Cinema sense condicions
Les floristes de la Rambla
Sembren flors a tots els vells
I si a l'estiu no les venen
Ja les vendran a l'hivern
Venen flors per a turistes
Venen flors als aïmadors
Venen flors per a les vestes
De rics, de pobres, de molt
Hola, bona nit
Esteu sentint el Miquel Porter dels 16 jutges
Un dels fundadors de la cançó catalana
Els 16 jutges, cantant una cançó magnífica
Bona nit a tothom
Les floristes de la Rambla
Estem aquí com tots els dimarts
A les 8 puntualment
Per parlar de cine
Que és un tema que ens entusiasma a tots
I que esperem que a vosaltres també us agradi
Avui no podem comptar amb el Joan Morros
Que habitualment condueix el programa
Té un, esperem lleuger, problema de salut
Que realment esperem que es recupere de seguida
I que torni a estar aquí entre tots nosaltres
Joan, des d'aquí, una abraçada
Ja veus que estem tots plegats aquí a punt
Hem començat a l'hora, o sigui, de moment ja anem bé
Tot ho fem bé
A veure, com sempre, Joan Sardà
Bona nit, salutacions al Joan
I desitjos d'una recuperació ben aviat
Molt bé, això ho recuperem
Doncs el Pep Armengol
Hola, bona nit
També m'afegeixo a donar ànims al Joan
I el necessitem i el volem ràpid
I tant, i tant, ens fa falta
I el Pol, que ens condueix i que posa les músiques
I està aquí a punt entre nosaltres
I avui tenim com a convidat
Ens fa molt de goig de tenir entre nosaltres
El Fernando Casal
Que és catedràtic d'Història
I va estar, bueno, ara jubilat
Però un entusiasta del cinema
De l'art en general i de la història de l'art
Ell des de la seva càtedra va propiciar sempre
Obrir de totes les maneres possibles
El coneixement de l'art des de la proximitat del propi art
Tant de la pintura, l'escultura, la música
L'arquitectura
Ell té una especial il·lusió sempre
Que les arquitectures es poden guardar i refer
I fer millor
I per suposat del cinema
És un entusiasta d'aquest tema
Va treballar a l'institut
Perquè aquest tema també s'obrís al coneixement
No només de la història dels llibres
Sinó la història d'un art que era nou
I que ha estat a l'art nou del segle XX
Que ha estat el cinema
Bona nit, Fernando
Bona nit, moltes gràcies per invitar-me
No conec el company vostre
Però desitjo també la recuperació ràpida
Sí, esperem que sí
Molt bé, ell ens parlarà d'en Miquel Porter
Per això hem posat aquesta cançó inicial
I del que li vingui de gust parlar
Perquè el que ens fa goig és que ens parli del que vulgui
Comencem la primera part, com sempre
Amb les estrenes que hem vist
Diem les que hem vist
A veure, jo he vist dues pel·lícules
Una que és el Castle Mirror
Com se'n diu?
El carnisser de Vilnius
De Vilnius
Que és una pel·lícula, bé, realment interessant i colpidora
Si algú més l'ha vist
Tu també l'has vist, Joan?
Sí, sí
I després he vist La favorita
Que estic molt contenta perquè també l'ha vist Fernando Casal
I que per tant m'entusiasmarà que ens digui
Com la veu i què en pensa
Bueno, a veure, jo penso que en el cinema
Sempre es diu
M'ha agradat, no m'ha agradat
És el primer que es diu, no?
A mi em va agradar molt
Em va agradar molt
Però com estava feta
Perquè està feta d'una manera molt moderna
Estava filmada en una tècnica
De l'ull, aquest, de peix, no?
Que es diu a la fotografia
Que mereix una miqueta, eh?
Bueno, i molt ràpida
De donar aquest element de modernitat
Per apropar-se a un tema del segle XVIII
De començament del segle XVIII
I a una història que podria ser de qualsevol moment
Jo penso que si aquells personatges de la pel·lícula
Que són personatges històrics que van existir
Encara que tota la trama
És una trama de ficció
Per part del guionista
D'amor i de poder
Exactament
Però aquest tema el pots traspassar a qualsevol època
Com es fa moltes vegades a l'òpera
Que es fan adaptacions d'històries del segle XV
Se disposen als anys 30 del segle XX
O que són d'aquestes
Perquè penso que és un tema universal
I, bueno, i continuaríem
Sí, continuarem
No pateixis
I el Pep, què has vist?
Tu quina voldries comentar, Joan?
Jo només en tinc una
Que és la que hem vist aquest matí amb el Pep
I que es diu, encara no està estrenada
Es diu La classe de piano
És una pel·lícula francesa
I, bé, doncs
És que no hi ha gaire gran cosa a dir
Perquè el tema
És un tema ja molt tractat
Vull dir, l'argument és gairebé el mateix
Que una pel·lícula francesa de l'any passat
Que es deia
Una razón verdadera
O alguna cosa així
Que llavors passava
La diferència és que allò passava en una universitat
I això passa en el Conservatori Nacional de Música de París
I, aleshores, és la història d'un personatge més o menys marginat
Que viu a la Benllier
Que té un futur gairebé marcat
Però que per un atzar del destí
Doncs algú, un professor, descobreix el talent d'aquella persona
I, aleshores, aquest professor s'empenya
En que aquest talent per descobrir
Vagi en un concurs
En un concurs d'excel·lència
De música clàssica és, eh?
De música clàssica, sí, sí
Però és que és una pel·lícula justament que...
Qui són els actors?
Hi ha algun actor conegut?
Els actors són uns actors que a mi no m'agraden gens
I això...
Com se diu la pel·lícula que ha hagut?
La classe de piano
Ah, sí
La protagonista és Christine Scott Thomas
Ah, doncs aquesta és molt bona actitud, no?
Sí, però a mi no...
Des del paciente inglès que no m'ha agradat mai
I el professor, diguéssim, que és l'Amberte Wilson
Un actor bastant horrorós
Un actor bastant patata
Vull dir, el seu pare, el Charles Wilson, era molt millor
El pare real de l'actor
El pare real de l'actor, sí, sí
El Charles Wilson era de tota la vida de la comedia francès
I havia fet moltes pel·lícules amb Xabrol
I amb gent així
Un actor que sempre en cinema va ser secundari
Però que era important
I aleshores, doncs justament
El motor de la pel·lícula és la música clàssica
Però cau en tots els tòpics
És a dir, el talent aquest per descobrir
Resulta que per concursar en el concurs aquest d'excel·lència
A París, doncs toca el primer moviment
Del concert per piano número 2 de Rachmaninov
Com si no hi hagués qualsevol altra música
La música que ja sortia a la pel·lícula Shine
Etcètera, no?
Vull dir que tots són tòpics
I a més a més la pel·lícula avança
No amb l'impuls de la música clàssica
Sinó que treu peces modernes
Per contextualitzar l'acció
Per exemple, surt la cançó At Last
De Leta James, que és ben coneguda
I surten altres cançons
És a dir, la raó no està al fonament de la pel·lícula
No està en la música
Està només en l'emoció
Es fa un discurs absolutament directe sobre l'emoció
Sobre qualsevol altre concepte
I per mi, doncs, ha estat un déjà-vu
D'aquells molt poc estimulant
I només penso jo que pot interessar
En un espectador que realment no tingui cap mena de prejudici
Que senzillament s'ho empassi tot
I que no sé què en penses, Pep
I què dius?
Per mi, la pel·lícula
No l'he agradat
És un Yuli
El que Yuli és a la dansa
Aquesta ho és al piano
O sigui, un xicot que...
Home, però Yuli, a la dansa
La trobàvem jo
La vaig trobar molt bona
Ves a veure aquesta
Veuràs que hi ha moltes similituds
Sí, tenim una persona
Que és el professor
O el director del conservatori
Que està empenyat
En què allà hi ha uns bimens
Com per fer un gran pianista
Tenim un noi
Que està més interessat
Amb els col·legues
De la Van Lier
I anar a fer petits furts
I tot això
Que no passa a estudiar
Quan li posen la professora
Que és la Cristina Escozomas
Tampoc hi ha una empatia amb ella
Tampoc d'ella amb ell
És a dir
Hi ha un recorregut molt similar
Tot i que aquí és fictícia
De dues formes
Jo em costa molt de creure
Que una persona que
Als cinc anys
Un pianista
Li ensenya
Una mica
A tocar el piano
No fa
Cap tipus d'estudi
Inicial
Inicial
I de tant en tant
Se'n va
A l'estació
De nord
De París
Que hi ha un piano allà
Pels que estan fent temps
Si el volen tocar
I es pot allà tocar-lo
I tal
No sap ni solfeig
Ni harmonia
Ni res
Però tot el piano
De memòria
O sigui
Aquesta persona
Que en sis mesos
La Christine Scott Thomas
Me'l prepari
Per guanyar
I la pel·lícula
És francesa
I guanya
Guanya el primer premi
Mundial
De tot el món
Mundial
Sí
Em sembla excessiu
Per exemple
Hi ha una escena
Que a mi em sembla
Un error
Garrafal
Que és que
Aquest director
Del conservatori
Per tenir-lo controlat
Li ofereix
Una
Una habitació
En el seu edifici
La típica
La típica
Xambre de bon
De
Dels edificis
De París
Perquè hi passi
Els caps de setmana
I en l'habitació
Aquella
No hi ha cap piano
Com pot estar
Un pianista
Preparant-se
Per un concurs
Internacional
Sense un piano
Els caps de setmana
Els guionistes
Hi eren
O se'n van anar
De vacances
No
És que no
O sigui
Que la trobeu
Inconsistent
Absolutament
És una pel·lícula
Que els trossos
De piano
El pianista
Que realment
Els toca
Són bons
El so
Està pujat
I impacta
I tal
Però és que
Quan sortim
De la interpretació
De la interpretació
Sí, sí, sí
Musical
L'altre és
Perquè també
L'actor
Protagonista
També
No ho fa
Més
Pol, tu què has vist?
Perdona
Un dia inexpressiu
Absolutament
Guapet
Deu ser
No?
Per això
Sí, bueno
L'enguà
El son
No s'afaita
No té
No
És invern
El Pol
Què has vist?
Què has vist?
Jo he vist
Tres pel·lícules
Ah, molt bé
Ell ens omplirà
El programa
Ah, no
Jo
El cas
Miro
Tu l'has vist
Sí, sí
Jo puc parlar
Jo a Pep també
A mi em va redar
Ja en parlarem
Ja en parlarem
No tot
És malo
En esta vida
Seré breu
En les tres pel·lícules
Perquè sí que em faria gràcia
Les has vistes al cinema
O les has vist
Ah
Ah
Dos al cinema
Una a Netflix
De fet
Dues de les que us dic
Van directament a Netflix
Però una
Vaig anar a la preestrena ahir
Que vam fer a El fenòmeno
I
Que és
Polar
Polar
O sigui la que vaig anar ahir
És una adaptació
De fet
És una adaptació
D'un còmic espanyol
Del Víctor Santos
Ah, és espanyola
La pel·lícula
No, però és americana
De fet
És Netflix
No, distribuïda per Netflix
És una pel·lícula d'aquestes
Que en diríem
En pressupost
No et dic molt pressupost
Però en el sentit de
Té un estil molt
Aquesta acció desmesurada
Entre
No sé
Fast and Furious
O el que dèiem abans
De Guy Ritchie
Té un estil molt de Guy Ritchie
De muntatge
D'aquest macarrisme
Ve a ser
Una mena de
Com ho diria
Com
Com una
Com una fracció
D'espies
I d'assassins
A sou
I això
Com a nivell mundial
En el qual
Tu quan et retires
Tens de donar
Quan et jubiles
Tens de donar
Una part de diners
Que depèn del que
Hagis anat fent
Durant la teva vida
Diguéssim
Entre quantes
Criminal
I com que els hi donen
El protagonista
Que és el
Mats Mikkelsen
Que és el protagonista
D'Aníbal
Que molta gent
El coneixerà per això
No Aníbal
En el sentit
D'Andre Hawkins
Sinó la sèrie
Doncs ell
Li queden dues setmanes
Per retirar-se
El que fa
Aquesta mena
D'organització
És
Ostres
Abans de pagar-li
La millonada
Que li devem
Llavors sempre es van a carregar
La gent
Abans que es lluvili
Bàsicament
Però clar
S'han de carregar
Un assassí
Llavors sempre hi ha aquest joc
De
Bé
Aviam qui és la rata
I qui és
El gat
Una mica
El gat i el ratolí
Perquè clar
Al final
Tots són assassins
I tots saben els seus trucs
Bàsicament és això
Jo el còmic no l'he llegit
Però es veu bastant
Que està bastant ben adaptat
L'altra cosa
És que a mi
Em va semblar bastant
Insults
En el sentit de
Massa acció
I potser massa poc
Contingut
O sigui
La història pot ser interessant
Però
Crec que era massa
O sigui
Hi havia massa cosa
Allà
I això sí
Els qui us agradi
Qui no us agradi la sang
No aneu
Sang i fetge
Per tot arreu
Però a tu t'agrada
I en canvi
Aquesta no t'ha agradat
Sí, però
Ostres no ho sé
Per exemple
A mi em recordava molt
A un estil de cinema
Bé
Un tipus d'història
Com John Wick
No sé si l'heu vist
L'Alkino Reeves
Que ara de fet
Ha estrenat la tercera
Ah sí
La de
Que li maten el gos
És com una història
Venjant-se
Així molt molt freda
Jo està ben portat
Perquè inclús
Hi ha una profunditat
De personatge
Aquí
El protagonista
La té la profunditat
El que passa
És que jo crec
Que es desdibuixa massa
Llavors jo tinc interès
De llegir el còmic
Aviam si realment
Estava ben adaptat
Perquè inclús
Va anar a presentar
El Víctor Santos
Va estar al fenòmen
A presentar la pel·lícula
I ell va dir
Jo encara no he vist la pel·lícula
Seria interessant veure-li
Per preguntar-li
A veure què en pensa
Què més?
Això se'n va a Netflix
Directament
Aquest cap de setmana
S'estrena
Després
O sigui que no està a Cartellera
No, no estarà això
La següent
Que és que també
Va anar directament a Netflix
I és curiós
Perquè és l'última
Dels Coen
Dels germans Coen
Que es diu
La balada
De Busters Cracks
Que és un dels temes
Que volia parlar avui
També una mica
Per son
I que sigui
Però que han sortit
Les nominacions
Dels Oscars
I aquesta pel·lícula
Té tres nominacions
Que mira
Millor vi adaptat
Cançó i vestuari
És
No, direcció no
No, no, no
Però és els Coen
Són els Coen
Sí, sí, sí
Recuperen totalment
O sigui
Jo abans els estava recomanant
A ells
Però perquè recuperen
Totalment
Aquest macarrisme
Que tenen ells
Sempre
Bé, que tenien
No?
En èpoques de
O Brother
O Garton Fink
O
Grand Lehovski
Que jo crec que havien perdut
Tipu amb A.B. César
No?
Però aquí
Tornen
I el bo és que són capítols
O sigui
És una pel·lícula
Per episodis
Que no tenen res a veure
Un l'an amb l'altre
Simplement el tema central
És el western
O sigui
Són pel·lícula
I són
Com si fossin
Curmetratges
En un ambient de western
I evidentment
En l'època
Des del que va a buscar or
El que atraeix
A no sé qui
Els duelos
Típics del salón
O sigui
És
Dins del refrito
Que hem vist sempre
En les pel·lícules
De vaqueros
En aquest cas
Amb la mala llet
Que tenen ells
I no tot és mala llet
També hi ha drames
Hi ha capítols
Que són més dramàtics
Si té possibilitats pel guió
Vol dir que està bé
No, el guió
Si no t'agrada una història
T'agrada una altra
Vull dir
Aquí no hi ha
I jo crec que totes són molt bones
A més amb aquest accent sureño
Que ja
No sé si heu vist
Odiosa Socho
L'última del Tarantí
Que té aquest
Tots parlen així
Com amb aquest accent
Com molt
Estripat
Sí, sí
I aquí ho exageren moltíssim
Però moltíssim
Moltíssim
I surt gent famosa
Que no diré qui és
Perquè cada capítol
Vas descobrint cosetes
No, no, està bé
Està bé
O sigui, la pel·lícula està molt bé
I per últim
Aquí és quan entrem en conflicte
És Glass
Que és l'última
Ah, sí
Què tal
He sentit de tot
De Glass
Clar
Jo perquè sí que
O sigui, jo he vist la trilogia
En aquest cas la tanca
No?
La primera va ser El Protegido
Després de molts anys
O sigui, fa crec que dos anys
Va ser Múltiple
Que presentava el tercer personatge
I en aquest cas
És una mica la comunió
Entre els tres personatges
Jo no les he vistes
Hac de confessar-vos-ho
Val
Bàsicament
O sigui, Shyamalan és un director
Que és un apassionat
Apassionat totalment
Del món del còmic
I sobretot
El que ha volgut tirar
És parlar del món del superheroi
Com a
Ja no com a personatge inventat
Sinó com aquella forma
Que té la gent
Potser
De
O sigui, els còmics al final
Jo això recordo
Fa anys
La vaig veure
Però del Protegido
Que hi havia una frase
Que es deia
És la primera
El Protegido
És de quant?
Del 2000
Del 2000
Del 2000
O sigui, ella ha fet una trilogia
Amb lògica
Sí, sí
No és un...
O sigui, estava pensat
Però...
Té molta memòria
Perquè fer una trilogia
A partir d'una pel·lícula del 2000
No estem mal
No estem mal
Però com a...
Però feia una reflexió
Que al final
No deixa de ser
Que quan tu poses
Un superpoder
A un humà
O sigui, el que fan molts cops
En els còmics
És fer que aquest poder
No deixa de ser
Una mancança
Que ha tingut el propi humà
Llavors l'exageres
És una caricatura
Llavors la pel·lícula
Es basa absolutament en això
Inclús l'última
Aquesta de Glass
Desestima absolutament
Tot el món dels superherois
Que és ara mateix
Està a tope
Amb Marvel
I tot això
I el que fa és
Justificar el perquè
Hi ha una diferència
Entre un superheroi
I un boig
Que s'ho creu
Llavors
Juguen moltíssim a això
Llavors ell
Jo crec que per mi
O sigui
Que a mi
Sí que
I crec que com molta gent
Que ha anat a veure
Aquest tipus de pel·lis
Li agrada molt
Tipo
Al món del còmic
Realment veus que
Hi ha un amor
És bastant una oda
A tot aquest gènere
L'altra cosa
És que com a pel·lícula
Que pugui semblar
Més o menys interessant
El desenvolupament
Perquè ja sabem com és
Shyamalan
Que el que fa
És un doble mortal
Sempre
O sigui
Quan portes mitja hora
Et fa un gir
Quan portes una hora i mitja
En fa una altra
I al final és la traca
De gir gir gir gir
Com el sexto sentido
I totes aquestes que hem vist
Llavors
Jo la recomano
En aquest sentit
O sigui
A tu t'ha agradat
A mi m'ha agradat
O sigui
No m'ha semblat
Evidentment una mala pel·li
Però
Tampoc em sembla
La pel·li
T'ha agradat més
La dels Coen
Sí
Però en aquest cas
Si m'hagués de quedar
Amb la trilogia
Em quedaria amb el Protegido
La primera
Que és la del Bruce Willis
Amb el Samuel L. Jackson
Que trobo que és bastant
Més profunda que aquí
Jo crec que ha intentat
Lligar molts fils
Potser masses
Però bueno
I no sé si heu vist
Això de les nominacions
Dels Oscars
Que han sortit avui
Ah no
No ho hem vist
No sé si ho volíeu comentar
Bé
Ho podem parlar després
De parlar del Castle Mirror
I tant i tant
Parleu
Parleu
Sí
Bueno
I de la favorita
Que encara
L'heu vista vosaltres
La favorita no
No
A ningú l'ha vista
No
Tu t'ho l'has vista
No
Jo no l'he vist
Jo no l'he vist
La tenim a l'agenda
Però
O sigui
Res
Mini a punt
És de les dues
Més nominades
Dels Oscars
10 nominacions
Amb Roma
Que també en té 10
I està aquí
Ja
Molt bé
Bé
Bé
Després parlem jo
El Castle Mirror
És una pel·lícula
D'un austríac
El Christian Frosch
Que jo no sé si vosaltres el coneixeu
Però jo no
No
Va
Llavors
És una pel·lícula
De fet
És un judici
És un judici
A un
A un
A un militar
Que va estar
A Vilnius
Durant
La
I dirigint
El
La
La
La
El gueto
El gueto
Dels jueus
Que hi havia
80.000 persones
I
Quan s'acaba la guerra
N'hi ha 600
Que vol dir
Que ell
Ha fet una neteja
Important
I era conegut
A Vilnius
Com el carnisser
De Vilnius
Llavors
Això és un judici
Que passa
Crec
Al 63
Sí
És el 63
O sigui que
Clar
Són molts anys
Després
D'haver-se
Acabat tot
I
A Ústria
Està una situació
Fixeu-vos que
La
Bencederosa
Benzidos
S'estrena
De l'Stanley Kramer
S'estrena el 61
I és curiós
Jo vaig pensar
Fixeu-vos
Al 63
Passa això
Atre
A Ústria
Jutja
Aquest personatge
I
Que de fet
El troba
De fet
El Simón
Vissenhall
Vissenhall
Sí
Que és el que
El perseguidor
De tots els jueus
Arreu del món
I de fet
El que enganxa
L'Eishman
I crec que és el mateix
Perquè
És el que mou
Tot aquest moviment
Que Israel
Condueix
I que aconsegueix
Llavors
Ell també
És el segon judici
Va tindre un altre
El 48
Sí
El 47
Li van caure 25 anys
Sí
I només en va complir 7
Perquè
És que de fet
És un judici
Exacte
És un judici
Que li fan
Perquè
Ha mort
A gent
Russa
I llavors
El fan els russos
Perquè
Lituània
Queda
Assignada
A Rússia
I per tant
És els russos
Que se l'emporten
I el jutgen
I el condemnen
A 25 anys
De treball forçats
I en fa 5
I llavors
Com que
El 55
Àustria
S'ha
S'ha
Declarat
Independent
I ha tornat
A la situació
D'independència
De l'entorn
El torna
I de fet
El deixen llibertat
El tornen
A intentar jutjar
I llavors
És quan
Es produeix
Tot aquest
Enrenou
I el tornen
A jutjar
I llavors
Això és el judici
Que tu
Triga
10 dies
10 dies
Què em pensi
De la pel·lícula
És una pel·lícula
D'un judici
Clar
Res a comparar
Amb la potència
Del vencedores
O vencidos
O del judici
De Nuremberg
Però és una pel·lícula
Interessantíssima
Perquè
Els
Tots són
Tots els que
Els testimonis
Expliquen
La seva pròpia història
Amb una
Grandíssima
Bona interpretació
Jo he trobat
Que tots els personatges
Que surten
Que en surten
Un munt
I la interpretació
És boníssima
Especialment
Dos d'ells
Que són els que
Li han matat
A un al pare
I a un altre
Al fill
Que són els
Més greus
I que
Són els que
Potser portarien
A que
El personatge
Fos
Condemnat
Però
També
Està ben vist
L'actuació
Del
Del
Jutge
I
Del fiscal
I els moviments
Interns
Que es produeixen
Que de fet
Són moviments
Polítics
I això està ben vist
I ben explicat
Com que
No crec que fem
Spoiler
Perquè això està
Al Wikipedia
I tothom sap
Que
O sigui
Busca
Que aquest senyor
El van
El van
No el van
Colpibilitzar
És a dir
Que
Es va morir
Als 83 anys
S'ha de
En una granja
Allà
Cuidant gallines
Exacte
És un home
Que se'n surt
D'això
I que
La política
Del moment
És còmplics
D'una situació
Que no vol
Enfrontar
I que vol
Oblidar
I aquest és
Jo diria
El resum final
Que és un resum dur
Perquè la pel·lícula
Està ben explicada
És una pel·lícula
Una mica televisiva
Això és veritat
No té la potència
De la que us deia
De l'Stali Kramer
Però és una pel·lícula
Li falta ritme
Exacte
Perquè és una pel·lícula
Avorrida
Com si diguéssim
Però jo vaig trobar-la
Interessant
Interessant
Per la història
Que explica
Que l'explica bé
Que l'explica bé
Però és una pel·lícula
Com televisiva
Ajustada a la història
Sí
I els moviments
Que fan els polítics
Internament
Tu has parlat
I ara mateix
Ho estàs enlomenant
Hi ha aquests moviments
De fons
Sí
Hi ha un jutge
Que resulta
Que havia sigut simpatitzant
Del feixisme
Sí, clar
Hi ha d'una sèrie de coses
I llavors
I els socials demòcrates
Que juguen internament
El que troba a faltar una mica
És que molt bé
Ja que estem posats
En una pel·lícula
Que ens està parlant
D'un fet històric
Que ja sabem
Abans de començar la pel·lícula
Ja sabem al final
Si no la pots buscar
Perquè està a totes bans
Quina llàstima
Que no faci una reflexió
Transportant-la
Del 63
Al 2018
Per exemple
Ja
No, no la vol fer
I que puguem veure
No té cap
Que no ha canviat tant
Aquesta marea de fons
Que hi ha
Sí, sí
Amb els processos judicials
No ha canviat gaire
No
I que
Però sí que es veu
No la fa
Però jo crec
Que la fa
Tèviament
Això és veritat
Però
Amb una certa consistència
No es compromet
No es compromet
No, clar
La pel·lícula no es compromet
I a la història d'Àustria
Molt després de l'any 63
Encara descobrien
Ex-nazis
Sí, i tant
I si no recordem
El cas de Kurt Waldheim
Que va ser secretari general
De l'ONU
Ah, molts anys
I que després
No ho sé
Ja eren els anys 70
O així
Que se li va descobrir
El seu passat
No vull dir
O sigui que a Òstria
Tot i així
A Òstria tenia molts escalets
A l'armari
Sí, sí
Els deu tenir
I, bueno
Ara potser
Ja han mort
Tots
Clar
Juga amb el pas del temps
Esperem-ho
Jo recordo
El judici de Nuremberg
No sé si recordeu
Quan
El personatge
Del
Del
Burlán Caster
No, eh
Que era un jutge
No?
L'ex jutge de l'època
No?
Sí
Clar
Ell que
Formula la culpabilitat
Però en el fons
Es vol esculpar
I això crec
Que és
Aquí torna a passar
El mateix
Hi ha un punt
En què
Una cosa és formular
La culpabilitat
I una cosa és
L'exculpació
I quan jugues
Amb les dues coses
No
Ets
En canvi
El personatge
El personatge de l'Espensia
Teresi
El president del tribunal
Ell hi ha un moment
Que li diu
Al Burlán Caster
Li diu
Jo no sabia
Al Burlán Caster
Li diu
Algo així
Com
Jo no sabia
Que això arribaria
Fins on va arribar
I l'Espensia
I l'Espensia
Li diu
Algo així com
Des del primer moment
Que tu vas fer un judici
Injust
Això podia arribar
On te va arribar
I això
Me'n recordo
D'aquesta frase
Del jutge americà
No sé si
Puc fer un incís
Sí, clar
Només faltaria
Jo no he vist
La pel·lícula
Que comentes
Però
M'ha vingut
Al cap
Un llibre
Que va sortir
L'any passat
Que es diu
Carré
Est
Carré
Oest
De Philip
Sants
Que
No
És un
És un
Anglès
És un
Anglès
D'origen
Polonès
Ucranià
O
Austríac
Perquè
La seva família
Va viure
A l'UV
L-U-V-O
Uva
V-S
L'UV
Que era
Austríaca
Va ser russa
Va ser
Polonesa
I avui
Està a Ucrània
Ah, sí
Bé
El llibre
El llibre
Tractat
M'ha vingut al cap
Perquè tracta
Del judici de Nuremberg
I quan es formulen
Per primera vegada
A la història
El concepte de genocidi
I el concepte de
Crims de l'humanitat
Ja
Sí
Llavors és un debat
És un llibre
Extraordinari
Perquè és tot un
És un thriller
Pràcticament
Com aquest home
Alfred
Sants
Que és professor
A una universitat
Britànica
Va
Descobrir
La història
La història
De la seva família
I arriba
Fins a on arriba
Contrasta
Aquestes històries
I
Al final
Del llibre
Se'n va
A la ciutat
Del llibre
La ciutat
Està intacta
La ciutat
És una
Florència
Al mig
De
L'Europa central
La ciutat
Està intacta
Però
La població
Ja no és
La mateixa
Ja no és la mateixa
Perquè
Ha hagut
Un genocidi
Un clínica
De la humanitat
Etc
Etc
I clar
Ahir surt
Tot l'engranatge
De com
Se va muntant
La causa
A Nuremberg
Per part
De
Els fiscals
Nordamericans
Els fiscals
Britànics
No
Les potències
I tal
I com
Hi ha una punta
Entre aquests dos conceptes
Si primem
El que és
L'assassinat
D'un poble
O si primem
El que és
L'assassinat
De persones
És un debat
Que posem
Nosaltres
Bueno
A mi
Dona el mateix
No, no, no
És un debat
Molt més profund
I m'ha vingut al cap
Perquè està
Està en esta
En esta història
Tan sumament
Que no s'acaba mai
Que no s'acaba mai
Perquè
Incluso
Perquè clar
Les convivències
Des països
Després
Com estic contant
D'aquest home
Que després se m'ha sortit
De Rositas
De Rositas
Absolutament
Exactament
No
I per tant
Aquest tema
Tan sumament
Entrellat
Però
Que és un tema
Fascinant
Sí, sí, clar
Que és el passat
De Europa
És el nostre passat
L'heu vista?
Sí, sí, sí
Que l'hem vista
Sí, sí
Podem anar pels Òscar
Ah, sí, molt bé
Després parlem del Miquel
Superbreu
Perquè així
Entrem amb el convidat
A tope
Aviam
Jo crec que és un any
Extrany
O sigui
Extrany
En quant a
Abans ho contàvem una mica
El que havia sortit
Les nominacions
I no em sembla
Un any
Disputat en quant a
Coses com molt d'autor
O molt de coses
No sé
Per exemple
Evidentment
Les dos més nominades
Roma
Amb 10 nominacions
I
La favorita
O sigui
Ah, sí?
Sí, sí, sí
Amb 10 nominacions també
Després la de
La de
La nació una estrella
Que en té 8
També Déu-n'hi-do
També a partir d'aquí
Ja
Per exemple
A mi la sorpresa
I ho dic com a negatiu
7 nominacions
A Black Panther
Que és aquella pel·lícula
De Marvel
De fet
Que a tu
Però aquesta pel·lícula
De fet em sembla
De lo pitjor que ha fet Marvel
Però
Imagina't
Imagina't
Imagina't
Clar, però
Recordem que fa
Un o dos anys
7 nominacions té
És que 7 nominacions
És que és molt
7 nominacions
Bueno
No sé si recordeu el tema
D'Oscar So White
De fa un o dos anys
Que deien que no hi havia
Nominats negres
Llavors després va passar-lo
A Moonlight
I van passar
Doncs aquest any
Abans he llegit un article
Que deien
Hòstia, aquest any
És bastant al revés
Perquè
Director nominat
Spike Lee
Per primer cop
Parla de
La pel·lícula
El Kukusklan
El Kukusklan
Que també està nominada
Sí, sí
Que en té 6
De fet
Com veiem
Hi ha en reaccions
Que també en té 5
Veig
Però
El de l'Espai League
Estava cantat
Però després Black Panther
Que a més
Tot l'equip
És afroamericà
Llavors després també
El Cuarón
Que és
En el sentit
Ell d'on era?
Era sudamericà
Però d'on era?
De Mèxic
Clar, llavors era com
Jo crec que fer tota la comunió
Jo crec que és
Tot el que pugui molestar el Trump
Doncs més
Però bueno
No sé
Vosaltres em direu
Perquè jo hi ha pel·lis
Que encara no he vist
Però vaja
Per exemple
Cold War
Sí que l'hem vist aquí tots
Jo crec
I en té 3 denominacions
O sigui
Que no només és
La pel·lícula internacional
Vull que també és
I jo crec que una de les coses
També a destacar
És el curt espanyol
Ha anat un curt espanyol
Que és mamà
Madre
Hòstia, ara m'acord com es diu
Sí, sí, sí
Espera que ho busco així ràpidament
És madre
Madre
Madre
No, no, mamà
Sí
Madre és la
Madre
És madre
És madre
És madre
És madre
Del Rodrigo Sorgoyen
Sí, sí, sí
Un gran curt
Un gran curt
És molt bon curt
Definitivament
Més ampla seqüència
Tensió absoluta
O sigui, realment és una passada
De curtmetratge
Jo espero que ho guanyi
Sí, sí
Perquè realment
Jo els altres no els he vist
Però jo ja
Ja em decanto
A més
Què va ser l'any passat
El Time Code?
O fa dos anys?
No em recordo
L'altre espanyol
Em sembla que fa dos anys
Ja fa dos anys?
Sí
Bueno, aviam si hi ha més sort
Així en general
I també havies de parlar
De l'animació
Ah, bueno
Si vols en parlo
Sí, home
Animació
Superràpid, superràpid
Animació
Aquest any
Com per variar
Doncs increïbles dos
O sigui, també és una bona pel·lícula
A mi em va agradar
Però aquest any
Qui va per totes
I jo
Crec que guanyarà
Perquè a més
Va rebantar els globus d'or
On ha rentat tot
És la
Spiderman d'animació
Però és que és una animació
Que ja vaig
Jo ho vaig dir aquí
Ja ho vaig dir aquí
Però és que l'animació
És que em costa tant
És un canvi
És un canvi
És un canvi de paradigma
De l'animació
Llavors a partir d'aquí
Hi ha un
Ah, i la que no recordava
Que havien estat
Que havia sigut
Aquest any
És l'última
Del Wes Anderson
La d'Isla de los perros
Que també està nominada
Animació
Ah, sí
Que és aquella
Que és aquella
Stop motion
Sí, sí
Que estava
Ja me'n recordo
Ja està
Fins aquí
Molt bé
La informació
I ara estem disposats
A escoltar
A Fernando
Que ens expliqui
El que vulgui
El que li sembli
El que
Bé, Miquel Porter
Bé, és un
Són coincidències
Jo, Miquel Porter
El vaig conèixer
Per la Carme Nebot
Que és com
Si el cel que es tanqués
No?
Perquè la Carme Nebot
Va ser amiga seva
Amiga personal
I en un moment
En que
L'Institut Joan Bosca
De fet
Era més amic
El Josep Maria
El meu marit
Passa que llavors
Els dos
En un moment
Que l'Institut Joan Bosca
A l'assignatura
Història de l'edat
Doncs van donar
Entrada al cinema
Van dir
Com és possible
No hi havia
Cap assignatura
Ni cap rei
Van dir
Bueno
El cinema
Ha d'entrar a les audes
Això ho va dir directament
El Fernando
I
Llavors
Van dir
Bueno
Hem de fer tot això
I tal
I la Carme
Diu
Jo conec
Un senyor
Que el diu
Miquel Porter
I el van portar
A l'Institut
Perquè el Miquel Porter
Com deia abans
Mai deia no
Mai deia no
Era un home
En una senzillesa
Increïble
Un home que sabia
Una burrada
Que tenia una col·lecció
De cinema
Extraordinària
Que tenia una col·lecció
D'aparells de cinema
Etc
Etc
A la seva llibreria
D'allà
Del portal de l'Àngel
I el van portar
Que s'entrava
Per l'altra banda
Perquè donava
Donava
A la Carme
Per Canuda
Per Canuda
Llavors
Es van portar
I es va presentar
El gabinete
Doctor Caligari
I es va presentar
Metròpodis
I van fer
El típic
Que es feia
Ja de final
Perquè estic parlant
De l'any
77
78
Que es feia
Allò que deia
En el cineclub
Una presentació
Que la feia el Miquel
Vèiem
La pel·lícula
Sencera
I després feien
Un col·lec
Però
Aquesta primera relació
I va ser
Perquè van fer
Un cicle
D'història
De cinema
I van posar
Aquell any
Van posar
Deu pel·lícules
Clàssiques
Des del començament
Fins al cinema
Del anys 60
Passant evidentment
Per Ciutadà
Kane
Que es la van passar
Als alumnes
I encara avui dia
Quan me trobo
Algú
Ja gran
Es van veure
Van veure Ciutadà Kane
Perquè
Era una cosa
Com
Era una cosa
Com
Anar
Molt molt
A contracorrent
Sempre es va
A contracorrent
Quan un és professor
Sempre
L'ensenyament
Que serà
A contracorrent
No sempre s'hi va
Però
Jo penso
Que la pressió
Tan forta
Aquelles mitjans
La societat
I tot plegat
Fa que si vols
I a més a més
Si l'ensenyament
És alguna cosa
De bona
És que
Té
Que qüestionar
Les coses
I els alumnes
Tenen que qüestionar-les
I per això
Tens que anar
A la contra
Bé
Total que
Un altre any
Van fer
Allò que feien
Que els alumnes
Feien
Feien
Treballs
Per grups
I unes noies
Van agafar
Fer
Cinema
Avantguardes
I què en podien fer
El cinema
Avantguardes
Aneu a parlar
Amb Miquel Porter
El Miquel Porter
Va fent cinc cèntims
Ràpidament
Tot el panorama
I no tan sols això
Sinó que les va
Deixar
Les seves pel·lícules
Que comentaven abans
I van portar
I van portar a l'institut
Les capses
De pel·lícules
Com
La corazó de Potenquim
Jo el recordo
La corazó de Potenquim
Però també aquelles
D'animació
Precisament
De Ferdinand de Gell
De Ferdinand de Gell
Van passar d'entreacte
El balet mecànic
Van passar d'entreacte
De René Clèr
I com eren pel·lícules mudes
I nosaltres teníem un piano
A la sala de projeccions
On donaven les cases real
Un noi que es deia
Ubiols
Que és
El fill del doctor Ubiols
Del doctor Joan Ubiols
Que és
Que va estar treballant
A la universitat
Suposo que és el Víctor Ubiols
El Víctor Ubiols
Bocà Negra
Em sembla que és
Bocà Negra
El Bocà Negra
Em sembla que era el seu
Tocava el piano
Sota la pantalla
Víctor Ubiols
Era un
Un xicot esplèndid
Sí
A més d'intel·ligent
Generós
Guapíssim
Perquè era un noi esplèndid
Tots els germans Ubiols
Són
Sí
Tenien
Destacades
Total que
Aquella comunió
Entre la imatge
En negra
I la música
I tal
Van crear
Realment una situació
Màgica
En privat
Per la classe d'història d'edat
I algunes vegades
Venia algun professor
Perquè
Jo sempre pensava
Que les coses que feien a l'institut
Tenien que
Conèixer per tots els que estaven a l'institut
I posava cartells a la sala de professors
A totes bandes
Que era
Ara es posa cartells a totes bandes
Però en aquella època no podies posar cartells
I era
Els cartells d'una pel·lícula de cinema
I posava projecció tal
A l'hora tal
I
Si algú no tenia classe venia
Jo havia vingut
Ja me'n recordo
Venies tu
Venia el Jaume Laporta
Venia gent
Que en aquell moment
Deia això
Bueno
Aquestes noies
Que van portar
La Corazado Potenkin
La Huelga
I
Los Marinos de Kronstadt
Van ser
L'objecte
D'un article
Que va publicar
Miquel
A l'avui
Que es deia
Unes noies del Bosca
Unes noies
Ell tenia
No una columna
Sinó un apartat
Al diari
I
I va dir
Bueno
Em van
Venir a veure
Unes noies
De batxillerat
I
Em van demanar
Informació
I
Em van demanar
La Corazado Potenkin
Sí
I
Ell va fer
La reflexió
De com
Aquella
Aquella còpia
De la Corazado Potenkin
Que tenia ell
Va ser una còpia
Que va donar
Moltes voltes
Que aleshores
Era clandestina
Aquella còpia
I tant
I tant
Ja estem parlant
En aquest moment
Estem parlant
Del moment de la transició
Sí
En donde les coses
Però sí que
Allò sí que me'n va recordar
A mi
Jo vaig estudiar
A la Universitat de València
I
Vaig estudiar
Del 65 al 70
No
I me'n recordo
Que
Un dia
Van proyectar
En un
Per part de la facultat
De filosofia
Ille 3
En una residència
De noies
Van proyectar
La Corazado Potenkin
Però
Estaven tots citats
A les 5 de la tarda
No
I no arribava
La Corazado Potenkin
No arribava
Perquè venia
De Barcelona
Venia de Barcelona
De manera
Evidentment
Clandestina
I no n'arribava
I no arribaven
Perquè venien en cotxe
I bueno
El tema
I allí van estar aguantant
Fins que va arribar
La pel·lícula
Es va posar
Al projector
I es va projectar
I després jo va
Jo vaig lligar
Jo vaig lligar
D'on venia
Aquesta pel·lícula
Una experiència
Com a estudiant
De la Universitat de València
Amb el personatge
Que
Que suministrava
Aquest tipus
De informació
Bueno
Miquel Porter
Va venir a l'Institut
Joan Boscà
Sempre que el demanaven
Perquè quan van fer
Els 90 anys del cinema
A l'any 1985
Van fer una exposició
Sobre l'estòria del cinema
I van fer
Van proposar
Tres projeccions
Nosferatu
La primera
Després van proposar
La projecció
D'una pel·lícula
De Germans Marx
Sembla que era
Una nit al cil
Perquè era
Una muda
Una de sonora
Del moment clàssic
I després
Una pel·lícula moderna
Que va ser
La lluna
Del Bernardo Bertolucci
Van posar la primera
Venia el Miquel Porter
La va presentar
Van fer col·loquia
A la sala d'actes
Plena
Van posar la segona
La gent va riure molt
I quan tenien que projectar
La lluna
La direcció
Va prohibir
La projecció
La direcció
Va prohibir
Per raons morals
La direcció
La direcció
Va desaconsellar
Desaconsellar
Que es projectés
Ja estaven
En el moment
En què
L'engenguatge
Podia ser
Enviavalent
I
Van posar
Sobre el cartell
Perquè tenien el cartell
Fet
I a més
Agafaven
Es pasquins
De les distribuidores
Perquè aquell
La tenia
La distribuidora
La passadeta
Mendi
Que hi havia
Una distribuidora
Vam anar allà
Per les capses
Parlant d'una
Película
De 700 mil·límetres
Sobre el cartell
De la lluna
Van posar
La projecció
Ha estat
Desaconsellada
Per la direcció
Evidentment
L'alumnat
Es va
Aixecar
Van muntar
Un incidio
I després
Jo vas tenir
Un problema
Penso que
L'únic
No diré l'únic
Perquè possiblement
Havia tingut més
Per el problema
Més gros
Que vaig tenir jo
En la meva carrera
Com a professor
Perquè
El claustre
Se va tirar
Damunt
Excepte
Com passa sempre
De persones
Les que anaven
A les projeccions
Clar
I
Va ser
Bastant desagradable
Perquè el motiu
Com tu vas
Apuntar
Va ser un motiu moral
Va ser un motiu moral
La relació
Del fill
A la mare
I el tema
I el tema
De les drogues
Quan era un tema
Que estava
Per tot arreu
Però que
Que no
Es podia tocar
Que no es podia parlar
Perquè allí
A l'institut
Hi havia
Problemes de drogues
Però
Era un tema
Tabú
Aquest va ser
després va venir en Miquel
a xarxes
ja una mica
de imatge
contemporani i tal
me'n recordo una que vam tenir
una xarrada molt interessant
i jo me'n vaig trobar
alguna vegada per carrer
una vegada un primer de maig
que venia de la presentació
d'un sindicat català
que l'havien demanat que fos
i va donar un speech a la universitat
i ja
vam deixar de veure
fins que van anar els caputxins
que es va fer
el seu enterrament
però jo de la relació
amb Miquel Porter
volia també treure a la conversa
i acabo
els temes dels cineclubs
perquè Miquel Porter era un animador
de cineclubs
i la cultura cinematogràfica
jo penso que a Espanya
als anys 50
60
70
ja la cosa va
decayent
va tenir
una gran
responsabilitat
en el manteniment
de cinèfils
de bojos
pel cinema
i de
aquestes dèries
d'aquestes famílies
tan peculiars
de les que sou
vosaltres
formeu part
en els cineclubs
d'aquella època
i
jo
el Miquel Porter
era un activista
absolut
exactament
en pro del cinema
i en pro de
qualsevol art
que tingués a veure
amb la cultura catalana
sí
va estar
no només
en l'inici
de la nova cançó
perquè ell
és
junt amb el Lluís Serraíma
és el fundador
de la nova cançó
i dels 16 jutges
i la de Prada
a universitat
ell va formar
part del teatre viu
amb el Ricard Salvat
abans
just
de
de la nova cançó
és a dir
que ell
sempre estava
en primera línia
de combat
i després
va estar
evidentment
va ser rector
de la Universitat Catalana
d'Estiu a Prada
també
va entrar en política
Esquerra Republicana
de Catalunya
va ser parlamentari
al Parlament
és a dir
que era un home
que
bueno
però el que sorprèn
d'ell
és que fos tan accessible
vull dir
que quan el necessitaves
anaves allà
o no el necessitaves
vull dir
simplement
anaves a la llibreria
i xerraves amb ell
quan feia cineclub
en acabar
doncs
anàvem al barri
i preníem cerveses
el Pep i jo
bueno
hem estat
de tertúlia
amb el Miquel
finals dels 60
primers dels 70
vam freqüentar-lo molt
allà a la llibreria
com diu el Joan
xerrant
i tal
i després
ens va deixar
moltes vegades
pel·lícules
que després nosaltres
fèiem projeccions
algunes a casa
i altres a l'ajuda
les que més
amb difusió
l'ajuda
és una església
de caputxins
de caputxins
i
és que era
a Sant Pere
més baix
i llavors allà
anunciàvem
posàvem el cartellet
i
havíem
la vaga
la vaga
el Potenkin
l'octubre
l'octubre
una cosa que
penso jo
que
jo en aquest moment
vivia a València
i
i a València
hi havia un cineclub
que es deia
el Sare
que va ser
l'embrió
de la cartellet
que encara existeix
que és una
una publicació
de referència
de la crítica
del cinema
segueix
en el seu format
petitó
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
una iglesia
una iglesia
que estava
en aquest moment
pertenia al bisbat
però no tenia gust
perquè
va quedar malmès a la guerra
no la van restaurar
i es va habilitar
com
cineclub
allí
jo recordo
la nau central
la pantalla al fons
i els lavabos
que estaven a la sacristia
no?
una cosa així
que el man de l'església
sí
i nosaltres
que va permetre
debats
en molts llocs
en molts
però d'una
d'una profunditat
que allí es van veure
bueno jo vaig veure
per la primera vegada
evidentment
tot el Bergman
que hi havia disponible
el Fellini
el millor cinema
norteamericà
el Visconti
una cosa
amb uns col·loquis
amb un nivell
que penso jo
que
és
és difícil
trobar-los
molt després
total
que allí
hi havia persones
personatges
com un senyor
que es deia Don Ángel Carrasco
o el seu fill
Pedro Carrasco
i un senyor
que es deia
que es diu
Pepe Vanaclotxa
Pepe Vanaclotxa
encara
està a la cartellatura
ja és més gran
però bueno
jo penso que
paral·lelament
a aquest món
de Cineclus
que jo vaig viure
a València
per les circumstàncies
que jo vivia allà
és el que
Miquel Porter
i ara vosaltres
podíeu donar
dades
mobilitzava
pertanyia
impulsava
i també
amb el parany
aquest de l'Esgrècia
perquè l'Esgrècia
protegia
aquesta
llibertat d'expressió
en cometes
que es podia fer
en aquest àmbit reduït
nosaltres el vam fer
el Miquel
tenia una cosa
que per mi
és extraordinària
amb un activador
cultural
com era ell
i és que
no imposava
la seva presència
per exemple
hi ha una altra persona
que
amb l'ambient
de Cineclubs
aquí a Barcelona
es va prodigar
moltíssim
i té molta qualitat
com és el Romà Govern
però
el Romà Govern
és un home
amb més protagonisme
en canvi
el Miquel
el que feia
és que
et donava
les eines
perquè tu treballessis
i fessis coses
i avancessis
i et donava
el suport
i sempre el tenies allà
si necessitaves
alguna recomanació
o
la seva opinió
en aquest sentit
per mi
era l'ideal
la persona ideal
per treballar
i avançar
vam aprendre
molt
amb ell
vull dir
jo
la meva iniciació
al cinema
va ser amb ell
i justament
va ser el desembre
del 70
i me'n recordo
perquè
eren els lluïsos
de Gràcia
i aleshores
doncs
la primera sessió
va passar
pel·lícules
de Griffith
i el robatori
al tren
de l'Edwin Spencer
Porter
que ell feia veure
que era de la seva família
perquè com que
veia el Porter
i també
l'entreacte
del René Clerc
i totes aquestes coses
i llavors
recordo que era
el desembre del 70
perquè a la tercera
sessió
ja no va poder venir
el Miquel
perquè estava
tancat a Montserrat
amb la tancada
d'intel·lectuals
contra el procés
de Burgos
i llavors
van venir altra gent
com el Domènech Font
i el Ramon Font
i la Osa
i tota aquella gent
que es movia
en el seu cercle
i no ho sé
per exemple
nosaltres vam conèixer
l'Esteve Rianbau
l'actual director
de la Filmoteca
a casa del Porter
vull dir que
és que era així
i ell també va
ell aglutinava
tot el món
del cinema
i també s'ha de dir
que va ser
l'introductor
a la universitat
justament en aquests anys
que tu deies
que també va entrar
a l'institut
i jo
per acabar
bueno
per fin
per acabar
de parlar
d'en Miquel
destacaria
un tret
que
avui dia
trobem molt
a faltar
en la gent
en els intel·lectuals
diguéssim
que és que
era un temerari
era una persona
que no tenia
por
absolutament
de res
era una persona
que havia estat
multada
que havia estat
detinguda
per la policia
que havia passat
el que havia passat
jo me'n recordo
una vegada
que va explicar
que havien anat la policia
a casa seva
a embargar-lo
i resultava
que era
l'aniversari
d'un dels seus
vuit fills
perquè en tenia vuit
em sembla que en tenia set
però n'hi havia un més
de dubtat
i aleshores
va dir
sí, sí
passin
passin
i embarguin
i hi havia tota la canalla
allà
i els policiers
se'n van bé d'anar
se'n van bé d'anar
sense fer res
perquè la canalla
no els deixaven
era tot un món
però
era una persona
que
així com els altres
nedaven i guardaven la roba
en el sistema franquista
ell
tirava cap endavant
i deia
les coses tal com eren
i les coses clares
les coses tal com eren
i si hi havia algú
de la policia allà
i prenia nota
amb ell li era igual
bueno, els cineclubs
i bonia moltes vegades
tenia sempre
nosaltres vam fer
el cineclub
amb el meu home
el Sant Antonabat
els col·lapis
de la ronda Sant Antoni
i era el mateix
perquè tenies
l'embolcallament
de protector
d'una entitat
que no la tocarien
però tot i així
allà
quan passaves
segons quines pel·lícules
allà els tenies
i ho sabia tothom
sempre hi havia moments
d'inquietud
hi havia tothom
sí
perquè sabies
que alguna cosa
podria passar
ara
vosaltres
si el teníeu allà
i el vau tindre
amb sessions
i tal
un altre traç
molt típic d'ell
era
l'humor
que tenia
l'humor
sí
era un sentit
de l'humor
fantàstic
sempre estava
disposat
a fer
un acabament
una pinzellada
treu-li punta
qualsevol cosa
a la seva cigarreta
evident
fumava tant
inseparable
i com a llavors
es fumava dintre
de l'aula
de l'aula
es fumava dintre de l'aula
llavors es fumava
fins als quiròfans
em sembla
sí
doncs sí
doncs Miquel Porter
i després
és això
és el pioner
a l'àmbit acadèmic
a l'àmbit universitari
de l'entrada
del cinema
com
per la porta
per la porta
gran
jo
escoltar
vull donar les gràcies
a la Carme
perquè
ens hagi portat
la teva companyia
perquè
personalment
i sembla que parlo
també pel Joan
és una persona
a la que
m'encanta
haver-li
redit
un homenatge
i si estigues aquí
el Joan també
perquè el Joan
i tant
i tant
segur
segur
bueno
generacions
després
no sé si
tenim temps
encara
sí
generacions
després
per casualitat
també
de la vida
una filla meva
que va estudiar
història de l'art
el va tenir de professor
i després
una altra filla meva
que va estudiar
a farmàcia
podien agafar
assinatura
de lliure elecció
i que el que feien
sempre
és que agafaven
química
agafaven medicina
i tal
i va agafar
història de cinema
amb el Miguel Porter
aquesta taula
que he de comentar
que aniria
per a vosaltres
sí
era una
però si va ser
professor meu
també
era una classe
a la universitat
que no necessitaves
estar matriculat
per entrar
i no sí que havia
haurem d'anar acabant
estimats
a veure
per la setmana vinent
moltíssimes gràcies
al Fernando
perquè ha sigut
molt amable
de venir amb nosaltres
i de fer-nos això
tan amenament
per la setmana vinent
tenim
com a convidada
la Montserrat
Riverola
que nosaltres
vam estar preguntant
que algú
que ens vingués
a donar notícia
de com s'havia
creat
la ràdio
d'Esbert
i quina havia
sigut
la trajectòria
i com s'havia
anat desenvolupant
i ens van
indicar
que era la persona
que ens parlaria
profundíssimament
i amb molt de carinyo
d'aquesta ràdio
fins llavors
bona nit
a tothom
fins la setmana que ve
bona nit
a tothom
bona nit
aquest dimarts
a les 10 del vespre
la música coral
més de mil anys
d'història
un programa