Bona nit
Benvinguts, benvolguts i bentrobats
Avui, més que en altres programes radiofònics
Escoltarem i sentirem
Captarem i copsarem
Obrirem i pararem les orelles
Fareu una sinopsis
El nostre convidat
Neix a Barcelona
Era el sisè fill de deu germans
D'una família benestant catalana
A l'edat de 4 anys
Entra a l'escola Blanquerna
I estudia en ella fins que la tanquen
Los Nacionales
En el període dels anys
1937 i 38
Tots els dies es desplaça en bicicleta
Des de la finca de la seva mare Badia
Que era on vivia
Fins a Sardanyola
Per tal de continuar anant a una escola catalana
Com a anècdota
Diré que el poble que coneixem avui com ciutat Badia
Es crea a partir d'uns terrenys de la seva mare
Amb 15 anys
L'any 1939
Tot just acabada la Guerra Civil
Puja per primera vegada Montserrat
I com ell explica
Sent un amor a primera vista
En l'any 1941
Amb 17 anys
Entra com candidat
I l'any següent com novici
Sent Antoni Maria Mercet Labat
Mercet i Esquerré
Són els dos abats
Que presideixen la comunitat de Montserrat
Fins que la persona
Amb la que avui farem la conversa
Penja els hàbits de Montjo
L'any 1967
Havent transcorregut els dos arres anys
En l'abadia de Sant Miquel de Cuixà
Degut a que ell va aprendre la idea
Del papa de Joan XXIII
De fer un ajornamento
Ajornamento
Significa posar-se al dia
I va ser una de les paraules claus
Utilitzades durant el Consell i Vaticà II
Tant pels vispes
Com pels clergues
Que assistien a les sessions
Com pels mitjans de comunicació
I pels vaticanòlegs
Ara ho he dit bé
Vaticanòlegs
Doncs mira
Aprofitaré la presentació
Del nostre convidat
Per fer un recordatori
Que considero adient
Santa Maria de Montserrat
És un monestir benedictí
Situat a la muntanya de Montserrat
Al terme municipal
De Monistrol de Montserrat
A la comarca de les bases
Amb una altitud de 720 metres
Sobre el nivell del mar
Montserrat és un sirvo per Catalunya
I ha esdevingut
Un punt de pelegrinatge
Per a creients
I de visita obligada
Per als turistes
L'origen del monestir
És incert
Però situa cap a l'any 880
Se sap
Que cap al 1011
Un monjo procedent
Del monestir de Santa Maria de Ripoll
Va arribar a la muntanya
Per encargar-se
Al monestir de Santa Cecília
Aquesta cosa
Feia que el Sanobi
Quedava sota les sordes
De l'abat Oliva de Ripoll
Santa Cecília
No va acceptar
Aquesta nova situació
I Oliva
L'abat Oliva
Va decidir
Fundar el monestir de Santa Maria
En el lloc
On hi havia
Una antiga ermita
Amb el mateix nom
A partir del 1082
Santa Maria
Passa a tenir
Abat propi
I va deixar de dependre
De l'abat de Ripoll
Aquesta ermita
S'havia convertit
En la més important
De totes les que hi havia
De la muntanya
Gràcies a la imatge
De la Mare de Déu
Que s'hi venerava
Des de l'any 880
Tal com us ho dia dit
El monestir
Aviat va esdevenir
Santuari
La qual cosa
El va beneficiar
Ja que els donatius
I les almoynes rebudes
Li van permetre
Anar creixent
De forma constant
A la fi del segle XIII
Perdó
A la fi del segle XII
L'abat Regent
Va sol·licitar
Que es permetés
Ampliar la comunitat
De monjos a XII
Que era el mínim requerit
Perquè pogués ser
Considerada veia
Comença una rivalitat
Entre el monestir
De Ripoll
I el de Montserrat
Faig un salt
Amb el temps
I ens situem
En l'any 1493
Un any després
Del descobriment d'Amèrica
En el 1493
Montserrat
Va perdre de nou
L'autonomia
El rei Ferran
El catòlic
Va enviar
Al monestir
14 monjos
Procedents
De Valladolid
I Montserrat
Va passar
Dependre
De la congregació
D'aquesta ciutat
Castellà
Aquest mateix any
El 1493
Un frate
De l'ordre
dels mínims
Que abans
Era ermità
De Montserrat
Bernat de Boil
Va acompanyar
A Cristòfor Colom
Amb un dels seus viatges
A Amèrica
Cosa que va propiciar
L'expansió del culte
A la mare de Déu
De Montserrat
En aquest continent
Per això
És bastant comú
Avui
El nom de Montserrat
Amèrica del Sur
Per acabar
Aquestes sinopsis
I que no sigui un rotllo
Torno a fer un salt
En el temps
I ara ens situem
En l'any 1835
En el 1835
Montserrat
Va patir
L'esclaustració
Ex-claustració
Arran de la
Desamortització
De Mendizábal
Va ser saquejada
Incendiada
I se'n van perdre
Molt dels seus tresors
La exclaustració
Va durar poc
I en el 1844
Es va restablir
La vida del monestir
La congregació
De Valladolid
Havia desaparegut
Per la qual cosa
Montserrat
Va tornar a recobrar
La independència
Eclesiàstica
A partir del 1858
Sota el guiatge
De la bat muntades
L'edifici sencer
Es va haver de restaurar
Ja que no havien quedat
Més que a les parets
Des de l'any 1862
La comunitat montserratina
Pertany a la congregació
Del Sobiaco
Avui és la congregació
Del Sobiaco
Montecasino
De l'Horda de Sant Benet
I entre els monestirs
Entre els monestirs
Que pertanyen
A aquesta congregació
S'hi troben
Tres monestirs
Catalans emblemàtics
El monestir
De Santa Maria
De Montserrat
Al Bages
El monestir
De Sant Miquel
De Cuixà
Al Conflent
I el santuari
Del Miracle
Al Solsonès
Durant el franquisme
I després d'un període
Proper al nou règim
A partir
De les festes
D'entronització
Del 1947
I coincidint
Amb l'abat
Aurari Maria Escarrer
El monestir
Prengué una actitud
Catalanista
I es convertí
En nucli
De la resistència
Antifranquista
Des de llavors
El monestir
De Santa Maria
De Montserrat
No ha deixat de créixer
Actualment
Conté
Una de les millors
Biblioteques del país
En gairebé
300.000 volums
I 400 incunables
La congregació
Actual
Està formada
Per 76 monjos
Repartits
Entre Montserrat
El Miracle
I Cuixà
A més
Al monestir
Hi viuen els infants
Que componen
L'escolonia de Montserrat
Considerada
L'escola de cant
Més antiga d'Europa
Ja que es va fundar
En el segle XIII
De vestimenta
Túnica
Escapulari
Caputxanegres
Amb cinyell de cuir
De lema
Hora elabora
Prega i treballa
Objectiu
Vida contemplativa
Estudi i treballa
I la vida en una cal
Consta de
Vuit hores d'oració
Sis hores de treball
Dos hores de menjar
I vuit hores de descans
Set per la nit
I una hora
De migdiada
Des del 1858
Fins a l'actualitat
Nou han estat
Els abats
De Montserrat
El darrer
És Manel Gas
Que va néixer
El 1970
Va entrar a Montserrat
El 1996
I va ser elegit
Abat
El 15 de setembre
Del 2021
Tot just
Ara fa dos mesos
Ho té complicat
Haurà de fer front
Al problema
De la caiguda
De vocacions
I a l'edifici
Situació econòmica
Per la qual travessa
El santuari
Com a conseqüència
De la pandèmia
I els seus efectes
Sobre l'afluència
De els visitants
A més
El correspondrà
Organitzar
I canalitzar
Els actes
Del mil·lenari
Del monestir
Que se celebrarà
El 2025
Fet aquesta explicació
Tornem
Amb el nostre convidat
El nostre convidat
Desenvolupa
Les seves tasques laborals
Bàsicament
En associacions
Referides a l'ensenyament
No lucratives
I no governamentals
Per exemple
L'associació
De mestres
Rosa Sensat
Que és una associació
Catalana
De mestres i educadors
Que cercen
La qualitat
De l'ensenyament
I de l'educació
En general
Posteriorment
Abacus
Posteriorment
La fundació
Artur Mortorell
Que és una fundació
Creada per a contribuir
A la formació
De les professionals
De l'educació
Treballa
Al Departament
D'Ensenyament
De la Generalitat
Adjunta
A la Direcció General
Del Conservatori
Municipal
De Música
De Barcelona
Fins l'any 1989
President
De l'Ateneo
De Sant Just
En el període
1982
1987
En fi
Un no parar
Dos nens després
De penjar els hàbits
Es casa
Amb Rosa Maria Pujador
I tenen dos filles
Que els han donat
Quatre nens
Arriben a Sant Just
L'any 1979
En el període
Que treballaven
Al Departament
D'Ensenyament
Ben aviat
I els sants justens
Culturalment inquiets
El venen
A cercar
Per fundar
El grup de cant
Gregorià de l'Ateneo
Sánchez d'Esver
Club de cant
Que va dirigir
Fins a l'any 2017
Ramon Muragas
I va dir
Benvingut
Com estàs?
Jo?
Bé
Moltes gràcies
Ramon
Amb la teva experiència
I presència en directe
Als estudis de l'Ateneo
M'ha vingut
M'ha vingut molt de gust
Explicar
Breu i resumida
La història
De Montserrat
Molt resumida
Corregiries o afegiries
Alguna dada
De les que
He explicat?
No, no
Trobo
Correcte
Totes les
Totes les dades
I totes les explicacions
No tinc res a dir
Doncs per mi
És un orgull
Que és un bon resum
És un bon resum
Ramon
El teu cognom Badia
I tal com he explicat
És el que dona nom
A Badia del Vallès
Que és un dels municipis
Amb la densitat de població
Més alta del país
I un dels més joves
De Catalunya
Abans
L'àrea era conegut
Amb el nom
De Ciutat Badia
Vila construïda
En terrenys de la teva mare
És correcte això?
Sí
Sí, sí
Doncs diuen que sempre
Darrere de cada gran home
Hi ha una gran dona
Que l'acompanya
Doncs així és
Avui
Al costat d'en Ramon
Al meu costat
Tenim a la seva esposa
Na Rosa Maria Pujador
Benvinguda
Com estàs?
Molt bé
Bon dia
Molt contenta d'estar aquí
Amb vosaltres
Rosa Maria
Com us vol conèixer?
Ens vam conèixer
Rosa Sonsat
Jo treballava
En un grup d'escoles
Que en deien
Coordinació Escolar
Que volien fer
Això eren els anys 68
Volien fer material
Per les escoles
Perquè només hi havia material
El que quedava de l'escola franquística
Volien recuperar la tradició
De la república
Hi havia alguns mestres
Que encara hi eren
I ens podien ajudar
I
Bueno
Ens fèiem el material
Entre nosaltres
Fins que la cosa va créixer
I es va veure
Que potser es podria fer
Una cosa col·lectiva
I modestament
Va començar
Abacus
Amb papers
De diferents mides
Segons la lletra
Montessori
Quadrícula grossa
Quadrícula petita
Llapis d'escriure
Més dur
Per escriure
Més tou
Per dibuixar
Colors diferents
Que tot això
Marcant no hi era
Ara em surt
Aquest
Que s'estova
Els Dacs
També
O sigui
I aquí el Ramon
Rosa Sençal
Li va encarregar
Que per què no es feia
Responsable
D'aquesta petita
Organització
Que començava
I que
Es va començar
A dir Abacus
I encara se'n diu
I aquí estem
Rosa Maria
Uf
Després continuarem
Començant amb tu
Que tens moltes coses
Interessants
A dir
Moltes
Com molta gent
Tornem amb el Ramon
Ramon
He
Més o menys
Dibuixada
L'entrevista
L'indissenyada
Amb tres vessants
Per mi
Capdals
En la teva vida
L'espiritual
L'educacional
I la musical
Explica'ns
La teva vida
Monacal
Ara
Si m'agafes
La vida monacal
Doncs
T'ajudaré
T'ajudaré
En el monestir
Ràpidament
Et vas introduir
En l'escola musical
Doncs
De petit
Volies cantar
En el cor del Palau
La música
Però
Els teus pares
Vam preferir
Que estudiessis
Anglès a cantar
Després parlarem
De la teva vida musical
De la teva vida musical
Ara parlem
De la teva vida monacal
Quins records
Que destacaries
Des teus 26 anys
Com manxo
Vaig aprendre
I vaig aprendre
Em vaig acabar de formar
Aquesta
I que va ser una formació forta
Venia d'una escola
De l'escola Blanquerra
Que m'havia donat
Una bona orientació pedagògica
Però
En el monestir
Vaig agafar purament
El que
És a dir
El que hi havia
Que era
La formació
Per acabar
Sent ordenat sacerdot
Per tant
Hi havia tota la carrera eclesiàstica
Que la vaig fer
Tota
Són 7 anys
I a l'acabar
Van ordenar sacerdot
I
Durant aquest temps
Era estudiant
No tenia activitat
Especial
Diferent de les altres
Però
Desmuntava ja per la música
I de seguida
Em van fer
Quan vaig entrar
A la monestir
A cap de poc
De ser-hi
Vam entrar
En un grup
De sis
De l'escola
Que en dèiem
Que era
El grup
Que feia
La part solista
Dels canls gregorians
I
I
Això
D'entrar
Com a
Músic
Com a
Com a
Cantor
A part
També
Vaig tenir
Una formació
De
Se me va encomanar
De que aprengués
El clalinet
I vaig aprendre
De tocar el clalinet
Per la
Per la petita orquestra
Que feien els monjos
I pels concerts
Que feien a dintre
A part
De tota la qüestió
Eclesiàstica
De l'església
Vaig com
Per tant
Entra
Que vaig entrar
A l'escola
Dels cantors
Especialitzats
I
I
Després
La petita formació
Que vaig tenir
Per
Per
Per
Per aprendre
El clalinet
Vaig comportar una mica
Que la formació
Musical
Doncs mira
Ara en honor teu
Escoltarem
Una peça
Aviam que et recorda
A l'església
A l'església
A l'església
Que la immature
A l'església
Duel
Bé trobats, oients, no podeu gaudir,
com estem gaudint els que estem presents en l'estudi,
de com està gaudint el Ramon Moragas escoltant aquesta música
i amb els seus braços, com va fer fins al 2017, va dirigint el cor.
Continua, Ramon, continua, que és un plaer veure com vaudeixes.
No, ja que has parlat d'aquesta peça, és que és una peça molt curiosa
perquè comença de manera mirable amb una mena de to
que després, al cap d'una mica, el canvia amb una altra mena de to.
Això arribarà, això arribarà amb el tercer apartat, tal com t'havia anunciat,
que és el Ramon Moragas, la seva vida musical.
Però ara continuem amb la teva introducció, la teva estada,
la teva entrada dintre del santuari de Montserrat.
T'havies quedat amb el clarinet, t'havies quedat amb l'orquestra que fèieu els monjos.
I primer vaig fer els set anys de formació un any previ de llatí
i després els set anys de la formació de tres genèniers de filosofia i quatre de teologia.
La formació clasiàstica.
I a la cabal van ordenar...
Van ordenar sacerdot, no?, després de set anys, sí.
Perquè vas estudiar la teologia, el que dèiem, quan vas explicar, i la part clasiàstica.
Sí.
I d'estudis, llavors, a la cabal d'estudis,
normalment, a l'època de la Batescarré,
s'enviaven molts monjos a l'acabar els estudis
per flexionar amb alguna matèria especial
i enviaven gent a altres monestirs de l'estranger.
I a tu t'envien a Roma.
I a mi em van enviar a Roma perquè...
Però això ho deixem, Ramon, si et sembla bé,
per l'apartat de la teva tasca musical.
Ara parlem, ja que estem parlant del monestir
d'aquests 27 anys que tu vas viure com monjo,
ha sorgit una persona, un abat, polèmic,
com va ser a l'Escarré.
Tu el vas conèixer...
Què n'opines?
Després tornem a parlar dels inicis del Mercè,
però ara parlem de l'Escarré.
La teva opinió amb molts anys ja de perspectiva.
Home, era un home de moltes qualitats
i de molt empenta,
perquè va reformar una mica el monestir
i el va obrir,
obrir tot tipus d'idees,
perquè l'interessant és que al monestir
hi hagués formació dels monjos,
però formació que en fos total.
Per tant,
van entrar totes
les preocupacions, diríem,
ideològiques d'aquella època,
van entrar també ideològiques
a nivell de tota la gent que pensava
i que escrivia
i que es manifestava.
Religiosament,
es van fer moltes propostes
i nosaltres,
un grup,
vam seguir molt
tot aquest moviment de renovació
que amb un papa
que va ser molt estimat
i molt efectiu,
que era el papa Joan XXIII,
em va dir
que volia fer
l'ajornamento
de l'església.
Aquesta paraula
l'ajornamento
ens va quedar
molt
clavada
en els
monjos,
monjos,
joves,
i
vam anar
donant voltes
en aquesta idea
del papa
i vam arribar a la conclusió
que l'ajornamento
també es podria fer
dins del monestir,
és a dir,
que es podrien canviar
moltes coses
i es podrien canviar,
es podrien perfeccionar
moltes coses
i això
ens va portar
a unes discussions
entre nosaltres
que van arribar
tant,
no solament
en el grup
de 8 o 10
que érem
sobretot,
però van arribar
també
als altres
de la comunitat
que es van
espantar una mica
i la cosa
va fer
que alguns
enviessin cartes
a Roma
dient
que hi havia
un grup
que promovia
una sèrie
de canvis
i sobretot
de pensament
que no era
correcte.
I aquest grup
de 8 o 10
en aquest moment
no en queda cap
perquè tots
van acabar
marxant
perquè nosaltres
quan vam veure
que es podria fer
que proposàvem
l'ajornament
i van proposar
de fer-lo
al monestir
se'ns van negar
que es pogués fer.
Llavors vam dir
doncs
ens anirem
a Barcelona
al grup
i farem
un grup
a Barcelona
farem
una formació
que només
es dedicarem
a promoure
aquestes
ideologies
o la religió
i sobretot
el pensament
eclesiàstic
evolucionés
i per tant
aquesta cosa
de l'ajornament
que proposàvem
pel monestir
que ens van
negar
de fer-lo
i proposàvem
de fer-lo
a fora
és quan
el van trobar
excessiu
tant
a dintre
del monestir
com
a fora
del monestir
els que manaven
a Roma
tant
eclesiàstics
de la congregació
de Bereditins
com
com
de les
dels
cardenals
que es cuidava
de les qüestions
ideològiques
van arribar
i des que hi havia
un grup
que promovia
unes coses
que no eren
massa correctes
però Ramon
tu després de Montserrat
te'n vas dos anys
a coixar
va ser
a la Batescarrer
que et va
que us va
que a veure
vol ser un grup
us va proposar
sortir del santuari
per anar
a coixar
o va ser
voluntat pròpia
que vosaltres deixeu
Montserrat
per canviar-ho
per coixar
bé
quan
es va fer
manifest
que
hi havia un grup
que tenia unes idees
que no eren
les
oficials
va ser quan
des de Roma
van enviar
alguna visita
i van
arribar
a la conclusió
que aquest grup
s'havia
de tallar
i la manera
de tallar
era
treure'ls
al monestir
ah no sé
van dir
que
aneu
a coixar
i coixar
era un monestir
molt
molt
romànic
preciós
que
havia arribat
que quedaven
només
un monjo
dos monjos
i
era
diria
un monestir
de la Batoliva
també
com
Montserrat
havia sigut
formant
per la Batoliva
doncs
coixar
també
havia estat
apuntat
per la Batoliva
i llavors
van dir
doncs
si
al no acceptar
nosaltres
ens van dir
que
o marxàvem
o sortíem
del monestir
o si volíem
podíem anar
a coixar
a reformar
aquell monestir
i aixecar-lo
i així
va ser colla
el 65
vau estar
dos anys
a coixar
fins que
el 65
fins al 67
fins al 67
però
després encara
continuem a coixar
però
quan van marxar
tots els
perquè a poc a poc
tots aquests
que van anar a coixar
és això
el que anava a dir
el 67
que us vau anar a coixar
també
a poc a poc
van anar a marxar
tot en va ser
el 67
però
els 70
em sembla que ja
no em quedava ningú
i de tots els que
us vau
d'alguna manera
exiliar
a coixar
però aviam
tornem
Ramon
que ets un testimoni
viu
i amb la memòria
que tens
privilegiada
la Bates Carré
polèmic
per un cantó
escoltes
i assesses
que era
porcliu
el franquisme
per un altre cantó
va ser
el catalanista
que va donar
l'impuls
a Montserrat
com
referència
dintre del sentiment
purament català
quina opinió tens tu?
home
que era un home
que
tenia les idees
molt clares
i
era un home
ell
molt avançat
per ell
personalment
i
i
va ser
reconegut
per tota la comunitat
perquè el van elegir
la comunitat
el van elegir
com a abat
primer com a prior
llavors es va manifestar
com a prior
i
perquè tenia dots
d'organització
i més en un moment
difícil
perquè hi havia
tot el canvi
d'Espanya
després de la guerra
i la postguerra
però Ramon
ell és elegit
per vosaltres
sabat
10 anys més
que comença la guerra
el 1946
jo m'imagino
per el que llegeixes
i t'explica
en la història
que els primers anys
ell era
molt procliu
o a prop
al franquisme
no
no
o sigui
això que es diu
que l'abat es carrer
no
això
per això et fas la pregunta
per provocar-te
no
no
és ridícul
perquè
ell va ser
dels que va patir
exil
exili
durant la guerra
perquè
va anar
a
a
a
a
a
a Itàlia
i
va conèixer
un monestir
de monges
a la vora
de Milà
a
Vivaldone
i
allà
va
fundar
aquell monestir
i va
ajudar molt
aquell monestir
a donar-li
un to
més modern
i més
profund
i
havia fet una mica
d'experiència
de portar
un grup
de un grup
i quan
van
va tornar
quan van
tornar
tots
si ell
va ser un dels primers
que va tornar
de seguida
es va veure
que era la persona
que estava preparada
i tenia capacitat
per poder
substituir
amb un gran abat
que hi ha vigut
que era
l'abat
Mercet
amb el que tu vas entrar
de Robici
Mercet
sí
era un home
de Penelà
però ja estava
ja estava
en els últims anys
i necessitava
plegar
perquè
no podia
33 anys
va estar
Antoni Maria Mercet
com abat
a Montserrat
sí
però va començar
molt jove
en 1913
total
no devia morir
pas
molt
molt vell
d'allò
devia morir
a 69
a anys
o 70
màxim
vull dir
però estava
estava molt
molt acabat
havia patit
molt
la guerra
amb la dispersió
dels seus monjos
23
23
penso que
eren
23
23 monjos
entre
sí
i
i
l'abat
esquerra
en canvi
era un home
un home
que
va venir
de seguida
que
els
els
troupes
van arribar
ell
va ser
dels primers
que
a finals
del 39
torna
l'abat
Aureli Maria Esquerrer
torna a Montserrat
i el 46
al cap de 7 anys
l'eligiu
com abat
entenc
per el que
tu expliques
que l'abat
Mercet
era un gran
santbaró
no dic
que
Esquerrer
no ho fos
però
que
la gran transformació
de Montserrat
la porta a terme
Esquerrer
i trenca-se el tabú
d'això que es deia
que
a l'abat
Esquerrer
havia sigut
una mica
un cara
no diré
cara girada
però sí
un cap a un bufa
cap a un bufa
al vent
al començament
a prop
d'un
i quan
en absolutament
el que passa
és que
no va
trencar
directament
aquesta és l'història
perquè
era
perquè
era suicidar-se
era suicidar-se
i no
però
era prou
prou
morri
prou
intel·ligent
i prou
morri
per fer
les coses
de una manera
aquesta és la paraula
que tu has dit
i es treu
de la història
de l'abat
Esquerrer
com a adjectiu
que si alguna cosa
tenia
Aurari Maria
Esquerrer
i que era
un morri
un morri
un morri
Un morri
de la hist Grèn
oi
què
Fins demà!
Aviam, jo tinc aquí una nota. Estava explicant històries de la teva vida monacal, records de l'abat pràcticament el que més vas tenir i amb el que més vas conviure la teva vida monjo.
En Jordi Pujol et renya quan surts de monjo, dient-te que si alguna entitat funcionava bé a Catalunya era l'Església Catalana i que les teves idees, conjuntament amb els altres 6 o 7 monjos que en parlaves,
que també van empanyar els hàbits amb tu mateix, eren contra l'Església Catalana.
I tu m'expliques que la teva resposta després de que el Jordi Pujol et renya...
Tu simplement els respons. Adéu, Jordi. És correcte, això?
Sí, perquè jo vaig anar... Quan vaig sortir, vaig anar a buscar feina.
Sí, sí. Ara ho explicarem.
I vaig anar... El primer va ser anar a veure en Jordi Pujol.
Perquè jo l'havia... Un dels anys que he tingut a dins del monocí també va ser ser cristà.
I entre altres, a part de ser director i la part de Gregorià, però vaig ser ser cristà.
I recordo que vaig preparar jo tot el casament d'en Jordi Pujol,
que va haver-hi els seus pares, els quatre pares, els seus d'ell i de la Marta.
I, per tant, jo vaig tenir molta relació amb en Jordi Pujol.
I el primer que vaig fer, doncs, a sortir, vaig dir que en Jordi em coneix molt,
i el plaig se va veure, a veure si tinc alguna cosa per mi.
I el que fa és renyar-te.
I em va dir que no volia cal·laborar, perquè representava massa compromís
que estàvem equivocats, vaja, amb la nostra manera de pensar.
També des de fora, opinar el que sent una persona dedicada a la vida monacal
durant 26 anys, com tu, és gratuït.
Però, bueno, cadascú té l'opinió que té.
I continuem amb la teva història, que és l'important.
No que el Jordi Pujol et renyés, que tu vas fer de Ramon Morales i vas dir adéu Jordi.
Llavors te'n vas a veure a la Marta Mata, que l'havies conegut a Cuixano,
que per tal de cercar una feina.
i ella t'ofereix fer feina a Rosa Sensat, l'associació de la qual, casualment, Jordi Pujol era el fundador.
Sí, sí, sí, sí.
I la Marta Mata troba la feina a Rosa Sensat per crear el que explicava Rosa Maria abans a la cooperativa Abacus.
Com va ser aquella època?
Jo penso que d'entrada el millor que vas fer i el millor que et va passar va ser trobar a la Rosa Maria.
Home, va ser una de les coses.
No, una de les coses no, la primera.
Diguem-ho aquí, ara el micròfon obert.
No, la primera va ser...
Trobar feina.
Sí, sí, que havies penjat a la vit i no tenies...
A veure com es munta una cooperativa.
Home, tu ja havies muntat el Can Garagur i el Montserrat, no?
Sí, però jo no tenia res a veure, no tenia res.
No, no tenia res, és una altra cosa.
I jo, el que passa és que jo necessitava que algú que m'ajudés
i el primer que vaig dir vaig dir, a veure, porteu-me,
si creieu una cooperativa, a veure quin material necessitem,
que vingui un grup, fem una llista de tot el material per rebre, començar a comprar l'obra de la cooperativa,
que és comprar material i oferir-los a les escoles per vendre'ls a un bon preu.
i vaig dir, quan, per fer la selecció de material, vaig demanar que un grup de mestres em digués quins materials volien.
i entre aquestes persones que van venir a ajudar-me a fer la llista del material amb què començava la cooperativa,
jo hi havia la Rosa Maria, i allà hi va bé.
O sigui que, pel que entenc, tu has tingut els dos amors a primera vista, primer Montserrat i després la Rosa Maria.
Que fantàstic, això.
Doncs, per tant, ara descansa i ara parlarem amb la Rosa Maria.
Rosa Maria, què t'ha portat a tu la teva vida, a la teva vida, a la professió de mestre?
A veure, jo anava a dir, crec, no, estic segura que la professió de mestre ha sigut la base de la meva vida,
personal, també familiar, perquè l'hem compartit sempre.
O sigui, jo no he deixat mai de ser de mestre,
i he tingut la sort de treballar sempre bé i contenta i amb bon equip de mestres.
En aquest moment, tu pots dir que és una cosa singular,
però aquí podrien seure, de la meva generació, moltíssimes mestres, moltíssimes,
perquè vam fer això junts, i ara que es parla de si el català l'escola i no...
A veure, nosaltres érem de la generació que vam començar seguint una mica la línia de la Marta Mata,
de la llengua materna.
Això ens va portar amb una complicació que, ara veig que sortia l'altre dia a la televisió també,
que fèiem dues pissarres, una en verd i una en blau,
i havíem de dir als nens, els nens que parleu, ara parleu castellà, heu de vellir,
no sé si era quin dels dos, i els que ara parleu,
no deien mai catalans ni castellans, els que ara parleu.
Fins que hi va haver un moment que els mateixos pares...
Vam tenir la sort que hi havia, treballava a Cornellà en aquell moment,
vam tenir la sort que hi havia uns caps de gent de grups sindicalistes
que al final amb una assemblea vam plantejar,
pero nosotros que queremos para nuestro hijo,
y que tengan trabajo y que se queden aquí,
no como nosotros que hemos venido ahora,
i es va aprovar a fer tot en català.
Es van esborrar les dues pissarres i es va fer tot en català just,
jo diria que just abans que oficialment es fes la...
La immersió, la lingüística.
El que passa és que això té un antecedent a la meva vida,
que això ara ho explico desordenat, perquè veieu on em va portar.
Jo vaig tenir la sort d'anar a treballar a l'escola Talita,
una escola que portaven mestres orientats sobretot en l'època de la República,
fèiem reunions també amb el senyor Galí,
i allà es va plantejar que s'havia de fer tot en català,
s'havia de recuperar el país en català.
I als anys 67-68 fèiem tot en català a l'escola.
Llavors teníem una mínima cosa preparada en castellà,
i com a anècdota venia l'inspector, que havia de venir quan vulguis,
com que la llei deixa i preveu que la directora l'ha d'atendre primer
i ha d'estar amb ell una mica, situar-li de l'escola,
en aquest moment corrient a totes les classes dels llapis lligats amb una goma
que volia dir l'inspector és aquí.
Tots teníem...
Aviam, aviam, un moment, no sé, Maria, m'ha agradat, aquesta és nova.
Dos llapis lligats amb una goma?
Una contraseña.
Quan us la passàveu entre els mestres o entre els alumnes, ja sabíeu...
No, o sigui, la secretària ho donava, estava estudiat i assajat.
Per això, per això, t'hi he fet l'inspector.
Perquè teníem molt poc temps.
Passava els dos llapis amb una goma a tots els mestres,
llavors tots els mestres ja sabia de què anava,
treiem, no teníem el Franco i la Mare de Déu a la classe,
teníem els claus buits, llavors els havíem de penjar.
Després totes les pancardes que teníem a l'escola.
O sigui, cadascú tenia distribuït un tros de corredor i la seva aula,
amb dues possibilitats.
I teníem molt poc temps el que podíem per canviar-ho.
Llavors, quan entrava l'inspector a l'aula,
hi havia algunes pancartes en castellà,
no el mateix de vida que teníem abans, però no calia,
i algun nen que parlava a casa seva en castellà,
i algun llibre per allà perdut.
I llavors, quan entrava l'inspector,
et demanava que rengui identitat, si eres tu.
i llavors nosaltres, tant com podíem,
perquè la veritat feia efecte,
deia, a veure, Pedro, li quieres decir algo a este señor?
Quiere que le lea una pàgina?
I el Pedro este, que ja...
A veure, els ens els teníem entrenats,
i no ho sabíem ben bé per què,
però nosaltres els hi deia,
perquè si tenim una visita,
els hi hem de parlar com parla aquesta visita.
Clar, no li parlarem, diguem-ne.
En quin col·legi era?
Eh?
En quin col·legi era?
Escola Talita.
Ah, la Talita.
Que a Costa Illovera fèiem semblant.
No, no, la meva ignorància.
On estava ubicada?
A Sarrià.
Ara.
Ara ja era una torreta modernista, molt maca,
que hi ha ara el centre cívic de Sarrià.
Sí, ja està.
Per això t'ho preguntava,
perquè està a 50 metres de l'esclésia,
està més amunt de l'esclésia de Sarrià,
on és el passeig del gran Elisenda de Montcada,
ara la tinc situada,
pujant per major de Sarrià a l'esquerra.
El carrer Jaume Piquet.
Sí, senyor.
Bé, i llavors fèiem això,
i quan jo em vaig trobar a la classe un any,
que em va dir l'inspector,
la Franco,
ja no me'n recordo,
sembla que era la Virgen a la derecha
i Franco a la izquierda,
i no me haga aparejamientos extraños.
Això em va quedar gravat,
perquè amb les presses jo no m'hi vaig fixar,
o sigui, que miraven tot.
Miraven,
no van aconseguir buscar,
i van trobar una cosa de vida petita,
però que anaven ben bé a buscar.
Al sortir del pati,
hi havia un rètol petitó que deia
tanqueu la porta, sisplau,
i aquest ningú el va treure.
I, bueno,
no van donar mai l'autorització a l'escola,
com a escola oficial,
però tampoc la van tancar.
Llavors això va continuar,
perquè en aquell moment teníem,
clar,
podíem tenir les nenes nosaltres,
i Còstia i Llobera tenien els nens,
més o menys,
altres escoles també,
però aquests són els que anàvem com més d'acord.
I va haver un moment
en què vam dir,
no pot ser,
han de tenir nens i nenes,
i s'ha acabat la història.
Llavors matriculàvem nens i nenes,
i sortíem per portes diferents,
i entravem per portes diferents.
I llavors un cop eren a l'aula,
clar,
què fem si ve l'inspector?
Llavors si ve l'inspector,
el que fèiem era
que també teníem assajat amb els nens.
Mireu,
de tant en tant,
de tant en tant,
un dia,
un dia a la setmana,
quan ja ens havíem més espaiat,
farem una cosa,
les nenes aniran a una classe
i els nens a una altra.
I per què?
Ah, mira,
perquè, mira,
de tant en tant ho farem així també,
no?
No està malament.
I clar,
quan corria el llapis
havíem de canviar els nens,
havíem de canviar les cartelleres,
havíem de canviar tot,
però els nens estaven acostumats
veient l'inspector,
i una classe de nens,
i una classe de nenes.
I així s'anava.
Però clar,
això a mi,
primer jo vaig aprendre
a fer de mestre d'allà,
perquè hi havia la directora
que era la Maria Teresa Codina,
diríem ara la subdirectora,
per dir-ho d'alguna manera,
però no hi havia massa títols,
que era l'Anna Maria Roig,
i vam aprendre moltíssim.
Molt exigent,
molt exigent,
però tots vam aprendre
a fer de mestres en allà.
I la veritat és que molta gent
que després va canviar d'escola
va intentar continuar fent
coses semblants a l'escola,
i, bueno,
i em va permetre,
llavors,
amb un grup de gent d'allà,
vam anar a Cornellà,
i ens va permetre continuar
d'aquesta manera,
perquè érem un grupet de gent.
Rosa Maria,
fantàstica,
em deixes amb la boca oberta,
no m'estranya.
No, per això...
Tu has sapigut
triar realment
la professió
que estaves destinada,
perquè ets una mestra.
No, a mi m'he portat...
Perquè estàs explicant les coses,
per això ets tan bona,
relatora de contes,
perquè ho expliques com un conte
que aquí estem tots
pendents,
expectants,
el que tu ens explicaràs,
la història,
el recordatori
de les teves memòries,
i ho estàs explicant com un conte,
com ens expliques contes
amb un altre programa que tens,
que després en parlarem.
Quins records...
Perdona,
abans que continuïs,
això ha de ser una deformació professional.
Per això,
no ho sé,
però és...
Escolta,
em van ensenyar de petit
que si una cosa funciona,
no la moguis,
no la canviïs.
Ah, no,
jo com que l'ensenyament
m'ha funcionat,
no he volgut marxar.
Per això, veus,
veus com llegeixi el pensament?
La prova és que,
una vegada acabada
la teva etapa laboral de mestre,
continua sent la teva tasca
de magistari,
que això
s'és sempre, no?
De petita,
recordo que tu em deies
que només et van explicar un conte.
D'on ve el teu interès,
pels contes?
De l'escola,
de l'escola,
Talita,
on vaig anar a parar.
Allà cantàvem,
m'explicàvem contes,
feien dansa,
feien teatre,
que en aquell moment
no ho feia ningú més.
I van aconseguir
una cosa molt important,
a l'època franquista,
que és fer religió
fora de l'escola.
O sigui,
la religió...
Com és això?
La religió era obligatòria.
Sí.
I nosaltres vam considerar
que la religió
no era una assignatura,
era una cosa de vivència.
I llavors,
en aquell moment
hi havia un concil·ler
i a l'escola
costa cara,
ara costa d'entendre,
que era en Bassó.
Llavors,
en Bassó
era un capellà
molt avançat
i junt
amb uns quants pares
d'enallà,
tots catòlics
i practicants, eh?
M'estàs parlant
de Sarrià,
del barri de Sarrià.
Sí, sí, sí,
de Sarrià, encara.
Van decidir
que no podia ser fer allò.
I llavors,
alhora...
Que no podia?
que no podíem fer classe
de religió
aleshores
de religió
perquè la religió
era una vivència
i no era una instrucció.
Que també hi havia
d'haver l'instrucció,
però que la base
era la vivència.
Llavors,
amb un grup de pares
es van posar
a fer de catequistes
i no vam fer classe
de religió
a l'aula
i llavors fèiem
digui-li cultura,
educació cívica,
coses que
poden acabar
amb religió
però que tant
pots dir
les faig
perquè són religiós
o les faig
perquè soc
una persona humana
que vull col·laborar
amb la societat,
que no feia nosa ningú.
I vam fundar
la catequessi
i llavors
no fèiem...
I van a fer
i aquesta catequessi
va créixer
molt temps,
molt temps.
Bueno,
no sé si
més o menys
continua,
però
ara s'han tornat
que han de tornar
a posar a les aules
la religió,
però pots comptar
que fan el que els sembla.
No ho puc dir, eh?
que han d'abord de una
Fins demà!
Fins demà!
Hem posat el pan de lingua perquè un plaer parlar amb la Rosa Maria. Continuem parlant amb la Rosa Maria. L'hem deixat amb la història del conte i del que jo narrava pels sugents que s'han adonat que explica les memòries realment com si fos un conte.
Tornem amb el Ramon. Ramon, ens havíem quedat precisament amb la Bacos. Ens havíem quedat amb la història que t'anomenen com a responsable d'una tasca que tu no dominaves,
però sí que almenys tenies que posar el sentit comú i el rigor, suposo, de tot el que havies adquirit amb la teva etapa de monjo.
Sí.
Què fas a Bacos?
Vaig poder escollir, doncs, la gent, la gent que hi havia per allà de la bord de Ros sensat, i varen fer un grupet.
Varen fer un grupet.
Estem posant bé el micròfon que el Ramon l'ha mogut. Se sent bé ara? Perfecte, perfecte, Ramon.
Hem dit allà que l'has d'acostar.
Ja està, ja està, ja està.
Vinga, parla, parla, Ramon.
Estem amb la Bacos.
Estem amb la Bacos.
Doncs mira, va tenir molt èxit perquè de seguida, de seguida, l'agència,
s'hi van apuntar de seguida, els mestres, com que fèiem, va coincidir el començament de Bacos
amb l'escola de mestres que es feia, ja, sempre, cada any, es feia una trobada de mestres.
I una trobada de mestres que era de mil, mil mestres.
i va arribar, al final, a les set mil mestres.
I era una cosa que, evidentment, la policia anava de bòlid.
Jo, que estava, no diria d'arròs sensat,
des de, des de, com, per, des de, diríem, la cooperativa de Bacos,
doncs, estava molt fijat a arròs sensat
i feia feines d'aquestes de, de, de, de relacions públiques
per evitar problemes i per solucionar problemes.
O sigui que, allà, arròs sensat, primer vaig fer això.
Després, hi va haver un moment que, arròs sensat,
la persona que mantenia arròs sensat econòmicament,
un dia va voler assistir a una reunió per veure què pensaven els mestres,
i la junta de les relacions ensat es va reunir amb en Jordi Pujol
i va ser una, una, una reunió tempestuosa.
Perquè...
Segur, segur que en Pujol d'hauria renyat, d'hauria dret.
Jo diria que tots els mestres eren, o eren de socialistes,
o eren del sud, o, o, o eren de més enllà encara.
Amb el carinyo que tots sabem, el Pujol que tenia a les comunistes i socialistes.
No, doncs, doncs, davant d'això,
davant d'això va dir prou, deixo de donar diners.
Mantenia, ell mantenia arròs sensat des de l'any 65 fins al 68,
va mantenir Nora Sonsat.
I sortint d'aquella reunió, va dir a la Marta, Marta,
Marta, deixo de donar diners, per tant, ja us arreglareu.
I com va continuar funcionant, Rosa Sonsat, sense la porta que la minta al Pujol?
Van dir, Ramon, la cooperativa, ja fa un any que funciona, ja funciona.
Ja estàvem encaminades.
farem una fundació per anar a buscar diners.
Artur Martorell, no?
I vam fer la fundació Artur Martorell,
i vaig ser el director durant deu anys,
i vaig fer de tot.
Perquè vaig veure, des dels ministres,
a tots els directors generals,
en feia una quantitat enorme,
anàvem buscant llistes de gent,
vaig anar a veure, entre altres,
vaig veure els pintors,
en Tàpies,
de seguida,
ens va fer una litografia
i ens va portar totes 100 les litografies firmades.
Gratuïtament.
Gratuïtament.
I com això...
Bon detall.
Així és com es va formar en un país.
i a fer llibre,
mira, ara no em surt el nom,
l'altre, l'altre, l'altre...
Miró.
A Miró.
A Miró, vaig anar a veure una vegada
i també ens va fer un donatiu
i un llibre que havia editat
el vam repartir a totes les escoles.
Sí, jo em vaig fer d'una mena,
des de Rosensot,
de contactes amb una sèrie de gent
de tot tipus,
però a base de llistes,
i anar a buscar noms,
perquè a col·laboració fèiem informes
sobre el que fèiem,
els hi proposàvem
que col·laboreixin,
i si s'hi van tenir molts col·laboradors,
jo es pot dir que vaig salvar
la situació econòmica d'error sensat.
Fantàstic.
Sí, gràcies a Abacus
i a la Fundació,
que era la que promovia l'entrada d'ingressos.
I vore'ns.
Mira, Ramon,
és tot tan interessant.
Deixem-ho aquí
per un proper programa,
perquè ara el que ens resta del programa
vull parlar amb la Rosa Maria,
perquè és la millor manera
que pugueu tornar,
perquè hi ha tantes coses d'on patir,
a explicar que se t'han quedat a la memòria,
i que crec que és molt interessant
pels urgents
i per nosaltres mateixos,
els que fem el programa,
que ens continuïs explicant
part de la teva vida,
que és molt interessant.
I ara tornem a la Rosa Maria.
Rosa Maria,
ens havíem quedat
als contes.
El dic que
saps
relatar
una història, no?
i jo et preguntava
que d'on venia
el teu interès
pels contes.
D'on ve
el teu interès
pels contes?
Jo de petita
no me n'explicava.
D'aquí ve,
d'aquí ve,
perquè tu m'has explicat
i repeteixo
que només
en tota la teva vida
només t'havien explicat
un conte.
Sí, sí.
Que t'ho recordis, no?
La nina noreta,
una tia meva.
Però
és que a Talita
feia moltes coses.
A Talita
vaig aprendre
a fer de mestre.
Vaig treure,
i anava
a la Magisteri
de l'Església
perquè era filla única
i els meus pares
no és que tinguessin
molts diners
però la nena
doncs que vagi
a un lloc
que ho faci més bé
i bueno,
no sé si era millor
o no que a l'altre
però hi està.
Però vaig aprendre
i tothom
que vam treballar allà
vam aprendre
a fer de mestres allà
i ens ajudàvem molt
i ens corregíem
les coses
que no anaven bé.
Fèiem moltes reunions.
Cada dia
tres quarts de nou
fèiem reunió
abans d'entrar
per veure el tema del dia.
Què havíem de parlar
a les aules aquell dia?
Això cada dia.
O sigui,
i llavors
cadascú
segons petits,
mitjans o grans
ho adaptava a les classes
segons l'actualitat.
Clar,
llavors vam aprendre
de tot.
A veure,
jo dibuixar i ballar
no en sé
però vaig aprendre
una mica a cantar
perquè hi havia
teníem professores de música
teníem l'Onton Font
teníem...
O sigui,
a veure,
la Meritresa Codina
va saber recollir
la gent bona
que hi havia
en aquell moment
bona
en el sentit
aquest pedagògic
i portar-la tota
a l'escola.
Alguns no tenia diners
perquè fessin totes les jornades
però molta gent
doncs
feia unes hores allà
per guanyar-se alguna cosa
d'estudiants
i feia la carrera
a la universitat.
I això va formar...
Clar,
va ajudar a formar-nos
entre nosaltres.
Us he dit
que era molt exigent.
O sigui,
cada mes
havíem de parlar
amb la directora
i ens donar-li
les notes
que havien tingut
els nens
i de dir-te
però escolta'm,
aquest que tenia 13,2
de comprensió
doctora
com és que ara
s'ha quedat
amb 12,8?
I havies...
Ara...
Però bueno,
la cosa era aquesta,
era aquesta exigència
que de moment
a tu et costava
però és curiós
perquè no ho feies
en contra tampoc.
Com que tenies
la sensació
que anaves aprenent,
doncs ho feies
i feia informes
en diumenge,
entrevistes de pare
a les 10 de la nit
perquè si no
no les podies fer
i es va saber
es va saber
rodejar
o sigui,
l'escola aquesta
pretenia
que això és
el més complicat
que tothom
pagués segons
les seves possibilitats
i que els mestres
cobréssim
segons
les nostres necessitats.
Carai.
Llavors,
és clar,
aquesta escola
que era privada
del tot
ella va buscar
gent
i va haver
una bona propaganda
d'entrada
era època
franquista
per tant
molta gent
catalana
volia escola
en català
en costa
i lluvera
passava el mateix
i llavors va buscar
gent
per dir-ho
si és de classe
mitja alta
que poguessin
compensar
la gent
que econòmicament
podia pagar poc.
Algunes d'aquestes
mares
d'aquesta escola
són les que van ajudar
el Ramon
a buscar diners
per la
fundació
perquè és clar
si es presenta
la senyora
del
del
Reventós
a parlar
del Joan Reventós
a parlar
amb no sé qui
no és el mateix
que si presenti
una altra persona
clar
amb això
van tenir
molta vista
i moltes senyores
d'aquestes
es van voler
afegir allà
o sigui
van fer com
dos serveis
col·laborar
a la fundació
i fer que
taquessis
i ser pares
de l'escola
i llavors
esclar
això va donar
un empent
a l'escola
tot el temps
que es va poder
i vam aprendre
tots
allà
de fer de mestre
a observar els nens
teníem un psicòleg
teníem
professora de música
però de debò
que ens feia classe
ja ho he dit
abans també
amb els mestres
i allà
va sortir
esclar
els contes
havien de sortir
d'allà
no podien sortir
d'un altre lloc
Rosa Maria
continuas
amb la teva tasca
de magisteri
ets una mestra
bé
és que
mira
com
segur que torneu
depèn de vosaltres
perquè aquí hi ha
tantes coses
però tu podries cridar
perdona
a moltes mestres
que han fet això
no és singular
jo crido
a Rosa Maria Pujador
jo crido
a Rosa Maria Pujador
A
perquè és la que conec
B
perquè és la senyora
del Ramon
C
perquè és veïna
de Sant Just
i D
saps què t'ho dic?
perquè vull
que al final és
moltes gràcies
i ara escoltant-te
escoltant-te
perquè
el Joan
i el Josep
avui
sí que en renyaran
en sèrio
però
se m'estava
corregint
mentre tu estaves
parlant
m'agradaria
proposar-te
un repte
no una jovesca
tu explicaràs
un conte
amb el proper programa
el que més t'agradi
o sigui
el que sigui
més representatiu
per tu
i jo
narraré una llegenda
Josep Joan
em sembla
que m'he vingut
massa amunt
i no sé
en quin jardí
m'he posat
perquè no sé
si podré estar
a la seva alçada
en fi
tot sigui
per l'audiència
Joan
què?
què ens explicaràs
on viatjarem avui
ja veus
que impressionats
amb la Rosa Maria
i el Ramon
saps
entre nosaltres
i ara
que ens escolten
només els seguents
saps-ho millor
també
de l'entrevista
avui
per depèn
de moltes coses
és que tornaran
Joan
explica'ns coses
abans que res
Ramon
Rosa Maria
moltes gràcies
per estar aquí
per una vegada
que no té
que servir
de precedent
estic totalment
d'acord
amb el Ferran
de que torneu
crec
que hi ha
moltes coses
encara
per preguntar
moltes coses
per dir
i jo
particularment
no ho vull sentir
o sigui
que realment
bé
una vegada
té raó
alguna vegada
té raó
a part d'aquesta introducció
ben trobats
soients
ja veieu
de quin equip
em rodejo
jo em regegeixo
continuant amb el programa
ja heu vist
que avui
tenim música
de tots tipus
i menes
realment
no està preparat
però l'aparició
del Johann Sebastian Bach
perquè el mig
tampoc és cap casualitat
perquè avui
voldria parlar
d'una zona
d'Alemanya
on va néixer
el Bach
voldria parlar
de la
Saxònia
Alemana
per exemple
la Saxònia
és una part
d'Alemanya
que potser
és de les menys
conegudes
per nosaltres
això que és una part
molt maca
del país
i
m'agradaria
intentar
doncs
convèncer
els oients
que realment
val la pena
anar
amb aquests
departaments
alemanys
amb aquests
lans alemanys
que tenen
molta cosa
per veure
i molta història
per desgràcia
també tenen
molta història
que durant
la segona guerra
mundial
va quedar
molt destruïda
bé
la capital
de la Saxònia
o de la baixa
Saxònia
és Dresden
d'en parlarem
una mica
després
Dresden
no té vols
directes
normalment
amb avió
des de Barcelona
per tant
per anar
a capejar
es poden
agafar
dos vies
alternatives
Berlín
o Praga
hi ha vols
directes
són vols
relativament
baratos
o al cost
i ens posem
ja a 150
quilòmetres
d'aquestes
ciutats
tan interessants
jo prefereixo
la via
de Berlín
per una raó
molt senzilla
perquè passem
per la terra
de la reforma
boterana
o sigui
passem
per ciutats
que no
fonen
part
de la Saxònia
però que realment
van conèixer
la vida
el pensament
els escrits
del Martín
Lotero
parlem-ne d'alguna
d'elles
que és interessant
abans de res
encara que sigui
de forma ràpida
què és Saxònia
Saxònia
pràcticament
es va crear
com a mig estat
el
1806
abans
havia sigut
pràcticament
part
del reina
astrohúngar
el 1806
es crea
el
educat
de Saxònia
fins al
1918
va passar
per moltes
corrents
o sigui
Saxònia
va formar part
primerament
de la
confederació
del Rhin
després
va passar
a la
confederació
de l'Alemanya
del Nord
i finalment
va ser
un dels 25
estats
de l'imperi
alemany
abans
ja ho he dit
que formava part
del Sacre Imperi
en romà
i germànic
la forma de
govern
era una monarquia
constitucional
ja en pensem
que l'Alemanya
ja sabem que l'Alemanya
es funda com a país
el 1871
per tant
en principi
abans
eren
educats
estats
Saxònia
era un d'aquests
quasi tots
aquestes parts
de l'Alemanya
al principi
tenien una figura
curiosa
perquè nosaltres
la coneixem molt poc
que és la de príncep
o vector
això va passar
a Saxònia
va passar a Baviera
va passar
a Berlín
o a Brandenburg
o a Prússia
i aquestes figures
a poc a poc
es van convertir
en reis
de cada un
dels departaments
o de les terres
que dominaven
simplement
com a curiositat
l'últim
rei
o príncep
o vector
de Saxònia
era un senyor
que es deia
Frederic August
III
de Saxònia
el 1918
a l'acabat
la primera guerra mundial
i mitjançant
el tratat de Versailles
desapareix
Saxònia
com estat
semi-independent
i passa a formar
part de la república
de Weimar
a partir d'aquí
ja el coneixen tots
a la caiguda
de la república
va formar part
de l'estat
gilberià
el 1949
és un dels territoris
de la república
democràtica
a la mana
i a partir
de la unificació
el 1991
fora part
de la Alemanya
unificada
de la república
federal
de Alemanya
com he dit
la forma més interessant
d'entrar
a Saxònia
és anar
per Berlín
perquè el primer
que trobem
és una ciutat
molt important
pel tema
del luteranisme
que és
Wittenberg
Wittenberg
Wittenberg
era pràcticament
era pràcticament
on vivia
sempre
el príncipe
l'actor
ja va començar
un dels primers
que es deia
Frederic I
el savi
i és on
en Martín Utero
es va establir
el convent
de Saragustí
aquest convent
i a l'església
de tots els anys
que està dins
del poble
dels actors
és on
el reformador
va publicar
amb les famoses
95 tesis
del protestantisme
el 1517
ja sabeu
fent-ho
de forma
molt ràpida
que estava
en contra
de les indulgències
papals
que es donaven
amb molta facilitat
estava en contra
del poder terrenal
del papa
de la corrupció
del nepotisme
tot el que passava
una mica
a Roma
i als estats
pontificis
tot això
i això va provocar
lògicament
que tingués
una crisi
molt forta
en l'església de Roma
i que es fundés
una corrent nova
del cristianisme
que en aquells moments
va ser el boteranisme
aquesta ciutat
per tant
és absolutament
visitable
perquè ja
es conserva
tota la història
d'aquesta
revolució
que va suposar
la reforma
protestant
a Wittenberg
hi ha també
la casa
del Martín Uter
amb aquesta casa
es conserven
més de mil peces
originals
de la seva època
manuscrits
cartes
llibres
impresos
va ser tot un cop
a l'església de Roma
ja ho he dit
continuant aquesta ruta
la ruta encara
sense arribar a Saxònia
ens trobem
a una altra ciutat
que també val la pena parar
Torgau
Torgau
és una altra ciutat
ara ha crescut
moltíssim
abans no era tan important
però bueno
o sigui
realment
tot Torgau
està ple
de monuments
de dedicatòries
de legendes
de veritat
sobre la vida
del Martín Utero
i la seva reforma
una altra ciutat
una altra ciutat
que és Erfurt
Erfurt és la capital
de Turingia
actualment
a Erfurt
el Martín Utero
es va
esdevinger monja
allà va ser
el van
l'han donat
tot això de monja
amb un dels monestirs
agustinians
que hi havia
en aquesta ciutat
més
Eixenac
Eixenac
en certa forma
per què és important
Eixenac
per què és on mor
en Martín Utero
per què és on tradueix
l'antic testament
a l'Oiamany
i això
anem al principi
de la conversa
i per què és el bressol
i el lloc de naixement
d'en Jógen Sebastián Bach
bé
arribem a la capital
arribem a Dresden
Dresden té moltes coses
a veure
però pensem que Dresden
va ser una ciutat
que la nit
del 13 al 14 de febrer
de 1945
Bombarders
Van Castor
de Barraf
van llançar
més de 1.182
tones
de bombes incendiàries
i més de 1.478
bombes exclusives
això vol dir
que la ciutat
o com a mínim
del centre de la ciutat
no va quedar
absolutament res
tot va quedar
destruït
i que es calcula
abans donaven
més xifres de morts
els nous historiadors
ja parlen de menys
però es calcula
que van haver
directament
dos bombardejos
entre 18 i 25 morts
va destruir
el 60%
de la ciutat
i aleshores
una pregunta
que s'han fet
tots els historiadors
és
Dresden
era
una ciutat
objectiu
per les seves fàbriques
per la seva potència militar
perquè hi havia camps
sempre que no
però clar
estàvem ja al final
de la guerra
i suposo que ja
va ser un altre càstric
que la població civil
de cara
que els alemanys
ja es rendissin
quasi quasi
això és molt polèmic
perquè ja hi ha gent que sí
hi ha gent que diu que sí
que ja hi havia camps a mà
etc.
no està demostrat
per tant
és un enigma
de la història
i de la recent història
en aquest cas
com ja sabem
continuant una mica
per aquí
a Dresden
hi ha moltes coses
començant per la catedral
o per altres o l'actors
em salto una mica
el que es pot veure
perquè això realment
en qualsevol dia
ho trobarem
i aleshores
m'interessa a mi
dir els llocs principals
sense exactament
què hi ha en cada ciutat
una altra de les ciutats
ja
em pren
Saxònia
és la ciutat de Meyssen
suposo que Meyssen
us sonarà
perquè és una de les
capitals de la Porçavana
la Porçavana
més maca que hi ha
en aquelles terres
és Porçavana de Meyssen
hi ha quantitat
de palaus de Bessona
que estan treballats
i estan adornats
amb aquest tipus de Porçavana
una altra ciutat
que tampoc es pot perdre
perquè és molt curiosa
és una ciutat
de Gorowitz
Gorowitz té un nom compost
Gorowitz
Zorzebeck
per què?
bueno perquè Gorowitz
té una història
molt curiosa
li diuen
la perla
de la Baixa Silècia
i és conegut
perquè és el Hollywood alemany
o sigui
en aquesta ciutat
es van fer
una quantitat de pel·lícules
que en principi
ens poden sonar
a tots
perquè n'hi ha moltíssimes
per posar exemples
doncs
us en diré algun
que ho vaig apuntar per aquí
però ara ho tinc a buscar
doncs bueno
és igual
em diu Ferran
que em salti
de les pel·lícules
he de continuar
una altra ciutat
importantíssima
també
Chemnitz
Chemnitz
és l'antiga
Kark Marx
estat
hi ha l'estàtua
d'en Marx
allà
hi ha una església
que està
impressionant
i té molta història
té el bosc
patrificat
que és una meravella
perquè és un bosc
absolutament cremat
que es conserva
la meravella
i està allà
continuem
ja acabo
Gòlditz
Gòlditz
aviam
a Gòlditz
també
si algú recorda
pel·lícules
dels alemanys
Gòlditz
hi havia
una presó
castell
on tancaven
els presoners
aliats
i va haver
un joc de taula
molt famós
en aquella època
que es deia
o en aquella època
no
a la nostra època
de joves
que era
la fuga
de Gòlditz
doncs
d'aquí una mica
la importància
del castell
que hi havia
allà
i tot això
l'Eixip
l'Eixip
aviam
de l'Eixip
que es pot dir
l'Eixip
curiosament
no va patir
tant com Dresden
això que l'Eixip
tenia moltes coses
importants
de l'Eixip
podríem parlar
molt també
perquè està
ben conservada
fins com Dresden
ha estat en nou
a l'Eixip
no
però sobretot
l'Eixip
és important
per la seva universitat
sí
la universitat
en aquesta ciutat
és de les més antigues
i de les més importants
d'Europa
i és important
també
perquè en principi
hi ha
el mercat
la fira
el mercat
o la fira
més antiga
de tot el que és
la Alemanya actual
acabant
una mica
també
perquè no podem evitar-ho
la relació
amb la llengua
en aquesta zona
es parla
a molt pocs llocs
una llengua
que es diu
el surap
el surap
és una llengua eslava
es parla una mica
als estats
d'en Brandenburg
i de Saxònia
sobretot
a la ciutat
de Cotbus
es calcula
que a Cotbus
la poden parlar
unes 15.000 persones
i bueno
en certa forma
què passa
és una llengua
similar
al cervo croat
està dividida
en dos
entre cometes
alfabets
a l'alp
surap
i el baix
surap
no hi ha
una unitat lingüística
en principi
actualment
és
coeficial
a la zona
o l'espara
una miqueta
cosa que no havia sigut
ludipèdia
té
una versió
en surap
vol dir que una certa
importància
agafat
o s'ha defensat
aquesta llengua
i per acabar
simplement dic
que aquesta llengua
està en parell
d'extinció
i per acabar
una cosa
que hem parlat avui
i que serà
parlant-ho d'aquests dies
visuem
doncs
tenim un bon exemple
a casa nostra
de l'extinció
de les llengües
gràcies
Josep
tu mateix
ja veus
molt bé
sí
sí
avui tenim el nivell molt alt
l'altre dia vam parlar
dels poços d'en Xifrer
i avui parlarem
doncs
del senyor
que els va fer construir
els poços d'en Xifrer
era un edifici singular
per fora i per dins
amb elements
que poden portar
doncs
a confusió
talment com l'home
que el va fer construir
en Josep
Xifrer
i cases
va ser un negré
tothom ho sap
o tothom ho diu
si no dic més coses
d'això
vull deixar clar
que no és perquè vulgui
blanquejar-ne la figura
ni que
quan aquest senyor era català
passem per damunt
és perquè
hi ha molt poca
molt poca cosa
a l'abast
estic fent recopilació
perquè és un tema
que l'he trobat
molt interessant
i darrerament
doncs
se n'han fet
inclús conferències
aquí a Barcelona
i tal
i ho estic seguint
quan sàpiga més coses
les diré
perquè tampoc no vull dir
ara una llista de noms
perquè cada bo
agafarà el que li interessarà
mira aquest
tant que semblava
que era d'aquí
i mira la família
i en el fons
ell no té la culpa
jo si hagués tingut
un rebessable i negré
segurament seria més ric
i potser seria ara
marquès de no sé què
però espero que pensés igual
sobre el tema
són coses
no?
bé
anem al senyor
Xifré
el senyor Xifré
Josep Xifré i Casas
neix ara anys de mar
el 1777
i el bateix en el dia següent
que era una cosa molt normal
que es feia en aquella època
que hi havia molta mortalitat infantil
van ser sis germans
i dos ja van morir de petits
era una família
en principi acomodada
el seu pare Navilié
tenia quatre vaixells
i dos els van esfonjar
els anglesos
en una de les moltes guerres
que tenien
amb el estat espanyol
i això va provocar
la ruïna de la família
aquest bon senyor
es va
es va tenir que anar-se
enmig amagat a Càdiz
i va morir
al cap d'un any
el pare d'en Xifré
i ell als 21 anys
agafa i se'n va
cap a Amèrica
perquè estava fart
que els creditors
de la família
anessin perseguint
i no li deixaven
no li deixaven fer res
a Cuba
va fer
va fer fortuna
i entre ell
i el seu germà
van aixugar
els deutes
del seu pare
perquè la família
que havia quedat ara
ens poguessin viure
tranquils de moment
és una vida
de pel·lícula
a dir
troba feina de peó
a una fàbrica de mobles
els esdeveniments
de l'època
independència americana
pèrdua de les colònies
la guerra del francès
aquí
fan que tot allò
sigui com una mena de niu
per fer negocis
per fer contraband
tracta de negres
també
el que havíem dit
etcètera
i juntament
amb el seu germà
Domènech
que ell estava
a Buenos Aires
són els dos
que van liquidar
els deutes familiars
ell després segueix
comerciant
fabricant
d'oberia
propietari de plantacions
sucre
cafè
neveix ells
exporta cafè
sucre
pells
aiguardent
rom
fa una fortuna
increïble
acaba fent de banquer
sense serna
i llavors
a poc a poc
va diversificant
els negocis
cap a Estats Units
des del 1812
fins que el 1823
ja té més negocis
a Estats Units
que a Cuba
i ell se'n va
cap allà
s'estableix a Nova York
el número 843
de Greenwich Street
molt a prop
de Broadway
o sigui que és un lloc
que era allà
aleshores
ja era el rovell de l'ou
i ara ho segueix sent
el 1818
es casa
amb la filla
d'un dels seus socis
un ric comerciant
d'origen irlandès
que el va ajudar molt
al començament
en les seves activitats
a Nova York
segons la pàgina web
de les Domíniques
de la presentació
aquí a Espanya
és una comunitat
d'origen francès
que es va fer càrrec
de l'Hospital d'Arenys
quan en Josep Xifré
quan va tornar
va apagar
de la seva butxaca
tot aquest hospital
i després
les va posar
aquesta comunitat
de monges
al front de l'hospital
diuen que
aquest senyor
i ho expliquen
sense posar-se a vermelles
en agraïment
al seu soci
es va casar
amb la seva filla
la senyoreta
Judit Downing
de 17 anys
aquest senyor
tenia 41
quan es va casar
és un senyor
ja diuen
que es de bien nacidos
ser agradecidos
tant les monges
que els va posar allà
com aquest bon senyor
que va ser molt agraït
amb el seu soci
van tenir un fill
en Pepito
que va ser en Josep
li deien Pepito
Josep Xifré
i Downing
aquest bon senyor
es va dedicar
després a mantenir
la fortuna familiar
que li va ser molt fàcil
tornem a Nova York
ell
s'integra molt
a Nova York
accionista
en diversos bancs
negocis
nobiliaris
arribarà a ser president
de la cambra
de navegació
i cabotatge
de Nova York
vull dir que era una persona
com diríem ara
totalment integrada
tot i així
doncs no li va servir
de gaire
perquè després
va venir
el president Monroe
amb la seva
amb la seva doctrina
que porta el seu nom
que podem resumir
com allò
d'Amèrica
pels americans
i van començar
a posar traves
a tots els estrangers
i això va fer
que aquest bon senyor
decidís
doncs tornar
cap a
Barcelona
doncs
Amèrica
per als americans
ells roda el món
i torna al món
no va anar directament
a Barcelona
perquè
la seva dona
no li feia gens de gràcia
tenia un odi especial
per Barcelona
amb una certa raó
perquè en aquells moments
Barcelona estava
dintre de les muralles
molt
atapeïda de gent
molts sorolls
molt espudors
una persona que havia viscut
en un lloc modern
a més
amb molts calés
i
venint
d'Amèrica
en el sentit general
que allà
l'Amèrica
els te mangi
les distàncies
són molt diferents
a les que tenim a Europa
doncs això semblava
que estigués
en un país de miniatura
i això
aquesta bona senyora
doncs va decidir
doncs no
no viure a Barcelona
i es va quedar a París
amb el seu fill
finalment
la xica torna a enxifrer
segueix amb els seus negocis
la casa
els poços d'enxifrer
que havíem parlat
té cases
a comprar
altres immobles
al carrer nou
de la Rambla
hem de pensar
que aquest bon senyor
quan torna aquí
després d'haver estat
30 anys
a l'estranger
torna amb un capital
de 30 milions
de pessetes
de l'època
eh
clar
aquest home
ha fet un milió
per any
és molt difícil
pensar que honradament
puguis fer
una fortuna així
aquí ho deixo
amb aquest aspecte
però realment
la seva dona
aquella nena
de 6 anys
ja en té 30
i llavors
aquesta
no vol viure a Barcelona
es queda
es queda
definitiva
es queda
per París
allà
doncs
alterna amb l'altra societat
intel·lectual
parisenca
des de Napoli III
Eugenia de Montijo
músics
escriptors
etcètera
etcètera
es diu que va ser
la inspiradora
de Flaubert
amb qui era
una mica més camida
per escriure
en Adam Bovary
o de l'Òpera Carmen
amb el llibret de Marimer
i música de Viset
en resum
sembla que era
aquesta senyora
això va passar
això va passar
molt bé
en tots els sentits
però malgrat tot
no va abandonar
els seus esports
el 1840
van legitimar
la seva situació
segurament
s'haurien casat
morrits protestants
als Estats Units
i es van casar a Roma
i la senyora Judit
va passar a dir-se a Júlia
i els tres darrers anys
de la seva vida
sí que els va passar aquí
amb una torre
que havia comprat
i edificat
el seu marit
a prop del Guinardó
si ja la situéssim al mapa
estaria
doncs
davant per davant
de l'Hospital de Sant Pau
i la porta principal
quedaria
a dintre
de la porta d'entrada
de l'Hospital de Sant Pau
un cop mort
ha mort aquest senyor
ella torna a París
i la fa
la continuació de vida
i ella i el seu fill
estan enterrats
al cementiri
de Pierreixers
a París
els últims 25 anys
de vida d'enxifrer
són semblants
als anteriors
fets aquí a Barcelona
no para
d'invertir
el 1841
impulsarà
la creació
de la caixa
d'estaldis
i Montepietat
i en serà
el primer president
també ajudarà
a la creació
del Banc de Barcelona
gairebé
financiat
en la seva
trallada
amb capital indiano
amb tot el que això vol dir
ajudarà
al desenvolupament
de ferrocarrils
dreçanes
ports
ponts
canals
carreteres
rebutjarà més d'un cop
ser alcalde
de Barcelona
però sí que serà
en serà
conseller de la ciutat
i també diputat
de les Corts
i serà membre
de diverses institucions
com ara
Foment del Treball
o l'Institut Agrícola
de Sant Isidre
ajudarà
amb el Narcís Montoriol
a finançar
els seus experiments
amb l'Ictíneo
i també
les investigacions
de Maria Coví
sobre la frenologia
una pseudociència
ara ja desestimada
que intentava
vincular el caràcter
i la personalitat
de la gent
segons la forma
del seu crani
per resumir una mica
doncs
de què era la frenologia
va comprar
els terrenys
aquí
on va edificar
la torre
avui desapareguda
i no va oblidar
el seu arenys
de tal
on hi va edificar
un hospital
del que ja hem parlat
abans
quan parlàvem
de les monges
va ser constat
pels mateixos arquitectes
que van fer
els famosos porxos
i actualment
és propietat
de l'Ajuntament
i ell està destinat
a dependències públiques
en aquest edifici
el seu fill Pepito
hi feu construir
un penteó
on foren traslladats
solemnament
les seves despulles
cinc anys després
de la seva mort
doncs bàsicament
tot això
és una mica resumit
de la vida
d'aquest bon senyor
que va fer
de tot
de tot
no li van acabar
d'agrair prou
tot el que va fer
als Estats Units
perquè fins i tot
va col·laborar
amb un canal
que encara figura
que encara
un canal
que encara
està
en actiu
ara ja només
és pràcticament
turístic
turístic
però en aquell moment
el canal Hudson-Haire
era una infraestructura
clau
per portar
matèries primeres
amunt avall
de Nova York
cap a
altres parts
del país
amb totes aquestes coses
dèiem això
una Barcelona
entre muralles
doncs
aquella bona dona
la seva dona
no li agradava gens
aquesta estimada Barcelona
que a mi m'agrada
doncs explicar
i saber-ne
i saber-ne coses
però ja dic
és natural
que ella venint
venint de fora
li semblés
que això
era un cau
immens
i tenia
disortadament
li hem de donar
la raó
perquè aquestes muralles
de Barcelona
doncs
ens les han fet
per castigar
la prova és que no queda
pràcticament res
de les muralles
perquè ningú ha tingut
cap interès
de conservar-les
haguessin pogut conservar
per exemple
el portal de Sant Antoni
que és per on entraven
les autoritats
quan venien
quan venien
a Barcelona
vinguessin pel camí
que vinguessin
si quan venia
rodejaven
i ens entrava
pel portal
de Sant Antoni
però totes aquestes coses
doncs
la gent
no hi tenia
cap apreci
a les muralles
de Barcelona
perquè eren
per castigar
estaven constrangits
allà dintre
per un cantó
teníem la ciutadella
i per l'altre cantó
teníem
Montjuïc
per la senzilla roca
els canons
de l'època
no cobrien
tota la ciutat
quan els canons
ja van ser diferents
llavors va ser
quan el general prim
com que ja des de Montjuïc
ja dominaven
la ciutat
va donar
a la ciutat
els terrenys
de la ciutadella
sinó de què
tot això
és una sèrie
de coses
que bueno
que de mica en mica
fa que això
si vols veure
algun tros de muralla
has de buscar-la
com a curiositat
si aneu al carrer
al carrer Palai
al final
hi ha l'ascensor
que et baixa
cap al metro
si quan aquells
tres segons
que baixa l'ascensor
mires de cara
mires de cara a la paret
aquelles pedres
que es veuen
és el que queda
de la muralla
que passava
pel terreny
el que abans
era l'avinguda
a la llum
no
no no
és quan
sí
és per aquella zona
però vull dir
quan baixes per allà
aquelles parets
que es veus
darrere
l'ascensor
aquells tres segons
que dóna la baixada
doncs és això
bueno
doncs això
és una mica
tot el que hem dit
del senyor
Xifei
perdó
el Pepito
digue'm
el Pepito
el seu fill
es va dedicar
a col·leccionisme
i a mantenir
i a mantenir
doncs els calers
de la família
perquè 30 milions
de setes
que devan seguir
augmentant
els anys
és perquè tranquil·lament
els vagis
gastant
en principi
fins aquí
podem
deixar-ho
com sempre
Josep i Joan
històries interessants
recordeu quan es pensava
abans de l'assistència
a internet
que la causa
de l'estupidesa humana
i col·lectiva
era la manca
d'accés
a la informació
us recordeu
bé
doncs no era això
la realitat
supera la ficció
l'estupidesa humana
l'estupidesa humana
l'estupidesa humana
l'estupidesa humana
l'estupidesa humana
i l'estupidesa humana
i el final de l'estupidesa humana
l'estupidesa humana
l'estupidesa humana
que avui
i considero que l'estupidesa humana
l'estupidesa humana

la final de l'estupidesa humana
sí que m'agradaria
no és que m'agradaria
és que avui
fer un record
a un net
seu
que també
i els sàvis
estan aquí
que m'agradaria
portar
el programa
i si ho vols
i vosaltres torneu
que vingui ell
també
el seu net
és un jugador
de futbol
que es diu
Sergi Rosanes
i Moragas
té 20 anys
des dels 10 anys
que està en el Barça
als suyents
els agradi
o no
el futbol
us asseguro
que portar
dels 10
als 20 anys
en el Barça
i que ara
el renovin
fins al 2023
és que
té que ser molt bo
la premsa
ja ja sou
com a titulars
que fins fa un any
li deien
que era
el guerrero insaciable
de la Masia
diaris esportius
d'aquí
de Catalunya
un altre deia
que era el bombero
que podria apagar
l'incendi del Barça
en el lateral
però com sempre
la vida
la sort
influeix
i el Sergi Rosanes
té mala sort
amb les acions
fa un any
un any llascats
va tenir una l'obsessió
a l'espatlla
es recupera
i el dia
que
torna a ser titular
li faltaven 3 dies
per fer 20 anys
jugant un partit
la seva tornada
a l'equip titular
contra l'Olot
es trenca el crevoat
i el manisc
mala sort
però
tornarà a ser bo
eh que sí
moltes gràcies
fins al proper programa
són les nou
aquí comença
el futur
el futur de la música
el club
i el futur
1