Música
Música
Música
Bits
Molt més que nits d'electrònica
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges
a deu a 11 de la nit
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia,
compartint notícies, actualitat,
experiències socials i espiritualitat.
Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de 8 del vespre
amb repetició els dissabtes a dos quarts de 12 del matí.
Veus de la parròquia
Ara escoltes ràdio d'Esvern
Sintonitzes ràdio d'Esvern
amb la ràdio de Sant Lluís
i altres ràdio d'Esvern
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
definitivament!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Entra!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i t'estrenyen les sabates, o t'agòbia el que diríem una casa normal, no?
I jo que vaig néixer en una fonda, i nosaltres som vuit germans,
i amb totes les germanes sempre deien, és que les cases normals, les cases normals,
i jo pensava, deu ser la bomba viure en una casa normal, no?
Les cases normals era com un paradís, no?
Per nosaltres, les cases normals, dèiem, eren aquelles cases que es menjava
una sopa que no tenia sabor, que saps, que era molt igual a la ideta,
on hi havia, on t'embolicaven els entrepans amb paper de plata
i et posaven pernil dolç escrit, i no com nosaltres que anàvem amb entrepans de cap i pota,
i sopàvem canelons, no? Vull dir, que teníem una vida molt diferent.
Però llavors, quan vaig viure en una casa normal, vaig dir,
això és molt... M'estrenyen les sabates, saps?
No, estic incomodíssima. Jo necessito aquestes cases de brugit,
a banda que som vuit germans, o sigui, que a casa sempre hi ha hagut molt xivarri, soroll,
però a més afegeix-li el xivarri de la fonda, allò que diu el Ramon tan ben dit, no?
La música de fonda. A nosaltres no ens agrada la música de fonda,
ens agrada la música de fonda, no? Que és una música de dringar copes de...
de... el soroll aquell, el pam...
Oi, do cocina! Tot el dia els sorolls aquests dels coberts, aquest brugit constant, no?
I per tant, la quietud d'una casa normal t'aclapara i dius,
jo estava quart de dret, i vaig dir, no, no, haig d'anar de dret a la cuina,
perquè jo, només de pensar en viure en una casa normal i treballar en un lloc normal,
em bugiré i necessito aquesta... aquesta activitat frenètica,
aquesta adrenalina constant que et dona aquest ofici.
M'agrada molt això de so de fonda.
Música de fonda.
Música de fonda.
En comptes de música de fonda.
En vegades d'estudiar dret, dret a cap a la cuina.
De dret a la cuina, sí.
Tornem a la teva infantesa, que és de la part, potser, menys coneguda,
perquè de l'altra ja en parlarem molt i llarg.
Tu ets el més petit, els vuit germans.
Tots els parellada us heu dedicat?
O esteu connectats amb la restauració, amb l'alimentació?
O no? O hi ha alguns que s'han dedicat a fer dret, com te diu?
Això que... Sí, tinc una germana advocat.
No, això que et deia que jo necessito aquest brugit i aquest ofici que em sembla...
Bé, és que és necessari, el necessito.
No és que m'agradi o no m'agradi, és que forma part de la meva manera de viure.
no? És com si neixes formiga, vols ser elefant, no?
Vull dir, és que ets formiga i oso.
Però sí que és veritat que en totes les famílies, el que passa d'aquests oficis,
el que passa és que als fills els pot passar dues coses, no?
Que els administri la vacuna i quan veuen un cullerot fugint perquè estan vacunats,
ja no s'hi poden acostar, generen un rebuig,
o que els inoculin el virus i llavors ens passi això, que estem infectats.
I a casa som quatre i quatre.
Som quatre infectats i quatre vacunats.
I els quatre vacunats?
Els quatre vacunats, no, bueno, una germana va morir, molt jove,
però un altre és advocat, l'altra és metgessa,
i l'altre és gimnasta.
Això, la part femenina.
Sí. És que són moltes noies.
Ja, ja. Dels vuit, eren sis noies i dos nois.
Per això sovint parlo de les germanes, no?
Perquè sempre som noies.
Els nois, tots dos s'han dedicat a l'ofici.
o la fonda.
I l'altre, nosaltres a Granollers, el meu pare va fer un hotel
que et deia abans, quan entrava fora del micròfon,
que dèiem que el meu pare sempre ha tingut molta visió de negoci,
molta, i ell tenia un terreny, just a les afores de Granollers,
quan els arrabals, les afores, ens assemblen les afores ara,
però són dins d'aquí 20 anys o 30 anys, no?
i d'aquelles afores de Granollers és el Granollers Centre ara,
i també va muntar un hotel que està al centre,
no està al centre, però està a Granollers.
I va muntar un hotel amb el meu germà gran.
El de la fonda Europa?
Sí, el Francisco va estar a la fonda molts anys,
però després amb el meu pare vam muntar aquest hotel.
Ja, ja, ja.
Però no és d'alguna manera referència com la fonda Europa a nivell de menjars?
Qui?
El nou hotel?
Bé, és un hotel que en el qual...
No té l'anomenada...
Tu em preguntaves abans si la fonda tenia habitacions, no?
Sí.
Llavors, la fonda...
És que la fonda sempre ha estat un establiment d'un menjador amb habitacions.
I el pare va voler tenir...
El pare va voler fer...
Sempre tenia...
Que el meu pare tenia l'ànsia que Granollers necessitava un hotel.
Estava un lloc on allotjar.
Amb confortabilitat...
Sí, amb carilluns.
Amb confort i amb gran d'àrea.
I va voler muntar aquest hotel de 100 habitacions,
on poder sempre cobrir la mancança que ell sentia
de les habitacions de la fonda que considerava que eren insuficients i...
Perdó, el servei.
I de mida i de volum, no?
I llavors, per això, quan vam fer aquest hotel nou,
el Ramon va fer aquesta remodelació de les habitacions de la fonda,
reduint-les de les 50, 60 habitacions o 70 que hi havia,
però que eren petites i incòmodes,
a fer unes habitacions...
Sí, les actuar les 20 al voltant de la vintena.
Sí, ara no sé dir-te quantes,
perquè les ha anat fent gradualment.
Primer va començar amb 7 habitacions,
de fent les reformes, tancant totes les habitacions i fer-ne en 7,
però molt ben fetes.
I, en canvi, per què?
Perquè l'hotel estava...
Estava ja en marxa.
Estava en marxa.
Ada, en l'any 1993,
tu ets molt joveneta,
alces les portes d'un restaurant especialista en reinterpretar plats clàssics catalans.
És el restaurant semperoniant, eh?
És una mica pedant, això, eh?
Però, bueno...
És el que jo entenc i així...
Ah, em pensava que ho havia dit jo, això.
No, no.
És que podria haver sigut jo que ho hagués dit.
que ho haguessis trobat per ai,
perquè he dit tantes coses que algunes me n'ha...
Per mi, el teu restaurant,
especialista,
especialista en reinterpretar plats clàssics catalans.
Situat a l'esquerra de l'Eixample,
molt a prop de l'Hospital Clínic,
i tu, juntament amb el teu home,
jo veu un local immens,
que havia estat la seu d'un editorial que acabava de baixar la persiana.
Correcte, això, no?
Ho explico?
Totalment.
Tu expliques que vareu substituir els llibres per cartes,
per cartes de restaurant.
Les lletres per plats,
amb promeses d'allovar-lo al forn,
botifarra negra a dojo,
xai a gradols,
i el delerium tremens de xocolata.
I el vareu batejar amb el nom de Samproniana,
que el nom,
per el que jo he deduït i estudiat,
és un homenatge a la teva ciutat o al teu poble,
a Granollers,
a Sampronio,
general romà,
i pren el nom d'una de les santes de Mataró.
És correcte, això?
D'aquí ve?
Sí, Samproniana és un nom que m'ha acompanyat tota la vida,
és una mica llarg i ho intentaré resumir al màxim,
però és que estava molt present,
ha estat molt present sempre.
Per una banda,
hi ha aquesta dada tan sorprenent,
que jo quan anava a escola estudiava que Granollers havia estat,
origen, és d'origen medieval,
però hi havia un historiador,
un historiador Granollers,
que defensava,
que tenia un origen romà,
i que era Samproniana.
Per què?
Perquè existeixen uns vasos,
els apulinaris.
Ah, sí, els apulinars.
Aquests vasos
són la ruta de Càdiz a Roma,
i on et pots anar parant
a menjar o a dormir,
són la guia Michelin de l'època romana,
o sigui, allà no et podies anar parant.
Hi havia un petit llogaret,
que era Samproniana,
que així és com,
i l'Uro era Mataró,
i Agarra era Terrassa,
i Bètol o Badalona.
I Bètol o Badalona,
hi havia Samproniana,
que no s'entenia
què havia passat
amb aquell llogaret,
i ell defensava això,
que Samproniana
havia desdevingut Granollers.
Però no li acceptaven
aquesta teoria,
els historiadors locals,
o, bueno,
la història convencional,
i llavors nosaltres vam ser
a l'Olímpica de Humboldt
del 92,
fent unes obres
al nou pavelló.
Van sortir unes restes
que confirmaven
aquesta teoria,
i per això és molt bonic.
Jo vaig obrir el 93,
vaig dir,
quina història tan bonica,
perquè l'historiador Estrada
va estar,
el senyor Estrada
va estar 50 anys
defensant aquesta tesi,
no?,
que això era
Samproniana i tal.
I jo dic,
és que és un homenatge,
no només al senyor Estrada,
sinó a la perseverança.
Si tu consideres,
si tu estàs segur
d'una cosa,
malgrat que tinguis
tota l'opinió en contra,
i tot l'entorn en contra
o discutint-ho,
és una mica el teu,
potser és una mica
de burro,
d'asa,
però és igual,
aquesta tosodaria
molt probablement
et portarà
a sortir-te'n.
A l'èxit no ho sé,
però a sortir-te'n sí.
I això va ser.
Per una banda,
això,
tenim aquesta història preciosa,
a més,
Sempronio,
a més encara és més bonic,
perquè Sempronio
era un general romà
que li van donar
un tros de terra
i hagués pogut fer
una casa de pagès,
hagués pogut fer
una vila
per al Gaudi propi,
hagués pogut fer
una fusteria,
hagués pogut fer
el que fos,
però va fer
un establiment
per acollir
els hostes viatjants.
I, clar,
va fer una fonda.
O sigui,
va fer una mansió
i li va posar
el seu nom.
és com si es digués
Cal Sempronio,
però li va posar,
com que era una mansió,
que era un hostalatge,
un hostal,
li va posar
Semproniana.
I és molt bonic.
I tinc una besàvia
que se'n deia,
per part de mare,
vull dir,
tinc una besàvia
que es deia Semproniana.
I la meva mare,
sempre se n'havia,
es veu que era
la primogènit,
la primera neta
i s'havia de dir
com la seva àvia,
la Semproniana,
i això va trasbalsar
la família
perquè trobaven
que era un nom horrorós.
O sigui,
el meu avi,
la meva àvia,
haver de posar el nom,
la meva àvia,
el nom de la seva sogra,
li semblava terrible,
no?
Tenies una sogra
que es deia Semproniana,
imagina,
haver de posar
la teva preciosa criatura
primera,
haver-li de posar
aquest nom
per tradició.
I la besàvia
li va dir
a la meva àvia,
per tant,
la seva jove,
li va dir,
mira,
no pateixis,
no cal que posis el meu nom,
que ja consideraven
que era horrorós.
Posa-li el nom
de la meva germana
que es diu Maria Antonia.
I la meva mare
es va dir Maria Antonia
per clemència
de la seva àvia,
si no s'hauria d'haver dit
Semproniana.
Però resulta
que la meva mare
amb els anys
deia,
i no sé per què
no em van posar
Semproniana,
ho trobo un nom preciós.
i la meva mare,
que tenia molta personalitat,
doncs ho hagués aprovat.
I jo li vaig posar
Semproniana
i la mare deia sempre
estic tan orgullosa
que li hagi posat
el nom de la meva àvia.
Jo deia,
bueno,
és una mica també
per granolles,
però bueno,
tothom content,
tothom content.
I és el nom
de la patrona de Mataró.
Bueno,
juntament,
per això diuen les santes,
juntament amb la Juliana.
El que passa
que jo per Mataró
doncs no hi tant,
perquè hi tinc,
però també
perquè tinc
el lloc
on m'agradaria
retirar-me
o el que fos
és el Maresme,
perquè
m'agrada molt
el Maresme
i tinc una vinculació
molt estreta,
però encara
t'ho faré més llarg,
va,
vinga,
ja que has tret això.
Jo vaig...
Per això estem,
per escoltar-te.
Jo vaig...
Bueno,
tinc una...
l'altra besàvia,
si tinc una besàvia
que es deia
Semproniana,
en tinc una altra
que es deia
Dolores
i era filla
de Caldetes
del Maresme.
Dolores?
Bueno,
abans es deien així.
La gent no es deia Dolors,
eh, Dolores.
I el Francisco.
I el Francisco,
el meu pare es deia Paco
i el meu germà Francisco
i el marit de la Dolores
es deia Isidro.
No es deia Isidro.
No el sé,
abans és així,
jo què sé.
Doncs la Dolores
era filla de Fundistes
també,
però de Caldetes
i de la Dolores
vam heretar una caseta
a Sant Vicenç de Montal
que l'any 70
l'any 70
el meu pare
quan va morir
el meu avi
va heretar el meu pare
aquesta caseta
a Sant Vicenç de Montal
que era una caseta
que sempre havia estat llogada
vull dir,
era una cosa molt petita
i sempre havia estat llogada
i l'última llogatera
com es deia,
va.
Semproniana.
l'última llogatera
la que hi va viure
fins que
va morir
va morir en aquesta casa
es deia Semproniana
i aquesta,
quan va morir
aquesta llogatera
el meu pare
i el meu pare
va heretar la casa
i va dir
mira,
la farem la casa
d'estiu
de la família
dels nens
de tanta criaturada
que tenim,
no?
Que vinguin aquí
a mar
una mica
al Maresme
i jo hi he passat
tot,
he passat
tota,
tota,
tota la meva
infància
passant els estius
a Sant Vicenç de Montal
de qual tinc un vincle
molt efectiu
molt intens
i ara és meva
aquesta casa
perquè el meu pare
va dir
aquesta casa
ha de ser
de l'Ada
perquè
l'Ada
ha viscut molt
intensament
aquests estius
aquí
i aquesta casa
com que hi va
viure sempre
la Semproniana
es va quedar
amb el seu nom
i es diu
a Sant Vicenç
tothom
bueno,
ara ja no
perquè això fa
molts anys
però la coneixien
com Cala
Pruniana
per tant
jo era
Cala Pruniana
Cala
Sant Pruniana
i quan nosaltres
vam aterrar allà
imagina't
sis nenes
molt
totes joves
i petites
totes rosenques
i tal
Sant Vicenç
va ser com una cosa
molt
tothom deia
aquestes nenes
d'on surten
i deien
són de Cala Pruniana
i ens deien
les Prunianetes
ha vingut
una Prunianeta
d'aquestes
a comprar
no sé què
perquè clar
arribes a un poble
petit
i tothom
pregunta
d'on surten
i qui són
i d'on venen
i
jo era una Prunianeta
més
per tant
imagina't
quantes coses
per tant
Sant Pruniana
és un nom
per mi
molt familiar
molt proper
i molt
molt
entranyable
aviam
restaurant
Sant Pruniana
carrer Rosselló
148
tot just
molt a prop
de l'Hospital
Clínic
obres
tots els dies
de dilluns
a diumenge
hi ha un canvi
en aquesta informació
ara ja no
ja fa un curs
un curs
ara què
descanses dilluns
sí
fa un curs
un curs
que
vaig
pensar
que
ja ens ho mereixíem
i tanquem els dilluns
i que és un dia
molt bonic
de tancar
per tot
sigui
és un dia
deliciós
tancar el dilluns
és menys
per tothom
que no treballa
a l'hostaleria
que tenen
es veu que al cap de setmana
fan plans
i
fan unes reunions
amb ells mateixos
i s'apunten
dilluns
trucar a l'ADA
per
per tocar-li
no
vull dir
els dilluns
és el dia
trucarem a l'ADA
perquè és el dia
laborable
primer de la setmana
i tothom
al cap de setmana
ha fet grans
grans
plànings
laborals
i el primer que fan
és considerar
que tu
evidentment
treballes
no a veure
això és un dia
el dia de l'hostaleria
és el dia
setmanal
de l'hostaleria
és el dia
que ens trobem
amb tots els col·legues
sempre que es fa
un sarau
gastronòmic
es fa en dilluns
per tant
és el dia
on ens trobem
els friquis
de l'hostaleria
tots els postos
és el dia
que el teu cosí
el Paco
omple més
per la nit
que a qualsevol
altre restaurant
i els diumenges
a la nit
també hi van
tots els cuiners
però és just
la sort
de tenir a Barcelona
un restaurant
com el del teu cosí
que està sempre obert
obrir
quan tanquen tots
és un avantatge
de competència
clar
si obres
quan a mi em passava
els dilluns
treballàvem moltíssim
per això vaig dir
amb el Santi
vam dir
escolta
i si tanquem dimarts
però és que és un dia rarot
de tancar els dimarts
per tant
no s'entén
és com les pastisseries
tanquem els dilluns
les perruqueries
les pastisseries
i tota la gent
que treballa
els dissabtes
a tope
doncs els dilluns
en aquest marge
perdona
que t'he tallat
set portes
no, si ets tu
la que tens que parlar
ets tu la protagonista
i Ada
nits
divendres
i dissabte
com es combina
tot això
perquè
la cuina
la tens oberta
d'un quart de dues
a les quatre
si no estic equivocat
a la una
a la una
obrim
encara més
i de dos quarts
de nou
fins a les onze
de la nit
es pot sopar
a casa teu
els dos dies
que tens obert
no, no
obro més dies
a la nit
obro de dimecres
a dissabte
ara hi ha els dimecres
també?
sí, sempre
al contrari
ha reduït
abans d'obrir
totes les nits
pràcticament
crec que només
tancavem diumenge
a la nit
sí, sí
per això
jo tenia apuntat
i ara
tanquem tres nits
o sigui
hem reduït
bueno
això és una
conseqüència
natural
de l'edat
i de
al final
això ho portem
el meu home i jo
i no
i ho portem
molt directament
i molt personalment
el teu home
sempre hi és
i tu hi ets
quan hi ets
jo hi soc
tant
quan hi ets
sempre
no, sempre no
sempre que puc
ara
ara
ara
a veure
sí que és veritat
que faig moltes coses fora
i això a vegades
doncs per exemple
di
canvi el Santi Alegre
està allà
com les
està allà
sí, sí, sí
com les pedres
ella, ella
sí
sí
sí
sí
és molt constant
en Santi
molt
jo et necessito
una mica d'aire
a vegades tinc una mica
d'ància
d'alimentar-me fora
saps
una mica d'aire
i llavors
no és que me'n vagi
a prendre l'aire
sinó que vaig
a fer altres feines
que m'alimenten molt
faig aquest
comentaves
xerrades
conferències
tallers
moltes coses
i ara ho dic
ara que no se senten
tens una cosa
que jo et miro tant
no tens mai
un no
per ningú
mira que fa anys
que et segueixo
que et conec
mai tens un no
per ningú
pot ser
és que estic molt agraïda
que em convidin
però de sana part d'això
tu ets una gran
és que a mi
que em convidin més
no és que no tingui
un no per ningú
és que estic invertint
en futures convidades
no és veritat
que no tingui
un no per ningú
jo et hablo
des de ONGs
això sí
home
que et conec una mica
que mai tens un no
a veure
crec que tots
hem de contribuir
hem de contribuir
amb totes les iniciatives
socials
que fan que
aquesta societat
s'aguanti
ja no et dic que millori
sinó que s'aguanti
evidentment no podem
els que
generem impacte
en aquest món
impacte econòmic
social i medi ambiental
hem de compensar-ho
d'alguna manera
i tots generem impactes
perquè tots deixem
el nostre cagalló
d'alguna manera
o altra
per tant
hem de netejar-ho
com sigui
i una manera de netejar-ho
és contribuint
amb aquestes iniciatives
absolutament
lluables
que
que aquesta
que
que
que algunes
persones
tiren endavant
aquestes persones
i donen la vida
i donen les hores
i donen
tota l'energia
Per tant, com a mínim, si mai et truquen per qualsevol cosa,
home, aquest parell d'hores, aquesta estoneta,
doncs sigui econòmicament, amb temps, amb esforç, com sigui,
contribuir-hi, és que és el mínim.
I hauríem tots de tenir una causa en la qual dedicar-hi
una part important del nostre temps,
i estructurada, de manera estructurada, tots, tots hauríem d'estar-hi.
I si no és el cas, doncs, evidentment, si hi ha cap petició,
doncs, respondre immediatament. Això d'entrada.
Després és veritat que hi ha moltes altres coses que participo,
a les quals, ja dic, no és que hi vagi perquè...
Els he de donar les gràcies, perquè és la manera que tinc d'omplir-me,
d'aprendre i de conèixer món, bueno, món no, país,
perquè al final tot és Catalunya, i de conèixer indrets,
i de voltar, de conèixer gent i de nodrir-me.
Ara sí que és veritat que, darrerament, estic una mica enfadada,
i aprofito, o una mica reivindico, més que enfadada, reivindico,
i aprofito aquest micròfon per dir-ho,
reivindico que el coneixement s'ha de compensar econòmicament.
I no sé per què no passa.
És a dir, es compensa econòmicament el postureig,
que és una cosa que és sorprenent, perquè només és fer el moc,
fer el moc, moure el cul, moure el tresero,
sense cap mena d'esforç intel·lectual,
posar-te una roba i no sé què, o tal,
això es compensa econòmicament, això té valor,
i el coneixement no el té.
I, per tant, a mi em sorprèn.
I la resposta a vegades és,
saps què passa, que aquestes persones que en saben tant,
jo no ho dic per mi, ho dic per altres experts,
que en saben tant,
pagar-los una petita part ens sembla una ofensa.
Jo dic, escolta, tu paga'ls aquesta petita part,
i ell ja considerarà el que vulgui,
alguns ho agrairan enormement,
altres ho consideraran una ofensa,
i ho destinaran, i llavors que tinguin l'elegància,
si ho consideren poc, insuficient o el que sigui,
insignificant, fins i tot,
que ho derivin a una entitat social
que estaran agraïdíssims
de poder rebre aquesta ofensa, no?
O que com a mínim que et paguin la gasolina, diguéssim,
saps què et vull dir?
No parlo, evidentment, d'un micròfon,
que un micròfon és un lloc on tu estàs explicant-te
i estàs fent la teva d'això,
però en altres espais.
Per això, a les aules d'extensió universitària,
que jo hi vaig a totes que em conviden
perquè valoren el coneixement
i et paguen el que poden pagar-te,
una cosa establerta,
però mai deixen de pagar el coneixement.
Serà petit o el que vulguis,
considero com tu vulguis,
però hi ha un esforç,
i jo això sí que ho valoro.
En canvi, en entorns universitaris,
universitaris,
on no hi ha, no està recompensat.
i dius, a veure, senyor,
si vosaltres no sou els primers a valorar-ho,
no sé, trobo que sou els generadors de coneixement
i, per tant, hauríeu de defensar-ho.
Disculpa, eh, de l'arenga.
Que va, però ho has tret.
Si estem aquí...
Com estic? Amb la boca aberta.
És un plaer escoltar-te, tu.
Aviam, vull deixar palers,
que a l'activa...
Per tant, perdona, per acabar-ho, eh,
no vaig on no paguen res.
Sí, aviam, saber-ho, aviam,
que els ullents sàpiguen...
No hi vaig, és que m'he posat,
però en pla d'activista, eh.
Sí, sí.
No perquè no hi vulgui anar.
Vull deixar ben clar amb els ullents
que avui hi ha hagut un dispendi extra
perquè l'ha de poder venir aquí.
Ens ha costat un tallat.
Perquè no ha volgut esmorzar,
per això manté la línia com la té.
Ha vingut...
No li pagarem la gasolina
perquè ha vingut amb bicicleta.
Aviam, tornem al tema.
Això que volíem, eh.
Sí, això volíem.
Vull deixar-ho ben clar.
No, home, a veure,
els mitjans de comunicació
són un mitjà per explicar-te.
O sigui que, evidentment,
aquí no s'ha de...
Igual surt un client.
Carrer Rosselló 148,
restaurant Samproniana.
No se'l perdin.
Aviam, vull deixar una cosa clara
que t'ho volia dir
perquè per reflectir la teva personalitat.
El restaurant Samproniana
l'ha d'aparellar amb els seus menús,
els menús d'amistia,
que hi ha tres,
entre 20 i 40 euros,
doncs hi ha un
per una ONG
que l'ha titulat
Arrels.
És correcte, això?
Sí, sí, sí, sí.
A més, és un restaurant
i farem una petita pausa
i reprendrem.
És l'únic restaurant que conec.
És tan divertit
i és tan genial
com la seva dueña
que té una carta
que tu tries la talla.
i hi ha en els plats
S, M i XL.
És fantàstic.
No he trobat cap restaurant
que sigui que pots menjar.
Després,
mira, tu deixa perquè ho pensis.
Tu m'has explicat
diverses vegades
que no saps
que és pitjor.
Que t'entri un restaurant,
que t'entri al restaurant
un client amb ganes
o que t'entri al restaurant
un client que no té gana.
En parlem després.
I see trees of green
I see the blue
For me and you
Anything to myself
Oh, what a wonderful
I see skies so blue
Clouds so white
Bright, blessed
The dark, secret night
And I think to myself
Oh, what a wonderful
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
And also on the faces
Of people who will buy
I see friends
I see friends shaking
Say how do you do
They really say
I hear babies cry
I hear babies cry
Watch them grow
Watch them grow
They're much more
Like them grow
And I'm not to myself
Oh, what a wonderful
Oh, what a wonderful
Pastora Andrade
Pastora Andrade
És una cantant i baixista
nascuda als Asires
el 1989
Actualment té 34 anys
En el si d'una família
Dedicada a la música
I també baixista
De la voodoo
Que és un grup de funció
Entre el flamenc
El rock music
El ritme en blues
I el funk
La seva música
És una prova del valor
De fusionar diversos gèneres
Per produir
Calcom fresc
I integra
Ha sigut
La intèrpret
De la nostra sintonia
Una més
Algun dia
Poder
Comptarem
Quantes versions
Estem
Brindant
De la nostra sintonia
Que cada vegada
Que la cinto
Trobo
És com el restaurant
Sant Peroniana
És més fantàstica
Tornem
Amb l'Ada
I no tinc
Que fer la pilota
Que el client
Soc jo
Ada
Havíem parlat
Que al teu restaurant
Hi ha tres talles
S, M i X, L
Dels plats
Que el client pot triar
I que t'havia fet
Una pregunta
Que és més difícil
Que t'entri un client ganut
O un client
Que no té gana
Bueno
Tots els clients
Que entren
Són benvinguts
I deixa'm-ho dir
Des del cor
I no com a
Típica frase
Però t'asseguro
Que nosaltres
Ara saps quants anys
Fa que hi som
30
Fa 30 anys
Ara en parlarem
En parlarem dels 30
En 30 anys
Hem passat èpoques de tot
I potser les que he plorat més
I que he estat
Més
Evidentment
És aquelles
Que no entrava cap client
O sigui
Que no entrin clients
És la situació
Més dramàtica
No només de la restauració
Sinó de qualsevol
De qualsevol
No
O sigui
Perquè
Et sents
Et sents
Que no t'estimen
Que no valoren
Que no
I que no
I que segurament
Et vas mimvant
La confiança
Perquè vas pensant
I confirmant
Que el problema
És que tens un problema
Dels grossos
Teu
No
No d'ells
Que no et trien
Però dintre d'aquest
Un cop dit això
I des del cor ho dic
I no per quedar bé amb la gent
Ni molt menys
Un client sense gana
Evidentment
És un drama
Quan em venen
I s'asseuen
Sobretot
Quan tens molts clients
Saps
I dius
Bueno
Anem a veure
I tens
O tens una càrrega
D'equip important
Bueno
Una càrrega
Vull dir
Tens uns costos importants
Quan s'asseuen
I diuen
És que no tinc gana
Dic
Hòstia
Però és el que hem vingut a fer
Qui diguéssim
No
Perquè
És que bàsicament
El que jo venc
És menjar
Saps
Perquè si vols
Et faig un flamenco
I et passo el platanet
Vull dir
Ballo un flamenco
Però
És que jo
El que venc
És menjar
Saps
I si
I si fas el menú
I te l'empaqueto
Perquè te'l mengis
Quan tinguis gana
Però amb qualsevol cosa
Jo t'haig de vendre un menú
Com sigui
No
I això
Això que t'hi dius tu
És perquè
Jo quan faig
Les xerrades
Explico
Que és molt important
Preparar-se
Preparar-se
Preparar-se
Per estar preparats
Preparar-se al matí
Fer allò que
Amb les paraules tècniques
En diem
Una misa en pla
Preparar-nos
Una puesta en escena
No
Preparar-nos el menjar
Sí
I quan ho explico
A casa
Que us ho heu de preparar
A casa
Dintre de les xerrades
Parlo moltes vegades
D'aquesta història
Això t'ajudarà
Que quan arribis a casa
Estressat
Esgotat
Neguitós
I amb gana
Doncs puguis
Si t'has preparat bé
Puguis fer ràpid un plat
Perquè
I faig la broma
Que quan
Si nosaltres no estem preparats
En el restaurant
I ens arriba
El que ha d'arribar
Que és un client amb gana
Fa molta por
És un animal molt feroig
És l'animal més feroig
De la fauna urbana
Perquè
Et vol menjar
Si no li portes ràpid
Et vol menjar a tu
Si no et portes ràpid
El menjar
No
És aquesta que broma
Per això dic
Restauradors
Sapigueu que
L'animal més feroig
De la fauna urbana
És el client amb gana
I per tant
Prepareu-vos bé
Però
Sí, sí
L'animal que fa més por
Aquest és el que fa més por
És el més feroig
Però el que fa més por
És el que no té gana
Ada
La restauració
Per mi
És una indústria
És la indústria
De la felicitat
Ah, sí, sí
Tots els que anem
A un restaurant
Anem a gaudir
És correcte o no?
Totalment
I vosaltres
Sou els
Els que feu possible
Que el client gaudeixi
Sí
És una responsabilitat
I és una alegria
Immensa
O sigui
És impressionant
Que tothom vingui
Amb ganes
De passar-ho bé
O sigui
Som dels pocs
Oficis
Que tenim
Aquest privilegi
I jo fins i tot
Et diré que
Quan a vegades
N'estic fins al capdamunt
Perquè clar
Cada dia
Cada dia
Cada dia
Hi ha moments
Que dius
Hosti, no puc més
És perquè
Hi ha moltes coses
Que no es veuen
I que
Es compliquen la història
Vull dir
Al final
És un ofici
Complicat
De conciliar
Laboralment
I familiarment
De l'equip
Moltes coses
Que són complicades
Però quan tinc
Aquests moments
De falliment
Què faig?
Doncs jo me'n vaig
Al clínic
Perquè ja saps
Que està al costat
Sí
Ho tens bastant a prop
I tu
De veritat
Que ho faig
Vaig allà
A fer un bany
De privilegi
Del meu privilegi
No?
De contrastar
I comprovar
Que no tot
Que hi ha molts oficis
Doncs que no tenen
Aquest privilegi
Que és
Que la gent
Et vingui amb ganes
De passar-s'ho bé
O sigui
Predisposats
D'entrada
Mira
Se m'acaba d'ocorrer
No ho tenia preparat
Avui
Amb tu
Fem el programa
Número 95
El número 100
El benvinguts
Benvolguts
Estarem amb tu
A gaudir
El teu restaurant
Ah
A celebrar-ho
A celebrar-ho
Això serà el mes de gener
O sigui
Espero que el mes de gener
No ens tanquis
Tanco una setmana ara
Per això
Ho veus?
Ho sabia
Tanco una setmana
Ja quedarem d'acord
El centenari
Del benvinguts
Vindreu
Després
A partir del 15
Sí home
Sí
A partir del 15
A veure
Tu has
Has arribat a dirigir-ne
Dos més
Dos a Barcelona
El Petre al Born
I el Pla dels Àngels
Al Raval
Un
A tocar de Santa Maria del Mar
I l'altre
A tocar del Matba
És que se m'ha corregut
Menjar-me un carmel
Ara
És una cosa raríssima
No m'havia passat mai a la vida
Bueno
Escolta
A meitat d'una entrevista
Et poses a menjar un carmel
Que no sé on soc
Per això
Hem de ser una mica diferent
Això vol dir
Que estàs relaxada
I estàs bé
Això ho ha dit
Però a nosaltres és un plaer també
Dèiem que anar a casa teu
És anar a la indústria
De la felicitat
Doncs celebro
Que tu vinguis a la meva Esver
I que sigui una ràdio
Que estigui relaxada
Bueno
Ada
Els dos restaurants
Que els has deixat
N'heu obert més
He arribat a tenir sis restaurants
Sí però
Aquests dos són
Els que jo tinc
I que hi ha estat
Eren restaurants
De cuina mediterrània
Amb un toc diferent
Com has sigut?
Has plegat
T'has quedat només amb el Samproniano
Per dir-ho d'una manera
I
Què passa?
Que no
No tenies
Que no soc empresària
No soc empresària
Soc
Soc més aviat una botiguera
M'agrada molt
Controlar el gènere
De primera mà
O sigui
Controlar el gènere
M'agrada molt
Viure el procés de transformació
O sigui
Ser-hi
Viure-li
La paraula controlar
Controlar el verb
Controlar no és potser
Molt
Molt
No és així
Però sí que m'agrada viure-ho
I
I m'agrada viure
I m'agrada atendre
Arrere el taulell
Diguéssim
No?
O sigui
Veure el client
I
I recomanar-lo
O sigui
No
Quants sou ara
Samproniana?
20
Déu-n'hi-do
No m'estranya
Quan se vol
Quan se vol
Saps què passa?
Que qualsevol
Siguis 20
10, 2
O
O
O
O 200
Saps que
Només és aquesta persona
Sinó que hi penja una família
No?
O sigui
Llavors
És una responsabilitat molt alta
Fa patir molt
Per tant jo
Que aquesta màquina
Funcioni
Sobretot per poder
Per poder
Complir amb el meu deure principal
Que és
Pagar el personal
Que sí que sí
El que dèiem
La indústria
Per què?
En aquest cas de la felicitat
Però al final
És que tot et té que quadrar
El que tu deies d'empresari
Bueno quadrar no ho sé
Però sobretot pagar el personal
Perquè si no
Tens que deixar-ho
O sigui
Aquest país
És un país
D'emprenedors
És un país
De negociants
Si vols
És un país
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
Que
Per
Sobretot
Per poder
Mantenir
Tota l'estructura
Econòmica
I crec que és molt important
Que tinguem
Aquesta sobirania industrial
Sobirania econòmica
I empresarial
I que tots els propietaris
Doncs assumeixin
Sobretot
Es comprometin
Perquè d'aquí penja tot això
Saps?
Sí senyora
30 anys del
Samproniana
30 anys tocats
Per la cuina
El teu home
En Santí
Tu
Proclameu
Desaccelerar
Per continuar
Bueno
Això
Em sembla que
Què significa
Això?
Res
No
Jo tinc
Jo tinc en paraules teves
Que per tu
Significa
Que t'has d'adaptar
A la velocitat
Urmana
Humana
Urbana
Urbana
Urbana i humana
Bé bé
Bona
Dels 30 per hora
Sí
Anar més a poc a poc
Viure amb intensitat cada moment
Perquè aquests 30
Tant anys
Com a quilòmetres per hora
Dius que t'han esclatat
A la cara
Amb la
Amb indesència
No?
Que és indignat
I lògic
Que fins i tot
Il·legal
Quasi bé
Hauria de ser-ho
No pot ser que passi tan ràpid
Per favor
Algú pot regular
El ritme del temps?
L'entiro una mica?
Ara com estàs
Després d'aquests 30 anys?
Has decelerat?
No
Ah, bé
O sigui
Això dels 30 anys
Als 30 quilòmetres
Per hora
Al contrari
A veure
No empresarialment
Insisteixo perquè
No tinc més empreses
Se m'ha passat la falera de
Ara tens la semproniana
I la proniana
Per entendre'ls
Però la proniana
Vaig a seure
A seure
I a gastar
No
No
Exacte
Perdona
Quina era la pregunta?
No
Ah, el de desaccelerar
No, no
Al contrari
S'agrada per continuar
Al contrari
Perquè
El restaurant
Per tant per sort
Ara estem anant força bé
I estem treballant molt
I per tant
Hem d'estar molt activa
I hem d'estar tot el dia inventant coses noves
I, bueno, inventant, vull dir, ideant i revisant, revisant els processos i els plats i tot
I, per part, perquè és un moment fràstic, no?, no, no, no ets un clàssic ni ets un nou
I llavors, doncs, és fàcil que perdis la confiança o l'interès dels clients
La confiança no, perquè la tenim, però l'interès potser sí
Ara som, ara som més que clàssics, som crònics, ens hem cronificat en el barri
I podem ser hasta un gran, un gran, no?
I ara comença aquella cosa tan simpàtica
Saps que han tancat la Semproniana?
I dic, home, clar, perquè a les 12 de la nit abaixem la persiana
Però saps, hem tancat a les de 12 a 7 del matí
Comencen a voler-nos mal, diguéssim, en aquest moment
Però no, el que et volia dir és que hem de córrer més, hem d'estar més atents, hem d'estar més àgils
I ara hem d'anar a pas de llebre, no? O sigui, a velocitat llebre
O sigui, que això et de desaccelerar
Res, res, i al contrari, cada dia agafo més coses i cada dia tinc més interès en més coses
Però quan, realment, quan 30 anys, 30 per hora
Com que han pintat els carrers 30 per hora
Dic, oita, anirem a la mateixa velocitat que la ciutat
No? És una ciutat que s'ha de pacificar
I que estem pacificant els ciutadans
I també l'administració està pacificant-ho
I jo ho valoro moltíssim perquè és molt agradable
Anar a aquesta velocitat per ciutat, eh?
Prou ja de córrer a dins de la ciutat
Hem de viure-la petjada, petjada
I el restaurant no és tant desaccelerar
Però sí pacificar-nos una mica
Amb nosaltres mateixos
Estar confortablement amb el que nosaltres fem
Estar en pau
Estar en pau
Amb nosaltres i amb el client
Una característica dels teus restaurants
De tots els que he conegut
I concretament ara
Amb el que tens
El teu pau de paia al Sant Bruniana
És el bon ambient i tracte
Et costa molt
Trobar personal qualificat
Per atendre a primera fila
El públic a la sala?
Moltíssim
I no és
Perquè pens que et fas la pregunta
No, és el sector
És un problema
Ara és un problema gros del sector
Que tenim una crisi de personal molt gran
Molt gran
De totes maneres
Els meus pares ja quan jo era petita
Ja parlaven del mateix
O sigui, és endèmic
En el meu físic
I
Recordo que a la fonda teníem tot un poble
O sigui, va haver-hi un moment
Que tota la gent
Tot l'equip que hi treballava
La majoria provenien d'aquest poble d'Almeria
Renollès és una ciutat que
Ha incorporat
Bueno, que
Amb dues onades migratòries molt importants
I molt importants
O sigui, que
Van
Doncs
Canviar els números de la població
No sé com dir-t'ho ara
Però no sé com dir-t'ho
Vull dir que
I es van integrar
Una manera d'entrar
D'inserir-se laboralment
Doncs era l'austelleria
I aquí no hi havia austelleria més important que la fonda
I per tant
Saps
Vam anar
Integrant
A casa nostra
Doncs
El cosí, el germà, el tiet
I aquest model
Que és el que jo vaig veure de petita
Que era bonic
Perquè entraven
Molt joves
I es feien molt a casa
I al final
Nosaltres a l'hostelleria
Parlem del dinar de la família
Parlem de la família
No parlem ni de l'equip
Ni del personal
I evidentment dels departaments
Perquè fem pixar
Si parlem d'aquests termes
Nosaltres som la família
Dinem junts
I s'estableixen uns lligams
Molt estrets
I aquest mateix model
A casa
Ha funcionat
Els meus són de
Bé
Els meus
No parlo dels meus
Com si fossin els meus fills
Però
Els de casa
Són de
Pòster del Rio
De Santo Domingo
La majoria
I un ha anat portant l'altre
I
Qualificat
Qualificat
No era quan entraven
Però ara
Em passen pel davant
Provincia d'Almeria
El Pòster del Rio
És
Santo Domingo
Ah
Santo Domingo
De
Això és
De
República Dominicana
República Dominicana
Perdona
És que
Ells diuen Santo Domingo
De donde eres de Santo Domingo
No diuen la República Dominicana
Doncs mira
Curiosament
Jo tinc molta relació
Sobretot
A la part
Sur
De França
I vaig sovint
A restaurants
De la Catalunya
A Catalunya Nord
De l'Occitània
Del Capcir
Vols creure
Que no he trobat
Que en deu haver
A Restauració
A França
Un
Cambrer
Que no sigui francès
Però
Ja
Ho entens?
De res
Ho vaig preguntar
A un amic meu
Que et diu
Deixa'm dir-te una cosa
Que no sigui francès
O que no sembli francès?
O que sembli francès?
Perquè
No
D'això
Vull dir
No
No tinc res
Perquè moltes vegades
L'hostaleria fa
Aquesta hipocresia bestial
Que és que a la sala
Hi tenen
Els que semblen
Europeus
I a la cuina
I a la cuina
Els
Reconats
I amagats
Totalment d'acord
Ja t'ho compro
Els asiàtics
Els llatins
I els subsaharians
Però a la sala
No he trobat
Que en deuen haver
Doncs no de que haver anat
A aquests restaurants
Un servei
Una atenció al públic
Que no sigui francès
És curiós?
En canvi aquí
Tu te'n vas a
És el xovinisme francès
No t'ho anego
Simplement t'ho explico
Com a anèdota
A veure
Tu imparteixes
Tallers de cuina
Bé
Deixa'm acabar això
Oh i tant
I tant
El programa és teu
En qualsevol cas
En qualsevol cas
A casa
On valorem molt
Molt
L'actitud
I per tant
No tant
Els coneixements
Perquè ja els anirem adquirint
Nosaltres formem
Acompanyem
I acollim
Gairebé diria
Acollim
És una mica paternalista
Però
Sí que
Formem
I acompanyem
Això és veritat
Perquè
També hi ha altres coses
Com és la llengua
Bé
I molts
I molts trits culturals
Que s'adquireixen
Treballant
Eh
Que s'adquireixen
No es coneixen
Perquè després
Si els integren o no
És indiferent
No
Perquè jo ja
A banda
Que no
No tenim per què
Vull dir
Han de
No
Han de mantenir
La seva cultura
Que és molt vàlida
Però
En qualsevol cas
És això
Que els formem
Els acompanyem
I en qualsevol cas
No hi ha filtres
A l'hora d'integrar persones
No hi ha filtres
Ni de gènere
Ni d'opcions de gènere
Ni de color
Ni de religió
Ni d'origen per descomptat
Em sembla d'una epocresia
Insisteixo bestial
Fer aquest joc
De posar
Faccions europees
A la sala
I em sembla
D'un xovinisme
I d'una
Falta
De coneixement
De la realitat
D'aquest país
Els clients
Que exigeixen
Ser servits
Per europeus
O que valoren
Que tothom
De la sala
És europeu
O català
O
És que m'agrada molt
Aquell restaurant
Perquè et serveixen
Gent d'aquí
Mira
No
Realment
M'indigna
Moltíssim
Moltíssim
Moltíssim
M'indigna
Em fa rabiar
Com podem
Demanar una cosa
Tan absolutament
Racista
Classista
I tan poc
Sensible
Amb la realitat mundial
Per això et deia
Que una de les característiques
Jo com a client
Que valoro
I aprecio molt
Dels teus restaurants
I ara últimament
Del Sant Peruniana
És el bon ambient
I el tracte
D'aquí
T'he fet la pregunta
De com t'ho fas
I com costa
Trobar personal
Perquè no deu ser fàcil
I ja ho ha respost
Clarament
Aviam
Tornem
A la part gastronòmica
Esclat d'ouferrat
Però no estrellat
Pastaneres
Lacades
Amb pesto
Iogurt
En saladilla
Lleier
Sopa
Sòpians
Cada truita
De patates
I altres històries
Això són noms de plats teus
Fantàstics
I la veritat és que
I que ara em controlo molt
Perquè
Bueno
Tenia
És a dir
M'agradava posar títols
Com si fossin títols de llibres
Però la gent no pillava res
Ara
Per títols
Ara
Els teus postres
Ah sí
No se n'entén ni un
De Lirium Tremens
Que ho he dit abans
Mugronets
De la madame pompadour
Carons
Avellana
L'hora dels petons
Montal tu mateix
És que està escrit en suec
És que està escrit en suec
Sí, sí
Per això et dic
Fantàstic
Montal tu mateix
Sí, sí
Montal tu mateix
Montal tu mateix
No s'entén
Perquè està escrit en suec
Però
És una broma
Clar
Està escrit
En tipografia sueca
Amb totes les
Però al final
Si ho llegeixes
Doncs diu
Montal tu mateix
Que és el nostre postre d'Ikea
Perquè veiem que Ikea
És un model d'èxit
De negoci
Nosaltres també voldríem ser com Ikea
No, no és veritat
No, no és veritat
I per tant
Et portem unes postres
Que estan
En una caixa
Estil Ikea
Amb totes les
Amb les eines
Bé
Amb les peces
I les instruccions
Perquè te'l facis a la taula
És un pastís de pastanaga
Sí, sí
Però
Els tituls
Som tan justament
És fantàstic
I això que em controlo molt
Molt, molt
Molt
Perquè he rebut queixes
I neguits
I tampoc és això
La gent no ve a fer una gincama
Ni un crucigrama
Sóc molt aficionada
Als mots encreuats
Molt
O sigui
És com el meu moment
Enorme plaer
És fer els mots encreuats
I aquest curs
No sé com ha anat
Ho estic aconseguint
Fer gairebé cada dia
Fantàstic
Imparteixes
Tallers de cuina
Quins objectius
i ensenyances
Proposes
A qui l'ha dirigit
Perquè fas tantes coses
I per mi
Tan ben fet
Però deus tenir uns objectius
I tens que proposar
Ensenyances
Perquè els clients
El personal
Que et ve
Els alumnes
Gaudessin
Bé
T'haig de dir una cosa
Abans sí que feia
Més aviat
Cursos de cuina
Que per tant
Sí que hi ha un objectiu
T'he dit tallers
Didàctic
I hi ha un objectiu
D'assoliment de coneixements
I hi ha una temàtica
I hi ha una temàtica
I bueno
Cursos d'arròsos
Si fas un curs d'arròs
Al final
Doncs l'objectiu
És aprendre-vos un arròs
Ja està
Però
I aparellada
El teu nom
Recorrogut
És el registrat
Però
Ara els tallers
Quan parlem de tallers
El que tenen
És un objectiu lúdic
I
T'entens
Que amb la cuina
Ho pots passar
Molt bé
Perquè tothom
Associa que la cuina
És un espai
De tortura
En el qual
És un llast
I és una
Una lata
Que diuen en castellà
Una llauna
De haver-ho de fer
Cada dia
I amb els tallers
El que procuro
És transmetre
Que és molt divertit
De veritat
En realitat
Tampoc no
No és això
Perquè és veritat
Que hi ha esquizofrènia
Culinària absoluta
I tant hi ha
Els que consideren
Que la cuina
És una llauna
Com els que la cuina
És una estratègia
Per relaxar-se
O per passar-s'ho bé
Un gaudi enorme
O sigui
Hi ha en els dos extrems
No?
I aquí són
I la majoria
Són bipolars
És a dir
Bipolars culinàriament
O sigui
De dilluns a divendres
Mengen solucions
I al cap de setmana
Poden fer-te
Una sarsuela
Ortodoxa
Amb totes les
6 hores de cocció
Sense
Amb els millors peixos
I fent tot el procés
Des de la compra
Romàntica
En conversa
Amb la peixatera
Que té una feinada
Que el déu
I el que no vol
És xerrar
Però tu
Estàs
Amb el teu mut
La teva
De passar el matí
A cal
Passejant pel mercat
Gaudint del mercat
Amb tot el procés
De la copeta de vi
Per acompanyar
La cocció
I tota aquesta part
De gaudi
No?
O sigui
La mateixa persona
Pot viure aquestes dues realitats
Conviure-hi
Amb total
Tranquilitat
I
Combinant-les
La mar de bé
Per tant
No és veritat
Que la cuina
Es consideri
Una llauna
Sinó que rectifico
I el que es considera
Una llauna
És la cuina
De cada dia
El que es considera
Una llauna
És la cuina
Que t'ha de nodrir
Que t'ha d'alimentar
Que ha de
La cuina
Que ha de ser
Que ha de tenir
Poc impacte
Mediambiental
La cuina
Que ha de tenir
La cuina econòmica
Tot això
És una punyetera llauna
I per tant
Els meus tallers
Van per explicar-te
Que organitza't
Perquè si
Ja veuràs com
Ho podràs encabir
I una altra cosa
És quan la gent
Ara m'he despistat
Amb el teu gest
Et diu
Quan la gent et diu
Doncs el que et diu
No?
Que jo tinc
Molt poc temps
Jo tinc altres interessos
I els cuiners diem
Ah no
Perquè tu
El que has de fer
Per alimentar-te bé
És cuinar cada dia
I jo dic
Home tu
Clar cuiner
Guapo
Ho dius
Perquè tens un equip
De deu cuiners
O de quatre
O de dos
I tens tot el temps
Del món
Per cuinar
I tots els estris
I tot el coneixement
I totes les habilitats
Però la gent
Que va de cul
I tenen
Petits
Grans
I m'explico
Amics
Inquiatuts
Inquiatuts
Deures laborals
Inquiatuts
Inquiatuts
Culturals
En efectivitat física
I s'han de
De tenir
I s'han de socialitzar
Tot això
Com ho fas?
Què passa?
Per davant la cuina?
Per tant
No
La cuina no ha de passar
Per davant
De les teves
De les teves aficions
De les teves moments de lleure
De les teves moments de compensació laboral
No ha de passar per davant
De tot això
Sinó que ha d'encabir-se
D'una manera
Subtil
I humil
Perdoneu
I see trees
Of green
Red roses too
I watch them bloom
For me
And for you
And
I think to myself
What a wonderful world
I see skies
Of blue
Clouds
Of white
Bright
Blessed day
And the dark
Sacred night
And
I think to myself
What a wonderful world
The colors of the rainbow
So pretty in the sky
Are also on the faces
Of people passing by
I see friends shaking hands
Saying
How do you do
They're really saying
I love you
I see
Babies crying
I watch them grow
And I watch them grow
They learn much more
Than I'll ever know
And I think to myself
What a wonderful world
Oh
I think to myself
What a wonderful world
Cat Edmondson
Nascuda a Houston
El 1983
Té 40 anys
És una cantant
I compositora nord-americana
Que anomena la seva música
Pop Vintage
Va escriure la seva primera cançó
Als 9 anys
Mentre s'anava a l'autobús escolar
Va treballar breument
En el sector immobiliari
Però va deixar la seva feina
El 2005
Amb 22 anys
Quan va prendre la decisió
De dedicar-se a la música
A temps complet
Ha estat talonera
De Jamy Coulom
De Chris Isaac
De Gary Clark
Ha tocat
El Montrer Jazz Festival
Doncs aquesta cantant
Que està al Saló
De la fama dels compositors
Des de l'any 2013
Ens ha acompanyat
Amb la seva música popular
D'èpoques passades
Que és com l'Ada
Reinterpreta cançons de referència
I tot ho fa bé
Doncs ha sigut la intèrpreta
De la nostra sintonia
Ada
Sé que tant tens que anar
I vosaltres també heu de plegar-ho això
No
Oi
El Joan
El Joan i el Pep
Ara ve la seva part
Que és interessantíssima
Perquè
Ens explicaran històries
Del món
I de Barcelona
Són uns mestres
Però tu t'has d'anar
I et deixem tranquil
Queda en peu
No sé quan
Ens agradaria
Tenir la teva presència
Una altra vegada dels estudis
El Joan m'està dient que no te'n vagis cap a fer la pregunta
Però jo et vull fer l'acomiadament després
Gràcies
Gràcies
Gràcies Ada
Per estar aquí
Que jo us he seguit
Perquè una part
Una quarta part de la meva vida laboral
He passat a Granelles
He viscut a Granelles
Per tant
Tinc molta relació
Però jo et voldria fer
M'acabaré amb felicitats
Una curiositat que tinc
Tu vas portar durant bastant temps el Petre
Sí
Jo sempre que he anat al Petre
Com que recordo l'anterior restaurant
Que era el Carpanta
Sí
Doncs sempre he pensat
Que a l'esculler
Un nom de Petre
Estava relacionat
Amb els TV
És així
Ah guau
Llavors m'has tret d'un dubte
Que sempre que passo per allà
Sempre l'he tingut
El nom de Carpanta
Tot i que és molt entranyable
I que era un personatge
Molt divertit
I dels còmics
I que tenia una relació
Evidentment
D'això
Era un personatge
Que m'entristia
Una mica
I llavors hi havia la Petra
Que era la criada para todo
Que és una mica el que som nosaltres
Que som
En el fons som
Projecció
Som uns criats públics
Però amb molt d'orgull
Amb molt d'orgull
I la Petra era
Molt simpàtica
I llavors vaig dir
Doncs hi posarem Petra
Per al dibuix animat
Per una banda
Perquè sempre està molt relacionada
Amb el menjar també
Està relacionada amb la Carpanta
Fas una mica d'homenatge
A l'anterior restaurant
Que s'hi va estar molts anys
Però també
És un nom frustrat
A la meva vida
Perquè
Perquè jo li volia posar Petra
A la meva filla
I el meu amà
No va estar massa d'acord
Amb aquest nom
I me'l va batar
I llavors va dir
Doncs mira
Ja el tinc tot
A casa teu
Com a curiositat
Cuinant tots
El Santi
El teu fill
Perquè ho he vist
Sí
Ho he vist
Aquest estiu
Està al Mollanès
Sí
Cuinant tots
La teva filla també
A Santa Maria Dolor
Vam estar
Ahir
Jo estava
Estava Santa Maria Dolor
I la teva filla també cuina?
Cuinant a nivell domèstic
T'ho pregunto
Perquè és
Continuïtat de l'Ada
Ho veus?
No encara
No fa pinta
Ara per ara
No fa pinta
No hi ha relleu generacional
Ah però
Són joves
O no tan joves
No són joves
No
Ja estan fets
Això que t'anava a dir
És que avui
Et xefs de cuina
De 20-22 anys
N'hi ha molts
No
Ells no han mostrat
Massa d'interès
Jo tampoc no els he lligat
Els he ensenyat
Coneixen l'ofici
Coneixen l'ofici
I han treballat
Han treballat al restaurant
Saben el que és
Però no
No han mostrat
Interès
I jo tampoc
Els he obligat
Joan?
Sí
Dos cosetes més
En principi
Has dit
Són 30 anys
Del Semproniana
T'hem anat seguint
Suposo que van haver
Dos èpoques
Molt complicades
La pandèmia
Devia ser molt complicada
Però jo recordo
També
El postprocés
Tot els atacs
Que vau tenir
Per les vostres
Clar
Crec que estaves
A la llista
De Junts per Sí
Vosaltres sé
Que les protestes
Que van haver davant
Del restaurant
Van ser molt fortes
I devia ser
Un moment
De molt patiment
I molt finseguretat
Com vau viure tot això?
Molt tsunami
Va ser un tsunami
Això va ser
Primer no sabíem
D'on venien
Per què
Ens feia
Ens estava arribant
Aquest boicot
Va ser un boicot
Un boicot espontani
Però un boicot
Del restaurant
A les xarxes
A les plataformes
D'opinió
I va ser un
I sí que és veritat
Que també
Van venir
Però no va ser
No tant
Per el Junts per Sí
Que crec que tanta informació
No en tenien
Sinó com per
Els sopers grocs
Que arran de
Que és veritat
Arran de
De la protesta
Béno
Del suport
Als presos polítics
I sí
Ara
De tant en tant
Torna
Sortia algo
De tant en tant
Has d'anar
Discernint
Si les crítiques
Són reals
O són
Crítiques
Polítiques
Però bueno
La veritat és que
Aquesta època del
Del boicot
Va ser molt bonica
Perquè
El mateix boicot
Es va superar
Tres o quatre vegades
Pel suport
O sigui
Haver una
Un enllau
De suport
Tan bèstia
Que jo els vaig dir
Nels del boicot
Escolta
Moltes gràcies
M'heu fet una campanya
De comunicació
Nanos
Que escolta
Ni pagant-la
Escolta
M'heu fet aquí
Una campanya
De comunicació
Que moltes gràcies
Vaig estar molt agraïda
No, no
És que no es trobava
Aquest temps
Et trucava
Si no es trobava
No li acabo
Bé
Jo ja
Ada
Gràcies per estar aquí
Ens direm veient
Moltes felicitats
Pels més de 200 anys
De la Font d'Europa
De
Ocet Portes
I pels 30 anys
Que porteu-vos
Ocet Prunyana
Gràcies
A veure Ada
Ara l'emprengui
Jo t'he fet
A la presentació
I d'altres coses
T'he dit
Catalana
De Pedra Picada
El Joan
Posar la seva cunya
Tu que t'involucres
A fons
En tot el que penses
Desenvolupes
Com promesa
El que tu estaves explicant
Políticament
Amb el nostre país
Amb la seva manera de fer
El 2016
Tu ets guardonada
Amb la Creu Sant Jordi
En reconeixement
A la teva trajectòria
En el món de la restauració
Orgullosa i cofolla
Sí, sí
Molt orgullosa
Molt cofolla
I molt honorada
I molt sorpresa
Encara
T'ho volés molt
Gràcies
Com veus
Els propers quatre anys més
Del que va començar ahir
De l'amnistia?
Ahir va començar
Ada
Aènyé
Aènyé
Aènyé va començar
Un nou govern
Tu que estàs compromesa
Ens ha anat d'un pèl
Ens ha anat d'un pèl
Mira, al final
Doncs mires millor això
Que no pas l'altre
Oh i tant
Saps què et vull dir
De manera que
Que els veig
Amb optimisme
I sobretot
Amb l'escenari
De l'amnistia
Estic contenta
Jo estic contenta
Jo estic contenta
Jo estic contenta
Perquè crec que no podem
Caixar-nos
Més
I el que no hem de fer
És caixar-nos més
I posar-nos
I treballar-ho
I confiar-hi
I lluitar-ho
I tu que predigues
Amb l'exemple
Durant 12 anys
Fas
Sopars
Trobades
De dones
Als restaurants
Samproniana
Per celebrar
I reivindicar
El dia internacional
De la dona treballadora
Sí
És correcte això?
Jo et deia
Compromesa
Un acte
Val molt més
Que paraules
Sí
És una trobada
Lúdica
Aviam
Dos coses
I et deixem
Que sí que t'entens
Que no
Amb la promesa
Que algun dia
Tornaràs a aquests estudis
Em costarà convèncer
Però ho intentem
No, ho trobarem
Ho trobarem
Quina és la teva recepta
De l'èxit?
No sé
Aixecar-la per si ara
Cada dia
No és la de l'èxit
És la de la continuïtat
I l'última
Com es concilia
Cuina
I vida
Mira, ara faig un llibre
Per això?
Per això tu ho faig
On t'ha sortit això?
Perquè
Home, perquè
Jo tinc un equip
De producció
Ah, d'acord
Perquè acaba de
Encara no està
No ha sortit impremta
O sigui que
No, és això que et deia
Que fa molt temps
Que hi treballo
Que a les cases
Es pugui menjar bé
Cada dia
I és això
És
La cuina
No ha d'ocupar
No t'ha d'ocupar
Sinó que l'has d'encabir
No t'ha d'ocupar
El teu temps
Estimat
El teu temps
De lliure
Ni de responsabilitats
Familiars
I d'aficions
El que sigui
No
La cuina
Ha d'estar
Integrada
A la teva vida quotidiana
I tu
Has de dominar-la
Has de dominar-la
I per tant
És això
El que pretén aquest llibre
Entrar
A casa teva
A la teva taula
Amb discreció
I amb humilitat
I
Buscant el seu espai
Però el que no podem
En cap cas
En cap cas
És eliminar-la
O sigui
Descartar-la
I acabar sent
Uns
Unes
Titelles
De la indústria alimentària
I uns
Analfabets
Culinaris
Anem enrere
Per això tu has dit
Homo sapiens
Perquè ja faig una broma
Amb tot això
Que ara no entra
Però
Nosaltres som sapiens
Perquè vam aprendre a cuinar
I la cuina ens va fer
Sapiens
Tornarem a ser
Només erectus
En el millor dels casos
Indústria
De la felicitat
És el que jo et deia
Em sembla que era el teu avi
El teu avi
O el teu guassavi
El Paco Parellada
Que deia
No vivim dels clients
Que venen
Sinó
Dels que tornen
L'avi
L'avi
L'avi Paco
Veus?
Correcte això?
Sí, sí
Sempre, sempre
Es deia això
També ens deia cada dia
Que l'únic client
Que és dolent
És el que va
Al restaurant del davant
Ja deia moltes coses
L'avi
Molt, molt, molt, molt ben dites
I que ens han estat el nostre decàleg
O bé, o potser no arriba a deu
Però suficients
Ada
Encantadora
A més
Ara sí que ets d'anar
Perquè haig d'anar a treballar
Això dic
Això dic
Ada
Ada
Bé
D'admirada
I és el que tenim
Aquest programa
Cap a tu
Et deixem tot el millor
Ha sigut un plaer
Per nosaltres
A part
De que tu
Ens facis el plaer
De cuinar
Per nosaltres
Ha sigut un plaer
Compartir
Una estona
Amb tu
Moltes gràcies
Moltes gràcies
Gràcies


Que es posés una música
D'un cantautor indi
Ca'n cintro diàmba
Aquest tema
Gràcies
Om
Om
Om
Om
Om
Om
Ravindro Sankarkor Chaudhari, conegut com a Revei Sankar.
En Revei Sankar fa un músic i compositor indi famós pel seu virtuosisme tocant el sitar,
que és això que hem sentit al principi d'aquesta cançó.
El sitar no és una altra cosa que una canya llarga, vol dir que és un instrument de vent.
Per què poso això? Primer perquè és indi, i avui parlarem una mica de l'Opi i de les guerres de l'Opi,
i segon perquè va ser el mestre del George Harrison.
El George Harrison, un dels membres dels Beatles, va ser un alumne, potser l'alumne més important,
i va coincidir en l'època més psicodèbica dels Beatles,
quan van passar temporades a la Índia amb estats una mica vermans.
Si sentim cançons del George Harrison o dels Beatles en què apareix el sitar,
trobarem, per exemple, Norwegian Wood, Love, You Too, Within You, Within You,
i altres, que realment es veu també l'aprenentatge que va fer el Harrison
del virtuosisme del revi Shankar.
Per abans, doncs, Opi, passat i present.
La droga més glamurosa de la història, l'Opi, respon a una senzilla fórmula química,
senzilla entre cometes, potser el Ferran la coneix,
A-O-C-U-7-H-U-9-3-N.
Complicadíssima, eh?
I s'extreu de la rosella, aquesta bonica flor vermellosa
que amb un de tant per primavera ho abundava als nostres camps.
Bé, no de la que coneixem nosaltres, sinó de la rosella de l'Opi,
també dit cascall o pintacoques.
Des de segles, l'Opi s'ha considerat un fàrmac,
però també té una cara fosca.
Ha estat motiu de guerres, la base econòmica d'estats molt violents,
Afganistan, Birnània, Mèxic,
i una addicció per a milions de persones.
El cultiu de la rosella de l'Opi a l'Afganistan
és l'entrada principal de divises per a aquest estat,
tant amb els talibans com amb altres règims anteriors.
Des de la segona entrada dels primers, 15 d'agost del 2021,
es calcula que l'Afganistan, primer productor mundial,
conria més de 328.000 hectàrees.
Els talibans aconsegueixen un doble efecte beneficiós per a ells,
ingressar grans quantitats de diners
i afablir la corrompuda societat occidental
fent-los arribar tots els talibats de l'Opi,
sobretot l'eroïna.
Ocupant el podi,
Birnània, amb dictadura militar,
que ara, per cert, ha esclarat una petita guerra civil
per temes relacionats a la droga,
dedica actualment 37.300 hectàrees
a conrear roselles d'Opi.
I Mèxic,
on els càrtels de la droga
dominen bona part del territori
i on la policia i moltes administracions
estan corcades per la corrupció,
es dediquen més de 300.000 hectàrees
a la producció de l'Opi.
Es senyala que Birnània videra
la producció de veigau de fentanil,
un dels opiocis amb més edictes als Estats Units.
En dades del Centro per Control i Prevenció de Malalties
d'aquests païs,
almenys 450.000 nord-americans
van morir per sobredosis causades per aquest opiàsi.
Es diu aviat la xifra.
Estudis recents calculen que aquesta substància,
el fentanil,
és 77 vegades més potent que la morfina.
La producció legal,
el seu impotent fàrmac,
està en mans de molt pocs països.
Els més destacats,
la Índia, França, Turquia,
Sèrbia i Espanya.
A l'estat espanyol,
i concretament a la província d'Albacete,
s'hi exploten més de 14.000 hectàrees
i es processen plantes per fer morfina i codeïna.
De l'opi s'obtenen morfina, codeïna,
papaverina i noscapina,
components fonamentals per a medicines que combaten el dolor,
els traumatismes, els espasmes, els postoperatoris.
Però també l'heroïna.
Té una llarga història, l'heroïna.
Es en remunta fa 8.000 anys,
en algunes zones de la Mediterrània,
al Mar Negre i Egipte.
Els metges d'aquest últim país
coneixien més de 700
preparacions diferents,
una de les quals, deien,
era per calmar els nens malcrets.
Imagineu-vos una inyecció d'heroïna
amb el que havia fet molts nens, no?
Però la seva popularitat va ser a finals del segle XVII,
quan els metges el receptaven
per a tota mena de dolències.
El doctor galès John Jones
va publicar un tractat l'any 1700
titulat Mysteries of Opium Rebuild,
on afirmava que amb aquests productes
podien tractar la gota,
la hidropècia,
el refredat,
l'asma,
la disenteria,
el còvera,
el serrampió,
la barola,
els còvics,
els dolors menstruals,
quasi res,
un remei miraculós.
I també la seva producció,
distribució i consum
van provocar dues guerres.
A la primera meitat del segle XIX,
els britànics compraven
una gran quantitat de te a la Xina.
Tant que els van crear
una despesa exterior disparatada,
disparada,
s'havia de compensar.
I així, pels ports de Hong Kong,
en Cantón,
Tianjin i d'altres,
van començar a introduir
grans quantitats d'opi
produït a Bengala,
que part del poble xinès
va acollir amb els opressors oberts.
Era una substància prohibida
per l'emperador,
però això no ho va evitar
que sobre el 1835
hi haguessin més de dos milions
de consumidors habituals.
les sales per fumar
es van popularitzar
arreu de tot el París.
La guerra es va fer inevitable
i l'any 1840
es van succeir
els enfrontaments armats
al llarg del litoral xinès.
Era la que es va anomenar
Primera Guerra de l'Opi.
La superioritat naval de Londres
era molt manifesta.
Els britànics van conquerir
diferents ciutats importants,
obligant Pequina a capituar
i amb sessions molt d'anyines.
6 milions de dòlars en plata
per l'opi destruït
durant la contesa,
reducció de les taxes duaneres
per les mercaderies britàniques
i, com sabem tots,
la cessió del port de Hong Kong
fins al 1997.
L'imperi del mig
no va pagar la derrota.
I l'any 1856
va esclatar la Segona Guerra.
Nova derrota dels xinesos
amb les capitulacions del 1858
i els tractats de Tianjin i Ai-gun.
Molt vexatoris per petit.
La moda va arribar a Europa
on es van buscar
tots tipus de derivats
de l'anomenat
Papaver Somniferum.
El consum d'ells
o d'un d'ells
l'anomenat
Laudan
una tintura
que duria
als afegitors
del safrà,
la canyella
i el clavei d'or
va arribar a totes les capes benestats
de la societat.
A dicta ho era
el rei
Jordi IV
d'Anglaterra
i fascinava
el món de l'art
i la literatura.
Teofil Gautier,
Chateaubriand,
Jean Cocteau,
Edgar Allan Poe,
tots eren consumidors
d'aquests productes.
Gius Verne
li va otorgar un paper
per apuntarant
en algunes de les seves obres.
Qui no recorda
la volta al món
en 80 dies?
Les tribulacions
d'un xinès
a la Xina?
Qui no recorda
o ha llegit
les aventures
de Tintin,
el botus blau
i el cranc
de les pinces d'ort,
plens de sales
de fumadors
i traficants?
Finalment,
el consum d'opi
va ser prohibit
el 1909
als Estats Units,
però per desgràcia
va ser substituït
per un derivat
més perillós.
Ja n'hem parlat abans,
l'heroïna.
Com a curiositat,
i encara que només
la indústria farmacèutica
en pot fer un ús regulat,
existeix una excepció.
A l'estat espanyol
es continua comercialitzant
un preparat conegut
com l'àudam de Sinderham.
Només algunes farmàcies
en coneixen
la fórmula magistral
i sempre
sota recepta mèdica.
L'ingredient principal
que es fa servir
habitualment,
a part de l'opi
i per enganyar una mica
i donar-li gust,
safrà,
canyenya i clau.
Ah,
i albida,
màlaga o xerès.
Coneixeu alguna
d'aquestes farmàcies?
Aquí queda.
Si voleu
entrar més
en aquest tema
de l'opi
i els seus derivats,
us recomano
dos o tres llibres,
un molt interessant
perquè va directament
dirigit
al producte.
Es diu
Opio,
un retrato
del demonio celestial,
d'una autora americana
que es diu
Barbara Hoxson.
Una altra,
Història de les drogues,
Richard Davenport Hines.
I després hi ha,
amb el tema
del fentanil
i tota la fabèlia
Sacker,
llibres molt actuals,
pel mal que està fent
als Estats Units
i a tot el món,
que és
l'imperi del duo
d'un periodista
i escriptor
que es diu
Patrick Raden Kiff.
És del 2021.
Per durar pas al Pep,
voldria
dir tres coses
que m'estava pensant
aquest matí,
abans de venir.
I bueno,
són aquestes.
Estem en temps
convulsos
i sempre és interessant
recordar cites
que s'han dit
al llarg de l'història.
Primera,
estic fins als collons
de tots nosaltres,
recalco,
nosaltres.
Això ho va dir
Néstor Islal Figueres,
primer president
de la primera república espanyola,
1873.
Els quatre mesos
va ser substituït.
Va dir aquesta famosa frase
i es va accedir a França.
Una altra.
La veritable nació
d'una persona
és la seva cultura
i la seva llengua.
Milan Kundera,
escriptor txec.
I la tercera
i per acabar,
una que a més
ha sigut d'actualitat
no a frases
sinó a l'autor
aquests últims dies,
que diu
allò que val
és la consciència
de no ser res
si no ser poble.
Això ho va escriure
en Vicent Andrés Estellers,
poeta vavencial,
mort vaí mil,
1993.
Creu de Sant Jordi
i Premi d'Honor
de les lletres catalanes.
Per cert,
avui vive pendiat
per facciosos
que governen
el país vavencial.
Moltes gràcies.
Joan,
una inyectada
directament en vena
del coneixement,
del coneixement
sobre
l'opi,
les seves conseqüències
i la història.
Gràcies.
Pep,
ja veus,
després de la inoculació
en vena
de coneixement del pi,
tu què?
que ens enocularà.
Avui parlarem
d'acabar amb
les indianes,
més que res
de l'incendi
del vapor
a la bona plata,
quan volia acabar
el dia passat.
Hi havia tantes
efemèrides
que van passar
allà
que semblava
que tot va passar
fa una setmana,
fa anys.
I bé,
doncs,
continuem una miqueta
amb això.
abans d'això
que hem parlat
de les roselles,
és una de les plantes
que tenen més sinònims,
es diuen
de més maneres.
He buscat aquí,
ababol,
ababolera,
ababol,
buixol,
caputxí,
gall,
galleret,
loca,
paperota,
paramà,
pipiripi,
peperepé,
quiquiriquí,
rosallers,
rosallera
i moltes més variants
així de pobles i poblets,
com a curiositat.
Bé,
anem a lo que
jo us havia promès.
Vam parlar
l'altre dia
de les indianes,
vam parlar
de les fàbriques
d'Indianes
i concretament
de la fàbrica
del Narasme
en Cosima,
que va morir
al peu del que no
havíem dit,
que li va explotar
una de les seves
calderes de vapor
i allà
s'hi va quedar,
però,
a veure,
amb uns 20 anys
van haver-hi
molts canvis
amb tot allò,
van arribar
les noves màquines
de fil angleses,
i les desenvolupades
a casa nostra,
es van crear
les primeres
filatures mecàniques,
mogudes
per màquines
de vapor
i això va donar
que aquestes fàbriques
noves
se'n diguessin
vapors.
I darrere
d'aquestes
iniciatives
hi havia un important
grup de fabricants
d'indianes
barcelonins
que havien fet
bona part
de la seva fortuna
amb aquestes
cel·les
exportades
a colònies.
Tot això
va sortir
amb tanta força
que ni la revolució
francesa,
ni la independència
dels Estats Units,
ni la pèrdua
a les colònies,
va aturar
tota aquesta
producció
industrial.
I,
doncs,
el primer vapor
instal·lat a Barcelona
es va posar,
doncs,
el que ara és,
diguéssim,
la plaça Castella,
que llavors no era
la plaça Castella,
tot era,
tot era
carrer Tallers,
la plaça Castella,
és el solar
que va ocupar
finalment
el que havia sigut
l'hospital militar,
però davant
per davant,
encantonada
amb el carrer Gravina,
més o menys
un número 75
del carrer Tallers,
m'ha costat molt
trobar el número,
perquè tant parlava
de la fàbrica
Bona Plata
al carrer Tallers,
però el número
no l'arribava a trobar,
ja l'he trobat,
però bueno,
és una cosa meva.
Molt bé,
molt bé,
la Bona Plata
era la fàbrica
més moderna
del seu temps
i va ser víctima
de la desconfiança
dels treballadors
que creien
que les màquines
els deixarien
sense feina,
com va passar
amb els cotxes,
com va passar
amb els caixers automàtics
i com amb moltes coses
aquestes que semblen
aquestes novetats
que ho fan tot,
doncs no hi haurà
ningú que pugui fer res.
De totes maneres,
la Bona Plata
donava feina
a més de 600 treballadors,
que no està malament.
Però l'any 1835,
ja vam parlar
de la crema
de Convents
en el seu moment,
aquesta primera bullanga
com a protesta
del suport
de l'Església
als carlins
durant la guerra civil,
carolina.
I va haver
una onada anticlerical,
es van cremar
sis Convents
i van ser atacats
molts d'altres.
Arran de la crema
de Convents,
el capità general
de Barcelona,
el general Lleuder,
va enviar les tropes
a reprimir la revolta.
Aquí recordo
el fet anodòtic
que va començar
tot amb una cursa
de braus
molt dolenta
al Torino
a la Barceloneta,
la gent va sortir
descontenta
i van cremar
convents.
Si féssim això,
no sé,
ja no em quedaria
cada vegada
que sortim descontents
perquè el Barça
ha jugat malament
o alguna cosa
d'aquestes.
O ja no quedarien
també seus
de partits polítics
que...
No donis idees
que estaria molt bé.
doncs...
bueno,
hi havia
unes altres coses
a darrere
que ja en parlarem,
no?
I això,
doncs,
no va acabar aquí.
Va començar
el 25 de juliol,
però el 5 d'agost
les tropes
arriben a Sants,
s'estacionen
i al cap d'aquesta
força militar,
el general Massa,
va entrar sol a la ciutat
i es va presentar
al Palau de Palau
n'hi havia una multitud
enerdida
i des del balcó
del Palau Reial
va fer un discurs
que va acabar
amb una frase
que no va agradar
gens dels presents.
O Barcelona
o jo.
I dos revoltats armats
van accedir
on era el general,
el van matar
d'un dret,
el van defenestrat
pel balcó de Palau
i la multitud
va passejar el cadàver
per tota la ciutat.
O sigui que
els barcelonins
d'aquella època
eren també
de clastro de coco,
eh?
L'incident
va quedar
deixant molt els ànims
però aquest cop
les noves protestes
ja es van dirigir
cap a les fàbriques,
ja s'havien desfogat
amb els religiosos
i aquest mateix indagost
van començar
a córrer remors
que a la fàbrica
dels Bonaplates
hi havia amagat gent
i que apaltar
una ajentada
dels baixos fons
entre els que hi havia
els estibadors del moll
es van reunir
a la Barceloneta
i seguint un nen
que tocava un tambor
van arribar
davant de la fàbrica.
O sigui,
de la Barceloneta
fins al carrer Tallers
hi ha un bon tros,
però no es van calmar
sinó que
moltes revoltes
i moltes coses d'aquestes
si mirem el calendari
s'han fet els mesos
de juliol i d'agost
suposo que
la calor també ajudava.
Sí, sí.
Doncs és amagat
no és una teoria meva,
no, no.
La farà
no hi ha frustracions,
clar.
No, però en aquella època
la gent estava
una mica així.
Però hi ha moltes coses
que des que m'ho va dir
aquell profe
vaig pensar
perquè aquest té raó, eh?
Bé, doncs això.
Van arribar
fins davant de la fàbrica
allà esperaven
alguns trevedors de vapor
armats amb fusells
i a última hora de la tarda
van obrir foc.
Mai no ho haguessin fet.
Llavors,
els revoltants
van entrar a la fàbrica
i van matar 15
dels obrers armats
i la van cremar.
la sal
i l'incendi
de la fàbrica
a la bona plata
va suposar
una sacsejada
terrible
per la ciutat.
La fàbrica
més moderna,
una més nova,
més gran,
se'n va anar
a passeig.
Els bona plates
van traslladar a Madrid
on van obrir una funeria
i mai més
no van tornar
per sobre.
Van passar uns anys
fins que es va instal·lar
un nou vapor
a la ciutat
per poc
que el tornessin
a quema.
I els fets
del vapor
bona plata
es poden considerar
els episodis previs
a l'esclat
del moviment obrer
a Catalunya.
Doncs bueno,
hem parlat
d'això,
d'aquestes
bullangues
del 1835
però al llarg
de la història
a Barcelona
n'hi ha hagut
moltes,
moltíssimes,
més de les
que ens pensem.
I en cal que
podíem tirar
molt enrere
i anar
quan els
nyerros
i els cadells
o la
la busca
i la vida
que ja ve
del segle XIII
i nosaltres
estem al 1600-1700
que va néixer
doncs d'aquí
va sortir
el bandolarisme.
Això és molt complicat
i molt interessant
i potser
doncs ja li farem
un programet especial
un altre dia.
Però
mira,
després del 1114
fins a la final
del segle XVIII
la ciutat només va viure
dos moments
d'inestabilitat.
El primer va ser
el 1673
amb l'esclat
d'una revolta popular
que es va anomenar
la balot de les quintes
motivada
per l'aplicació
del sistema de quintes
per sorteig
al principal
quan fins aleshores
el reclament
per l'exèrcit
havia estat
per voluntariat.
En arribar
a les dades
de confusió
de les llistes
per el sorteig
sense que
s'haguessin
prosperant
les protestes
que a tal mesura
originava
doncs van
aparèixer
per els carrers
de la ciutat
uns pesquins
que incitaven
a la insurrecció
i el 4 de maig
un grup de joves
va entrar
al campanar
de la catedral
i va tocar
s'ho mateix
cosa que va
escampar
l'alarma.
Un grup de joves
va intentar fugir
de Barcelona
pel portal nou
i va ser
tirotejat
pels guàrdies
som aquí
a dir
doncs
algú mor i tot.
Tot això
va transcendir
a tot Catalunya
i jo
amb escaparar
havien d'entrar
al sorteig
de les Quintes
van escapar
cap a França.
Es van anar
davant a memorials
a Carles III
enmig del malestar
general
perquè tot això
anava
en contra
de l'economia
de la ciutat
de Catalunya.
Al final
els avalots
van cessar
es va instal·lar
un nou sistema
de voluntariat
es va substituir
el capità general
i no hi va haver
represàlies.
però el govern
es va cobrar
la seva revenja
en abolir
la diputació
de gremis
i col·legis
professionals
que no havien volgut
confegir
les llistes
que se'ls va demanar
en el seu moment.
El segon moment
d'inestabilitat
el trobem
el 1789
una altra revolta
popular
coneguda
com el
Rebomboli del Pa.
El 1789
mesos abans
que s'arrenqués
la Revolució
Francesa
el 28 de febrer
la població
de Barcelona
que havia
augmentat
per la banda
del proletariat
i feia dos anys
que patia
els efectes
d'unes males collites
a més gent
i menys menjar
però la barreja
era terrible
sobretot
en uns moments
que no hi havia
ni seguretats socials
no hi havia
res de res
si treballaves
guanyaves calés
i si no treballaves
et fumies de gana
el pa va pujar
en poc temps
un 50%
el pa morec
era
l'aliment bàsic
dels treballadors
i les primeres
que ho van notar
les primeres que van
protestar
van ser
van ser les dones
van ser les dones
les que anaven a comprar
i les que tenien por
que en un temps
que hi havia
molta
multaldat infantil
i molta
multaldat
de tota mena
la gent
dels 40 anys
ja era pràcticament
una persona
diguéssim
ja de la
quasi bé
de la tercera edat
diguéssim
per tant
van ser les primeres
que van
van protestar
es va
la multitud
primer
ja dic
majoritàriament dones
van assaltar
i saquejar
la fleca municipal
el crit de fora
la fam
malgrat l'operació
de les tropes
enviades pel capitat general
el Francisco González
de Passecurt
el conte de l'assalto
l'1 de març
amb el conte
refugiat
a la ciutadella
el poble
es va congregar
al Pla de Palau
i el bisbe
de la ciutat
i alguns nobles
van donar garanties
per escrit
que el preu
del blat
baixaria
però la gent
va reclamar
també una reducció
dels preus
de més aliments
bàsics
la carn
el vi
l'oli
perquè tot
s'havia pujat
en els moments
de crisi
i
doncs
ja també
cada vegada
si aneu al sopet
es trobo que tot
està més car
però bé
finalment
els disturbis
es van a
paivagar
i el dia 2
mitjançant
patrulles ciutadanes
organitzades
pels regidors
i les classes
dirigents
doncs
es va
es va
paivagar
tot això
el compte de l'assalto
va ser substituït
pel compte
Francisco Antonio
de Leici
que va destrencar
d'anar
una forta
repressió
va deportar
un centenar
de persones
va haver-hi
sis condemnats
a mort
entre els condemnats
a mort
hi havia una dona
Josepa Vilaret
coneguda
com la Negreta
estava casada
amb un majordom
tenia
amb un lloc
diu que tenia dos fills
altres deien
que tenia família
nombrosa
suposo que tenia
potser en aquell moment
n'hi quedaven dos
i altres se li havien mort
són tres
ara sí
però en aquells moments
dos no era res
dos eren els que et quedaven
dels catorze que havies tingut
és una altra cosa
aquesta va pagar
una mica
les conseqüències
era una persona
coneguda
tenia una certa
una certa influència
no és que fos un
però devia ser una persona
així molt sermant
i
i amb facilitat
de paraula
i va pagar
com
per això
per fet de ser dona
i per fet d'entrar
en una societat paternalista
doncs
d'escolta
què passa aquí
no?
els altres homes
condenats
a la forca
eren forasters
per tant
aquells eren només
perquè havien
en partit
els avalots
i ja està
i ella va servir
d'exemple
l'execució
va ser pública
i el poble
no hi va assistir
en senyal de protesta
per unes penes
que havien considerat
exagerades
les penes
exagerades
són unes coses
que és molt típic
de l'Estat
i segons el baró
de Maldà
una dona
de l'histocràcia
va pagar
un hàbit de monja
per enterrar-la
perquè ella
no va ser
esquartarada
suposo que sí
devia ser
el privilegi
per ser dona
perquè els altres
companys mascles
un cop penjats
després els van
esquartarar
i al cap d'un any
un particular
va pagar
un ofici solemne
en memòria
de tots els executats
doncs
al nucli antic
aquí a Barcelona
hi havia al carrer
del duc de la victòria
ara fa uns quants anys
el 2007
es va demanar
canviar
el nom del carrer
ja que el duc de la victòria
era el capità general
l'Espartero
que havia fet
bombardejar Barcelona
el 1842
i van fer un canvi
no massa valent
va passar a distra
carrer del duc
sense més indicacions
per no contra
incomodar els veïns
que no haguessin de fer
targetes noves
canviar factures
arreglar escritures
i coses d'aquestes
diuen
no ho sé
i ja dic
va quedar a carrer del duc
però
i per el carrer del duc
encara també ens recorda
el duc d'Olivares
o el duc d'Eubèrbic
i es va proposar
sense acti
posar el nom del baró de Maldà
però finalment
l'any passat
es va acordar
canviar altre cop
el nom del carrer
aquesta vegada sí
del tot
i ara és el carrer
de Josepa Vilaret
la negreta
si anem tirant endavant
el 1835
el dia de Sant Jaume
ens trobem
amb el que havíem parlat abans
del vapor bona plata
d'una de les bollangues
més famoses
en la crema de convenys
que es recorda més
per la crema de convenys
i que va comportar
també l'assassinat
de religiosos
i com a torn
al cap d'uns dies
l'incendi
del vapor bona plata
i la mort
d'aquests 14 treballadors
que acabem d'explicar
l'origen de tot això
fóu anterior
a la cursa de braus
del Torín de la Barçoneta
s'inicia a Reus
el dia 22
com a represàlia
per l'assassinat
d'uns presoners liberals
comès per una partida carlina
capatinejada
per un religiós
es van incendiar
dos convents
i van ser assassinats
uns quants religiosos
al cap de pocs dies
incendiats i saquejats
els monestirs de Poblet
i de Santes Creus
i el convent
de les recolectes
de Riudoms
i a Barcelona
el dia de Sant Jaume
en la multitud excitada
després de la cursa de braus
es van cremar
doncs uns quants convents
Santa Caterina
Sant Francesc
Sant Josep
Sant Agustí
el Carme
i els trinitaris descalços
també van ser
aprofitats per a sí
uns quants religiosos
davant de la passivitat
de la guarnició
i al final
l'ordre va ser establert
per la milícia urbana
després d'això
es van incendiar
altres convents
la cosa va dir
cap a Sant Cugat
Sant Jaume
la multa
etcètera
etcètera
i el 5 d'agost
com m'ha explicat
tot el del vapor
bona plata
però tot això
doncs
anem tirant avall
la misèria
de la classe obrera
a mitjans del segle XIX
també va provocar
una revolta popular
que va ser sufocada
en bombes
Barcelona
s'anava industrialitzant
i ofegada
dins de les muralles
amb fàbriques
tallers
i habitatges
confinats
i assetjats
també per la sal
la fam
i la incalubritat
el 1840
un decret real
va legalitzar
l'associacionisme
obrer
i a Barcelona
va néixer
l'associació mútua
d'obrers
de la indústria
cotonera
el primer sindicat
de l'estat
el 3 de desembre
del 1842
1014 projectils
van impactar
sobre la ciutat
com tal
per roda
del resident espanyol
Valdomero Espartero
aquest senyor
que tenia la convicció
que la capital catalana
s'havia de bombardejar
cada 50 anys
i entre altres coses
conegut
pels atributs
del seu cavall
sí
que es pensava
que feien jocs
amb els seus
les desavinences
entre els catalans
i Espartero
conegut
com el general
del poble
s'havien iniciat
mesos abans
políticament
perquè el regent
de la reina
Isabel II
ha deixat el carrer
amb molt despotisme
i rere del malestar
també hi ha qüestions
socials i econòmiques
els barcelonins
viuen
amuntagats
dins de les muralles
les condicions
higièniques
són fatals
hi ha 81.000 obrers
de la indústria
cotonera
entre homes
dones i nens
que treballen
en unes condicions
pèssimes
perquè si abans
a les fàbriques
treballen
homes
dones
i nens
i per acabar-ho
a durar
la política lliure
que hem vist
a Espartero
pot judicar
els productes
agrícoles
industrials
catalans
i com sempre
des de Madrid
deien que érem
uns insolidaris
hi ha altres elements
en joc
la política repressiva
que exerceix
el capità
de Catalunya
i ma dreta
d'Espartero
a Barcelona
Antonio Van Halen
la brama
que el regent
vol tornar a implantar
les quintes
a Catalunya
de les quals
n'estava
accenta
i com a colofó
la publicació
del diari republicano
el plan revolució
escrit pel polític republicà
Abdó Terrades
en el qual
entre altres coses
exclama
quan el poble vulgui
conquerir els seus drets
haurà d'empunyar
les armes
en massa
el crit de visc
a la república
i el 13 de novembre
es produeix
la guspira definitiva
aquell diumenge
a la nit
quan ja fosqueix
un grup d'homes
que ve de passar
el dia al camp
intenta entrar
a la ciutat
pel portal de l'Àngel
amb una petita quantitat
de vi
sense voler pagar
els drets de porta
que se'n deia
i la reacció
desproporcionada
per part dels agents
provoca una balot
i diversos detinguts
els àmnims
molt exaltats
i al cap d'uns dies
es produeixen
el toltarcat
al passe Sant Jaume
on és xiulat
i esquidesat
el governador civil
se sent algun tret
i tot acaba
amb més detinguts
i la intervenció
de l'exèrcit
l'endemà
el 14 de novembre
una comissió
de 5 ciutadans
i un regidor
demanar a Gutiérrez
l'alliberament
dels detinguts
però aquests
també van acabar presos
o sigui que
vas demanar
l'alliberat dels altres
i et porten amb els altres
perquè els hi facis companyia
es va prohibir
la milícia nacional
la detenció
de qualsevol persona
armada no autoritzada
la prohibició
de reunions
de més de 10 persones
a places o carrers
i també
corria el rumrum
que el regent
vol reconstruir
la ciutadella
un símbol de repressió
que Barcelona
havia començat a interrocar
el 1841
sense el seu permís
i que la volien
fins i tot
eliminar de la ciutat
lògicament
i també van sentir
quan el general
Zurbano
va dir
bien puede existir
Espanya
sin Cataluña
és com
el Bernabéu
que digui
llegada a Catalunya
a pesar de los catalanes
o sigui que
tot és molt cíclic
l'exexperició
es va generalitzar
i llavors això
com que deien
que si l'exerci
volia destruir la ciutat
etc
etc
i
tota la evolució
es va preparar
pel combat
tot això també
és explicat
pel cònsul
francès
de Barcelona
un Ferdinand
de les Cets
aquest bon senyor
va ser un aliat
dels barcelonins
van negociar
la reducció
del càstig exesiu
que Espartero
volia posar a la ciutat
i va desmentir
falses notícies
sobre quims atrocitats
que mai van succeir
però que els diaris
de Madrid
atribuien
que aquí a Barcelona
s'havia matat
soldats ferits
i moltes coses
de castes
anys més tard
Barcelona
li va dedicar
una plaça
en agraïment
al seu suport
el govern
proclama l'estat de guerra
i el cap polític
traspassa
la seva autoritat
al capità general
Van Halen
i la tropa
uns dos mil homes
intenta avançar
fins al plaça
Sant Jaume
per quatre punts
diferents
però l'estat
dels barcelonins
és més fred
del que es pensaven
i els fan recolar
tot l'exèrcit
espanyol
els que estaven aquí
els hi tiraven
de tot
però des de les finestres
mobles
pedres
testos
aigua bullent
etcètera
etcètera
i un dels
mobles
que va caure
va matar
el capità
no el capità
perdó
el cavall
del general
Zurbaro
que ell mateix
deia
en l'última calla
hasta las mujeres
echaban agua
el viento
des de las ventanas
i tot això
al ritme
de las campanes
de la catedral
que allà del matí
van tocar
sometent
incansablement
el sometent
doncs
estava prohibit
des del 1714
tocar sometent
en una manera d'editiós
aquí a veure què passa
no?
al migdia
la situació
de la tropa espanyola
no pot ser més humiliant
237 baixes
entre les quals
hi havia 42 morts
i davant
de la possibilitat
d'una imminent
arribada
de catalans armats
de fora ciutat
doncs
el general
Van Halen
va cridar la retirada
i tot això
la principal característica
dels dies de revolució
del 14 de novembre
al 3 de desembre
són les picabaralles polítiques
no la violència
i des de la capital espanyola
però s'intenta
fer creure
tot el contrari
la Diputació de Madrid
explica
que aquí ha tingut lloc
lamentables escenes
d'horror i sangre
con milicians
decollando presos
i heridos
de l'exercito espanyol
una realitat
que els observadors
internacionals
de l'època
en aquest cas
el cònsul francès
desmenteixen
i diu
durante los 15 días
que ha durado
la insolución
no se ha cometido
ni un solo delito
contra las personas
y propiedades
i en medio de la crisis
que estamos corriendo
es admirable
el orden que reina
la tranquilidad
de todos los espíritus
ni un paper terra
la Junta
pren decisions
que mostren
la voluntat
de pacte
per mis de lliure
circulació
de persones
desmantellament
dels tiradors
de la patria
proletaris
armats
etc
però no serveixen
de res
Van Halen
per lo de despertero
comunica a la ciutat
la decisió
de bombardejar-la
en 48 hores
si no hi ha
una rendició
oficial
total
i en aquest temps
doncs
aquestes
peticions
o exigències
superen
el límit
de la dignitat
del poble
intenta desarmar
també la milícia
nacional
no accepta
la capitulació
i s'informa
als barcelonins
que a les 8 hores
del 3 de desembre
la ciutat
ha d'estar a punt
per rebre
les tropes espanyoles
però Barcelona
no rendeix
i aquesta vegada
l'atac a la ciutat
és exclusivament aèri
ningú de l'exèrcit
espanyol
s'acosta
ni s'embruta
les mans
i des de Montjuïc
i des de la ciutadella
des de les 11.30
fins a dos quarts
de 11 de la nit
o sigui
12 hores
Barcelona
és bombardejada
de forma indiscriminada
cau en el mateix moment
entre 8 i 9 bombes
sobretot
projectils incendiaris
i el foc crema
allò que les expulsions
no aconsegueixen
devastar
l'objectiu
és la ciutat sencera
hi ha una crònica
que diu
el castellat
de la ciutat
de la ciutat
de la ciutat
i el castellat
i la ciutat
de la ciutat
de la ciutat
una casa de beneficència
a una iglesia
o qualsevol edifici
o qualsevol edifici
la gent
fugir
esferida
i desorientada
per por
de quedar
sota
les runes
i al final
es refugien
a les
esglésies
amb algunes
hi van més
de 400 persones
però al final
els portavells
de la junta
provisional
demanen una treva
per consultar
amb el poble
la capitulació
i la seva negació
és ferma
el foc no se serà
fins que no es rendeixi
la ciutat
i li siguin llibrats
els homes
que els darrers dies
han agafat les almes
i a les 6
i a les 12
i a les 10
encara hi ha dos
intents més
de negociació
però l'ofuscació
de rebenja
de Van Halen
no fluixa
la ciutat
és conscient
que no pot
sortar
una segona
embestida
i al final
doncs
es rendeix
Van Halen
s'encarrega
de la repressió
immediata
cal evitar rèpliques
el primer comunicat
del capital general
és contundent
els autors
i principals còmplides
de l'escandalosa sedició
que ha consternat
dos pobles
d'este distrito
i de la nació
entera
seran juzgados
i el rigor
de la ley
caerà
sobre sus cabezas
en total
238 membres
dels tiradors
de la patia
són empresonats
19 són executats
i el càstig
ha de ser comunitari
Barcelona queda
sota el setge
indefinit
es dissol la milícia
nacional
escribeixen
les armes
de foc
o blanca
se suspèn
la concessió
de la fàbrica de cigars
i moneda
que s'havia promès
es tanca en tots els diaris
excepte el conservador
diari de Barcelona
i es dissol
l'associació de teixidors
primera entitat obrera
a Catalunya
i es posa
a la ciutat
una multa
de 12 milions
de rals
per reembolsar
les despeses
que ha suposat
el diari
públic
aquest moviment
de tropes
per edificar
la ciutadilla
i per endins
les famílies
i viudes
dels militars
aquesta no va ser
l'última
encara n'hi va haver més
la revolta
de l'eslemància
que doncs
l'explicarem
un altre
un altre moment
perquè aquella
encara va ser
va ser pitjor
i ja no va ser
no va ser
l'Espartero
el que va
bombardejar Barcelona
sinó que va ser
el general Prín
o sigui
això del 155
ja per en tu
el 155
vol dir que fa 155
segles
que segueix
Fets
Investidura
Pedro Sánchez
gener
del 2020
a canvi
de l'extensió
dels 13 diputats
d'Esquerra Republicana
a la sessió
d'investidura
del 7 de gener
del 2020
es crea
la taula
de diàleg
per a la resolució
del conflicte
polític a Catalunya
pel referèndum
del 1 d'octubre
del 2017
i que va derivar
en l'aplicació
de l'article 155
al qual el PSOE
va donar suport
i d'aquest fet
en diu
en any
crisi
constitucional
espanyola
del 2017
resultats
per Catalunya
cap
zero
res
col·loquialment
re de rei
segons la lluita catalana
molta fressa
i poc endresa
Fets
Investidura
Pedro Sánchez
novembre del 2023
a canvi de la votació
favorable
dels 7 diputats
d'Esquerra Republicana
i dels 7 diputats
de Junts
en total
14 diputats
a la sessió
d'investidura
del 16 de novembre
del 2023
s'acorden
els que
presumiblement
donaran
els següents
resultats
per Catalunya
amnistia
finançament
traspàs
de rodalies
veurem
veurem
es pacta
per necessitat
no pas
per convenciment
per tal
d'assolir
el poder
el que fa
l'ambició
la realitat
supera la ficció
avui hem parlat
de la indústria
de la felicitat
que és la restauració
de la indústria
de l'opi
que és la droga
de la indústria
tastil
la fàbrica
bona plata
coneguda
com el vapor
hem entrevistat
a una creu
de Sant Jordi
la quarta
que ens ha acompanyat
en els benvinguts
benvinguts
i ben trobats
fins la propera
benvinguts
benvolguts
i ben trobats
oients
ens retrobem
al proper programa
ara escoltes
ràdio d'Esvern
sintonitzes
ràdio d'Esvern
la ràdio de
Sant Just
98.1
98.1
98.1
98.1
98.1
98.1
98.1
98.1
98.1
98.1
music club selecció
que
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit