Title:

Cabaret (1972) de Bob Fosse: música, política i desig a Weimar; amb recomanacions de Mass i París, Districte 13

## Tema central: Cabaret (1972) — art, desig i política en el Berlín de Weimar ### Per què és una obra clau • **Una joia del llenguatge cinematogràfic**: simetria d’inici i final, preciosisme visual i una posada en escena que transcendeix el “musical” clàssic per esdevenir cinema pur. • **Missatge vigent**: més enllà de l’amor, el film adverteix sobre **l’ascens del feixisme** i la banal distracció col·lectiva mentre el perill creix a fora. • **Interpretacions icòniques**: **Liza Minnelli** (Sally Bowles) condensa fragilitat, força i encant amb un llenguatge corporal gairebé hipnòtic; **Joel Grey** (mestre de cerimònies) com a figura cínica i “demiúrgica” que reflecteix la consciència d’una Alemanya al límit. > "A fora fa vent, però aquí dins fa calor" — el mestre de cerimònies ### Context i fonts • Basada en materials autobiogràfics de **Christopher Isherwood** (Berlin Stories, 1951) i en l’obra **I Am a Camera** (John Van Druten), la pel·lícula reequilibra trames del musical del 1966 i afegeix subtrames (p. ex. la dels personatges jueus) per **ampliar el fons d’antisemitisme**. • S’apunta el contrast entre el glamour de la pel·lícula i el **Berlín real** de fam i precarietat a la República de Weimar. ### Bob Fosse: estil i decisions • Fosse situa els números cantats en **espais diegètics** (el Kit Kat Club) i evita el cant “espontani” enmig de converses o exteriors, amb l’única excepció de la seqüència coral > "Tomorrow Belongs to Me" ("El demà és meu") que, amb crescendo col·lectiu en un parc, esdevé **avís per a navegants**. • Signatura coreogràfica: *genolls cap endins*, *espatlles enrotllades*, *mans de jazz*, barrets i guants (símbols i també solucions estètiques personals de Fosse). • Planificació **tancada i opressiva** (abundància de *primer pla*) que reforça el to asfixiant; **muntatge amb talls sobtats** que puntegen la irrupció del nazisme i fan de contrapunt a l’eufòria escènica. • Recursos narratius: *el·lipsi temporal* (p. ex. la patada a la bandera nazi → tall a la pallissa ja consumada) i *plànting* (imatges-semilla que connecten a distància amb fets posteriors, com l’assassinat del comunista). ### Temes i lectura política • **Normalització del feixisme**: el film mostra com, entre relacions amoroses (triangle, bisexualitat, homosexualitat) i l’espectacle nocturn, el nazisme **s’infiltra fins ocupar la sala**. • **Paral·lelismes presents**: advertiment explícit sobre l’auge actual del feixisme i del populisme a molts països. ### Actuacions i direcció d’actors • Fosse és elogiat com a **gran director d’actors**: millors treballs de Minnelli (Cabaret), Dustin Hoffman (Lenny), Shirley MacLaine (Sweet Charity) i Roy Scheider (All That Jazz). ### Apunts diversos • Debat sobre **la nacionalitat de Sally Bowles**: a la pel·lícula és americana; a les fonts literàries originals, el referent era britànic. • El film s’insereix en una constel·lació de títols dels 70 que aborden violència i autoritarisme (p. ex. **The Serpent’s Egg** de Bergman; **A Clockwork Orange** de Kubrick). ## Cartellera: recomanacions del programa ### MASS (Fran Kranz, 2021) • Dispositiu de *pel·lícula de cambra*: dues parelles es troben en una sala d’una església per afrontar el **dol** després d’un **tiroteig escolar** (el fill d’una parella n’era l’autor). • **Tema**: culpa, responsabilitat i necessitat d’escolta quan “tot ja ha passat” legalment però res s’ha clos emocionalment. • **Força**: interpretacions contundents (Jason Isaacs, Martha Plimpton, Ann Dowd, Reed Birney) i guió que **sosté la tensió** amb economia d’espai i temps. ### Les Olimpiades (París, Districte 13) — Jacques Audiard, 2021 • B/N (99%) amb to **femení i feminista**, coescrita amb **Léa Mysius** i **Céline Sciamma**. • **Retrat generacional**: mil·lennistes entre precarietat, sexe discontinu i vincles líquids en una **postmodernitat** que frega el nihilisme. • **Interpretacions**: destaca **Noémie Merlant**. Mirada **seriosa, sense tòpics**, que convida al debat a la sortida. • Recomanada especialment a **públic jove i femení** per la seva centralitat de la mirada de les dones. ## Agenda del programa ### Informació de servei • Setmana Santa: **no hi ha programa**. Tornada: **dia 19**, possiblement amb convidat/da. • Clàssic de la setmana a la tornada: **Comparativa d’El somni etern** (Howard Hawks vs Michael Winner). ## Conclusions • **Cabaret** continua essent una peça **radicalment contemporània**: brillant com a espectacle, inquietant com a advertiment cívic. • El programa enllaça aquest llegat amb propostes actuals (Mass, París 13) que **interpel·len** sobre dol, responsabilitat i el rumb social en l’era de la precarietat.

['Cabaret', 'Bob Fosse', 'Liza Minnelli', 'Joel Grey', 'Kit Kat Club', 'Weimar', 'República de Weimar', 'Nazisme', 'Feixisme', 'Antisemitisme', 'Christopher Isherwood', 'Berlin Stories', 'I Am a Camera', 'Michael York', 'Sally Bowles', 'Diegètic', 'El·lipsi temporal', 'Plànting', 'Muntatge', 'Primer pla', 'Coreografia', 'Musical de bambolines', 'Tomorrow Belongs to Me', 'Sweet Charity', 'Lenny', 'All That Jazz', 'Star 80', 'West Side Story', 'Marisa Berenson', 'Expressionisme', 'The Serpent’s Egg', 'A Clockwork Orange', 'Mass', 'Fran Kranz', 'Jason Isaacs', 'Dol i culpa', 'París, Districte 13', 'Les Olympiades', 'Jacques Audiard', 'Céline Sciamma', 'Léa Mysius', 'Noémie Merlant', 'Postmodernitat', 'Precarietat', 'Ràdio d’Esvern', 'Cinema sense condicions', 'Setmana Santa', 'El somni etern', 'Howard Hawks', 'Michael Winner']