceix un paper en la descomposició
de la proteïna amiloidea.
Aquesta descomposició
forma part d'un procés
que genera formes nocives de plaques amiloides
que és un gegell distintiu de la malaltia d'Alzheimer.
Aquesta explicació científica
la corroboren els científics
que creuen que hi ha molts factors
que influeixen en quan comença
i com evoluciona aquesta malaltia neurodegenerativa
i que fa que morin les cèl·lules nervioses
dites com neurones
i s'atrofinen diferents zones del cervell
que no és una malaltia contagiosa
però sí progressiva i reversible.
L'Alzheimer es va descriure per primer cop
com malaltia neurodegenerativa
l'any 1906
pel psiquiatre i neuròleg alemany
Elois Alzheimer
del qual la patologia rep el nom.
La primera persona a ser diagnosticada
va ser August Detter
pacient d'Alois Alzheimer en el 1901.
És la demència més freqüent?
Doncs estadísticament la pateixen
7 de cada 10 casos de persones diagnosticades amb demència.
A Catalunya, avui, hi han diagnosticats 100.000 casos.
A Espanya, 700.000.
I en el món es sobrepassen els 50 milions de persones
amb aquesta afecció.
Per parlar,
aprendre i prendre consciència,
avui està present en el mini estudi de Ràdio d'Esvern
la Fundació Alzheimer Catalunya.
Eulàlia, Sònia, benvingudes.
Moltes gràcies.
Hola, gràcies.
Com esteu?
Molt bé.
Aquí a punt de parlar.
En primer lloc,
voldria enviar una cordial salutació
a Aurora Santín,
que és la directora general
i avui no ha pogut estar present amb nosaltres
en aquest programa radiofònic.
I la primera qüestió se la planteja a Eulàlia,
que, entre altres coses,
és la presidenta d'Honor.
Eulàlia,
qui sou a Alzheimer Catalunya Fundació?
Bé, Alzheimer Catalunya Fundació
som una entitat
que tenim una missió molt determinada,
que és donar suport, orientació i visibilitat
principalment a les persones
que pateixen algun tipus de demència.
Alzheimer, com m'has comentat molt bé,
és la més, diríem, més prevalent,
però parlem de demències en general
i, sobretot, els cuidadors,
que en diem nosaltres principals,
que són la majoria d'ells familiars,
que estan al costat,
i també els professionals,
que també tenen els seus temes
a l'hora d'haver de cuidar,
de tenir una formació molt específica.
És una fundació que, en principi,
era en associació,
i va néixer d'una inquietud
de professionals
de diferents àmbits,
des d'àmbit de la medicina,
la psicologia,
el treball social,
infermeria,
quan, en un moment determinat,
ningú de nosaltres coneixia
el que era l'Alzheimer.
Va haver-hi una conferència important
a Barcelona
i, en aquell moment,
doncs, qui feia, doncs,
la xerrada principal
va dir
la malaltia d'Alzheimer,
aquesta malaltia tan coneguda
i tots de coneguda,
no era res per ningú de nosaltres,
això era cap a l'any 87,
i una sèrie de professionals
que ens trobàvem
que venien persones
que no acabàvem d'entendre,
que venien diagnosticades
amb coses pròpies de l'edat,
arteriosclerosi,
i no és propi de l'edat
oblidar el nom dels teus éssers estimats,
no és propi de l'edat,
doncs, jo què sé,
posar-te el pijama damunt de la roba,
hi ha una sèrie de trets
que no són habituals ni normals,
i unes famílies
realment,
com diríem,
desmuntades la paraula
per entendre,
a punt de claudicar
en un llenguatge més professional,
que ja no sabien què fer
ni podien,
perquè no els hi dormien,
perquè es perdien
per una sèrie de qüestions.
Arran d'aquella jornada,
vam començar,
que la va fer la Diputació,
concretament a Barcelona,
a les Llargs Mundet,
vam començar activant-se
a una sèrie d'edit
de professionals,
i aquí va començar,
va ser el primer nucli
del que després seria
l'associació
i el que després seria
la fundació.
Amb els anys
de treballar,
era totalment voluntari,
desinteressat,
tots teníem
les nostres feines,
però ens trobàvem
i miràvem,
doncs,
de donar visibilitat,
a part de la malaltia,
sobretot,
a les famílies,
en aquell inici,
que després hem anat canviant,
i també,
sobretot,
totes les persones
que estàvem patint
en aquest moment
la malaltia aquesta.
Amb el temps,
com que vam anar canviant
i, a més a més,
ens vam convertir,
a part de donar aquest suport,
fer grups de suport,
des d'un bon inici,
així, doncs,
així,
l'any 88,
va ser quan ens vam inscriure
com a associació,
ja vam començar
a fer suport,
teníem fins i tot
una biblioteca específica,
amb un local petitet
que ens deixaven els amics
de la gent gran,
uns dies a la setmana,
i al final
amb un centre
al carrer Estúries,
que compartíem
amb l'associació
de malalts de sida,
o sigui,
que ha sigut
una evolució
bastant llarga,
i en aquell moment,
doncs, bé,
com a associació,
tots anàvem
predicant,
per dir-ho d'alguna manera,
per donar coneixement
de la malaltia,
per donar coneixement
del que passava,
perquè la gent
entengués a les persones,
perquè la gent
entengués a les famílies,
i amb el temps
ens vam convertir,
també,
a més a més,
en entitat tutelar,
que llavors es deia així,
ara ha canviat la llei,
i el ser entitat tutelar
ens va semblar
que potser seria bo
fer el canvi a fundació,
i cap al 2004,
2005,
ens vam convertir,
o vam intentar,
doncs,
ser fundació,
ho vam aconseguir,
i vam presentar
la fundació,
concretament,
al Palau Robert,
amb un acte
que va ser
molt maco,
llavors,
pels que hi érem,
a més a més,
la presentació
la va fer en Xavier Graset,
se li havia mort
la mare d'Alzheimer,
feia just una setmana,
va ser un acte
molt emotiu,
per perdre'l
i per tot el públic,
no havia vist mai
tanta gent
encorbatada plorant,
però,
i a partir d'aquell moment,
som fundació
d'Alzheimer Catalunya,
hem anat creixent,
donem molta força
sobretot a la persona,
partim de la persona,
dels seus desitjos,
dels seus interessos,
i sobretot,
molt de suport,
que això ho explicarà molt bé
a la Sònia,
a tota la part,
doncs,
d'aquest cuidador
que pot ser un familiar,
com a vegades és un amic,
com és la parella,
vull dir,
depèn una mica.
L'Eulàlia Cucurella
és gerontòloga,
antropòloga,
màster en qualitat
assistencial,
assistencial
i treballadora social.
Quina és la vostra missió?
Bueno,
la missió una mica
ja l'he dit,
és aquest suport,
aquest donar visibilitat.
Però la vull remarcar,
perquè quedi ben palets,
el motiu de per què.
Sí,
molt temps abans,
una mica,
dèiem,
el nostre lema
és donar veu
a qui no té veu,
però no és que no tingui veu,
és que la persona
que pateix la malaltia
en un moment determinat
no pot expressar
el que sent,
com se sent,
a vegades ho expressa
doncs amb un gest,
però has de saber
llegir aquest gest també,
eh?
I no tothom sap
llegir aquests gestos,
per això també
fem molta formació
professionals
perquè sàpiguen
com,
no?,
com captar,
com saber,
com viuen
allò que els hi diem
o fem,
o com podem arribar
a captar nosaltres
com se senten
en un moment determinat
enfront a una actuació.
i això ho ensenyen
a menors familiars,
fent tallers,
la Sònia,
doncs,
porta tot aquest àmbit,
no?,
però, vull dir,
la nostra missió
seria com aquesta,
no?,
donar,
acompanyar,
acompanyar,
donar suport,
mai substituir,
mai,
però donar suport
sobretot a la persona
i sobretot a qui
el cuida al costat
i també molt
als professionals.
Perquè a vegades,
potser jo,
perquè he estat
professional també
del sector,
sembla,
doncs,
com si el professional,
no,
no sabés,
no captés
i el professional
també té molts sentiments
envers la persona
i també pateix
en moments donat
quan veu que aquella persona
pateix i no sap
explicar-nos realment
el que està sentint.
Per tant,
donem molta formació
als professionals
per poder captar
professionals
a tots els nivells,
eh?
Per això s'agraeixo tant
que m'hagueu donat
el suport
amb sensibilitat
i amb bona energia
quan no sé pronunciar
la paraula
assistencial.
Farem un test.
Farem un test.
La Sònia
és una gran especialista
en això.
Quines
i què són
les demències?
Què em vol respondre?
Doncs jo mateixa.
A veure,
al final,
les demències
són un tipus
de patologies
que provoquen
una pèrdua
neurocognitiva,
no?,
de manera progressiva.
Això provoca
que al final
les persones
vagin tenint
una merma
i un augment
dels dèficits cognitius
que al final
es veu traduït
també en una falta
d'autonomia
en les activitats
i la manera
de funcionar
en el dia a dia.
Llavors,
demències
hi ha molts tipus,
no?,
com em deies tu
al començament,
l'Alzheimer
és la més freqüent,
abarcaria aproximadament
el 60%
o el 70%
dels diagnòstics
de demència
que hi ha,
però hi ha
de molts tipus
en base
a què és el que causa
aquest inici
de deteriorament.
Tots tenim
bastant clar,
no?,
que quan parlem
d'un Alzheimer
és un tema
que,
sobretot al principi,
ens crida molt
l'atenció
a nivell de memòria,
no?,
aquests oblits,
aquesta falta
de recordar,
doncs,
què és el que he fet
durant el dia d'avui
o de demà,
però en base
del tipus de patologia
aquests símptomes
inicials
poden ser diferents.
Ens trobaríem
des de demències
per Parkinson,
demències vasculars,
demències
per cossos de Levi,
que sí que és veritat
que quan ja hi ha
una evolució
i ens trobem
en fases ja més moderades
o així de la patologia,
s'assemblen força,
però sí que poden tenir
alguns símptomes
diferencials,
sobretot inicialment
o en el que és
el transcurs
i la progressió
de la malaltia.
Digues, digues.
Sí, no,
que m'agradaria afegir
que la Sònia
ha fet una gran descripció,
no?
Però a vegades,
Vox Populi,
durant molts anys
s'ha confós
la demència
amb malaltia mental
i això sí que penso
que és important
que ho diem aquí
amb un mitjà,
que qui té
una demència
no és un malalt mental
i això és important
de saber
perquè sense voler
a vegades
la societat
barregem
barregem
o canviem
i que les demències
aquestes
poden ser
primàries,
com molt bé
ha comentat,
però que n'hi ha
unes de secundàries
que són
produïdes
per algun altre fet
com pot ser
un tumor
al cervell,
com pot ser
abans
encara n'hi ha
però la sífilis,
vull dir
l'abús d'alcohol,
l'abús de droga,
algun element
d'aquests
que provoca
a la llarga
una mort de neurones.
És a dir,
per simplificar-ho
i deixar-ho clar,
una malaltia mental
pot estar
produïda
per altres
malalties
que no tenen
res a veure
amb el cervell
però que afecten
el cervell,
és correcte això?
I una demència
és una malaltia
que es desenvolupa
al cervell.
Ho dir per tenir-ho,
per deixar-ho clar.
El que passa
és que la malaltia mental
és una malaltia
que ja
és de la persona
com si diguéssim
que aquesta derivació
que jo he comentat
serien demències
també,
però produïdes
per una altra
malaltia.
La Sònia Maimó
és neuropsicòloga
especialitzada
en envelliment
i demències
i actualment
és la directora
de l'àrea
de persona
i família
de l'Alzheimer
Catalunya Fundació.
Jo he apuntat aquí
que
Ronald Reagan,
la Rita Hyvo
del Salton Heston,
el Jean Wilter,
el Charles Bronson,
el Peter Folk,
Adolfo Suárez,
el Pasqual Margall,
el Jardí Solitura,
la Carmen Sevilla
i darrerament
la nostra veïna
aquí de Sant Jús,
la Carmelías,
que amb 71 anys
va comunicar públicament
fa uns mesos
que l'havien diagnosticat
la malaltia.
El fet
que aquestes persones
conegudes,
hi ha agafat unes quantes,
no?,
de les que he anat,
hi ha gent,
ni trobant per internet,
doncs fa gent pública
la seva malaltia,
contribueix
a acabar amb la credència
que l'Alzheimer
afecta de manera preferent
els que tenien
o tenen un nivell social
o cultural més baix.
Jo diria
que ningú
se salva
que li pugui tocar
i això
obre portes
per comunicar-ho
i deixar de sentir
que és una cosa tabú
o que he fet jo
per mereixer.
I això
ho extrapolaria
amb el càncer,
aviam,
que jo tinc,
se m'ho coneixen
moltes preguntes,
quins són els principals
o els primers símptomes
i quins senyals d'alerta
hauríem de tenir en compte?
La Sònia?
L'Eulàlia?
Jo mateixa,
si vols anar complementant.
Us podeu esplejar
perquè tenim
tot el programa,
tenim molt de temps
i a més
quan acabem el programa
obrirem
un torn de preguntes
amb el Joan i el Pep
i a qui s'ho vulgui afegir.
Més que res.
Però,
escolta,
no aneu
minces d'explicació.
Cap problema.
Per no generar
amb la gent angoixa
que a vegades
pensen
m'he deixat,
no trobo tal
i ja se'n va anar el nou.
Ho veus?
Això mateix.
Per això
intento,
jo com a neòfit
i a més
aquí com a entrevistador vostre,
deixar clar
les coses
que per una persona
que no en sap,
que no domina aquest tema,
la diferència
entre demència
i malaltia mental,
la missió vostra.
Intentaré recalcar
perquè
no ens emportem
i qui ens escolti
no pensi
una cosa diferent
del que és
la realitat.
Sònia,
tu mateixa.
Doncs,
a veure,
quan parlem d'Alzheimer
és el que dèiem abans,
no?
Moltes vegades,
tots tenim bastant clar
que és una malaltia
que té una afectació directa
sobre la memòria.
Tot i això,
també és veritat
que a vegades
no és el primer símptoma
que tenim.
Llavors,
sovint,
el que hem de mirar
sobretot
és tot allò
que suposi un canvi
en quant al funcionament
que tenia
o estem tenint
nosaltres mateixos
sobre com actuàvem
o com fèiem
les coses abans.
Llavors,
canvis d'estats d'ànim
que en principi,
per exemple,
no tinguin una causa,
no?
Que no creiem
que tinguin
un fundament objectiu.
Aquesta,
per exemple,
apatia,
el fet
de estar com
més despistat,
no?
És que el típic
d'ostres,
és que mira,
se m'ha passat
per alt,
que tenia aquesta visita mèdica
o que avui
m'esperava
en algun lloc.
moltes vegades
també iniciem
aquest tipus
de deteriorament cognitiu
per problemes
de llenguatge,
no?
El típic
efecte de la punta
de la llengua
que en un moment
o altre
ens passa absolutament
a tots,
no?
De,
ostres,
doncs ara,
si home,
com es deia això
que tinc aquí
sobre la taula,
no?
Que a tots,
això que deia l'Eulàlia,
no és qüestió
que cada vegada
que tenim
qualsevol petit
fallo,
no?
O despiste,
anem corrents,
no?
A fer una consulta mèdica,
però sí que quan veiem
que se'ns van ajuntant
més d'un símptoma,
per dir-ho així,
sempre està bé
o no està de més
poder fer una consulta
bàsica
al metge capçalera,
per exemple,
perquè ens digui
si realment
hi ha alguna motivació
que pugui estar causant
tot això.
O sigui,
al final serien
totes aquestes coses
que també d'una manera indirecta
poden afectar
la nostra capacitat
d'atenció.
Llavors,
sí que a vegades
es solapen
moltes vegades
amb, per exemple,
símptomes depressius
perquè quan a nivell anímic
no estem
en el nostre millor moment,
sí que és veritat
que prestem menys atenció
a les coses.
Si jo no presto atenció
a les coses que faig
és més freqüent
que se m'oblidin
o que tingui
aquests petits errors
i de més.
Per tant,
sempre s'ha de mirar
en context
però sí que
totes aquestes
petites errades
que en un altre moment
potser no ens trobaríem
o el fet de
començar a errar
en activitats
diguéssim complexes
que nosaltres fem
en el nostre dia a dia
que ja no és una cosa aïllada
sinó que dius
ostres,
no,
és que començo a tenir
un rendiment,
per exemple,
a la feina més baix
és que tinc
d'invertir més temps
a l'hora de fer
aquestes coses
és que hi ha
potser detalls
que se m'escapen
podria ser un bon indicatiu.
També cal tenir en compte
que a vegades
com molt bé deia la Sònia
amb el tema
aquest de les depressions
hi ha hagut gent
diagnosticada
de depressió
que després
doncs no ha sigut
una tal depressió
ha sigut un inici
de malaltia
i els han estat
com medicant
que no dic
que és que tinguin errors
sinó que és que
hi ha un moment
que costa molt
saber el fil
entre una cosa
i l'altra
i molt bé
com deia la Sònia
hi ha altres situacions
que també et bloquegen
això que dèiem
que a vegades
diem amb els amics
te'n recordes
quan parlàvem
tot seguit
perquè ara sí
aquell, no allò
aquell llibre
i no ens surt el títol
de res
però és molt important
doncs
entendre
que també
l'estrès
bloqueja
perquè a vegades
ens hem trobat
amb preguntes
i sobretot
la Sònia
que porta més
aquesta part
de familiars
que ens pregunten
si és contagiós
no hereditari
contagiós
per què?
perquè el cuidador
principal
comença a oblidar coses
comença a no saber
on t'ha col·locat
les coses
per què?
perquè va estressat
vull dir
pensem que
cuidar
moltes vegades
és estressant
quan un no dorm
quan un no sé què
i llavors
el cuidador
moltes vegades
està quasi
tan afectat
amb altres situacions
que molt bé
explicarà ella
que no pas
la pròpia persona
que pateix
la malaltia
llavors
per deixar-ho clar
tal com havia dit
jo al començament
i vosaltres
ho corroboreu
no és una malaltia
contagiosa
sí que és una malaltia
progressiva
e irreversible
fins avui
exacte
és correcte això
deixar ben clar
quan
es pot
entre cometes
prendre en sèrio
que he d'anar
a un neuròleg
amb les dades
que vosaltres
heu dit
resumiu
amb 3 o 4 punts
quan
poden saltar
les alarmes
per anar
a un
neuròleg
jo perquè no sé
pronunciar bé
programa
ni sé dir
qualitat
assistencial
correctament
no hi aniré
per ara
aniré
per altres coses
però per ara
no hi aniré
feu el resum
preferiria
que respongués
la Sònia
però sí que
quan a la pregunta
d'abans
lligava
amb que
per exemple
a la fundació
una de les coses
podríem dir
si fóssim
al món empresarial
una de les línies
que hem obert
noves
és tot el tema
de neuropsicologia
que la mateixa Sònia
i una altra companyia
fan una sèrie de proves
amb entrevistes
i tal
per esbrinar
si realment cal
doncs
estem ja
començant
un inici
d'una demència
o realment
és una situació
i millor ho explica
l'explicació
l'explicació
l'explicació
a veure jo crec que així
i resumint-ho molt
i tenint en compte
que després
cada persona
és un cas
i que sobretot
el que dèiem
hem de comparar-ho
amb el rendiment
que jo podia tenir
fa un any o dos
perquè si sempre
tinc un molt mal
la memòria
doncs seguiré
tenint mala memòria
però sí que
el fet de tenir
aquests petits oblits
més referents
a la memòria
a curt termini
per dir així
de les coses
més recents
aquest seria
com el primer símptoma
després la desorientació
tant pel que fa
al temps
com pel que fa
a l'espai
és a dir
ens trobem que
les persones
que estan iniciant
aquest tipus
de deteriorament cognitiu
tenen dificultats
per situar-se
en el moment
en què estan
pot ser el mes de l'any
la hora del dia
que és el que toca
fer ara mateix
segons l'horari
establert
i també
a nivell d'espai
perquè tenim
més dificultats
a l'hora
d'orientar-nos
i arribar potser
a llocs
poc familiars
o fer recorreguts
que no fem
d'una manera freqüent
aquí si li sumem
també al tema
d'aquestes dificultats
de llenguatge
incipient
que inicialment
no són una cosa
preocupant
i el meu canvi
de rendiment
en quant a
l'eficàcia
que jo tinc
a l'hora de funcionar
en el meu dia a dia
per mi serien motius
suficients
com per fer
una consulta
al metge de capçalera
per veure
si s'ha de fer
un estudi
més a fons
o sigui que
amb els
no sé
amb els
les explicacions
que els has donat
els inputs
que ens expliques
en un principi
pot ser
justificat
l'anar
a neuròleg
no com
s'explicava abans
a Auràlia
que deia
home perquè t'has oblidat
dos vegades seguides
el mòbil a casa
i tinguis que tornar
enrere
doncs no és motiu
per anar a neuròleg
ara
si aquest oblid
ja és comú
de deu vegades
que surts a casa
i s'ha de tenir oblidat
o les claus
o perd objectes
i no forçosament
té per què ser l'Alzheimer
podria ser una altra història
o no saber
per què serveix
aquell objecte
que ja és
la base
diríem
no
no coses
per veure les claus
i l'altre
no saber per què serveixen
aquí està
la diferència
un objecte
que sigui comú
perquè si
ens dones aquí
una clau
d'aquelles
especials
i això perquè és
no
ha de ser un objecte
normal i comú
jo crec que en qualsevol cas
sí que és important
sortir de dubtes
llavors
si
jo no estic tranquil
perquè veig que alguna cosa
està fallant
o tinc la impressió
que potser després
objectivament
no hi ha
no hi ha senyals
que m'estiguin indicant això
el fet de poder anar
al metge de capçalera
que ens farà com una petita entrevista
i un test de cribatge
si surt bé
perfecte
perquè jo podré estar tranquil
o en qualsevol cas
em diran
mira
sembla que potser
té a veure
amb el teu estat d'ànim
amb el nivell d'estrès
que portes
i per tant
també podré prendre mesures
però inclús
en el cas
que no estigui clar
si realment
estem començant
un deteriorament cognitiu
el fet de tenir
aquesta
mesura objectiva
inicial
ens permet
que si jo d'aquí
un any
continuo tenint
aquesta percepció
d'alguna cosa
està fallant
quan torni
al metge
de capçalera
tindrem una dada objectiva
amb la que comparar
el meu rendiment
de fa un any
tenim ara
en aquest moment
a la fundació
ens venen moltes persones
perquè
concretament la Sònia
i d'altres
fan aquestes proves
fan valoracions
neuropsicològiques
de gent que està
angoixada
en un moment determinat
i llavors
doncs
a vegades
marquem
doncs home
potser sí
caldria anar
ja
directe
a part d'alda capçalera
cap al neuròleg
o no
o vull dir
és qüestió
d'un moment
i tal
i cada vegada
tenim més gent
que ve a la fundació
en aquest sentit
no
no diagnostiquem
però sí que
podem orientar
en un moment determinat
ara
se m'han obert
moltes preguntes
que possiblement
seran repetitives
perquè
moltes preguntes
entren dintre
de les explicacions
que feu
però
tu
has explicat
Sònia
que
o tu dir-ho d'una altra manera
amb un test de cribatge
es pot saber
si un
per exemple
amb un test del Covid
tu saps si tens Covid o no
sí
amb un test de cribatge
per l'ASMR
es pot detectar
si és o no
no
o necessites altres coses
no
el diagnòstic
de qualsevol demència
és bastant més complex
que això
per això
sí que
amb el test aquest
que es comentava
per exemple
del metge de capçalera
que normalment
s'utilitza el MEC
o el Minimental
són unes bateries
que estan estandarditzades
i que tots els professionals
reconeixen
de la mateixa manera
et permet veure
si pot haver-hi
una sospita fundada
d'un inici
de deteriorament cognitiu
però després
aquí sí que
és bàsic
el poder fer
una exploració
neuropsicològica completa
on no només mirem
la memòria
o l'atenció
sinó que
puguem fer un mapatge
de totes les funcions cognitives
i aquestes proves
neuropsicològiques
sempre s'han de complementar
amb analítiques
amb proves de neuroimatge
i amb un seguit
de proves mèdiques
que el neuròleg
tenint tota aquesta informació
serà qui ens dirà
si tot això
és suficient
com per fer el diagnòstic
d'una demència
o si encara no hi ha
prou indicis
però necessitem
tota aquesta informació
és com
el 100%
100%
seria una biòpsia
al cervell
i com que això
no ho podem fer
quan on està viu
doncs
com molt bé ha explicat
la Sònia
necessitem
una sèrie
de bateries
de neuroimatges
d'indicadors
que ens demostrin
que realment
en allà
i llavors
ens diagnostiquen
mitjançant això
com que cada vegada més
també la medicina
va evolucionant
la part més neuropsicològica
també
i amb proves
més fidedignes
doncs avui en dia
et diagnostiquen
ja molt
molt
filant
molt prim
però
fins fa uns anys
i al 100%
hi ha molta gent
que dona el cervell
i a vegades
han estat diagnosticats
doncs no sé
jo conec un cas
d'una demència
Vicksbanger
donació del cervell
i quan et ve
després l'informa
doncs és un Alzheimer
amb vascular
perquè clar
la simptomatologia
és molt similar
vull dir
hi ha alguns tipus
de demències
doncs com
les frontotemporals
o així
que es donen
més a gent
més jove
que potser
la persona
no té tanta consciència
que té una demència
hi ha uns trets
una mica diferents
o canvis de caràcter
potser són
de demències
de cossos
de levi
o de pell
però
el 100%
és a través de biòpsia
i clar
això quan estàs
viu
no t'ho poden fer
perquè és just
si t'agafen
una part
aviam
que puges
al nivell
més alt
del meu coneixement
un Alzheimer
vascular
Alzheimer
barrejat
amb demència
vascular
què és una demència
vascular
és que la ignorància
és molt atrevida
i el desconoixement
cap problema
primer per mi
i després
i entenc que hi hagi
noients
que estiguen
al meu nivell
la majoria
perquè són
puls
i són
elevats
però jo diria
que una majoria
deuen estar com jo
anem a ras
i què és
un Alzheimer
vascular
a veure
al final
tenim
com veiem abans
molts tipus
de demència
una són Alzheimer
l'altra són vascular
i sovint
ens trobem
que hi ha demències mixtes
que tenen components
de totes dues
en aquest cas
de la demència
tipus Alzheimer
i de la demència vascular
al final
les demències vasculars
es donen
en persones
que han tingut
antecedents
de lesions vasculars
és a dir
algun tipus
d'ictus
de derrame
d'algun tipus
de dificultat
circulatòria
que ha provocat
doncs
petits infarts
lacunars
o alguna cosa així
que a vegades
doncs
aquests
ictus
doncs
són recuperables
per dir-ho així
però a vegades
el sumatori
de diferents
patologies
vasculars
acaben desencadenant
en cascada
doncs
aquest
és tan neurodegeneració
que hi entraria
en el camp de la demència
llavors
hi ha Alzheimer's
purs
per dir-ho així
i Alzheimer's
que tenen part
d'aquest component vascular
doncs
perquè han tingut
en diferents moments
doncs
ictus
o infarts lacunars
que han afectat
a diferents àrees
del cervell
Sònia
Eulària
l'Alzheimer
el detecta
la pròpia persona
que el pateix
o l'entorn?
Jo suposo
que deuen ser les dues
però us faig la pregunta
perquè
amb el que explicava la Sònia
potser és un mateix
el que decideix
o el percentatge
més elevat
és d'un mateix
que sap
i jo sé perfectament
si tinc febre o no
no ho sap
al meu entorn
no sé
si això funciona
igual
jo crec que depèn
una mica també
de les persones
de la pròpia autoconocència
jo conec gent
que sense dir
a la família
han anat al metge
com cinc anys
abans
d'un diagnòstic
total
perquè ja es notaven
doncs
que
jo què sé
doncs temes
doncs això més
com els que ha explicat
la Sònia
no?
de desorientació
de per exemple
doncs
de pèrdues de memòria
de coses d'aquestes
i han anat
han començat a anar-se mirant
amb gent
que
ha pensat
que era normal
no?
i ja
els han portat
al metge
antigament
normalment
portaven
a la persona
al metge
avui en dia
cada vegada més
tenim gent
que diu
he d'anar
perquè estic notant
per què?
perquè sortosament
hi ha més divulgació
com ara
gràcies a vosaltres
estem fent
una divulgació
del que representa
la malaltia
i tot això
no?
o gent
que per exemple
a la família
diuen
és que li ha canviat
el caràcter
no li ha canviat
el que passa
que quan un se n'adona
que ja no fa
allò que feia
es posa de mal humor
li agafa el mal geni
m'explico
i llavors
doncs
això fa
que detectis
doncs
que aquí hi ha alguna cosa
no?
potser tu pots afegir
més elements
no?
sí que és una mica
això que comenta
l'Eulàlia
però sí que és veritat
que en les demències
i en l'Alzheimer
en particular
sovint tenim
un símptoma estrella
que és el que anomenem
nosoagnòsia
la nosoagnòsia
és la falta
de consciència
de malaltia
i això
provoca que moltes de les persones
que estan començant
amb aquest tipus de malaltia
més enllà
que ho facin conscient
o inconscientment
realment no són conscients
de la davallada
que estan fent
més enllà
que en moments concrets
sí que diuen
ostres
no ho entenc
que despistat que estic
perquè últimament
no paro de perdre coses
no hi ha una interiorització
del que implica tot això
i d'estar passant
per aquest procés
neurodegeneratiu
i llavors això
fa que moltes vegades
sigui la mateixa família
que acompanyi
digués que alguna cosa passa
perquè no ho entenem
però fa coses
que abans no feia




no ho entenem
i learn much more
than I'll ever know
and I think to myself
what a wonderful world
Yes, I think to myself
what a wonderful world
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
I hear babies cry
Watch them grow
They'll learn much more
They'll learn much more
than I'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
Yes, I think to myself
What a wonderful world
Stacy, Stacy Ken
Nascuda a Nova Jersey
fa 54 anys
és una cantant angloamericana de jazz
nominada a un grammi
es va trejadar a Anglaterra
després de la graduació
en un col·leg de Nova York
i al començament dels 90
va començar la seva carrera professional
cantant regularment
el londinen Café Bohem del Soho
que en aquella època
i encara avui
és una referència
El 31 de març del 2009
va rebre de mans
de la ministra de Cultura francesa
Cristina Albanel
l'Ordre de les Arts i les Lletres
és una condecoració del govern francès
com a reconeixement a la seva contribució a les Arts
A partir de l'any 2013
comença a cantar
amb tota una sèrie de referències
de la bossa nova
brasilera
Roberto Merenzcal
Marcos Valle
Edou Lobo
Antonio Carlos Joven
i és una de les intèrprets
de bossa nova
de referència
inclús
inclús i com a curiositat
però és la realitat
un perfumista francès famosíssim
Jean-Claude Hélène
que va ser el perfumista exclusiu d'Hermès
des del 2004
cita Està-Siquent
com una de les seves inspiracions
en un abstracte del llibre
La seducció
d'Hélène Siaolino
es diu
que Hélène
que és el perfumista
més eloquent del món
capaç de traduir
les aromes
que crea
en poesia
diu de
l'Està-Siquent
diu
és aquest
el talent
que el distingeix
i professa
inspirar-se
en figures literàries
com Baudelaire
compositors
com Debussy
pintors
com Cé Sant
i cantants
de jazz
com Està-Siquent
dona voltes
a les seves impressions
a reaccions
que desencadenen
records
i fantasia
o bé
tal com va afirmar
el crític
Stephen Holden
de New York Times
la senyora Kent
personifica
l'essència
de la saudade
tan persuasivament
com qualsevol
ídol brasilè
quan inclina
el cap enrere
i canta
suaument
tens la sensació
que és una dona
que viu el moment
i somia amb força
i amb aguantre
doncs aquesta ha sigut
l'intèrpret
de la versió
de la nostra sintonia
en el nostre programa
que estem dedicant
a l'Alzheimer
reprenem
amb l'Eulàlia
i amb la Sònia
on ens havíem quedat
les explicacions
de la Sònia
i encetem
una nova
forma
de coneixement
d'aquesta malaltia
quins són els factors
de risc
per tenir
aquesta malaltia
és hereditària
es pot perverir
què respon
a veure
a dia d'avui
la causa
la desconeixem
però sí que se sap
que el principal factor
de risc
és l'edat
però ens
sabem que
tots volem viure
moltes anys
però s'ha detectat
malaltia
d'Alzheimer
als 35 anys
sí
t'ho dic perquè
malauradament
amb 38 anys
diagnostiquen
la patologia
d'Alzheimer
tenim a la fundació
una amb 34
imagina't
o sigui que no
vaig desencaminat
és això
en principi
l'edat
diguéssim
a partir de la qual
el risc
de patir
aquesta malaltia
es va
accentuant
és a partir dels 65 anys
les demències
que es diagnostiquen
abans d'aquesta edat
que són les que anomenem
d'inici precoç
fins fa relativament poc
no eren gaire habituals
però sí que ens estem trobant
sobretot a la fundació
cada cop ens arriben
també més casos
i a dia d'avui
pràcticament
el 9%
de les demències
estan
en persones
que són
més joves
dels 65 anys
cosa que fins ara
això doncs
no passava
a veure
altres factors
de risc
doncs el que dèiem
el fet de tenir
depressió
pot ser un factor
de risc
un nivell educatiu
baix
també sol ser
un factor de risc
l'aïllament social
o la falta
d'activitat cognitiva
són coses
que no ajuden
sobretot perquè
les persones
que sí que fan
aquest treball
d'entrenament cognitiu
que tenen
un nivell d'estudis
i de més
al final
tenen una reserva cognitiva
que tot i que els aparegui
la malaltia
tenen uns altres
mecanismes
per poder compensar
aquests dèficits
inicials
llavors
a nivell de prevenció
que al final
és el que tu deies
no depèn
del que jo faig
de què he fet
perquè em toqui això
al final
tots tenim números
perquè això
ens pugui succeir
però sí que s'ha vist
que igual que per altres
patologies
el fet de tenir
una alimentació
saludable
de fer exercici físic
de manera regular
que ajuda
tot el tema
circulatori
el tema
de tenir controlades
altres patologies
de base
com pot ser
el tema
de la tensió
el colesterol
al final
sí que són coses
que s'ha vist
que poden fer
de factor
de protecció
per no acabar
desenvolupant
aquesta malaltia
a la pregunta
de si és hereditari
o no
en principi no
l'Alzheimer
no és una demència
que diguéssim
ens passin
els nostres pares
o els nostres avis
el fet de tenir
entès
a la família
sí que ens pot fer
més propensos
a desenvolupar-la
però només un 1%
de les demències
estan causades
per una mutació
genètica
i en aquests casos
sí que jo en puc
fer una prova
si els meus pares
per exemple
amb 50 anys
han debutat
en aquest tipus
de patologia
i sabem que té
aquesta base genètica
tots els fills
ens podem fer
una prova
i saber si som portadors
d'aquesta mutació
genètica
i si per tant
quan jo arribi
a certa edat
desenvoluparé
o no desenvoluparé
aquesta malaltia
per norma general
l'altre 99%
dels casos de demència
que ens trobem
no ens podem fer
aquest tipus de prova
perquè veu causada
per una acumulació
de proteïnes
que no té
una relació directa
amb els gens
que a mi m'han traspassat
els meus pares
concretem
ni és contagiosa
ni és hereditària
majoritària
amb un 99%
no és hereditària
i amb un 100%
no és contagiosa
és correcte?
com es pot prevenir?
doncs al final
això
tenint un estil
de vida saludable
i sobretot
entrenant el servei
i al final
i sobretot
un tema
que ha comentat
molt bé la Sònia
molt important
les relacions socials
desenvoluparà abans
o sigui
si l'hem de tenir
la tindrem
vull dir
no
no és allò
no per fer molts sudokus
aquí està
ni participar
una vegada
amb una xerrada
vaig dir que anava molt bé
per prevenir
fer sudokus
i sopes de lletres
que ara també
ho estan desmitificant
i al final
a les preguntes
una senyora
em va dir
si em caldo de peix
o em caldo de pollastre
jo ho veus
jo li vaig dir
no és curiós
perquè clar
a vegades
és que
normalment
per què coneixem
o per estudis
d'haver estudiat
doncs
determinades professions
o perquè ens hi hem trobat
no
vull dir
molts de nosaltres
però en general
és una malaltia
que la gent
va coneixent
a mesura
doncs que tots aquests
que has anomenat
tu molt bé
al principi
i els que ens pertoquen més
anem veient
doncs el que passa
però les relacions socials
són bàsiques
fins i tot
per un bon envelliment
o sigui
qui vulgui
mantenir-se jove
no cal que es posi
botox
sinó que tingui
relacions socials
que s'ho treballi
amb els altres
i com molt bé
deia la Sònia
aviam
i tu ho has comentat
molt bé
al principi
no és excloent
ni de
grans estudis
ni d'una economia
molt elevada
però que sí que és cert
molt bé deia ella
que aviam
si jo tinc una reserva
al meu cervell
no sé
posa't
de 500 paraules
i un altre
el té de 2.500
tots dos
podem desenvolupar
d'Alzheimer
però a mi se'm notarà
abans
perquè si n'he perdut
300
no em queden
altres vies
al cervell
ho explico així
amb un llenguatge
pla i planer
que puguem entendre tots
no?
quan el meu cervell
busqui aquella paraula
no tindrà una
però en canvi
si en tinc 2.500
i n'he perdut
500
me'n queden 2.000
perquè el meu cervell
és prou llest
com per buscar
altres vies
i donar una paraula
similar
o fer una explicació
d'allò
i l'altre diu
ah sí
vols dir tal cosa
i tu quedes
com una reina
ningú t'ha notat
que tens
aquesta pèrdua
cognitiva
i aquí ve
ve la cosa
per no perdre
al memorial
comentàvem
a micròfon
tancat
que el Ronald Reagan
la fia
de la Rita Hayward
que van ser
concretament
el Ronald Reagan
el primer que va fer públic
la seva malaltia
explica'ns-ho
explica'ns-ho
el Ronald Reagan
el primer que va fer públic
amb una carta
a ell
quan li van diagnosticar
la malaltia
que hi havia
el Johnny Wismuller
el Tarzan també
i aquest
va fer un deteriorament
brutal
pobre tan fort
i que el vèiem
en aquelles pel·lícules
tirant-se
i cridant
jo sí que tenia la veu
doncs sí
doncs
Ronald Reagan
és el primer
que va tenir en compte
el cuidador
que nosaltres diem
aquest familiar
que un té el cantó
com a persona clau
a l'hora de patir
la malaltia
perquè ell
en el seu comiat
parlava
que agraïa
tot el temps
perquè
ara encara podia fer-ho
i potser després
no ho podria fer
perquè la seva capacitat cognitiva
no arribaria
a poder-hi escriure
i llavors ell va dir
que esperava
que totes les persones
i famílies
que pateixen
malaltia d'Alzheimer
tinguessin el suport
i tal
per tant
va fer
com diríem avui en dia
un PAC
perquè realment
la malaltia
es pateix en conjunt
es pateix
la persona
però els que estan al voltant
la Sònia
pot explicar molt bé
perquè porta
tot aquest
tot aquest àmbit
i
la filla
de la Rita Heibor
la Rita Heibor
jo això si ho recordo
que era petita
i quan hi havia
aquestes revistes
no sé si era l'Ola
llavors
la lectura
o el que hi hagués
la tatxaven
d'alcohòlica
de no sé què
perquè anava
com d'espantinar
de vegades
anava
fins que
la seva filla
ella era filla
de la Jasmina
Kant
era filla
en aquell moment
de l'Aga Kant
i de la Rita Heibor
i la Jasmina Kant
va ser la que van tomar
les regnes
i va generar
la primera associació
de familiars
de malalts
d'Alzheimer
a través
i va donar
aquest valor
a Rita Heibor
com a persona
malalta
no persona
ni alcohòlica
ni
ni que hagués
doncs això
no dedicat
a una mala vida
sinó que realment
allà hi havia
la malaltia d'Alzheimer
Agraeus
mira
que
que tinguem constància
l'última ràdio
que va fer
una entrevista
a l'Àngel Casas
vam ser nosaltres
i l'Àngel
recordo
que m'explicava
fort
també fora de micro
anècdotes
de les seves entrevistes
amb el seu programa
l'Àngel Casas Show
i em deia
que
dos persones
li havien impactat
moltes
no però dos
sobretot
una va ser
el Raúl Hudson
que
el va trobar
totalment estrany
amb aquella entrevista
i és perquè
l'havien comunicat
hores abans
que tenia el SIDA
quan era una persona
que havia parlat amb ell
era amable
dit serratxera
era un senyor
i ho vaig veure
perquè això
jo que no soc un professional
noto
si a l'entrevistat
el que està
aquí al meu bus
i posa sentiment
o només
cobreix
l'expedient
això es nota
i em deia
i també la Rita Hayward
i després em vaig assabentar
que
li feia preguntes
i tenia
com
lapsos
i després em vaig assabentar
que
pensava que era
el cor
i no
era la malaltia
per tant
hem deixat constància
al nostre programa
a la ràdio d'Esver
que moltes vegades
una equivocació
de definició
d'aquella persona
que és molt fàcil
dir
bueno
aquell dia
no tenia el dia inspirat
o aquell dia
anava
tocat de morro
perquè va dir
d'alguna manera
no, no
és perquè
és que moltes vegades
jutgem sense coneixement
i és una de les
hem de fer justícia
al que veia
clar
que també des de la fundació
insistir molt
amb aquest pensament
comunitari
d'entendre
que una persona
quan té una malaltia
d'aquest tipus
una demència
estem parlant
de l'Alzheimer
però demències
en general
no fa les coses
perquè vol
i ens pot ofendre
potser amb una paraula
o ens pot
jo què sé
qualsevol cosa
que ens sentim
i hem d'entendre
per això que
costa molt
normalment
el cuidador
i estàvem parlant
de relacions socials
i tal
els amics
deixen de vindre
a veure't
t'aparten una mica
perquè
és que no sé
què dir-li
com que no em respon
és que no sé
i van deixant
de banda
la persona
però van deixant
de banda
aquest cuidador principal
perquè com que
està convisquent
amb la persona
doncs
també li neguen
aquesta relació social
i això és molt important
per això és un tema
que la fundació
doncs
quan procurem
com ara
que estem aquí
amb un mitjà
que comunica
a tota la gent
que escolti el programa
doncs
insistim molt
en una cosa
que és la comprensió
la comprensió
doncs
del cuidador
sobretot
també
i tant
mira un altre
no sé
no diria
mite
però no surt la paraula
però un altre
malentès
que podríem tenir
que ho estava explicant
també la Sònia
i tu
Lòlia
que l'Alzheimer
no és una malaltia
que afecta només
a les persones
d'edat avançada
majoritàriament sí
però
que cada vegada
i això passa
com
tota una sèrie
d'altres malalties
de càncers
que cada vegada
són més joves
quan dius
no no
això no toca
per exemple
el càncer de pròstata
s'estan descobrint
càncers de pròstata
amb
persones de 40
i 45 anys
sí sí
quan
menys de 50 anys
fa 20 anys
enrere
era una excepcionalitat
i vore'ns
hem parlat
de tantes coses
que ara
què se'm ocorreix
quins són els tractaments
adients
o actualment
existents
adients
seria el poder
tot el que hem explicat
és a dir
que pugui ser
regressiu
la malaltia
no n'hi ha cap
seria perfecte
però
mira
ara se m'ocorreix
i us interrompeixo
dieu
que la biòpsia
no està permesa
el cos
està permès
fer-te una biòpsia
al fetge
per saber si tens
un càncer
en canvi
el cervell
no està permès
perquè si t'agafen
el trosset
que tu tens bé
doncs et poden deixar
sense visió
sense parla
sense uïda
és lògic
les punxades del cervell
explica en Sònia
doncs bueno
el que estàvem comentant
sí que a dia d'avui
malauradament
no hi ha cura
per aquesta malaltia
per tant
els tractaments
que existeixen
són limitats
el que intenten fer
a nivell de tractaments
farmacològics
sobretot
és una mica
el poder compensar
els dèficits
que està tenint la persona
perquè pugui funcionar
de la millor manera
o de la manera
més autònoma possible
durant el màxim
de temps
llavors
realment hi ha
poquets fàrmacs
que es puguin utilitzar
estaria posar
el Donepecilo
la Rivastigmina
la Galantamina
però bueno
que és el que dèiem
que no curen
en qualsevol cas
no reverteixen
els dèficits
ja existents
però sí que mirant
una mica
de donar
com aquest extra
perquè el servei
pugui continuar
funcionant
de la manera
més eficaç possible
amb un enlentiment
exacte
perquè no hi hagi
una progressió ràpida
d'aquesta
aquesta mica
què significa
ho entens
però hi ha moltes coses
que es tenen
que mesurar
aquí està el problema
que quan parlem
de fàrmacs
clar pots comparar
amb la gent
a la que no tractes
llavors
els estudis
que es fan
és
aquesta persona
que sí que se li està donant
aquesta dosi
de donepecilo
per exemple
versus aquesta altra persona
amb un perfil similar
que no l'està prenent
sí que veiem
que el que no rep tractament
té una progressió
més ràpida
i per tant
un augment dels símptomes
que en el cas
del tractament farmacològic
o no es donen
aquella mesura
o aconseguim
com estabilitzar
part d'aquest deteriorament
al màxim de temps possible
seria el que s'està procurant
de moment
com que com molt bé heu dit
hi ha cura
el que està dient la Zoni
és que
si jo prenc un tractament
la davallada
serà més al final
per entendre'ns
sí que aniré fent
petits esglaons
però durant més temps
tindré
el que podem considerar
una certa qualitat
de vida
fins al final
que en canvi
si no prenc el tractament
és una davallada
total
i molt més temps
sense aquesta
qualitat de vida
hi ha altres tractaments
que ella
és a dir
anem concretant
avui
la medicació
serveix
per ralentir
l'evolució
o la progressió
de la patologia
és correcte?
sí
com creieu
que
s'ha de dir
correctament
per no feria ningú
patologia
malaltia
mira
és el mateix
sí
al final
malaltia
exacte
no t'ho dic perquè
ara se m'ho correix
una de les
persones que m'ho entrevistar
era de la raça negra
i jo
havia pactat
amb ella
de color
negra
i ja està
sí
a mi
digue'm
que sóc de la raça
i en el fons
si tu ho analitzes
té tota la raó
que és això
de raça
de color
entens
jo sóc negra
igual que és que blanc
i igual que el que té
el cabell
roig
i el que és
moren
malaltia
patologia
tot és correcte
no s'ofèn
a ningú
si dius
tu ets un malalt
d'Alzheimer
o tens la patologia
de l'Alzheimer
m'has entès
sí sí
a veure aquí sí que
les sensibilitats
són molt personals
això està clar
i sí que per exemple
en tot el que és
la bibliografia científica
hi ha hagut també
transformacions
en quant a aquests termes
ara per exemple
no parlem de
persones dements
per exemple
que queda
com amb aquesta connotació
negativa
sinó que ara parlem més
de persones amb demència
o com jo havia sentit
en algun moment donat
els Alzheimers
què vol dir
els Alzheimers
que és
una malaltia
que té dos cames
que camin
això és molt fort
i jo ho he sentit
amb grans professionals
gran xerrat
perquè els Alzheimers
no sé què
esclar
això em fa un mal
al cor
i segur que
la Sònia
encara més
que se'ns posa
una pell de veïna
però veus
Auràlia que dius això
imagina't
per l'èxit
de les persones
que
tildar
dir a una persona
de ment
boig
boig
malalt
no té
pel que ho escolta
la mateixa
connotació
dir aquest
o jo estic boig
dir jo estic malalt
encara que al final
la defensió
sigui el mateix
encara que al final
vulgui dir
que tu no estàs bé
amb uns paràmetres
que es dir
jo crec que
que hem de mirar
termes que no
et despersonalitzin
vull dir
jo puc tenir
això
un Alzheimer
una demència vascular
però això no em defineix
com a persona
per tant
ningú vol
que em diguin
jo seré
l'Eulàlia
que pateix
un Alzheimer
exacte
m'explico
ara ho has dit
no seré
l'Alzheimer
que té dos cames
i va caminant
ara en aquest cas
ni la boja
ni la boja
d'Equids
que
no
aquí està la cosa
fantàstica
i hi ha
les altres terapies
sí
a nivell
de tractaments
hem parlat
d'aquesta part
més farmacològica
que sí que això
que dèiem
fàrmacs específics
per a les demències
doncs hi haurien
aquests que us hem comentat
però sovint sí que
es donen altre tipus
de fàrmacs
més per controlar
la part d'estat d'ànim
o de possibles
trastorns de conducta
i de més
és freqüent
que es pugui donar
algun ansiolític
quan hi ha
deliris
o al·lucinacions
més per controlar
els símptomes
conductuals
i psicològics
de la malaltia
i després
hi ha l'altre gran
bloc de teràpies
que serien
les teràpies
no farmacològiques
que s'ha vist
que el fet
de compaginar-les
o combinar-les
amb aquests fàrmacs
diguéssim
que ens permeten
obtenir
majors beneficis
dintre del que són
intervencions
no farmacològiques
hi hauria
això
des de l'estimulació
cognitiva
a la musicoterapia
a les teràpies
assistides
amb animals
la reminiscència
totes aquestes
i un llarg etc
farem un apartat
quan tornem
després d'aquesta
petita pausa
que
té molt a veure
amb una paraula
que tu has anomenat
i jo tinc
preparades
diversos temes
per encetar
que és
la musicoterapia
a la musicoterapia
quan el món
se transforme
lentament
quan el cuco
no se asome
en el relló
quan busques
una cara
entre la gent
i se esconden
les palabras
en tu mò
quan encuentres
a un extraño
en el espejo
i en el cielo
de la noche
en el cielo
llené el sol
cuando no te sientes
mal
que un trajo
viejo
no te asustes
que la orilla
esperándote
aquí
aquí estoy yo
aquí estoy yo
aquí estoy yo
aquí estoy yo
para luchar
siempre a tu lado
contra el miedo
y el dolor
aquí estoy yo
aquí estoy yo
en la aventura
de tu vida
somos mucho más que dos
aquí estoy yo
aquí estoy yo
Cuando viajen tus recuerdos en el viento
y le roben a las flores el color
cuando no te queden más que sentimientos
en tus ojos buscaremos el amor
Cuando el río se apodere de tu mente
y te pierdas en los mares del temor
cuando sientas que te lleva la corriente
no te asustes que en la orilla esperándote estoy yo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
para luchar siempre a tu lado
contra el miedo y el dolor
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
en la aventura de tu vida
somos mucho más que dos
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
No te olvides, no estás solo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
para que no se te olvide que no te he olvidado yo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
para tenerte a mi lado dentro de mi corazón
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
Aquí estoy yo, siempre cerca de ti
caminando los dos
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
Aquí estoy yo, caminando hasta el fin
de la mano los dos
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
No te olvides, no estás solo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
No te olvides, no estás solo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
Aquí estoy yo, aquí estoy yo
La música pot ser una aliada contra l'assemur
No obstant això, els tractaments que reben les persones afectades
poden paliar alguns símptomes i millorar-ne la qualitat de vida
Un d'aquests tractaments és la música, la música teràpia, no?
Les teràpies no farmacològiques són un bon complement a la medicació
per afavorir el benestar de la persona afectada
Això és el que diuen, no?
Són tractaments que poden aportar beneficis a l'àmbit de la comunicació amb l'entorn
I això ajuda pel control dels trastorns en la conducta associats a la malaltia
I la música? La música n'és una
És el que estàvem parlant
El títol de la cançó i la història i el tema l'Eulàlia ens ho explicarà
Més que res hi ha bastantes cançons que parlen de la malaltia d'Alzheimer
Incluso algunes en català
Però mira, en aquest moment hem triat aquesta
Perquè va ser una de les primeres
Que la música era molt animada
I això és important, no?
Malalties en què en un moment donant la família
I si l'han escoltat hauran vist que hi ha moments que agafen ganes fins i tot de ballar, no?
I també és molt important la lletra
Perquè parla molt que quan la persona, doncs espero el que sigui, no t'amoïnis
Jo estic al teu costat
Jo seré el cor que t'estima, la mà que t'acompanya
I la ment que pensi per tu
Quan no puguis pensar en un moment donat, no?
I aquesta cançó la va fer aquest
Bueno, vaig tenir la sort de conèixer-la en el seu moment
I jo crec que era el 2013 que la van començar a publicar
A Randa, com si fos un himne per la malaltia d'Alzheimer, eh?
Perquè era un himne més aviat animat, per dir-ho d'alguna manera
Dintre de la duresa de la malaltia
I era aquest Miquel Herzog
Que, bueno, la cantava ell, tenia la dona
I crec que una filla que cantava la cançó
Però la va composar ell, eh?
És que, Aulària, la nostra capacitat de percebre
Produir i gaudir de la música
És una característica universal, no?
I a més, és una característica universal que està present en totes les cultures
Ens acompanya al llarg de la vida
Des de la primera infància fins a la bellesa
I això t'agradarà més, no t'agradarà
Tindràs més cultura, menys cultura
Però la música t'acompanya sempre a la vida, no?
Ara estic fora d'avió
Però me'n recordo una anèndota del Ramon Moragas
Mira, el marit de la senyora que hem saludat aquest matí
Que va morir fa 20 dies
I ell m'explicava que el gran pas de la música és quan es descobreix
Tins el pantagrama que es pot
Diu, però pensa que 8.000 anys abans de Jesucrist
Els egipcis tenien música
El que passa és que no sabem
Perquè com no ha pogut ni quedar-se gravada
Ni fer la palesa amb un pantagrama o escrita
Però sí que ens consta que la música formava part del que estem parlant
De la cultura, de la vida d'una persona
Escolta, hi ha programes i explicacions que sempre et diuen
La història musical de su vida
Com la banda musical de...
En qualsevol cas
Que estem dient que la música és una de les experiències sensorials
Motores, cognitives, emocionals, més potents i diverses
Que un ser humà en pot gaudir
És molt present el que estem dient
I té capacitat per abocar records
Regular les nostres emocions
Proporcionar confort
I alleujar estrès
Penso que pel malalt de l'Alzheimer
O la persona que se li ha domesticat aquesta malaltia
I al voltant, sigui els cuidadors
Sigui l'entorn
És molt important aquestes 4 coses
I la música em sembla que ho té
Bueno, m'hi ha enrollat en tota aquesta història
Has dit algú important
Que dels egipcis no ha quedat gravat
I hi ha fets concrets de la nostra vida
Que els acompanya una determinada
I ens queda gravat al cervell
I això és el que la Sònia
Doncs explica, no?
D'aquestes musicoteràpies
O aquesta teràpia pel despertar
Que avui en dia s'està utilitzant, no?
I m'explicàveu
Que en una cançó concreta
El besame mucho
Quan li vau posar els auriculars
Explica, explica, explica
Explica, explica
Bueno, aquí diu el besame mucho
Ens ha sortit el besame mucho
Quan estàvem comentant
Que és una cançó
L'hem sentit molt
Però sí que és cert
Que hi ha cançons
Que ens porten a moments importants de la vida
I llavors una de les teràpies
A part de la musicoteràpia com a tal
Que s'està fent
És aquest tipus de música
Molt triada
Per cadascú
I que li recordi
Algú ja no a la seva època
Sinó, doncs no sé
El dia
O que es va casar
O que va posar-se
Doncs jo què sé
Els primers pantalons llars
Però, no?
Allò que sonava
Que has pogut explicar
Durant la vida
I et posen aquesta música
I tu recordes
I això
Entrant pel Youtube
Doncs hi ha
Des de la senyora de 99 anys
Que cada vegada que la mirem
O la miren professionals
Acabem plorant tots
Eh?
Que li posen la música
Al Youtube no
Perquè hi ha memòries d'Àfrica
I quan aquesta senyora
Duria ser jove
Aquesta música
No hi era
No hi era
Però sí que és una senyora
Que arriba a cosir
Sense tenir fil
Ni tenir agulla
Vull dir
És quelcom, no?
Vull dir allò
O gent
Com ara dèiem
Besame mucho
Gent que els veus
Doncs amb una postura
De retraïment cap endins
Eh?
No volia dir fetal
Però així com molt encongit
Que no et miren
Que no parlen
I poses una determinada cançó
De cançó
I al cap d'una estona
Aixecen els ulls
I acaben cantant
Cantant aquella cançó
O
Barborejant
Aquella cançó
No els hi surten
Les paraules
Potser
I això és clar
Això és super emotiu
Perquè és una connexió
En un moment determinat
I aconseguir això és molt, no?
La sònia jo crec que pot explicar més
Va haver-hi un vídeo
Que fa relativament poc
Es va fer viral
D'una senyora
En una fase ja moderada
De demència
Que havia sigut ballarina
Sí
I que li posaven la música
No sé si era d'ell de núvols
No, no
Al llac dels signes
Exacte
I balla
Exacte, en la cadira de rodes
I la senyora anava fent
Anaven intercalant el vídeo
De la seva actuació
Amb els moviments
Que anava fent
I clar, després de tants assajos i tal
Encara recordava quina era la coreografia
I la senyora anava fent
Des de la cadira de rodes
Els gestos
I després el que també s'està fent viral
Un gran director d'orquestra
Que convida a un ex director d'orquestra
I com ell dirigeix al costat de l'altre
El seu aire
Però és que fa allò que en diem pell de gallina
De veure, no?
Com podem...
Al final la música és el que tu deies
És un llenguatge universal
Que a totes les cultures
En tots els moments
Està, existeix
Que tots compartim i entenem igual
I que quan, per exemple
El llenguatge, no?
Doncs veiem que va tenint dificultats
És una altra bona manera
D'establir aquesta reconexió, no?
Tant amb l'entorn
Com amb la persona diagnosticada
Sònia
Tinc moltes preguntes
Tinc moltes preguntes
Però hem d'anar acabant
Tinc moltes preguntes
El Josep i el Joan
No se m'enfadaran
Vull que expliqueu
Vull que expliqueu
La fundació
Totes les dades
Que s'ha de fer
Per col·laborar
On esteu?
Com sou?
Ja m'entens, no?
Sí, sí, sí
I tant
Doncs bé, aquí sí que
Els hi llançaríem el missatge
A tots els que ens estiguin escoltant
I ho puguin necessitar
Que bé, que ens tenen a la seva disposició
Per fer el que estigui a la nostra mà
Per intentar assessorar-los
O acompanyar-los
En tot aquest procés
Nosaltres des de la fundació
Actualment tenim tres àrees d'intervenció
Per un costat, com deia l'Eulàlia
Tenim un àrea de formació
Més dirigida a professionals
On els formem
Perquè donin una bona qualitat
De servei i d'intervenció
A persones amb deteriorament cognitiu
I a títol individual
O fins i tot per exemple
Centres, no?
Residencials
O centres de dia
On anem
Veiem
I a partir d'aquí
Generem la formació adequada
Que necessitin
Anem a allò
El trajo a mida
Que deien abans
No?
Una mica
Perquè no tothom està al mateix nivell
Exacte
Després
Des de les altres dues àrees
Diguéssim
Donem ja
Un nivell d'atenció
De servei
Més dirigit
Cap a la persona
Amb diagnòstic
I cap a la família
Des de l'àrea d'ajuda i protegir
És des de la que
Nosaltres com a fundació
Assumim
El que abans es deia
La tutela legal
De persones
Que per motius diversos
Doncs no tenen
Un entorn familiar o social
Que vulgui o pugui assumir aquesta tasca
I per tant
Nosaltres vetllem
Perquè es defensin els seus drets
Les seves preferències
I perquè realment
Tinguin una qualitat de vida
Com és necessari
I des de l'àrea de persona i família
Que és la que
Jo m'encarrego
És l'àrea de la fundació
Des de la que
Donem diferents serveis i activitats
Orientades
Estan a l'assessorament
Per saber com gestionar
Doncs moltes de les dificultats
Que van apareixent
Resoldre dubtes sobre la malaltia
I també hi ha una part important
Més enllà de les assessories
Ve de tipus social, jurídic, legal
O el que calgui
De suport emocional
Cap a les famílies
I cap a la mateixa persona
Que està passant
Per tot el procés diagnòstic
Llavors aquí realitzem
Des de grups de suport
Per famílies cuidadors
A visites de psicologia individuals
Tant per la persona diagnosticada
En cas que sigui conscient
Del procés pel que està passant
I això li generi un neguit
Com per treballar
Temes de sobrecàrrega
O d'estats ansiosos, depressius
Per part de l'entorn familiar
I després fem realment
Moltíssimes activitats
Tallers, xerrades de divulgació
Tenim la família cuidadora
Exacte, la xarxa cuidadora
Que és un conjunt de voluntàries
Que són familiars
Que han cuidat
O estan cuidant d'algun familiar
I que ara
Després d'estar amb nosaltres
A través de grups de suport
De formacions i de més
Es veuen capaces
De poder donar suport
A altres famílies
Que estan iniciant tot això
Fem trobades culturals
Per trencar aquest aïllament social
Que sovint veiem
Que passa amb els cuidadors
Que tenen mancada temps
Si tinc poc temps
Et prioritzo
Per tant, tot el que és lúdic
Social
És el primer que eliminem
I això sabem
Que per l'estat d'ànim
I per poder
Fer una bona gestió de la malaltia
Doncs a vegades és imprescindible
Mantenir-ho
Sònia
Com poden contactar amb vosaltres?
Dona adreça
Dona telèfons
E-mails
Doncs a veure
Qualsevol persona
A nosaltres
Ho pot fer
D'entra fundació
El 93
459
22
94
Fins de cada
Portat dans el caràstro
T III
alzheimercatalunya.org.
A nosaltres ens trobareu
a Via Augusta, al número 48,
entre Sol Primera, a Barcelona.
Sí, és cantona de Trevesera,
de Placidia,
i després també entrant al web
poden mirar les activitats,
sobretot aquestes
petites píndoles de formació
per familiars també,
perquè a través de la formació
no intentem que el familiar sigui
un professional, però que sí que sàpiga
com manegar les coses.
Se senti segur, perquè a més a més
amb els grups i tot això,
qui millor et pot entendre és qui ho està passant.
I llavors, també tenim
una altra línia que hem ensatat ara
d'amics
de la fundació. La gent es fa
com sòcia i llavors
poden pagar
molt poquet el mes, que a més a més
sembla que vengui la cosa,
però és així.
No, no, és que repercuteix
perquè després tens un descompte d'un 75%
d'Azenda, amb la qual cosa
el que dones reverteix
encara que dones molt menys,
però de cara a la fundació, doncs estem fent
una xarxa important
de persones que en diem amics
de la fundació,
que llavors amb serveis d'aquests
doncs també tenen
algun tipus de benefició de prioritat.
Sí, amb tota la part d'atenció jurídica.
Repetim la web, és alzheimercatalunya.org, amb una h intercalada entre la seta i la e, tal com és la paraula d'Alzheimer, alzheimercatalunya.org.
Orrg.
Orrg.
Orrg, senyor, d'organització, d'Orrg.
Abans de finalitzar el capítol vostre,
bueno, finalitzar avui,
perquè aquests micròfons sempre restaran oberts,
a mi m'han quedat molts temes i moltes preguntes,
i dic temes dintre del tema de l'Alzheimer,
i moltes preguntes a fer-vos,
que aquests micròfons sempre, sempre restaran oberts,
i abans que s'acabi el programa ho tornaria a dir,
perquè quedi valès.
I abans que s'acabi podrem donar les gràcies, que ens hagueu convidat.
Sí, però espera, que no s'ha acabat la teva intervenció,
perquè el Joan i no sé si el Josep també tenen preguntes a fer-vos,
abans que comencin ells amb els seus relats, els seus temes i les seves històries,
amb el seu programa dintre del programa.
Joan, què els vols preguntar?
Ferran, no, sobretot, donar les seves gràcies.
Crec que han sigut molt clarivients, s'han explicat molt bé,
hem conegut coses que no coneixíem,
han tancat també teus que, en certa forma, tot es portem a sobre.
Jo, simplement, no és una pregunta.
Hi ha una frase que sempre m'havia xocat,
perquè suposo que de petit ho sentíem moltíssim.
I jo voldria saber si quan...
els meus avis, per exemple, no?
És que han mort de... o tenien demència senil.
La demència senil està inclosa dins de l'Alzheimer,
hi ha més coses...
Tothom tenia demència senil.
És el teu malabat, clar, no hi ha dubte, no?
És el mateix.
Mira, això té molt a veure amb el que deia abans de l'Aulalera,
que gràcies a l'avenç de la ciència i tal,
cada cop s'acota molt més al que és el diagnòstic.
Al final, si tots els Alzheimer són demències,
la paraula senil, al final, l'únic que indica és l'edat d'aparició.
Per tant, com que tot el que és senil és a partir dels 65 anys,
llavors qualsevol demència que debutava a partir dels 65 anys
se li deia demència senil i ja no s'acotava més.
Ja no t'entraven a dir si era un Alzheimer,
si era una demència vascular, uns cossos de l'Evi.
Ara ens trobem que també tenim demències presenils,
i que cada cop més l'Alzheimer també.
Però al final, en resum, seria que
totes les demències no són Alzheimer,
però tots els Alzheimer sí que són demències.
I, a més a més,
quan va passar el de demència senil,
llavors tot eren Alzheimer.
És el que expliquem abans.
Tothom tenia demència Alzheimer.
A veure, després, investigant,
hi ha tot aquest seguit de tipus de demència
que explicava molt bé la Sònia.
És el que hem explicat abans amb la presentació,
que el 70% de les demències són considerades com Alzheimer
i hi ha un 30% que són d'altres patologies.
Jo preguntaria moltes més coses,
perquè tinc moltes dubtes.
Tornaran, tornaran.
Ja ho sé, però bé.
Simplement, sí que voldria aprofitar que ara estem a un 100 força gent,
perquè jo crec que amb l'Alzheimer la gent té molta por de saber si ho pot tenir.
Jo potser aquí faria una mica un al·legat, un cant,
que la gent, si té dubtes, es posi en contacte amb vosaltres,
que són molt més xoc, encara que sigui per fer aquest petit test.
Jo sóc el primer, perquè, esclar,
jo sóc una persona d'una gran memòria,
i ara em falla la memòria.
Penso, potser a la meva edat ja ha de ser així.
Però el pas d'anar i dir,
escolta, fes-me un text perversístic,
fallar amb alguna cosa, no ho faig.
Per tant, aprofitant que us hem tingut aquí,
bueno, recomano a la gent
que realment, doncs, aprofiti per mirar-s'ho
i no tindrà por.
La Sònia fa uns tests fantàstics.
Si vols, potser ja vindré, ja vindré.
Segur que vindré.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Molt bé, jo només també donar-vos les gràcies
per tot això que ens heu clarificat.
I té una cosa que és molt important,
jo que he dit, acompanyar l'acompanyant.
Perquè és molt dur.
Molt dur quan veus aquella persona que te l'estimes,
que ha sigut un referent de la teva vida,
i normalment passa també amb pares i fills, sobretot, no?
Però, vull dir, que ja que veus
que cada pare només en tens un
i comences a cuidar-lo molt quan s'ha quedat sol.
Vull dir, ja només te'n queda un.
No pots repetir.
Si tinguessis fills, faria-se 6 coses diferents,
però amb pares només en tens un.
Mira, et queda aquell.
I sempre tens aquella sensació
que ho podries fer més bé que no d'allò
i realment es pateix molt.
I si és la parella que has triat per compartir la vida.
També, a l'acompanya o l'acompany de la teva vida, no ho veigis.
Però em refereixo a aquestes coses.
Jo vaig patir-ho amb la mare,
amb diverses coses així,
i pensava, ostres, una persona com ella i tal.
I et caia una llosa al damunt
que et deixava com planxat, no?
Doncs moltes gràcies per ajudar-nos en totes aquestes coses.
La teva intervenció comença,
ja que hem parlat tant de la musicoterapia,
què et sembla?
La comencem amb música?
És ideal, començar-la amb música,
una música molt diferent
de la que segurament necessita
la gent malalta d'Alzheimer,
però que marca una època
i va continuar marcant.
Endavant.
We don't need no education
We don't need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teacher, leave them kids alone
Hey, teacher, leave them kids alone
All in all
It's just a him
And a brick here than the wall
Estimats soients
Pel tema que tocarem avui
no hi havia res millor
que començar
amb aquest àlbum
perquè és un àlbum que és
The Wall, de Pink Floyd
i perquè tocarem el tema
del mur de Berlín
parlarem una mica
de la seva construcció
de la gent que va aconseguir fugir
tots aquests indrets
que ens porten a tot això
Però he volgut començar
amb el The Wall
perquè segurament
és un dels àlbums
més coneguts
de Pink Floyd
Pink Floyd va ser un grup
que es va donar a conèixer a Londres
el 1965
el seu líder
encara avui
en Roger Waters
però el sentit
del mateix
té poc a veure
amb el mur de Berlín
S'ha fet una icona
d'aquesta cançó
o sigui, ens relacionem
no només amb aquest mur
si amb tots els que es fan
i es desfan
per tot el món
però realment
ell no volia parlar
de res
de tot això
Es tracta
d'un àlbum conceptual
que ens retrata
la vida
d'una estrella del rock
que es deia Pink
potser el mateix Waters
sotmet-se als traumes
que la vida
li va portant
la mort del seu pare
a la Segona Guerra Mundial
la sobreprotecció materna
l'opressió
de l'educació britànica
els fracassos sentimentals
la pressió
de ser un personatge famós
el pas pel món
de les drogues
són per ells
els maons
maons
la paraula clau
d'un món
metafísic
que laïlla
i que construeix
per protegir-se
de la vida
però que el condueix
a un món
de fantasia
autodestructiva
de l'ou
es vol convertir
però
s'ha convertit
en un himne
de la repressió
la divisió
la separació
la imposició
recordem
l'hem sentit
en anglès
recordem
quatre estrofes
que repetien
el que ja hem pogut sentir
ara
no necessitem
la no educació
no necessitem
la falta
de control mental
ja està
la música
ja tornarà a sortir
simplement recordar això
que encara que s'ha convertit
en l'icona
de tots els murs
i tota la repressió
la idea inicial
no tenia res a veure
amb tot això
13 d'agost
de 1961
bona part dels alemanys
tant occidentals
com orientals
estaven de vacances
però a l'Alemanya oriental
ja feia temps
que tot estava canviant
més guàrdies
fronteres
al carrer
més gent
que fugia
a la part occidental
més sensació
de por
més sensació
de desconcert
però
aquests dies
el dia 13 d'agost
era massa diferent
l'operació
rosa
estava a punt
de començar
a la una
de la matinada
desenes
de milers
de soldats
prenen posicions
al voltant
del barlín occidental
policies
de fronteres
antidisturbis
secreta
treballadors
de la construcció
acompanyats
de 150 tones
de filferro
els soldats
comencen
per
els damerplats
el pas
fronterer
més transitat
entre els dos
violents
i el cercat
de filferro
es munta
per tota la frontera
sense que es toqui
ni un mil·límetre
la zona occidental
si hagués tocat
la zona occidental
hagués pogut ser
una declaració
de guerra
es suspèn
tot el transport públic
que porta
el barlín occidental
s'arrenquen
trams
de via
segeguen
estacions
subterrànies
i es col·loquen
barreres
per tots els 43
quilòmetres
de la frontera interna
vol dir
dins de Berlín
i el 111
que se par
Berlín occidental
de les zones
rurals
de la mani oriental
a la 6 del matí
del diumenge
13 d'agost
les tropes
han tancat
193 carrers
68 passos
fronterers
i 12
estacions
de tren
missió
complerta
tot això
en 6 hores
el mur
de protecció
antifeixista
segons la
RDA
i de la vergonya
segons l'Occident
ja és una realitat
però com s'ha arribat
a aquesta situació
recordem que
el 1949
les 3 zones
occidentals
d'ocupació
es convertiran
en la República Federal
Alemanya
la RFA
i la zona
d'ocupació
soviètica
en la República
Democràtica
Alemanya
la RDA
Berlín
Berlín
es va repartir
en 4 zones
entre les potències
guanyadores
de la Segona Guerra
Mundial
Berlín
Oriental
feu declarada
capital
de la RDA
i bon
de la RFA
l'antiga capital
es converteix
en dos blocs
amb ideologies
polítiques
econòmiques
i culturals
absolutament
diferents
és el que es va definir
com la Guerra Freda
entre 1949
i 1961
o sigui
abans de la construcció
del mur
uns 3 milions
de persones
abandonaran
la RDA
es tractava
de professionals
treballadors
joves
ben formats
47.533
durant les dues
primeres setmanes
de l'agost
del 61
uns 50.000
residents
de Berlín
Oriental
treballaven
a la part occidental
eren
els anomenats
fronterers
ja a principis
d'agost
es va començar
a solicitar
aquests fronterers
per a virus
espacials
per accedir
a l'altra banda
però no era
suficient
l'amenaça
que representava
per l'economia
de la RDA
i la seva
planificació
era mortal
pels governants
orientals
només hi havia
una solució
impedir el pas
dels seus habitants
a la part occidental
la construcció
del mur
va ser un secret
d'estat
només ho sabien
uns quants membres
de les hàbits
governants
i del partit
socialista
unificat
escoltem
les paraules
de Walter
Ulbricht
secretari
general
del CET
en resposta
a les preguntes
d'una periodista
dia
15
del 6
del 61
a dos mesos
de l'inici
de les obres
paraules
de Ulbricht
entenc que
la seva pregunta
afirma que
hi ha persones
a l'Alemanya
occidental
que volen
que mobilitzem
els treballadors
de la construcció
de la capital
de la RDA
per construir
un mur
no tenim coneixement
de tal intenció
els nostres treballadors
es preocupen
prioritàriament
per la construcció
de vivendes
i la nostra força
de treball
està totalment
compromesa
amb això
cap intenció
de construir
cap mur
paraules
de Walter
Ulbricht
però tornem
al matí
del diumenge
13 d'agost
a l'aixecar-se
què veuen els habitants
del Berlín oriental
soldats
policies
guàrdies fronterers
tanks
alambrades
fioferro
molts fan
les maletes
de tota pressa
corrent cap
a l'estació
més propera
amb esperança
que els trens
a Berlín occidental
segueixin
en circulació
van esperança
els metros
no passen
del Berlín oriental
a Frià
d'Ix Trasse
la principal
estació
de canvi
dels Berlíns
un anunci
per megafonia
fi
del trajecte
els bopos
la policia
del poble
de la RDA
ho controven tot
una velleta
s'acosta
a un policia
i li pregunta
a quina hora surt
el proper tren
cap al Tiergarten
la gent
mig desdanyós
li contestarà
tot això
s'ha acabat
senyora
ara estem tots
ficats
dins d'una retera
de cop
en segons
tots
s'entenen
el que vol dir
mares
de Berlín oriental
separades
dels seus fills
atrapats
al Berlín occidental
germans
de germanes
amics
amants
avis
tots
dividits
per tanques
de fer el ferro
hi ha moltes fotografies
d'aquests primer dia
però una em crida
molt l'atenció
una mare amb el seu fill
darrere els filars
al Berlín oriental
la resta de la família
està a l'altra banda
i la mare
amb els braços estesos
aixeca el fill
perquè ho puguin veure
per molts
únicos recursos
era fugir
molts intents de fuga
van haver
durant els 28 anys
d'existència
del mur
alguns reixits
altres frustrats
bastants
amb morts
entre mig
ja el primer dia
del mur
més de 800 persones
van passar
a l'altre costat
saltant la tanca
aprofitant punts dèbils
forats
llocs encara no vejuats
en Hans Conrad Schumann
era un guàrdia forontarer
encarregat
d'evitar fugues
però ell no en tenia
el seu paper
s'acostava
al fil ferro
i veia al seu company
que vol comprovar
si està ben posat
no s'ho pensa
dues vegades
comença a córrer
i salta la tanca
en aquells moments
ell no sabia
que passaria la història
al ser captat
per un fotògraf
volant
entre els dos berlins
és una foto
molt característica
que és d'un bo
pas saltant
la premsa occidental
publica el moment
en tots els diaris
del món
la frase
de l'Alemany Oriental
fugen
fins i tot
els policies
en Hans
és el primer bo
a escapar
però durant els dies
següents
77 companys
segueixen
el seu exemple
això que porta
porta
que les mides
s'han d'endurir
la vida d'en Hans
és un reflexe
del que
va passar
i encara està passant
una mica
a Alemanya
és un reflexe
de les vides
de molts ciutadans
de l'Alemany Oriental
reorientar
la seva vida
el berlin occidental
i després
de la caiguda
del mur
visitar els seus
familiars
del sector oriental
on descobri
que molts d'ells
pensaven
que era un traïdor
deprimit
buscar refugi
en l'alcool
i acabar
suïcidant
el reforçament
del mur
cimentació
torres de vejuvància
gossos
dobles parets
il·luminació
explosius
passadissos
interns
xoca
amb les ganes
de fugir
de molts habitants
de la RDA
Bernau
Estresse
una artèria
de la ciutat
on el mur
passava pel centre
del carrer
va ser famosa
precisament
per aquesta circumstància
els interiors
de les vivendes
formaven part
del berlin oriental
però
les esceres
pertanyien
a l'occidental
els primers dies
els veïns
que volien fugir
només tenien
que sortir
de casa
poc va durar
els bopos
van obligar
a abandonar
tots els pisos
baixos
i van tapar
les portes
i finestres
amb molts
no així
amb els pirusals
la fria
d'Etschurfe
una velleta
sempre ha dit
velleta
i tots són vellets
però bueno
una vella
de 77 anys
veïna
d'un quart pis
del carrer
en qüestió
va decidir
provar sort
després de tirar
per la finestra
les seves
pertanences
més preuades
entre elles
el seu gat
es va penjar
a l'àmbit
de la mateixa
els guàrdies
fronterers
intentaven
entrar-la
de nou
homes a la cera
li agafava
les capes
finalment
la fria
d'aconseguir
deixar-se anar
de la mà
i cau
a la xarxa
que els bombers
havien posat
crits de joia
molts van
seus intents
i molt variats
des de les cordes
fetes amb gençols
dels primers dies
a la construcció
dels túneus
cada vegada
més sofisticats
des d'intents
d'escalar el mur
fins a passar
nedant
al riu Esprit
frontera
entre els dos
berlíns
des de travessar-lo
amb cotxe
amagats
a llocs
inverosímils
a llançar-se
amb camions
i furgonetes
contra el mur
des de crear
una xarxa
de passaports
occidentals
falsificats
per creuar
els pausos
fronterers
a crear
cometes
voladors
per passar
per sobre
del mur
es van comptabilitzar
uns 500
intents
de fuga
192
persones
van morir
per armes
de foc
200
van resultar
ferides
això segurament
deu ser molt més
però és el que es va
poder comptabilitzar
mils d'elles
van acabar
a les presons
de l'Estaci
la policia
política
de l'Emar Oriental
els dies 3
4 i 5
d'octubre
de 1964
57 persones
es fogaren
per un túnel
de 145 metres
feta
des del Berlín
occidental
sense que la policia
política
ni els seus
confidents
en tinguéssim
cap vista
aquest túnel
és visitable
si aneu a Berlín
aneu al carrer
és igual
ets on
fes de l'estrace
on hi ha autèno
el número 29
i veureu realment
què van fer
que hi ha gent
per poder sortir
el 17 d'agost
de 1962
un jove
anomenat
Peter
Fretcher
va ser
tirotejat
quan intentava
creuar-ho
i va estar
agonitzant
més de dues hores
davant les mirades
indiferents
de les policies
occidental i oriental
i de l'exèrcit
dels Estats Units
el noi va estar
criant en terra
de ningú
auxili
ajudeu-me
sisplau
els bopos
van alegar
que no volien entrar
dins de la franja
de la mort
per por que la policia
de l'amanya occidental
es disparés
aquests
perquè tenien
ordres
de no ajudar
els fugitius
fins que no estiguessin
dins del seu territori
diuen
que un oficial
nord-americà
es va donar la volta
exclamant
no és el meu problema
9 de novembre
de 1989
després
de 28 anys
de la seva construcció
amb manifestacions
massives
per tot
l'amanya oriental
emigracions
de la RDA
creuant
xicosobaca
i Hongria
canvis de dirigents
del CET
el partit governant
es promulgava
un nou decret
permetent
els viatges
a Occident
el dia nou
ja a la nit
el dirigent
del partit
Gunter Schabowski
per error
o convicció
va anunciar
en conferència
de premsa
que totes les restriccions
havien acabat
saps que
tenim ja una certa edat
recordem perfectament
que tot això
ho vam veure en directe
per televisió
va dir
quan hi vam preguntar
quan no entra en vigor
hasta
donde yo sé
esto es
inmediato
sin demoras
i això
va provocar
que
camivers de
barulinesos
es van arribar
fins a un mur
i el van atrevessar
sense cap reacció
dels guàrdies
fronteres
però això
ja és una altra història
avui
aquests mur
és història
reclam turístic
la famosa pintada
del petó
entre el Briafnaf
i el Honecker
matèria
d'historiadors
maus són
post que ho van patir
oblits
però per desgràcia
avui
sí
avui
encara queden
molts murs
per enderrocar
Mèxic
Estats Units
Israel
Gisordània
Gaza
les dues Corees
i
barreres mentals
que separen grups humans
Irlanda del Nord
Sud-Àfrica
Síria
inclús avui
és patent
a l'Alemanya reunificada
els que
molts en diuen
el mur
dins del cap
la muralla psicològica
seria una mica
com el franquisme sociològic
per dir-ho
són molts
els ciutadans alemanys
que continuen sentint-se
ossis
alemanys de l'est
o
oessis
alemanys de l'oest
el costat oriental
continua sent més pobra
i molts ossis
després de l'alegria
de la reunificació
troben a faltar
la seguretat
amb la feina
la sanitat
l'educació pública
les residències vocacionals
que l'estat
paternalista
de la RDA
els proporcionava
mai
s'acostumaran
a la competència salvatge
del sector capitalista
en fi
d'això es diu
hostalgi
l'història és tossuda
es va repetint
hi ha molta biografia
i molt comprata
sobre el mur
les fugues
l'estaci
la vida alemània
hi ha moltes pel·lícules
apunteu-ne algunes
un cut by the nin
una gran pel·lícula
la via de vosotros
segurament
la més famosa
en tot això
bàrbara
una pel·lícula intimista
però que durant aquest temps
el puente de les espies
que és el pont
per on passaven
els intercanvis d'espies
gràcies
gràcies a tots
i per desfadir-me sempre
la meva crítica puntual
del moment
l'altre dia
va haver-hi un debat
al Senat
el suposat moderat
senyor Feijó
sense arguments
seriosos
per debatir
va buscar
el camí fàcil
¿hasta quan
el gobierno
pactarà
com os separatistes
que impiden
que los niños
catalanes
aprendan
i hablen espanyol?
Fins quan
tenim que aguantar
aquestes coses?
Pep
avui
ja veus
anem de murs
murs mental
murs de Berlín
serà un mur físic
però al final
el mur de Berlín
ho ha explicat ben bé
el Joan també
té un repartiment
té
una connotació
dintre el cervell
tu què?
dintre el cervell
avui
algun mur?
avui
avui parlarem una miqueta
de Sants i Dimonis
a Barcelona
però d'una manera
una mica més
desenfadada
em sembla que ens convé
una mica
perquè en el programa anterior
vaig parlar de la creença
que molts barcelonins
tenien que Sant Pere
era un fumador
empadreït
llavors que
hi havia gent
que enterrava
que enterrava l'avi
amb una pipa
a la butxaca
i una mica de terrac
perquè aleshores
quan arribés allà
li fes la pilota
Sant Pere
i li donés
un lloc millor
com si fos
un concerto
el que anava a veure
aquell bon senyor
potser anava a veure
el cor dels Àngels
no ho sé
el primer moment
que vaig llegir això
vaig pensar
que era broma
que havia agafat
una cosa
que no tocava
un tema
del dia dels innocents
però no
vaig seguir buscant
i vaig veure
que sí
que era veritat
suposo que abans
hi havia
molts capellans
no tots tenien
la mateixa vocació
hi havia capellans
en pobles petits
potser doncs
una mica allò
que dèiem algú
que
com en deia abans
el Ferran
que
és que jo
he fumat molt
i no sé si
això és pecat
i tal
i diuen
home
Sant Pere fuma
tranquil
i de vegades
aquestes coses
com que les diu
el capellà
això va a missa
per dir-ho
d'alguna manera
d'entenedora
i suposo doncs
que això
aquesta mena
d'ataca d'olis
va fer gran
en aquest aspecte
i en molts altres
algunes coses
potser amb mala intenció
però aquesta doncs
sembla que
penso
perquè és tan infantil
d'aquesta cosa
n'hi havia moltes
però bueno
en el cas de Sant Pere
la cosa no va quedar aquí
i sembla que va venir
de Magatotis
a Barcelona
i va fer molts conversos
va portar una imatge
de la Mare de Déu
feta per Sant Lluc
aquesta Mare de Déu
segons nosaltres
segons la llegenda
que la nostra venerada
moraneta
o sigui
que per posar
a inventar coses
que no ens quedem curs
segons la tradició
la nit del 24
al 25 de març
de 1178
la Mare de Déu
acompanyada
per Sant Pere i Sant Pau
es va aparèixer un sacerdot
que havia acudit
a la catalana
de Tortosa
per fer les pregàries
del matí
i la verge
es va donar a conèixer
i li digué
soc la Mare de Déu
i com a penyora
de l'amor que tinc
als debots de Tortosa
us deixo aquesta cinta
amb la que vaig senyir
no sabem quan va començar
aquest relat
vull dir
implicar Sant Pere i Sant Pau
amb acompanyament a la verge
el de Sant Pere fumador
segur que va ser
després del 1992
perquè abans
no coneixíem el tabac
Sant Pere potser sí
perquè era sant
i aquestes coses
però d'altres encara no
també es deia
que com a porter del cel
Sant Pere feia festa
tots els dijous
i Sant Pau el substituïa
els que morien en dijous
es creia que tenien sort
ja que com Sant Pau
no tenia tanta pràctica
en aquest menestrer
tenia més manig ample
i era més fàcil
entrar al cel
aquesta creença
tampoc
no sabem quan va començar
però segur que va ser
abans dels 600
no de l'any
sinó del cotxe
perquè un cop
van tenir els 600
va començar
la setmana
la setmana anglesa
i la festa
va passar el dissabte
jo de petit
encara havia
el començament
d'anar a escola
encara havia fet festa
els dijous
després ja va passar
ràpidament
els dissabtes
bé
he fet una mica
de broma
en tot això
ja que he vist
des dels ulls
del segle XXI
sembla tot una mica
infantil
però hem de pensar
que estem parlant
d'unes edats
d'uns anys
molt enrere
i que
l'analfabetisme
era
molt gran
però en aquests moments
s'imagina un sant fumador
l'acostava al poble
la visita d'un sant
tan important
ens feia creure
que érem un poble
elegit i estimat
per Déu
i tal com hem dit
tothom que hi ha
cegament el que deia
el capellà
que tenia estudis
i era un home de Déu
encara hi ha un altre pas
de Sant Pere
per Catalunya
es veia que per evitar
que les seves listes
fossin profanades
uns monjos
se les van endur
de Roma
i les van portar
a Sant Pere de Robes
canviem de tema
i passem
d'un sant
a una santa
gairebé
tothom sabem
que Barcelona
té dues patrones
Santa Eulàlia
i la Mare Déu
de la Mercè
el que no sap tanta gent
és que en realitat
les copatrones de Barcelona
són tres
la Mare Déu de la Mercè
Santa Eulàlia
i Santa Madrona
Santa Eulàlia
era la patrona
de la ciutat
ja des de l'edat mitjana
Santa Madrona
des de 1564
i la Mare Déu
de la Mercè
des de 1687
Santa Madrona
té uns orígens
incerts
tan incerts
que no figura
ni el martirologi romà
sembla que era
originària
de Tessalònica
on va morir
un màrtir
la tradició
de casa nostra
la fa barcelonina
nascuda en una vila romana
al peu de Montjuïc
i en cada orfana
va anar a viure a Tessalònia
i així ja
tornes a posar en el seu context
i que vagi fent
la Santa
no tornant a Barcelona
fins després de morta
quan uns mercaders
que portaven el cos
cap a França
com a relíquia
han de fer escala
a Barcelona
per una tempesta
soptada
la Santa
mostra la seva intenció
de quedar-se a la ciutat
i cada cop
que els mercaders
volen continuar el viatge
esclata una tempesta
que ho fa impossible
tot això passava
si és que va passar
als voltants
de l'any 992
gairebé 700 anys
després de la seva mort
i a Montjuïc
hi van haver unes quantes ermites
ara tan sols
en queda una
molt malmesa
i dedicada precisament
a Santa Madrona
que està situada
en el terreny
del Palauet al Beniz
on se celebra
encara una plec
cada primavera
la devoció de Santa Madrona
va anar a Nomeni
i tot això
va convertir-la
en una santa multitasca
copatrona de la ciutat
advocada
contra les febres malignes
protectora de navegants
ajuda en els acers difícils
invocadora de la pluja
patrona dels ortolans
i possiblement
em deixo algú
sembla que la resta
de la santa
havien trobat
els marescols repòs
però els repòs
que li podia oferir
una ciutat
amb una història
com la nostra Barcelona
resumirem una mica
el programa
que li esperava
pirates
guerra dels segadors
guerra de cessació
guerra del francès
bollangues
desamortització
setmana tràgica
dictadura de Primo de Rivera
segona república
18 de juliol
la qual
amb aquest
durant la setmana tràgica
es va perdre
el valor relicari
que havia finançat
l'Ajuntament
aleshores
semblava que
qualsevol record físic
de la padrona
havia desaparegut
però un ciutadà
anònim
va aparèixer amb una petita
relíquia
que és tot el que ens queda
d'ella
per alhora de tot això
tenim les llegendes
us explicaré
potser la més
la més curiosa
la fama i la devoció
de Santa Madrona
va ser molt gran
algunes poblacions
de terra endins
la invocaven
per qüestions de sequera
els mariners
després de sobreviure
a una tempesta
o un nòfragi
plaginaven fins a l'ermita
i a fer-li un exbot
que normalment
era un vaixell
una reproducció
del vaixell
en què viatjaven
aquest esclat de fer
no va quedar gens
al dimoni
que va projectar
esfondrà la muntanya
i va convocar
els dimonis d'altarreu
per tal de s'escavar
una mina
que esfondreix Montjuïc
reunits a les hortes
de Sant Bertran
a tocar de l'actual poble sec
es van dirigir
a l'indret
on havien de començar
la gran mina
tot just havia començat
quan la nostra santa
va sortir de la seva capella
i fent el senyal
de la creu
els va foritzir
de tots
i no van tornar mai més
aquella antiga pedrera
va ser anomenada
durant molt de temps
forat del diable
a la cau del diable
Montjuïc
ha sofert molts canvis
possiblement
els més dràstics
van ser
a l'exposició del 29
i que es van obrir
nous camins
en van tancar d'altres
algunes de les antigues
pedreres
que havien proporcionat
pedra
a la ciutat
per fer tants i tants edificis
es van romplir
el forat del diable
va quedar
encara
sense romplir
i
ja el coneixem
amb un moment diferent
que potser
ja haureu endivinat
és el teatre grec
o sigui
en el teatre grec
doncs es creia
que havia de començar
la gran mina
que havia d'ensorrar
a Montjuïc
l'estiu vinent
quan aneu a veure
la nova programació
del grec
en apagar el mòbil
abans de començar
tanqueu els ulls
imagineu-vos una munió
de dimonis
malmetent l'escenari
i a Santa Madrona
fent el senyal
de la creu
provocant la fugida
dels dimonis
que amés
ajudeu-me
si l'espectacle
escollit
del grec 23
no es fa pes
aquesta visió
es que va davant
es creix
i us emplaço
fent-nos saber
aquí a la ràdio
de Sant Jus
i voldria
que uns i altres
voldria dir
que uns i altres
ens hem retrobat
unes
unes horetes abans
d'una manera relaxada
i amable
una temporada més
l'activitat del dimoni
no es va aturar aquí
el dimoni
segueix fent coses
per tot arreu
els campanars de Santa Maria del Mar
i Santa Maria del Pi
també van veure entorpida
la seva construcció
per la seva acció
en el cas del Pi
la construcció del campanar
no avançava
el que es feia per un cantó
es derrumbava per l'altre
i finalment
el mestre d'obres
desesperat
va oferir la seva ànima
al diable
que la va acceptar
ràpidament
i va dir
que en arribar
a l'esglou número 100
es consumaria el pacte
tot va canviar
i les obres
van començar a avançar
com mai
i aviat es va arribar
a l'esglou número 99
i el mestre d'obres
molt morri
va aturar les obres del campanar
i es va dedicar
a la resta de l'església
tant va ser així
que es va morir
sense continuar el campanar
i el mestre d'obres
que va venir al darrere
les va acabar
perquè ell no tenia
cap compromís
amb el diable
Santa Maria del Mar
va passar una cosa semblant
la temporada passada
us vaig explicar
d'un carrer
que va ser destruït
per les obres
de la Via Aretana
l'edifici del Banc d'Espanya
que nosaltres ja hem conegut
com la seu central
de la desapareguda caixa
de Catalunya
i del carrer
de l'Infern
on va escapar
d'aquest tenebrós
d'indret
en Pere Botero
que era català
però aquest Pere Botero
el que és curiós
és que és un personatge
de veritat
que ha existit
i tota aquesta llegenda
que ell va començar a explicar
no la va poder seguir explicant
perquè la Inquisició
li va prohibir
una cosa rara
o alguna cosa s'havia pres
aquest bon senyor
però així va anar
si fa una fa
la llegenda és aquesta
al carrer Josep Torres
del barri de Gràcia
s'alça la façana
de la casa coneguda popularment
com Candimoni
o la casa del diable
segons els expliquen
el seu propietari
fou Agustí Atzeries
que va iniciar
la seva construcció
al final del segle XIX
quan va voler reformar
el vell edifici
que allà hi havia
Agustí Atzeries
era un pròsper home
de negocis
però sembla ser
que quan tenia
l'immoble a mig fer
un gitano del barri
li va llençar
una maledicció
i es va arruïnar
l'home estava tan entusiasmat
amb aquell nou casal
que estava construint
que va dir
que vendria l'ànima
el diable
si aconseguia acabar-ho
només pronunciar
aquestes paraules
el maligne
se li va aparèixer
creu que sempre va així
i amb dos
van signar un pacte
a la casa
a canvi de la seva ànima
pocs dies després
l'empresari
li va tocar la loteria
que en diem la grossa
amb ell
amb els guants del premi
va poder acabar la casa
i fins i tot
li van quedar diners
per viure folgadament
és per això
que s'explica
que l'home
en agraïment
el favor que li va fer
el diable
va demanar a l'arquitecte
que feia la reforma
que fes esculpir
caps de dimoni
motius demoníacs
a les llindes
de les portes
i a les finestres
i a més a més
segons diu
en va col·locar
uns grans plafons
pintats
que mostraven part
de la vida
del dimoni
i escenes
de l'inferm
l'afísge
d'un dimoni
a la passada
a la casa
de costitzeries
encara es conserva
altres a més
asseguren
que el pas del temps
mai ha afectat
l'edifici
i que tot
i haver partit
la bandó
i haver sofert
algunes bretolades
al llarg dels anys
ha continuat
tan imponent
com quan
el van acabar
sembla que en aquest cas
el dimoni
va sortir triomfant
ja que la llegenda
no ens explica
cap tripijoc
per part
dels senyors
per escomporir-se
del compromís
adquirit
normalment
el dimoni
queda com
un babau
la persona
que s'ha compromès
amb ell
no passa
pel lloc
convingut
i fa passar
un gat
un gos
o un ruc
que trenca
l'encantèric
i ja pot passar
tothom pel pont
com per exemple
a Catalunya
en tenim més
d'un
anomenat
del diable
o troben
un altre
subterfugi
que els permet
acabar el campanar
o allò
que fos objecte
del pacte
el dimoni
no es carmenta
i en lloc
d'especificar
que ha de passar
una persona
demana
que el primer
ser viu
que passi
li llibre
l'ànima
i així ja dona peu
que li prenguin
el pèl
a més no té cap assessor
que li digui
que els animals
ho tenen ànima
i el pacte
no és vàlid
mira saber
potser això
és cosa
de diables
de segona
i n'hi ha d'altres
que fan les coses
millor
pels seus interessos
dic això
perquè la figura
de l'exorcista
encara és vigent
a l'església catòlica
vol dir que hi ha
un dimoni
veritablement perillós
molt diferent
del dimoni
dels pastorets
i d'aquestes
llegendes
dirigides
a la gent senzilla
Joan Pau II
va dir que l'infern
no existia
el dimoni sí
els dimonis desnonats
no sé on van a parar
les clavegueres
de l'estat espanyol
o potser no
perquè estan massa plenes
en Benet XVI
li va esmenar
a la plana
i va dir
la salvació
no és immediata
ni arribarà per tots
l'infern
és una possibilitat real
publicava
al punt 8
de l'agost
de 2018
que a petició
del papa francès
que el bisbe de Girona
va anomenar
el rector de Roses
com a nou exorcista
figura que feia
molts anys
que no s'havia creat
es veu que tots
els capellans
seguint unes normatives
ben especificades
poden practicar
exorcismes
però sempre
amb el consentiment
del bisbe
i seguint unes pautes
que estan perfectament
definides
he sabut que
mossèn Cinto
va practicar
exorcismes
cosa que no va agradar
ni al bisbe
Moragas
ni a la família
Cormillas
en aquell temps
la ciutat catalana
vivia en unes condicions
molt dures
que van afavorir
un ambient anticlerical
que es va manifestar
entre altres
en diversos actes
anarquistes
la de lluita obrera
maçònics
i també espiritistes
i encara que Verdaguer
sempre va apelar
les seves pràctiques
eren totalment
fidels
a les directives
marcades
pel pontífex
tot això va competir
en altres mesures
que el bisbe de Vic
enviés a 1895
la policia
a detenir en Verdaguer
per tal de recloure
a la gleba
per la força
i que fos suspès
a Divinis
el 23 de juliol
de 1896
he explicat això
dels exorcismes
amb la màxima serietat
després del primer
part de la meva intervenció
perquè
no he volgut
afundir molt
per no ficar els peus
a la galleda
perquè és una cosa
que sembla
bastant sèria
però procurant
que quedi
clar
el tractament diferent
pel part de l'església
d'aquests dos tipus
de dimonis
i fins aquí
això d'avui
ara us explicaré
un parell de cosetes
sobre
sobre la llengua
i acabarem
l'altre dia
anava passejant
pel parc
quan de sobte
vaig trobar
un senyor
que em va mirar
sense gens d'espera
va venir el barrut
i em pregunta
convençut
si el trobava
molt verbut
molt bé
ara el senyor
verbut
us explicarà
quatre coses
sobre la llengua
tenim
el mot
cap
en castellà
molts d'ells
diuen
de cabo a rabo
i encara
te la diem
de cap a cap
en llenguatge
mariner
les cordes
tenen dues puntes
que s'anomenen caps
i això ens pot ajudar
a recordar
el cap d'any
i el cap de setmana
també vol dir
que en català
el 31 de desembre
i l'1 de gener
tots dos són cap d'any
també els dilluns
i el diumenge
o dissabte i diumenge
com a conjunt festiu
són caps de setmana
un mot més agradable
que l'altre
això sí
el mot capicua
en castellà
curiosament és capicua
amb accent a la U
és una paraula adoptada
al català
és un catalanisme
tots els idiomes
tenen un grapat de paraules
menllevades d'altres
algunes es veu clarament
o en capicua
o alioli
altres
has de fixar una mica més
bajel
que ve de veixell
manjar
que ve de menjar
i moltes altres
catalanismes
els has de buscar
buscar o cercar
buscar un castellanisme
acceptat
articles especialitzats
com ara
enyorança
reloj
averia
o pincel
que també són paraules
d'origen català
com a curiositat final
us diré un catalanisme
que us assobtarà
i que segur
ningú
encara que estiguéssim
fins la setmana que ve
dient-ne no el diríeu mai
és la paraula
Quijote
Quijote
vol dir
persona que està dispuesta
a intervenir en asuntos
que no li atanyen
en defensa de la justícia
això ve de Don Quijote
però ja
pieza de l'armadura
que cobria el muslo
o parte superior
de las bancas
de las caballerías
que en català ve de
cuixot
doncs el cuixot
és el Quijote
i fins la setmana vinent
La invasió rusa
a Ucraïna
amb accions militars
comença el 24 de febrer
d'enguany
avui fa justament
240 dies
és a dir
8 mesos
diversos països
condemnen els atacs
a Ucraïna
i la seva invasió
imposen severes sancions
contra l'economia russa
i violorussa
en tancament d'empreses
i en bloquets comercials
Ucraïna
té una població
de quasi 42 milions
41,6 milions d'habitants
i fins avui
quasi bé
5 milions d'ells
s'han sortit del país
això
ha generat
la crisi més important
de refugiats a Europa
d'ençà
la segona guerra mundial
Polònia
Romania
Moldàvia
són els principals
països receptors
de fugits
d'una guerra
que fins avui
ha ocasionat
al personal civil
més de 6.000 morts
entre ells
400 nens
i més
de 9.000 ferits
a més
el pentàgon americà
ha xifrat
a més de 100.000 baixes
entre els militars
d'ambus bàndols
no es preveu
el final
ni es preveu
la unió
dels 193 països
que són estats
membres de la ONU
per actuar
en contundència
i finalitzar
aquesta bogeria
del 2022
un cop més
diem
la realitat
supera la ficció
avui hem parlat
de murs
i de limonis
tant
el mur
de Berlín
com el del
desconeixement
de la malaltia
de l'Alzheimer
hem parlat
de limonis
com el comportament
del ser humà
Eulàlia
Sònia
moltes gràcies
per estar aquí
una vegada més
amb una de les nostres dites
la compliu
amb escris
el cos del voluntarial
és impagable
aquests micròfons
resten oberts
sempre per vosaltres
a mi
personalment
m'hi queden moltes preguntes
el Joan també ha dit
que també
és que ens queda
molt desconeixement
perquè vosaltres
ens l'aneu
posant al dia
moltes gràcies
moltes gràcies
Gràcies a vosaltres
Music Club Selecció
No
No