Title:

Depo(t) Reflecting Boijmans: art, arquitectura i documental com a aventura — conversa amb Sònia Herman Dolz

## Resum executiu Una conversa àgil i apassionada amb la cineasta **Sònia Herman Dolz** al voltant del seu documental 2023, *Depot Reflecting Boijmans* (sobre el nou dipòsit del Museu Boijmans Van Beuningen, Rotterdam). El programa ressegueix la gènesi formal i musical de la pel·lícula, els seus paral·lelismes històrics amb imatges d’arxiu dels anys 30, i el seu to de **pel·lícula d’aventures** on l’arquitectura, l’art i el cinema es conjuguen en una «**sinfonia**» visual i sonora. > "Es una sinfonía entre el arte y la arquitectura y el cine" Al tram final, s’estableix un pont amb l’obra primerenca de Dolz —el documental de 1999-2000, *This Is Me (Yo soy así)*, sobre la Bodega Bohemia de Barcelona—, i es recupera una cita d’**Oscar Wilde** que sintetitza la mirada de l’autora sobre l’art i la vida. --- ## Context i disponibilitat • Presentació al **DART — Festival de Cinema d’Art** (Barcelona), amb projecció als Cinemes Girona i selecció a la plataforma **CaixaForum+** (visionat gratuït amb registre i subtítols en català/portuguès). • La pel·lícula ha rebut el **Premi del Jurat** al Socially Relevant Film Festival (Nova York), destacant la seva rellevància social en la democratització de l’accés a l’art. --- ## Temes principals tractats ### 1) Un documental que juga com una aventura • To sorprenent i **juganer**: complicitat entre l’arquitecte (Winy Maas) i el director del museu (Sjarel Ex), retratats com a “dos nens” que s’atreveixen amb una idea gegantina. • Rebutja el tòpic d’“arquitectura = avorriment”: ritme viu, humor subtil i **crèdits cantats** que ja marquen l’originalitat musical i narrativa. > "No dejar que nadie se duerma" ### 2) Metodologia: sense guió, amb muntatge- brúixola • **Sense guió previ**: punt de partida clar i obert a la sorpresa, deixant que la realitat dicti el relat. • Muntatge com a «**trencaclosques sense tapa**»: dosificar, col·locar cada escena on toca i saber descartar plans que “no transmeten”. > "Sé que solo puede encajar de una manera… pero ¿cuál es?" ### 3) Dues èpoques en diàleg: 1930s ↔ 2020s • Integració d’**arxiu en B/N** (1930–35) de la construcció del museu i material actual del **dipòsit reflectant** (2023), amb muntatges alterns memorables (vidres, cobertes, inauguracions). • Dues parelles paral·leles: director + arquitecte (ahir i avui), i dos edificis “com **guants**” que protegeixen la col·lecció. ### 4) Música i espai sonor • Partitura de **Paul M. van Brugge**: dels **crèdits cantats** a la seqüència d’“embalatge curós” amb una atmosfera hipnòtica, quasi *fluxus*. • So i eco del dipòsit buit que modelen converses espontànies entre director i arquitecte. ### 5) Estil visual i narrativa • Evita el *talking head*: informació a través d’accions, converses naturals i posada en escena; **imatges-reflex** del revestiment mirall i moments fugaços (patinadora, dansa de reflexos) que suggereixen més que no pas expliquen. • Autocrítica honesta: l’arquitecte assenyala un volum tècnic al terrat que “no queda bé”. ### 6) Obres i referents • Col·lecció de primer nivell (Kandinsky, Magritte, Warhol, Dalí, Miró, Mondrian, Bacon, Durero, Piranesi…). • “Running gag” amb l’obra de **Maurizio Cattelan** (el forat al terra i el seu doble al dipòsit), i instal·lació lumínica de **Pipilotti Rist** (liri/“ovari” gegant que projecta imatges). • **Piranesi** com a eco visual: escales impossibles reimaginades; una pilota que cau pel nucli d’escales culmina en un gest lúdic a l’exterior. --- ## Moments destacats del podcast • Crèdits cantats en neerlandès on els noms de l’equip esdevenen música. • Descripció del dipòsit: cilindre mirallat, bosc al terrat, accés públic a magatzems i tallers. • Debat sobre **difusió**: sense “gran nom-ganxo”, la pel·lícula creix per **boca-orella** i sorprèn especialment públic jove. • Pont amb *This Is Me (Yo soy así)* i la Bodega Bohemia (1999–2000), reivindicant la memòria cultural de Barcelona. > Oscar Wilde: "És a través de l’art —i només a través seu— que podem assolir la perfecció; a través de l’art —i només a través seu— que podem protegir-nos dels sòrdids perills de l’existència real." --- ## Per què veure-la • Perquè transforma un “documental d’arquitectura” en **cinema d’aventures** i **sinfonia** visual. • Per la seva **integració modèlica d’arxiu i present**, i un **muntatge** que captura coincidències feliços com a motor narratiu. • Perquè democratitza l’accés a la col·lecció i els processos museístics: *veure com es guarda i es cuida l’art també és art*.

['documental', 'cinema d’art', 'arquitectura', 'Depot Boijmans Van Beuningen', 'Rotterdam', 'DART Festival', 'CaixaForum+', 'crèdits cantats', 'Paul M. van Brugge', 'muntatge', 'arxiu 1930s', 'Winy Maas', 'Sjarel Ex', 'Pipilotti Rist', 'Maurizio Cattelan', 'Piranesi', 'col·lecció museística', 'embalatge d’obres', 'façana mirall', 'bosc al terrat', 'democratització de l’art', 'Socially Relevant Film Festival', 'Barcelona', 'Bodega Bohemia', 'This Is Me / Yo soy así']