Fins demà!
La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
Un model simple de comunicació està compost per un emissor que transmet un missatge a un receptor.
En molts casos la comunicació és sol confondre amb la informació.
Comunicador és un professional de la comunicació que aplica la seva formació, coneixement i experiència
per transmetre amb èxit un missatge i, a més, és qui està capacitat per sintonitzar fàcilment amb els receptors.
Vital és un adjectiu que significa que està dotat de gran energia o impuls per actuar o viure.
Vital és que és propi de la vida o que hi està relacionat.
Vital és que és tan important o necessari que resulta imprescindible per assolir un fi.
Avui compartirem el programa amb un comunicador vital.
Escriptor, periodista, polític, professor, presentador de televisió, polifacètic.
I tot ho fa bé.
Dotat d'una fina sensibilitat, ha desenvolupat molts càrrecs i tasques, tant en la societat pública com en l'empresa privada.
Treballador incansable.
Tot, tot, tot ho apunta en un diari idiotari.
És molt bona gent.
La seva presència desprèn bonomia.
Percep-se al seu costat intel·ligència i bones sensacions.
Jo he manifestat molts cops que sóc un admirador seu.
Tinc la sort avui de tenir-lo al meu costat.
Vicenç Villatoro i la molla, benvingut.
Com estàs?
Moltes gràcies.
Com estàs?
Content de ser-hi.
A veure, a veure, a veure, Vicenç.
Jo he après de tu moltes coses, però he après de tu que els títols i els començaments són importantíssims.
Sí.
Doncs jo, que no sóc escriptor, a veure com començo.
No, home, no, no, perquè...
De moment, de moment, ja he posat un títol.
Això està molt bé.
Comunicador vital.
No, m'agrada, eh?
Perquè no sé si sóc vital, m'agradaria ser...
I ha explicat el que sóc...
Sí, no, no, no, el significat el sé.
I el que no sé si me'ls puc aplicar.
El que sóc és vitalista.
És a dir, podria ser vital, eh?
Vital és portador d'energia.
Vitalista és, a més a més, que no és incompatible, es poden sumar les dues coses, és qui creu en la prioritat i la força de la vida.
I per mi, per exemple, com a escriptor, el meu crític de capçalera, diguem-ne, el que es llegeix les coses, diu, tu ets fonamentalment un escriptor vitalista i em posa a cadascú al seu nivell, eh?
A la banda del Maragall, de la gent que els agrada la vida i que creuen, i jo crec en particular, que la literatura neix de la vida.
I que la literatura, sense la vida, amb la vida sol no, però sense la vida, és uns mots encreuats, és un joc, és un joc amb les paraules.
Però si aquestes paraules, ben encreuades, ben jugades, tenen a darrere vida, vida honesta, vida real, no vida fingida, no vida presa en els altres llibres, llavors això, aquesta vida, arriba al lector.
I llavors la meva frase solemne és que escrivim i llegim per viure més.
Per viure més vida, si pot ser.
Me l'ha xafat, la tinc.
No, no, no, al contrari, al contrari.
Al contrari, significa que anem bé, que anem bé, que anem bé, que dic les coses que tu assoleixes.
Però no m'ha fotut, perquè jo pensava que Vital te l'havia dit jo per primera vegada o per segona vegada.
No, no, no.
Però em sembla que és a la teva vida, t'ho ha dit molta gent, i tu ho assumeixes.
M'han dit Vitalista.
Vitalista.
M'han dit Vitalista.
Jo t'he dit comunicador Vital.
Has fet una aportació, has fet una aportació, vull dir que sí que era inèdit.
No, el que m'han dit és, és a dir, el que m'han reconegut o m'han diagnosticat és aquest gust per la vida.
Ara, la vitalitat és una cosa que agraeixo perquè el vitalisme en aquest sentit és una miqueta passiu.
La vida està allà i a mi m'agrada.
I el vital és el que hi posa cosa, el que hi posa aquesta energia, i aquesta energia sí que m'agradaria, m'agradaria tenir-la, i per tant, que me la atribueixis em fa...
Escolta, i no m'he inventat res, és de la definició de Vital, del Rae, que diu, Vital és qui està dotat de gran energia o impuls per actuar o viure.
I aquest, per mi, és el Vicente.
Els vitalistes voldríem ser vitals.
És a dir, si a tu t'agrada la vida, que t'agrada és viure-la, no només contemplar-la.
Certament, l'escriptor i el periodista també, és contemplatiu.
Jo tinc un llibre i...
No he venit a hablar de mi el llibre, però...
Que és l'ofici de mirar.
I tant.
Que és dir, ostres, què fem els periodistes i els escriptors?
Mirem.
Per què mirem?
Perquè, diguem-ne, busquem a fora la vida que volem tenir.
No és només passiu, no és només contemplatiu.
Vicenç, assistir a una conferència xerrada al Col·loqui T1
és una lliçó completa de cultura, tant d'oïda com gestual.
Aleshores, t'estic mirant i és que les teves mans parlen.
Jo, quan he assistit a conferències i a Col·loqui,
tu no només tens la paraula, és que tens el gest, tens la postura,
i això forma part del que és, per mi, un comunicador vital.
Parlem amb les paraules i parlem amb els gestos.
No tothom, eh?
No.
Són els mínims, eh?
Normalment els escriptors, poc gestual de moviments teniu.
Sí, perquè l'Humberto deia...
Jo em pensava que era poc gestual perquè mirava els sicilians.
Però el dia que vaig anar a veure els alemanys, vaig veure que n'era molt, eh?
Ah, que ho veus.
Té una certa latitud del...
Hi ha un acudit, puc fer un acudit?
Uita!
Ha sigut molt dolent, eh?
Però l'explico a vegades, quan començo les conferències, per...
Per tancar el gel.
Sí, per tancar el gel i perquè s'entengui que allò no és només...
que no és igual llegir-ho en un paper que sentir-ho per una persona que ho està dient.
L'acudit és això, que quan va arribar el telèfon al nord d'Àfrica, un jueu de Malilla,
diu, i això què és, un telèfon?
Diu, i com funciona?
Diu, no, molt fàcil.
Diu, amb una mà agafa un auricular i amb l'altra marca un número.
Diu, vale, i llavors, amb quina mà parlo?
Doncs jo l'explico perquè dic, doncs jo sóc d'aquests.
Allò, si em lliguen vostès les mans, hauré fet dos terços de la xerrada.
Però jo crec que, a més a més, per exemple, una altra característica d'una xerrada meva
és que no ho porto preparat i porto unes notes en una llibreteta, però no ho porto escrit.
perquè jo crec que això t'obliga a una concentració, t'obliga, acabo el vespre que van de planxar,
però t'obliga a una energia, a una vitalitat que jo crec que ajuda a mantenir l'atenció del públic.
És a dir, l'atenció del públic no l'obtens només pel que dius, sinó també per com ho dius.
I per tant has de fer un esforç, no és un do natural, no és allò que Déu Nostro Senyor diu,
ah, aquest, mira, és un entrenament, però també una voluntat.
És més complicat, a vegades, però a mi m'agrada que sigui així.
És a dir, la percepció que jo tinc del mestre Vicenç està assolida també pel mestre Vicenç,
que no només... vaja, aquest és un comunicador vital, que no només xerres,
sinó que a més comuniques, que moltes vegades no és el mateix.
Aquest és l'objectiu, aquest és l'objectiu, però és l'objectiu, diguem-ne,
és l'objectiu de gairebé tot el que fem.
No per tothom.
Sí, sí que ho és.
El que passa, no, jo crec, eh, i no voldria fer tesis discutibles, però, o sigui,
parlem amb moltes coses, és a dir, quan al matí a llevar-te, vas a l'armari i tries què et posaràs,
estàs comunicant, estàs comunicant què ets, què vols ser i què vols semblar,
i tries, no tries només preguntes, hòstia, tu que xula és aquesta camisa, tu dius,
on he d'anar avui, amb qui he de parlar, què he de fer, és a dir, la comunicació és a tot arreu,
i això, quan en som conscients, fa que, diguem-ne, que emetem comunicació d'una manera conscient,
però també que en llegim molta.
La meva dona a vegades em diu, hòstia, tu vas pels llocs i entens coses abans que jo,
em diu, llavors, no deu ser veritat, però és igual.
Dic, no, perquè hi ha molta informació en les coses.
En com va vestida la gent, per exemple,
en llibres sobre temes memorialístics que he fet en torn de família,
hi he posat fotos a dintre.
Dius, d'acord, però si posarà fotos ja la gent la veurà.
diu, no, no, poso la foto i després l'explico en paraules,
per dir, fixeu-vos-hi, fixeu-vos en el fons, on devia ser?
Fixeu-vos en les sabates que s'han posat.
I llavors, ja, he fet una cosa molt curiosa en les fotos en aquests llibres de memòria familiar.
Fins als anys 50, estic parlant de gent no extremadament benestant,
més aviat al contrari, de la meva família,
fins als anys 50, les fotos basa que te les facin.
I a partir dels anys 50 que es generalitza la instantània,
les fotos te les fan mentre vius.
Per tant, fins als anys 50 una foto no informa de com vius,
informa de com vols que et vegin.
El Salvador Seguí, el noi del sucre, el tenim a totes les enciclopèdies vestit de 21 botó,
com si anés un casament perquè es va posar aquell traje per anar-se a fer la foto.
Els dies de cada dia no anava així.
Però del que t'informa, del que comunica la foto,
no és de la quotidianitat,
sinó del que vols ser, del que vols semblar.
Si fos una paraula negativa seria de què vas disfressat.
Però no és disfressat perquè vas de tu mateix.
Mentre que a partir dels anys 50 ens fem...
I ara amb el mòbil ja no en parlem.
Ens fem fotos mentre vivim.
I per tant, aquí sí que hi ha.
Ara, amb això ja ha hagut una nova volta de tu,
que és ara ens fem fotos per posseir les coses que tenim al darrere.
és a dir, té una foto de la torre de Pisa.
Bueno, però jo no hi surto.
És a dir, jo faig una foto de mi amb la torre de Pisa.
I al final, amb el TikTok,
acabes sent més important tu que la torre de Pisa.
I diu, no, un tio que salta,
un altre que dona la mà,
un altre que l'aguanta de canto.
Hem anat traslladant...
Però sempre és un acte de comunicació.
M'he enrotllat molt, però...
Fantàstic.
Però ja ho veig clar, ja ho veig clar.
Vicenç, tu ets llicenciat en Ciències de la Informació.
Però jo entenc...
Tu ets més de lletres, oi?
Sí, és que jo, diguem-ne...
Jo feies Física i Química, eh, a escola.
Però això de Ciències de la Informació,
jo crec que la comunicació, i fins i tot de l'educació,
jo crec que no existeix.
I que li hem buscat Ciències perquè al segle XIX,
les Ciències Pures, les Ciències Físiques,
que les Ciències de la Naturalesa són hegemòniques
i llavors les lletres creuen que s'han de disfressar de Ciències.
No cal! Ja som importants solets, no cal!
I ho he notat en un dietari inèdit
que allò...
Vaig entendre això de les Ciències de la Informació,
que volia dir quan vaig llegir que la...
Parcs, la senyora Dóna,
la que va pujant...
Vaig dir unes memòries i diu...
Quan vaig petita, els nens negres no sabien què fent
i ens enviaven a un cosí...
a la casa de les Ciències de la Llar.
Dic, val, doncs si allò que anaven ells és a Ciències de la Llar,
llavors el nostre és Ciències de la Informació.
Val, d'acord.
Però jo crec que això no són...
Són formes de coneixement,
però és una forma de coneixement no científic.
És una forma de coneixement experiencial,
és un ofici.
És un ofici.
És a dir, els fusters no són llicenciats en Ciències de la Fusteria.
Però, ostres, però es fan unes meravelles amb la fusta formidables.
Jo crec que aquesta pretensió
que la comunicació és com la física, la química i la biologia
és errònia.
És errònia i que anés d'una fascinació que comparteixo, eh?,
per les ciències, diguem-ne, de la naturalesa,
però que porta a imitar-les quan no toca.
Jo crec que...
Jo una miqueta no portant-te la contrària, però una mica...
No, jo crec que la gent que ens mirem a nosaltres mateixos
i ens posem l'etiqueta de ser de lletres,
tenim un dèficit de coneixement científic problemàtic.
És a dir, que, hòstia, que ens haurien d'interessar més,
però els que són de física i química
també els hi va molt bé llegir alguna novel·la
i algun llibre d'història.
Ja creus això que jo soc, precisament, de física i química.
als Estats Units, quan fas el doctorat,
sigui en tecnologia o en ciències,
t'obliguen forçosament a estudiar o a fer un curset de lletres.
És a dir, tu estàs fent el doctorat
amb energia atòmica, per entendre's, o nuclear,
i t'obliguen a matricular-te mentre estàs fent el doctorat.
En fi, ho sé perquè un cosí meu ho ha fet,
i l'han obligat, o sigui, a estudiar filosofia,
a estudiar sociologia,
a estudiar una part que sigui complementària
a la tasca que tu estàs desenvolupant.
Però també seríem al revés,
i sou aquells que ho fan al revés,
però a vegades també la gent de lletres
tenim aquesta mena de superbia,
de dir, nosaltres tractem amb l'esperit
i ells tracten amb la mateixa.
Això mateix.
Doncs no, la distinció és una distinció medieval.
Les coses són les dues coses.
I una persona culta al segle XXI
ha de tenir unes nocions sobre això,
sobre físic.
Hòstia, és que alguns encara ens pensem
que l'àtom té allò, electrons, protons i neutrons.
Diuen, no escoltin, si n'hi ha més, eh?
Ah, carai, quan els van trobar?
Doncs hauríem...
Hi ha un coneixement bàsic
que forma part de la cultura general
on hi participa la ciència.
Però hi ha un coneixement bàsic
que forma part de la cultura general
que hi ha la literatura,
hi ha la filosofia,
hi ha la història de l'art.
La història de l'art i l'art.
Que són dues coses diferents.
Sí.
Com la literatura.
Complementàries.
Però és curiós.
Jo crec que això donaria per molt,
però només ho insinuo.
És més fàcil ensenyar història de les coses que coses.
Per tant, l'assignatura de literatura
en una escola
és una assignatura d'història de la literatura.
No de literatura, sinó d'història de literatura.
Que està molt bé, en res a dir.
Però que
quan tu llegeixis a la vida
no llegiràs per criteris històrics.
Hosti, tu em falta una cosa del segle XVI.
No llegis res del segle XIV.
No, no, tu llegiràs
pels teus interessos vitals.
I per tant
aprendre a llegir literatura
és diferent
aprendre la història de la literatura.
I jo crec que no...
Perquè és més fàcil, eh?
Només ensenyem història de l'art
més que art.
I llavors
ens trobem que això
que...
que...
Això ens porta a un lateral per mi, eh?
Que és
per l'historiador
la cronologia és molt important.
És el...
És la seva matèria primera.
Per qui mira art
la cronologia així
és igual.
diria, ostres,
és més maco Picasso
que les coves d'Altamira.
M'és igual.
No, però és que allò
va ser primer.
Aquell ho va fer primer que ningú.
Dius, vale,
però el que va fer segon
ho va fer més bé.
La cronologia...
Jo faig servir per això
un...
un...
un exemple
que per mi és molt il·lustratiu.
Si tu vas a Estambul
hi ha Santa Sofia
i la mesquita blava.
Dius, quina li agrada més?
Hosti,
doncs,
cadascú li agrada més.
que li agrada més.
Diu, no,
però aquesta és
800 anys
més vella
que aquesta altra.
Diu, a mi què?
Això, la història de l'art,
això és molt important
perquè Santa Sofia
crea
una manera de fer.
Però pel...
que vol gaudir de l'art,
tant te fot
que sigui del que ha d'anar
de com del 18.
Sí, sí.
Perdó, eh?
Jo vaig sempre tirant
de laterals.
Fantàstic, veus?
Això són les lliçons magistrals
i a més per la ràdio d'Esberg
gratuïtes, eh?
Pels oients, ja ho veus, eh?
Aviam, aviam,
i doncs,
amb tantes P's
que he dit,
periodista,
polític,
professor,
presentador de programes televisius,
etcètera,
no he anomenat
la més important P,
que és la de persona.
Doncs, veus?
Ja tinc el començament.
Ah, molt bé.
He posat el títol
i ara tinc el començament.
Parlarem de les persones
que t'han envoltat
des que vas néixer.
Però vens-hi de fer
un comentari social
dels començaments?
Segur ho he après de tu, eh?
No, no, però ja hagués donat el títol
el títol i els començaments.
No, no, no, per això,
per aprofundir-ho en un,
breu, però en un sentit.
Quan tu et trobes amb algú,
amb una persona
o amb una obra,
amb un llibre,
necessites
un manual d'instruccions.
És a dir,
necessites saber de què va,
saber quin és el to
que has de fer servir.
Quan et trobes amb algú
pel guerrer, què?
El tracto de tu o de vostè?
En un to formal
o en un to informal?
Amb un llibre passa el mateix.
Això com ho he de llegir?
Va de broma
o va de sèrio?
Va d'imaginari
o va de real?
Va de fantasia
o va de retrat de la realitat?
El lector
ho ha de saber molt de pressa.
Perquè si llegeixes
una obra
seriosa
amb ulls de comèdia,
et fotran riure coses.
Això ha passat,
ens ha passat a tots.
Anar a llocs i dir
hosti,
ah, però si no era per riure això.
Vostè, perdoni,
se m'ha escapat.
On dones aquestes claus?
Amb els començaments.
És a dir,
les primeres tres frases
i en un programa de ràdio
passa el mateix, eh?
Estàs dient
ei,
això va
de magazín del matí
ràpid, ràpid, ràpid
i per buscar un titular
va de conversa
va de conversa
tranquil·la
que deia el barril,
la ràdio tranquil·la.
Per això els començaments
són molt importants
perquè són un pacte.
Jo estic fent-ho així,
sàpigues que ho estic fent-ho així,
coneixem tots dos
les regles del joc.
i per tant
ens hem de fixar molt,
també ens hem de fixar molt
com acabem.
Sí, també, també.
És a dir,
molts.
Però l'acabem
moltes vegades
aquí quan fem una entrevista
el tubí continuet,
o sigui, continuarà.
O sigui, l'acabem,
per exemple,
una entrevista amb tu
avui,
segur que de tot el que tinc preparat
i el que tinc imaginat,
és que no en farem,
no en farem.
Bueno, ni una...
Mira el que et dic, eh?
No dècima.
Si anava a part,
imagina't, eh?
De les coses que...
Però sí, eh?
No.
I què?
I com acabem?
Què?
No, però...
Però els d'això,
però els finals...
El Vicenç tindràs un problema.
És que tindràs...
És que tindràs...
No, no, no, no.
Però no és un problema,
és una virtut,
un privilegi.
No.
Al final demana
uns determinats signes
de puntuació.
És a dir,
la comèdia musical,
dius,
ara estan cantant dos en aquí.
No, això vol dir
que hi haurà un altre número
que posaran tots.
Perquè no pot acabar
un acabament musical
si no hi són tots
sobre l'escenari.
Ens ha passat amb obres
de teatre contemporànies
que dius,
s'ha acabat,
puc aplaudir?
I llavors ha d'haver-hi
un signe de puntuació
que per exemple
pot ser pagar els llums.
I llavors,
ah, s'ha d'haver acabat,
aplaudeixo.
Calen senyals de puntuació
que donin clar
que allò ha estat un final.
I això...
I això és molt important
també en el llenguatge parlat
perquè molt sovint
ens allarguem
perquè no hem trobat el final.
Jo ja ho he dit, eh?
Però com no sé com acabar,
continuo parlant.
És molt important
per algú que parla en públic
haver pensat com acabarà.
Perquè si no,
es passarà molta estona
allò fotent meandres
i fotent recovecos
i dragonses
per trobar aquella cosa
que d'això,
ara això deu ser un final.
Una cosa més que hi ha après.
Bueno, no ho sé.
No només el títol,
el començament,
sinó també el final.
També el final.
Bueno,
el que no el tinc treballat,
no el tinc preparat.
No, és igual.
M'hi he treballat,
ja ho has vist,
ha après de tu
el títol i el començament.
No, no, i vaja...
Doncs estic encara amb el començament.
Ja estàvem parlant
amb les P.
Les P de Barcelona.
Les P famoses,
a tu que t'han fet
quantitat d'entrevistes,
quantitat de conferències,
has estat present,
però pocs et deuen haver
preguntat sobre la P
i sobre la persona.
Explica'ns la història de l'avi,
la història del pare,
de la mare,
de la dona,
dels fills,
perquè tot això forma part,
per mi.
del meu ídol,
del Vicenç.
Tot comença a Còrdoba, no?
No, depèn de com ens ho mirem.
És a dir, això...
Parlo, parlo ara dels Villatoros.
Ah, exacte.
Perquè després vindrà...
Hem parlat de l'avi.
Sí, no, no, no.
Que l'avi és el causant,
entre cometes,
que el Vicenç sigui terrassenc,
perquè va venir a terrassenc.
Exacte, exacte.
Correcte o no?
I allà va començar
el del pare,
i llavors amb els la molla,
que és una altra història.
Villatoro,
avi,
llastro del riu, va.
A diferència de les novel·les
i dels programes de ràdio,
la vida,
no la vida individual,
que aquesta sí que té inici i final,
però la vida,
no comença i s'acaba mai.
Per tant,
on comença,
on va començar tot això?
Depèn,
l'avi va venir de Castro,
però algú va anar a Castro
abans que l'avi.
Per tant,
són fills i nets
i vessinets
de moltes coses,
no?
Però sí que jo em sento
molt,
perquè,
diguem-ne,
perquè és el segment
de la família
que has conegut directament,
molt net
dels meus avis,
perquè els he conegut
tots quatre.
Això,
això,
ara,
ara,
si ens sent gent molt jove,
dirà,
això és normalíssim.
A la meva generació
és normal.
Unes generacions abans
no és normal ni això,
i haver conegut
les avis,
però jo crec que
la història
dels meus quatre avis
remet,
la història
no comença
ni s'acaba mai,
però té signes
de puntuació.
Té signes
de puntuació,
és dir allò,
és un llibre que no té
començament ni final,
però té capítols.
Hi ha moments
que hi ha un puny a part
i comença una cosa nova.
El gran tall
del que som fills
és la guerra.
No es pot explicar
cap història familiar
del segle XX
sense parlar de la guerra.
Pots no dir ni una paraula
de la dictadura
de la Prima de Rivera,
pots no dir ni una paraula
sobre l'exposició universal,
però de la guerra
no pots deixar de parlar
perquè canvia
la vida de tothom.
I jo sóc net
de gent
que va perdre la guerra
i gent
que va haver de canviar
la seva vida
per aquesta derrota.
En un cas,
jo m'imagino
un vincle molt directe,
jo, eh,
és discutible,
però entre la migració
dels meus avis
del meu pare
en els anys 50
i l'experiència dramàtica
de la guerra
en l'any 39,
però també en l'any 42,
en el 44,
quan van a la presó.
I en l'altra banda
també m'imagino
diguem-ne,
molt subsidiari
de com van haver de construir
el seu món
els meus avis
que es van quedar aquí
després d'haver anat
a la presó
i a l'exili
i que van reconstruir
una vida
i el que quedava
d'un somni
després que
hagués quedat
reduït a res.
No, no és una...
Esdevindrà
una vivència política, eh?
I això
polititzarà.
Però és
fundamentalment
una vivència humana,
personal.
és a dir,
si en comptes d'una guerra
estiguessin parlant
d'un terratrèmol,
una part de coses
serien iguals,
però una altra no, eh?
Perquè un terratrèmol
no el provoca ningú,
però...
o no,
que en sapiguem.
Però una guerra sí.
I per tant,
això és polititzable
en el bon sentit
de la paraula.
Però hi ha una altra part
que no és ni política,
que és,
hosti,
jo volia això
i hi ha una catàstrofe
i tot això
no serà possible
i haurà de ser diferent.
Jo em sento
la primera generació
de després
de la bomba atòmica,
diguem-ne.
És a dir,
mon pare i ma mare
els han xampat
la bomba atòmica.
És a dir,
Hiroshima
no és només Hiroshima.
Hiroshima comença
el 34
i s'acaba
quan s'acabi.
La gent de tots meus pares
ha viscut
la catàstrofe,
la dels avis
l'ha protagonitzat,
els altres
l'han viscut
de gran bola
i jo soc
la primera generació
en el món nou.
I per tant,
jo,
per mi això,
i jo hi entro
en aquest món nou
de fill d'immigrant
i de net d'exilats,
vull dir,
que no hi entro
per la porta grande,
hi entro
a ras de terra
i per mi això
és molt fonamental.
Expliques com a nèndota
que quan
vas anar al poble
del teu pare,
amb el teu pare,
quan estaves fent el llibre
sobre el teu avi,
que vas anar al barbé,
al barbé
de Casto del Riu,
i ell et va dir,
vostè és de Terrassa?
i tu et vas dir,
sí, sí,
de Terrassa,
com mig Casto del Riu,
i l'altra meitat
està al coll.
Sí,
sí, sí, sí,
sí,
i segons
m'expliques tu,
el barbé et diu,
perquè per mi Terrassa
és molt important,
vostè hi ha viscut
i n'ha tornat,
i això
és normal.
Tu creus que
és normal?
Entens el missatge?
L'anècdota
de Casto del Riu,
per menys no sembla
propaganda de llibres,
que ho és una mica,
per mi va ser...
Ja parlarem
perquè és un llibre
excepcional,
per mi va ser...
És l'explicació
del teu avi.
És a dir,
d'aquesta anècdota
anés un llibre
de 600 pàgines
que jo no pensava escriure.
És a dir,
jo,
en un moment determinat
de la vida,
perquè sempre parles
de la vida
i de tu,
dius,
hòstia,
a mi m'agradaria marxar,
però no he marxat mai.
M'agradaria
viure uns anys
a Nova York
i no...
Aquesta pulsió,
a la vegada,
de quedar-te
i d'anar-te'n,
m'inquieta.
Buscaré una història
sobre per què se'n va
la gent que se'n va.
Perquè anar-se'n
em sembla
el més important
que es pot fer a la vida.
I llavors busco,
com un exemple possible,
i costi explicar
la història de l'avi,
que se'n va anar,
un home que se'n va,
i no va tornar.
I no va tornar.
No, no, no,
i se'n va anar
per no tornar.
Això t'ho dic.
Com quan dic
tornem,
no tornar a la vacància,
sinó torna...
No, no, no.
És a dir,
hi ha gent que agafa
les rels
que estaven en una terra,
les desenganxa
i les planta
en un altre lloc.
I això és el meu avi,
el meu pare,
i milions de milions
de persones al món.
Jo volia parlar d'això,
perquè anar-se'n
em semblava
el més important.
Però llavors arribo
a Castro del Río
i em trobo al barbé.
I el barbé el que em diu
és,
vostès a Terrassa,
tot això que has explicat
molt bé,
i em diu,
per mi Terrassa
és molt important.
Diu,
ah, molt bé,
hi has anat i has tornat.
Diu,
no, no,
no hi he anat mai.
I llavors,
perquè aquest és important.
Diu,
perquè jo estava
en un autocar
que anava cap a Terrassa
amb 14 anys,
tenia un oncle allà
que em reclamava
i quan ja estava
a l'autocar
va venir la meva mare,
em va treure de l'autocar
i va dir,
què vas a fotre allà?
Queda't aquí.
Diu,
i no m'he mogut mai
de Castro,
però cada dia he pensat
com seria la meva vida
si me n'hagués anat.
Llavors,
la meva,
la meva reacció
és dir,
hòstia,
anar-se'n és molt important,
però quedar-se també.
Quedar-se també.
I per això,
jo només pensava
escriure un llibre
que era
l'home que se'n va
i acabo escrivint també
la casa dels avis,
que és els que es queden,
perquè quedar-se també
és una decisió
bàsica a la vida
i que et porta sempre això,
i si hagués agafat
l'autocar.
Tots,
tots un dia o altre.
Vicenç,
ara ens quedem aquí,
fem una petita pausa
i de seguida
reprenem
la història de l'avi,
del pare
i la història del Vicenç
Villatoro.
de la història del Vicenç
de la història del Vicenç
de la història del Vicenç
de la història del Vicenç
de la història del Vicenç
de la història del Vicenç
i de seguida
i de seguida
Jordan
j' Italiano
Moses
de la història del Vicenç
de la història del Vicenç
de la història del Vicenç
I see skies of blue
And clouds of white
The bright blessed days
The dark sacred nights
And I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people going by
I see friends shaking hands
Saying how do you do
They're really saying
I love you
I hear babies crying
And watch them grow
They'll learn much more
Than I'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
And I think to myself
What a wonderful world
Willie Nelson
Guitarrista, compositor i cantant de country
Una referència d'aquest gènere musical i les seves variants
Nascut a Texas, farà 90 anys a finals d'abril d'enguany
A més de desenvolupar una llarga carrera musical
Willie Nelson ha actuat amb més de 30 llars metratges
Ho ha escrit diversos llibres
I s'ha involucrat com a activista a favor
De l'ús de biocombustibles
I la legalització de la marihuana
Una infància complicada
Abandonat pels seus pares
I criat pels seus avis
Problemes diversos amb el fisc americà
És defensor i membre actiu
De nombroses causes
Des de lluitar perquè la gent prengui consciència
Per valorar l'agricultura familiar
Fins crear un institut per millorar el tractament dels cavalls
Passant per ser un ferm defensor del moviment LGBT
Aquest cantant i personatge ha sigut avui
L'intèrpret de la nostra sintonia
En el programa número 73
Del benvinguts, benvolguts i bentrobats
Vicenç, retornem
Veus?
Ens havíem quedat amb la història de l'avi
I ara reemprenem la història i els perquès
De Casto del Riu
La connexió amb Terrassa
I d'allà és a...
On va començar tot, no?
Va començar el Vicenç
D'alguna manera
El que és estrictament personal meu, sí, sí, sí
És que avui és estrictament personal Vicenç
Doncs explica'ns la història de l'avi
Estàvem amb el Barber
Tota la història, amb el Coi
El teu avi ve i se n'en torna
No, no, el meu avi patern
Decideix emigrar, però decideix emigrar als 60 anys
Que és una edat rara per emigrar
Ell pren la decisió, ell i la seva dona
La meva avi devia ser molt important en això
Tot i que la memòria familiar sempre acaba masculinitzant-se
I se'n porta el meu pare que té 20 anys
Jo crec que perquè tingui un futur ell
No perquè tinguin ells que als 60 anys
En aquell moment, eh?
No tenies un horitzó molt gran
Jo crec que això té a veure amb una
Per tant, en 60 anys el que fas és
Anar-te'n
El llibre es diu un home que se'n va
No un home que ve
És a dir, la decisió central és anar-se'n de
No anar-a
Llavors jo crec que això té relació amb una cosa
Que per mi ha estat important
Quan he pogut fer l'estat de les dues famílies
Això, perdona
Sí
Això forma part d'una trilogia, no?
L'home que se'n va, el retorn del passat
I la casa dels avis, no?
Això mateix
Els que se'n van, els que es queden, els que tornen
Sí, sí
Però també la sang, la terra, la cultura
Com a forn d'identitat, no?
Clar, total
Però vull dir, quan faig les dues famílies paral·leles
És a dir, gairebé cronològicament paral·leles dels meus avis
Una terrassa, fonamentalment, una altra, Castor del Rió
T'adones que la sociologia de Castor del Rió
És una sociologia molt contrastada
I en molt pocs espais grisos
Jornalers de la CNT
O els blancs
Diem-ne senyoritos monàrquics
I el meu avi, que era d'izquierda republicana
Perquè era comerciant
Doncs al mig
I si es descuida el pelen dues vegades
Una vegada cada un
Per tant, allà quan la guerra pica sobre la societat
La divideix en dos
I això fa que en la postguerra
Si ets de la banda tonta
Ho tinguis molt sungú
I per tant tinguis moltes ganes
De fotre el camp
I llavors la meva cosa
En la manera solemne de dir-ho és
Un vençut
És com si portés un estigma
On fuig?
On tothom porta l'estigma
A Catalunya
On tothom
És a dir, on s'amaga la carta robada d'Edgar Alampou?
Entre mitjans de moltes cartes
Per tant, allà passaré desapercebut
Però això és perquè la societat s'ha dividit en dos
La societat catalana
Quan hi ha l'impacte de la guerra
S'hi divideix en moltes
Fins al punt que hi ha trossos
En què el front està a Aragó
Però aquí ens matem entre nosaltres
Allò dels fets de matge
Perquè es divideixen moltes
Perquè hi ha, per dir-ho així
Molts més grisos
Hi ha moltes més coses entre mitj
Però això, que és terrible durant la guerra
Perquè facilita la postguerra
Perquè hi ha guanyadors
Que són només una mica guanyadors
I hi ha perdadors
Que són només una mica perdadors
I algú de la banda dels guanyadors
Que està més cap al mig
No està gaire lluny
D'algú de la banda dels perdadors
Que també està cap al mig
I per tant
Dit amb bèstia
Quan el meu avi
Torna
Patern
Torna a Castorol Río
De la presó
No troba feina
Li fan el pacte de la fam
I ha de fotre el camp a Terrassa
Quan el meu avi català
Torna de l'exili
De la presó de Saragossa
Se'n va
Torna un divendres
I se'n va treballar dilluns
Al mateix lloc on treballava
Abans de la guerra
Perquè li han guardat la feina
Per què li han guardat la feina?
Perquè l'amo
A qui li han matat un fill
Les tropes del Lister
En retirada
Que és clarament algú
Que ha quedat a la banda dels vencedors
Abans de la guerra
Era d'acció catalana
No és de faranja espanyola
Tradicionalista i de les cons
És
Bueno
Preferia que balles franco
Perquè si no el pelaven
No justifico
Ni jutjo a ningú
Però
Hi ha una possibilitat de reconstruir
Perquè hi ha un teixit social
Més
Diguem-ne
Més variat
I això fa que capellans
Per sortir a la pròpia família
D'aquí uns dies vaig
L'homenatge a mossèn Pere Ribot
Va ser el capellans
Que a mi em va casar
Juntament amb el pare Manel
Erem molt, molt amics amb el Pere Ribot
Tinc
Tinc
Al damunt del llit
La poesia que em va dedicar
El dia que em vaig casar
Ja te n'ho sé
Aquest món és un poc
És tremendos
Pere Ribot
Testimonis
Mossèn Pere Ribot
Fem un homenatge
Sembla d'aquí 15 dies
En vam fer un altre
Riells fa relativament poc
És un capellà
Que ha de marxar
Perquè el pelen
I que
Al tornar
Fa de capellà
A les tropes de Franco
L'envien
A Sant Andreu
O l'envien a Barcelona
I el tio no pot aguantar
Sentir
El soroll dels afuselladers
I demanen a Riells
Un tio
Me'l va demanar
Diu
El més aïllat que pugui estar
El més lluny d'on estaven passant
Les fòsties
Però ell havia estat
I s'entén
Havia estat
En el front de l'Ebre
De capità que es traguen-se
Amb la banda de Franco
Doncs aquest
Senyor
A Riells
Afavoreix i permet
Les primeres trobades
De la Miquel de Batausa
On hi ha gent
Que
Uns anys abans
L'hauria pelat
Això a Castro del Río
No és imaginable
Hi ha un factor en aquí
Que augmenta
La quantitat de grisos
I de matisos
Que és la catalanitat
El fet català
Però en allà
O ets dels uns
O ets dels altres
I en aquí
Podia ser
Una cosa barrejada
I això va ajudar molt
A reconstruir
Després de la guerra
Per això
Per exemple
Les parròquies obreres
Es funden comissions obreres
O es troben la Miquel de Matausen
Perquè la ciutat catalana
En aquesta complexitat
Que havia estat
Mortal
Durant la guerra
Perquè
Mortal
En el sentit literal del terme
Es mataven
Però després de la guerra
Ajuda
A teixir complicitats
Que un lloc
On és blanc o negre
Què has de fotre?
El que va fer el meu avi
Agafar la maleta
I anar-te'n
Anar-te'n d'allà
Perquè no
Hi ha futur
Per tu
Ni pel teu fill
Diríem
Que la gran diferència
És que Castro
Del Rio
Fa fora
Entre cometes
El teu avi
I
Pater
I els la molla
Quan tornen a Terrassa
Encara que sigui
Sí
La collen
Sí
Una cosa són els Villatoro
I l'altra són els de molla
Però
Que és una mica
També diria
La diferència
De mentalitat
D'estil
Bueno
Les estructures socials
Les estructures socials
Que hi ha entre Catalunya
Però
No és ni millors ni pitjors
No
Però vull dir
Una ciutat industrial
Una societat
I Còrdoba
Per entendre'n
O Andalusia
Còrdoba ciutat
Deuria ser diferent
Però en un poble
En un poble
De 14 mil habitants
I Terrassa què?
No
Es maten
Es maten amb una il·lusió
Tremenda
És un altre poble
Amb molts morts
Però
Però hi ha més coses
Entremig
És a dir
A Terrassa
Es diu
El meu avi
Català
La molla
La molla
Ara estem parlant
D'una molla
Sí
Que és català
Net d'italians
Sí
Una característica
Del català
És dir
Jo soc molt català
Diu
Des de quants anys
Perquè
O el pare
O l'avi
O el besavi
Tots
Doncs
No sé per què ho deia
M'he perdut
Totalment
Perquè
Què anava a dir
Perquè dèiem
Que la idea
De
De Catalunya
Ah sí
És molt més
No sé
Oberta
No et diré
Ni millor ni pitjor
És menys sectària
Ni els bons i els malos
Que Andalucía
Per exemple
És molt més
Ores de los buenos
Ores de los malos
És el blanc i negre
N'hi ha més
N'hi ha més
Però aquests més
Aquests que n'hi hagi més
Que és molt útil
En la postguerra
És molt terrible
Durant la guerra
És a dir
El meu avi
És d'Esquerra Republicana
Estat català
I
Se'n va al front
Amb la
Macià Companys
Jo he anat buscant gent
Que hi havia anat allò
Hi ha una part
Dels que s'apunten
El 20 d'agost
Del 36 de Terrassa
A la Macià Companys
D'Esquerra Republicana
Perquè creuen
Que el front
És més segur
Que Terrassa
És a dir
Que tenen més possibilitats
De prendre mal
Si es queden a Terrassa
Controlada per
El Comitè Militissante
Antifascistes
Controlat per Pedro Alcocer
I sus chiquillos
De la FAI
Que no pas
El front
Que diu
Un front a més a més
Que ja veurem què passa
I ja que se'n va
El front
Fugint de Terrassa
Per raons de seguretat
No sé si és el meu avi
Entre ells
És a dir
Durant la guerra
Això és dramàtic
Però en la postguerra
Això permet
Alguns ponts
Que en altres llocs
Són més difícils
El pont
Mossèn Pere Ribot
Per no dir
Els familiars
Ara
També
Diguem-ne
Això és una característica
Quan comences a escriure
Dels avis
A tu t'agradaria
Que fossin
Capitans
De la resistència francesa
Però
Va anar a l'exili
I es va apuntar a la resistència
Bé
La vida
Fa el que pot
El meu avi torna
I
I posa la botiga
Sí
Exacte
Allò
No sé
El Francesc Marquez
De gris
I per la vorera
De gris
I per la vorera
Allò
El més discretament possible
S'apunta
Jo m'agrada cantar
I cantar sarsuela
On canten sarsuela
Ara
Educación y descanso
Pues anava a Educación y descanso
Perquè si no
No cantaré sarsuela
No se'n fan
No se'n fan mai
Jo a casa
Quan sortia Franco per la tele
Se sentia tot
Però
No se'n fan
Però tampoc
Ara
Es passen tota la vida
Llavors
Dient-te
Nen
No et fotis en política
Mira què ens va passar a nosaltres
I resulta que el net
Ja ho veus
Sí
El net
Vale
Però ells
L'any 76
Que aixequen la paradeta
Sí, sí
Collons ja hi tornaran a ser
I gairebé al mateix lloc on estaven
Dèiem-ne no
No havien hagut ni un pam
Es van posar a la nevera
I es van descongelar
Els 72 no
Però els 70
Ara
Jo això
A casa meva
El 15 d'octubre
Era cada dia
Cada any
Allò
Avui van a fonsar de present
Companys
Vull dir que hi havia una memòria
Però no hi havia una acció
No hi havia una acció
Carai
L'història de l'avi
Ara
Per què em mirar
No
Però veig
Jo vaig estar llant
Al contrari
És el teu programa
Nosaltres el que ho fan
És una mica de conductors
No
Però res més
En alguna presentació
Que he fet de llibres
D'aquests llibres
De llibres dels dos avis
I també del Lluís Bassat
I de la seva família
Que seria una altra història
Però no tan
No tan
No tan
No tan
No tan
No tan
Sí
Hi ha gent que et diu
Hòstia tu
Esclar
Que has fet un llibre
Quina vida que van tenir els teus avis
Diu
Normalíssima
Normalíssima
Si la tingués jo
Aquesta mateixa vida
En la meva generació
Fotrien documentals a TV3 de mi
Un tio
Que ha estat condemnat a mort
Que ha estat no sé quants anys
En allò
En allò
El Calle Honda
No sé què
I després
Ostres
Em fotrien un documental
Però en aquell moment
Era tothom
Era tothom
D'una banda i de l'altra
Que tenia unes biografies
Extraordinàries per explicar
Però tant
Eren tants
Que les tenien extraordinàries
Que passaven a ser ordinàries
És a dir
Jo no he escrit
La vida dels meus avis
La vida dels meus avis
Perquè sigui excepcional
Jo he escrit la vida dels meus avis
Perquè no és excepcional
Perquè és mirall de moltes vides
I perquè a més a més
Per mi
És el mirall
Sobre accions
Humanes
Tan eternes i tan bèsties
Des d'Ulisses
Fins a qui sigui
Com anar-se'n o quedar-te
Però això és el que em porta a escriure-ho
Si jo hagués volgut explicar la història dels meus avis
Perquè són els meus avis
L'hauria escrit en un ciclo hostil
Ja no
Perquè això
Però hauria fet un pendrive
I n'hauria fet unes còpies pels meus fills
Però si faig un llibre i vaig a un editorial
És perquè crec que això
Trescendeix els meus avis
Diem-ne que això
És el denominador comú de més gent
I que a més a més
Permet expressar temes
De caràcter universal
Puc bé fer bé
O fatal
Això
No és irrellevant
Perquè a mi m'agradaria fer-ho bé
Però
Però el nostre objectiu és aquest
Fantàstic
Ja veus
Bocabadat
Ara fem un salt
I ara parlarem del teu pare
T'ho dic
Perquè
D'aquí un mes
Farà
Un any que es va morir
Amb 92 anys
Amb Vicenç
Villatoro
I Carpio
A Terrassa
Part d'altres activitats
El teu pare
És
Molt conegut
Perquè gràcies a les seves imatges
Estem dient
Un fotògraf
Pertanyent al grup
El Casino del Comerç
Que amb la seva càmera
Va ser testimoni
Dels canvis socials i culturals
De la ciutat
D'on a la Terrassa
Bé
Doncs gràcies a les imatges
Del teu pare
Es poden descobrir
Festes majors
A Terrassa
Esdeveniments populars
Que el teu pare
Els va recollir
En un calendari
Que l'establiment
Rerreat
Va publicar
Ara que farà
Tres anys
O sí
L'any 2020
Tot això
Vam fer
Una exposició
I
Amarcat
Dins
Del festival
De fotografia
Emotiva
Això té gràcia
Com era el teu pare?
És un personatge
Molt interessant
A part de ser el meu pare
Que això me'l fa interessant per mi
Jo crec que el fa interessant
Perquè permet un universal
Que és
La curiositat
És el motor de la història
De la història individual
És a dir
Qui té curiositat
Qui té inquietud
Ostres
Fins i tot en les circumstàncies més complicades
Pot arribar a trobar una via
De realització personal
Ara qui no té cap curiositat
Qui és un moble
Doncs ho té molt xungo
Mon pare
Feia
Feia fotos
I després de gran
Les han exposat
I estan bé
I algunes estan molt bé
Però ell
Mon pare no era res
És a dir
Mon pare
El seu lema vital
La frase que et deia
Amb orgull
És
La primera vegada
Que vaig entrar a una escola
Va ser per fer-hi de professor
I mon pare
És d'una generació
Que
La guerra
L'enganxa de petit
Els seus pares
Són
Refugiats
De Castro del Rio
Passa a
Castella la Manxa
I no va mai a escola
Aprendre a llegir a casa
Llegeix el que li cau a les mans
I no ha anat mai a escola
I quan arriba
Perdona
Això és una mica llarg
Però
Ja que ho he començat
No puc acabar
No puc deixar-ho d'acabar
Quan
El meu avi surt de la presó
A Castro del Rio
Ell era comerciant
Li havien pres tot el que tenia
Està absolutament a la ruïna
I llavors els amics
Per
Que arribi a fer de mes
En comptes de donar-li
El moina
Li diuen
Vine i fes unes classes
Pels meus nanos
Ensenya'ls a llegir
Escriure
Ensenya'ls a fer els quatre contes
El meu avi no era un intel·lectual
Però s'havia llegit escriure
Havia llegit cosetes
Estava bé
Llavors quan decideixen emigrar
El meu pare arriba aquí abans
Perquè el meu avi s'ha quedat allà
Venent el que queda
I ve a buscar feina pel seu pare
I
Quina feina pot fer?
La que feia allà
Fer classes
Llavors
Sap que
En una escola
Els carmelitans de Terrassa
A la que no hauria picat mai a la porta
Si estigués a Castro
Perquè era de capellans
I això a Castro era d'altra banda
Però a Terrassa ja no
Pica a la porta i diu
Escolti'm
Sé
Que s'han quedat sense un mestre
El meu pare podria fer aquesta feina
I el capellà dels carmelitans
Li diu
Quina edat m'ha dit que té el seu pare?
Diu
60 anys
Diu
Aquí hi ha 80 alumnes per classe
Un senyor de 60 anys
No pot mantenir l'ordre públic
No li van dir amb aquestes paraules
Tradueixo
No pot mantenir l'ordre públic
En una classe
Fos alguna persona com vostè
De la seva edat
Llavors sí
Però el seu pare no
Mon pare diu
Vale
Jo
I entra a fer de mestre
Sense haver anat mai a escola
I a partir de fer de mestre
El meu pare es havia llegit
El Quixot dues vegades
A casa
De petit
A casa
I es llegia tot allò
Que estava escrit
Un tio amb curiositat
Fava mestre
Prèn comptabilitat
De cotabilitat
I fa fotos
I construeix
Una vida
Plena
Però quin estat
Hòstia
A veure quines cartes
Li ha donat la vida
De nen a la guerra
No ha anat a escola
Hòstia
Amb aquestes cartes
No fotrem
Pòquer
Home
No fa res pòquer
Però fa un full
De asos
I no sé
Bastant bo
Bastant bo
92 anys
Se va morir d'una manera
Hòstia
Que havia viscut
Hi havia deixat una empremta
Hi havia
Per tant
Per mi
A part de l'orgull filial
Aquest exemple de
Si portes dintre una cosa
Una inquietud
Una curiositat
Si t'interessen les coses
Si preguntes
Si llegeixes
Faràs pòquer
Potser no serà d'asos
I serà de sets
O de vuit
O de quatre
És igual
No és igual
Però serà
I per mi el meu pare
És això
I per mi el gran aprenentatge
Familiar és aquest
Hòstia
Jo sóc això
Fill d'immigrant
I net de banyà i noadora
Què m'han deixat
A part de
Això
De les coses físiques
De la llengua
Del tracte
Què m'han deixat
Aquesta confiança
En la teva pròpia curiositat
És a dir
Jo sóc dos oficis
Que només es poden exercir
Si ets molt afaner
Periodista i escriptor
Sí
No, sóc allò químic
No sé si se n'ha de tenir
Però periodista
Diu
Que no, no
Dius
Jo vull ser periodista
I vas amb ell pel carrer
I hi ha una gent allà
I passa de llarg
Dius
No
Tu els periodistes
Has de mirar
Què està passant allà
Jo tenia
Quan
Quan havia estat director
Avui
Abans
Un col·laborador
Que
L'enxampa
La mort de Tito
A Eslovènia
I
El tio va
I se'n va
I un home
Un periodista
El que fa és quedar-se
Mira què passa
Jo
Jo me n'he anat
A Jerusalem
Quan comença
La primera guerra del golf
Jo me n'he anat
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
De punyar a la taula
Ni on me cago un cony
Sou
De tranquil·litat
De deixar-les
O de veure-les venir
És correcte?
Sí
Això ho s'ho he après de tu
Jo crec que sí
Jo no soc
L'altre dia m'he trobada pel guerrer de Terrassa
Un senyor
De la meva
O com diria la meva àvia
Un noi de la meva edat
Un noi de la meva edat
I em diu
Ah ja vaig ser alumne del teu pare
Va dir el meu avi
Diu
Osti quin tio més dur
Dic el meu avi
Per ser un trastapà
No deu ser com ell es pensa
Però tampoc es deu ser com ho penso jo
Per tant aquí hi ha un
Però els Viatoro no són de cop
De cop de punyar a la taula
Igual ens heu conegut ja
Me cago un cony
Ens heu conegut ja en la fase pacífica
No ho sé
Deu ser això
Que jo t'hi conegut fa uns anys
I ja t'hi conegut a la fase pacífica
El meu pare quan tenia 20 anys
Era un pájaro de cuidado
Però esclar
El que he conegut jo
Per tant el que he rebut és aquest
I home
Jo mateix
No dic que no em reconec
En el que jo era
Quan tenia 30 anys
Però ben igual de poc soc
No
Ja, ja, ja
Escolta
Fantàstic
Ara farem
Un petit impàs
Perquè el Joan i el Josep
Segur que et faran alguna pregunta
I a més
Els hi toca amb ells
Fer la seva secció
Que tenen moltes ganes
D'explicar-nos també coses
Segur que t'ho passaràs
Segur
El Joan
El Joan
Com diuen a la meva terra
Fresa
Per fer-li una pregunta
El Vicenç
Fresarem una miqueta
Gràcies Ferran
Vicenç
Esclar
En certa forma
L'època
Més antiga
De la teva vida
Potser
És la que coneixem menys
Aquest llibre teu no l'he llegit
O l'he llegit
Perquè crec que tens molta raó
Realment
No és la història
Tancada
Dels teus avis
És una història universal
Potser molta gent
Però sense patir tant
Qui més
Hem tingut gent represaliada
Hem tingut coses d'aquestes
En una ciutat
Això es nota menys
Perquè és molt orani
Tot que veu molt més durvit
En un poble
Suposo que surten
Els odis ancestrals
Per 50.000 coses
Encara que sigui
Però com que sé que el Ferran
Et convidarà a tornar
Em reservo les preguntes
No
I si sempre està convidat
A fa falta que ell vingui
A fa falta que ell vingui
Més de
De els temes que has tocat
De els llibres que has fet
I de tot això
Bé
Començaré
Intentaré ser més o més ràpid
Abans
Com que l'últim programa
No vaig voler estar
I el penúltim
Em vaig deixar una cosa
Quan vam parlar
Del futbol femení
I del feminisme
Podria començar
Amb una cançó
Que tenia que ser
El tancament
D'aquest dia
Carles
Sisplau
Seràs aquella
Que vas voler ser
Seràs la tres voltes rebel
Seràs un puny
Alçada al vent
I tu sols tu
Faràs vibrar
Cinc continents
Aquest conjunt
Es diu
El diluvi
És un conjunt del París Valencià
Canta amb la Valencià
Com heu vist
I és un conjunt
Molt feminista
O sigui
Simplement
Dos de les frases
Que diuen
La cançó es diu
I tu
I tu
Sous tu
I extret dos frases
És que una
Una diu
Faràs vibrar
Cinc continents
Cinc continents
Un altre diu
No deix
Aràs
Que ningú
T'aturï mai
Són
Dos cançons
I dues frases
Dedicades
Lògicament
A la dona
Per tancar
Aquest tema
Dos cosetes
Que van passar
Que a mi particularment
No em van agradar massa
I no ho vaig poder comentar
Una
És
Tots recordem
Que fa 15 dies
Es va fer
La final
De la Copa Femenina
De Fumbal
A Mèrida
I bé
Jo vaig trobar
El senyor Laporta
On estava el senyor Laporta?
El partit
Que van jugar
Al camp del Barça
El dia següent?
Arriat hi era
Només això
I del mateix dia
Va fer
Molta pena
Que les jugadores
Dels dos equips
Es tinguessin
Que agafar
Les malalles
Commemoratives
Sense que ningú
De la Federació
Estigués allà
Per acompanyar-les
Molt, molt, molt
Molt bé
Bé
Estimats soviens
Canviem de tema
I canviem de
De qüestió
Avui parlarem
D'algunes curiositats
Moltes vegades
Hi ha petites històries
Moments puntuals
Que potser
No són massa coneguts
Però no deixen
De ser importants
I sobretot
Importants
Inclús decisius
Per una part
De la humanitat
Avui parlarem
En principi
De dos senyors
Dos senyors
Que algú us coneix
Altres suposo que no
Un es diu
Àngel Sanz
Brif
I l'altre es diu
Giorgio Perlaska
Budapest
Març
Del 1944
L'obert
I téia d'Hongria
Encapçalat
Pel mirall
Inregent
Mikros
Horthy
Per cert
El mirall
D'un país
Sense mar
Aviats
Amb Alemanya
Nasi
Però fins a aquests moments
Sense tropes
Alemanyes
Al seu territori
Va ser invadit
Per la guàrmica
Per Gerber
No complia
Amb els seus compromisos
En quant a la persecució
Dels jueus
Hi havia en aquells moments
Més de 750.000
Jueus hongaresos
Controlats
Però en certa llibertat
Es podien moure
Pel país
Va ser substituït
Pel cap
Del partit
Feixista
Hongarès
La creu
Fletxada
De nom
Ferenc
Esabasi
L'objectiu
Supervisat
Pel nazi
Adolf Eichmann
Era clar
Acabar
En tot
Vertigio
Jueu
El diplomàtic
De carrera espanyol
Ángel Sanzbrief
Era l'encarregat
De negocis
De l'ambaixada
Budapest
Catòlic
Combatent
En el bàndol
Franquista
Durant la guerra civil
Va començar
La seva carrera
Diplomàtica a Egipte
Sent enviat aviat
A l'Hongria
Neutral
En aquells moments
Indignats
Pels plans nazis
Un grup
De diplomàtics
Encapçalat
Pel suec
Raúl
Wallenberg
Diplomàtic
Suec
Mort
El 1947
En circumstàncies
Encara
No massa
Clarades
Van començar
A treballar
Per salvar
Bona part
Dels jueus
Que hi havien
A Budapest
Ángel Sanz
Va obtenir
Permís
Del govern espanyol
Per a proporcionar
Documents
Als jueus
Seferdins
Que pogués
Trobar
I negociar
Amb les autoritats
Hongareses
El trasllat
D'aquestes
Persones
A un lloc segur
Tot emparança
En un decret
Tant d'any 1925
Signat pel dictador
Miguel Primo de Rivera
Que per cert
Havia expirat
El 1931
I en què es concedia
La nacionalitat espanyola
A tot descendent
De jueus
Expulsats
Pels reis catòlics
El 1942
Els que van ser
Nomenats
Jueus
Seferdins
Després
Si no recordeu
Em penso
Que aquesta llei
Es va tornar a sortir
En temps
Del
D'això
Del gallec
Del recollit
Bé
Sanz
Va salvar la vida
A uns 5.200 jueus
Usant la seva posició
La seva influència
Els seus contactes
Però també els seus propis diners
Amb els quals va sobornar
El galleiter alemany
Que era la màxima autoritat
Alemanya
A Budapest
Escoltem
Les seves pròpies paraules
Recollides
Al llibre
Los judíos
D'Espanya
Vaig aconseguir
Que el govern
d'Hongarès
Autoritzés
La protecció
Per part d'Espanya
De 200 jueus
Seferdins
Després
La tasca
Va ser
Relativament fàcil
Les 200 unitats
Que m'havien estat
Concedides
Les vaig convertir
En 200 famílies
I les 200 famílies
Es van multiplicar
Indefinidament
Amb el simple procediment
De no expedir
Cap salpconduit
O passaport
A favor dels jueus
Que dugués
Un número
Superior
A 200
La multiplicació
Dels pans i els peixos
Dels 5.200 jueus
Que van salvar
Només 200
Eren jueus
De per l'es
A la fi
El govern espanyol
Presionat per Hitler
Va trasllidar
El seu encarregat
De negocis
A Suïssa
Però en Sants
No estava sol
Parlem ara
D'en Giorgio
Pervasca
Comerciant italià
Destinat a Budapest
Per comprar car
Per l'exèrcit italià
Simpatitzant del faixo
Voluntari
A la guerra civil espanyola
Era membre
Del corpo
Di trupa
Voluntària
Però una vegada
Firmat l'armistici
Entre Itàlia
I els aviats
Al setembre
Del 1943
Es va negar
A servir
El nou règim
De Mussolini
La república
Social
Italià
Això va provocar
Que fos detingut
Per les autoritats
Honganeses
I empresonat
El castell de Budapest
Malgrat
Malau
Perdó
I traslladat
En sanatori
De la ciutat
Va decidir
Que quan pogués
Demanaria
Ajuda
Protecció
Al seu bon amic
Ángel
Santsbrief
Per l'esca
Amb bona relació
Amb el govern franquista
Va aconseguir
Passaport espanyol
A partir d'aquell moment
Era el Jorge
Per l'esca
Quan l'encarregat
De negocis
Estragiat a Suïssa
Per l'esca
Va aprofitar
El seu document oficial
On se li concedia
La nacionalitat
El falsificar
El signar
El sellar
I es va convertir
En el nou
Ambaixador espanyol
Ningú
Va qüestionar
El seu rol
Ni les autoritats
Hungareses
Ni les forces
D'ocupació
Alemanyes
Ni el govern
Del Franco
Va crear
Les anomenades
Cases espanyoles
On portava
Els jueus
Que podia recuperar
Dels trens
De la mort
Eren cases
Intocables
Estaven
Dins
Del que es considerava
El sector internacional
De Budapest
Però l'esca
Abans
A part de decidir
De l'ent
Era
Es podia
S'ha de moure
Força bé
Un dia
A l'estació
Del tren
De Budapest
On els jueus
De la ciutat
Esperaven
La seva extradició
Als camps
Va veure
Com uns bessons
D'uns 12 anys
Els volien pujar
Amb un dels trens
D'extermini
Sabador
Dels experiments
Del doctor
Mengele
Els va dir
Que sortissin corrent
I pugessin
Al seu cotxe oficial
El comandant
Que dirigia
L'operació
Ni més ni menys
Cavadoff
Edgman
A punta de pistola
El va reconar
¿Usted
S'hi da cuenta
De que está
Entorpeciendo
Mi trabajo?
El que va
Respondre
Perlaska
¿Y usted
Llama
A esto trabajo?
Estos gemelos
Són ciudades espanyoles
Y me los llevo
Quan l'exercín Roig
Va arribar a Budapest
El 18 de gener del 1945
En Perlaska
Va decidir
Torrar a casa
Budapest
Bucalest
Sofia
Estambul
Nàpol
Pàdua
Mesos i mesos
Voltant pel món
Sembren personatges
De ficció
Però són reals
Fi
De la història
Com va acabar tot?
L'Àngel Brice
Va tenir
Una brillant carrera
Diplomàtica
Ambaixador
A Guatemala
Perú
Països Baixos
Bèlgica
Primer ambaixador espanyol
A la República Popular
De la Xina
El 1973
I
La Santa Ceu
On va morir
El 1981
En plenes funcions
D'en Perlaska
S'en sap menys
Va ser localitzat
A Itàlia
On va rebre
Diferents distincions
Tant Brice
Com Perlaska
Tenen un arbre plantat
A la vinguda
De los justos
De Jerusalem
Són
Justos
Entre los justos
Justos
Entre los decens
Per desgràcia
La majoria
De jueus
Hongaresos
Van ser exterminats
A Auschwitz
Tinc temps
Sí
Una mica
Sí
Un altre tema
Aquesta és més curiosa
No és tan trista
Com aquesta
Ni tan històrica
I tant
Com vulguis
No
Ho dic perquè
És un
Puc aportar cosetes
Home
És com vulguis
Cosetes
Home
A davant d'un periodista
Un periodista com tu
No
No
Per exemple
Jo conec les filles
De l'Àngel Sanzbrief
I
Diem-ne
Vaig conèixer
Una de les personalitats
De la vida jueva
Barcelonina
Més rellevants
Que era
Jaume
Jaqui
O Jaime
Bandor
Que
Tenia un poema
Ell sobre ell mateix
Vaig néixer
Dient-me
Jaqui
Quan vaig arribar aquí
Em deien Jaime
I ara els meus nets
Em diuen Jaume
Que és
Un d'aquests nens
És un dels nens
Ells
No eren safardites
Són esquenazis
Fills de jueu
Austrí
De jueu
Hongarès
I mare austríaca
Jueva
I
Viuen a casa
I llavors
Diu
Es veu que hi ha un lloc
Hi ha unes cases
On deixen posar jueus
Llavors la mare
Els agafa
Els arrenca
L'estrella groga
De l'abric
Travessen Budapest
Arriben a la casa
I es salven
El Jaqui Bandor
Em va ensenyar a mi
L'estrella groga
Jo he vist aquesta estrella groga
I em posa
La gallina
Ara
Dir-ho
Però
Jo volia dir
Sobretot dues coses
En torn del que deies
S'ha fet
Servir molt el cas
De l'Àngel Sanzbrief
Per dir
Veus
El franquisme
Va ajudar els jueus
El franquisme
Va permetre
Que alguns
Que volien
Poguessin ajudar
Els jueus
La decisió
Era estrictament personal
Hi ha ambaixadors
Atenes
Que ho aconsegueixen
Hi ha altres que no
Hi ha qui ho fan
Hi ha qui no ho fan
A Romania no ho fan
Aquí sí
Hi ha llocs
Depèn estrictament
De la persona
I de la persona
Pel que és
Com a persona
I no per la ideologia
Que té
El Sanzbrief
És un franquista
Absolut
Per l'asca
Quan té un fill
Diu Franco
Perquè no és
Mussolinià
De la República de Saló
Però Franco
És franquista
Però el tio
És a dir
Sanzbrief
Fa coses
Que pot fer
Exagerar-les
Per l'asca
És un delinqüent
Positiu
És un delinqüent
A fi de bé
És un tio
Que se salta
Totes les eix
Per fer això
I que no hi ha
Res
En la seva trajectòria
Que faci pensar
Que ho pot fer
És estrictament
La decisió personal
I l'altra història
En aquests moments
A Itàlia
Gairebé tothom
Sap qui és
Per l'asca
Van fer una pel·li
Sí
Han fet diverses sèries
I la que he vist jo
El que fa
Per l'asca
És el mateix actor
Que fa de Montalbano
En la sèrie
Del Montalbano
És veritat
Aquí
Ningú sap qui és
Sainte-Brit
No
És a dir
Ser just
De les nacions
A Itàlia
Cotitza
A cotitzat
Socialment
A Espanya
Més val
Bé
És un tema
De memòria històrica
Com tot ho guia a Espanya
Avui
En mous temes
Està això
Hi ha només
Un just
De les nacions
Català
Ah sí
Només un
Es diu
Manel Valls
Però no és
No és
Manel Valls
Era un passador
Del front nacional
Ah
Però si el busques
No el trobaràs
Jo no ho sabia
T'entendent
Per què
Està a la llista
Dels justos
De les nacions francesa
Tu dius
No
Només hi ha
Només hi ha
11 justos
De les nacions espanyols
No n'hi ha cap català
Tots són diplomàtics
Perquè
El Sant Brit no és l'únic
Hi ha altres diplomàtics
Però
El nostre
Que és un
Va passar
A prop de 2.000 persones
La major part jueus
Però també
Havia dos
Havia dos anglesos
Diguem-ne
Soldats aliats
Que havien quedut presones
Totes que havien de fugir
Doncs aquest
Ningú
És a dir
Mentre que per l'Asca
Que és un personatge interessantíssim
És reconegut a Itàlia
Els seus equivalents hispànics
I catalans
Perdó
Per la cunyada
Interessa molt
Un mal endèmic
Ja ho sabem
Tot aquest
Ara
Jo he parlat una mica
I com a persones individuals
Ho són
Els saps
Amb càrrec
L'altre inventant-se càrrecs
Absolutament
Actuen per lliure
Però és una decisió personal
I se m'ajugaven
Se m'ajugaven
Fins i tot
Gent amb passaport espanyol real
Perquè després hi ha gent que el demana
Per exemple
Salònica
És una ciutat de jueus
De jueus afardites
No se'n salva
Pràcticament cap
Se'n salva en dos cents
Que arriben a Barcelona
Amb un tren
Que han passat per la meitat
I que
S'han salvat
Pels pèls
És a dir
Espanya no va fer un esforç
Pels que tenien
Gràcies al decret
Primo Polido
I Primo de Rivera
No el va fer aquest esforç
Vicenç
Josep
Joan
Algo passa
Passa
L'energia
T'asseguro
Ben
Ben trobats
Oients
Els puc assegurar
Que no estava gens preparat
Ni que el Joan
Aquest tema
Ni que el Vicenç
Intervengués
Amb les presentacions
Del Joan
Però
Algo passa
I amb el Pere Ribot
Algo passa
Vicenç
És el destí
L'energia
Digue-li
Com vulguis
És que és curiós
El que passa
El món
Està organitzat
En xarxa
És a dir
El mapa del món
És un mapa
En xarxa
I les persones
Som nòduls
I tenim
Coses que ens van
És que és ben curiós
Perquè el Joan
Podria haver parlat
No sé
Del futbol femení
Com va parlar
Fa dos
Dos programes
Un dia hi havia
Una feminista
Aquí per cert
Que era jut
La història
Perdó
No ho allargo més
Però
La història
Del Jaci Bandor
Que passa a fer
Compreferències
A les
A les escoles
Per explicar tot això
Home supervent
De l'Holocaus
És esborronadora
I quan t'ensenyava
I llavors
Hi ha un
Un element
Més esborronador
Surten i no ho expliquen
Ells quan surten
De Budapest
Són dos germans
L'Enrique
I el Jaime
Que tots dos viuen a Barcelona
Bueno no
Jaime es mor
Però
Vivia
Jo li havia presentat llibres
Teníem una relació
Molt molt molt directa
Surten i van
Amb una granja
Per m'ho estic
Per m'agrada
Que no tal
No sé si a Hongria
O a Ústria
Intenten explicar
El que hem vist
El que els diuen
No
Això no pot ser
No pot ser
No pot ser
No pot haver passat
Aquits va arribar molt tard
Tot això
Clar
Jo recordo de petits
De jovenets
Petits no
Quan jugàvem
Quasi tots eren germanòfils
Per què tal
No pot ser
No pot ser
Però és que també fora d'aquí
Els supervivents
Escriuen tard
Per exemple
Primo Levi
Escriuen tard
Sí
Molt tard
Quan vaig fer el llibre del vessat
Un oncle seu va morir a Ústria
No va explicar
No va explicar mai res
A els seus fills
Del que havia viscut a Ústria
Només tenien una dada
Diu que va sortir amb 34 quilos
No sabien res més
I als 70 i pico d'anys
Va i li explica la història
A la seva professora de tango
I a partir d'haver-la explicat una vegada
La comença a explicar a tothom
I llavors diuen
Escolta, escriu-la
I escriu un llibre
Però és molt tardana
És molt tardana
Per por no ser creguts
Això és una mica com
I ara acabo
No continuo jo
Perquè si no
No tindrem temps
Però no
Jo recordo
O sigui
A la Guerra Civil
Jo percebi que
Que va fer el meu pare
A la Guerra Civil
Jo vaig tindre que preguntar
I preguntar
I preguntar
I preguntar
Perquè no em parlaven
Ho han sabut a vegades
Abans els nets que els fills
Jo no em parlaven
En els nets
Se'ls he arribat a explicar
Que això va tallit a peu net
Però a mi no em parlaven
Jo no em parlaven
Jo estava a Ebre
Però què feia a l'Ebre
Explica-m'ho
El record era terrible
I al poc el nen
Incluso no ho repetís a escola
Oh, una cosa
A casa per qüestions
Que la meva àvia
Era mestra
I tal
I havia estat
A Vallmanya
En una escola
De l'entrada
De la General
A la Habana
Del president
I és que
A casa de parlant
Del senyor Macià
No fos cas
Que el nen
Repetís alguna cosa
A escola
No fos cas
I llavors algú es pensés
Jo recordo una vegada
A escola
Que ens van
Enderarir
Un dia
Era divendres
Fins el dilluns següent
Un examen de revàlida
Que havien d'anar
Aleshores a l'institut
I tota la cosa aquesta
I un company diu
Hombre, perquè venia Franco
Diu
Porque venga este tío
Estic preguntant
L'hermán Julio
Que ho va sentir
Hombre, me gusta
Si sé
Que penseis
En vuestras cases
A lo mejor si en él
No comíais
Yo recuerdo que t'havies dit
A lo mejor comíamos mejor
No paro
Sempre tan reivindicatiu
Deixem-ho
Puc dir-ho
És que em sembla
Que sóc una interferència
Al contrari
Si ens agrada
Que ja no intervingueu
Pau-me cas
El protagonista
Ah, no, no, no
Perdó
Aquí es parla del que tu
Vosaltres tenim un programa
Que escolta
Que és encantador
El que tu estiguis aquí
Com a
No
El fer els tres llibres
Terrassa, Castor del Rió
Holocaust
No són el tema
Però he parlat amb molta gent
I llavors
Jo vaig entrar
A les converses
Amb la idea de
A mi no m'han explicat res
Però la causa és la por
Aquesta
Hòstia, sorpresa
Els vençuts tampoc explicaven
Els vencedors tampoc explicaven
I llavors
I els jueus
Que no eren ni vencedors ni vençuts
Diguem-ne que
Però que no hi havia
Cap temor
En explicar això
L'any 52
54
57
Tampoc ho explicaven
Però llavors
El temor segur que és una part
No la nego
Però ha d'haver-hi alguna altra cosa
Llavors la meva sensació
Entre totes les converses
Que ho juro
Són moltes
I amb supervivents
De l'horocausti
Són moltes
És
Els que han patit
Volen
Per dir-ho així
Tancar el patiment
I no transmetre'l
Per
Diguem-ne
Per quedar-se
Que els altres no pateixin
El que han patit ells
És a dir
Que hi ha com una mena
De protecció del propi patiment
I com
Patir patir va patir tothom
Que no vol dir que tothom sigui igual
Però tothom va patir
És a dir
I els alemanys
Que diguem-ne que no
També van patir
I els bombardets adreç
Daniel
Tot el que sí
Doncs patir pateix tothom
Tothom té un
Diguem-ne un tros de patiment propi
Per això
Per blindar
Ningú explicava res
I quan explicaven
El poc que explicaven
Era mentida
Havia de ser mentida
És a dir
Rimo Castro del Rió
I dius
Escolti
I vostè
Diu
No
El meu pare era falangista
Diu
Però
No va matar mai ningú
El meu pare era de la FAI
Diu
Però no va matar ningú
El meu pare va anar al front
Però va estar sempre a subministraments
Diu
Mira
Van matar 90 persones
En el poble Castro del Rió
Atacs de cor
No van ser tots
Qui?
Algú va disparar
Però
No he trobat gairebé ningú mai
Que digués
Jo he disparat
Jo
O el meu pare
Sé que tal
És a dir
La memòria
Retoca
És normal
Doncs jo
Per com a efecte a mi
Des de m'ho expliqui
Em recorda el meu pare
El meu pare va néixer l'any 19
I m'explicava
Ell era de la lleva del biberó
Que em deien
I ell no va anar al front
Perquè el meu pare sempre ha tingut
El cor com una cafetera
I recordo
Quan el van operar
Que la seia
El cinquè o sisè
Que li van posar
Una vàlvula
A l'Hospital de Sant Pau
Que li va posar
A la senyora
A la senyora Maria Caral
Encara me'n recordo
L'any 78
I em deia
Veus
De tant en quant
La malaltia
També té les seves avantatges
Jo no vaig anar a la guerra
Com tu dius
Jo la meva història de la guerra
Explica'l pel meu pare
Es limita
Que el meu pare
Tenia la cafetera
Tenia el cor com una cafetera
I que se'n va lliurar
Per el que hi ha escut
Per el que hi ha escut
Per el que hi ha
I el Pep
El que deia el Joan
I sobretot
El que dius tu
La gent
Davant d'una tragedia aquesta
Intenten no tragedar
Una part important
Al seu patiment
Al següent
Pep
No et vol dir
Per despedir-me
Bueno
De certa forma
Escolta
Jo
Interessant en el que dius
Quan he plantejat això
He pensat
Oi
Quinc un periodista
I un escriptor
Et quedaré una mica en ridícul
Però
Tio de ciències
Imagina't
I acabo
Deixo passar el Pep
Simplement
La meva
Història final
D'actualitat
Per fi
Tenim pressupostos
Totes les parts
Han jutjat
El seu paper
Ara
Totes
Suposo que
De cara
A les eleccions
En fi
Està bé
El que havia acabat
O no
Molt bé
Pep
Directament
Ja ho veus
Perquè
Aquí hi ha molta història
Ha begut la pena
El dia que torni
I faré una cosa
Diré el títol
De la meva intervenció
I li passé la paraula
A mi
I la meva secció
Farà una pujada
Que ho veu
Que sempre veus
Veus el mestre
Avui he fet públic
Una de les moltes ensenyances
Ho dic sense debò
I tant
Però
Pep
Avui he fet públic
Una de les moltes ensenyances
Que he tingut amb ell
Vés sempre en compte
Amb el títol
I els començaments
Això m'ho has ensenyat
I ho repeteix
Per la quarta vegada
El senyor
Vicenç Villatoro
Doncs jo avui
Volia parlar
Una mica
D'epidèmies
Que ha tingut Barcelona
Perquè allà de la història
Moltes malalties
Han atacat al món
A Europa
A Catalunya
I a Barcelona en particular
Que per una sèrie
De circumstàncies
Barcelona havia sigut
Un terreny molt adubat
Per aquestes coses
No?
El coronavirus
Ho ha capgirat tot
I a tot arreu
Ens ha fet tocar
De peus a terra
Els europeus
Ens creiem que érem aquí
Vaja
El malic del món
El més afortunat
Érem el braçol
De la sedimentació
Grega i romana
Com si els egípsis
Els assíris
Els incas
O els xinesos
No comptessin
Vull dir els incas
Els esteques
Moltes piràmides
Però no van inventar la roda
Els egípsis
Més piràmides
El nas de Cleopatra
A la maria de en Barcelona
Tot faraons
Cocodrils
Gats
Tot allò
I els mateixos xinesos
Van inventar la pòlvora
La impremta
Sort que Marco Polo
Va portar el jabat cap aquí
Gràcies a això
Tenim els frigodedos
Ja que la pasta
Ja fa 15 dies
No
Vull dir que en broma
Perquè la pasta
Fa 15 dies
Que vam explicar
Que tampoc
No l'havia portada
En Marco Polo
Tota aquesta autocomplensa
Com si no haguéssim
Trencat mai un plat
Va trontollar
Quan ens vam trobar
Amb la pandèmia
Una cosa que creiem
Que només podia passar
Amb racons aïllats
De l'Àfrica
O de l'Àsia
Tants anys
Fent col·lectes
Pel domon
I recollint paper de plata
Per la santa infància
Que eren tots aquells nens
De terres llunyanes
Que estaven tan fotudets
En gran part
El nostre
Com a europeus
Ens menjàvem la xocolata
Ens guardaven el cromo
I enviàvem el paper de plata
A la quinta forca
Com deien unes monges
Que no sabien la missa
A la meitat
Això de les coses de l'Eglésia
Compartides
En català i en castellà
Serveix la mateixa frase
Diuen
Recogemos papel de plata
Per a los chinitos de la Índia
Ben segur
Que algunes civilitzacions
Que no entenem
Com van desaparèixer
Segurament
Potser van ser
Per culpa d'alguna pandèmia
Desconeguda
Per nosaltres
L'imperi bizantí
Va patir
Que el que es coneix
Com la Pesta de Justinià
Que es va iniciar
Entre el 541
I el 542
I va tenir rebrots
Fins a l'any 750
Va causar entre 25
I 50 milions de morts
Els estudiadors
Han estat tot això
Amb les seves conseqüències
En tots els nivells
La segona gran epidèmia
La segona gran epidèmia
Va ser la Pesta Negra
Entre el 1246
I el 1253
I segurament
Era la mateixa
Que la d'en Justinià
La Pesta Negra
Aquí a nosaltres
Ens va afectar molt
Ara ens centrem
Una mica més
A casa nostra
I ara
L'any 1233
Era conegut
Com el mal any primer
En què
Les males collites
Que des de 1210
Pràcticament
Castigaven a casa nostra
Se li va unir
Doncs la Pesta Negra
Que va arribar a Barcelona
El 1348
Sembla ser
Portada per un vaixell genovès
Sembla ser
Que ja venia de la Xina
I es van estenent
Seguint les vies comercials
Els desplaçaments
Eren al nens
Però la manca d'higiene
I el desconeixement
De les causes
Que la provocaven
Feia gairebé impossible
Aturar qualsevol epidèmia
Enterraments ràpids
Crema de pertinences
Dels empastats
Aïllaments
Era una de les mesures
Que es van prendre
El govern de la ciutat
Tenia cura
De les entrades i sortides
De la ciutat
Perquè no entressin
Ni sortissin malalts
I també perquè no fugissin
Els metges
A veure si podien fer alguna cosa
Per altra banda
Els capellans
Reunien a la gent
A les esglésies
Per resar
S'organitzaven
Processons
Entrant i sortint
Per una porta
I per l'altra
Perquè sembla que
Per les portes de la ciutat
Era per on entraven
Les epidèmies
I tot per això
Encara
El que feia era
Aumentar els contagis
Es posaven tots junts
A l'església
A resar
I a cantar
I anava
Anava passant
D'uns dels altres
Tothom creien
Càstigs divins
Mals d'ull
Canteris de bruixes
Que Júpiter
Mar i Saturn
Estaven massa junts
I com no podia ser
Un altre
Els jueus
Ells també en tenien
La culpa
La Pesta Negra
En sis anys
Va matar
De mitjana
Una tercera part
De la població
Part de la població
I durant
D'un segle
Va tenir rebots
Que duraven
Entre dos i cinc anys
O sigui
Era una cosa
Que anava sortint
Periòdicament

20 cadàvers
Víctimes de la Pesta Negra
Del segle XIV
Enterrades
Nues
Embolicades
En un sudari
De lli
La força
No està sencera
Per les remodelacions
Posteriors
De la Basílica
Però es creu
Que podia haver
Entre 360
I 400 difunts
Enterrades tots
En un període
D'entre un i cinc dies
Es van fer moltes proves
Per detall els cadàvers
I fins i tot
Es va fer una analítica
De l'ADN
De l'esmalt
De les dents
I es va poder
Aïllar el vacil
De la Pesta Negra
Es veu que va ser
Una troballa molt important
Ja que moltes vegades
La paraula Pesta
Equivalia a epidèmia
I totes no eren
De Pesta Negra
I la cosa
Estava molt barallada
Sant Roc de Montpaller
Sant Roc de Montpaller
És considerat
L'advocat
Contra la Pesta
Sembla que va néixer
A Montpaller
El 1295
A la mort dels seus pares
Es va desfer del que posseïa
Va donar els diners
Als pobres
I es va fer franciscar
Va anar de perguinació a Roma
I va ajudar pel camí
A cuidar malalts de la Pesta
Per totes les poblacions
Que ho necessitaven
I de tornada a Montpaller
Es va contagiar de la Pesta
Es va amagar en una cova
Per tal de no contagiar ningú
I en aquella cova
Va ser guarit
Marigolosament
Per un àngel
I va sobreviure
Gràcies a un gos
Que diàriament li portava el pa
Aquest gosset de Sant Roc
Que veiem a les imatges
Doncs era aquest
Que li va salvar la vida
Com a mínim
En qüestió alimentícia
Ara em fa gràcia
Que jo quan érem joves
I una cosa
Ens ens sortia malament
Dèiem
Cagar de Roc
Sí
Aquest pobre home
Cagar de Roc
Li va passar una cosa
I quan va arribar
A la seva ciutat
No el van reconèixer
I pensant que era un espia
El van tancar a la presó
On va morir el 1327
I a Barcelona
Sant Roc
Es començava a nedar
A partir de les pestes
De l'any 1587-1589
I a l'any 1690
Li fou vestida
Una capelleta
Damunt de la porta d'accés
A la muralla de la plaça Nova
Que encara doncs hi és
I encara són les festes
Del barri de Sant Roc
Aquesta pesta del 1587
Era molt contagiosa
I molta gent que estava en contacte
Amb els malalts
Acabava també contagiada
I morta
Familiars
Metges
Capellans
En terremorts
El risc era molt gran
I tothom tenia molta por
A Barcelona
Van morir
D'aquesta pesta
Més de 10.000 persones
Tenint en compte
Que a Barcelona
En aquell moment
Tenia 30.000 habitants
Una tercera part
La proporció és grandeta
Sí, sí, sí
I la parròquia del Pi
Que tenia cura
D'un barri molt estens
I juntament amb Santa Maria del Mare
En l'església més populars
De la ciutat
Malgrat la gran multa edat
Un de cada tres
Com dèiem
Doncs
De les 15 persones
Que tenien cura
De l'església
No en va morir ni una
Això va ser començat
Com un fet miraculós
I va donar un gran prestigi
A l'església del Pi
Prestigi i diners
Perquè tothom volia ser enterrat
A l'església del Pi
I com que en aquella època
Es cobrava per cada enterrament
Doncs va passar a ser
Una de les parròquies
Més riques de la ciutat
Si us heu fixat
Les esglésies antigues
Tenen una plaça davant
Que normalment era
El cementiri
L'església del Pi
Té tres places
A davall i al voltant
Sí, que el dia que pungin cap a baix
Vol dir que ja
Doncs alguna cosa tenia
Que la gent s'hi volia
I volia ser enterrat
Bé
La primera gran epidèmia de grip
O alguna cosa similar
De la qual se'n té documentació
Va ser a escala mundial
Es va expandir molt ràpidament
No va fer gaires morts
Però molts efectes col·laterals
I va tenir una durada més aviat curta
Estem parlant del gran catarro
De 1580
Catarro és una paraula correcta
En català ve del gret
Catarring
Cata cap avall
I era influir
Influir cap avall
Això vaig aprendre l'altre dia
Perquè catarro em va semblar
Una paraula una mica així
Perquè abans es feia servir més
Però ara la paraula catarro
No es fa servir tant
Són aquelles paraules
Que passen de moda
I venen
És com a vent
Ara tots són a vents
Bé
Deixem-ho
Segons el dicionari
Té dues entrades
Inflamació aguda o crònica
D'una mucosa
O tos farina
Que la tos farina
Deve de llatí
Tos
Tos
I fera salvatge
Violents atacs de tos
Una tos salvatge
Una tos convulsa
O sigui
Com sigui
Els síndomes eren això
Tos, sacadat, febre i convulsions
En dos mesos llascats
20.000 barcelonins van emmalaltir
Recordem que estem parlant
D'una proporció
De 30.000 i 35.000 habitants
De la ciutat
Van emmalaltir
No van morir tots
La multedat
No va ser molt gran
Més que darrere
Persones que ja estaven malaltes
Persones grans
Perteres
Que havien donat llum
I estaven dèbils
I coses així
Molta canalla
Va morir de gana
Que els van trobar
Al costat de la mare morta
Que no els havia pogut donar el pit
Atres
Perquè la mare afablida
No produïa prou llet
És a dir
Que
El Consell de Cent
Va establir
Doncs uns controls
Tant d'entrada
Com de sortida
I va establir
Unes reclusions
D'un màxim de 40 dies
D'aquí
La quarantena
En establiments
Anomenats
Lletzarets
Els metges
Van creure
Erròniament
Que la malaltia
Provenia
D'una entrada
D'aire massa calent
Perquè
No en sabien més
I ja que va començar
Primer d'agost
Es van adonar
Que les prescripcions
Que feien
Meritàriament
Cagnies
I dejunis
Que eren bones
Per a clients rics
En pressió alta
I que menjaven massa greixos
Doncs no era la millor manera
Pels
Pacients afablits
Aleshores
Van recomanar
Brous calents
I productes
Expecturants
Ara en dirien
Remeis de l'àvia
Però poca broma
Estem parlant
De l'any 1580
Vull dir
Que no
No en sabien més
Massa que van fer
Vull dir
No me n'enric
Dels metges
De l'època
Un sinònim de grip
Que encara es fa servir
És influenza
Paraula italiana
Ja que els metges italians
Creien que era conseqüència
De la influència
Astrològica
O sigui que també els metges italians
Grans eminències
Aquest sí que apren foto d'això
Però bé
És per aquestes creences
De l'època
Que consti
Doncs ja dèiem això
Aquesta va ser
La primera
Epidèmia d'equip
Que se'n va tenir
De comentació
L'any 1821
La febre groga
Va atacar també
D'una manera violenta
A la ciutat de Barcelona
D'agost a setembre
Una malaltia pràcticament desconeguda
Que segurament aquesta venia de l'Havana
Es va començar a estendre
Per la Barceloneta
Durant aquells inacabables mesos
La ciutat va perdre
9.500
Dels aproximadament
140.000 habitants
És com si ara morissin
Doncs 100.000 persones
Els hospitals
No donaven l'abast
I que tenia propietats
O parets fora
Procuraven fugir
Persona confinada
Dintre de les seves muralles
Amb una indústria creixent
Superpoblada
Amb molts carrers estrets
Mal ventilats
Només li va caldre
Tenir aquest estiu sec
I calorós
Per donar la benvinguda
A una nova malaltia
Com si fos el turista
Un milió
Un lloc
Com deia abans
Adobat per aquestes coses
Barcelona
Durant molt de temps
Perquè fa 200 anys
La febre agroa
Era una malaltia desconeguda
I els metges
I l'opinió pública
Es van dividir en dos bàntols
Contagionistes
I infeccionistes
Tipus de manera d'agafar-la
Que si era
D'una manera o d'una altra
Els que s'havien de fer quarantena
No fer quarantena
Bueno
També vam vist coses
Si són les vacunes
I no vacunes
Amb la Covid
Vull dir que
Això sempre ha sigut igual
Es va activar la beneficència
Per atendre els treballadors
Del port
Que no podien anar a treballar
La gent volia fugir
De les muralles
Es van construir
Unes barraques
A la platja
Moltes fetes
Amb veles de barca
Amb unes condicions precàries
Es va reconstruir
Reconstruir una part
Del Raval de Jesús
El Raval de Jesús
Era un convent
Que estava
El que ara diríem
Vasseig de Gràcia
A Aragó
Ja hi ha hagut
Un convent
Que va ser destruït
El 1808
Pels francesos
Definitivament
I ara
L'església de Jesús
De Gràcia
És de la reminiscència
Bueno
Havia sigut també
Un convent
I va passar
Més amunt
Perquè abans
Més o menys
Gràcia començava per allà
O sigui
Pel carrer Aragó
Gràcia començava pel carrer Aragó
Tot ha anat canviant
Després més amunt
I s'hi ha anat fent
Permutes de terrenys
I coses així
Bé
Bé
Alguns coments
De la Fora de la Ciutat
També van esdevenir
Centres d'atenció
D'atenció ciutadana
I pels voltants
De la Passa d'Espanya
És a dir
Ara diguéssim
En l'espai
Entre les torres venecianes
I les fonts
Diguéssim
Doncs en aquella zona
Es va construir també
Uns barracons precaris
Que en deien
La ciutat d'en Nyoca
Ja en vam parlar
Fa temps
Dels mals noms
De la ciutat
Sí, sí
I bueno
I els seus habitants
Rebien diàriament
Una lliure de pa
I 50 cèntims
En una ciutat
Migdeshabitada
En Joan Amades
Explica
Que va començar
A sorgir
Entre l'herba
Entre les llambordes
I diu
Que el carrer Portaferrissas
Va haver de passar
A la dalla
Perquè la gent
No circulava
No d'allò
I l'herba
Anava sortint
La por
A la pandèmia
El contagi
Suposo
Sí, sí
Clar
I va haver
Gros problemes
De vestiment
I els pagesos
De la Rodalia
Tampoc no volien
Acostar-se a la ciutat
Etcè
Etcè
Bueno
Com no podia ser
D'una altra manera
Es va celebrar
Al final
La de l'epidèmia
Montedeum
A la catedral
Però aquí sí que
Podríem considerar
Que potser
Per primera vegada
És una epidèmia
En la que no va ser
L'església
La triomfadora
Sobre la malaltia
Sinó que la gent
Va reconèixer
L'esforç dels metges
I de la gent
Que s'havia sacrificat
També ho dic sense
D'alguna manera
Escolta
Fem el paral·lelisme
Amb el Covid
Ha passat igual
Sí
Però clar
Ara estem més cap aquí
Perquè han tratat
Fent un tedes
Fent aquelles rogatives
Que dèiem abans
I la gent això
I aquí doncs
Bueno
Va haver-hi una aturada
Contagis
Tot i que després
De processos
I rogatives
Tot això
Però la gent
Va donar aquest valor
Els sanitaris
Els particulars
Els polítics
Que es van quedar
Perquè hi havia gent
Que va marxar de la ciutat
Atres que no
I el recentment inaugurat
En aquell moment
El cementiri del poble nou
Es va erigir
Un cenotafi
En el cenotafi vol dir
Monument funerari
De caràcter simbòlic
On no hi ha ningú enterrat
Elegit en honor de persones
A les quals
Es vol retre homenatge
Pòstum
I aquí doncs
Hi ha una llista
Doncs de metges
De capellans
De regidors de la ciutat
Gent que
Puguem marxar
Doncs no ho va fer
I van morir allà
Per ajudar
Doncs els seus conciutadans
Va ser una epidèmia
Molt important
Però no va ser ni la primera
Ni la darrera
Ni la pitjor
Alguns ens porta coses noves
Que anem buscant
Una cositat o altra
Per anar
L'octubre de 1914
Una epidèmia de tifos
Va assolar a la ciutat
A causa de la contaminació
De l'aigua
Distribuïda per la companyia municipal
Hem fet un salt
De gairebé de 100 anys
I no vol dir
Que en aquest temps
No hi haguessin epidèmies
Ni bon tros
Com a mínim
N'hi va haver tres
Dues de còlera
1833-1835
Una al 1870
De febre groga
No, el 1870 també era de còlera
Les dues primeres
I la de febre groga
El 1185
El 1180
Ai, 1100
Ah, per això
1885, perdó
Sí, sí, ara ja malament
Tornem
El 1914
El tifos va provocar
Uns 2.000 morts
No són molts
Però
Més que n'hi hagi un
Ja és massa
Vull dir
No són molts clar
Comparats amb les coses
Aquesta
Tampoc ara
Vull dir que
Va ser un fet
Pep, t'ho arrumat
Això és com la vida
Mai passa res
Excepte el que li passa
És que és veritat
Vull dir que
Al final
Tu plantes això
I això és curiós
Com
Escoltes els rotis
Al cap de setmana
Tens morts a la carretera
El subconscient pensa
Això li passa als altres
A mi no em passa
Sí, sí
I el que explica el Pep
Passa igual
Això va ser fet un fet casual
Arrel d'un arbre
Va escardar la volta de conducció de l'aigua
Les aigües fecals
Dels pols negres
De la zona
Van contaminar
I infectar l'aigua de boca
Això va passar al carrer Mallorca
A l'altre de la Sagrada Família
L'Ajuntament es va donar
De la gravetat del fet
I tot seguit va posar fil a l'agulla
Per tal d'evitar que això es tornés a repetir
I entre el 15 i el 19
L'Ajuntament va construir una instal·lació totalment nova
La Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella
I la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova
Aquestes dues
De vegades quan passes per la Meridiana
La veus a cada cantó
I si algú té possibilitat d'anar a veure
Doncs és curiós
Aquestes dues instal·lacions
Van proporcionar diferents avantatges
La Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella
Va permetre fer arribar l'aigua
Als pisos més alts de la Barceloneta
I de la Ciutat Vella
Gràcies a la seva alçada
Vas als comunicants
D'allò que estudiàvem a l'escola
I l'altre tenia les màquines de propulsió
50 metres més avall
Diguéssim passant per sota la Meridiana
Enviava l'aigua dalt
En unes piscines
On per primera vegada
Es van tractar amb clor
Doncs aquestes dues cases
Una pertany a la de la Trinitat Nova
Pertany al Museu Vista de la Ciutat
I l'altra és un d'allò
Un centre cívic
Ah, la de la Trinitat Vella
Sí
És un centre cívic
La conec per a Fundació Paramanel
Són visitables
I val la pena fer-ho
Al baix on hi ha les màquines
Bombaven l'aigua
És propietat del Museu d'Història
Com deia
I l'altra
Doncs aquella com que és un centre cívic
Hi pots entrar en qualsevol moment
I deixen entrar
I pots veure les piscines
Aquelles on guardaven l'aigua
I si no en tenen gaire gent
Aquells nois molt amablement
Et fan una explicació
Que ja dic
Val la pena
Ara hi ha un ascensor
I un pont que crea la Mariana
Aquest que és el pont de Sarajevo
Que si quan passa a Mariana
També és un pont
Que sempre es veu com unes erres
Espenjant
És un pont nou
Per això els diu de Sarajevo
I és fàcilment distingible
Bueno
Això és com el que fa l'aigua
Però
Què va passar amb els malalts?
Es van afanyar
Construir uns barracons de fusta
Per atendre els malalts
Aquelles construccions
Van funcionar bé
Es van mantenir
I al cap d'uns 10 anys
Comença a construir-se
Un hospital allà
És l'Hospital del Mar
Aquest de ser
Diguéssim
L'origen
La pròxia de la Barcelona
Allà hi havia hagut
Ja per aquella zona
Uns lletzerets
De molts anys enrere
També per quarantenes
I epidèmies
I coses
I coses d'aquestes
I per l'estranger del 29
Ja funcionava
I l'any 1992
Vas de venir
Hospital Olímpic
Per si calia
Tendenletes i visitants
Com a curiositat
Diria que es van fer
Doncs 18.000 controls
Antidoping
A l'Hospital del Mar
Sí
I només 4 van demanar positiu
Sí
Bueno
A part d'aquestes anècdotes
L'Hospital del Mar
Ha sigut un referent
A altres epidèmies
Trobo dependència
Als anys 80
La sida
I més recientment
Doncs la Covid
Avui
El consorci
Format per l'Hospital del Mar
Que comprèn la Barceloneta
Poblenou, Poblenou, Vila Olímpica
Sant Martí
Sant Martí atén 390.000 habitants
I és cert
Que l'Empenta Olímpica
El va favorir
Però van saber aprofitar
Aquesta empenta
Per arribar
On és ara
Unes darreres curiositats
Durant la guerra
La seva situació
A prop d'instal·lacions estratègiques
Al port
Fàbriques de material
Etc
Doncs la van fer vulnerar
Pels bombardeig
I es va traslladar
I es va traslladar
A l'altra punta
Al capdamunt del Tibidau
Al que és l'Hotel Florida
Allò va ser
L'Hospital del Mar
Durant la guerra
I en un casino, no?
També, Ariel?
No
Estava a prop, no?
El casino de la Rebassada
No té a veure
Allò només era l'hotel
Aquest hotel
Doncs l'any 50
Va tornar a funcionar
I va anar
En Road Hudson
James Stewart
La Fabiola
I el Baldovino
I tot això
I a l'any 79
Va tancar
I després de 4 anys
De restauració
A l'any 2005
Ha tornat a obrir
I és un lloc
Amb unes vistes espectaculars
Fantàstic
Molt mal
Però, doncs això
Va fer aquest servei
Durant aquest temps
La bona
Va tornar a funcionar
A Barcelona
A l'Hospital del Mar
Cap allà
L'any 40 i pico
I es va dir
L'Hospital de Nesta Senyora del Mar
I llavors van aprofitar
També per fer
Depuració
Política
De tot el personal
Que no fos
Afectar el règiment
Que havia estat allà
L'Hospital
Durant la guerra
La bona relació
Amb el govern feixista
Del govern feixista
Amb el règim nazi
Va proporcionar
Una connexió
A l'Hospital d'Infecciosos
D'en Burk
I uns enginyers alemanys
Van dissenyar
Un pavelló de recerca
Que es va construir
Aquí a l'Hospital del Mar
Va girar la truita
I els alemanys
Perden la guerra
I el pavelló
Que havien fet
Gràcies als enginyers alemanys
El va inaugurar
Alexander Fermin
El descobreu
De la penitxolina
I Premi Nobel
Com he dit abans
Van saber aprofitar
Totes aquestes oportunitats
Van tenir un pulmó de zer
Als anys 50
El primer servei d'urgència
Als anys 70
I aprofitant aquest impuls olímpic
Es converteix
En hospital universitari
Amb docència
Investigació
I assistència als personals
Doncs ja està
Avui
Fins aquí ho deixem
Un altre dia
Parlem d'alguna cosa
I encara hi ha
La grip espanyola
Aquesta doncs
Ja en parlem un altre dia
Que havíem parlat
Però de desgràcies
I de també coses més bones
Metges que van descobrir
Vacunes catalans
I coses d'aquestes
Buscarem una part més en mapa
De les pandèmies
El proper dia
Fantàstic
Aquesta setmana
S'ha parlat molt a Espanya
De justícia
I concretament
De la sentència
Del Tribunal de Justícia
De la Unió Europea
Sobre els exiliats catalans
Però no s'ha dit res
Sobre la sentència
De l'Audiència Espanyola
D'activar la causa
Sobre la caixa B
Del PP
Aquella
De l'M.Rajoy
Justícia
Jutges
Legisladors
Quina vergonya
Volter
Volter
Fa justament 300 anys
S'ho va definir clarament
L'últim grau
De perversitat
És servir-se
De les lleis
Per la injustícia
Con el coño
De la Bernarda
Y el pito
Del sereno
Nace
El Tribunal
Supremo
La realitat
Supera la ficció
Et sonen?
Calia de fer el tren
Pluvia
Fèria dies
Comprar el bitllet en blanc
No fer cases
Prospectes
Tancar sualment
La porta
Potser del matinar
Fugir de tot
De tots
Si encara
Si era temps
Fugir de tot
De tots
Jo sents
Eh?
Te'l reconeixes?
Sí, home
Només faltaria
Ben trobats, oients
El nostre convidat avui
En Vicenç Viatoro
A part d'escriptor
Periodista
Polifacètic
És també
Escriptor de lletres
De cançons
I aquesta cançó
Que la música
La va música
En Ramon Montaner
No només aquesta cançó
Tot l'àlbum
Diria
El Fugira
No?
El 1988
És a dir
Fa 34 anys
No, no havíem fet els contes
No, però tenen
És a dir
Els verbs que has utilitzat
En aquest
No són
En aquests casos
Els que responen a la realitat
No, no
Estan ben dits
Però
No és unes lletres musicades
Sinó és una cosa més rara
Que és
Fer cançons junts
És a dir
Amb el Ramon Montaner
Que eren molt amics
Havien fet
Que va morir fa
Fa un any
Mira, havia dinat amb ell
Una setmana abans
Al cor
Al cor
Sí
Bueno
Sí, bueno
Ja ho he fet
La beguna
Bueno, va haver-hi coses
Vam quedar
De fer un disc junts
Però
No que jo faria unes lletres
I posaria unes músiques
Sinó que parlaríem
De cançons
Com a concepte
I llavors jo escriuria
Unes paraules
I li posaria unes músiques
Però la cançó
L'havíem parida junts
Alcohòlicament
Tot s'ha de dir
Al llarg d'uns dinars
I si em fotéssim una sobre
El Narsen
I si em féssim una
Sobre una parella
Que no sé què
I si em féssim una sobre
Llavors fèiem la cançó
Per tant no és allò
Que un poeta fa
I l'altre li posa la música
Evidentment ell no posava
Ni una paraula
Ni jo posava una nota
Però la connexió
Com a concepte
L'havíem fet junts
I això és el que ho fa raro
I per això et dic
Que no era ben bé
Aquells verbs
Perquè aquells verbs
Són els normals
I nosaltres vam fer una raresa
Vam fer un experiment
Sempre innovador
Va tenir un èxit molt relatiu
Molt relatiu
Però
Benvolguts oients
Perquè entengueu
El missatge a la cançó
Agafo
O he pres
L'última estrofa
Com diu
Marxaran les paraules
Les imatges
El record de les coses
Les esperes
Els futurs establerts
Els dietaris
Marxaran els projectes
I els fracassos
Els desitjos complerts
I els desitjats
Els pactes
I les lleis
I els manifestos
I jo estaré ben quiet
A l'últim tren
Aquest és en Vicençol Jullatoro
A l'últim tren
Escrivint
A l'àlbum Fugida
El 1988
Conjuntament
Amb en Ramon
Amb en Ramon Fontaner
Aviam
Ens queden set menors de programa
Escolta
Jo de tot el que he escrit
Però ni
Ni a la seva part
No, per això és el que volem
Això, ho sento
Això t'obligarà
No ho he encantat
Però la pròxima seré més disciplinat
No, al contrari
No, perquè
He estat molt disruptiu
I em sap molt greu
Al contrari
Té les seves accions
No, si jo el que vull
És que la propera
Tampoc s'acabi
Tot el que vull parlar
No, no
Perquè hi haurà una altra
Ho entens?
Aviam
Va
De moment
Ho han deixat
A mitjans
O a mitjans
Amb el teu pare
O sigui, aquí fem un stop
I hi ha una pregunta
Que
Jo te l'he sentit
Moltes vegades
La teva explicació
Però m'agradaria compartir-la
Amb els oients
Tu dius que la societat civil
Ha sigut la protagonista
De l'últim segle
Això ho t'ho he sentit
Jo m'ho he sentit
Sí, sí
Estic convençut
Per què?
Primera, perquè
Aquesta societat
Diguem-ne
Catalunya
No ha tingut estat
I ha tingut un estat en contra
No ha tingut estat mai
I estones
Han tingut un estat en contra
I altres han estat
Menys en contra
Però no ha tingut estat
Llavors, hi ha un moment
A finals del segle XIX
Que
Aquesta societat decideix
Diu
Escolti, ja ens ho farem nosaltres
I allò que en el món
Fan els estats
Els hospitals
Les cases de cultura
Les fa la societat civil organitzada
És a dir
Quan
Joan Maragall
Escriu lo d'Espanya
Que és el 1898
Acaba dient
Escolta, Espanya
On t'ets?
No sents la meva veu atronadora?
No has desaprès d'entendre els teus fills?
Adéu, Espanya
Jo faig una conferència sobre això
I la gent pregunta
Diu
Per què no se'n va anar?
Dic
És que se'n va anar
Se'n va anar
A la manera que es podia anar al segle XIX
Que va ser dir
Ja ens ho farem nosaltres
Jo he sigut director general
De promoció cultural
Entre 1997 i 1900
No sé quan
Hòstia, anava cada dia a un centenari
El centenari del Barça
El centenari del RAC
El centenari del...
Aquí es va construir tota una trama
I aquesta trama
Ha sigut prou forta com per arribar fins avui
No sé si és forta avui
No sé si és tan forta avui
Però ha permès sobreviure
En mig de tempestes
I això és excepcional
Aquesta
Però en tots els àmbits
En l'àmbit de la cultura
En l'àmbit de la sanitat
En l'àmbit de l'educació
En l'àmbit de l'esport
L'esport català
Es genera a finals del XIX
Començament del XX
Amb clubs
Que generen uns espais
I es regenera als anys 40
Per exemple
D'una manera important
A través de la xarxa parroquial
La parròquia té una pista
Què és jugar a la pista?
A bàsquet i a patins
Quins clubs primers es funden?
El de bàsquet i el de patins
És a dir
Això ha aguantat?
És a dir
Un territori sense un poder polític propi
O amb poques estones
De poder polític propi
Allò que en altres llocs
Quan venia un estranger
I li ensenyaves el modernisme barceloní
El subtítol era
I ens ho vam pagar
Diu
Ostres tu
Això és un hospital Sant Pau
És espectacular
Diu
No però
Iniciativa
No privada d'una empresa
Privada d'un món associatiu
El Palau de la Música
De l'Orfeu Català
Tot
El modernisme
Que és
Per dir-ho així
La nostra bandera
En aquests moments
En el món
És
Autofinançat
No
És una operació pública
Ostres
Jo crec que això
És un valor
Que ens ha permès
Anar bé fins ara
Que no sé si ens permetria
Continuar anant bé
En el futur
Perquè el món és diferent
I tampoc sé si encara el tenim
Per tant
No és un acte de cofoïsme
Dir que fantàstics són
No, no
És un acte de reconeixement
Com els metges del
Ostres tu
Vam fer una casa molt bona
Sabrem nosaltres fer-ho?
No ho sé
La mateixa cosa
En serviria ara?
No ho sé
Perquè les regles
És a dir
L'estat
Pesa més ara
Del que passava fa cent anys
Com a concepte
És a dir
A vegades es diu
Ostres tu
El Liceu
L'aixequen els empresaris
Els borgesos catalans
Sense
Ni un duro
De diner públic
Diu
Vale, però tampoc pagaven impostos
Tampoc pagaven impostos
És el que no se'n van dinar
Se'n van dinar
Descadir
Sí, vull dir
Que l'estat ara
Recapta més
Gasta més
Pesa més en l'economia
Pesa més en la societat
Legisla més
Però bueno
El Ciutat Civil
Ha sigut la nostra força
I jo crec que encara ho és
Que encara hi és
Allà
Diem-ne
Perdó
Al contrari
És l'explicació
És l'explicació
Del director general
De promoció cultural
De la Generalitat de Catalunya
Entre 1997
I el 2000
Veus
Aquest va ser
El senyor Vicenç Villator
I la Molla
Per tant
Enganxo tots els centenaris
Que sí
Que sí
Que sí
Que sí
Barça
RAC
FAT
Tot
Fantàstic
Les teves explicacions
De que la societat civil
Per què ha sigut
La protagonista
En l'últim segle
I a més
Convènces
No només
Per finalitzar
La primera part
De no sé quanta
Sembla Vicenç
Dius
Que t'atreu
La vida
Intensa
D'on treus
Tant de temps
Per tanta intensitat
No ho sé
No
A veure
Tinc dubtes
Sobre mi mateix
La fàcil
Però seria falsa
Si treballa molt
Qui dorm poc
Però a tu t'agrada
Viatjar
I t'agrada llegir molt
I dormir
I dormir
Bona nit
De la vegada
Sembla que existia
Aquella pregunta de conya
Quan érem joves
Estudies o treballes
En el meu ofici
Dius
Escrius o dorms
Perquè escrivim
A les hores de dormir
Els escriptors
En general
O a primera hora
O a última hora
Els que hem tingut aquí
Convidats
Sempre ens diuen
Vull dir que
Escriu un pam
Pam, pam, pam
Però jo no
Jo dormo
Per tant
El que passa és que
Jo crec que
L'entrenament
És a dir
Fer-ho durant molts anys
I
La vocació
Somada de l'entrenament
Fa que pugui fer
Certes coses
A velocitats
A velocitats rares
És a dir
Puc fer un article
Bastant de pressa
Que no vol dir
Que sigui bo
Però puc fer de pressa
No sé si ho has dit tu
Que tu
Per fer un article
Vas molt ràpid
Molt ràpid
Perquè
I a més
Per el que tu m'has explicat
Inclusió és en una llibreta
Sí
I a mà
Ara no
Ara ja no
Escriu coses a mà
Però durant molts anys
Estàs escrivint
Amanuense
Per entendre això
Primera
Un article
A diferència d'una novel·la
O acabes a l'hora
O no sortirà el diari
Diu
Hosti
Tu d'aquí cinc minuts
Serà més bo
Diu
Serà fantàstic
Però no sortirà
Per tant has d'anar de pressa
I segon
Amb l'entreno
Aconsegueixes que estigui
Raonablement ben fet
A una certa
Pels teus propis recursos
Ara
El teu problema
En això
És que la literatura
Té unes altres regles del joc
I si escrius literatura
A la manera que has escrit periodisme
Serà llegidor
S'entendrà
Però la literatura
És una altra cosa
I la tria de les paraules
És una altra
I per tant
Durant molt temps
He escrit
Els articles a màquina
I les novel·les a mà
Sí
Perquè els articles van de pressa
I
A màquina
Anem a tota la pastilla
I a les novel·les
No lio el cellarro
Com el pla
Perquè no fumo
Però
Demanen
Un altre ritme d'escriptura
I hi ha el dietari cada dia
Va a èpoques
Sempre he escrit coses a entorn de dietari
Però en èpoques 7 cada dia
En èpoques reflexions que van sortint
I m'adono que quan escric dietari no escric poesia
I quan escric poesia no escric dietari
Mentre que novel·la vaig fotent-la sempre
Acabarem el programa recordant la reivindicació de la idea de la creació d'un museu per Sant Just
Vicenç
És un plaer estar amb tu
Està bé
M'ho he passat molt bé
Tu has passat bé
Nosaltres
El següent
Que és el que es diu ara
Esperem
Decidgem
Tornar-te a tenir
Tornar a parlar
Hi ha quantitat
Mira
Si ens hem quedat amb el teu pare
Tu imagines les coses que hi ha per parlar
Un plaer
De debò
Moltíssimes gràcies
A vosaltres
A vosaltres
Molt èxit
I esperem
Poder compartir amb tu
Una mica del teu èxit
Fins aviat
Enfant
ases
Ah
Tornar
ении
Questa
Questa
Questa
Questa
Isha
Questa
Questa
El
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Isha
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Questa
Internet
Requesta
Questa
Questa