Title:

L’Atalante de Jean Vigo, avanç de Napoleó (Ridley Scott, 2023) i entrevista amb Paula Ortiz sobre “Teresa”

## Resum general Episodi especial amb tres blocs: un debat sobre el clàssic L’Atalante (Jean Vigo, 1934), un primer apunt crític de Napoleó (Ridley Scott, 2023) i una extensa entrevista a Paula Ortiz sobre la seva pel·lícula Teresa (2023). ### Estructura de l’episodi • Presentació i sumari del programa • Clàssic: anàlisi i context de L’Atalante • Avanç: primeres impressions de Napoleó (2023) • Entrevista a Paula Ortiz (vocació, referents, poètica, espiritualitat, muntatge, interpretació) • Tancament i anunci del proper clàssic --- ## Clàssic de la setmana: L’Atalante (Jean Vigo, 1934) **Idees clau** • **Recepció i versions:** estrenada el 1934 i retallada a 65’, es “refà” i es revalora el 1945–47 als EUA. Diverses restauracions (1991, 2001, 2017) a partir de còpies fragmentàries; a Filmin circula la versió de 1991. Problemes de sincronies i estabilitat d’imatge, però el valor del film és intacte. • **Producció i context:** Gaumont al darrere; rodat majoritàriament als estudis GFFA. Context de crisi dels anys 30 (post 1929) i impuls públic a la indústria francesa que culminarà en el CNC. Pel·lícula situada “entre guerres”, amb una sensibilitat lliure i anarquitzant que hauria encaixat encara més en el Front Popular (1936). • **Estil i llenguatge:** cinema **poètic i sensorial**, gairebé “muda amb diàlegs”. Rebuig a etiquetar-la de “surrealista”: pot tenir imatges suggerents, però la seva **emoció** ve de la fisicitat, l’erotisme soterrat i un ús expressiu del so i el muntatge. • **Personatges i temes:** Juliette és una **dona moderna** que s’autodetermina fins i tot acabada de casar; triangle magnètic amb Jean i el fascinant Père Jules (Michel Simon). La convivència en l’espai mínim del vaixell esdevé el laboratori emocional del film. • **Muntatge i ritme:** alternança de seqüències d’observació dilatada (p. ex. la comitiva nupcial) i passatges picats de gran agilitat (l’esclusa prop de París). • **Paral·lelismes:** connexió temàtica suggerida amb Eyes Wide Shut (Kubrick) en la dinàmica de parella + tercer element desestabilitzador. • **Imatge i final icònic:** fotografia de **Boris Kaufman** (germà de Vertov). Pla final aeri sobre el Sena, rodat amb avioneta: una **audàcia visual** que allibera la pel·lícula del “tocar terra” constant. > “L’Atalante no és una pel·lícula surrealista: és un exercici de poètica fílmica i de desig, amb el so i el muntatge com a eixos d’emoció.” --- ## Avanç crític: Napoleó (Ridley Scott, 2023) **Primeres impressions (sense espòilers)** • **Operació de llançament:** malgrat els 158’ (2h38’), fa la sensació de ser **un primer tall**. Es preveuen versions “Director’s Cut” i/o parts ampliades. • **Espectacle bèl·lic:** Toló (inici) està ben exposada; Austerlitz i Waterloo tenen pes, però **Egipte** queda en “2 minuts”, i **Itàlia/Espanya** pràcticament s’ometen. Senyal que hi ha material rodat pendent d’aparèixer. • **Eix emocional:** el film se centra en la **relació amb Joséphine** (Vanessa Kirby, molt sòlida) i com el desestabilitza. • **To i interpretacions:** conjunt “molt british” (cast i diàlegs), cosa que “fa fressa” en un relat francès. **Joaquin Phoenix** compon un Napoleó gairebé **catatònic**; **Rupert Everett** encaixa com a Wellington. • **Música i fotografia:** partitura de **Martin Phipps** amb densitat i pes; imatge amb segell de **Dariusz Wolski**. > “Tot apunta que vindran versions més llargues; ara és ‘aperitiu’: espectacular, però amb omissions que criden ‘Director’s Cut’.” --- ## Entrevista a Paula Ortiz sobre “Teresa” (2023) ### Vocació i formació • De **filologia** a cinema: el desig neix de la felicitat intensa d’estar “dins” dels films des de petita. La identitat es construeix tant amb el món real com amb el **món imaginat** (llibres i pel·lícules). • Records de visionats: **Disney**, **Els germans Marx**, i la fascinació pels **efectes de Harryhausen** (Jasó i els argonautes). ### Referents i mirada • Directors que l’han marcat: **Víctor Erice**, **Kurosawa**, **Dreyer**; més tard **Miyazaki**, **Jane Campion**, **Céline Sciamma**. Teresa es nodreix tant de Dreyer (ascetisme/espiritualitat) com de Miyazaki (vol i emotivitat). ### Poètica, simbolisme i espiritualitat • Voluntat de **trascendir el naturalisme** cap a un cinema **poètic i simbòlic**: “soc una simbolista”. • Sincretisme de **pràctiques espirituals** (budisme, sufisme, catolicisme, mantras, respiracions). Escena del “ball sofí” com a imatge de l’**èxtasi mística**. > “No hi ha realment fronteres entre moltes experiències místico-espirituals; convergeixen en gestos, ritmes i respiracions.” ### Teresa avui: tradició, modernitat i dona • Teresa com a **figura subversiva** reapropriada per diversos poders al llarg dels segles. El **claustre** és un espai de llibertat i pensament femení. • La pel·lícula articula la **dúbia** de Teresa (“la duda es creativa”), fugint de dogmes. > “No hay acierto de mujer que no se ponga bajo sospecha.” ### Paisatge, muntatge i interpretació • Imaginari visual arrelat al **desert d’Aragó** (terrositat, sequedat, runes i espais romànics). • El **muntatge** (amb Pablo Gómez-Pan) com a “cova” de reflexió i cura després del rodatge. Reivindicació del **temps de muntatge i so**. • **Blanca Portillo** i **Asier Etxeandia** sostenen un duel elèctric Teresa–Inquisidor, amb un **clímax metacinematogràfic**. > “Trueba diu: ‘rodar és sofrir’. Al muntatge hi trobo la pau i les possibilitats de pensar la pel·lícula.” --- ## Properament • El proper clàssic serà **La mirada d’Ulisses** (Theo Angelopoulos).

['L’Atalante', 'Jean Vigo', 'Gaumont', 'Boris Kaufman', 'Michel Simon', 'cinema poètic', 'cinema francès anys 30', 'restauració fílmica', 'Front Popular', 'CNC (Centre National du Cinéma)', 'Eyes Wide Shut', 'Ridley Scott', 'Napoleó (2023)', 'Joaquin Phoenix', 'Vanessa Kirby', 'Rupert Everett', 'Martin Phipps', 'Dariusz Wolski', 'Waterloo', 'Austerlitz', 'Egipte (campanya)', 'Paula Ortiz', 'Teresa (2023)', 'Teresa de Jesús', 'Juan Mayorga (La lengua en pedazos)', 'Blanca Portillo', 'Asier Etxeandia', 'mística', 'sincretisme religiós', 'muntatge cinematogràfic', 'Aragó (Monegres)', 'Ràdio Desvern']