Title:

Estrenes, Òscars 2019 i memòria del cineclub: El carnisser de Vilnius, La favorita, Polar, Glass i l’herència de Miquel Porter

## Introducció • S’obre amb la cançó "Les floristes de la Rambla" (Miquel Porter i els 16 Jutges) i la salutació d’equip. • Absència del conductor habitual, Joan Morros (per motius de salut). Convidat especial: **Fernando Casal**, catedràtic d’Història i gran cinèfil. ## Estrenes i crítiques ### La favorita • Valorada molt positivament per la seva **posada en escena moderna** aplicada a un tema del segle XVIII. • Ús d’òptiques d’ull de peix i muntatge àgil per actualitzar un relat d’*amor i poder* que es percep com a **universal**. ### La classe de piano (francesa) • Rebutjada gairebé unànimement: **cau en tòpics**, repeteix esquemes vistos i abusa de l’emoció sobre el **fonament musical**. • Inversemblances greus (protagonista sense formació que en mesos aspira a premi mundial; habitació sense piano mentre es prepara un concurs). • Crítica al càsting i a l’ús de música: Rachmaninov (Concert núm. 2) i temes pop com "At Last" que **descontextualitzen** la trama. > "És un déjà-vu molt poc estimulant". ### Polar (Netflix) • Adaptació d’un còmic de Víctor Santos. Estètica de **macarrisme** a l’estil Guy Ritchie: acció frenètica, muntatge nerviós i "sang i fetge". • Mats Mikkelsen com a assassí a punt de retirar-se, perseguit per evitar que cobri la jubilació criminal. • Entretinguda però **excessiva en acció** i prima de contingut. ### La balada de Buster Scruggs (Germans Coen) • Pel·lícula **antològica de westerns** (capítols independents). Recupera el to Coen més juganer, amb humor negre i trams dramàtics. • Nominacions: **guió adaptat, cançó i vestuari**. ### Glass (M. Night Shyamalan) • Tancament de la trilogia iniciada amb **El Protegit** i continuada a **Múltiple**. Oda al món del còmic i reflexió sobre la línia entre **superheroi i bogeria**. • Shyamalan fidel als **girs** constants; recomanada amb reserves. Preferència per la primera entrega per major **profunditat**. ### El carnisser de Vilnius (Christian Frosch) • Drama judicial sobre el 1963 a Àustria contra un responsable del gueto de **Vílnius** (de 80.000 jueus, en sobreviuen ~600). Paper de **Simon Wiesenthal** en la seva localització. • Film **interessant**, difícil i de gran treball interpretatiu, però percebut com a **televisiu**, amb **falta de ritme** i poc compromís en traslladar la reflexió al present. • Comparada amb "Judgment at Nuremberg" (Kramer): menor potència, però bona per mostrar els **moviments polítics** que condicionen la justícia. > "La política del moment és còmplice d’una voluntat d’oblit". ## Òscars 2019: panoràmica • Any percebut com a **estrany**: menys cinema d’autor al capdavant i pes de la diversitat. • Capdavanteres: **Roma** i **La favorita** (10 nominacions cadascuna). **A Star Is Born** (8), **Black Panther** (7) – debat sobre qualitat vs. representació (resposta al #OscarsSoWhite). • **Spike Lee** (BlacKkKlansman) entra a millor director; el film suma 6 nominacions. **Cold War** aconsegueix 3 (més enllà d’"internacional"). • Curtmetratge: **Madre** (Rodrigo Sorogoyen), destacat per la seva **tensió**. • Animació: favorita clara **Spider-Man: Into the Spider-Verse** (canvi de paradigma visual), amb **Incredibles 2** i **Isle of Dogs** nominades. ## Focus convidat: Miquel Porter — pioner, cineclubs i docència ### El cinema entra a les aules • Fernando Casal relata com Miquel Porter va facilitar que el **cinema s’integrés** a l’assignatura d’Història a l’Institut Joan Boscà (finals 70). • Cicles amb clàssics: "El gabinet del Dr. Caligari", "Metròpolis", "Ciutadà Kane"… sessions de **cineclub** amb presentació, projecció i col·loqui. • Projeccions de **muda amb piano en directe**: un jove Víctor Ubiols acompanya peces com "Entr’acte" o "Ballet mécanique". > "El cinema ha d’entrar a les aules". ### Cineclubs i clandestinitat • Porter, **animador incansable** dels cineclubs (Catalunya i País Valencià), amb projeccions sovint en **espais eclesials** que oferien paraigua protector. • Anècdotes de còpies **clandestines** (p.e., "El acorazado Potemkin") circulant en plena dictadura; debats d’un nivell altíssim amb films de Bergman, Fellini, Visconti i gran cinema nord-americà. • Cas a l’Institut: cicle dels 90 anys del cinema — "Nosferatu", Marx, i **"La luna" (Bertolucci)** finalment **desaconsellada** per la direcció per motius morals (sexualitat i drogues), generant conflicte intern. ### Retrat humà i llegat • Miquel Porter: **accessible**, generós, amb **humor** constant i esperit **temerari** davant el franquisme (multes, detencions, sense autocensura). • Figura clau de la **Nova Cançó** (16 Jutges), del **Teatre Viu** (Ricard Salvat), rector a la **Universitat Catalana d’Estiu** i posterior trajecte polític a **ERC**. • **Introductor del cinema a la Universitat** i formador de generacions; moltes classes eren **obertes** i congregaven estudiants de diversos camps. > "No imposava; et donava les eines perquè tu fessis coses". • Contextualització històrica: record de **Nuremberg**, definició de *genocidi* i *crims contra la humanitat* (referència a Philippe Sands, "East West Street"), i el cas **Kurt Waldheim** com a mostra de les ombres austríaques de postguerra. ## Tancament • Agraïment a **Fernando Casal**. Avanç de la propera emissió: **Montserrat Riverola** parlarà de la creació i trajectòria de la **ràdio d’Esbert**.

['cinema', 'estrenes', 'Òscars 2019', 'La favorita', 'El carnisser de Vilnius', 'La classe de piano', 'Polar', 'La balada de Buster Scruggs', 'Glass', 'Shyamalan', 'Coen', 'Netflix', 'Spider-Man Into the Spider-Verse', 'Isle of Dogs', 'Incredibles 2', 'Miquel Porter', 'cineclubs', 'clandestinitat', 'Institut Joan Boscà', 'Nova Cançó', '16 Jutges', 'Ricard Salvat', 'Simon Wiesenthal', 'Nuremberg', 'genocidi', 'Kurt Waldheim', 'Vílnius']