Cinema sense condicions
Come hear the music play
Life is a cabaret, oh chum
Come to the cabaret
Put down the knitting, the book and the broom
It's time for a holiday
Life is a cabaret, oh chum
Come to the cabaret
Come taste the wine
Come hear the band
Come blow your horns
Hola, bona tarda amigues i amics del cinema
a Ràdio d'Esvern
amb els compassos d'una peça
del musical Cabaret
de 1972
dirigit per Bob Foz
comencem aquesta tarda
Cinema sense condicions
anem a fer les presentacions com sempre
Bona tarda Lluna
Bona tarda Anastasi
Bona tarda
Bé, treballant
que és la millor manera de fer-la
Ignasi, bona tarda
Com estem per avui?
Preparats?
Com sempre
Entusiasta
De vegades
Potser sí
Molt bé, doncs i per acabar el grup
el que us parli, Pepper Mengol
Cabaret
avui ens introduirà
el que la va proposar
que és el nostre company i amic
o amic i company com vulguis
A l'ordre no altera el producte en aquest cas
D'acord, Anastasi
que endavant
amb la presentació d'aquesta
Meravella
La Meravella és la pel·lícula
Començaré per algo que no agrada
m'acostuma en aquest programa
que és fer una mini-sinòpsi
L'he fet tan mini-mini
que la pel·lícula passa a Berlín
en 1931
El Partit Ignasi està començant a fer-se visible
en una ciutat on l'amor, el ball i la música
es van barrejant de manera
en aquesta animada vida nocturna
que apareix en la pel·lícula
que és el Cabaret
que és el Kit Kat Club
és un lloc on la jove Sally Bowles
que és la Liza Minnelli
i un divertit mestre de cerimònies
fan oblidar
o intenten fer oblidar
les tristeses de la vida
entre molts altres coses
que passen a la pel·lícula
aquest és un resum molt curt
La presentació
a mi m'ha agradat molt veure el Cabaret
en aquest cas hi ha vegades
que se'n pot fer més dur
a vegades que se'n pot fer més complicat
hi ha pel·lícules més antigues
que abordes de manera diferent
aquesta pel·lícula jo tenia força present
i que em havia agradat molt
i és a dir que m'ha agradat confirmar
que tot allò que en el moment
que em va semblar bo en el seu moment
en el seu temps
i el seu missatge
el missatge que porta dintre la pel·lícula
el veritable missatge de la pel·lícula
quin és el missatge de la pel·lícula?
Doncs aquest
està més que mai vigent
i el que la vegis se n'adonarà
que això és així
és el missatge de l'amor?
No, no és el missatge de l'amor
el amor sempre està vigent
i l'amor hi és a la pel·lícula
però és una altra cosa
que està en la pel·lícula
que anirem desgranant
m'ha agradat
perquè té una component
que és aquesta de la simetria
en la narració que té
aquesta simetria del principi
i el final de la pel·lícula
acabar
diguem pràcticament igual
amb el mateix recurs
en aquest cas de decorat
perquè en el fons
és un recurs de decorat
que esdevé un recurs cinematogràfic
que quan la veieu
també ho sabreu
per mi aquesta és una joia
i per mi i per molta gent
és una joia del llenguatge cinematogràfic
aquest inici de la pel·lícula
alhora que també
conté un preciosisme artístic
i estètic absolutament innegable
és a dir, aquest vídeo de formant
és absolutament per mi genial
i a més entra molt
en el tipus de cosa
que a mi m'agrada
és a dir, aquest tipus de poètica
a mi m'entusiasma
i fins a punt que jo he titulat
el paper que estic en aquests moments
tenint aquí de referència
Reflexos en un mirall de formador
més que dir el títol de la pel·lícula
li he posat aquest títol
aquest subtítol meu
m'ha agradat per l'encant
per l'elecció dels actors
i sobretot
evidentment de l'actriu principal
l'Aisa Minelli
un paradigma de
per un cantor fragilitat
força
d'encant
però el mateix té molta complexitat
que resumeix en un llenguatge
corporal
absolutament fascinant
i jo crec que fins i tot
a vegades hipnòtic
ja no com a home
sinó jo penso que és
una mena de
de balet
inclús fora de quan realment
està actuant
com a persona
que tingués una relació
amb ella
possiblement és agotadora
però com que tu estàs com a espectador
veient el tema
seria un altre tema
aquest
m'ha agradat veure
que la pel·lícula forçava les coses
en el terreny sexual
però d'una manera
elegant i subtil
i molt
molt ben ponderada
és a dir
el tema tant del triangle
que apareix
entre dos
dos homes i una dona
i el tema
homosexualitat
d'un d'ells
de dos d'ells
en aquest cas
realment
jo penso que
és molt interessant
com està fet d'ahir
sobretot pensant en aquell moment
per aquest tipus de cinema
perquè en aquell moment
ja es feien pel·lícules
que hi havia aquest fet
de fons
però aquesta era una pel·lícula
destinada al gran públic
i per tant ja se sabia
que trobaria problemes
com va trobar en algun cas
m'ha agradat veure com el cinema
és potser
un dels millors arts
o el millor
per aprofitar les capacitats expressives
de la dansa i del cant
jo penso que és una
i veure que
a més a més Bob Fox
també era el director ideal
per fer-ho
perquè evidentment
ell havia tocat aquests dos pals
ell havia estat un gran director d'escena
i de cop era un gran director de cinema
amb la qual
d'alguna manera
jo penso que tenim un gran exemple
d'una molt bona manera de tractar
aquest tema cinematogràficament
el tema de la dansa
el cant
de l'espectacle
m'ha agradat que la pel·lícula
trascendeixi del clàssic musical
i es converteixi
en una veritable obra cinematogràfica
del nivell
és cert que també
el Bob Fox mateix
en té d'altres
i que en el passat
en el cinema
s'han fet moltes de pel·lícules
que també trascendeixen
la pura
la pura anècdota
del que sigui un musical
finalment m'ha agradat
l'equilibri entre les històries d'amor
que hi ha en el film
l'espectacle del cabaret
i per altra banda
el terrible fons
de l'aproximació del nazisme
que és aquest el tema de fons
que abans deia
i de l'entejudaïsme
que va
lligat
amb el propi
amb el propi nazisme
que
es fa matèria
cinematogràfica
simbòlica
en l'escena
de la pel·lícula
de posar-te la pell de gallina
que és el famós moment
en què un jove
aspirant
a nasi
adult
canta el tema
el futur
em pertany
bé
tot això
són coses que m'han agradat
i d'alguna manera
a partir d'aquí
ja quedaria una mica tot obert
perquè puguem anar parlant
durant
d'allò
aquestes són una mica les coses que jo volia dir
de la pel·lícula
sense explicar massa
intentar no explicar massa
l'argument
el que intentem sempre
molt bé
sempre d'alguna manera
em sembla una introducció
a la pel·lícula
i una primera interpretació
molt acurada
Ignasi
el seu torn
a mi m'ha agradat molt
quan t'has referit
de què va la pel·lícula
perquè evidentment
està parlant
de la pujança del nazisme
comença que un noi nazi
és expulsat a punta de peu
del local
i acaben els nazis
ocupant la sala
vol dir que
durant aquest 1931
han passat coses
i que d'alguna manera
això es reflecteix
a mi al final
sempre a través de
com tu dius
d'aquest mirall
deformant
m'ha recordat
és una impressió personal eh
m'ha recordat
determinats quadres
expressionistes
dels anys 10
o sigui del 14
13-14
on precisament
n'hi ha
hauria d'estar pensant
en algun autor en concret
però n'hi ha més d'un eh
quadres que estan
justament que són
de gent asseguda
al cabaret
al cabaret
sí
i tots
evidentment
com que el quadre és expressionista
de maco no té res no
són rostres
tots demacrats
tots una mica
enfonsats no
que en definitiva
és la ironia del
del
d'un personatge
molt inquietant
que és el mestre de cerimònies no
que
el joel grey no em sembla
joel grey
joel grey
és dels pocs
encara s'hagués viu eh
que es veu que el van obligar
els productors
perquè
ja havia estat
fent
aquest personatge
del musical
de Broadway
i
el van
els productors
el volien
fent el mateix paper
no
i es veu que
es veu que
el
com fos
doncs això
no ho acabava de tenir clar
no
però bueno
va haver de passar pel tot
i quedava sense la feina de fer la pel·lícula no
i
bueno
més que res
és que sembla un personatge
és un demiurc no
és com la consciència d'Alemanya
a més és cínic no
perquè
té una frase a l'inici
deixeu els vostres problemes fora
aquí
veniu
a passar-vos-ho bé
no
quan evidentment
el que està passat a fora
no és precisament poc no
és com el
és com un dimoni eh
és el dimoni
té té
i a més a mesura que avança la pel·lícula
és un personatge cada cop més críptic
que mira d'una manera
com si fos
la consciència no
del
del temps no
és un personatge que m'inquieta molt
i que
seria interessant que en parléssim d'ell
i tot
tot això
per desembocar
el que és el tema
el tema
és que
el feixisme
el nazisme
es va ficant
i la gent
és que ni s'adona
la gent
tots els personatges de la pel·lícula
també
van fent la seva vida
tenen els seus problemes
les seves relacions homosexuals
bisexuals
l'Aisa Minelli
és una màquina
de fer la mort
d'altra banda
però
en tot cas
compta
perquè jo crec que
suposo que et referies a això
quan parlaves
que és un tema
que és un tema actual
sí sí
totalment
totalment
totalment
el feixisme fa temps que està traient el cap
el cap a ro
i aquí
se l'accepta
se l'legalitza pràcticament
va fent
va fent
va fent
copte
perquè ens trobarem amb un problema
aquí i allí
i més enllà
a molts llocs del món
està passant això
en simultàni
sí sí però aquí també
al nostre estat també
i aquí també
i és molt perillós
perquè t'he enganyat
amb un grapat de gent
vull dir que
copte
copte
perquè van amb un populisme
fals i perillós
i perillós
amb la qual cosa
bé
és el que la pel·lícula passa
no?
és el que va passar a Alemanya
no?
aquesta cançó que tu l'has dit
el demà és meu
sí
com a Robby Longstomé
és el
és
i que tu veus com la gent
s'aixeca
en ardida
no?
vull dir
amb una passió
sí és una mica allò de
volveran banderes victorioses
exacte
que genera el feixisme
té una èpica
no cal negar que realment
tu t'aixecaries
també en aquell moment
si no em pots fer
sí però tot és parafernàlia
sí
absolutament
tot s'engany
tot s'engany
tot sabem
la història ho ha demostrat
però és que sembla
que la gent s'ha no oblidat d'això
i es pensa que serà gent
que miraculosament
solucionarà els problemes
no
és més
no estan pels problemes
en el fons
no
en fi
aquest és un primer apunt
molt bé
mira
jo volia comentar
que
Bob Foz
pel que he llegit
perquè he estat
repassant
una biografia
que va fer
Martin Goldfrid
Editorial Alba
el 2006
que
en realitat
ell
la va publicar
als Estats Units
el 1990
amb el títol
de
The Life and Death
of Bob Foz
la biografia aquesta és esplèndida
molt ben escrita
i a més a més
documentadíssima
amb més de 200 persones
parlant de Bob Foz
gent que el havia conegut de primera mà
és dir que ens trasladen comentaris
reals
no
que no estan alterats
perquè
Bob Foz
els va comprovar
llavors
el primer
que em porta això
és
saber
una mica
els inicis
d'ell
ell
és un home
que surt
de fill
de família
de classe
treballadora
dels barris populars
de Chicago
el 23 de juny
de 1927
i morir
i va morir
al cap de 60 anys
d'una parada cardíaca
al carrer
anant
a fer
precisament
assajos
el seu pare
venia
assegurances
i van tindre
cinc fills
bé
la vida
va ser
molt complicada
ell va tindre
perquè ens fem
una mica
una idea
de com anava la cosa
va tindre
dues
pneumonies
de jove
i bé
entrevista i tot això
als 8 anys
ja va començar
a assajar
els seus primers passos
de dansa
amb la professora
Marguerite Comerford
i als 11 anys
ja dominava
un pas de claquer
segons diu el biògraf
a la perfecció
que sonava
com una metralleta
és a dir
el Bofos
era una persona
predestinada
però curiosament
predestinada
pel que és
el tractament
de tot el que era
la coreografia
sobretot
el musical
en general
de fet
ell va fer teatre
va fer
musicals
però
la seva gran passió
i amb el que ell
se sentia
més
interessat
i per el que
volia destacar
era el cinema
i amb el cinema
va tindre
molts problemes
molts problemes
d'acceptació
ell va estar fent
ell va estar fent una obra
que va tindre
una
una certa
pronunciament
sweet charity
en teatre
que funcionava bé
i tal
la va fer en cinema
li va sortir un producte
de dues hores i vint minuts
i resulta que
noia
els dos
va punxar
els dos més importants
time i
new york
new york
no sé què
new yorker
potser
sí
li van fer un escrit
terribles
que la van enfonsar
ràpidament
la productora
va agafar
i va suprimir
15 minuts
ell diu
no m'estranya
que ho hagin fet
perquè ells estan
amb aquest món
per guanyar diners
diu
a mi el que em va saber greu
és que
no em consultessin
a mi abans
diu
perquè probablement
jo no n'hi hagués de trec 15
n'hi hagués de trec 20 o 25
però bueno
diu
se'ls ha de perdonar
perquè ells estan
en aquest món
per això
per guanyar diners
ell va entrar llavors
en una depressió
fins al punt
que va arribar a confessar
als seus amics
que no tornaria mai més
a fer res
o sigui
va acabar
amb mans de psiquiatre
però sí que va fer
i tant
va tornar
i va fer
amb Sweet Charity
el 69
4 pel·lícules més
que només amb el títol
ja n'hi ha prou
1972
Cabaret
1974
Lenny
1979
All the Jazz
i 1980
Star 80
hem de dir una cosa
de Cabaret
la que estem comentant avui
Bob Foch
Oscar
va rebre 8 Oscars
el Bob Foch
l'any del Padrino
amb Coppola
va rebre l'Òscar
a la millor direcció
Cabaret
Cabaret
va
la Issa Minelli
va rebre l'Òscar
a la millor interpretació
femenina
femenina
i
el
fabulós
Joel Gray
el mestre de cerimònies
va rebre l'Òscar
al millor actor secundari
o secundari
és a dir que
aquí
jo diria que es va produir
l'any 72
un repartiment
entre
Padrino
i Cabaret
bastant
correcte
bastant
acceptable
des del punt de vista
d'avui
fins i tot
només
amb aquesta primera intervenció
fa així dos coses
ell va estudiar
amb Jack Cole
el pas
de la dansa jazz teatral
i en Sandor Meissner
la tècnica d'actuació
i d'aquí
de la seva formació
van sortir
un parell
de frases
que m'agrada
posar-les
en context
i és
el moment de cantar
és quan
el teu nivell emocional
és massa alt
per parlar
i el moment de ballar
és quan
les teves emocions
són massa fortes
per cantar
només
maco
és extraordinari
i real
segurament
sí, sí
hi ha una frase
que he dit abans
exactament el que diu
el Joel Gray
en el moment que està
referint-se al que passa fora
i al que passa dintre
ell ho diu
d'una frase
ara ho digui en català
a fora fa vent
però aquí dins
fa calor
exacte, sí
és exactament el mateix
però
és un personatge inquietant
efectivament
sí, sí
a mi sí que m'agradaria
en tot cas per establir
origen
que la pel·lícula de Cabaret
està basada
és material autobiogràfic
de Christopher Isherwood
que és un escriptor angloamericà
que el va publicar
el 1951
va publicar
el que es va dir
de Berlín Stories
les històries de Berlín
que de fet
eren dues novel·les
que es deien
Mister Norris
es canvia de tren
i
adeu a Berlín
on
això ho dic
perquè
veient ara de nou
la pel·lícula
feia molts anys
que no la veia
veient ara de nou
la pel·lícula
que es deien
república de Weimar
una Alemanya
absolutament
deprimida
amb un malestar
social
impressionant
raó per la qual
s'aprofiten
els feixistes
i van pujant
tot el món
sota el pes
del crac
del 29
sí, sí, sí
i tant
aleshores jo dic
què fan uns americans
gent que venen
d'un país ric
per dir-ho d'alguna manera
què fan aquí?
doncs resulta
que és cert
resulta que Berlín
tot i amb la república de Weimar
i amb el caos que hi havia
era com un cau de llibertat
o des de fora
des de fora
es percebia com un cau de llibertat
i bueno
la pròpia
Laissa Minelli
per indicació del seu pare
el Vincent Minelli
li va dir
la Laissa
esclar
era molt important
perquè era la primera vegada
que cantava
en una pel·lícula
de fet en aquell moment
estava començant
es veu molt joveneta
sí, té 26 per això
sembla més joveneta
la pel·lícula
sí, perquè de fet
s'està inspirant
en un personatge real
que tenia 19
una tal
Ros
sí, sí
bé
aleshores el seu pare
li diu
fixa't
per agafar la imatge
del seu paper
no?
li diu
fixa't
en Luis Brooks
que era una actriu americana
del cinema
que curiosament
parava
per el Berlín
de la República
de Maymer
en aquell moment
i que intentava
obrir-se pas allà
perquè, bueno
pel que sigui
Amèrica no estava fent sort
aleshores
tenim
la imatge
d'aquesta actriu
hi ha un cau
d'americans
i de britànics
que
tenen una actitud
llibertina
això és l'única cosa
que
que la
que la
l'autèntica Ros
que va veure la pel·lícula
doncs
admet
perquè
la Ros
diu que la pel·lícula
sí la pel·lícula
tindrà molt de glamour
però el Berlín d'aquell moment
de glamour
és a dir
és una cosa que a mi m'impacta
perquè
el Berlín del moment
era un
diu
era un Berlín de fam
i el Leisure Wood
bueno no
la Ros també ho diu
diu
Berlín no s'assembla
a com està reflectit
en la pel·lícula
la pel·lícula
encara es veu
massa polit
massa net
massa glamourós
diu
els àpats
això ho diu Leisure Wood
no
ho diu un amic de Leisure Wood
un altre escriptor
que es diu Spencer
es deia Spencer
diu
els àpats
que es veu
que menjàvem
al Berlín
això és fals
no ens podien permetre
el luxe
era
hi havia una pobresa
extrema
i aquests àpats
no es veien
no estaven
això que es veu a la pel·lícula
si no existeix
que va ser
va ser el caldo de cultiu
creixent del neixisme
no
clar
quan hi ha pobresa
el més fàcil
és fer-te soldats
era bancarrota total
com ara estem
l'estat espanyol
està en una situació
sí senyor
el món està en una situació
sí
però l'estat espanyol
està que s'aguanta
amb dos pals
i clar
davant d'això
anar veient com pugen segons
quin partit
no?
compte perquè
la llum vermella
ja no
ni fa pampellugues
està ja en cessa
vull dir
és curiós
perquè aquesta pel·lícula
que de fet
no és una pel·lícula
és el background del neixisme
però la pel·lícula
tracta d'altres temes
no ha anat a tema teòricament
sí sí
però compte perquè
de cop i volta
veure cabaret avui dia
com ha dit abans
l'estaci
és una recuperació
molt recomanable
té una vigència
que jo
m'he quedat aclaparà
efectivament
absoluta
jo també
t'haig de dir que jo
la vaig proposar
no pensava per aquest tema
pensava com a pel·lícula en general
que em veia interessant
com a pel·lícula musical
si tu vols
no sé si us va passar
que jo
a l'acabar
sí
una pel·lícula
que se'm va vindre al cap
immediatament
va ser
el huevo de la serpiente
de vermes
bueno déu-n'hi-do
i te'n diré una altra
que a més es produeix
un any abans
em sembla
que és Clockwork Orange
de Kubrick
sí
o és el mateix
però és que no concretitza
en un neixisme concret
però parla del feixisme en general
i de la violència infligida
és a dir
tenen a veure les pel·lícules
però són contemporanis
són contemporanis
i el huevo de la serpiente
també tens tota la raó
perquè la serpiente
és això
el que està dintre de l'ou
és això
naturalment
és el feixisme
efectivament
però estem a inicis del 70
on efectivament
a Espanya
encara teníem en Franco
però evidentment
sí
això ho teníem cobert
això ho teníem cobert
però diguem-ne
que el món occidental
gaudia ja
d'unes democràcies plenes
i més a l'americana
no?
més consolidada
sí
que vulguem imaginar
no?
perquè evidentment
no hi ha res perfecte
però és curiós
que en un moment
en què no hi ha l'amenaça
feixista que hi ha ara
anem a dir-ho
a l'estat espanyol
i a altres parts
evidentment
no només aquí
és curiós
que es tractessin aquests temes
no?
com diu l'Anastasi
tu mateix Anastasi
has participat en pel·lícules
fetes aquí
sí
als anys 80
i 70
que hi havia
molta més
llibertat d'expressió
de la que hi ha ara
perquè
a la millor ara
hi ha la mateixa llibertat
però en tot cas
hi ha
autocensura
no s'utilitza de la mateixa manera
utilitzàvem la llibertat
que teníem
que havia sigut tan poc
si jo penso que el tema és
que havíem vingut de tan poc
que clar
si no utilitzàvem
és que érem tontos
havíem d'utilitzar
i hi havia ganes d'explotar
d'explotar
és això
és això
ja que m'has citat
sí home
prendre un moment la paraula
us ho dic perquè ho sapigueu
després ja em direu vosaltres
quan els deixo anar
sí
tinc quatre temes tècnics
a marcar
allò que us agrada tant
faci petites lecciones de tècnica cinematográfica
i tant
i tant
jo de fet
sí que volia fer els menys tècnics
però
en fi
però no
seguim seguim
m'ho dic perquè et tinc aquí puntat
i dic mire que no passi això
encara ja
jo tinc una cosa
de llenguatge
uns apunts
només una pregunta
no us heu preguntat
veritablement
el pare de la
Lais Aminelli
del personatge de la pel·lícula
no de la Ros
que la Ros
era l'autèntica noia
amb la qual he servut
s'inspira
sí
realment té molt de la Lais Aminelli
de la Lais Aminelli
del personatge de la Lais Aminelli
en el sentit que és de cascos lleugers
queda embarassada
el propi Isserwood
que és el paper que fa el Michael York
clarament
li paga l'avortament
que a sobre és un desastre
no?
però la pregunta clau
tenint en compte que l'origen de la Ros
que era britànica eh
no americana
no americana
britànica
era britànica
Ros era...
a la pel·lícula també eh
no no
a la pel·lícula Lais Aminelli
és americana
no no no
sí sí sí
és britànica
que no que no
sentiria
haver de desempatar
perquè no puc desempatar
però és americana
jo crec que és americana
sincerament
segur eh
per què?
primer pel seu accent
no té res a veure l'accent d'ell
no no no
a l'accent
a veure
que la Lais Aminelli és americana
però per què ho dius?
no no
perquè ho he llegit
ah el tu
serà un error
perquè no no
pot ser un error
perquè el seu pare
és ambaixador americà
a la pel·lícula
ella ella
aquí està la meva pregunta
si és cert que es diu això
ella diu
que el seu pare
és ambaixador
la pregunta és
no us heu fet la pregunta
si realment és cert
que té un pare ambaixador
més d'una noia perduda
et dic la veritat
em va passar para'l
aquest tema
per això ara no l'he pogut discutir
amb ella això
no em va passar para'l
aquest tema que digués això
em va passar para'l
jo et dic la veritat
el proper programa
hi haurà fer de rates
de rates
o de rates
de rates
però home
de veritat
creu-me
l'accent és absolutament americà
això sí que t'ho puc dir
si jo no ho hagués llegit
creus que ho diria?
no, no
clar que no
però mira't la pel·lícula
que ho diu
no, no, però pot ser
no, no
la pel·lícula no tinc cap inconvenient
en tornar-la a mirar
això em va passar para'l
doncs a mi la frase aquesta
en concret
a mi em va passar para'l
no, de fet
bueno, de fet
la novel·la
evidentment
és britànica
la noia
i la Bowles
que es diu
i
de fet
bueno
és un personatge
igualment
a veure
la novel·la
inspira
el musical
que és el que té fama
de l'any 66
i després
és curiós
perquè inspira
un altre musical
que és
Ayama Càmera
és curiós
de John van Druten
la novel·la
inspira
Ayama Càmera
però resulta que el musical
s'inspira
no, la pel·lícula
perdó
s'inspira
tant en el musical
com en
Ayama Càmera
perquè la història aquesta
del jueu
que es fa passar
perquè no és jueu
no?
que és a la vora
de la Marisa Berenson
que és d'una família
jueva de molts calés
no?
això és de
Ayama Càmera
no està ni a la novel·la
ni a la novel·la
ni al musical
sí
i el Bob Fox
ho va agafar
i ho va incorporar
que aquí va haver
una picaparalla
perquè es veu que
el guió original
se centrava molt
en el personatge
de l'Alai Saminelli
i aleshores el Bob Fox
va dir no, no
això no pot ser
aleshores va canviar
el guionista i va cridar
un altre
que li va treballar
va recuperar
molts dels temes
de la novel·la
perquè la novel·la
el parell de novel·les
o el parell de novel·les
hem de dir-ho
són dos
són les experiències
del Leisurewood
al Berlín
del Berlín
de la República de l'Alai
ni més ni menys
són un parell de novel·les
absolutament autobiogràfiques
el que passa és que ell
és el que hem comentat abans
fora d'antena
el Leisurewood
plantejava un personatge
etero
i mentre que després
van agafar i van posar
un bisexual
cosa que en aquell moment
no, no, perdona
era un
un avenç
important
sí, sí
però una pel·lícula d'aquest tipus
segur
no, no, perdona
era el musical
que és hetero
ah
perquè el Leisurewood
és homosexual
aleshores
ell parla
en les seves dos novel·les
parla dels ambients homosexuals
de Berlín
dels divertint aquests
anglosaxons
sí
aleshores
és curiós
però amb la versió
en la novel·la
el personatge
del Michael York
és homosexual
sí
sí
el musical
en el musical
és hetero
és heterosexual
sí
i a la pel·lícula
saps què passa?
que probablement
en teatre
o en musical
era més compromès
és possible
fer una versió
del personatge
en aquell moment
és puritana
diguem
que no pas en el cinema
pot ser
una cosa que volia aportar
són
algunes
aportacions
particulars
valgui la redundància
de Bob Foz
al musical
és a dir
a Bob Foz
segons he llegit
li agradava fer els musicals
en llocs adequats
per cantar i ballar
no li agradava que la gent cantés
seguint una conversa
enmig d'una conversa
trencar i posar-se a cantar
no li agradava fer
cançons
amb exteriors
en ple carrer
o amb interiors
que ell considerava
inadequats
sí sí sí sí
i llavors
hi ha
algunes coses
concretes
de dansa
que ell va introduir
l'ús de genolls girats
remenament lateral
espatlles enrotllades
mans de jazz
l'ús de barrets
bastons
i cadires
i guants
espera espera
que ja arribarem a això
l'ús de barrets
com explica
Martin Goffitt
en la seva biografia exhaustiva
de Foz
venia de la seva calvícia
i usava guants
en les seves actuacions
perquè no li agradaven les mans
no li agradaven que es mostressin les mans
és curiós eh
perquè és tot un catàleg de coses
que estan molt en contra
o són una diversitat
respecte als altres musicals
que coneixem
es veu que no li agradaven les seves mans
sí sí
ell portava molt guants per això
correcte correcte
sí sí sí
i llavors
és molt curiós també
que jo crec que el fet de no fer ballar en públic
és perquè feia poc i ha vingut el gran èxit de West Side Story
i llavors ell els volia desmarcar
i volia fer el seu musical
i realment aconsegueix una cosa que en cap moment
recordes tu de West Side Story
aquesta és una pel·lícula que hi ha música
no és un musical
clar clar clar
és que no és un musical a l'ús en el sentit de
gent que canta parlant
o que parla cantant
té números
té números
i ja està
és cert
us heu fixat en una cosa per cert
no és tècnic aquesta
no és que aprofiti ara per entrar al meu tema d'abans
us heu fixat que sí que és tècnic
però no és tècnic
que quan estem en un ambient que no és el propi cabaret
normalment és l'habitació d'ella
l'habitació d'ell
o algun entorn similar
sona sempre de fons el tema
amb qualitat ja de reproducció de tocadiscos
per entendre's com dèiem abans tocadiscos
sona sempre el tema
que ja seria
llavors seria
diegètic
en el sentit de que realment
està sonant allà
i que recorda el tema
i que té a veure amb els temes
que han sonat abans
en l'espectàcle
només la cançó del noi nazi
no
que està absolutament fora
del demà
és l'única
que no és diegètica
tota la resta passa
al escenari
al cabaret
és molt curiós
perquè
perdona
que més puntua
temes de la pel·lícula
o sigui
els números
de les cançons
van en consonància
amb els temes
quan es devenen tensos
pom
número musical
que està fent relació
que sí que sí
absoluta lligam
un lligam total
per aixecar una mica l'ànim
el que deia que
per cert
és curiós
que
passats els anys
i després de
tindre l'èxit
que va tindre
perquè va ser un succès
cabaret
li van preguntar
a Fos
sobre
escolti
vostè que no li agrada fer
exteriors
amb cançons i tal
com és que aquí
va posar l'àntic
aquest noi
no m'ho toqui això
que si ara fos a fer
la treuria
no li agradava
i en canvi
com tu has dit molt bé
i jo estic d'acord
a mi em sembla
que punteix molt bé
i és un avís per caminants
perquè és una cançó
que si es fixeu
té un creixendo
i necessita un espai
o sigui la gent
estan en un parc
estan en un parc
i la gent
s'hi va afegint
afegint
que és una mica
com la gent
es va afegint
quasi sense
sense interpel·lar-se
a la cosa aquella
de
venga
venga
tots
anem-hi tots
i les cares d'oli
dels que van cantant
se'ls hi nota
al mateix temps
només hi ha un home vell
que fa
una cara
tristíssima
té una por
perquè sap
el que pot vindre
sap el que vindrà
segur
ell ja ho sap
aquell home ja ho sap
i després hi ha una altra escena
hi ha una altra escena
que ens sembla
meravellosa
i aquesta escena
diguéssim
que no està
dintre de
de la dinàmica
aquesta d'advertència
del fascisme
i és l'escena
que tenen
la Marisa Berenson
per cert
curta però extraordinària
interpretació
i l'Elisa Minelli
quan la Marisa Berenson
li diu
perdoni
però vostè
com a dona
que ha conegut
i el xoc
el xoc
d'ulls
de mirades
de primer pla
de l'Elisa Minelli
és que
no té preu
no té preu
si veieu la pel·lícula
repareu en aquesta escena
l'Elisa Minelli
està encantadora
o sigui
té unes
expressions facials
suporten
els primers plans
i ho suporta tot
és extraordinària
es veig a la càmera
i
una naturalitat
però una cosa tremenda
molt moderna
a més a més
sempre que surt una dona
d'aquest tipus
jo sempre dic el mateix
però és que
és molt modern
perquè en aquell moment
no s'actuava així
no era l'habitual
aquí hi ha un aspecte tècnic
que sí que m'agradaria comentar-te
que és
a mi m'ha semblat
que és una pel·lícula
és un musical
però curiosament
la planificació
visualment
és molt tancada
hi ha molt primer pla
i tot és molt constret
que evidentment
contribueix
al missatge
que vol donar la pel·lícula
però a mi em sembla
una pel·lícula molt tancada
en dius en els moments
de número musical
o en general
en tota la pel·lícula
parles en general
sí
la sensació global
és d'una pel·lícula
constreta
molt poc
molt poc
molt poc
suposo per donar aquesta sensació
precisament
de gobiar
de gobiar
de gobiar el personal
hi ha una cosa molt divertida
que és
entre dintre de la forma de ser
de Bob Foz
i és que va dir
no no jo
l'orquestra vull que siguin tot
dones gordes
i no haver experimentades
amb música
i és que realment
és així
exactament
tenen pocs moments
però quan surten
són més
una visió estètica
sí
i paradògica
que no
realment
una cosa
de valor musical
no no
escolta
els apunts
aquells tècnics
que no es quedin fora
de la jugada
o després
tu m'ho dius
diguis
diguis
serà ràpid
jo simplement
volia esmentar
això
aquest aspecte
de la planificació
molt tancada
i
i després
a veure
també tenia un altre tema
que és
ah sí
el muntatge
una de les coses
que m'ha sorprès
més
és que quan menys t'ho esperes
et fa un tall brutal
i d'una seqüent
d'una escena
en què han estat rient
o millor fent l'amor
de cop i volta
bum
un cotxe anant-se
o sigui
hi ha moments
un cop de falsa
absolutament
o uns oficials
amb l'esvàstic al braç
et diré
sí
però hi ha tres o quatre
clatellades d'aquelles
com a espectador
n'hi ha alguna
fins i tot
que penso que està
fora de temps de lectura
és a dir n'hi ha alguna
que apareix
i no l'has vista
o sigui
creus haver vist alguna cosa
subliminal
és quasi ben subliminal
aquestes coses que tenia notada
però no era aquesta
el tema tècnic
sí efectivament
hi ha algun moment
hi ha coses molt rares
a la pel·lícula
hi ha dos coses molt rares
hi ha un moment
que estan fent aquell sopar
tan formal
en què la Liza Minelli
és l'única que no està formal
és a dir
el sopar
quan tenen el sopar a casa
dels pares
de la família de Marisa de Berenson
en allà hi ha un moment
que entra un plano
que estan servint
una safata no sé què
i aquest plano està absolutament mogut
de fet
tots els planos
que estan rodats
en pla més obert
estan estables
però que en van a plano curt
dels personatges
que estan a la taula
els planos estan lleugerament inestables
però és que aquest
que hi ha la safata pel mig
el plano està a punt de caure
a la cama de terra
m'agradaria que les tornés a veure
perquè pot passar desapercebut
a la millor va ser un accident real
que ell va aprofitar
que està passant aquí
i després hi ha algun plano
que està justet
de temps de lectura
i després hi ha un plànting
començo d'aquí pel tema
el plànting
el plànting és
hi ha un moment
en un moment que no esperem
ni molt menys això
és just acabat un número musical
no ho he situat
que veiem un cap ensengonat
a terra
veiem el cap d'una persona
morta
potser veiem una ejecutada
perquè malauradament
és una imatge que estem
és l'escena dels comunistes
el comunista
no, no, no
molt abans
trenta minuts abans
d'això
hem vist un flash
d'un cap
a terra
d'algú mort a terra
sí
molt abans
i això és el que es diu en plànting
vaig pensar
mira m'està plantejant
que això
d'aquí un rata m'explicarà
el cap
van passar trenta minuts
fins que no ho vas explicar
jo crec que és el comunista
no, no, ho és segur
per això és un plànting
un plànting és allò que es diu
quan tu ensenyes un element
que després tornarà
exacte, això és el plànting
molt bé
doncs en aquest cas és un plànting
però fixa que està lluny
però lluny de nassos
i vaig pensar
per què està tan lluny
perquè la cadència d'aparició
que té el tema nassi
dintre de la trama general
de la pel·lícula
és més o menys
sempre la mateixa
cada x minuts
va apareixer en una referència
el background
el background de fondo
que es velluga
d'aquest mar de fondo
però en aquest cas
portava molta estona
que no hi havia res
si hagués esperat
el comunista mort a terra
si hagués esperat
a veure físicament
aquella escena
que era esperant massa
fa el flash aquell
perquè tu tinguis
la presència
que alguna cosa tramabunda
passarà
però no sàpigues exactament què
penso que aquest va ser el tema
està molt ben tractat
al puntejar l'acció
sempre amb detalls
que ens avisin
del que vindrà
del parell
del parell
del parell
aquí sí que m'agradaria
fer l'esment
que és curiós
perquè hi ha una cosa
de Dreyer a Vampir
que me l'ha recordat aquí
el que se'n diuen
en els retards
és a dir
de tant en tant
en la narrativa
hi ha situacions
que de fet
no tindran
res a veure
pràcticament
de vegades una mica
però normalment
és com
fer perdre una mica
el temps
i de fet
tota la història
de la Marisa Benenson
amb el jueu
que vol fer-se passar
per el jueu
és un retard
per l'evolució
de la història
perquè la història
ben vist
la història és una altra
totalment d'acord
l'únic que passa
és que és un retard
que fixarà
i explica
i citarà millor
el tema del judaïsme
i el tema de l'antijudaïsme
però és clar
és cert
que en el fons és un retard
fins que no justifica
que és cap al final
de la història aquesta
d'amor d'ells dos
no entens
per què està això
en allà
és la història d'amor
que està molt ben posada
o sigui
hi ha vegades
hi ha històries d'amor
que tu veus
que són una mica
de l'argument base
aquí no
aquí no
aquí està perfectament
introduïda
hi ha una evolució
de la mort de parella
és una pel·lícula
que us recomanem
va
moltíssim
absolutament
és extraordinària
ja per anar resumint
és que
de fet
a l'estil
a l'estil
de Bob Force
els seus musicals
sempre s'han dit
que són clàssics
i moderns
moderns
és a dir clàssics
en tant que és una història coherent
que té doncs un plantejament
un russi un dessetllàs no?
però modern en tant que acaben malament no?
que no s'espera això d'un musical clàssic
sí
és
és
i a més
bueno
dintre dels musicals
hi ha el musical
que es passen
tota l'estona cantant
no?
i després el que se'n diu
el musical de bambolines
i per
aquí podríem considerar
que és un musical de bambolines
és un musical de bambolines
per acabar malament
sweet charity
dins i fora de l'escenari
no?
per acabar malament
sweet charity
sí sí sí
no no
clar clar
per d'escoltar no?
vull dir que
les seves pel·lícules no acaben bé no?
elements moderns no?
de llenguatge modern
com ell ha esmentat
d'aquesta mena de plans
que semblen designats
i que després
sí sí
connecten
sí sí
però ja clar
és modernò cinematogràfic
hi ha una cosa
jo anava a explicar
aquí
estava mirant quines notes
podia recuperar
però no estem molt justos
hi ha una cosa des de fora
sí
que he reflexionat
i pensant
en les pel·lícules d'ell
que les he vist totes naturalment
jo també en aquest cas
gosso dir
una cosa
que
el situé pel meu gust
com un gran director
d'actors
i és que jo penso
que
el millor paper de la seva vida
de l'Aisa Minelli
és
amb Bob Foz
amb el que estem comentant
cabaret
el millor
de Dustin Hoffman
és amb Lenny
de Bob Foz
Òscar compartit amb algun altre
però bueno sí
un dels millors
de C.L.I. MacLenn
Sweet Charity
sí
i el de Jazz
és el millor
de Roger Scherder
amb Bob Foz
sí
ara he donat un cop a la taula
és el primer eh
que també m'hi he fixat
és una broma interna
és una broma interna
és una broma interna
absolut
sí
molt bé
no
no insisteixo
en els temes
sí
un sol
per agafar-ne un
un tema
per no recuperar-ho
és el term
que ja el vam tractar l'altre dia
no un tema de l'ipsi temporal
però que al mateix temps
és temporal
i causa-efecte
l'ipsi temporal
és allò que
hi ha una part del temps
que no veiem
que passes
i expliquem una cosa
n'expliquem una altra
i entre l'una i l'altra
hi ha un pas de temps
que no queda explicat
no hi ha el trajecte
per entendre's no
i en aquest cas
és brutal
perquè a més té aquest cop
de fals que li fot
a les coses
que té aquesta energia
no en el pla no
el Michael Lewis passeja pel carrer
i en un moment determinat
ja cap al final de la pel·lícula
hi ha la presència
dels nàcies a la vorera
i tot plegat
i ells comença a cabrejar
comença a insultar-los
diu que bueno
és un estranger
no li fan cas
perquè és un estranger i tal
i llavors al final
veu una bandera nàcia
i li fot una patada
plano immediatament darrere
ell
amb l'ull morat
i mitja cara destrossada
en estupat del llit
elipsi temporal
i causa-efecte
perfecte
perfecte
cert cert cert cert
i també és molt interessant
un plano que hi ha
primer pla per ser
primer pla
un plano que hi ha
del nazi
que se'l mira amb una cara
com dient
ja
ja t'he pres la matrícula
tu
se'n recordeu?
sí
sí
és una mica
amb aquesta dinàmica
de plans
que t'adverteixen
del que vindrà
sí
molt bé
a tres quarts
i podríem parlar
d'alguna pel·lícula
de les que estan en cartellera
sí
jo en tinc alguna
jo també una
vinga
doncs
dispara
en tindrem
igual coincidim
mas
una pel·lícula
molt petitona
mas
de la qual està parlant tothom
es va presentar
com?
mas
m-a-s-s
ah no l'he vist
de massa
de grup
no?
sí
de la massa
el títol l'estic donant
perquè no acabo de lligar-ho
amb el que és la pel·lícula
no?
però
a veure
és una pel·lícula que a mi m'ha deixat
una mica destronutat
perquè primer
per la simpleça de l'argument
que s'amaga
són d'aquelles pel·lícules
perquè
bé
abans que se m'oblidi
tothom parla
perquè es veu que va generar
molta expectació
a Sundance
el de
però no de
no d'ara del gener del 2022
no
del 2021
del 2021
fins ara no
no s'ha arribat no?
i el director és un newcomer
no què se'n diu?
vull dir un debutant
i quan et digui les pel·lícules que surten
el tal Frank Kranz
tothom té una vida interior
perquè
clar
és actor de
la torre oscura
el bosque
no?
aquest nom mai el digui
Xamalan
Xamalan
bé
en definitiva
un tipus de cinema mainstream
i de terror
i coses
fantàstiques
paral·leles
però
bé
el mas és
bé
dos matrimonis
un de mitja edat
un altre ja
una mica més entrat en anys
ja cap als 60
que
es troben
en una església
en les dependències
d'una església
en una mitjancera
que es veu que ha organitzat aquesta trobada
de seguida intuïm
que el que hi ha és
algun tema
punyent
per tots dos matrimonis
no?
i ens costarà
com ben entrada
m'atrevaria a dir que
40 minuts
descobrir
el motiu
pel qual
es reuneixen
no?
que no és un altre
que
tots dos
matrimonis
han perdut
un fill
un dels fills
però
el fill d'un
és el típic nano
tipus com
Elephant
la pel·lícula d'Elephant
és el típic nano
que entra a un col·legi
i comença
bueno
primer tira una bomba
i després va rematant
va rematant
a la gent
i després se suïcida
esclar
és una pel·lícula
que direm
el tema és punyent
sobretot als Estats Units
no hi ha cap tipus
però és una pel·lícula
que et va agafant
et va agafant
per al treball dels quatre actors
un d'ells
insospitat
que es dediqui a pel·lícules
de cap tipus
perquè és el Jason Isaacs
que és més aviat
un actor que fa
sempre de dolent
i amb pel·lícules
amb thrillers
i amb pel·lícules d'acció
que tinc la cara
el patriota
per exemple
del Mel Gibson
tots en tenim present
sí sí sí
la cara està claríssim
sempre fa de dolent
bueno
doncs aquí
és el fill
és el pare
del fill
innocent
i aleshores
bueno
representa
que ja hi ha hagut
advocats
i ja hi ha hagut
investigacions
de com ha anat la cosa
i tal
aleshores
és el retrat
del greuixa
del paper
dels pares
del fill
causant
de la
mas
deu ser
d'assassinat
en massa
perquè realment
maten
que és
amb dos esses
sí sí
amb dos esses
pot ser
es deu referir a l'assassinat
amb massa
amb massa
o 11 els que moren
contant
col·loquialment
igual es diu així
massa
total
evidentment
anem aprenent
anem aprenent
que
és un fill
conflictiu
i clar
el greuixa dels pares
del fill
bo
per dir-ho així
del fill innocent
el greuixa és
heu estat mals pares
no hauríeu d'haver advertit
que el vostre fill
ja apuntava
és un nano conflictiu
ja des de petit
no?
que el greuixa
no hauríeu d'haver
un fill
i és un sociòpata
de fet
es tanca
a partir dels 13 anys
es tanca gairebé
amb l'ordinador
i té poca vida social
no?
bé
dos apunts més
simplement
quatre actors
fent
el que se'n diu
una pel·lícula de cambra
no?
perquè tot passa
dins de
de l'habitació
aquesta
bueno
típic del cinema independent
sí
i curiós
i curiós
n'ha percebent
que malgrat que
tot està dit i fet
no?
com es diu en anglès
no?
quan all is set and don
però és curiós
que clar
representa que tot
ja s'ha
ja ha passat per tribunals
però és la necessitat
del matrimoni
del fill innocent
que
els pares del fill
causant de la desgràcia
se sentin culpables
hem vingut aquí
a que patiu
a que us sentiu
a l'hora que saber
saber
les intríngulis
de com de mal pares
heu estat
no?
i com en definitiva
vull dir
el que és és el desenvolupament
d'un tros d'humanitat
vull dir
de
de sentiments
esqueixats
profuns
intensos
però a uns nivells
que et quedes de
de pasta demoniato
de com
una pel·lícula
que dura
una hora i cinquanta minuts
amb aquest plantejament
dius
una hora i cinquanta minuts
i la pel·lícula aguanta
és que una
ara acabo de picar la taula
sense
no sé de què
no sé de què parleu
no sé quin temps
no sé què voleu dir
això de picar la taula
doncs en definitiva
bé una pel·lícula que t'agafa
és una típica
és una pel·lícula de cambra
amb quatre actors
el més conegut
és el Jason Isaacs
la Martha Plimpton
també
d'un i do
i després l'Undone
i el
i el
i el
secundari normalment
en fi
ja està
el curiós que utilitzin
l'Església
com a espai
d'aquesta discussió
tan absolutament
terrible
una
no és una
església catòlica
no
ni protestant
és
protestant
sí
epicos
com és
els episcoparians
em sembla
episcopalians
episcopalians
una cosa
jo
volia parlar d'una pel·lícula
però abans de parlar
de la pel·lícula
perquè no quedi
tallat
pel final del programa
vull dir-vos
que la setmana que ve
és Setmana Santa
i nosaltres
ens dedicarem
a les nostres activitats familiars
per tant
no hi haurà programa
tornarem
el dia 19
és possible
estem fent negociacions
per vindre
amb un convidat
o convidada
que serà
segurament
molt interessant
per l'audiència
i després
també volem comentar
que
per aquest dia
el dia 19
tindrem
per si la voleu mirar
i així
ens podreu seguir millor
tindrem
com a pel·lícula
de clàssic
de la setmana
una comparativa
entre dues versions
del somni etern
la de Hawks
i la de Michael Wiener
una en blanc i negre
i l'altra en color
és a dir que
aquestes són les previsions
us desitgem una bona setmana santa
i llavors
per
per
concloure
us volia parlar
d'una pel·lícula
que la trobo
molt interessant
i recomanable
que és
Les Olimpiades
París
Districte 13
aquesta pel·lícula
va entrar a competició a Cannes
el 2021
com representant
la França
i va tindre
un interès
de crítica i públic
notori
està dirigida
per Jacques Odiar
Jacques Odiar
és un director
d'aquells que em podríem dir
eclèctics
que ha fet 7 o 8 pel·lícules
però ha tocat
temes tan diversos
com fins i tot
jo per exemple
una que tinc molt present
és un western
que em va agradar molt
que
es titulava
The Sister Brothers
el 2018
que va ser presentat
al BCN Film Fest
molt interessant
amb aquesta pel·lícula
ell fa de productor
de director
i de coguionista
les altres dos guionistes
són dones
Lea Missius
i Celina Estiama
Celina Estiama
és també una directora
que té ja
un recorregut important
és una dona feminista
de fet
nosaltres
l'hem vist fa poc
amb una pel·lícula
molt interessant
que és
Retrato d'una mujer
en llames
ah sí
una pel·lícula
que a més té una estètica
preciosa
un to
maquíssim
molt interessant
i
aquí
són tres personatges
tots són joves
tres noies
i un noi
la pel·lícula
està decantada
cap al costat femení
perquè realment
és femenina
i feminista
en bona part
sense que això
vulgui dir
que sigui un lliurement
a la causa
desenfadat
o desenfrenat
o desenfrenat
no
sí
aquí hi ha reflexió
hi ha seriositat
i sobretot
vull destacar
que hi ha el paper
de Noemi Merlant
que per mi
és extraordinària
aquesta actriu
ja va actuar
en Retrato d'una mujer
en llames
de l'Estiama
i la veurem a l'octubre
quan s'estreni
un any una nit
aquesta
perquè és la protagonista
femenina
de la pel·lícula
jo vaig tindre
l'oportunitat
de parlar la setmana passada
amb ell
després de veure la pel·lícula
i vaig dir
escolta però
quin tros d'actriu
diu
escolta
espera veure la pel·lícula
perquè per mi
em sembla que és
el millor de la pel·lícula
sensacional
aquest és un punt més
la pel·lícula té una altra cosa curiosa
99% és en blanc i negre
i un 1% és en color
és una cosa curiosa
les olimpiades
ens presenta
un drama
en un context
d'absoluta actualitat
tres dones i un home
estudiants
millenials
ofegats
per una oferta
de treball precari
sense continuïtat
i amb baixa retribució
en una societat
que respon
a la denominació
de postmodernitat
on el sexe
és tan discontinu
com el lloguer
o la feina
les relacions
amb els aves i els pares
i són
amb un tractament fred
però realista
que vol fugir de tòpics
la pel·lícula compta
amb unes interpretacions
dels quatre protagonistes
excel·lents
ja hem destacat abans
merlant
tècnicament impecable
tant la direcció
com el guió
que compta
amb la col·laboració
de la guionista
i directora de pel·lícules
tan importants
com hem dit abans
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
de la retratura
però poètica
extraordinària
recomano la visió
tal com hem dit abans
de París
Districte 13
a tothom
i en especial
als joves
perquè els intèrprets
de forma
de forma total
són persones
que estan entre els 20
i els 25 anys
també pel públic femení
perquè considero
tal com hem dit abans
que és una pel·lícula
que té a la dona
com a centre d'interès
i perquè d'ell
se'n desprèn una mirada
sense falses complicitats
seriosa i rigorosa
o sigui
jo crec que
és una pel·lícula
que ella és per veure-la
i després
comentar-la a la sortida
entre la gent
perquè
et posa qüestions
que estan avui al carrer
una mica
el que hem parlat abans
quan hem dit
que la pel·lícula
que parlàvem avui
Cabaret
ens interpel·lava
respecte
a l'entrada
amb força
del neixisme
aquesta
el que fa
és interpel·lar-nos
i dir cap on va
la nostra societat
perquè
estem veient
que
és una
societat
on hi ha
en la pel·lícula
ho reflecteix molt bé
un tant samenfotisme
que arriba una mica
a viure
no hi ha el dia a dia
sinó el minut a minut
sí
bueno
això queda obert
d'aquí ve
el que em sembla
que és interessant
el visionat
perquè
provoca
l'interès
per reflexionar
és una altra
cara del mateix
però jo
em vaig a recordar molt
del que comentes tu
moltes vegades
que estem en una postmodernitat
que no sabem on
ens porta
la perda de valors
el nihilisme
aquí està
sí
que fa por
la veritat és que
fa por
sí sí sí
però por
teniu raó
i bueno
totes coses interessants
el que heu dit
de pel·lícules a veure
que bueno
que alguna vegada hem de solucionar
això
ah bueno
us dic una cosa
aquesta s'estrena el divendres eh
ah no està estrenada
el dia 8 no
és a dir que
hi ha un marge
espero de temps
jo encara tinc drive my car
que me la vas aconsellar tu
encara tinc drive my car per veure
imagina't tu
que porta ja
ja és antiga ja aquesta
és maca
és maca
abans era més fàcil
la tasca de critic
no hi havia tantes pel·lícules
sí sí sí sí
bueno
perquè ara hi ha molt
microfilm
és a dir
molta pel·lícula
molta pel·lícula feta amb dos durets
i obviable eh
i moltes d'elles obviables
aleshores esclar
s'ha de
hem de triar
i de vegades això
és difícil
perquè de vegades
com mas no
que podríem dir
ostres veia roi
era prescindible
doncs no
resulta que no
sí sí sí sí
el treball dels actors no
sempre hi ha
sempre no però hi ha valors a vegades
en llocs que no
però costa costa
no sé
s'està multiplicant com a bolets
les pel·lícules
és una cosa tremenda
ja no diguem les sèries
bueno
amics
que passeu una bona setmana santa
bona nit a tots
no crec
i ens trobem el dia 19
molt bé
bona nit Ignasi
bona nit Anastasi
bona nit
bona nit Lluna
bona nit
i desitjar a l'audiència
que tinguin bones vacances
per descomptat
i tant