Title:

El somni etern: Hawks vs Winner, Chandler i el misteri del xofer • Cannes 2022 • “Memoria” • Immersió en so, música i muntatge al cinema

## Tema central: El somni etern (The Big Sleep) ### Hawks (1946) vs Winner (1978) i l’esperit Chandler • Comparativa entre les dues adaptacions: **Howard Hawks (1946)** amb **Humphrey Bogart i Lauren Bacall** versus **Michael Winner (1978)** amb **Robert Mitchum i Sara Miles**. • La versió de Hawks és **més lliure però cinematogràficament magnètica**: aposta per la química Bogart–Bacall, el ritme, el blanc i negre i una atmosfera de film noir icònica. • La de Winner intenta ser **més fidel a Chandler**, però traslladada a **Londres als 70** i en color: fidelitat narrativa, però **fotografia i ambient menys inspirats** i química insuficient (Mitchum–Miles). • Chandler prioritzava **ambient i personatges** per damunt de la trama: **penombres, pluja, tristesa moral**, i el retrat d’una societat on “tot es compra i tot es ven”. > “Ara tan sols puc disfrutar per delegació.” — El general Sternwood (frase destacada que condensa la melancolia del personatge) ### Producció, muntatge i la famosa “il·legibilitat” • Història d’estrena accidentada (1944–46): **rodatge acabat el 44**, retard d’estrena, **remuntatge** per potenciar la parella **Bogart–Bacall** i retalls que **van complicar encara més la trama**. • El resultat és deliberadament **“convoluted”** (laberíntic): fascina i descol·loca; planteja preguntes constants i manté un **misteri essencial sense resposta**. > “Qui mata el xofer Owen Taylor?” — A la filmació van escriure a Chandler… > > “No en tinc ni idea.” — Raymond Chandler • El guió de Faulkner i els diàlegs respecten molt **l’agudesa verbal de Chandler**. Hawks opta per **subratllar la tensió sexual** (no tan present a la novel·la) i Winner pel **fil narratiu**. ### Personatges, diàlegs i estètica • **Química Bogart–Bacall**: peça clau de la versió clàssica. **Miles**, massa freda per al joc d’espurnes; el conjunt perd tracció. • Moments i personatges secundaris memorables (taxista, **Dorothy Malone**, **majordom Norris**, el **general Sternwood**). Diàlegs com una autèntica **esgrima verbal**. • **Blanc i negre** de Hawks com a valor estètic i atmosfèric diferencial. **Londres 70s** i el color de Winner **no fan Chandler**. --- ## Palmarès Cannes 2022 (75è) ### Premis principals • Palma d’Or: **Triangle of Sadness** (Ruben Östlund). • Gran Premi (ex aequo): **Claire Denis (Stars at Noon)** i **Lukas Dhont (Close)**. • Premi del Jurat (ex aequo): **EO** (Jerzy Skolimowski), peça amb ressonàncies de *Au hasard Balthazar* de Bresson. • Premi especial 75è aniversari: **Tori et Lokita** (germans Dardenne). • Millor direcció: **Park Chan-wook** (Decision to Leave). • Millor guió: **Tarik Saleh** (Boy from Heaven). • Millor actriu: **Zar Amir Ebrahimi** (Holy Spider). • Millor actor: **Song Kang-ho** (Broker, de **Hirokazu Kore-eda**). • Un Certain Regard: **L’Esprit** (Lise Akoka i Romane Gueret). • Quinzena de Realitzadors: **Un beau matin** (Mia Hansen-Løve). • Setmana de la Crítica: **La Jauría** (Andrés Ramírez Pulido). > Notable: **Albert Serra** es queda sense premi malgrat **7 minuts d’ovació**. --- ## Recomanació: “Memoria” (Apichatpong Weerasethakul) ### Una experiència sonora i hipnòtica • Rodada a **Colòmbia** (Bogotà i Pijao), amb **Tilda Swinton**. Cinema de **sensacions** i **temps expandit**. • Punt de partida: **un so interior** que només sent la protagonista (“una bola de formigó que cau sobre metall envoltat d’aigua”). El film desplega una **investigació sonora** i existencial. • Els **sons, la música i els sorolls** esdevenen **protagonistes**: rius, selva, espais; **disseny sonor minuciós** que condueix l’experiència. • Deriva cap a **xamanisme, memòria i pedra**: idees sobre una *memòria* enregistrada al món natural. • Requereix **ment oberta**: no és narració lineal; és una proposta **exquisida, profunda i singular**. --- ## So, música i muntatge al cinema ### El cinema mai ha estat “mut” • Des dels orígens, projeccions amb **piano o orquestra**: l’experiència sempre ha estat **sonora**. ### Música: necessitat, ús i criteri • Debat sobre si la bona direcció “no necessita música”. Experiència pràctica: **quasi sempre la música potencia** la imatge i la narrativa. • Exemple: **“Adiós, muñeca” (1975)** — tema principal de jazz d’un **impacte emocional enorme** que encapsula la **nostàlgia trista** de Marlowe. ### Lleitmotivs, “temp tracks” i alquímia amb la imatge • La **música de referència** durant muntatge pot ajudar a **trobar el to**; després el compositor n’ha de **capturar l’aire**, no copiar-la. • Ús de **leitmotivs** reorquestrats segons escena: **cohesió emocional** i variació. • Cas pràctic: un tema tipus “Iguazú” (G. Santaolalla) que, col·locat en una escena de trànsit, la **transforma** i li dóna **impuls**; repetit amb criteri al llarg del film. ### *Música diegètica* i *extradiegètica* • Definicions i **transicions creatives** (des d’una ràdio dins d’un cotxe a música que **inunda la sala**; o a la inversa) per enriquir el **punt de vista** i la immersió. ### Muntatge i intel·ligibilitat • L’objectiu del muntatge: **fer-se entendre** sense trair l’esperit de l’obra. El so (diàlegs, ambients, música) és **clau** per guiar l’espectador. • Hi ha films que **volen desorientar** (ex.: *Matrix*, *Tenet*), però el risc és caure en la **il·legibilitat**. > “A mi em paguen perquè les faci, no perquè les vegi.” — Robert Mitchum (ironia sobre la distància amb algunes obres) ### Anècdotes i drets • Records de primers anys: ús temerari de **grans autors musicals** (fins i tot **Vangelis**) sense llicències en produccions primerenques; lliçons apreses sobre **drets d’autor** i pràctica professional. --- ## En síntesi • Un viatge complet: del **film noir clàssic** i la seva atmosfera inimitable a la **fidelitat literària** setentera; del **palmarès de Cannes** a l’hipnòtica **“Memoria”**; i una **classe pràctica** sobre com **so, música i muntatge** articulen l’experiència cinematogràfica.

['Howard Hawks', 'Michael Winner', 'The Big Sleep', 'El somni etern', 'Raymond Chandler', 'Humphrey Bogart', 'Lauren Bacall', 'Robert Mitchum', 'Sara Miles', 'Dorothy Malone', 'film noir', 'majordom Norris', 'general Sternwood', 'Cannes 2022', 'Triangle of Sadness', 'Claire Denis', 'Lukas Dhont', 'Jerzy Skolimowski', 'Dardenne', 'Park Chan-wook', 'Tarik Saleh', 'Zar Amir Ebrahimi', 'Song Kang-ho', 'Hirokazu Kore-eda', 'Un Certain Regard', 'Quinzena de Realitzadors', 'Setmana de la Crítica', 'Memoria', 'Apichatpong Weerasethakul', 'Tilda Swinton', 'so diegètic', 'so extradiegètic', 'música de cinema', 'leitmotiv', 'temp track', 'muntatge', 'disseny sonor', 'Bresson', 'John Huston', 'David Lynch', 'Matrix', 'Tenet', 'Vangelis']