Title:

Greta, Shadow i comèdia italiana; Jess Franco a debat; Especial Ovidi Montlló: cançons, filmografia i memòria

## Panorama general del programa - **Bloc 1 — Novetats i crítiques de cartellera**: destripatge de Timadores compulsivas (The Hustle), recomanació del documental Llámale Jess i debat sobre *Jesús Franco*; crítica de Greta (Neil Jordan) i de Shadow (Zhang Yimou); píndola sobre el curt Cacau i Nata; focus en documentals d’art al Verdi (Klimt & Schiele, i Van Gogh); i dues comèdies italianes recents amb bona acollida. - **Bloc 2 — Especial Ovidi Montlló**: introducció musical amb peces sobre *Vicent Andrés Estellés*, repàs extens de la filmografia d’Ovidi (amb **Furtivos** com a fita major), context polític i cultural dels 80, i tancament amb "M’aclame a tu". --- ## Novetats i crítiques (Bloc 1) ### Destripatge: Timadores compulsivas (The Hustle) • Valoració: **una de les comèdies més fallides dels últims anys** per falta de ritme i d’humor efectiu. • Remake femení amb Anne Hathaway i Rebel Wilson: tòpics de "parella desigual" que no funcionen. • Es vaticinen Razzie Awards (inclosa pitjor parella), malgrat pressupost i segell de gran estudi. ### Documental i debat: Llámale Jess (Carles Prats) i la figura de Jesús Franco • Recomanació vehement del documental: **val la pena i es troba online**. • Temes clau: - *Doble versió* (espanyola i internacional) per burlar la censura. - Manipulacions i doblatges aliens que alteraven el sentit de les pel·lícules. - Franco com a autor contracorrent, llenguatge propi i món irreverent. • Context i militància cultural: jazz, pseudònims (p. ex. "Clifford Brown"), família il·lustre (Marías, Ricardo Franco...). • Lectures recomanades: **Memòries de Jesús Franco**; "Bienvenido Mister Cagada" (converses amb Berlanga). > "Tot això és el cinema i la resta és Jesús Franco" — frase menyspreadora atribuïda a Bertrand Tavernier, qualificada aquí d’injusta i esnob. ### Curt recomanat: Cacau i Nata — quatre generacions de dones de la Granja Viader • **Documental emotiu i clar** sobre 150 anys d’emprenedoria femenina. • Valor: memòria viva de Barcelona i d’un comerç icònic. ### Greta (La viuda) — Neil Jordan • Thriller psicològic clàssic i elegant: **fotografia i posada en escena destacables**. • Interpretacions: Chloe Grace Moretz i "Isabel Hiper" (Isabelle Huppert) en estat de gràcia. • Recomanada com a peça **convencional però notable** dins del gènere. ### Shadow — Zhang Yimou • Retorn al període històric (s. XIII-XIV) amb **estètica en grisos fascinant** i irrupcions de sang. • Simbologia del *yin/yang* (ombra/claror) aplicada a trama i personatges. • Recorda per instants a Daggers voladores (plans sostinguts, càmera lenta, planificació clàssica). • Inventiva visual: paraigües-daga com a idea d’acció marca de la casa. • **Perfecció tècnica** al servei d’una història tradicional però efectiva. ### Sèrie de documentals d’art (Cinemes Verdi) • "Klimt i Schiele. Eros i Psique" (Michele Mally, 2018): **molt treballat i musicalment excel·lent**; Viena com a protagonista; context Freud i tomb de segle. • Van Gogh (sessió de dimarts, presentat per Valeria Bruni Tedeschi): altra **recomanació forta**. • Es desestima la instal·lació de realitat virtual sobre Van Gogh. > "Deixeu-vos portar per la música" — selecció musical subratllada com a clau d’immersió. ### Comèdia italiana: dues sorpreses • "Come un gatto in tangenziale" (titulat aquí "Com un peix fora de l’aigua"): **xoc de classes** entre tecnòcrata de la UE i dona de perifèria; gran treball de guió i interpretacions. • "Dieci giorni senza mamma": **sitcom familiar** on el pare s’enfronta sol a tres fills i a la logística domèstica; funcional i molt mediterrània. • Conclusió: **renovació de la comèdia italiana** amb agudesa social i situacions reconeixibles. --- ## Especial Ovidi Montlló (Bloc 2) ### Introducció musical i Estellés • S’escolten peces d’*Ovidi* sobre poemes de *Vicent Andrés Estellés*: "Els amants", "Sonata d’Isabel" i, al final, "M’aclame a tu". • El programa evita els tòpics d’"Homenatge a Teresa" i "La fera ferotge" per **posar en valor altres joies**. > "La meua poesia em surt del cor i dels collons" — resposta d’Estellés a una senyora burgesa; síntesi de la seva poètica directa i popular. ### Filmografia d’Ovidi — fites, encerts i derivades • Inicis: aparició breu a "Fúria espanyola" (1974, Francesc Betriu). • Fita major: **Furtivos** (1975, José Luis Borau). - L’elecció (via Lola Gaos i Gonçal Castelló) i la **presència ruda i tendra** d’Ovidi. - Impacte de popularitat: després del film, "ja no podia anar al metro". • Documental clau: "La nova cançó" (1975, Bellmunt i Àngel Casas) — peça **generacional** tot i que avui es miraria amb més distància. • Altres treballs 70s: - "La ciutat cremada" (1976, A. Ribas) — aquí, valorada com a "horrorosa" però d’èxit popular. - "La siesta" (Jordi Grau); "L’obscura història de la cosina Montse" (Jordi Cadena). - "La portentosa vida del pare Vicent" (Carles Mira) — **comèdia valenciana descordada**. - "Soldados" (Alfons Hongria) — bona acollida i premi d’interpretació. - "Companys, procés a Catalunya" (J. M. Forn); "La verdad sobre el caso Savolta" (Antonio Drove). - "La Sabina" (Borau) — **problemes de guió**, repartiment hispano-anglès solvent. • 80s: supervivència i contrastos - Cadena de títols alimentaris de transició (explotació, comèdia gruixuda...). - Contrapunt de qualitat: **La fuga de Segovia** (Imanol Uribe) amb Ovidi com a Oriol Solé Sugranyes; **Héctor** (Carlos Pérez Ferrer) — possiblement **la seva millor interpretació protagonista**. - Altres: "Fuego eterno", "El pelirrojo", "Passatge a Eivissa", "La veritat oculta", "L’aire d’un crim". ### Context cultural i polític • Canvi d’època (arribada de Pujol, 1980) i **declivi de la Nova Cançó** en l’espai públic institucional. • Hegemonia d’un sector cultural "oficial" que deixa en fora de joc la protesta i la cançó d’autor. > "Este es el actor y yo soy el gilipollas" — Juan Luis Galiardo, assenyalant Ovidi, en una anècdota que subratlla el respecte dels col·legues. --- ## Idees clau - **Furtivos** consagra Ovidi com a actor de pes; la resta de carrera és **irregular** però amb illes notables. - *Jesús Franco* recuperat com a **autor singular**, més enllà del gènere i del menyspreu crític. - **Greta** i **Shadow**: dues propostes sòlides i estèticament potents en cartellera. - **Comèdia italiana** a l’alça: guions vius i sàtira social reconeixible.

['Ovidi Montlló', 'Vicent Andrés Estellés', 'Furtivos', 'José Luis Borau', 'Fúria espanyola', 'La nova cançó', 'Francesc Bellmunt', 'Àngel Casas', 'La ciutat cremada', 'Jordi Grau', 'Jordi Cadena', 'Carles Mira', 'Alfons Hongria', 'Josep Maria Forn', 'Antonio Drove', 'La Sabina', 'Jaime Camino', 'La fuga de Segovia', 'Héctor (Carlos Pérez Ferrer)', 'Greta', 'Neil Jordan', 'Chloe Grace Moretz', 'Isabelle Huppert', 'Shadow', 'Zhang Yimou', 'Cacau i Nata', 'Granja Viader', 'Klimt i Schiele: Eros i Psique', 'Michele Mally', 'Valeria Bruni Tedeschi', 'Van Gogh', 'Come un gatto in tangenziale', 'Dieci giorni senza mamma', 'Timadores compulsivas (The Hustle)', 'Llámale Jess', 'Jesús Franco', 'Bertrand Tavernier', 'Lola Gaos', 'Gonçal Castelló', 'Nova Cançó', 'Pujol', 'Convergència Democràtica']