Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Per entrevistar la nostra convidada ens hem de situar en el municipi de Riner.
Per si alguns oients no saben de què parlem i on està ubicat,
explicaré que Riner és la capital d'un municipi format per cinc entitats de població,
que són Freixenet, Su, Santa Susana, Riner i El Miracle,
que és on hi ha la seu de l'Ajuntament.
I aquest municipi, que pertany a la comarca del Sosonès, província de Lleida,
compta amb una població al voltant dels 300 habitants.
El centre de major atracció i conegut és el conjunt del Santuari del Miracle.
Dir que en l'any 1459 s'autoritzà la construcció d'una capella
sota l'advocació de Nostra Dona del Miracle.
I en el Prat de la Bassadòria, que avui acull una petita comunitat benedictina
provinent del monestir de Montserrat,
els monjos tenen cura del Santuari, de la seva missió, de la seva promoció
i posen tot l'interès en l'acolliment dels visitants
i dels que s'hi allotzen a recer d'aquest lloc de pau.
Si tenim temps, explicarem l'estat del Santuari,
però avui parlarem d'una cooperativa creada en l'any 2016
i ubicada en les dependències del Santuari del Miracle,
més concretament en les cuines.
Aquesta cooperativa, que va ser fundada 557 anys després de la construcció de la capella,
es va crear per desenvolupar un obrador de productes làctics
elaborats de manera artesanal.
El projecte col·labora amb la dinamització del Santuari
buscant crear nous llocs de treball en una zona amb poca sortida laboral
i amb la intenció de contractar persones amb risc d'exclusió social.
Tinc al meu costat l'Alma Màter, la creadora i sòcia de la cooperativa Formatxera,
conjuntament amb altres dos socis, Sílvia Soler i Torres.
Benvinguda a Rèves Ver. Com estàs, Sílvia?
Molt bé.
Sílvia, com va començar tot?
Bé, nosaltres fa gairebé 20 anys que estem vivint per la zona,
fa gairebé 20 anys que estem vivint per la zona
i vivim amb una masia
i érem així una colla d'amics que vam anar a viure allà al Solsonès.
Llavors jo sóc, jo estava treballant d'educadora social en un centre de menors a Berga
i sempre el tema dels formatges ens ha motivat molt, ens ha agradat.
Els nostres viatges sempre eren en busca de buscar un formatge,
d'anar a buscar una formatgeria i així va començar.
Llavors vam tindre la sort que allà al costat de casa tenim el monestir del Miracle
i és un lloc on estàvem molt en desús.
Viuen tres monjos només
i estava tot com una mica precari
i la voluntat que allò tornés a viure.
I vam demanar aviam què es podria fer,
amb els monjos vam estar parlant
i els va interessar molt la idea d'obrir una formatgeria artesanal
a les antigues cuines del Miracle
i allà estem.
Ajudem amb els monjos, amb la seva vida,
nosaltres per exemple ens encarreguem dels jardins de davant de la formatgeria,
ara també han cedit un espai del monestir per fer vinyes
i fan un celler de vins
i bueno, de mica en mica anem dinamitzant la zona
perquè estava...
Ara en parlarem, en parlarem.
Tu expliques que tot va començar l'any 2002
quan tu, juntament amb un grup d'amics,
vau decidir anar a viure de pagès, no?
i vau llogar una gran massia.
Sí.
I amb el temps...
L'hem anat arreglant...
M'expliques que vam passar de la massia a un veïnat,
on vas poder formar una família pròpia,
cadascú a casa seva, però...
però sempre a prop dels altres, no?
Vau mantenir la idea de comunitat, o la vau crear, no?
D'alguna manera, una mica com un monestir.
Tu estaves parlant que hi ha tres monestirs...
Fins on jo sé, tres monjos és el mínim per crear una comunitat
i ho sé per amics que tinc dintre de Montserrat, monjos,
que recordo que m'explicaven que a Sant Pere de Rodas
que era monestir els havien brindat la possibilitat.
Diu, però no van trobar tres monjos,
que és el mínim per fer comunitat.
i per això de la Santuària del Miracle,
ho estic ben clar, tres monjos és el mínim.
Tres monjos, sí.
I també expliques que així va començar tot, no?
Primer que amb quatre ovelles...
Sí, teníem...
Bé, teníem cabres, però vam començar amb quatre cabres...
Explica'ns coses, perquè el que jo vaig explicar ja ho sé...
Bé, érem uns amics que ens vam com a ajuntar,
també treballàvem molt al Port del Comte,
perquè som molt esquiadors,
i llavors ens vam ajuntar una colla d'amics amb vintanyets,
i res, vam anar enreglant la casa que ens van llogar.
A la zona que vivim és la zona de les Mil Masies,
se'n diu així,
i llavors hi ha moltes masies.
I llavors, bueno, la comunitat va anar creixent,
però quan et vas fent gran,
doncs allò, els fills...
I llavors, doncs, anaven agafant la nostra casa,
vam fer casetes, però al costat.
I llavors, doncs, no vius a la mateixa casa.
Però, bueno, la gent, masies del costat,
i llavors vam fer una petita comunitat,
però allà mateix.
I llavors, la feina, allà, és molt difícil.
Si no treballes del camp, de...
Vull dir, la feina és una mica així.
I llavors, jo, per exemple,
sóc educadora i treballava a Borradà,
que tinc molta estona de cotxe.
I llavors, ara estic superfeliç
perquè puc anar en bici i tot, de treballar.
Sí, perquè ara ja no fas d'educadora social.
No, no, no, fas de formatgera major.
De formatgera, de formatgera, sí.
que el que jo et deia abans,
que vau començar amb quatre ovelles,
i m'has corregit, perquè em vas dir que eren quatre cabres.
Cabres, sí.
Però recordo que expliques
que tenies que regalar la llet que et sobrava, no?
Perquè vau així...
Vaja, va ser així com vau començar
a aprendre a fer un formatge, no?
Sí.
Bueno, sempre anàvem...
Sempre, ja et dic,
hem estat viatjant
i sempre hem anat a obradors
a aprendre a fer formatges.
Sempre hem anat visitant.
I llavors, a casa, fèiem, doncs, per nosaltres.
Per nosaltres fèiem el nostre formatge.
Llavors, clar, les ovelles també,
o les cabres, si les deixes de munyir,
també perden la llet.
Fèiem el cabrit.
Bueno, ho hem anat fent nosaltres
fins que ens va sortir la possibilitat
de fer la formatgeria dels somnis.
Clar, si ja et dic
que si hagués tingut d'obrir
una formatgeria a casa meva,
no ho hauria fet.
Ben bé perquè era el monestir,
les antigues cuines,
i el lloc és idíl·lic per...
Bueno, és que el lloc,
si no sé si hi heu estat,
però és preciós.
Tenim el retaule més important per rau.
Després en parlarem,
perquè avui tu vas brindar
la possibilitat de que vingués el Manel,
que és el cuidador,
el que més se'n sap de...
Al final no ha pogut venir,
però avui tenim la Sílvia,
i la Sílvia ens explicarà
els oients
i els que fem aquí el programa
amb el Josep i el Joan.
Realment,
aquest històric,
Sant Oriol,
mira clar,
que té molta,
molta tradició
i molta,
molta curiositat
per aprendre.
Deies,
els viatges,
s'han m'ha corregut,
ho anticipem els oients,
acabes d'arribar de Londres.
Acabo d'arribar de Londres.
Després en parlem,
després en parlem.
El teu formatge ja...
tremendo, eh?
Sí.
Obre les fronteres ja només
a Catalunya
i a la resta de l'estat,
això on deuen l'estat espanyol,
finalment,
és per tota Europa.
El teu formatge,
tremendo.
Aviam,
la vida,
tal com és avui,
tu dius que s'ha anat
revelant a poc a poc
amb cada nova decisió
i també amb cada accident,
i si m'agrada.
I finalment,
ha pres forma
i és aquesta
un projecte cooperatiu
i social.
I el miracle,
el miracle,
dius que és això,
la vida al camp,
una nova professió
que ens permet viure
i treballar
com ens agrada,
a prop de casa,
en un entorn meravellós
i sentint
que el que fem
és una contribució
que va més enllà
del propi producte.
Ets una poetesa.
Bueno.
I d'alguna manera
també ja ens ho has dit,
no?
Que ara
t'ha canviat
d'alguna manera
la vida
que pots desenvolupar
la teva història
amb dins,
que abans tenies
que agafar el cotxe
per anar-te'n a Aurodà
i ara...
Ara no.
Ara és des de casa teva
a la formatxeria.
Sí.
Saludar els monjos,
vol dir.
Exacte.
Algun anys
a l'ús pel mig
i anar...
Bueno,
ara comencem
a tindre bastant moviment,
gent que s'interessa
pel monestir,
que ens ve visitar,
vull dir que
comencem
a tindre moviment.
I com tens
que parlar tu,
acabo de parlar,
si després em renyen
que diuen que parlo més.
La formatxeria
del Miracle
és un ecosistema
que convida a tots
a formar-ne part.
És un món petit
que es pot fer
tan gran com es vulgui,
repartint trossets
d'història i natura
en cada formatge.
Això ho has dit tu, eh?
Sí, sí.
Ollens, no és meu, eh?
És correcte, això.
Sí, sí,
tant que és correcte.
Explica'ns coses
de la formatxeria.
Bueno,
la formatxeria,
com he dit,
està ubicada
a les antigues
cuines del monestir.
Llavors,
és una formatxeria
artesanal
de poca producció,
encara,
però és molt gran.
Bueno,
com tot en un monestir,
els espais són enormes
i llavors
tinc una formatxeria,
per certes anal,
estava acostumada
a veure formatxeries
superpetites
que en un espai
tens la cuba de coallà
i tot ho tens allà
i jo,
bueno,
és gran.
Llavors,
nosaltres ara allà
fem quatre formatges diferents.
No,
no,
té molta gràcia.
No,
t'he interromput
perquè els oients
sàpiguen
que la formatxeria
del Miracle,
abans de parlar
dels formatxes en concret,
teniu dos signes d'identificació
que us caracteritzen respecte a qualsevol altra formatxeria.
Un és el signe d'identificació amb la comarca,
que els teus elaborats són amb la llet d'ovella,
bàsicament providida pels armaders de la zona.
Quan recordo que t'havia dit fa un mes per venir,
em vas dir, no puc perquè entenen que portar la llet,
estic espantant el pagès.
I l'altre signe d'identificació amb el santuari.
Els noms de cada modalitat del formatge
tenen a veure amb els detalls, història,
o part del Miracle, és correcte.
La llet, tenim ramat que és de la cooperativa
i està en un poble del costat de Sant Climents.
O sigui que teniu ramat propi.
Que el porta el pastor, però tenim ramat propi.
Ara tenim unes 200-250 ovelles
i també ha anat creixent.
Hem començat ara de nou.
A vegades hem de comprar llet en un altre lloc
perquè encara estem...
Perquè us manca, no us manca...
Exacte.
A veure'ns, ara sí, ara comencem.
Els formatges que he detectat vostros,
no sé si en teniu més.
Comencem pel primer, la gàrgola.
La gàrgola.
La gàrgola, començar que tot treballo amb llet crua.
No pasteuritzo res, soc una fanàtica de...
Bé, no crec amb la llet pasteuritzada.
Llavors, tots els formatges són de llet crua.
La gàrgola és una quallada làctica
que és una altra manera de fer un formatge
que tu deixes que s'edifiqui la llet
i és una pasta tova i àcid.
I, bé, és peculiar.
Normalment, aquestes pastes són més de cabra.
D'ovella em trobes poca.
Però la gàrgola teva és d'ovella.
La gàrgola meva és d'ovella, sí.
I, bé, té...
És així, cremós, és com molt mantecós.
Molt afrancesat.
Sí, sí, i a més em fa gràcia perquè...
Els noms.
El signat d'identificació amb el santuari, no?
La gàrgola és aquell ser mitològic
que sobresurt d'una canonada, no?
I que recull l'aigua dels taulats
i l'escup per la boca, no?
Són mitjors raros, no?
Sobre els camps i els carrers, no?
Li vam posar la gàrgola
perquè just quan obres la porta de la formatgeria,
a dalt en tenim una que...
Quan plou.
Tota l'aigua...
I és com, bueno...
I li vam posar la gàrgola.
Hi ha famoses.
I el Pep algun dia ens podria parlar
de les gàrgoles de la Català de Barcelona,
que són curioses, no?
Doncs, aviam, per aclarir una mica
i resumint, tal com deia la Silvia,
la gàrgola és un formatge
que conserva intactes
les seves propietats nutricionals
i manté la diversitat
de la flora bacteriana
del miracle,
única i repetible.
Alça...
Això és una mica...
Bé, clar, això és perquè
és llet crua.
No pasteuritzem i el ser llet crua
manté molt les seves propietats
de la pròpia llet
perquè, aviam, el producte que ha d'estar...
que les ovelles han d'estar superbé,
ben cuidades,
i això és per la llet.
Llavors et surt un bon formatge
si tens una bona llet.
Si no...
Clar, és un formatge
de textura cremosa
i crosta rugosa.
De 3 setmanes.
Sí, perquè és com...
És curiós,
perquè només de 3 setmanes
de decoració,
és curiós.
Sí, és poca...
Perquè ja et dic,
qualla per ella mateixa.
No li poses gaire bé...
Bé, és que no n'hi poses de quall.
Llavors està 24 hores acidificant.
I la crosta,
doncs és així com lletja,
així rugosa,
així...
Però també li queda bé la gàrgola.
I tu recomanes,
recomanes, Sílvia,
que s'ha d'agostar sol
o bé acompanyat amb un vinagre jove
i una malmarada
no gaire dolça,
com la malmarada de carbassó
i de la llimona.
Llimona, sí.
Així és com tu,
la teva nota de cata
recomanable
pels que ens agrada
tastar el formatge a la gàrgola.
El següent,
les cuines.
Les cuines.
Bé, les cuines
va ser el primer formatge
que vam fer
i és com el que
ens ha portat més mal de cap.
Li hem posat les cuines
perquè estem a les cuines del monestir
i...
i bueno,
i llavors també li vam posar les cuines
perquè justament on vam fer
la formatgeria
hi havia el pare
Xavier
que guardava els tomàquets allà
sempre
i quan vam dir
no, que fem la formatgeria aquí
estava superindignat
perquè no sabia
posar...
Em fotaves els tomàquets.
I mira que és gran, eh?
I llavors, bueno,
li vam fer
doncs aquest
amb honor a ell,
al Xavier Morell.
I aquest formatge
és una pasta enzimàtica,
és pasta tova
i llavors aquest està cendrat.
També perquè
com és a les cuines
aquest és a les cendres
perquè quan tu li poses la cendra
surt un fong
que m'agrada molt
i li dona un gust així...
Bé, m'agrada
el fong que li surt.
Això és un amic
que diu sobre el formatge
com
quan vam començar
amb el Joan i el Josep
que ens van convidar a Ràdio Esberra
de fer un programa
i la primera cosa
que vam tenir clar
és que farem un programa
que ens agradés a nosaltres.
Perquè igual que tu fas
el formatge primer
és que t'agradi a tu.
I algú pel mig
agafarem
que també
tingui el mateix gust
que nosaltres.
A diferència
d'aquest formatge
de la Gàrgola
la Gàrgola
hem dit
que teniu
la curació
de tres setmanes.
Aquest ja
entre dos i tres mesos, eh?
Perquè el procés
de Salagó és estar
i l'individualitzes
peça a peça.
O sigui que
té més feina que té.
Sí.
I salem
amb aigua
i amb sal de cambrils.
Allà al Port del Compte
tenim unes salines
les salines de cambrils
que és sal de muntanya
i llavors
pugem a dalt
de la muntanya
a buscar la sal
i salem amb aquesta sal.
Que és
bueno
no és
no és tan agressiva.
I llavors
a l'escorça
li queda
li va molt bé
perquè és una sal grussuda
i bueno
i intentem
fer tot el producte
de la zona.
Doncs la sal
la llet
tot el
tot el que
és d'alguna manera
el signe
d'identificació
de la comarca
el que dèiem
la llet
de les ovelles
que us pasten allà
la sal
de les salines
de prop
i les cuines
del monestir.
Exacte.

Sílvia
el formatge
a les cuines
tu recomanes
degustar-lo sol
o bé acompanyat
amb una cervesa tassada
i un bon pan tomàquet.
Exacte.
És correcte.
És el del pan tomàquet.
Aquest és el del pan tomàquet.
L'altre
era el de la malmelada.
Aquest és el del pan tomàquet
i ara anem
al barroc.
El barroc
en homenatge
al famós rota
a la taula del santuari
que tu en parlaves abans
i si tenim temps
després en parlarem
explica'ns coses.
El barroc
doncs el barroc
és un
bueno
els dos últims formatges
aquests són
com pastes toves
més
més pocs
els altres dos
i el barroc
i el claustre
que bueno
el barroc
aquests són pastes
més dures
és un formatge
més sec
és una quallada
enzimàtica
i aquests
la peculiaritat
que tenen
és que estan
ancorats
en cava natural
cava natural
allà
al monestir
com ja us he dit
és molt gran
i hi ha tot
de caves
coves
passadissos
està tot ple de
llavors vam trobar
on antigament
era el rebost
del
del
del
del monestir
i és un lloc
que és
sempre hi ha
la mateixa temperatura
hivern
estiu
12 graus
10
pot variar
2 graus
amunt
2 baix a baix
i llavors tot el que és
el rebost
estem a sota
del claustre
del monestir
i és un dipòsit
de no sé quants milions
de litros d'aigua
llavors totes les parets
donen la humitat
als formatges
que llavors no cal
ni que li posi humitat
ni
ni temperatura
i el
vam estar fent proves
vam deixar formatges allà
i bueno
va sortir
el
el barroc
i el claustre
però llavors hi ha una cosa
que no en tinc
la gàrgola i les cuines
tu dius que el barroc
és cava natural
i la gàrgola i les cuines
cava natural
és la cambra
on la maduració
del formatge
és una cambra
una cambra
una cambra artificial
la gàrgola i les cuines
les tens com
d'alguna
com una espècie de nevera
de nevera
exacte
que és una cambra
que tu poses l'humitat
que tu vols en el formatge
i la temperatura
i aquí
amb aquest
no cal
perquè hi ha
el lloc on estan posats
a la cava on estan posats
és totalment natural
les pedres
curats
amb fusta
també
d'aquest dius
que
aquest és de 3 mesos de curació
i a més
3-4
són unes peces
de 400 grams
mínims
o sigui
que hi ha
hi ha sèrio
pasta autoprensada
i escorça vellotada
amb un sabor elegant
i equilibrat
amb notes de mantera
i de fruits sets
torrats
exacte
és correcte
això
i tu recomanes
que això s'ha d'agostar
a temperatura ambient
o sigui
tal com reja
per tal de percebre
tot els seus mateixos
aquest ja
ni tonteries de pan tomà
ni malmelades
o sigui
tal com reja
tots els formatges
com
si els tens més
amb ambient natural
a l'hora de menjar
tots tenen millor gust
que no freds
jo sempre recomano
que tots fora la nevera
els formatges
i ara
anem al
l'estrella
al claustre
estimats oients
la convidada
que tenim avui
va guanyar
la medalla d'or
en la categoria
de formatges
de llet d'ovella
enquallada en simàtica
en el concurs
de formatges
artesans del Perineu
en la 25ena
fira de Sant Armengol
que es va celebrar
a mitjans d'octubre
de l'any passat
a la Seu d'Urgell
exacte
l'Uteu també va
entre santuaris
la seu
les caves
estàs a prop de Déu
també
el claustre
és
és un formatge
de més de 5 quilos
i dèiem que
el barroc
de 400 grams
i mig quilo
aquest de 5 quilos
que en fas
poquíssimes peces
ho guanyes tot
i contra més premis
et donen
menys
a l'hora
sí
no
és que és la llet
que tenim
i llavors
només puc fer
6 peces a la setmana
d'aquests
però bueno
són peces
de més de 5 quilos
i sí
i aquest
aquest sí que és
són 9 mesos
de curació
i aquests
estan a la cova
allà
a la cava natural
aquesta
exacte
sí
estan a la cava natural
9 mesos
i és anar voltejant
llavors el fong
amb aquests
és el fong autòcton
que hi ha a la cava
que vam trobar
i allà
llavors fiquem cepes
que agafem el fong
que ens interessa
i els anem cultivant
i no és el mateix fong
el del barroc
que també està
la mateixa cava
el barroc
sí
el que passa
que són maneres
de curar diferent
i llavors
són dos formatges
diferents
aquest
el claustre
és com més
més dolcet
al passar
més temps
curant-se
els bitxos
es van menjant
una mica
la lactosa
i és com més dolcet
l'altre
és més
té un gust
més fort
és seriós
guanyes
premis
reconeixen
la teva feina
això té que ser
un orgull
bueno
jo dic que encara
estem començant
encara
ha sigut com una mica
la sort
sí és veritat
perquè vas començar
el 2000
el 2002
vas començar
a dir
aviam si fem
algun formatget
per consum propi
el 2016
és quan comences
quan comencem
a fer
tu imagina't
en 3 anys
guanyar
la medalla
el millor formatge
seriosa
sí
sí
bueno
ho hem de conservar
això
ho hem de conservar
i a part
home i tant
i a part
que diguem
que és un formatge especial
que fas poquíssimes peces
dius que té
un sabor
dolç a nous
amb aroma
amb aroma
de mantera
veianes
torrades
i tofi
exacte
i aquest com s'ha de menjar
aquest
el pots menjar
bueno
a mi sol
m'agrada molt
però sol
sol o en pa
amb tomàquet
també
vull dir que
aquest
és per degustar
és un
és molt finet
és un
és un sabor
així
fi
a més
parlant amb tu
i mirant dels ulls
em fas
recordar
que som
i visquem
visquem
en un país
que mai hem tingut
nosaltres
una tradició
formatxera
a Catalunya
formatxes catalans
no
és veritat
no és
no ha sigut mai
un producte
un aliment
que tinguem
com a referència
com a França
o Suïssa
o la resta d'Espanya
el formatge
de Cabral
és el queso de Burgos
vosaltres no
aquí a Catalunya
heu sigut
tu podries
l'última
a arribar
però ha sigut
amb els últims
mira
estem dient
la 25ena
fira
de formatge
o sigui
farà 30 anys
que Catalunya
ha començat
una mica
el coneixement
i l'elaboració
de formatges
sí
realment sí
i hi ha també
com una mica
de buit
de buit legal
amb el de la llet crua
ara estem batallant
molt amb la llet crua
home
els teus formatges
ho has dit ben clar
només tu feu
llet crua
i d'ovella
i d'ovella
sí
sí
Sílvia
tens previstos més tipus
llet de cabra
llet de vaca
Aviam
de moment
de moment estic
bueno, faig aquests
sí que m'agradaria
incluir-hi un cabre
cabre
i llavors estic treballant
el que passa és que per crear un formatge
passen un any o un any i mig
perquè entre que fas la prova
prova, error, prova, error
si són de molt decoració
imagina't el claustre
clar, el claustre és nou aquest formatge
perquè són nou mesos de decoració
fa dos anys que l'estic provant
fins que no m'ha sortit que has d'esperar nou mesos
que estigui al punt
i ara vull incloure un altre
i ara estic fent proves per un altre
però no vull ser una formatgeria
amb molt producte, vull tindre els meus
ben fets
amb tres anys, quatre, eh?
sí, però faré cinc com a molt
de moment
quatre d'Oveia i aquest cinquè que dius
que possiblement serà de cabre
no, el que vull fer és que els que ja són
siguin de cabre
també
que els puguis trobar de cabre
o sigui fer el claustre, el barroc
les suines
tant d'Oveia com de cabre
en alguns sí
tant d'Oveia com de cabre
això és novedor
això no havia sentit
jo almenys la meva
el meu dos coneixements
soc molt formatger
a vegades de menjar
el meu formatge no ho sé
però tenir un mateix tipus de formatge
amb una llet amb una altra
jo no ho havia escoltat mai
però perfecte
coses novedoses
i queda un formatge totalment diferent
vull dir és molt diferent
i també es treballa molt diferent
la cabra que l'ovella
ja veig que uns s'inspiren els aires
bueno allà estem molt tranquils
molt tranquils
és
home és el que havíem dit
el municipi de Riner
tot dispersat
que sou poca gent
molt poca
després parlarem de
de la teva història personal
però el Joan m'està demanant
que vol fer un tastet
més que del formatge de l'entrevista
diga Joan
gràcies
si hi havia felicitats
no sóc pel premi
sinó per la vida
que has escollit i has agafat
realment
poca gent seria capaç de fer això
m'ha agafat molta gana
no ho puc evitar
sóc un gran formatge
i en aquests moments
em menjaria un formatget
però bueno
però això és igual
com que pujarem
algun dia
els provarem
però volia parlar-te d'això
has parlat
que has estat a Londres
recentment
com comercialitzeu
els vostres formatges
m'imagino que
una cosa és allà
sempre en tens
i es poden comprar directament
a casa
però la part externa
per exemple
el tema aquest d'exportació
a Londres
un país complicat
o una ciutat complicada
com ho esteu fent?
ara
jo he anat a mirar
vull dir
no he anat a
una mica de prospecció
exacte
jo he anat a mirar
he parlat
vaig anar amb molts xismai
mercat aquests
vam anar
bueno
vaig fer una mica de ruta
i he anat a mirar
llavors
coneixia un noi també
que
que ell ven allà
i ven molt de
tot el que és producte espanyol
i llavors
ell es va interessar
pel formatge
i més que res
per la història
que portem nosaltres
del monestir
i tot això
i bueno
hi vaig anar a parlar
encara no
hem comercialitzat
però jo treballo molt
amb distribuidor
amb distribuidor
que clar
tampoc no sé
on va parar el formatge
un cop
tu li dons al distribuidor
llavors ja perds el fil
si no ho fas tu directament
perquè
a part de
de les botigues
i
com som un programa independent
podem fer propaganda
només faltaria
de Vila Viniteca
on es poden comprar
els teus formatges?
aquí
Vila Viniteca per exemple
els barcelonins
els del Baix Obregat
no els de la teva comarca
no els de la teva comarca
no els de la teva
nens ni del Berguedà
on poden comprar
formatges de la Sílvia?
clar
ja et dic
com té distribució
jo perdo una mica el fil
vull dir
a vegades
potser te'n pots anar
al Llobet
i en la zona
de formatges catalans
hi és
però tampoc et sé dir
però per exemple
Vila Viniteca
durant aquest any
com faig molt poca producció
de claustres
té la
té l'exclusivitat
s'ho queda tot
sí
s'ho queda tot
perquè quan faig
ells s'ho queden
i llavors té l'exclusivitat
Vila Viniteca
curiositat
i tu li poses el preu?
o és Vila Viniteca
que posa el preu?
no
i t'explicaré el per què
digues
cuida molt el productor artesà
i jo hi poso el preu
ara
m'entens no?
sí
perquè si una botiga
que més que potiga
ara ja és una empresa
t'agafa tu
l'exclusivitat
sabem que tens poca producció
que tens poca producció
que tens molts premis
que estàs a
puc posar el preu
un formatge teu
a mil euros
per dir-ho
o cent
o el que sigui
entens no?
doncs perquè
se mantenen
els oients
que encara avui
el petit productor
encara domina
en el cas teu
el seu producte
no?
no sempre passa
però en aquest cas
és depèn també
per això també
tries tu
amb qui te'n vols anar
que això també està bé
tu pots triar
i dir
mira no m'interessa
m'interessa
total
es deixes
sense saber
on podem comprar
el teu formatge
bueno
sí, això
jo sempre convido
a que pugin
al Miracle
aviam
que tothom ens entenguem
com està molt a prop
també
dels aires celestials
i està molt a prop
també de Déu
doncs qui té que
començar a realitzar
els formatges
jo he detectat dos
que són els monjos
al Monestir de Montserrat
i al Sant Jordi del Miracle
és correcte?
exacte
allà es poden comprar
els teus formatges
a Montserrat també
és que he dit jo
al Monestir de Montserrat
ja
canviem
canviem
de terç
com transcurre
una jornada
de la Sílvia?
doncs mira
em llevo
a dos quarts de set
cada dia
els meus fills
escoles
i a les vuit
estic a la formatgeria
i a les vuit
ja a les dos quarts
de nou
em porten la llet
el Joan
em porta la llet
i ja començo a produir
normalment produeixo
dilluns, dimecres
i divendres
300 litres
el dilluns
300 litres
el dimecres
i 300
el divendres
el que passa
que clar
si tu produeixes
l'any demà
has de salar
has de girar
i llavors treballes
de dilluns a dilluns
no pots deixar
els formatges
els caps de setmana
ja veus
ja veus
en aquella vida
hipiosa
d'alguna manera
existencialista
quan t'agrada
a tornar
evidentment
a tornar-te
a un horari
no que depenguis
de ningú
sinó de tu mateixa
per autogestionar
un projecte teu
exacte
com evoluciona
i llavors
també treballem
molt amb tastos
gent que ve allà
amb empreses
i això
llavors també fem
allà els jardins
fem molts tastos
per la gent
és maco
home
en un indret
en el que els habitants
esteu tan dispersats
entenc que
l'organització
comunitària
i d'ajut
entre vosaltres
entre les famílies
deu ser bàsica
com us organitzeu
tu deies
sí que
els teus fills
un dia
els porten
al col·legi
d'una família
un altre dia
el recull
suposo
anem a una escola rural
això és el que t'ho he de dir
en un terreny
tan dispers
o sigui tan gran
amb les cases
tan disperses
les criatures
tenen que
també tenir
una pauta
marcada
de formació
bueno mira
els meus fills
han anat
a una escola
a Freixanet
una escola rural
que només hi ha una classe
hi ha els nens de 12
amb el de 3
vull dir són
ara
a augmentar la població
n'hi ha 18 nens
però quan va començar
la meva
amb tota l'escola
la meva filla
eren 8
8 nens
i llavors teníem
el professor
que vivia
a dalt de l'escola
viu a dalt de l'escola
el Manel
ara l'any passat
es va jubilar
i
molt fàcil
perquè Manel
necessito deixar-te el nen
i eren les 8
dos quarts de set
li deixaves el nen
sempre
i llavors
amb les masies del costat
avui et toca a tu
l'altre
no tenen auto
si se'n van d'excursió
de colònies
no tenen un bus
perquè clar
tants pocs nens
llavors has de ser tu
els que les has de portar
bueno
coses així
però és
si no
trobeu a faltar
activitats
productes
objectes
coses
de la ciutat
no
el que ens costa
nosaltres
nosaltres estem
ara
hi ha territori de masies
que és una associació
que ens hem
ajuntat una mica
tots els productors
d'allà
i el que ens costa
una mica
és la distribució
des d'allà
la distribució
a nosaltres
és un tema
que ens costa
distribuir
els nostres productes
perquè Solsona és com una mica
penso
com una mica oblidada
que ningú
quan fas fira
és el Miracle
el Miracle
que coneix això
ho coneix com poca gent
i llavors ens costa
molt la distribució
doncs els suients
si volen anar
a veure el Santuari
del Miracle
trobareu que
a part del Santuari
que paga molt la pena
visitar-lo
compta amb un restaurant
una botiga
una més
dels formatges
i iogurts
de la Sílvia
es poden trobar
altres productes
elaborats
per altres sants
de la zona
és a dir
que paga la pena
i em poso
dintre del territori
del Joan
dels Viatges
fer una excursió
al Santuari
del Miracle
no hem parlat
dels iogurts
els teus iogurts
són fantàstics
què passa
els iogurts
ara s'han deixat de fer
per això
s'han deixat de fer
per això
mira
que m'ho he esperat
al final
els iogurts
s'han deixat de fer
perquè
m'he concentrat
amb els formatges
i llavors
se'n començaven
a contaminar
massa d'hora
i llavors
vaig decidir
parar la producció
de iogurts
fins que els formatges
ja estiguessin
consolidats
exacte
perquè ja et dic
fa dos anys
que hem començat
allò
a fer formatges
formatxeria
el Miracle
doña Sílvia Soler
produeix
només quatre formatges
i cap iogurts
correcte?
correcte
correcte
dintre de
la teva
filosofia
de vida
jo t'abans
preguntava
si trobaves
a faltar
activitats
i productes
jo m'imagino
que vivint
en la zona
rural
on viviu
amb
cap comunicació
entre cometes
cultural
a nivell
del cine
a nivell
del teatre
tot això
us teniu
que desplaçar
és el que jo et deia
el poder
o un llibre
sí
perquè el compresi
el llegeix
és el millor lloc
sigui
al santuari
sigui a casa teva
al port sud
sigui on sigui
però tot al voltant
suposo
de tant en quant
et deu fer
grima
el pensar
en tinc que desplaçar
en tinc que moure
cada cop em costa més moure'm
i llavors allà
ja agafes altres
altres costums
al viure allà
anar al cine
per nosaltres és
bueno
és anar al cine
clar
perquè ja és agafar el cotxe
baixar a Manresa
que a Solsona
hi ha un cine
però bueno
és un cine de poble
que tens la pantalla
però bueno
és
agafes altres costums
fem molt
doncs això
d'avui dinar
a casa de
i fem dinar
allò que dèiem
allò de la comunitat
exacte
fantàstic
i ara
per acabar
l'entrevista
no et moquis
perquè ara
veuràs l'altra part del programa
que té molta gràcia
què creus
que t'agradaria
assolir
ara dintre
de la teva vida
perquè hem parlat
dels formatges
però al darrere
hi ha la Sílvia
que s'hi ha dedicat
tot a una vida
o ha canviat
un sistema de vida
i que li van sortint
com ella diu
accidents a la vida
però accidents positius
no?
Què t'agradaria
ara assolir?
Una persona
com tu
que ho deixa tot
per anar a viure
al camp
què creia això?
Bueno
jo
mentre visqui
tranquil·la
amb el que m'agrada
i pugui anar fent
jo en tinc prou
i els meus
m'agrada molt
viatjar
a aprendre
vull dir
bueno
mentre es pugui
tindre tot això
jo soc feliç
ho dic perquè és una de les
dels objectius
o de les metes
que un ser humà
pot anhelar
és ser
el propi responsable
del seu
dia a dia
del seu futur
encara que et poses
les manilles
encara que cada dia
tens que anar fent formatges
sempre tinc el pare Jordi
que sempre em diu
Sílvia
mira
jo baixo
ajudar-te
a girar formatges
quantes persones
tens
a la formatgeria?
ara mateix
ara mateix
estic jo sola
ara mateix
o sigui
la Sílvia
Soler
i Torres
ara mateix
som tres socis
però això va ser
el Marc
sí, sí
el teu home
però
els altres
són socis
exacte
però ara mateix
sóc jo
i llavors tinc ajudes externes
ja en tinc prou
ja en tinc prou
vaig fent
i per això
els clients
i els fidels teus
estem sense formatge
perquè
no hi ha prou mans
no hi ha prou mans
Joan
no fa falta presentar-te
cap on viatgem
bon dia a tothom
això
abans que res
mira que venim d'aquí
relativament a prop
dels sols
i com sempre
no hi ha llocs massa agradables
jo sóc bastant pessimista
amb els viatges que explico
però bueno
és mira
són els més interessants
també
avui ens anem
a una ciutat
que es diu
Eumina
Eumina
és una ciutat
de Gana
que té un fort
que és la construcció
europea
que es va fer
i més antiga
d'Àfrica
anomenada
també
Sant George
of the Moor
era una fortificació
portuguesa
a només
tres hores d'acre
la capital de Gana
enclavada
a la costa
del Dove de Guinea
una costa
amenitzada
per palmeres
i embarcacions
de fusta
descolorides
i cremades
al sol
o sigui
d'entrada
una mica
un paisatge
utòpic
ara
el moment
en què es va crear
aquesta fortaleza
no hi havia
tanta utopia
al món
es va fundar
com un centre
d'explotació
de recursos
com l'Òrgel
Marfil
però ben aviat
es va convertir
en el primer centre
comercial
de tot
l'oceà
Atlàntic
dedicat
al tràfic
d'esclaus
els esclaus
eren capturats
per tot el centre
del continent africà
entregats
als europeus
i enviats
a centres negrés
a tot el llarg
de la costa
és a dir
algunes
tribus
africanes
com per exemple
els Ashanti
de Gana
o els
Invegava
d'Angola
controlaven
el tràfic
des de l'interior
cap a la costa
vol dir
els europeus
els comerciants
d'Estats Units
no es dedicaven
a caçar
els esclaus
es dedicaven
tribus
lliures
o en principi
lliures
del centre
d'Àfrica
els europeus
només es limitaven
al seu control
una vegada
entregats
amb aquest tipus
de ports
i el embarcament
posterior
els capturats
esperaven
setmanes
i setmanes
malvivint
en llocs
com aquest
el fort
d'Eumina
fins que
el nombre
suficient
perquè els negrés
es permetessin
llogar
a vaixells
que els hi sortia
rentable
per torpar-los
als Estats Units
o a Europa
amb aquest fort
com a tots
els forts similars
amb aquest
encara que
ja hem dit
que aquest és el més antic
existia
el que se'n diu
la porta
del no retorn
era el punt
abans d'arribar
a l'embarcament
amb els vaixells
on en principi
els africans
esclaus
es tenien
que despedir
de la seva terra
i el seu tercari
una vegada
dins dels vaixells
la travessia
podia durar
entre 3 i 4 mesos
molts morien
durant el viatge
violacions
per part
de la tripulació
escassa dieta
pallisses
enfermetats
sobretot
i quan el vaixell
s'aproximava
al seu destí
els supervivents
eren preparats
per a la seva venda
i posterior
trasllat
a les plantacions
en el cas
del sud
dels Estats Units
a mines
o altres
destinacions
de nou món
aquesta preparació
volia dir
que els esclaus
supervivents
els netejaven
els retiraven
les lligadures
els afeitaven
amb el cast
dels homes
i els embadurnaven
amb oli de palma
per entrar
fortalesa
i bona salut
i lògicament
tots aquests
tenien més bon preu
al mercat
d'esclaus
de destí
un escriptor
de l'època
un senyor
que es deia
William Wilberforce
va fer una frase
que ha quedat
una mica
a la meva història
que va dir
que mai s'ha vist
tanta misèria
concentrada
en un petit espai
com en un vaixell negre
les estadístiques
parlen de més
de 12 milions
de persones
que van ser víctimes
de l'esclavisme
encara que segurament
es queda curta
l'esclavitud
va ser buida
a la Gran Bretanya
el 1807
Brasil
va ser el darrer país
a prohibir-la
el 1888
recordem
que per exemple
doncs bueno
hi ha molt
esclavisme
hi ha molta gent
d'aquí
del nostre país
que es va dedicar
el transport
d'esclaus
perquè era
un gran negoci
entre ells
bona part
de la noblesa
dels grans
d'Espanya
alguns historiadors
opinen
que gràcies
als grans
beneficis
del comerç
d'esclaus
va ser possible
la revolució
industrial
mal d'abra barata
va ser possible
l'acomomació
de la riquesa
i l'evolució
d'Europa
i dels Estats Units
justificacions
que crec
que són
per salvar
la cara
del Piemont
ja ho he dit
a casa nostra
en tenim
uns quarts
d'aquests
bé
tot això
ha canviat
encara que
l'esclavisme
lògicament
dura
d'altres formes
i maneres
però bueno
si avui ens anem
a Eumina
veurem que és
molt fàcil
arribar-hi
des de Gana
a Eumina
és un paisatge
molt agradable
pel costat del mar
replet de palmeres
cocoters
plantacions
de mangos
i una incomptable
quantitat
de vedadors
embobans
que ens porten
impressionant
fortavesa
de diverses plantes
avui
reconstruïdes
en museu
vol dir que és una visita
que la gent que va
a aquella part
de la costa de Guinea
és una visita
fàcil de fer
es poden visitar
les muralles
els patis interiors
i les estàncies
aquestes són realment
impactants
de pedra
sense cap tipus
de ventilació
i amb els grillets
oxidats
on eren encadarats
els esclaus
durant setmanes
i setmanes
amb perfecte assinament
i com no
podem creuar
la porta
del no retorn
una porta
que s'obre el mar
i on encara
es palpa
el trist pes
del passat
com a curiositats
a partir del tema
aquest dels esclaus
un dels pocs
estats independents
de l'Àfrica
a part d'Etiopia
va ser l'Iberia
l'Iberia
es va crear
l'any 1922
per enviar
a tots els esclaus
afroamericans
que eren
alliberats
als Estats Units
la idea
era que no es quedessin
als Estats Units
i que una vegada
alliberats
els portessin
cap allà
com allò que es diu
que el Hitler
volia portar els jueus
a Madagascar
no?
No és una cosa similar
d'aquí hi ha el nom
d'aquest país
terra dels lliures
val a pera recordar
finalment
que avui en dia
es calcula
que més de 45 milions
de persones
viuen en condicions
molt properes
a l'esclavitud
realitzant
treballs forçats
i degradants
amb bordells
contra la seva
voluntat
la majoria
dones i nens
i la humanitat
no iran
cap a una altra
altra
moltes gràcies
Joan
impactant
eh
sí home
menys mal que hem tingut
a la Sílvia
i ens ha donat
aires espirituals
amb el santuari
del miracle
Josep
que ens expliques tu
alguna cosa més
animosa
sí
expliquem una mica
de
barregem avui
història
i llegenda
dues cases
del
del call
de Barcelona
que vam començar
a parlar-ne
l'altre dia
mentre estem buscant
a l'agenda
per anar al miracle
tastar els miracles
laics
que ens prepara la Sílvia
doncs
parlarem d'això
la casa dret
i la casa
de l'alquimista
història
i llegenda
el carrer
que dèiem l'altre dia
parlant de Sant Domènec
del call
i l'història
del nom del carrer
que va
Salomó
ben a dret
en aquest carrer
número 6
hi ha una casa
habitada
que és la casa
habitada
més antiga
de Barcelona
o sigui
malgrat que van fer
fora els jueus
i aquestes coses
d'una manera
o d'altra
sempre hi ha anat
visquent gent
fins a l'actualitat
aquesta casa
era propietat
d'un comerciant
que es deia
jueu
que es deia
Estruc
Issaac
a dret
possiblement era
parent de
a dret
o potser a dret
és un nom
com Pérez
amb els jueus
de l'època
no ho sé
no sabem si
la va abandonar
o sigui
dos anys després
de la matança
de jueus
i quan la va vendre
ell ja no es deia
dret
es deia
Lluís Junyent
o sigui
els feien canviar nom
cognoms
costums
els feien
canviar tot
parlàvem l'altre dia
era de fer dissabte
i totes aquestes coses
tan
aquests canvis
tan brutals
renegar
de la seva religió
de la seva vida
del seu nom
etc
aquesta casa
ha sobreviscut
700 anys
tota mena
de vicissituds
com a residència privada
aquesta família
era una família
benestant
comerciants
exactament
però no sabem
de què
però a la sinagoga
de Cervera
hi tenien
tres seients
que això vol dir
que un estatus
força alt
que no era
una cosa habitual
al final del segle XIV
la planta baixa
la tenia llogada
hi havia dos obradors
segurament dues famílies
ja que s'han trobat
els dos forats
de mesos A
que dèiem
aquells forats
que hi havia
a les portes
d'entrada
que cada família
en tenia
el seu
per tant
s'hi n'hi ha dos
que hi havia
allà
dues famílies
es perd la pista
de la gent
que hi veu
allà
i segueix vivint
però no se sap
ben bé aquí
fins al segle XIX
a la meitat
del segle XIX
hi havia una funerària
a la Palma
jo t'hauríem
de preguntar
a l'inmalista
que no ho sava
si Palma
ve de Palma
això ja
no hi puc
posar-la amb el foc
jo
el que sé
ho dic
i el que no
també aviso
doncs
la funerària
a la Palma
a la planta baixa
després hi va haver
una escola de música
i el 1918
es va convertir
en una casa de barrets
que va estar activa
fins als anys 70
li deien
la casa dels Canonges
perquè està
a prop del catedral
no penseu
per què la freqüenteixin
els Canonges
i si ho freqüentaven
doncs tampoc ho sabem
no aixequem falsos testimonis
finalment
la va comprar
la família
Mas Collell
i ara
després
han fet
una restauració
molt interessant
està molt bé
molt acurada
ha tingut premis
etcètera
i ara
l'ocupen
tres associacions
que treballen
per recuperar
el patrimoni jueu
investigar el passat
i acostar
la cultura jueva
al gran públic
de tant en tant
hi ha visites guiades
que us recomano
vivament
si passem
a la llegenda
molt a prop d'allà
a la plaça
Manuel River
que també ha parlat
el senyor
aquell dels Coloms
que vam estar explicant
allà hi vivia
el teixidor
Josep Boniac
i després de molt temps
deshabitada
que això és el que va
donar peu a la llegenda
ara pertany
del Museu d'Història de Barcelona
que hi ha ubicat
el centre d'interpretació
del Call
que també
recomano que el visiteu
diu la llegenda
que en aquesta casa
hi vivia un conegut alquimista
i la seva filla
era una de les noies
més boniques
de Barcelona
totes les llegendes
més o menys
així
aquesta noia
tenia un pretendent
un cavaller cristià
que feia molt temps
que la festejava
però que no es decidia
demanar la mà
al pare de la noia
en canvi
ella doncs
sí que volia
volia casar-se
i tal
però no hi havia manera
i en canvi
se li demanava la mà
amb ella
sí
i tot el que venia darrere
d'aquesta bonica extremitat
que ell volia atestar
tant va ser així
que ella cansada
doncs va
batallar
batallar amb ell
el cavaller
el cavaller despitat
i amb ganes de venjança
va veure l'alquimista
per demanar-li un potent
barí
per venjar-se
de la
de la seva
estimada
per dir-ho així
ell que no sabia
que estava parlant
amb el pretendent
de la seva filla
ell no sabia
que estava parlant
amb el seu
possible sogra
etcètera
etcètera
van fer tractes
i el cap de tres dies
va anar a buscar
el barí
li va donar
una flor preciosa
que portava
unes gotes
d'un barí
que només ensumant-lo
la noia
doncs va quedar
exacta
morta
van tancar el tracte
i així va ser
li dona allà
com a penyora
de l'amor
trencat
i agraint-li
etcètera
i ella
vol volar
i es mor
torna l'alquimista
a casa
i es troba
la noia morta
amb la flor a les mans
i evidentment
doncs ja va entendre
doncs què és el que
què és el que havia passat
la va trobar així
d'aquesta manera
i el bon home
doncs desesperat
va abandonar la casa
malaguint-la
a quedar deshabitada
fins al dia
del judici final
sembla ser
que la planta baixa
del suposat
laboratori
de l'alquimista
va remandre
molts i molts anys
deshabitada
que això
és el que ha donat
lloc a la llegenda
i poc temps
abans d'adquirir-la
al Museu d'Història
de la Ciutat
havia sigut
utilitzada
com a gratja
o sigui que
600 anys
de maledicció
no és el judici final
però sí que costa bastant
no està malament
i fins aquí
la història
i tal
una última cosa
els jueus
que van sortir
de Catalunya
van sortir tants
que
els que van anar a Roma
al lloc on es van rodir
hi ha un carrer
que es diu
la via
via catalana
o sigui que
doncs com aquí
queda l'última coïtat
sobre el call
i canviarem de tema
la setmana vinent
moltes gràcies
m'agrada
em sap molt de greu
perquè és el meu club
però resulta que la Junta del Futbol Club Barcelona
ha decidit afiliar
el club
a la patronal
foment del treball
sense consultar-ho
ni els compromissaris
ni els socis
és el primer club de futbol
que forma part
d'una patronal
una patronal
que agrupa
les principals empreses
que van matxar de Catalunya
amb la història del procés
segon punt
es fa públic
que el Barça
contrata
a una empresa
a l'I3 Ventures
per fer campanyes
de prestigi
a les xarxes socials
de persones
entitats
estaments
etc
tercer punt
fa 15 dies
aquesta Junta
signa un acord
de patrocini
a la plataforma
Broxain Chilis
que fomenta el joc
per mitjà
d'una moneda virtual
el Barça
fan tokens
en la qual
es pot comprar
l'opció de votar
enquestes
respondre sondesos
i guanyar premis
i per si fos poc
per fer la presentació
de l'acord
el directiu
que representa el Barça
ha fet entrega
d'una samarreta
amb el número 88
al representant
de Chilis
casualment
el 88
és el símbol
utilitzat
pels neonazis
arreu del món
i jo pregunto
Barça
no caldria més
invertir en una empresa
des de la imatge
o més ben dit
en sentit comú
i culer
la realitat
supera la ficció
no, no
no ens oblidem
de recordar
la vengança
d'un museu
per Sant Just
benvolguts
soñents
ens retrobem
en el proper programa
I see trees
of green
red roses too
I see them bloom
for me and you
and I think to myself
what a wonderful world
what a wonderful world
and I think to myself
what a wonderful world
the colors of the rainbow
so pretty
so pretty in the sky
are also on the faces
of people going by
I see friends shaking hands
saying how do you do
they really say
they really say
I love you
I hear babies cry
I watch them grow
feel like much more
than I'll never know
and I think to myself
what a wonderful world
yes
I think to myself
what a wonderful world
oh yeah
I want to thank the storm
that brought the snow
thanks to the string lights
that make it glow
but I want to thank you baby
you make it feel
like Christmas
it barely took a breath
to realize
we're gonna be a classic
for all time
I want to thank you baby
you make it feel
like Christmas
sweet ginger bread
with molasses
my heart skipped
and I reacted
can't believe
that this has happened
like a present
sent from God
sleigh bells singing
hallelujah
stars are shining
on us too
I want to thank you baby
you make it feel
you make it feel
you make it feel
like Christmas
you make it feel
like Christmas
you make it feel
like Christmas
but you came along
I swear you saved my life
and I want to thank you baby
cause you make it feel
you make it feel
like Christmas
you make it feel
like Christmas
sweet ginger bread
made with molasses
my heart skipped
and I reacted
can't believe
that this has happened
like a present
sent from God
sleigh bells singing
hallelujah
stars are shining
on us too
I want to thank you baby
you make it feel
you make it feel
like Christmas
you make it feel
like Christmas
I never thought
I'd find a love
like this
but I'll find forever
in that very first kiss
I want to thank you baby
you make it feel
like Christmas
oh
oh thank you baby
all right
love and love
or five
man
is
yeah
I'm
I'm
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
urine
I
I
I
I
I