Title:

De Montserrat a Abacus: la vida de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador; Saxònia luterana i el llegat de Josep Xifré

## Panorama general **Episodi coral** que combina la trajectòria espiritual, educativa i musical de Ramon Moragas i Rosa Maria Pujador amb dues seccions magazine: un viatge per la Saxònia alemanya lligada a *Martí Luter* i un perfil històric de l’*indiano* Josep Xifré. • **Eix 1 — Montserrat i vida monacal:** Ramon Moragas relata la seva formació a Montserrat, el paper de l’*ajornamento* del Concili Vaticà II i el conflicte intern que el portà a Sant Miquel de Cuixà (1965–1967) i, finalment, a penjar els hàbits. • **Eix 2 — Educació i cooperativisme:** de la mà de **Rosa Sensat**, **Marta Mata** i la cooperativa **Abacus**, Moragas fa de pont entre món eclesiàstic i renovació pedagògica. Rosa Maria Pujador explica la *immersió lingüística* pionera i l’activisme discret a l’Escola Talita en plena dictadura. • **Eix 3 — Magazine cultural:** recorregut per la **Saxònia** de Luter (Wittenberg, Dresden, etc.) i biografia crítica de **Josep Xifré** (porxos, hospital d’Arenys, finances catalanes del XIX i ombres de l’esclavisme). > "Ajornamento significa posar-se al dia" — clau del discurs de renovació eclesial que marcà una generació de monjos. > "No me haga aparejamientos extraños" — anècdota d’un inspector franquista a l’aula, que il·lustra la creativitat i resistència pedagògica. > "Amèrica pels americans" — doctrina Monroe que empeny Xifré a reorientar els seus negocis i retorns. ## 1) Montserrat i la vida monacal de Ramon Moragas ### Formació i música • Entrada al monestir el 1941; set anys de filosofia i teologia fins a l’ordenació. • Integració al grup solista de cant gregorià i aprenentatge de clarinet per a la petita orquestra monàstica. • La música és fil conductor vital: direcció coral fins al 2017. ### Ajornamento i conflicte intern • El *Concili Vaticà II* i l’*ajornamento* inspiren un grup de monjos joves a promoure canvis. • Tensions a la comunitat; cartes a Roma; resposta disciplinària. • Trasllat a Sant Miquel de **Cuixà** (1965–1967) i sortida progressiva del grup del monestir. ### Abats Mercet i Escarré • Mercet: llarg mandat i duresa de la guerra i la postguerra. • Escarré: lideratge amb **obertura intel·lectual**, empenta i habilitat política; pilar del catalanisme espiritual del monestir en el franquisme. ## 2) De l’església a l’educació: Rosa Sensat, Abacus i la Fundació ### Xarxa cívica i cooperativa • Després de deixar l’hàbit, Moragas cerca feina: topa amb el retret de Jordi Pujol, però troba complicitat amb **Marta Mata**. • Neix **Abacus** des de Rosa Sensat per dotar les escoles de material pedagògic de qualitat. • Posteriorment, impulsa la **Fundació Artur Martorell** per sostenir econòmicament el moviment: mecenatge d’**Antoni Tàpies** (litografies) i **Joan Miró** (donatius i edicions); relacions institucionals i captació de fons. ### Rosa Maria Pujador: mestra, immersió i resistència • L’Escola **Talita** (Sarrià) com a laboratori de renovació: contes, música, teatre i metodologia activa. • Pràctica pionera d’*immersió lingüística*: de les dues pissarres (català/castellà) a l’escola íntegrament en català, acordada amb famílies treballadores. • Estratègies davant la inspecció franquista: senyal dels "dos llapis amb goma", cartelleria bilingüe de conveniència, reorganització ràpida de nens i nenes. • Religió com a **vivència** fora de l’aula amb catequesi de pares, i dins classe educació cívica i cultural. ## 3) Magazine: Saxònia luterana i Josep Xifré ### Saxònia: geografia de la Reforma i memòria de guerra • Ruta recomanada via **Berlín**: Wittenberg (95 tesis de Luter), Torgau, Erfurt, Eisenach (traducció bíblica; bressol de Bach), **Dresden** (bombardeig 1945), **Meissen** (porcellana), **Görlitz** (escenari cinematogràfic), **Chemnitz** (Karl-Marx-Stadt), **Colditz** (presó de guerra), **Leipzig** (universitat i mercats antics). • Apunt lingüístic: el **sòrab** (llengua eslava) és cooficial en zones de Saxònia i Brandenburg, però **en perill d’extinció**. ### Josep Xifré: llums i ombres d’un indiano • Fortuna a Cuba i EUA (plantacions, comerç; esment de tractes i context colonial) i retorn amb gran capital. • Llegat a Catalunya: **Porxos d’en Xifré**, **Hospital d’Arenys**, impuls a **Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat**, **Banc de Barcelona**, suport a **Narcís Monturiol**. • Vida privada transnacional (Nova York–París–Barcelona); muralles de Barcelona com a metàfora d’una ciutat constrenyida i en transformació. ## 4) Cloenda • Píndola irònica sobre la **“estupidesa humana”**. • Apunt final esportiu: el net **Sergi Rosanes** (Barça), talent marcat per lesions, i desig de futur. ### Idees clau • **Ajornamento** com a motor de canvi espiritual i institucional. • **Cooperativisme educatiu** (Abacus) i **xarxa pedagògica** (Rosa Sensat) per reconstruir l’escola catalana. • **Resiliència cultural**: llengua, música i pedagogy com a eixos de país. • **Memòria crítica**: viatges que il·luminen la història (Saxònia) i biografies amb clarobscurs (Xifré).

['Montserrat', 'Abat Escarré', 'Antoni Maria Mercet', 'Concili Vaticà II', 'ajornamento', 'Sant Miquel de Cuixà', 'Rosa Sensat', 'Marta Mata', 'Abacus', 'Fundació Artur Martorell', 'Escola Talita', 'immersió lingüística', 'franquisme', 'cant gregorià', 'clarinet', 'Antoni Tàpies', 'Joan Miró', 'Saxònia', 'Martí Luter', 'Wittenberg', 'Dresden', 'Meissen', 'Görlitz', 'Chemnitz', 'Colditz', 'Leipzig', 'llengua sòrab', 'Josep Xifré', 'Porxos d’en Xifré', 'Arenys de Mar', 'muralles de Barcelona', 'Narcís Monturiol', 'Jordi Pujol', 'Sergi Rosanes', 'Barça']